Your SlideShare is downloading. ×
0
Elgoverndel Ue
Elgoverndel Ue
Elgoverndel Ue
Elgoverndel Ue
Elgoverndel Ue
Elgoverndel Ue
Elgoverndel Ue
Elgoverndel Ue
Elgoverndel Ue
Elgoverndel Ue
Elgoverndel Ue
Elgoverndel Ue
Elgoverndel Ue
Elgoverndel Ue
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Elgoverndel Ue

835

Published on

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
835
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. El govern de la Unió Europea
  • 2. Índex <ul><li>1.1 Els orígens de la UE, objectius i reptes actuals </li></ul><ul><li>1.2 Els tractats constitutius de la UE </li></ul><ul><li>1.3 Els símbols de la UE </li></ul><ul><li>2.1 Quins països formen la Unió Europea? </li></ul><ul><li>2.2 Els estats candidats </li></ul><ul><li>2.3 Els estats de l’Eurozona </li></ul><ul><li>2.4 Les diferències entre els estats membres </li></ul><ul><li>3.1 Les institucions principals de la UE </li></ul><ul><li>3.2 Altres institucions de la UE </li></ul><ul><li>3.3 El repte d’una Constitució Europea </li></ul>
  • 3. 1.1 Els orígens de la UE, objectius i reptes actuals <ul><li>Quin esdeveniment ocorregut a la primera meitat del segle XX va impulsar la cooperació entre els pobles europeus? </li></ul><ul><li> La Segona Guerra Mundial que va succeir entre els anys 1939 i el 1945 </li></ul><ul><li>En quins principis s’havia de basar la nova Europa que proposaven alguns polítics? </li></ul><ul><li>Entre els quals es conten Robert Schuman, Konrad Adenauer, Alcide de Gasperi i Winston Churchill, emprèn la tasca de persuadir als seus pobles de la necessitat d&apos;entrar en una nova era i de crear noves estructures a Europa occidental, basades en els interessos comuns i assentades en tractats que garanteixin l&apos;Estat de Dret i la igualtat de tots els països. </li></ul><ul><li>Quin ministre francès va materialitzar aquesta idea? A quina organització va donar lloc? </li></ul><ul><li> Robert Schuman, a la Comunitat Europea de Carbó i de Acer  (CECA), </li></ul><ul><li>Amb la firma de quin tractat neix la UE? En quin any? </li></ul><ul><li>Amb el Tractat de Roma, al 25 de març del 1957 . </li></ul><ul><li>Els seus objectius són polítics o econòmics? Tots avancen al mateix ritme? </li></ul><ul><li>Polítics. No, primer hi havia sis o set països que la formaven i després es van anar agregant d’altres. </li></ul><ul><li>Com s’han beneficiat els Estats europeus de la seva integració a la UE? </li></ul><ul><li> Tenen beneficis en temes d’agrícoles i socials i las polítiques d’innovació que també introdueixen assumptes tecnològics en camps com la protecció mediambiental, la investigació i el desenvolupament de l’energia. </li></ul>
  • 4. 1.2 Els tractats constitutius de la UE 1951 1957 1986 1991 /92 1997 2001 Tractat de París Tractat de Roma Acta Única Europea Tractat de Maastricht Tractat de la Unió Europea Tractat d&apos;Amsterdam Tractat de Niça ,
  • 5. <ul><li>El Tractat de París constitutiu de la Comunitat Europea del Carbó i de l&apos;Acer (CECA), signat a la ciutat de París el el 18 d&apos;abril de 1951 . El Tractat de Roma constitutiu Comunitat Econòmica Europea (CEE), que es va signar el 25 de març de 1957 a la ciutat de Roma . signat a la ciutat de Luxemburg i La Haia el 17 i 28 de febrer de 1986 respectivament. En aquest tractat es van realitzar les adaptacions necessàries per a la consecució del mercat comú de la Unió, que posteriorment esdevindria Espai Econòmic Europeu . , signat a la ciutat de Maastricht el 7 de febrer de 1992 i que va entrar en vigor el 1 de novembre 1993 , va suposar canviar el nom de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) pel de Comunitat Europea &amp;quot;, introduint noves estructures intergovernamentals per a plantar cara als aspectes de la Política Exterior i Seguretat Comuna i Justícia i Afers Interiors . L&apos;estructura formada pels anomenats Tres Pilars és el que es denominarà posteriorment Unió Europea , l&apos;àmbit d&apos;actuació de la qual és tant polític com econòmic. El Tractat d&apos;Amsterdam , signat a la ciutat d&apos; Amsterdam el 2 d&apos;octubre de 1997 , va comportar: la simplificació de la presa de decisions i la integració de la Política Exterior i Seguretat Comuna sota un mateix paraigua. Es va transferir, així mateix, la política d&apos;asil, la migració i la cooperació judicial en matèria civil a l&apos;esfera de les decisions supranacionals (el &amp;quot;primer pilar&amp;quot;). També va afegir noves disposicions sobre política social i ocupació i va integrar l&apos; Acord de Schengen . la modificació i reenumeració dels Tractats de la UE i CE. Els articles del Tractat de Maastricht que en el document original eren identificats per les lletres de la &amp;quot;A&amp;quot; a la &amp;quot;S&amp;quot; es modifiquen en forma numèrica. El Tractat de Niça , signat a la ciutat de Niça el 26 de febrer de 2001 , va comportar: la preparació de la futura ampliació de la UE, establint un límit màxim per al nombre de membres del Parlament Europeu (732) i de la Comissió Europea (25). Aquesta última disposició significa que els països més grans que anteriorment havien tingut dos comissaris designats en el futur només en tindran un. l&apos;aplicació de La votació per majoria qualificada en el Consell de la Unió Europea i la supressió del dret nacional al vet . Fou introduït el concepte de &amp;quot;cooperació reforçada&amp;quot; per als països que desitgin assolir vincles més estrets en àrees en les quals altres estats hi estan en desacord. º </li></ul>
  • 6. 1.3 Els símbols de la UE <ul><li>La bandera de la UE. Està formada per un cercle de dotze estrelles daurades sobre un fons blau. Saps per què en són dotze, les estrelles? </li></ul><ul><li>Les dotze estrelles de la bandera signifiquen la perfecció i la unitat . </li></ul><ul><li>L’himne de la UE. És l’«Oda a l’Alegria», inclosa a la Novena Simfonia de Beethoven. En podries reconèixer la música? </li></ul><ul><li>Si, es la que hi ha insertada amb la presentació. </li></ul><ul><li>La moneda comuna: l’euro. Els billets són iguals a tots els països; les monedes presenten una cara comuna i l’altra amb un emblema distintiu de cada estat. Però l’euro només és la moneda oficial en alguns estats. Saps quins són? </li></ul><ul><li>Són Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya, Finlàndia, França, Grècia, Holanda, Irlanda, Italia, Luxemburg, i Romania. </li></ul><ul><li>El 9 de maig se celebra el Dia d’Europa. Saps què va succeir en aquesta data? </li></ul><ul><li>Va ser el dia que es van expusar les idees de l’Unió Europea, durant un discurs pronunciat per Robert Schuman . </li></ul>
  • 7. 2.1 Quins països formen la Unió Europea? De blau; els sis estats del 1958, de groc; els que s’han incorporat el 1973.
  • 8. 2.2 Els estats candidats <ul><li>Països solicitats: </li></ul><ul><li>Turquia, Croacia y l’Antigua República Yugoslava de Macedonia. </li></ul><ul><li>Quins requisisits han de complir? </li></ul><ul><li>Té que tenir un sistema estable de govern democràtic i unes institucions que garanteixin l’Estat de Dret i el respecte dels Drets Humans. </li></ul><ul><li>Quina és la situació respecte a l’economia i la feina? </li></ul><ul><li>Respcte a l’economia, els serveis tenen un paper important. Respecte a la feina, les reformes econòmiques han creat nous llocs de treball. </li></ul><ul><li>Si sòn, admesos quant s’incrementaria la superfície i al població de la UE? </li></ul><ul><li>S’incrementaria en la població total de la UE un 16%. </li></ul>
  • 9. 2.3 Els estats de l’Eurozona Els estats de l’Eurozona sòn els marcats amb el punt vermell. Alemanya , Àustria , Bèlgica , Xipre , Eslovènia , Espanya , Finlàndia , França , Grècia , Irlanda , Itàlia , Luxemburg , Malta , Països Baixos i Portugal .
  • 10. 2.4 Les diferències entre els estats membres <ul><li>Observa les diferències entre els estats de la Unió Europea pel que fa a... </li></ul><ul><ul><ul><ul><li>Superfície </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Població </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>PIB per habitant </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Taxa d’atur </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><li>L’estat de la Unió Europea que té més superficie (Km2) és França amb 545.630Km2, en canvi, l’estat que té menys superfície es Malta amb 321Km2. Els altre països estan situats per entre mig d’aquests. </li></ul></ul><ul><ul><li>L’estat de la Unió Europea que té més habitants és Alemanya amb 82.526 habitants (en milers) i l’estat amb menys població és Malta amb 396 ( en milers). </li></ul></ul><ul><ul><li>L’estat de la Unió Europea que te un PIB per habitant més alt és, Alemanya amb un Luxemburg amb 59.143 (en dòlars) i el que te el PIB per habitant més baix és, Bulgària amb 2.539 (en dòlars). </li></ul></ul><ul><ul><li>L’estat de la Unió Europea que té més taxa d’atur és Polònia amb un 20 o 25% i el que té ments taxa d’atur és el Regne Unit amb un 0 o 5%. </li></ul></ul>
  • 11. 3.1 Les institucions principals de la UE
  • 12. 3.2 Altres institucions de la UE ALTRES INSTITUCIONS DE LA UE CONSELL EUROPEU TRIBUNAL DE JUSTÍCIA TRIBUNAL DE COMPTES Format per Els Estats membres es tornen el lloc de la presidencia del Consell durant un periode de sis mesos. Funcions Assumptes exteriors, agricultura, industria, transport, medi ambient Format per Està compost per un jutge per Estat membre i assistit per vuit advocats generales Funcions Garanteix el respecte de la legislació de la UE i la correcta interpretació i aplicació dels Tractats Format per Un membre de cada país de la Unió. Funcions Verifica la legalitat I la regularitat dels ingressos I les despesses de l’Unió.
  • 13. 3.3 El repte d’una Constitució Europea <ul><li>La Constitució Espanyola és la màxima llei escrita de l&apos; ordenament jurídic i de l&apos; Estat espanyol . En ella es regulen els deures i drets fonamentals dels ciutadans, la forma i estructura de l&apos;Estat. </li></ul><ul><li>La Constitució Espanyola actual fou aprovada en el referèndum del 6 de desembre de 1978 i és la novena que té l&apos;Estat. </li></ul><ul><li>Amb la creació de la Unió Europea les Corts Generals reformaren l&apos;article 13.2 per fer possible que qualsevol ciutadà de la Unió resident a Espanya tingui dret a ser elegible a les eleccions municipals , d&apos;acord amb les exigències del Tractat de Maastricht . </li></ul><ul><li>Es considera una constitució rígida, ja que la seva reforma exigeix un procés més difícil que qualsevol altra norma jurídica. </li></ul>
  • 14. <ul><li>Roser Prats </li></ul><ul><li>Soulma Belghachi </li></ul><ul><li>Núria Pujol </li></ul><ul><li>Sheila Gómez </li></ul><ul><li>Maria Salvat </li></ul><ul><li>3r ESO C </li></ul>

×