Twitter es consolida en                             la     recerca         i     la  comunicació científiquesPer Xavier La...
conjuntament amb la Sorbonne Nouvelle , la Sorbonne de tota la vida o la Pierre etMarie Curie se situen entre les més dest...
De centres del programa CERCA, si en el meu article anterior parlàvem de lespiulades de la Fundació i2CAT, l’Institut Cata...
divu*Ciència i La Mandarina de Newton, que ens informen dia rere dia del que escuina sobre aquesta temàtica sense perdre p...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Twitter es consolida en la recerca i la comunicació científiques

1,335

Published on

Anàlisi de l’ús que fa de Twitter el món de la recerca científica en l'àmbit català i internacional.

Published in: Technology
0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
1,335
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
7
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Twitter es consolida en la recerca i la comunicació científiques

  1. 1. Twitter es consolida en la recerca i la comunicació científiquesPer Xavier Lasauca i Cisa (@xavierlasauca)Fa més d’un any vaig escriure un article (Twitter i ciència: com utilitza Twitterel món de la recerca?) que analitzava l’ús que es feia de Twitter en el món dela recerca tant individual com institucionalment. Passat aquest període detemps, la conclusió a què he arribat és que l’ús de Twitter es consolida arreu,ja que més del 90% de comptes analitzats en aquell article continuen piulant,i fins i tot nous agents s’incorporen a aquesta modalitat comunicativa.Twitter i #recercaPel que fa a les grans instal·lacions científiques internacionals, continuen benactius els canals de Twitter de la NASA, el CERN o l’Agència Espacial Europea(ESA), així com els grans laboratoris científics dels EUA com ara el BrookhavenNational Lab, el Berkeley Lab, el Fermilab Tevatron, el DOE Joint Genome Instituteo l’Argonne National Lab, i el britànic Institute of Physics. Nous comptes s’hanincorporat darrerament relacionats amb l’astronàutica i les missions espacials: MarsRovers (Mart), Cassini-Huygens (Saturn) o NASA Jet Propulsion Laboratory(sistema solar).Els altres grans agents vinculats a la recerca són les universitats, i novament caldestacar la continuïtat dels comptes de Twitter de les universitats de l’àmbitanglosaxó: Harvard, Stanford, Cambridge o l’original canal de Twitter de podcastsde la Universitat d’Oxford. També romanen actius els comptes de twitter delsserveis de publicacions del MIT i de les universitats de Harvard, Colúmbia,Princeton i Duke, a més del de la biblioteca de ciència de la Universitat de Yale.S’ha incorporat el darrer any a les xarxes socials la Universitat de les NacionsUnides.Aquests darrers temps, però, ha aterrat a la Twitosfera el món acadèmic francès: laUniversitat de Nantes, la Universitat de Lille 1 o la Universitat d’Avinyó,
  2. 2. conjuntament amb la Sorbonne Nouvelle , la Sorbonne de tota la vida o la Pierre etMarie Curie se situen entre les més destacades.Entre les acadèmies, continua destacant el compte de Twitter de la britànica RoyalSociety, mentre que entre les agències, també piula amb regularitat l’hiperactiucompte de Twitter de l’americana National Science Foundation. Ens hem de referirtambé al compte de la Public Library of Science (PLoS) i a la publicació PLoS ONEpels continguts i l’elevat nombre de seguidors. Un altre compte relacionat ambl’accés obert és el de BioMed Central.Quant a la problemàtica de les dones científiques i per tal d’afavorir la igualtat degènere en l’àmbit cientificotecnològic (a la qual m’he referit en alguns articlesd’aquest bloc), cal esmentar els comptes del Centre for Women in Science &Engineering Research (WiSER) i de l’European Platform of Women Scientists(EPWS), que s’afegeixen al veterà compte del UK Resource Centre for Women inScience, Engineering and Technology.L’ús de Twitter en el sistema català d’R+D+I avançaEn el sistema català de ciència i tecnologia l’ús de Twitter no solament es consolidasinó que avança molt decididament. A les universitats del nostre país que tuitejavenfa més d’un any (la Universitat de Girona , la Universitat Rovira i Virgili, laUniversitat Internacional de Catalunya, La Salle i la Universitat Oberta deCatalunya) s’hi han afegit la Universitat de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra,Blanquerna (Universitat Ramon Llull), la Universitat Politècnica de Catalunya i laUniversitat de Vic. El 14 de juny va emetre la primera piulada el compte de Twitterde l’Associació Catalana d’Universitats Públiques.Continuen piulant la Biblioteca Universitària de Sabadell de la UAB, la Biblioteca deFarmàcia de la UB i la Biblioteca de Lletres del CRAI de la UB, però ara encompanyia de la Biblioteca d’Economia i Empresa del CRAI de la UB, la Bibliotecade Física i Química del CRAI de la UB, la Biblioteca Ciències de la Salut delCampus de Bellvitge i la Biblioteca Digital de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Atotes elles s’ha afegit el compte de Twitter del Servei de Biblioteques delDepartament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.Pel que fa a l’àmbit acadèmic d’altres territoris dels Països Catalans, hemd’esmentar els comptes de Twitter de la Universitat Jaume I (Castelló), laUniversitat de València, el Servei de Biblioteca i Documentació de la Universitat deles Illes Balears i la Universitat d’Andorra. Sobre aquest àmbit geogràfic, cal dir queel mes de juny han aterrat a la Twittosfera el compte de Twitter de la Xarxa Vives,l’associació d’universitats dels territoris de parla catalana, i el de l’Institut d’EstudisCatalans, l’acadèmia catalana de les ciències i les humanitats.El Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya disposade compte de Twitter institucional des del dia 22 de juny, mentre la Secretariad’Universitats i Recerca en té des del 30 de maig (el Ministeri de Ciència iInnovació també té una activitat piuladora destacable).
  3. 3. De centres del programa CERCA, si en el meu article anterior parlàvem de lespiulades de la Fundació i2CAT, l’Institut Català de Paleoecologia Humana iEvolució Social (IPHES) o l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi iSunyer (IDIBAPS), aquests darrers mesos s’han afegit al clan piulador el CentreTecnològic Forestal de Catalunya i l’Institut Català de Ciències Cardiovasculars. ElCentre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya (CESCA) disposa decompte de Twitter des del 10 de juny.Pel que fa als agents vinculats al sistema català de recerca en l’àmbit de lesciències de la vida i la salut, si fa un any esmentàvem Biocat, l’Hospital Clínic deBarcelona i l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica, ara també tuitegen desde Biopol’H, l’IDIBELL, l’Hospital del Mar el Parc de Recerca Biomèdica deBarcelona i el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR).Quant a la innovació i el foment de la innovació tecnològica, als ja existentscomptes del Centre Tecnològic i Universitari de Granollers, el Parc Tecnològic delVallès, el programa Enginycat o Citilab Cornellà, hem d’afegir els comptes deTwitter de ACC1Ó, l’Associació Catalana de Tecnologia (ACTec), Barcelona Activa,el Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya (COEINF) i el Parc deRecerca UAB.Finalment, també cal esmentar el compte de Twitter de grups de recerca com laUnitat de Desenvolupament Tecnològic en Intel·ligència Artificial (IIIA-CSIC),l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (CSIC) o el Grup de Recerca enCiències de l’Esport de l’INEFC Barcelona, a més de Nanowiki (sobrenanotecnologia), el compte d’ESADE i la gran tasca 2.0 de la Biblioteca del Centred’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE).Twitter i comunicació científica: creixement exponencialSi en el meu anterior article esmentava els comptes de les revistes ScientificAmerican, Nature, New Scientist o Wired, o de les seccions de ciència de mitjansgeneralistes, com ara la BBC, The New York Times, The Guardian o l’agènciaReuters, cal dir que tots ells continuen ben actius i destacables. Si voleu seguir dosperiodistes de l’àmbit científic del món anglosaxó, us recomano Maggie Koerth-Baker (Boingboing.net) i David Mosher (Wired).Però és a casa nostra on es produeix el creixement més important de nouscomptes de Twitter: a més dels esmentats ja fa més d’un any comptes de Twitterde RECERCAT (el butlletí electrònic de la recerca a Catalunya publicat des de laSecretaria d’Universitats i Recerca, que piula des de 2008), l’Associació Catalanade Comunicació Científica i l’Observatori de Comunicació Científica de la UPF, arahem d’incorporar a la nostra llista els comptes de la Càtedra de Cultura Científica iComunicació Digital de la Universitat de Girona (C4D), Recerca en acció,l’Observatori de la Difusió de la Ciència de la UAB, la Revista Mètode (Universitatde València), Fons x Recerca, el recentment creat portal Notícies d’IN,Twitrecerca.cat , la secció de ciència del diari ARA, Eureka! (el compte delprograma de ciència i tecnologia de COMRàdio), el Museu de Ciències Naturals deBarcelona i el mític programa de Sants3 Ràdio Pa ciència, la nostra. En l’àmbit dela divulgació científica cal reconèixer la tasca de comptes com ara Buscaciència,
  4. 4. divu*Ciència i La Mandarina de Newton, que ens informen dia rere dia del que escuina sobre aquesta temàtica sense perdre pistonada.Tampoc cal oblidar que enguany se celebra l’Any Internacional de la Química 2011i podem rebre tota la informació si seguim el twitter de Cat Química.Pel que fa a l’Estat, és recomanable fer seguiment del compte del Servicio deInformación y Noticias Científicas (Agencia SINC) i de CSIComunicación.Una recomanació finalLlegia fa unes setmanes a la revista Nature un interessant article (Trial by Twitter)d’Apoorva Mandavilli, que recomano fermament, sobre la influència de Twitter enels articles científics que es publiquen, i que de vegades resten desacreditatsimmediatament des de la xarxa via Twitter o blocs sense que ni tan sols la personaque els critica hagi llegit l’article qüestionat (només sobre la base del que publiquenels mitjans generalistes, alguns dels quals no sempre l’encerten). L’article també espregunta si amb les eines 2.0 cal un canvi cultural pel que fa al peer review orevisió d’experts, i esmenta el creixent interès per trobar una manera de quantificartotes les respostes en línia i les avaluacions d’un article científic. Font: Nature.comProbablement, com afirma David Goldstein, director del Duke University’s Centerfor Human Genome Variation, it’s exactly like what’s said about democracy: thepeer-review process isn’t very good — but there really isn’t anything that’s better.Debat obert!Barcelona, 28 de juny de 2011(*) Xavier Lasauca i Cisa és responsable de Gestió del Coneixement i Sistemesd’Informació en R+D a la Direcció General de Recerca (Departament d’Economia iConeixement, Generalitat de Catalunya)http://www.xavierlasauca.cat

×