Micromecenatge (crowdfunding) i macromecenatge en el món de la recerca

487 views
462 views

Published on

En aquest article parlo de micromecenatge (crowdfunding) i de mecenatge a gran escala, fent èmfasi especialment en la situació d’aquesta activitat a Catalunya.

Published in: Technology
4 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
487
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
6
Comments
4
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Micromecenatge (crowdfunding) i macromecenatge en el món de la recerca

  1. 1. Micromecenatge (crowdfunding) imacromecenatge en el món de la recercaXavier Lasauca i Cisa, responsable de Gestió del Coneixement i Sistemesd’Informació en R+D de la Direcció General de Recerca (Generalitat de Catalunya)Darrerament, la qüestió del mecenatge en el món de la recerca s’ha tractat abastament en blocs i mitjans de comunicació. En un context de crisi econòmicacom l’actual, que ha provocat una forta reducció de les fonts de finançamenttradicionals de la recerca, el mecenatge ha esdevingut un tema emergent. Enaquest article parlarem de micromecenatge (crowdfunding) i de mecenatge agran escala, fent èmfasi especialment en la situació d’aquesta activitata Catalunya. Funding per HowardLake, a FlickrMicromecenatge (crowdfunding)En el número de març de RECERCAT ja explicàvem que, gràcies al micromecenatge,la suma de petites aportacions individuals permet substituir les grans inversions enrecerca de les administracions públiques. Fa anys que en el món anglosaxó s’hanadaptat a aquest nou escenari de contenció pressupostària, i han sorgit diversesplataformes que posen en contacte el personal investigador amb el públic general ipotencial inversor dels projectes de recerca, mitjançant l’ús de les xarxes socials.Destaquen en aquest sentit plataformes com ara #SciFund Challenge, FundaGeek,The Open Source Science Project, SciFlies i RocketHub.El funcionament del procés és relativament senzill: els recercaires descriuen elprojecte i en fixen el cost total. Durant la fase de finançament, que és limitada, elsusuaris fan les seves aportacions. Un cop acabada aquesta fase, si el projecte haaconseguit pel cap baix el 100% del pressupost, es posa en funcionament i es cobraals mecenes el seu suport. En cas contrari, el projecte s’anul·la i no es cobra cap
  2. 2. import. Segons la quantitat de l’aportació es té dret a alguna recompensa relacionadaamb el projecte, com ara aparèixer als crèdits, rebre un llibre o visitar el centre derecerca, per exemple.M’ha semblat particularment interessant el sistema de funcionament de Cancer UKResearch Myprojects, on els donants poden escollir el projecte de recerca o fins i totcrear la seva pròpia pàgina personal de recaptació de fons per a un projecte concret.Fins ara ja s’han recaptat més d’un milió de lliures.A més de projectes de recerca, el micromecenatge pot ser útil per a la divulgació i lacomunicació de la ciència, com ho demostra el grup Amazings que va aconseguirpublicar la seva revista gràcies a la plataforma Lánzanos, o Taracea, una iniciativa dela FECYT que pretén aplegar suport públic i mecenatge per impulsar projectes dedivulgació científica.Sobre aquesta qüestió, la blocaire Anna Guillaumet va escriure un interessant articlefa unes setmanes, amb un comentari del professor Joaquin Sevilla que obria el debatsobre els perills que pot implicar la substitució del finançament públic pel mecenatgeen la producció científica.…i macromecenatge o mecenatge sense estar-se de resLlegia aquest estiu a Nature una gran notícia per als físics teòrics: Yuri Milner, undoctor en física multimilionari, ha instaurat un premi, Fundamentyal Physics Prize,destinat a físics teòrics (l’especialitat preferida de Milner) i dotat amb tres milions dedòlars. Per fer-nos una idea de la gran magnitud del premi, tinguem en compte que elpremi Nobel està dotat amb 8 milions de corones sueques, que equivalenaproximadament a 1,2 milions de dòlars: és a dir, l’import del premi de Milner gairebétriplica el del Nobel.Enguany el premi ha recaigut en nou físics (cadascun dels quals cobrarà aquests 3milions de dòlars), escollits directament per Milner. Cinc dels guardonats sónreconeguts especialistes en teoria de cordes: Edward Witten, Nima Arkani-Hamed, Juan Maldacena, Nathan Seiberg i Ashoke Sen. Quant a la resta, Alan Guth iAndrei Linde són cosmòlegs inflacionaris, Maxim Konstevich es dedica a la físicamatemática, i Alexei Kitaev a la computació quàntica. Aquest article de The Guardianexplica la trajectòria dels guardonats.En el sector de la física teòrica tenim de tot: des de reaccions molt favorables a lainiciativa i a la llista de guardonats, com ara la de Luboš Motl (de qui se sospita quepot haver assessorat Milner) fins a la més crítica de Peter Woit, que es pregunta perquè teories com la teoria de cordes o la supersimetria poden arribar a tenir aquestreconeixement quan encara no s’han demostrat (els 150 comentaris del seu post sónuna bona mostra del debat suscitat per Woit).
  3. 3. Imatge: #SciFund ChallengeMecenatge i recerca a CatalunyaA Catalunya hi ha bons exemples d’atracció privada en forma de mecenatge, irecentment se’n feien ressò de la qüestió des del bloc de l’Observatori de la Recercade l’IEC, així com Lluís Rovira, director de la Fundació CERCA, també des del seubloc. De manera resumida, destacaria com a exemples de mecenatge privat científic aCatalunya:  La Fundació Cellex, que finança 27 projectes de recerca en centres d’excel·lència catalans, entre els quals destaquen l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) i l’Institut d’Oncologia Vall d’Hebron (VHIO). Sobre el cas concret del mecenatge a l’ICFO per finançar l’edifici NEST, que és l’aportació més gran de mecenatge en recerca de l’Estat, recomano aquest article de La Vanguardia. Quant a l’IDIBAPS, el 10 de gener de 2013 es va presentar el Centre de Recerca Biomèdica CELLEX. El doctor Pere Mir, empresari i president de la Fundació Cellex, va rebre el Premi Nacional de Mecenatge Científic 2011 en reconeixement a la seva contribució a la recerca que es duu a terme a Catalunya.  La Fundación Esther Koplowitz, que va aportar 15 milions d’euros per al Centre d’Investigació Biomèdica Esther Koplowitz, CIBEK), on més de 350 investigadors de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) i de l’Hospital Clínic podran fer recerca.  Altres exemples: la Fundació la Marató de TV3, l’Obra Social la Caixa (programa RecerCaixa, sobre el qual recomano aquest article de Josep Maria Vilalta), la Fundació Internacional Josep Carreras per la Lluita contra la Leucèmia, la Fundació Pasqual Maragall per a la Recerca sobre l’Alzheimer, la Fundació de Recerca Oncològica (FERO, impulsada pel Dr. Baselga i recentment guardonada amb una placa Narcís Monturiol), el Vall d’Hebron
  4. 4. Institut de Recerca (que el desembre de 2012 va presentar la web de micromecenatge faigrecerca.org) i els Programes Balsells-Generalitat de Catalunya, que compten amb el suport de l’empresari català resident a Califòrnia Pere Balsells.Per tal d’impulsar el mecenatge científic, entre d’altres objectius, el Govern va aprovara finals de juliol el canvi de nom de la Fundació Catalana per a la Recerca i laInnovació (FCRI) –que recupera la seva denominació tradicional i el seu caràcterd’entitat privada–, amb un patronat amb majoria de representants del sector privat isota la presidència, des de juny passat, del doctor Antoni Esteve, president del grupEsteve. Com a entitat privada, la FCRI desenvoluparà, entre d’altres missions, lacaptació d’inversió privada per al sistema català d’R+D i l’aplicació de noves vies decooperació entre el sector públic i el privat en les activitats de recerca científica aCatalunya.Una bona mostra de l’interès que suscita el mecenatge a casa nostra va ser la taularodona sobre Mecenazgo en ciencia que va tenir lloc el passat 18 de setembre en elmarc del Campus Gutenberg de la UPF, o la sessió informativa sobre Com finançar larecerca mitjançant fons d’origen privat.que va tenir lloc el 4 d’octubre en el VHIR.Considero que el mecenatge privat és una bona via per a la promoció de la ciènciacom a complement del finançament públic, però en cap cas n’ha de ser el substitut.En aquest sentit, cal que el mecenatge científic tingui uns incentius fiscals superiorsals que fixa l’actual llei del mecenatge, per la qual cosa seria desitjable que la novaLlei de participació en les activitats d’interès general i de mecenatge, que podriaaprovar-se el 2013, augmentés les desgravacions per fomentar la transmissió decapital privat a les institucions públiques, regulés el micromecenatge i inclogués elsector científic de manera destacada.(Aquest article està basat en l’anotació publicada en el bloc L’ase quàntic el16/09/2012, i ha estat actualitzat el dia 14 de gener de 2013)

×