El full de ruta del Govern català en matèria de recerca (2013-2016)
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

El full de ruta del Govern català en matèria de recerca (2013-2016)

on

  • 374 views

Principals aspectes -en matèria de recerca- de la compareixença del conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, davant la Comissió d’Ensenyament i Universitats del Parlament de ...

Principals aspectes -en matèria de recerca- de la compareixença del conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, davant la Comissió d’Ensenyament i Universitats del Parlament de Catalunya, per tal d’explicar els objectius i les actuacions del Departament en l’àmbit d’universitats i recerca. Va tenir lloc el dia 4 d’abril de 2013.

Statistics

Views

Total Views
374
Views on SlideShare
371
Embed Views
3

Actions

Likes
0
Downloads
5
Comments
0

2 Embeds 3

http://www.linkedin.com 2
https://twitter.com 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

CC Attribution License

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

El full de ruta del Govern català en matèria de recerca (2013-2016) El full de ruta del Govern català en matèria de recerca (2013-2016) Document Transcript

  • El full de ruta del Govern català enmatèria de recerca (2013-2016)Xavier Lasauca i Cisa, responsable de Gestió del Coneixement i Sistemesd’Informació en R+D de la Direcció General de Recerca (Generalitat de Catalunya)El passat dijous 4 d’abril el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, va comparèixer davant la Comissió d’Ensenyament i Universitats delParlament de Catalunya, per tal d’explicar els objectius i les actuacions delDepartament en l’àmbit d’universitats i recerca. En aquest article destacaréalguns aspectes de la compareixença del conseller en matèria de recerca.Núvol de paraules basat en el text de la compareixença al Parlament del conseller Mas-Colell elpassat 4 d’abril de 2013Durant aquesta legislatura el Govern apostarà pels tres eixos que han caracteritzat lapolítica en matèria científica els darrers anys: el talent, els centres de recerca i lesgrans infraestructures, o dit d’una altra manera, el programa de captació i retenció detalent ICREA, el sistema de centres CERCA i la construcció en el territori d’unesinfraestructures singulars amb capacitat vertebradora.
  • El talentSegons el conseller, es mantindrà l’esforç pressupostari que s’ha invertit els darrersanys en el programa ICREA d’atracció i retenció de talent competitiuinternacionalment. Alguns indicadors que avalen aquesta aposta són els següents: Catalunya és el tercer país de la Unió Europea en nombre d’ajuts per habitantdel Consell Europeu de Recerca. Els 235 investigadors ICREA concentren el 42% de les concessions delConsell Europeu de Recerca. Cada investigador ICREA genera 7 llocs de treball directes.Amb un 1,5% de la població europea, els investigadors catalans publiquen el 3% delsarticles científics que es fan a Europa, i la seva captació de projectes competitius en peud’igualtat amb la resta del continent és un 50% superior a la que correspondria aCatalunya per poblacióEls centresCatalunya té un sistema propi de centres de recerca basat en un model de gestióamb criteris de flexibilitat, obertura, independència, internacionalització, retiment decomptes a posteriori i avaluacions de missió i acompliment. Segons Mas-Colell, elscentres CERCA estan sent avaluats actualment per comitès científics externs,d’acord amb procediments i estàndards internacionals, i aquest procés continuaràdurant l’any 2013. A més, per protegir l’autonomia financera i de personal delscentres de recerca de Catalunya i la contractació de personal científic de primernivell, el conseller es va referir al fet que s’han introduït algunes exempcions (vegeuels articles 64 a 67 de la Llei 7/2011, del 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres).El sincrotró ALBA, a Cerdanyola del Vallès
  • Les grans infraestructuresEl conseller va esmentar tres grans instal·lacions: El sincrotró ALBA està funcionant a ple rendiment, amb set línies de llum enexplotació i les primeres activitats de recerca en marxa. També està funcionant el superordinador Mare Nostrum 3 en el BarcelonaSupercomputing Center, que multiplica per 10 la potència delsupercomputador i que permet que aquesta infaestructura escali posicions enels rànquings internacionals (actualment figura en el número 36 del rànquingTop-500). El Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica segueix seqüenciant el genoma dela leucèmia limfocítica, activitat que permet al centre seguir formant part delConsorci Internacional del Genoma del Càncer.La reordenació del sistema català d’R+DMas-Colell es va referir a la necessitat de millorar l’eficiència organitzativa delsistema català d’R+D -ric, divers i, possiblement, una mica complex-. Una iniciativaque ho exemplifica és el programa d’integració de centres SUMA, dissenyat perincentivar aliances dins del sistema (gerències compartides, fusions d’institucions ointegracions d’unitats entre d’altres), i que ha fet aflorar diverses propostes delspropis agents, sis de les quals han estat aprovades. Un exemple recent de projectereeixit és la fusió entre l’Institut Català de Nanotecnologia i el CIN2 (centre delCSIC), que ha donat lloc a un nou institut anomenat Institut Català deNanociències i Nanotecnologia (ICN2); aquesta integració permet que a la UABs’ubiqui el pol més important de nanotecnologia del sud d’Europa.El conseller també va manifestar la voluntat de posar en marxa durant la legislaturainiciatives puntuals com ara: El programa Prova’t per finançar actuacions de prototipatge, valorització itransferència de resultats de recerca, per un import de fins a 1,5 milionsd’euros procedents de fons FEDER. L’impuls de projectes pilot de compra pública innovadora o projectesd’atracció d’inversió d’elevat valor afegit, com ara el projecte Barcelona KEY(Knowledge Economy Yard).Alhora, continua el desplegament del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació(accés a l’Informe de seguiment 2011-2012). També en aquest moment s’estàelaborant un projecte de llei per desplegar les competències estatutàries en matèriade recerca, destinat a garantir la continuïtat de la política científica i reforçar el règimd’autonomia de les entitats de recerca catalanes: serà la primera Llei de la Ciènciade Catalunya, que es discutirà en el Parlament en els propers mesos.
  • Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona. Imatge: Xavier Lasauca i Cisa (CC BY 3.0)La transferència de coneixementMas-Colell va informar que s’ha posat en marxa el Programa Doctorats Industrialsamb la finalitat de promoure aliances a mig i llarg termini entre empreses iuniversitats, mitjançant el desenvolupament de projectes de recerca col·laborativapúblico-privada, i de situar estudiants de doctorat en condicions d’incorporació al’empresa.Actualment s’està desenvolupant una primera experiència pilot amb 18 projectes deDoctorat Industrial. Els estudiants són contractats per les empreses que assumeixen elscorresponents costos salarials i socials. La Generalitat aporta el finançamentcomplementari per assegurar un elevat nivell de formació del doctorand i afavorir l’èxitdels projectes.En aquest capítol, entre d’altres actuacions esmentades pel conseller, destacaria: La creació d’estímuls entre el personal docent i investigador de lesuniversitats perquè incrementi el vessant aplicat dels seus projectes derecerca i els orientin cap a la transferència de tecnologia i coneixement al’entorn productiu. La introducció de canvis en els programes de doctorat per augmentarl’aportació d’ajuts procedents del món privat. La posada en marxa d’accions entre el Departament d’Economia iConeixement i el Departament d’Empresa i Ocupació pel que fa als centresCERCA i TECNIO, amb l’objectiu d’apropar la recerca al teixit productiu. La signatura d’un conveni de col·laboració amb l’Obra Social La Caixa perfinançar projectes de valorització i transferència de tecnologia dels centres derecerca.
  • El gruix de l’aportació del nostre Departament a la transferència de coneixement són els30.000 graduats i els 1.600 doctors que cada any transfereixen les nostres universitats icentres al sistema, persones formades perquè el món privat aprofiti el seu coneixement.La internacionalitzacióEl conseller va destacar que Catalunya ha rebut 574 milions d’euros procedents deldarrer programa marc europeu 2007-2013 (7PM), el doble de fons respecte del queva rebre durant el programa anterior. També es va referir a la participació catalanaen projectes de la Unió Europea, com ara: Les comunitats de coneixement i innovació (KIC) de l’Institut Europeu deTecnologia. El projecte Partnership for Advanced Computing in Europe (PRACE) desupercomputació. Els grans projectes de col·laboració internacional al voltant de les TecnologiesFutures i Emergents (Future Emerging Technologies o FET flagships). Elsdos projectes FET flagship sobre el grafè i el cervell humà rebran fins a 2.000milions d’euros en 10 anys i Catalunya hi té grups liderant i treballant-hi.Pel que fa a altres projectes internacionals, Mas-Colell va esmentar: El compromís del Govern amb el Laboratori Europeu de Biologia Molecular(EMBL) per situar al Centre de Regulació Genòmica de Barcelona una de lesseves seus en xarxa. La ubicació a Barcelona de l’oficina de l’Acadèmia Europea per al Sudd’Europa i la Mediterrània, les activitats de la qual es dirigiran a ladinamització de la recerca, l’educació i la innovació, en especial, de lesciències socials i les humanitats.ConclusionsEl conseller va cloure la seva intervenció amb sengles referències al programaHorizon 2020 i l’estratègia RIS3, de la qual se’n parlarà molt en els propers mesos: D’una banda, el programa Horitzó 2020, dotat amb 70.000 milions d’euros pera R+D+I, ofereix noves oportunitats ja que, segons Mas-Colell, Catalunyaestà molt alineada amb l’estratègia europea de recerca i en bona posició peraccedir a una part d’aquests fons. De l’altra, l’estratègia regional d’especialització intel·ligent en recerca iinnovació (RIS3), sobre la base de la internacionalització i el foment del’economia del coneixement. Els departaments d’Economia i Coneixement id’Empresa i Ocupació estan treballant conjuntament per impulsar programestransformadors i dissenyar accions en política d’R+D+I, amb un enfocamentde desenvolupament econòmic. L’objectiu és orientar els fons FEDER i FonsSocial Europeu tot concentrant els recursos en coneixement dirigit cap al’especialització econòmica. Per aprofundir sobre el concepte de RIS3,
  • recomano la lectura de la presentació The EU’s Smart Specialization Strategy:Emerging Implications for Catalonia, del professor Christian H. M. Ketels(Harvard Business School).Si voleu més informació sobre les actuacions del Govern en matèria d’universitats irecerca, us recomano que accediu a les presentacions publicades en el compted’Slideshare de la Secretaria d’Universitats i Recerca.Accés al text sencer de la compareixença (PDF)Accés al núvol de paraules (tag cloud) basat en el text de la compareixençaAltres anotacions de l’autor publicades en el bloc L’ase quàntic: Universitats i recerca en el darrer discurs del president Mas al Parlament Universitats i recerca, en el darrer debat sobre l’orientació política generaldel Govern(Aquest article està basat en l’anotació publicada en el bloc de l’autor el 06/04/2013)