Open access, accés obert al coneixement

  • 568 views
Uploaded on

En aquest article explico en què consisteix el moviment open acces (accés ober a la recerca científica) i quin és l'estat actual d'aquesta qüestió.

En aquest article explico en què consisteix el moviment open acces (accés ober a la recerca científica) i quin és l'estat actual d'aquesta qüestió.

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
568
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2

Actions

Shares
Downloads
1
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Open access, accés obert al coneixementXavier Lasauca i Cisa, responsable de Gestió del Coneixement i Sistemesd’Informació en R+D de la Direcció General de Recerca (Generalitat de Catalunya)La finalitat del moviment open access (OA) o moviment pel lliure accés a lainformació científica és aconseguir que els treballs de recerca de qualsevoldisciplina siguin accessibles gratuïtament des de la xarxa, sobre la base queels resultats de la recerca finançada amb diners públics han de ser de dominipúblic. Imatge: http://open-access.org.ukActualment, per tal d’accedir a la recerca finançada amb fons públics hem de pagarper duplicat: primer per dur a terme la recerca i després per l’accés a lessubscripcions a les publicacions científiques, que són substancialment cares. Lesuniversitats es gasten globalment unes quantitats molt elevades en lessubscripcions anuals a aquestes publicacions (que poden arribar a costar 25.000dòlars l’any, o centenars de dòlars un sol número), que a més exigeixen als autorsla cessió total a l’editor dels seus drets.En aquest sentit, cal tenir en compte que el preu que cal pagar per accedir a lainformació de notícies dels mitjans digitals (95 euros per accedir a un diari coml’Ara durant tot un any i descarregar tot el que es vulgui sense restriccions) és moltinferior al preu que cobren els editors de revistes científiques per descarregar unsol article: Elsevier, $31.50; Springer, €34.95; Wiley-Blackwell, $42.
  • 2. D’aquests exemples, el cas d’Elsevier, l’editorial de publicacions acadèmiques mésgran del món, és especialmente revelador: l’any 2012 va obtenir un beneficiaproximat de gairebé mil milions d’euros a partir d’un producte creat per autors queno cobren res per la seva feina. A més, Elsevier obliga les universitats a adquirir lesrevistes en grans paquets (no es poden subscriure a una revista concreta) i dónasuport a projectes de llei americans com SOPA o PIPA, tremendament restrictiuspel que fa a la capacitat d’accés lliure a la informaciò. Per tot plegat, un matemáticbritànic, Tim Gowers, va obrir una página web (The Cost of Knowledge) des de laqual feia una crida a no publicar ni participar com a revisor de les revistesd’Elsevier. A aquest manifest ja s’han adherit més de 13.200 persones, i l’anypassat va ser el desencadenant de l’anomenada primavera acadèmica, esperonadaper alguns mitjans britànics com ara The Guardian.El moviment d’accés obert s’inicia amb la carta oberta, publicada a la PublicLibrary of Science (PLoS) i signada per més de 30.000 científics, que sol·licitavaals editors acadèmics que publiquessin els articles en accés obert un coptranscorreguts sis mesos des de la seva publicació, i demanava als investigadorsque no publiquessin en aquelles revistes que no subscrivissin la declaració. Unaaltra fita destacada en el desenvolupament és la reconeguda i adoptadainternacionalment Berlin Declaration on Open Access to Knowledge in theSciences and Humanities (2003).La necessitat de promoure la difusió de la recerca i la docència en el context de lasocietat del coneixement i el web 2.0 han permès que sorgís i es consolidés aquestmoviment, que advoca per fomentar l’accés permanent, gratuït i sense restriccionsals continguts científics i acadèmics amb l’objectiu d’afavorir la visibilitat, difusió isocialització del coneixement. Peter Suber, el director del Harvard Open AccessProject, es fa ressò, en una página web de lectura molt recomanable, delsavantatges de l’accés obert per als lectors, els autors, els professors i estudiants,les biblioteques, les universitats, les revistes i editorials, les agències definançament, els governs i la ciutadania. A més, amb l’accés obert les empresespodrien comercialitzar els seus projectes fins i tot dos anys abans del que podenfer-ho actualment amb sistemes de difusió no oberts, i permetria una certa igualtatentre les pimes i les grans empreses. Gràcies a l’obertura del coneixement s’hanaconseguit avenços com ara el projecte Genoma Humà o el descobriment de nousgens de la malaltia d’Alzheimer.Actualment, les universitats americanes com la Universitat de Princeton, Harvard oel MIT són capdavanteres en l’aplicació de polítiques favorables a l’accés obert.D’acord amb aquestes polítiques, s’intenta evitar que el personal investigadorcedeixi els drets d’autoria als editors de les publicacions, llevat de casosexcepcionals, i s’encoratja el personal a publicar els seus articles en repositorisd’accés obert com ara arXiv.org.Des de les pàgines de Nature també podem llegir mostres de suport a l’accésobert, amb la complicitat d’entitats científiques internacionals como ara la
  • 3. UNESCO, l’Open CourseWare Consortium, la secció de ciència deCreativeCommons, la League of European Research Universities o laConfederació de Repositoris d’Accés Obert (COAR), a més del suport explícit desdel seu bloc de la vicepresidenta de la Comissió Europea, Neelie Kroes.Precisament l’estiu de l’any passat la Comissió Europea va publicar tot un seguit derecomanacions que tenen per objectiu permetre l’accés obert a la recercafinançada amb fons europeus en el marc del pla Horizon 2020, al qual destinarà87.000 milions d’euros en 7 anys. La Comissió recomana als estats membres queadoptin un plantejament semblant respecte dels resultats de la recerca finançadapels plans estatals. Lobjectiu és que el 60% dels articles sobre recerca finançadaamb fons públics europeus es pugui consultar lliurement l’any 2016. Tot plegats’inscriu en el marc de l’Agenda Digital per a Europa (que estableix una ambiciosapolítica de dades obertes) i la Unió per la Innovació, que dóna suport a l’accésobert com a element essencial per a la construcció de l’Espai Europeu de Recerca.També el passat estiu el govern britànic va posar fil a l’agulla pel que fa a aquestaqüestió, i va decidir que, en el termini de dos anys, tots els articles científics quehagin estat subvencionats amb diners públics hauran de ser accessiblesgratuïtament via internet, tot seguint les recomanacions de Informe Finch. Aquestadecisió, però, no ha estat exempta de polèmica, atès que hi ha dues posibles viesal lliure accés, l’anomenada “via daurada” (publicar en revistes d’accés obert) i la“via verda” (publicar en revistes per subscripció i, al cap d’un temps, publicació enun repositori obert per a tothom). El govern britànic, per exemple, ha optat per la“via daurada”, però amb una negociació posterior entre universitats i editorialssobre el preu que caldrà pagar a conseqüència del canvi de model.Accés a altres articles relacionats amb l’accés obert publicats en el bloc de l’autor(Aquest article està basat en l’anotació publicada per l’autor en el bloc de la Xarxad’Innovació Pública el 05/09/2012, i ha estat actualitzat el dia 12/02/2013)