Cenatic Ub By Sa Ca

Introducció al programari de fonts obertes Dr. Xavier de Pedro Dep. de Física Aplicada i Òptica i Grup pel Coneixement Lliure de la UB (gclUB) Universitat de Barcelona [email_address] - [email_address] http://gclUB.ub.es

Objectius del curs

Donar a conèixer aquest tipus de programari

Què és?
Quins avantatges/oportunitats ofereix?
Quin és el seu entorn legal?

Promoure el seu ús en la comunitat universitària

Com puc començar a usar-ho?

A qui està dirigit?

A tota la comunitat universitària de UB (PAS, PDI, Alumnat...)

1a fase: PAS Àrea de tecnologies, oberta a altres
Següents fases: Alumnat, PDI, altres PAS.

… amb coneixements elementals d'informàtica a nivell d'usuari …

Que sàpiguen usar un navegador, un programa de correu i aplicacions ofimàtiques

… i que tinguin interès per aquest tipus de programari i la filosofia que hi ha al darrera

Qui ho finança i certifica?

Què és CENATIC?

Ce ntro Na cional de Referencia de Aplicación de las TIC basadas en fuentes abiertas
Fundació Pública Estatal constituïda pel Ministeri d'indústria, Turisme i Comerç, a través de Red.es
URL: www.cenatic.es

Guia bàsica CENATIC

Què és?

Document base del que parteix aquest curs
Forma part d'una iniciativa estatal per divulgar el programari de fonts obertes

Què veurem?

Conceptes bàsics

Algunes definicions
Decàleg OSI

Avantatges

Avantatges del model de desenvolupament
Deu realitats del programari de fonts obertes
Oportunitats en els àmbits públic i privat

Entorn legal

Llicències de codi obert

Què veurem?

Primers passos a nivell d'usuari

Fonaments d'ús
Alguns programes útils
Sistema GNU/Linux
Exemple de distribució

Conceptes bàsics

Què és el programari?

Programa informàtic

Seqüència d'instruccions que un computador pot interpretar i executar

Programari

Conjunt de programes, documentació i dades associades que formen part d'un sistema de computació

(Font: Wikipedia / Estandar IEEE 729)

Què és el codi font?

Estats d'un programa

Codi font
Binari o executable

Codi font python, editat amb Open Komodo Binari en execució

Què és el codi font?

Informàtica vs. gastronomia

Codi font = recepta
Codi executable = pastís

Què és el programari de fonts obertes?

En poques paraules

És aquell programari que ofereix el codi font a més de la versió executable dels programes

Què implica l'accés al codi font?

(Permetre) Entendre el seu funcionament
Llibertat per modificar-ho *

Introduir millores
Adaptar-ho a les nostres necessitats específiques

Llibertat d'ús i còpia *

* Condicionades per l'entorn legal

Terminologia bàsica

Termes equivalents:

Programari obert, programes de fonts obertes, programes de codi obert
“Programari lliure” (“Software libre” - “Free Software”)

Consideracions filosòfiques aparti, aquest terme representa el mateix concepte

Termes antagònics:

Programari propietari o tancat
Programari privatiu

En contraposició al terme programari lliure

Open Source Initiative

Organització dedicada a la promoció del programari de fonts obertes

Fundada en 1998
Va crear el terme “Open Source” en un intent d'aproximar el programari lliure a les empreses

Reduir la càrrega ideològica i evitar la confusió del terme anglosaxó “Free” (lliure/gratis)

Va suposar un cisma amb la “Free Software Foundation (FSF)”

Precursora d'aquest moviment des de mitjans dels 80

Decàleg OSI

Lliure redistribució: el programari ha de poder ser copiat i venut o distribuït gratuïtament pels usuaris
Codi font: el codi font ha d'estar inclòs o ha de ser proporcionat a través d'un mitjà de caràcter públic
Treballs derivats: la redistribució de modificacions ha d'estar permesa
Integritat del codi font de l'autor: les llicències poden requerir que les modificacions siguin redistribuïdes només com a pegats
Sense discriminació de persones o grups: no es pot deixar a ningú fora del moviment de fonts obertes

c

Decàleg OSI

Sense discriminació d'àrees d'iniciativa: no es pot restringir l'ús del programa (comercial, científic, militar...)
Distribució de la llicència: han d'aplicar-se els mateixos drets a tot el que rebi el programa
La llicència no ha de ser específica d'un producte: el programa no pot llicenciar-se només com a part d'una distribució major
La llicència no ha de restringir un altre programari: la llicència no pot obligar al fet que algun altre programari hagi de també ser de codi obert
La llicència ha de ser tecnològicament neutral: no ha de requerir-se l'acceptació de la llicència per mitjà d'un accés per clic de ratolí

c

Concepte de comunitat

A què ens referim?

Conjunt de persones o entitats que col·laboren perquè el programari obert evolucioni i millori

Dos grans grups

Persones Usuàries

Provar el programari, demanar millores, informar d'errors, millorar la documentació, ajudar a altres usuaris (fòrums)...

Persones Desenvolupadores

Produir programes i introduir millores tenint en consideració als usuaris

Tots podem formar part

No són necessaris coneixements de programació

Avantatges

Avantatges del model de desenvolupament

Major capacitat d'evolució

Segueix el principi global de “la unió fa la força”

Wikinomics: How Mass Collaboration Changes Everything (Tapscott & Williams, 2007): “Crowdsourcing”.

Decisions descentralitzades

El programari evoluciona segons els interessos d'una comunitat d'usuaris i no d'una determinada empresa/organització

Els avantatges d'aquest model es concreten en 10 realitats tangibles

Avantatges: 10 realitats

Primera: estabilitat del sistema operatiu (SO)

Els SO tancats són “caixes secretes”

Errors revisats per poques persones
Actualitzats amb poca freqüència

Els SO oberts són “caixes públiques”

Revisats constantment per moltes persones
Qualsevol pot informar d'un error i fins i tot corregir-ho
Actualitzats amb una elevada freqüència
Major qualitat del programari

Segona: la seva seguretat

En un SO tancat els virus i altres programes maliciosos són més perniciosos:

No s'és conscient de la seva presència
L'usuari no pot fer gens per evitar-ho
El temps de reacció dels desenvolupadors és major

Els sistemes de fonts obertes són per la seva naturalesa més segurs que els sistemes tancats

Tercera: el seu cost (“cost total de propietat”)

El programari de fonts obertes té un menor cost
Per al productor:

Menor esforç de desenvolupament (reutilització de codi)
Menor cost de manteniment (comunitat desenvolupadors)
Menor cost de distribució (descàrrega per internet)

Per a l'usuari:

Llicències més barates o fins i tot gratuïtes a causa de l'estalvi en la producció
Major competència entre proveïdors de programari i serveis

Quarta: la seva llibertat per modificar-ho

És difícil que un programari satisfaci totes les necessitats d'una organització
Adaptar el programari propietari és difícil i car
Adaptar el programari obert és senzill

No presenta traves legals
Es disposa de tota la informació
Es poden reutilitzar adaptacions d'altres organitzacions

Cinquena: la seva senzillesa d'instal·lació

Actualment el programari obert és tan senzill d'instal·lar com el tancat
A més, davant qualsevol dubte es pot consultar a la comunitat d'usuaris

Menor temps de resposta que els serveis de suport del programari propietari

Sisena: els estàndards oberts

Per assegurar interoperabilitat entre programes, les dades han de gestionar-se seguint un conjunt de regles predefinit: estàndard o format
Els estàndards oberts (públics) garanteixen l'accés a la informació i faciliten la interoperabilitat
El programari de fonts obertes promou aquest tipus d'estàndards

Exemples d'estandars oberts:

format Ogg d'arxius multimèdia
format ODF de documents ofimàtics

Setena: els avantatges a nivell jurídic

El marc legal del programari tancat s'ha concebut pensant en el productor
El marc legal del programari obert té en compte al consumidor, encara que sense danyar els drets del propietari

Es pot usar en diversos equips, copiar, distribuir sense necessitat de consultar als advocats

Vuitena: capacitat per generar innovació

L'anàlisi, les revisions i les millores del programari de fonts obertes són dutes a terme per multitud de persones de forma distribuïda
El mètode emprat és similar al que empra el món acadèmic i científic

Novena: beneficis per a la indústria local

El programari de fonts obertes

Redueix la despesa en llicències
Atorga independència del proveïdor
Facilita l'adaptació del programari

Genera un mercat local de serveis

Instal·lació
Suport
Adaptació
Formació

Desena: possibilitat de diferents llengües

La decisió de traduir un programari no depèn dels interessos del productor sinó dels usuaris

Tantes traduccions com a usuaris vulguin

Oportunitats

Nou ecosistema empresarial entorn del programari de codi obert

Fomentat per empreses, institucions i usuaris
Les empreses locals del sector poden beneficiar-se

Adaptació del programari
Desplegament i manteniment
Formació
...

Especialment important per Espanya a causa de la quantitat de PIMES

Oportunitats

La migració massiva a aquest programari permetria

Reduir la dependència de la tecnologia exterior

Menor flux exterior de contractació
Menor flux exterior de renovació
Ambdós suposen una xifra considerable de l'economia

Generar ocupació, riquesa i oportunitats per a l'economia local
Impulsar la R+D+I

Oportunitats

Aquest programari és el que millor s'adapta a les necessitats de les administracions públiques

Seguretat i confidencialitat de les dades
Perdurabilidad i garantia accés a la informació

Gràcies a l'ús d'estàndards oberts

Optimització de la despesa pública
Foment de la innovació tecnològica

Diversos informes ho testifiquen

EEurope 2002 entre uns altres http://ec.europa.eu/information_society/eeurope/2002

Oportunitats

Els particulars són els més poc inclinats al canvi

La falta d'informació és un obstacle

Arguments a favor

No és necessari infringir la llei o gastar molts diners per poder treure-li profit al PC
Sempre disposarem de l'última versió del programari
Menor exposició a programari malintencionat
La comunitat d'usuaris pot ajudar-nos

Qui ho fa servir?

Usen i col·laboren en el seu desenvolupament

Institucions públiques
Universitats
Empreses

Com …
… i moltes més

Entorn legal

Llicencies programari

Què és un llicència programari?

Autorització formal amb caràcter contractual que l'autor un programari atorga a un usuari perquè pugui exercir “actes d'explotació” legal

Restricció o garantia de llibertats?

Depèn dels termes de la llicència

Tipus de programari

Taxonomia en funció del tipus de llicència

Codi Obert Domini públic BSD-MPL Copyleft GPL Propietari Freeware Shareware Gratis Provar abans de comprar L'autor ha renunciat als drets Sense codi

Copyleft

Què és?

Regla/clàusula d'una llicència (també de programari) que garanteix que els seus termes es preserven

Què implica?

El programari es pot modificar/distribuir sempre que estigui subjecte a llicència equivalent

Efecte Víric o de “Rei Mides” (converteix en “or” el que toca)

Copyleft estricte vs. relaxat

La versió relaxada permet “enllaçar” codi i distribuir el programa amb una llicència diferent

Copyleft fàcil per Documentació: CC

Creative Commons (CC): http://creativecommons.org

GPL

General Public License

Dissenyada per la Free Software Foundation
Conserva els drets d'autor i atorga 4 llibertats a l'usuari del programari

Llibertat 0: Utilitzar-ho amb qualsevol propòsit
Llibertat 1: Accedir al seu codi font i estudiar-ho
Llibertat 2: Distribuir-ho lliurement
Llibertat 3: Millorar-ho i adaptar-ho

Aquestes llibertats es protegeixen mitjançant una llicència de copyright (de les de tipus copyleft )

BSD

Berkeley Software Distribution

Atorga les mateixes llibertats que GPL
No està protegida per copyleft estricte (víric)
Per còpia i modificació pot convertir-se a programari propietari ( exemple: “Mac OS X” )

Primers passos

Fonaments d'ús Aplicacions Sistema Operatiu Maquinari

Alguns programes útils Firefox (Navegador) Thunderbird (Correu) Pidgin (Missatgeria instantània) OpenOffice.org (Paquet ofimàtica) Azureus (Client P2P) VLC (Reproductor video) GIMP (Editor gràfic) Songbird (Reproductor música) Bibus (Gestor Bibliogràfic) R (Estadística i gráfics científics)

Criteri = multiplataforma Adium (Alternativa a pidgin en OS X)

Com puc usar-los?

No és necessari canviar de SO

Pas intermedi de migració cap a programari obert
Solució de compromís si el PC és compartit amb altres familiars

Com instal·lar-los?

Accedir a la web de cada programari; veure guia, i

Songbird: http://getsongbird.com
R: http://www.r-project.org
Bibus: http://bibus-biblio.sf.net

Descarregar el programa d'instal·lació
Seguir les instruccions

Windows

Mac OS X

Firefox

Navegador web

Característiques:

Pestanyes
Bloqueig de pop-ups
Múltiples extensions
…

Exercicis d'autoaprenentatge:

Obre les pàgines de CENATIC i la teva universitat en 2 pestanyes: www.cenatic.es - www.ub.edu
Obre Softcatala i consulta les novetats: www.softcatala.org
Obre la comparativa d'alternatives lliures www.freealts.com
Tanca firefox bruscament i recupera totes les finestres
Examina els complements del firefox

Thunderbird

Client de correu i notícies

Característiques:

SMTP, POP, IMAP, NNTP
Correu HTML
Filtre anti-spam
Lector RSS
Xifrat PGP
Múltiples extensions

Exercici d'autoaprenentatge:

Configura el teu compte de correu i prova a enviar-te un correu a tu mateix

Pidgin

Missatgeria instantània

Característiques

Possibilitat de connectar-se a diverses xarxes: MSN, ICQ, Google Talk, Jabber, etc.
Converses en pestanyes
Avisos sonors
Transferències de fitxers

Configura pidgin per connectar-te a una xarxa en la qual estiguis registrat (Jabber/XMPP, IRC, MSN, ICQ, ...)

OpenOffice.org

Paquet ofimàtica

Característiques:

Formats oberts de documents (odt, odp, ods, odg, ...)
Similitud amb Microsoft Office 2003
Compatibilitat amb formats de Microsoft (encara que no 100%, però si obre .docx, i existeix plugin .odt per MS Word)
Generació de documents PDF eficaç i ràpida
Importació de .pdf a .odg (OOo 3.0+)

Obre un fitxer DOC i converteix-ho a ODT
Genera un fitxer PDF a partir del fitxer anterior
Obre un fitxer XLS i converteix-ho a ODS
Crea els teus propis fitxers ODT i XLS

VLC

Reproductor de video/multimèdia

Característiques:

Suporta un gran nombre de CODECS d'àudio/video,subtítols,etc.
Suporta DVD, CD i streaming
Pot ser usat com a servidor multicast
Disposa de plugin per al navegador

Obre el fitxer de video descarregat amb Azureus
Obre la URL de Radio3 http://195.55.74.108:80/rtve/radio3.mp3
Obre la URL d'Antena3 Nova http://nova.stream.flumotion.com/antena3/nova.asf.m3u

Azureus

Client P2P

Característiques:

Compatible amb la xarxa BitTorrent
Selecció de velocitats de pujada/baixada
Reproducció de música/video
Diferents maneres d'ús (principiant, intermedi, avançat)

Si les condicions de la xarxa ho permeten!
Baixar un fitxer de música de mida reduïda
Baixar un fitxer de video de mida reduïda
Reproduir-los els fitxers

Songbird

Reproductor de música

Característiques:

Suporta múltiples formats (mp3, ogg, acc, wma, …)
Interfície similar a iTunes
Permet gestionar una biblioteca de música, afegir caràtules, etc.
Sincronització de dispositius tipus iPod (mitjançant plugin)

Escolta una ràdio a internet
Obre el fitxer de música descarregat amb Azureus

Gimp

Editor gràfic

Característiques:

Alternativa lliure al Photoshop
Suporta múltiples formats gràfics (JPG, GIF, PNG, TIFF, …)
Disposa d'un gran conjunt d'eines, filtres, etc.
Permet l'automatització mitjançant fitxers de comandes

Fes una captura de pantalla de l'escriptori, desa-la com a .png, edita-la i redueix-la al 75%
Incrusta-la en el document OOWriter anterior
Baixa't una foto de http://www.flickr.com amb llicència de Creative Commons i gira-la 180º

R

Estadística i gràfics científics

Característiques:

Alternativa lliure a l'”S”
Permet importar fàcilment d'Excel, csv, spss, …
Disposa d'un gran conjunt d'extensions
Funciona via comandes, i amb algunes interfícies gràfiques

Explora les possibilitats gràfiques
Explora les interfícies gràfiques
Compara-ho amb el programa que feu servir actualment a la UB i a casa (si s'escau)

Bibus

Gestor Bibliogràfic

Característiques:

Alternativa lliure a l'Endnote i Reference Manager
Suporta múltiples formats (bibtex, ris, xml, …)
Gestiona les cites en el text i el format de la bibliografia
Compatible amb OpenOffice i MS Word
Permet bibliografies compartides amb MYSQL en servidor

Exporta el teu Curriculum del WebGREC i importa'l a Bibus

Per fer-ho pots consultar http://gclub.ub.es/tutorials

Afegeix algunes cites en un document de OOo Writer
Juga amb els estils de format de les cites i bibliografia

Què és GNU/Linux?

És ...

Un sistema operatiu de codi obert
La suma de l'entorn GNU i el nucli Linux
Compatible amb sistemes UNIX

GNU + LINUX

Què és una distribució?

Una col·lecció de programari lliure

Nucli + drivers (mòduls)
programes + extres + utilitats
Suport? + Documentació?

Distribucions de GNU/Linux Ubuntu Debian Slackware Gentoo Redhat Fedora Mandriva Suse

Ubuntu GNU/Linux

Principals característiques

Distribució basada en Debian
Desenvolupada per Canonical Ltd. (Sud-àfrica)
Ubuntu:

Filosofia zulú: “ Humanitat cap a uns altres ”, “ jo sóc perquè nosaltres som ”
Slogan Ubuntu: “ Linux for human beings ” (o “beans”?)

Sens dubte, és la més fàcil d'instal·lar/usar

Ubuntu GNU/Linux

Com usar Ubuntu?

LiveCD: sense instal·lar-ho en el disc dur
Instal·lat en el disc dur

És l'opció més eficient, però cal anar amb compte si hi ha altres sistemes operatius instal·lats

Instal·lat en un disc USB o pendrive
Instal·lat en una màquina virtual

Ubuntu GNU/Linux

Pas previ: configurar la BIOS perquè arrenqui de CD

Sol haver-hi una tecla per entrar en la configuració

Normalment: DEL, F2, ESC, ....

Una vegada dintre, busquem la seqüència d'arrencada (Boot, Boot device)

Ubuntu GNU/Linux

Millor veure'l en funcionament ...

Preguntes?

Curs “INTRODUCCIÓ Al PROGRAMARI DE FONTS OBERTES” Versió 1.4 6 de març de 2009 © Xavier de Pedro Puente Grup pel Coneixement Lliure de la UB - http://gclub.ub.es Basat parcialment en documents de: © Luis Piñuel i Manuel Prieto Aula SUN/UCM de Programari Lliure ( http://www.ucm.es/info/aulasun ) © Grup de Programari Lliure de la UPV ( http://itsas.ehu.es ) © CENATIC ( http://www.cenatic.es ) Els copyrights dels logos pertanyen al seu respectius propietaris. Document .odp disponible a: http://forja.rediris.es/projects/form-floss-univ/ Alguns drets reservats. Aquest article es distribueix sota la llicència Creative Commons 3.0 Reconeixement-Compartir per igual, disponible en http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/deed.ca Agraïments especials a: Comunitats de GNU/Linux, Ubuntu, OOo, FF, Gimp, TikiWiki, Apertium, IRIS-LIBRE, Rediris