0903 Resum del Miquel sobre les Jornades Internacionals sobre Organismes Modificats Genèticament

  • 943 views
Uploaded on

6 i 7 de Març de 2009. Resum de les Jornades Internacionals sobre Organismes Modificats Genèticament. A la residència d'Investigadors del CSIC, a Barcelona. …

6 i 7 de Març de 2009. Resum de les Jornades Internacionals sobre Organismes Modificats Genèticament. A la residència d'Investigadors del CSIC, a Barcelona.

Ponents:

Dr. Marcello Buiatti, Catedràtic de Genètica de la Universitat de Florència (Itàlia), “a
quí beneficien els ogm?”

Dr. Brian John, Doctor en Geografia, "GM Free Cymru" (Escòcia lliure de transgènics).

Dr. Armin Spök, Doctor en Genètica Molecular. Professor a les universitats de Graz i Klagenfurt (Àustria). Membre dels grups d'experts de l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) i de l'OCDE ., “què ha fet Àustria en aquest tema”.

Dr. Henk Hobbelink, Grain,”OMG,
crisi alimentària i canvi climàtic”.

Fabio Boscareli, Toscana lliure de transgènics, “les regions lliures i un cas concret”.

Dr. Giles-Eric Séralini, Catedràtic de Biologia Molecular de la Universitat de Caen
(França), President del Consell Científic de CRIIGEN, “els OGM i la salud”.

Dra. Ricarda A. Steinbrecher, “els impactes dels OGM a l'agriculttura i al medi ambient”
Taula rodona.

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
943
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
2
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Ponents: Dr. Marcello Buiatti, Catedràtic de Genètica de la Universitat de Florència (Itàlia), “a quí beneficien els ogm?” lliure de Dr. Brian John, Doctor en Geografia, quot;GM Free Cymruquot; (Escòcia transgènics). Dr. Armin Spök, Doctor en Genètica Molecular. Professor a les universitats de Graz i Klagenfurt (Àustria). Membre dels grups d'experts de l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) i de l'OCDE ., “què ha fet Àustria en aquest tema”. crisi alimentària i canvi climàtic”. Dr. Henk Hobbelink, Grain,”OMG, regions lliures i un cas Fabio Boscareli, Toscana lliure de transgènics, “les concret”. Dr. Giles-Eric Séralini, Catedràtic de Biologia Molecular de la Universitat de Caen (França), President del Consell Científic de CRIIGEN, “els OGM i la salud”. impactes dels OGM a l'agriculttura i al Dra. Ricarda A. Steinbrecher, “els medi ambient” Taula rodona.
  • 2. Variabilitat Genetica és la eina més important per la mitigació dels efectes del canvi climàtic a través de la selecció de plantes resistents a l'estres. La majoria de les reserves de variabilitat genètica a l'agricultura es troben en àrees d'agricultura de subsistència (challenged) per la conversió a la agricultura industrial i la producció d'agrocombustibles.
  • 3. 1.- Al segle passat. Es cultivaven més de 7000 varietats de pomes als USA; avui se n'han extingit 6000. Més del 50% de les pomes provenen de només 2 varietats. 2.- Fa poques dècades, grangers de la Índia sembraven 50000 varietats d'arrós; ara, poques dotzenes. 3.- A Filipines, hi havia 4000 varietats d'arrós. Ara només dues varietats derivades de la revolució verda corresponen al 98% de la producció. 4.- Indonesia ha patit l'extinció de més de 1500 varietats d'arrós en les darreres dues dècades. 5.- A Mèxic, es fèien servir centenars de varietats de panís. I ara es planten només el 20% de les varietats descrites el 1930. 6.- A la Xina, el 1949, es cultivaven 10000 varietats de blat, I 20 anys més tard només eren 1000. Segons la FAO, el 75% de la diversitat genètica a l'agricultura s'ha perdut en 100 anys.
  • 4. El motiu perquè l’enginyeria genètica té molt pocs resultats és per la presència d’efectes inesperats al transformar els èssers vius, degut a interaccions negatives de la construcció genètica amb l’organització pre-existent de l’èsser receptor. Aquestes interaccions negatives representent el primer punt de perillositat per l’èsser receptor i en conseqüència pel seu valor productiu. En l’imaginari de l’enginyeria genètica l’organisme receptor és considerat com totalment passiu, però això només és cert per màquines i no per a èssers vius. La planta reacciona a la introducció del transgen fent re- arranjaments del DNA, regulant o bloquejant l’expressió gènica, canviant el metabolisme; i de la mateixa manera actua amb l’agro-ecosistema.
  • 5. Organismes Geneticament Modificats Contaminació Medi ambient Salut Humana i Animal Biodiversitat Incerteses Qüestions Agricultura Científiques i Sostenible Preocupacions Regulació i Seguretat Legislació Alimentària Democràcia Socio- economics Etica i Poder i Religió Control
  • 6. És fals que la millora vegetal mitjançant enginyeria genètica sigui un sistema Segur, més Ràpid i Precís. En el procès de modificació genètica es produeixen moltes incerteses. Això significa que cal respondre acuradament a cada una d'aquestes incerteses. Resposta que no es produeix normalment. Exemples com l'augment de lignina en RR i bt de l'efecte no desitjat dels omg.; o com una toxina -gossypol- al cotó bt. Els efectes sobre la contaminació es refereixen a: -sobre el menjar -quan un omg no autoritzat va a parar a la cadena alimentària (starling i Semillas peligrosas)-, - a través del pol·len sobre altres cultius, o -per llavors contaminades, també sobre origen de dispersió de la varietat (Mèxic) -sobre plantes silvestres (arrós salvatge). Els efectes sobre el medi ambient es refereixen a: -abelles (el bt les afecta -no és evident-), - Marietes (ladybirds), - papallones, - accés a nutrients del sol -bt mata micorizes-, -plantes invasives -superherbes resistents a glifosat-, - boscos -la desforestació per l'avenç de la soja RR. - També i molt important, la emergència de plagues secundàries. Les noves tecnologies trenquen la co-evolució. Els efectes sobre la seguretat alimentària, resulten curiosament contraris al que es promet: han reduït la producció, mentre que propostes no industrialitzades, com els conreus mixtos (milpa) són més productius que sistemes convencionals.
  • 7. Falses promeses. No augmenten la productivitat, ni redueixen l‘ús de pesticides. No serveixen per a alimentar a la població humana sinó que alimenten l'excés de carn de la societat rica. Els problemes pels quals s'intenta justificar els OMG tenen solucions reals no basats en una visió mecanicista de la natura (un gen ho arregla i és clar! No ho espatlla!), sinó en solucions en xarxa basat en una visió global del camp. Els OGM formen part d'un model productiu insostenible. Informe IAASTD: la seguretat alimentària passa per tornar a crear aliances amb els agricultors i no pas per la tecnologia que els expulsa del camp. Pel que fa al canvi climàtic; l'agricultura alternativa als OGM, es considera encara més important. 40% de l'efecte canvi climàtic prové de la forma com ens alimentem (fertilitzants, desforestació, transport, pets de les vaques,...).
  • 8. Problema Ingeniería Genética Campesinos Plagas y Resistencia monogenética; Diversidad genética; variedades locales; enfermedades Bt. cultivos intercalados; plantas insecticidas; rotación de cultivos. Malas hierbas Genes que confieren Cobertura temprana del suelo; cultivos resistencia a los herbicidas intercalados, cultivos de cobertera; cultivos alelopáticos. Agua Genes que confieren Prácticas de conservación de la humedad; resistencia a la sequía diferentes variedades para los diferentes microclimas; plantas asociadas para la retención del agua Nutrientes Genes fijadores de Técnicas de conservación del suelo; nitrógeno cultivos múltiples con leguminosas; integración de la producción animal y vegetal (estiércol); reciclaje de desechos, abonos verdes Degradación del Genes que confieren Restaurar los suelos degradados suelo tolerancia a la salinidad y (compostar, abonos verdes, rotación, etc.); otros problemas evitar la destrucción del suelo, en primer lugar Rendimiento Insertar ‘genes de Diversidad! Policultivos; un cultivo para rendimiento’. Mas múltiples funciones; uso de cultivos y monocultivo, mas insumos. animales asociados (hierbas, peces, caracoles, etc.).
  • 9. Legislació Nacional Austrian Gene Technology Act: aprovada el gener del 1995 i ha estat esmenada els 1998, 2002, 2004 i 2005. Inclou la possibilitat de vetar productes del mercat si no són socialment sostenibles (‘soziale Unverträglichkeit’) Mai ha estat aplicat Altres aspectes que inclou L’etiquetatge de la llavor GM (amb el límit del : 0,1%) La protecció d’àrees de producció de llavor La possibilitat de tenir una etiqueta “lliure d’OGM”
  • 10. Etiquetatge dels OGM Una manera d’etiquetar consistent I que informi adequadament al consumidor hauria d’incloure els productes animals produits amb pinsos-OGM (p. e. carn, llet o ous) L’etiqueta “Lliure d’OGM” label, també hauria de considerar el pinso dels animals i els seus productes així com ingredients , Etiqueta austríaca „lliure d‘OGM“ aditius, i altres participacions de microorganismes OGM
  • 11. Estudi a llarg termini sobre l’alimentació Efectes detectats sobre la fertilitat S’està avaluant els motius d’aquests efectes no previstos.
  • 12. Riscos dels OGM i percepció del risc Advertències persistents d’Àustria Defectes i inconsistències en com es fa l’avaluació del risc i en la metodologia Mancança particular de l’avaluació d’efectes a llarg termini Interteses, desconeixement, desacords, cal aclarir i investigar més (ampliant els camps dels experts implicats) sobre la base científica de l’avaluació de risc. Nombrosos estudis han contribuit a develolupar millor per a plantejar I per fer avaluació de risc dels OGM Altres advertències persistents d’Àustria Els impactes sobre el medi ambient local/regional Principi de precaució (en l’avaluació de risc): afavorint una interpretació restrictiva Relació: Manca de normes de coexistència completes I obligatòries per a tot el territori de la UE
  • 13. Riscos dels OGM i percepció del risc (cont.) Abast que no té en compte: seguretat, biodiversitat, efectes agronòmics Caldria partir de: agricultura sostenible (bio/eco) „Com a un mètode de cultiu sostenible, l’agricultura ecològica s’ha de considerar de manera equivalent a la preservació dels espais naturals. Qualsevol restricció imposada sobre l’agricultura ecològica per culpa del cultiu d’OGM té, indirectament, una importància sobre el medi ambient.“ Cal considerar l’impacte de l’ús d’herbicida sobre la pràctica de l’agricultura (diferència particular referida a la Directiva 90/220/EC). Oposició a l’ús de gens marcadors d’antibiòtics.
  • 14. Panís MON810 – febleses en anàlisis comparatius El ventall de paràmetres no s’adequa als requeriments de la OCDE (2002) ni a la industria (EuropaBio 2001). S’identifiquen diferències (glutamina, leucina, prolina, C18:1, C18:2 àcids grassos etc.) que no són investigades de més a més. Punts per a una diferent interpretació del concepte d’equivalància substancial Funció “indicador” vs. punt final per ell mateix (biològica rellevància) No hi ha control de les línies isogèniques No s’avalua la toxicitat de plantes senceres: alleujaria de manera important la percepció del risc d’efectes pleiotròpics Avaluació de la toxicitat a punt final limitada a toxicitat oral aguda (proteïna): no suficient per detectar subcrònic/crònic efectes (i per a calcular un NOAEL) La proteïna assajada és produida a bacteris: alleujaria de manera important la percepció de risc perquè la planta pot produir la proteïna que tingui estructura o propietats diferents
  • 15. Panís MON810 – febleses en l’avaluació de l’alergenicitat Basat en evidències indirectes Estudis In-vitro de digestibilitat Però: defectes en metodologia i de rellevància in-vivo Comparació per homologia de seqüències proteiques Però: bases de dades anticuades (1990, 1995), no es van considerar epítops estructurals No s’avalua l’al·lergenicitat de la planta sencera No és adequat per a detectar propietats “actives” de-novo
  • 16. Panís MON810 – incerteses sobre efectes ambientals Evidències d’efectes sobre insectes no diana, p. e. Mortalitat de larves de Chrysopidae (Hilbeck et al. (1998)) Mortalitat i reducció viavilitat de larves de Meteorus laeviventris (Hafez et al. 1997) Insectes que només viuen sobre flora circumdant (Losey et al. 1999) Riscos particulars deguts a l’expressió constitutiva a totes les parts de la planta, també a la llavor i al pòl·len (e.g. Losey et al. 1999, Armstrong et al. 1995) Rang de test espècies en avaluació de riskmolt restringida I no relacionada amb condicions agrícoles per a la producció comercial L’experiència de productes d’esprai Bt no necessàriament és suficient per avaluar plantes que expressent Bt (Hilbeck et al. (1998b))
  • 17. Corrupció en la ciència dels aliments modificats genèticament. - El debat no es fa públic. - Les corporacions són propietàries de la ciència. - La ciència, com una eina de publicitat (advocar). - El material que justifica la bioseguretat no es pot replicar. Resultat? Ciència que no és creïble i que probablement és fraudulenta!
  • 18. Les trampes més comunes del negoci - Disseny experimental calculat per emmascarar efectes no desitjables. - Experiments molt curts; inadequats per a mostrar els possibles canvis fisiològics. - Us de proteïnes diferents (origen) de les contingudes a les plantes OGM i al menjar. - Agrupació de les dades per a emmascarar efectes significatius. - Manipulació estadística dels resultats. - Ciència realitzada a casa o a laboratoris amics. - El mateix menjar usat per tots els grups? - Usar “estudis nutricionals” en comptes d'estudis de toxicitat aguda. - Selecció d'eines menys acurades dissenyades per no trobar efectes subtils.
  • 19. Què passa amb la integritat científica? Si no t'agrada el missatge, ataca al missatger...
  • 20. Alguns dels defensors de la indústria Mary Murphy Andura Smetacek C.S. Prakash Dennis Avery Henry Miller Val Giddings Anthony Trewavas Bruce Chassy Alan McHughen ...I qui sigui que hagi atacat i desactivat la web de GM-watch!
  • 21. The Golden Rice Conspiracy “It’s Just Rice.....” “Saving the starving and the sick” “given to the poor of the world.” The Human Feeding Experiments in China and the USA * Golden Rice has no approvals * No animal testing * no adequate descriptions in the literature
  • 22. Settore Sviluppo Impresa Agricola e Agroalimentare La Xarxa Europea de Regions Lliures d'OGM: www.gmofree-euregions.net 49 partners Fabio Boscaleri Jornades internacionals sobre els OGM - 7 March 2009, Barcelona - Spain 23