Entre l’agència i l’estructura
Seminari LSC
24 d’abril de 2008

1. Teories duals
Estructures - agència
Ulrich Beck: teories de grau mig
Alain Touraine: Sociologia de l’Acció

2. Contra la postmodernitat
Modernitat:
projecte il·lustrat,
democràcia i drets humans.
Racional-legal i llibertats
Limitacions del model:
Aportacions eurocèntriques
Basat en la supremacia europea

2. Contra la postmodernitat
Postmodernitat:
Fi dels metarrelats (ciència, religió)
Problemes de legitimació i aplicació al
context globalitzat i multicultural
Desencantament polític i social
Poc compromís
Sentiment de buidor individual important
Post = contra, reacció, contradicció

2.1. Obres i autors postmoderns
Lyotard, J. «La condición
posmoderna» (1979)
Lypovetsky, G. «La era del vacío»
(1983)
Baudrillard, J. «Cultura y simulacro»
(1978)
Fukuyama, F: «El fin de la historia y el
último hombre» (1989)

3. Teories duals
Suposen l’alternativa a la fi dels
metarrelats
Visió més sociològica (no tan
filosòfica)
Suposen una continuïtat,
conseqüència enlloc d’una ruptura.
Estructura i agència són
complementàries

3.Ulrich Beck
Autor modern i prolífic.
Col·laborador amb Giddens
Tradició Weberiana (sentit de l’acció)
Conceptes
Modernitat reflexiva
Societat del risc

3.1. Modernitat Reflexiva
Modernitat Simple Modernitat Reflexiva
INDUSTRIALITZACIÓ GLOBALITZACIÓ
Creació de la societat de masses Etapa de canvi tecnològic
Nucli familiar com a unitat econòmica, Individualització de les estructures,
social i cultural incerteses (inestabilitat, fragilitat i
precarietat)
Moment fort ideològic de partits i Buit institucional, la seducció
sindicats tecnològica condueix a la crisi de
representació
No preocupació ecològica Gran preocupació per qüestions
ecològiques

3.2. Societat del risc
Complexitat de les relacions
Desregulació absoluta
Prevalença del poder o la decisió de
les grans corporacions
Inhibició dels poders polítics i la seva
cooptació del poder econòmic
Font d’incerteses, inseguretat i riscos

3.3. Característiques i conclusions
Tendència a la societat autocrítica
Abocament a la construcció de les pròpies
autobiogràfies
El progrés no comporta més progrés
necessàriament
L’estat-nació canvia. Reforçament a base
de cooperació i cosmopolitisme
Cal replantejar l’Estat del Benestar en base
els models de vida i treball discontinus

«No estem presenciant el final, sinó el
principi de la modernitat, és a dir, una
modernitat més enllà del seu disseny
industrial clàssic»

4. Alain Touraine
Sociòleg francès conegut per popularitzar
el terme Societat postindustrial
Teoritza els nous moviments
socials
Dóna una nova dimensió
al subjecte
Doctor Honoris Causa
per la UOC (2007)

4.1. El context actual
Globalització i augment de la
desocialització (es difuminen les
categories socials)
Les noves categories són les adscrites
(pertinença)
Subjectivació de la vida quotidiana (no
només en quant al Treball)

4.2. Un nou paradigma…
… O la fi del discurs social sobre la realitat
social
Contra el funcionalisme
Contra l’estructuralisme
Contra la postmodernitat
Marxista (conflicte i dialèctica)
Weberià (racionalització, sentit de l’acció)

4.3. Els subjectes
Què és el subjecte:
Impuls personal vers l’autoafirmació i la resistència front les
coaccions socials. Podria ser entès com l’ànima però, strictus
sensu, és l’apel·lació directa als drets humans en l’autoafirmació
Actor/Subjecto personal:
Individu orientat col·lectivament en les seves accions, pel
subjecte.

4.4. Nous i vells moviments socials
Movimients socials:
acciones conflictivas de carácter col·lectiu, orientades por principios
socials comuns (identitat), davant de determinats adversaris (oposició),
apel·lant directament la universalitat (totalitat).
Representen una crítica a l’ordre establert.
Voluntat de Canvi
TESI ANTÍTESI NOU ORDRE SOCIAL

4.4. Moviments culturals
Nous moviments socials: apel·lacions
culturals
Voluntat de transformació
Sistemes d’acció confrontació amb
adversaris Transormació social
Moviments feministes, ecologistes, etc.

4.4. CADIS
L’any 1981, funda el Centre d’analyse
et Intervention Sociologique, dins de
l’École des hautes études en Sciences
Sociales
Comparteixen el mètode d’intervenció
Socioloògica (IAP)