Sociologia Dual

Slide 1: Entre l’agència i l’estructura Seminari LSC 24 d’abril de 2008

Slide 2: 1. Teories duals Estructures - agència Ulrich Beck: teories de grau mig Alain Touraine: Sociologia de l’Acció

Slide 3: 2. Contra la postmodernitat Modernitat: projecte il·lustrat, democràcia i drets humans. Racional-legal i llibertats Limitacions del model: Aportacions eurocèntriques Basat en la supremacia europea

Slide 4: 2. Contra la postmodernitat Postmodernitat: Fi dels metarrelats (ciència, religió) Problemes de legitimació i aplicació al context globalitzat i multicultural Desencantament polític i social Poc compromís Sentiment de buidor individual important Post = contra, reacció, contradicció

Slide 5: 2.1. Obres i autors postmoderns Lyotard, J. «La condición posmoderna» (1979) Lypovetsky, G. «La era del vacío» (1983) Baudrillard, J. «Cultura y simulacro» (1978) Fukuyama, F: «El fin de la historia y el último hombre» (1989)

Slide 6: 3. Teories duals Suposen l’alternativa a la fi dels metarrelats Visió més sociològica (no tan filosòfica) Suposen una continuïtat, conseqüència enlloc d’una ruptura. Estructura i agència són complementàries

Slide 7: 3.Ulrich Beck Autor modern i prolífic. Col·laborador amb Giddens Tradició Weberiana (sentit de l’acció) Conceptes Modernitat reflexiva Societat del risc

Slide 8: 3.1. Modernitat Reflexiva Modernitat Simple Modernitat Reflexiva INDUSTRIALITZACIÓ GLOBALITZACIÓ Creació de la societat de masses Etapa de canvi tecnològic Nucli familiar com a unitat econòmica, Individualització de les estructures, social i cultural incerteses (inestabilitat, fragilitat i precarietat) Moment fort ideològic de partits i Buit institucional, la seducció sindicats tecnològica condueix a la crisi de representació No preocupació ecològica Gran preocupació per qüestions ecològiques

Slide 9: 3.2. Societat del risc Complexitat de les relacions Desregulació absoluta Prevalença del poder o la decisió de les grans corporacions Inhibició dels poders polítics i la seva cooptació del poder econòmic Font d’incerteses, inseguretat i riscos

Slide 10: 3.3. Característiques i conclusions Tendència a la societat autocrítica Abocament a la construcció de les pròpies autobiogràfies El progrés no comporta més progrés necessàriament L’estat-nació canvia. Reforçament a base de cooperació i cosmopolitisme Cal replantejar l’Estat del Benestar en base els models de vida i treball discontinus

Slide 11: «No estem presenciant el final, sinó el principi de la modernitat, és a dir, una modernitat més enllà del seu disseny industrial clàssic»

Slide 12: 4. Alain Touraine Sociòleg francès conegut per popularitzar el terme Societat postindustrial Teoritza els nous moviments socials Dóna una nova dimensió al subjecte Doctor Honoris Causa per la UOC (2007)

Slide 13: 4.1. El context actual Globalització i augment de la desocialització (es difuminen les categories socials) Les noves categories són les adscrites (pertinença) Subjectivació de la vida quotidiana (no només en quant al Treball)

Slide 14: 4.2. Un nou paradigma… … O la fi del discurs social sobre la realitat social Contra el funcionalisme Contra l’estructuralisme Contra la postmodernitat Marxista (conflicte i dialèctica) Weberià (racionalització, sentit de l’acció)

Slide 15: 4.3. Els subjectes Què és el subjecte: Impuls personal vers l’autoafirmació i la resistència front les coaccions socials. Podria ser entès com l’ànima però, strictus sensu, és l’apel·lació directa als drets humans en l’autoafirmació Actor/Subjecto personal: Individu orientat col·lectivament en les seves accions, pel subjecte.

Slide 16: 4.4. Nous i vells moviments socials Movimients socials: acciones conflictivas de carácter col·lectiu, orientades por principios socials comuns (identitat), davant de determinats adversaris (oposició), apel·lant directament la universalitat (totalitat). Representen una crítica a l’ordre establert. Voluntat de Canvi TESI ANTÍTESI NOU ORDRE SOCIAL

Slide 17: 4.4. Moviments culturals Nous moviments socials: apel·lacions culturals Voluntat de transformació Sistemes d’acció confrontació amb adversaris Transormació social Moviments feministes, ecologistes, etc.

Slide 18: 4.4. CADIS L’any 1981, funda el Centre d’analyse et Intervention Sociologique, dins de l’École des hautes études en Sciences Sociales Comparteixen el mètode d’intervenció Socioloògica (IAP)