• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
A
 

A

on

  • 3,112 views

 

Statistics

Views

Total Views
3,112
Views on SlideShare
3,100
Embed Views
12

Actions

Likes
0
Downloads
29
Comments
0

1 Embed 12

http://franja.balearweb.net 12

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    A A Presentation Transcript

    • Pena-roja de Tastavins (Matarranya) Realitzat per Alba Gil Povea Tutora: Eva Musté Àrea: Sociolingüística 2n de batxillerat Escola GRAVI Barcelona, 11 de gener de 2008
    • La meua pàtria menuda No vull una pàtria gran ni una pàtria mitjaneta, que la vull ben menudeta. Conèixer-la pam a pam i estimar-la sencereta. No la vull pobra ni rica, ni humiliada ni orgullosa, vull la pàtria més preciosa, i la vull verda i florida i fresca com una rosa. [...] Eixa pàtria que jo vull, eixa pàtria és la que tinc; la pàtria dels meus amics, la pàtria del meu orgull. I aquí vull viure i morir. Desideri Lombarte Arrufat (1937-1989) A mon tio Desideri, a qui m’haguere agradat conèixer i que ha fet que m’interessara per la llengua del Matarranya
    • He d’agrair l’ajuda de membres de l’executiva de l’Associació Cultural del Matarranya que m’han obert de bat a bat les seves portes. També vull agrair la col·laboració d’en Natxo Sorolla, en Carles Sancho, en José Miguel Gràcia, n’Artur Quintana, en Mario Sasot, en Rafael Ferrer, en José Antonio Carrégalo, en Carles Terès, en Daniel Sesé, l’Hèctor Moret, el Marc Martí i la Pepa Nogués, així com de tots aquells que han treballat en pro del català al Matarranya gràcies als quals he pogut fer el meu treball.
    • Índex Introducció ................................................................................................. 1 1. Situació geogràfica del Matarranya ..................................................... 2 2. Breu història del Matarranya ................................................................ 4 2.1 Població .......................................................................................... 5 2.2 La llengua ....................................................................................... 5 2.3 Primers escrits en català a la comarca .......................................... 7 3. Situació legislativa del català a la Franja .............................................. 7 4. Associacionisme .................................................................................... 9 4.1 Iniciativa Cultural de la Franja (ICF) ................................................ 9 4.2 Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA) ............................ 10 4,3 Institució Cultural de la Franja de Ponent (ICFP) ........................... 12 4.4 Associació Cultural del País Valencià (ACPV) ............................... 13 4.5 Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL) ....................... 13 4.6 Coordinadora de Centres d’Estudi de Parla Catalana (CCEPC) .... 13 4.7 Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC).......... 13 5. Relació de persones que donen impuls a la llengua................................ 14 5.1 Músics................................................................................................ 18 6. Ensenyament del català........................................................................... 20 6.1 Situació actual.................................................................................... 21 7. Toponímia dels municipis del Matarranya natural.................................... 23 8. Estadístiques............................................................................................ 26 9. Moviments en contra de la llengua catalana............................................ 27 Conclusió....................................................................................................... 29 Fonts d’informació......................................................................................... 30 Annex – 1 (Opinions)..................................................................................... I Annex – 2 (Lletres de cançons) ......................................................................... V Annex – 3 (Lo Guinyot i recull de folies) ....................................................... VIII
    • Introducció Tot va començar quan fa quatre anys vaig anar per primera cop a estiuejar a Pena-roja de Tastavins (Matarranya), vila d’on el meu pare és originari. Des de llavors he anat aprenent a estimar aquella terra i a sentir-la com a pròpia. De fet, les meves arrels són en aquell poble. Allà vaig descobrir que hi havia altres formes de parlar català, cosa que em va cridar molt l’atenció. Així doncs, el primer que vaig pensar en el moment d’escollir el tema per al meu treball de recerca va ser desenvolupar algun aspecte sobre els dialectes de la llengua catalana. Parlar de tots els seus dialectes era massa llarg i complex, per això vaig pensar en fer-ho sobre els de la Franja. Per acotar el tema, vaig decidir parlar sobre la comarca a la qual pertany Pena-roja, el Matarranya. Vaig adonar-me que escriure sobre el dialecte era massa específic i no em seria gens fàcil. Aleshores vaig optar per parlar sobre la situació en què es troba el català en aquesta comarca. Està desapareixent el català al Matarranya? Aquesta va ser la pregunta que em vaig formular. La meva hipòtesi era que el parlava molta gent i que, per tant, no moriria en breu, tot i que els cartells i tot allò oficial estava en castellà. Al llarg del treball es veurà com és la realitat, més dura del que em pensava. El treball pretén ser un recull de tot allò relacionat amb com es troba la llengua catalana en aquesta comarca de l’Aragó catalanòfon o Franja. He inclòs també aquells moviments que en dificulten l’existència, així com una petita referència del nombre d’habitants d’aquestes viles. L’objectiu del treball és mostrar l’estat de salut de la llengua pròpia del municipis del Matarranya exposant les activitats que s’hi fan i les persones que s’hi involucren, així com la situació en l’ensenyament, legislativa i en d’altres àmbits. No he tingut cap dificultat per trobar informació ja que n’hi ha molta gràcies a tots aquells que es preocupen per la llengua en aquesta zona. El més complicat ha estat decidir com plasmar tot allò que he après durant la recopilació d’informació. Tinc la impressió que manquen aspectes sobre el tema, però m’ha estat impossible incloure-ho tot perquè d’haver-ho fet el treball hauria estat massa extens. En quant el procediment del treball, a més de llegir i resumir multitud de revistes i llibres, he demanat l’opinió sobre la situació en què es troba el català a matarranyencs involucrats en el tema. Cal afegir que com a treball de camp he visitat els 29 pobles del Matarranya on he fet gairebé totes les fotos que apareixen en el treball. Alba Gil Desembre 2007 1
    • 1. Situació geogràfica del Matarranya La denominada Franja (nom que dóna lloc a controvèrsies ja que segons com es miri es pot anomenar Franja de Ponent, Franja Occidental, la Franja d’Aragó...) és la zona catalanoparlant de la Comunitat Autònoma de l'Aragó que fa de frontera entre aquesta i Catalunya. Està formada per quatre comarques. De nord a sud: la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya, sent aquesta última l'única que està íntegrament a la Franja. També hi formen part alguns pobles de les comarques del Baix Aragó i del Baix Aragó-Casp, com ja es veurà més endavant. La comarca que ens ocupa, el Matarranya, va ser constituïda oficialment l'1 de juliol del 2002 segons la Llei 7/2002 de creació de la Comarca del Matarraña/Matarranya. Limita al nord amb la comarca del Baix Cinca (Saragossa), al sud amb la dels Ports i el Baix Maestrat (Castelló), a l'est majoritàriament amb la Terra Alta (Tarragona) i a l'oest amb el Baix Aragó (Terol). Pertany a la província de Terol i està formada per 18 pobles que són els següents: • Arenys • Beseit • Calaceit • Fórnols • La Freixneda • Fontdespala • Lledó • Massalió • Mont-roig de Tastavins • Pena-roja de Tastavins • La Portellada • Queretes • Ràfels • Torredarques 2
    • • La Torre del Comte • La Vall del Tormo • Vall-de-roures (capital de comarca) • Valljunquera. Segons els lingüistes, però, el Matarranya hauria d'incloure pobles d'altres comarques que són també catalanoparlants. Així doncs, el Matarranya que podríem anomenar natural, inclou, a més dels esmentats, els municipis següents: BAIX ARAGÓ ( capital Alcanyís) o Aiguaviva o Bellmunt o La Canyada de Beric o La Codonyera o La Ginebrosa o La Sorollera o La Torre de Vilella BAIX ARAGÓ - CASP o Favara o Faió o Maella o Nonasp Aquest treball tindrà el seu àmbit d'estudi el Matarranya natural. El Matarranya , incloent els 29 municipis esmentats anteriorment, té una extensió de 1.646 km2 i uns 15.300 habitants. La Freixneda 3
    • 2. Breu història del Matarranya A l’època neolítica aparegué l'home, a jutjar per les restes de sílex i pintures rupestres trobades, sobretot als Secans de Massalió i al barranc de Calapatar (Queretes). A partir del s. V a.C., els assentaments neolítics es van convertir en poblats ibers, el més conegut dels quals és el de Sant Antoni de Calaceit. Amb la romanització, només hi van Restes del poblat iber de quedar nuclis agrícoles dispersos. Sant Antoni (Calaceit) La islamització va ser molt present en aquest territori. El Matarranya va pertànyer a la taifa de Tortosa. Després de la unió dinàstica entre Catalunya i Aragó, la comarca va ser ocupada per la casa comtal catalana. Alfons I el Cast va prendre la vall de Roures l'any 1169, i el Matarranya s'hi va sotmetre per capitulació. La repoblació es va fer amb francs i, sobretot, catalans de Lleida, però la jurisdicció senyorial va ser adjudicada al bisbat de Saragossa el 1175 (Vall-de-roures, Beseit, Fondespatla i Mesquí), i a l’orde de Calatrava el 1180 (Maella, Calaceit, la Freixneda, Queretes, la Portellada, Pena-roja de Tastavins, Mont-roig, Nonasp i Favara), sota el fur d’Aragó, i es va utilitzar la moneda jaquesa. Al testament reial de 1248 la comarca estava inclosa als dominis aragonesos a causa de la pressió senyorial. De tota manera, no estava gaire clar on acabaven els dominis aragonesos i començaven els catalans. Es pot comprovar amb el fet que hi havia pobles del Matarranya inscrits als dos dominis, i pobles catalans que van estar en primer moment sota domini aragonès. Les revoltes camperoles catalanes dels segles XV i XVIII van incidir en la població del Matarranya ja que encara es conservava el règim senyorial. Gent de l’alt Matarranya va repoblar les zones del Baix Ebre afectades per l’expulsió dels moriscos (1609). A partir del segle XVIII i fins al començament del segle XX, s'hi va produir una recuperació econòmica gràcies a les millores agràries introduïdes per l'orde de Trapa (1796). Fins el 1833 el Matarranya va formar part del partit o corregiment d’Alcanyís; amb la divisió provincial d’aquest any va ser inclosa a la província de Terol (excepte Aiguaviva de Bergantes, que va ser atribuït al de Castellot, tots els altres llocs van dependre del partit judicial d’Alcanyís). Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) els camperols del Matarranya (és a dir, la majoria de la població) es van inclinar per idees llibertàries i hi va predominar la CNT. L'any 2002, com ja s'ha dit en l'apartat anterior, el govern d'Aragó va aplicar la divisió comarcal aprovada en l'anterior legislatura. La nova divisió no té en compte els criteris lingüístics i barreja pobles catalanoparlants amb pobles castellanoparlants. 4
    • 2.1 La població Durant l'Edat Mitjana i moderna, en aquesta zona, hi va haver un fort creixement demogràfic gràcies a l'elevada producció agrícola i a la seva situació al bell mig de la Corona d'Aragó. Això últim, però, va fer que fos l'escenari de nombrosos conflictes durant el s.XIX. Aleshores va començar el despoblament de la comarca que es va agreujar durant la Guerra Civil i el franquisme. Cap als anys 70, s'inicia un procés de desenvolupament agrari i ramader i, a principis dels 90 emergeix el turisme rural que segueix tenint molta presència al Matarranya. Gràcies a això, s'ha aturat el fort despoblament. 2.2 La llengua La llengua més antiga que es coneix a la comarca és l’iber, de la que existeixen dues breus inscripcions procedents de Queretes i de Calaceit. A partir de finals del segle III a.C. es va iniciar la conquesta romana i amb ella la introducció del llatí i la desaparició de l’iber a començaments del segle I. La invasió àrab, a començaments del S. VIII, va produir la plena arabització de la població fins al S. XI. A mitjans del S. XII es produeixen diverses invasions (sobretot catalans de Lleida) que imposen la seva llengua a les poblacions de llengua àrab sotmeses. Se sap que al S. XVI els musulmans aragonesos havien perdut l’ús de la seva llengua i enviaven els seus fills al regne de València a aprendre-la. Fins molt avançat el S. XIII el llatí era la única llengua escrita i a partir d’aquest segle, el català es va començar a manifestar en l’escriptura, encara que el llatí es mantingué, en procés decreixent, en front dels idiomes romanços fins a començaments del S. XIX. Al S. XV s’observa també la presència del romanç castellà com a llengua escrita i llavors va començar un lent procés de substitució lingüística a favor del castellà en contra del català que encara continua. A partir del Decret de Nova Planta imposat per Felip V al 1714, el castellà i el llatí van passar a ser les úniques llengües oficials de la comarca i va deixar de ser-ho el català. Aquest es manté com a llengua col·loquial, escassament utilitzada en l’escriptura fins a mitjans dels 70 del S XX. Només als antics territoris de la diòcesi de Tortosa, a l’arxiprestat de Calaceit es mantingué per l’església catòlica l’ús del català com a llengua escrita fins que va passar a dependre de la diòcesi de Saragossa l’any 1957. Als anys 80 van iniciar-se moviments culturals i de defensa de la llengua catalana. L’actual Constitució Espanyola en el seu article 3.2 decreta que “Las demás lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus Estatutos”, malgrat això, el català no és oficial en la comarca ja que l’Estatut no ho ha volgut reconèixer. A partir de la Declaració de Mesquinesa (reproduïda a la p. 18) de 1984, que recull l’esperit de l’article 3.3, segons el qual “La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas españolas es un patrimonio cultural que deberá ser objeto de especial respeto y protección” , s’observa una certa presència de la llengua catalana en àmbits públics en el quals fins llavors se li havia privat. 5
    • S’observa, així, que en alguns pobles de la comarca es retolen els carrers, juntament amb el castellà, parcialment o totalment en català. El català es troba en una situació de bilingüisme diglòssic, en què una de les llengües, la pròpia, no reconeguda oficialment, es reserva per a l’ús familiar i en les comunicacions informals i l’altra, l’oficial, és el vehicle habitual en tot tipus d’activitat formal (educació, institucions, etc.) i en els mitjans de comunicació. Si s’aprovés l’actual projecte de llei de llengües per les Corts d’Aragó es podrien reduir considerablement les reticències de l’Administració en vers el català i entraria dintre del caràcter oficial al costat del castellà. La pèrdua de l'oficialitat i el pes de les diferents prohibicions del seu ús públic - l’última en l'època franquista -, així com la influència creixent del castellà en l'educació i en els mitjans de comunicació, han provocat que els propis parlants s’avergonyeixin del seu ús fora de l'ambient familiar o local i hagin arribat a anomenar-la xapurreau (nom despectiu amb què els sectors més reaccionaris la van batejar per tal de desprestigiar-la i fer-la desaparèixer). El català parlat a la zona pertany al català nord-occidental i dintre d’aquest només presenta alguns pocs trets característics, que per no fer més extensa l’exposició, es poden apreciar en Cartell a la porta d’un bar escrit les mostres escrites i sonores que s’acompanyen en el dialecte de la zona als annexes 1 i 2 i al CD. Mapa de delimitació lingüística del Matarranya i d’algunes veus del seu lèxic 6
    • 2.3 Primers escrits en català a la comarca Un tema important dintre de la història és saber a partir de quan es va començar a escriure en català al Matarranya. A l’arxiu municipal de Fondespatla, on hi ha documents des del 1188 fins al 1532, s’ha trobat que el primer escrit en català data del 1322. A Pena-roja, he pogut trobar un pergamí en català de l’any 1442. Pergamí de l’Arxiu GIL-AZNAR de Pena-roja de Tastavins: (Document més antic escrit en català trobat en el mencionat arxiu particular) Nº 1 del catàleg: Pergamí en català de 356x428 Datat a Pena-roja el 13 de maig de 1442 Contingut: Carta pública de dixa d’en Esteve Celorí i la seva muller Violant, de mig càntir d’oli a l’any a Pere Taià, sagristà de Santa Maria de la Mola i als sagristans que per temps seran, per valor de cinc sous. Testimonis: Antoni Seguer i Domingo Ferrer Notari: Domingo Marçà. Veïns: tots els de la Vila de Pena-roja 3.Situació legislativa del català a la Franja La franja és la zona catalanoparlant d'Aragó, encara que també es parla castellà ja que és una part de la Comunitat Autònoma d'Aragó. La reforma de l'Estatut d'Aragó del 20 de març del 2007 va ser aprovada amb el consens del PSOE, el PAR, el PP i IU i l’abstenció de CHA que, entre altres punts, no està d’acord amb l’article en matèria de llengües que tot seguit reprodueixo: Artículo 7. Lenguas y modalidades lingüísticas propias. 1. Las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón constituyen una de las manifestaciones más destacadas del patrimonio histórico y cultural aragonés y un valor social de respeto, convivencia y entendimiento. 2. Una ley de las Cortes de Aragón establecerá las zonas de uso predominante de las lenguas y modalidades propias de Aragón, regulará el régimen jurídico, los derechos de utilización de los hablantes de esos territorios, promoverá la protección, recuperación, enseñanza, promoción y difusión del patrimonio lingüístico de Aragón, y favorecerá en las zonas de utilización predominante el uso de las lenguas propias en las relaciones de los ciudadanos con las Administraciones públicas aragonesas. 3. Nadie podrá ser discriminado por razón de la lengua 7
    • Com es pot veure, el castellà és l'única llengua oficial a l'Aragó tot i que també s'hi parli català i aragonès en algunes zones. D’acord amb la Constitució, el català i l’aragonès també haurien de ser oficials, però l’Estatut aragonès no ho vol reconèixer. (vegeu el paràgraf 5 del subapartat “La llengua”) L’any 2002 es va fer públic un informe sobre l’aplicació a l’Estat Espanyol de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries que l’Estat Espanyol va signar el 1992. Aquest deixava clar que l’Aragó és l’única entitat subestatal que no té cap tipus de legislació respecte les llengües. En l’anterior Estatut (Llei Orgànica 5/1996, de 30 de desembre), es declarava que es garantirien els drets dels parlants i l’ensenyament del català mitjançant una llei de Corts. Hi ha hagut diversos projectes de Llei de llengües des d’aleshores. Malgrat això, encara no n’ha prosperat cap. El 16 d’octubre de 2007, però, es va donar a conèixer el redactat final de la futura Llei de Llengües que està pendent d’aprovació. Aquesta llei girarà al voltant de tres pilars bàsics: 1- El dret dels ciutadans a conèixer i usar el català i l'aragonès. 2- El foment del seu ús en aquelles zones on hi hagi parlants d'aquestes llengües. 3- Hi haurà garanties del seu aprenentatge, que serà regulat també a la futura Llei d'Educació aragonesa, de propera aprovació. La llei no serà en cap cas, citant paraules textuals del govern, 'impositiva'. Es vol posar èmfasi en el caràcter 'voluntari' d'aquestes dues llengües. Per tant, ni aragonès ni català seran cooficials en cap punt de l'Aragó, tot i que, es regularan les relacions dels seus parlants amb l'administració, probablement mitjançant el concepte de 'mèrit' per als funcionaris de l'administració. Segons l'executiu aragonès la llei serà 'assumible per tothom' perquè 'recull drets però no pressiona a ningú'. Per acabar, la llengua catalana rebrà molt probablement el nom de 'català de l'Aragó' o bé 'català occidental'. El president de l’Aragó, Marcelino Iglesias, ha anunciat que els debats de la Llei de Llengües, la qual porta tres legislatures intentant veure la llum, no es faran abans de març de 2008. 8
    • 4. Associacionisme A partir dels anys 80 van començar a sorgir moviments de defensa de la llengua catalana al Matarranya. L'Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA) n'és hereva i és l'única associació relacionada amb la defensa de la llengua que té el seu àmbit d'acció només a la comarca natural del Matarranya. S’engloba dintre de Iniciativa Cultural de la Franja, com també ho fan els Consells Locals de la Franja, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca-IEA i el Centre d’Estudis Ribagorçans (CeRib). També hi ha d’altres entitats de defensa de la llengua que actuen tant al Matarranya com a la resta de la Franja, com l’Institució Cultural de la Franja de Ponent. 4.1 Iniciativa Cultural de la Franja (ICF) Aquesta entitat, com s’ha dit abans, engloba diferents associacions de defensa de la llengua a l’Aragó catalanòfon que són les següents: • L'Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA), fundada el 1989, amb seu a Calaceit i que té com a àmbit d'actuació els territoris del Matarranya i el Mesquí. • L'Institut d'Estudis del Baix Cinca (IEBC), legalitzat el 1983, amb seu a Fraga i que actua i treballa al Baix Cinca. • L'Associació de Consells Locals de la Franja (ACLF), legalitzada el 1986, amb seu a Tamarit de Llitera i que actua i treballa sobretot a la Llitera. • El Centre d'Estudis Ribagorçans (CERi), fundat el 2003, amb seu a Benavarri i que actua i treballa a la Ribagorça. Aquestes associacions que actuen en àmbits comarcals han publicat més d'un centenar de llibres, d'autors de les comarques catalanoparlants d'Aragó, i han editat diverses publicacions periòdiques en llengua catalana. Gràcies a aquesta activitat editorial, l'Aragó catalanòfon ha deixat de ser taca blanca en el mapa de la literatura catalana i compta ara amb una cinquantena d'autors, especialment de narrativa, poesia i assaig, i amb dos extensos reculls de literatura popular. Les associacions organitzen trobades culturals, cicles de conferències, cursos de llengua catalana, assessorament lingüístic, així com engeguen campanyes i manifestos en favor de l'ensenyament de la llengua catalana i de la seva cooficilitat a l'Aragó. Tot i que una part considerable d'aquestes activitats es fa conjuntament entre totes quatre associacions, aquestes han decidit que ha arribat el moment de crear una institució que pugui manifestar-se amb una sola veu per tota la Franja i coordinar esforços i afanys. I és per això que el desembre de 2003 es va decidir la fundació de Iniciativa Cultural de la Franja . 9
    • 4.2 Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA) L'ASCUMA és una entitat sense ànim de lucre que treballa per la defensa, promoció i dignificació de la llengua i la cultura de la comarca del Matarranya. Va ser configurada l'any 1980 a la II Trobada Cultural del Matarranya, que va tenir lloc a La Freixneda. Actualment, l'associació té uns 400 socis de tots els pobles de la comarca natural. Finalitats • L'estudi i la divulgació de la llengua catalana, la història, la geografia, la cultura i les tradicions pròpies de la comarca. • El suport a la producció cultural, literària i artística dels seus associats. Activitats 1. Trobada Cultural del Matarranya, cada estiu en un poble de la comarca. És una bona ocasió per als socis de reunir-se i d’obrir-se al públic. La Trobada del 2006 va tenir lloc a Arenys de Lledó del 4 al 6 d’agost. S’hi van presentar les exposicions Desideri Lombarte: Ataüllar el món des del Molinar i La llengua catalana a l’Aragó. Es van fer activitats per a nens, una sessió de cinema en català, un concert del grup matarranyenc Temps al Temps, una taula rodona sobre el tractament de la llengua catalana a l’Estatut d’Aragó i la presentació del llibre Aproximació geolingüística als parlars del Matarranya, editat per l’Ascuma, de Pere Navarro entre d’altres activitats culturals. La Trobada d’enguany (2007) va tenir lloc a Calaceit el 5 d’agost. S’hi va inaugurar l’exposició De la cuina al marc de José Miguel Gràcia, s’hi van presentar els llibres Viles i gents i 1956. L’any de la gelada, s’hi va fer una xerrada del Dr. Pere Navarro sobre els parlars del Matarranya i, finalment, va tenir- hi lloc un espectacle poètico-musical, L’escriptor inexistent a càrrec de Montse Castellà. 2. Jornades especials, taules rodones, presentacions de llibres, exposicions, concerts, fires, xerrades... Un exemple de Jornades especials són les Jornades d’Aragó a Barcelona que enguany han arribat a la seva segona edició. Tenen lloc al 10
    • Centre Cultural Can Basté de Nou Barris a principis de juny. Aquest any s’han inaugurat amb el documental Aiguaviva d’Ariadna Pujol. S’hi ha presentar l’exposició Quan érem emigrants i s’hi va fer la conferència Nuevos pobladores, abraza la Tierra. A més a més hi va tenir lloc la presentació del disc editat per l’ASCUMA Sons del Matarranya amb la posterior actuació del cantautor de Favara Àngel Villalba. A la nit es va dur a terme l’Ararock 07 amb la participació dels grups saragossans Los Gandules, Rebel Spell i Ulut així com els matarranyencs Los Draps. 3. Cursos de català per adults, tant a terres matarranyenques com a Alcanyís i Saragossa. Publicacions: • Temps de Franja (revista mensual coeditada amb l’Iniciativa Cultural de la Franja on s’expliquen les activitats de les associacions així com temes relacionats amb la llengua i la cultura catalanes a l’Aragó) • La Gabella (Així s’escriu a la Franja, Indagacions sobre llengua i literatura catalanes a l’Aragó...) Llibres de les col·leccions La • Quaderns de la Glera Gabella i Lo trull • Lo Trill • Lo Trull (Ataüllar el món des del Molinar, Lo banc de la paciència i altres narracions... ). • Quaderns de les Cadolles (Urbilatèria, Cabòries estivals... ) • Altres llibres i catàlegs d'exposicions • Discos (Una roella al cor; Qüento va, qüento vingué; Sons del Matarranya...) Discos i llibres editats per Exposicions: l’Ascuma. (Seu de l’Associació, Calaceit) • Desideri Lombarte: Ataüllar el món des del Molinar (2002) • Quan érem emigrants! (2002) • Finestrons i finestretes (2004) • La llengua catalana a l'Aragó (2005) Fons documental: • Biblioteca especialitzada en la cultura catalana a l'Aragó • Arxiu de la memòria oral: literatura popular • Arxiu fotogràfic 11
    • 4.3 Institució Cultural de la Franja de Ponent (ICFP) El novembre de 2003 es presentava formalment a Fraga (Baix Cinca) la Institució Cultural de la Franja de Ponent. Era el fruit de molts anys de dinamització d'aquestes quatre comarques que avui es troben sota administració aragonesa. La Institució integra l'esforç de les entitats i persones que viuen a la Franja i serveixen els Països Catalans. Des d'aquells que van començar a fer servir el mot ‘Franja de Ponent', als anys 70, fins la Xarxa d'Entitats i Casals (XeiC) que va començar a caminar amb la inauguració del Casal de Mequinensa el 1999. A més, des de fora de la Franja, s'hi sumen els Amics de la Franja de Ponent, un col·lectiu que procura potenciar el desenvolupament d'aquest territori i escampar la veu de l’associació. L'àmbit d'acció de la ICFP és primordialment les quatre comarques de la Franja de Ponent, però el seu objectiu és superar amb la seva cultura l'absurda ratlla administrativa i, per això, s’obren seus a les comarques limítrofes i al llarg de les terres de l'Ebre. Es realitzen contínuament campanyes i accions arreu dels Països Catalans i, recentment, a l'estat espanyol i Europa per donar a conèixer la situació que pateix aquest territori i exigir l'oficialitat del català als seus pobles. La Institució està coordinada per un Consell Directiu format pels caps dels diferents àmbits de treball, de la XeiC i dels Amics de la Franja de Ponent, així com els responsables de cada una de les àrees (entre moltes altres llengua, tradicions, patrimoni natural, patrimoni monumental i artístic, antropologia, esports o turisme, a tall d'exemple). No hi falta el Gabinet Jurídic que defensa l’associació dels atacs i discriminacions per raó cultural o de llengua. La Institució Cultural de la Franja de Ponent té en marxa diferents campanyes i, sobretot, en estreta relació i harmonia amb els pobles de les quatre comarques, accions de restabliment i cura de la cultura, des de la pedagogia amb nens fins al reforçament o restabliment de les festes tradicionals. També participen en actes i campanyes més enllà de l'àmbit local, entre d'altres l'Acampallengua, el Correllengua, “Llibres per als Xiquets”, Sant Jordi, la Nit de la Cultura, els Premis Jaume I i moltes d'altres que intenten vertebrar la Franja o que tenen un caire nacional, estatal o europeu. Sempre per aconseguir el primer pas, l'oficialitat del català. Condueix el portal de la Franja de Ponent www.franjadeponent.net a la qual s'ha afegit la Revista de la Franja de Ponent, de la mateixa manera que dóna aixopluc a la Penya de la Franja de les Seleccions Catalanes. 12
    • A més de les associacions pròpiament de la Franja, n’hi ha d’altres que hi donen suport i/o les coordinen. Aquestes són l’Associació Cultural del País Valencià (ACPV), la Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL), la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i la Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana. 4.4 Associació Cultural del País Valencià (ACPV) L’ ACPV té el seu àmbit d’acció bàsicament al País Valencià, però també té delegació a Fraga (capital del Baix Cinca). Des d’aquí també duen a terme activitats al Matarranya, la més important de les quals és el Correllengua, organitzat conjuntament amb la CAL. 4.5 Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL) Aquesta organització pretén treballar per la dignificació de la llengua catalana a tots els territoris d’aquesta parla. Treballa conjuntament amb d’altres entitats amb els mateixos objectius. Una de les campanyes més importants i amb més repercussió que duu a terme és el Correllengua que es vertebra amb el pas de la flama, que és l’element simbòlic i cohesionador de tota aquesta iniciativa, per les diferents poblacions del país. Al seu pas es llegeix el Manifest del Correllengua, i es realitzen, en l’àmbit local, tota mena d’activitats de caire lúdic, festiu, pedagògic i reivindicatiu: xerrades, taules rodones, programes de ràdio i televisió, música i balls populars, actes gastronòmics, cercaviles, teatre al carrer, concerts,... amb l'objectiu de mostrar la vitalitat de la nostra llengua i cultura, així com d’'implicar tothom en la defensa de la llengua catalana.Cada any la flama del Correllengua passa també per diverses poblacions del Matarranya. Enguany els actes a la comarca han començat el 30 de setembre. L’any 2006 es va dur a terme al nucli d’Horta una campanya de recollida de llibres per a la Franja, engegada per la XeiC i amb la solidaritat de la CAL. Es van recollir uns 2000 llibres en català per a escoles i biblioteques de la Franja. 4.6 Coordinadora de Centres d’Estudi de Parla Catalana (CCEPC) La CCEPC va començar a ser una realitat l’any 1992. És un punt de trobada de més d’una setantena de centres d’estudis de parla catalana d’àmbit local, comarcal i, en alguns casos, de més enllà de les comarques que s’han coordinat ja que tenen les mateixes problemàtiques. L’Associació Cultural del Matarranya en forma part, així com el Centre d’Estudis Ribagorçans. 4.7 Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC) La Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC) és una agrupació d’entitats que treballen per la llengua d’arreu dels Països Catalans. Es va constituir el passat 16 d’abril del 2005. La FOLC té seu a Tortosa, ciutat situada estratègicament al bell mig dels territoris de parla catalana. 13
    • 5. RELACIÓ, no exhaustiva, de persones de diversos àmbits que han donat i donen impuls a la llengua i cultura del Matarranya: Braulio Foz (Fórnols, 1791 – Borja, 1865) Humanista, escriptor i catedràtic de llatinitat i grec. La seva novel·la més famosa “Vida de Pedro Saputo” ha fet que sigui considerat com el novel·lista més important del segle XIX. No va publicar en català però, malgrat això, va presidir els Jocs Florals de Barcelona de 1863, on llegí un encès discurs en català defensant l’agermanament de catalans i aragonesos. A Fórnols hi ha un museu dedicat a la seva obra. Santiago Vidiella (Calaceit, 1860 – 1929) Llicenciat en dret i interessat per la història, l’arqueologia, l’economia i les tradicions populars de la seva comarca. L’any 1984 es van publicar, dintre de la Col·lecció “Pa de casa” el recull de conferències en català Converses sobre coses passades i presents de la vida de Calaceit – Edició a cura de Walter Hein i Artur Quintana. Maties Pallarés (Pena-roja de Tastavins 1874 – Barcelona, 1924) Polifacètic erudit interessat per l’arqueologia, la història, la lingüística i la etnologia de Catalunya i Aragó, centrà moltes de les seves investigacions en el Matarranya, donant-les a conèixer en diversos articles en català en revistes catalanes de divulgació i de difusió cultural. Pau Gargallo (Maella, 1881 – Reus, 1934) Escultor modernista prou conegut dedicat per complert a l’escultura i el dibuix, emprà el català en la redacció del seu diari personal, al costat del castellà i el francès, depenent d’on es trobava en el moment de redactar-lo. Teresa Jassa (Calaceit, 1928 – 1999) De jove va estudiar a Saragossa i Barcelona i, més tard, Belles Arts a Perpinyà. Des dels anys 1960 va viure a Calaceit on es dedicà principalment a la ceràmica i a l’escriptura. El seus temes més tractats són el paisatge i la gent de la seva comarca. Va publicar: Eixam de poemes (1992) i L’armariet i altres narracions (2001). Artur Quintana (Barcelona 1936, resident a La Codonyera) Doctor en filosofia i lletres, es doctorà amb un treball sobre el parlar de la Codonyera. Es dedica sobretot a la dialectologia i a la literatura popular, especialment de l’Aragó. És membre de l’Institut d’Estudis Catalans i un dels impulsors del català a l’Aragó amb els seus llibres, articles a diverses revistes, col·laboracions amb altres autors de la Franja i assessor molt valorat i apreciat en els àmbits lingüístics i culturals. A destacar les col·laboracions en els reculls Lo Molinar i Bllat colrat! Ha traduït també diverses obres de l’alemany, l’anglès i l’occità. És membre del Consello d’a Fabla Aragonesa. A La Vall de Balat, narra els 55 anys de viatge a la Franja i a l’Aragó. 14
    • Desideri Lombarte i Arrufat (Pena-roja de Tastavins ,1937 - Barcelona, 1989). Escriptor. Personalitat i persona essencial en la història de la literatura catalana a l'Aragó. Sens dubte, d’entre els escriptors aragonesos de parla catalana dels últims vint-i-cinc anys és l’autor més prolífic i amb preocupacions més diverses. A més de la seva activitat com a escriptor i investigador, també va destacar per la seva decidida participació en bona part de les iniciatives sorgides en les passades dècades en defensa i dignificació de la llengua i la cultura catalanes a l'Aragó catalanòfon. Era un erudit d'àmplia cultura; poeta, autor dramàtic, historiador, antropòleg, lingüista i dibuixant. Escrivia per a la gent del poble amb un llenguatge senzill i planer perquè volia arribar a tothom. La seva obra, publicada en diverses col·leccions i monografies, es pot resumir breument: En narrativa: Memòries d’una desmemoriada mula vella – A través d’una suposada biografia d’una mula, fa un divertit repàs de les tasques agropecuàries que fins no fa molts anys protagonitzaven en bona part aquests animals. Més conegut com a poeta, cal destacar l’extensa obra d’aquest autor: Romanços de racó de foc i poemes de vida i mort, A l’ombra de les roques del Masmut, Cartes a la molinera/La bona vida i la mala bava, Ataüllar el món des del Molinar (Antologia lírica recitada en dos CD per Antoni Bengochea). En teatre s’ha de destacar: Pena-roja i Vallibona, pobles germans (Argumentada en el llegendari agermanament, que es rememora cada set anys, entre Vallibona, vila dels Ports i Pena-roja, vila del Matarranya). Representació commemorativa d’una de les visites dels comanadors de Calatrava a la vila de Pena- roja (Obra representada per primera vegada el 5 d’agost de 2007 per la gent de Pena-roja i als seus carrers i places). Investigació i història: 600 anys de toponímia a la Vila de Pena-roja i Pena-roja una vila de frontera. José Miguel Gràcia (La Codonyera, 1941) Economista, escriptor (Escriu poesia des del 1999) i artista. Actiu promotor de la llengua i la cultura. President de l'AsCuMa. Ha publicat Davall d'una olivera (2002) i Fets i temps de la Codonyera (2005). El 2004 va guanyar el Premi Guillem Nicolau amb el poemari Barcelona. Vers a vers. Autor de l'exposició Finestres i finestrons. Miquel Blanc (Calaceit) Escriptor i cantautor. Ha publicat diversos llibres, la majoria d’aquests en català, dedicats al lèxic de la seva vila, la fauna de la zona i també sobre històries de la seva terra. Dos exemple són Històries i romanços. Calaceit entre 1880 i 1930 i Garba. Mil paraules de Calaceit. Ha participat en Projectes d’Animació a les escoles. Tomàs Bosque (La Codonyera, 1948) Cantautor que interpreta cançons en català des de 1975. També és escriptor de poemes que han aparegut a diverses publicacions. Participa al Projecte d’Animació Cultural a les Escoles de la Franja. 15
    • Josep Antoni Carrègalo (Mont-roig, 1951) Funcionari judicial. Dinamitzador cultural compromès amb la llengua i la cultura del Matarranya, ha publicat una gran quantitat d’articles i treballs de divulgació i d’investigació a totes les revistes de la Franja. Té dos reculls narratius publicats: Espurnes (2002) i A soca d'orella (2002). Mario Sasot i Escuer (Saidí, 1951) Llicenciat en filologia romànica i en ciències de la informació. Treballa com a catedràtic de Llengua i Literatura Castellanes a Saragossa i col·labora als diaris La Vanguardia, i Heraldo de Aragón. Així mateix és director de la revista mensual Temps de Franja. Actualment coordina el Projecte d’Animació Cultural a les Escoles de la Franja. Antoni Bengochea (Calaceit) Llicenciat en filologia hispànica. Participà activament en el II Congrés de la Llengua Catalana (1986), on va entrar en contacte amb la poesia que es feia a la Franja i començà la seva tasca de difusió d’aquesta poesia catalana d’Aragó com a recitador en solitari i després com a component del Duo Recapte amb Màrio Sasot. Carles Sancho (La Vall del Tormo, 1952) Mestre i professor de Geografia i Història. Ha col·laborat en diferents revistes i publicacions de la Franja. Membre fundador de l’Ascuma ha participat activament en moltes de les activitats culturals de l’associació. Estudiós de la situació de l’ensenyament del català a les escoles. Darrerament ha estat recopilant jocs tradicionals al Matarranya. Hèctor Moret (Mequinensa, 1958) Llicenciat en filologia catalana. Professor de català a Barcelona. Escriptor i poeta ha fet diverses col.laboracions sobre literatura popular, onomàstica, dialectologia, sociolingüística, literatura catalana del segle XX, etc. a diverses revistes hi té publicades moltes obres en solitari i en col·laboració amb altres autors, col·laborant en moltes de les publicacions i activitats promogudes per l’Ascuma. Toni Llerda (Cretes, 1959 – Alcanyís, 2005) Polític socialista que va ser alcalde de Cretes, conseller de la comarca del Matarranya i diputat provincial de Terol, defensor del català que es parla a la zona, va impulsar la creació de l’Associació Cultural del Matarranya de la qual va ser president. Joaquim Monclús (Calaceit) Escriptor i historiador. Fundador de la Institució Cultural de la Franja de Ponent de Barcelona i director de l’associació Noesis de Calaceit. Lluís Rajadell (Vall-de-roures, 1965) Periodista. De ben jove es va dedicar a treballar la terra, fins l'any 1989 en què començà a treballar de periodista, primer a La Comarca d’Alcanyís i després a l’Heraldo de Aragón a Terol. Col·laborador en diverses publicacions periòdiques com la revista Temps de Franja . Ha publicat diversos llibres de temàtica matarranyenca com 1956. L’any de la gelada. Membre fundador de l’ASCUMA. Participa en el Projecte d’Animació Cultural a les Escoles de la Franja. 16
    • Susana M. Antolí (Beseit, 1967) Educadora, ha guanyat diversos premis literaris en poesia i narrativa. Els poemes i narracions d’aquesta autora matarranyenca tenen com a grans guies la senzillesa i la naturalitat inspirades en els més petits i en la vida a l'entorn rural. Juli Micolau (La Freixneda, 1971) Activista cultural, escriptor i poeta. Ha treballat com a pastor i actualment viu a Sant Sadurní d’Anoia. Tant en la temàtica com en la tria de mots, la seva poesia té molt de síntesi entre la suposada modernitat urbana i el món rural. Ha publicat dos poemaris: Manoll (1997) –Premi Guillem Nicolau1997, Govern d'Aragó–, i Esfera (2001) Participa en el Projecte d’Animació Cultural a les Escoles de la Franja. Pepa Nogués Gandia, 1972) Ha viscut a Carlet. És llicenciada en antropologia. Ha realitzat diverses recerques sobre etnologia lingüística al País Valencià i a la Franja. Des del 2002 participa activament amb l'Associació Cultural del Matarranya des de la qual realitza diverses activitats divulgatives relacionades amb la llengua catalana a l'Aragó, a més d'impartir cursos d'aquesta llengua. Valenciana, habitant de l'Aragó i treballadora a Catalunya, personalment podria representar la metàfora amb potes del problema lingüístic: A nivell oral, parla la mateixa llengua a totes tres adscripcions administratives amb què conviu diàriament. Però, a l'hora d'escriure la cosa canvia: a València i Catalunya ho pot fer en català, mentre que a la Franja ho ha de fer en castellà. Marc Martí (Massalió, 1982) Activista cultural des dels 14 anys. Membre de l'Associació Cultural del Matarranya on ha participat organitzant nombroses activitats. Membre de l'Associació de Joves de Pena-roja. Membre de la junta directiva de l'Associació Cultural Casa Nostra de La Codonyera. Escriu a Lo cresol, la columna setmanal en català del Diari de Teruel i també a la revista Temps de franja. A més col·labora en diverses pàgines web com són Ruido i magofermín.org. És llicenciat en Ciencies Polítiques i de la Administració. Va formar part del grup Notinkson. Actualment és membre de Los Draps i toca amb el grup Txirigol. Natxo Sorolla (Pena-roja, 1980) Activista cultural i compromès amb la llengua, els moviments d’activisme juvenil i la despoblació. Membre de l’Associació de Jóvens de Pena-roja i de l’Associació Cultural del Matarranya. Ha publicat diversos articles a Temps de Franja. Ex-membre del grup de rock Los Draps. És sociòleg i està realitzant la seva tesi doctoral a la Universitat de Barcelona sobre l'anàlisi de les xarxes socials, el manteniment i la substitució lingüística. Ha publicat diversos articles sobre aquesta temàtica. És webmestre de Lo català a la Franja http://www.franja.tk Amb el Dr. Artur Quintana i la Pepa Nogués. 17
    • 5.1 Músics Angel Villalba: Cantautor de Favara vinculat a moviments socials i polítics des de ben jove que no ha deixat de cantar. Més de trenta anys dedicats a cantar sobre la terra, la llengua i els problemes socials i polítics del Matarranya. Azero: Grup de punk-rock de la Codonyera que ja ha editat tres discos i ha tocat per tota la Península. Actualment estan a punt de treure el seu quart treball, en què es nota que han consolidat un so fresc i un directe contundent que no deixa indiferent a ningú. Derronda : Des de la Codonyera i la Torrocella, arriben aquest músics que porten més de 14 anys tocant en diverses formacions de música tradicional de la comarca. Duo Recapte: (Antoni Bengochea, veu i Màrio Sasot, bandúrria) Una veu i una bandúrria són les úniques ferramentes que necessiten aquesta parella que fa de la unió de la poesia i la música un art. Rodats en mil i un escenaris de la Franja, són un dels grups imprescindibles per conèixer aquesta cultura. Grup de jota Mare de Déu de les dos aigües: Grup de jota i rondalla de Nonasp amb molta història. Actualment està format per uns 30 components i uns dels seus principals objectius és recuperar i difondre la jota cantada en català. L.L.T. (Los Largos Trinos): Guitarrista i creador de músiques variades de Tamarit de Llitera, actualment assentat a Queretes. Enregistra i produeix els seus temes tocant tots els instruments junt amb altres col·laboracions amistoses. Los Draps: Grup de Pena-Roja de Tastavins, Massalió i Vall-de-roures fundat als anys 90 que canta en català. Influenciats per la música del moment, barregen el punk-core amb la dolçaina aragonesa. El resultat, lletres directes, sense escrúpols i reivindicatives a més de velocitat i contundència musical, que conjuntament amb melodies enganxoses, fan dels seus concerts una bona festa. Han gravat una maqueta, Terra de frontera (2000) i un disc, No mos fareu callar (2005) on musicalitzen un poema de Desideri Lombarte a la cançó Matarranya. Els components del grup són: “Espígol”, Iván “Flare”, Rubén “Kolores”, Jorge “Jorgito”, “Txutxa”, Marc Martí “Cresteta”, Natxo Sorolla “Rosset”(recentment ha deixat el grup) i Àlex Romero (cantant). Los Maellans: Grup nascut a Maella al caliu de les lluites socials i polítiques de la transició. Les seves veus, bandúrries, guitarres i acordions reclamaven unes millors condicions per a la gent que vivia al camp i una democratització de la vida rural. 18
    • Manos Muertas: Des de Vall-de-roures i Saragossa ens arriba aquest grup que desaccelera el tempo per crear un rock dens. Amb una maqueta ja editada tenen esperances de donar-se a conèixer amb una pròxima gravació. Margarita Celma Tafalla (Vall-de-roures, 1973) Mestra i Pedagoga. Realitza nombrosos cursos de temàtica educativa i de didàctica musicals, de piano, cant i interpretatius. Sòcia fundadora i presidenta de l'associació Corals del Matarranya. Ha fet harmonitzacions per a cor mixt i infantil de cançons populars del Matarranya i altres obres corals, algunes de les quals incloses al CD Una roella al cor, homenatge al poeta Desideri Lombarte. Matarranya in laif: Grup de Vall-de-roures i la Freixneda que fins fa ara es dedicava a fer versions de pop-rock. Actualment, estan començant a compondre la seva pròpia música. Miquel Blanc: Cantautor calaceità que amb la seva guitarra va desglossant les seves pròpies composicions, alhora que musica poesies dels poetes més coneguts del Matarranya. Nogocio de Cuervos: Grup de hard rock de Favara amb una llarga història. Guitarres potents i una veu tronadora són la presentació d’una banda que demostra que el rock més directe encara no ha mort. Notinkson: Aquests matarranyencs van ser pioners, junt amb Los Draps, del rock en la nostra llengua al Matarranya. Tot i desaparèixer fa uns anys, s’han reunit per gravar una cançó a Sons del Matarranya on demostren la seva contundència i innovació dins la musica de la zona. Rakel: Germans i vinculats a la música des de fa molts anys, aquests calaceitans converteixen grans clàssics de la música moderna en composicions acústiques que canvien els seus ritmes i les seves intencions. Temps al temps: Grup de pop-rock a cavall entre Arenys de Lledó i Horta de Sant Joan que han transformat les poesies d’autors de la Franja, com Desideri Lombarte o Juli Micolau, en cançons plenes d’harmonia i sentiment. Tranze: Grup de rock de la Codonyera que, tot i tenir una curta història, ja ha tocat a molts pobles del Matarranya. La seva joventut no els impedeix fer una música contundent i amb missatge. Túrnez & Sesé : Els cinc membres d’aquesta formació musical d’origen català embolcallen la veu d’en Túrnez amb instruments acústics com el llaüt, bandúrria, guitarres, cello i violí, posant música a la paraula de grans poetes, entre els quals n’han inclòs alguns de la Franja com Desideri Lombarte i Hector Moret. El seu primer disc editat el 2002 Quedarà la paraula és integrat per poemes del poeta Desideri Lombarte. Txirigol: Diversos personatges del Matarranya que l’únic que busquen és no avorrir-se els diumenges a la tarda. Un baix, una guitarra clàssica, una elèctrica i un violí fan una mescla de músiques que no es pot definir. 19
    • 6. Ensenyament del català El català s’utilitza a l’Aragó com a llegua no normalitzada: el seu ús és escàs en la comunicació formal, li manca el reconeixement oficial i, majoritàriament, els seus parlants desconeixen el català estàndard i són analfabets en la seva pròpia llengua. La diglòssia presenta a l’Aragó característiques pròpies, per dos motius bàsics. Per una banda, pel fet que les poblacions bilingües aragoneses formen part d’una comunitat majoritàriament monolingüe i que tradicionalment ha ignorat aquesta realitat lingüística. Per un altra part, perquè no hi ha hagut ni hi ha a l’Aragó una política dirigida a superar la diglòssia, malgrat algunes iniciatives destacables, com l’ensenyament optatiu del català a una part de les escoles. Tot i que sembla que el català va ser llengua d’ensenyament a l’Aragó ja al segle XIV, que ha estat sovint la llengua de comunicació entre mestres i alumnes- encara que també s’ha de dir que, massa sovint en època moderna, han estat els propis mestres els més constants repressors de l’ús del català dins i fora de l’escola- i que ja en els primers anys de la transició democràtica es van produir diversos intents aïllats d’introduir l’ensenyament del català a l’escola, no va ser fins el curs 1984-1985 que, com a resultat de la històrica Declaració de Mequinensa, l’ensenyament del català a l’Aragó rebrà l’impuls decisiu. Declaració de Mequinensa Reunits a Mequinensa, representants dels Ajuntaments aragonesos d'Areny, Benavarri, Bonansa, Montanui, Pont de Montanyana, Tolba, Saidí, Fraga, Torrent de Cinca, Mequinensa, Faió, Nonasp, Favara, Calaceit, Vall-de- roures, La Codonyera i Valljunquera, baix la presidència del Conseller de Cultura de la Diputació General d'Aragó, D. José Bada Panillo. SOM CONSCIENTS de la importància històrica que té aquesta primera trobada d'Alcaldes i Consellers de la zona catalanoparlant d'Aragó. RECONEIXEM que dintre de la nostra Comunitat Aragonesa es parlen diferents llengües i que la llengua catalana que se parla a la Franja Oriental perteneix al patrimoni cultural d'Aragó. REBUTGEM les denominacions despectives de quot;chapurreauquot; i d'altres paregudes que encara s'apliquen a la nostra llengua materna. DECLAREM: 1r. Que és urgent desenvolupar l'Estatut d'Autonomia d'Aragó pel que respecta a la conservació i estudi de les nostres modalitats lingüístiques. 2n. Que és urgent desenvolupar mides concretes per aconseguir la normalització lingüística d'Aragó, i que, en el cas de la llengua catalana, significa acceptar com a norma la gramàtica catalana, sense menyspreu de les peculiaritats lingüístiques de cada poble o comarca. PROPOSEM: 1r. Accelerar les gestions davant del Ministeri d'Educació i Ciència per a què el català pugui ser ensenyat com assignatura optativa, i per ara en fase experimental, a les escoles i centres d'ensenyament dels municipis de la Franja Oriental d'Aragó que ho demanin. 20
    • 2n. Que la Diputació General d'Aragó done suport i foment a la producció literària autòctona i a tots aquells estudis i tesis que tracten de la problemàtica sociolingüística de la Franja Oriental d'Aragó. 3r. Que la Universitat de Saragossa, dins dels seus Plans d'Estudis i d'investigació es faci càrrec de les necessitats culturals i lingüístiques d'Aragó. Per la nostra part, ENS COMPROMETEM a fomentar l'ús públic del català als nostres pobles, retol·lació bilingüe de carrers i places, edictes, mitjans de comunicació, etc... SOM PLENAMENT CONSCIENTS que la integració cultural i política d'Aragó no és possible sense que tots els aragonesos reconeixin com a pròpia la riquesa cultural i lingüística de la Franja Oriental d'Aragó. MEQUINENSA, 1 de febrer de 1984 A partir d’aquestes peticions dels Ajuntaments de la Franja i del conseller, el Govern d’Aragó va subscriure un conveni de col·laboració amb el Ministeri d’Educació i Ciència perquè els Ajuntaments que ho desitgessin poguessin demanar l’ensenyament de la llengua pròpia a l’escola. Els primers municipis del Matarranya en impartir classes de català van ser Favara i Nonasp en el curs 1984-85. Hi assistiren el 22% i el 17% de l’alumnat total respectivament. La primera vila del Matarranya oficial en demanar professorat especialitzat en llengua catalana va ser Calaceit en el curs 1986-87. Un 41% de l’alumnat va assistir a aquestes primeres classes. L’IES Matarranya de Vall-de-roures va començar les classes optatives de català en el curs 1995-96. El CRA Tastavins de Pena-roja va ser l’últim en impartir classes de català, que es van iniciar en el curs 2001-02. L’últim centre de primària va ser el CP Vicente Ferrer de Vall-de-roures, que va iniciar les classes en el curs 2003- 04 amb un 50% de l’alumnat. 6.1 Situació actual La situació actual del català a l’ensenyament al Matarranya va millorant molt lentament, però és encara clarament insuficient. En concret, a la comarca “oficial” del Matarranya, que està dividida en quatre Centres Rurals Agrupats (CRA): Matarranya, Algars, La Freixneda i Tastavins i un Centre de Primària (CP) a Vall-de-roures, la situació de l’ensenyament del català és força desigual. El nombre total d’alumnes de l’assignatura optativa de català, que s’imparteix entre una i tres hores setmanals depenent de la vila, és de 445 distribuïts de la següent manera: CRA Matarranya: Calaceit (63 alumnes), Massalió (42 alumnes) i la Vall del Tormo (17 alumnes): Quasi tots els alumnes l’estudien: 98%. Total 122 escolars 21
    • CRA Algars: Arenys i Lledó el 100%, Queretes el 91%, Beseit el 54%. Total 70 escolars CRA La Freixneda: Fòrnols, la Portellada, la Torre del Comte, Valljunquera i Ráfels: Un percentatge del 62%. Total 46 escolars CRA Tastavins: Pena-roja, Fondespatla, Mont-roig, Torredarques i la Sorollera: El percentatge més baix: 50%. Total uns 50 alumnes CP Vicente Ferrer de Vall-de-roures: Un percentatge del 62%. Total 107 alumnes IES Matarranya: L’únic de la comarca. Total només l’estudien 50 alumnes Només a la meitat dels pobles que pertanyen oficialment a la comarca del Baix Aragó – Alcanyís hi ha mestre/a de català. Aquests són la Ginebrosa, la Canyada de Beric i Aiguaviva, del CRA Castellot, amb uns percentatges del 100%, el 87% i el 85% respectivament. La Codonyera, la Torre de Vilella i Bellmunt, que pertanyen al CRA Mesquí de Castellseràs, són les úniques viles terolenques de la Franja on encara no s’imparteixen classes de català a l’escola. Al Baix Aragó – Casp, el curs 2002-04 estudiaven català 223 alumnes: 203 d’infantil i primària i 20 d’ESO en les escoles de Faió, Maella, Favara i Nonasp, i a l’IES de Maella. Deu anys abans només l’estudiaven 155 alumnes. Cal afegir que també hi ha classes per a adults que coordina des del seu inici (curs 95-96) l’Associació Cultural del Matarranya i el Centre d'Estudis del Baix Aragó i estan subvencionats pel govern aragonès. La tendència en els cursos d'adults és també d'un creixement notable de l'alumnat i les viles que els sol·liciten, però massa vegades l'extensió dels cursos queda retallada per l'escassa subvenció del govern aragonès. S’ha de fer notar que també se’n imparteixen a les localitats de parla castellana d’Alcanyís i Casp ja que hi ha molta població de les viles veïnes catalanoparlants. A més a més, el govern aragonès, per impulsar el català a l’ensenyament, des del curs 2000-01, organitzà el Projecte d'Animació Cultural a les Escoles de la Franja amb els programes d'Escriptors a l'aula, Difusió de la literatura i cançó d'autor i tradicional i Tallers creatius. Malgrat tot el que s’ha fet i s’està fent respecte l’ensenyament del català, encara hi ha moltes mancances. S’hauria d’intensificar la seva dignificació i estudi en centres docents. No hi hauria d’haver escoles amb només una hora setmanal de català, els instituts de Casp i Alcanyís haurien de tenir professorat especialista perquè acullen alumnat catalanoparlant de les seves comarques i hi hauria d’haver alguna assignatura en català com podrien ser les matemàtiques o les ciències socials. 22
    • 7. Toponímia dels municipis del Matarranya natural Les Corts d’Aragó van decretar la Llei 10/1993, del 4 de novembre, sobre la Comarcalització d’Aragó en la qual diu que l’Aragó queda dividit en comarques que són entitats locals i un nou nivell d’administració. Seguint el procés de comarcalització iniciat a l'Aragó, el 12 d’abril de 2002 es va aprovar la Llei de Comarcalització del Matarranya. El 5 de juny, entra en funcionament la Llei 10/2002, de 3 de maig de creació de la quot;Comarca del Bajo Aragónquot;. El 24 de març de 2003 s’aprova la Llei 12/2003 de creació de la comarca de quot;Bajo Aragón-Caspe/Baix Aragó-Caspquot; A partir d’aquestes lleis, cada comarca ha editat uns rètols turístics per col·locar a l’entrada de cada municipi. Al cartell es pot observar el nom de la comarca, el nom de la vila i diferents lloc d’interès del poble. A tots els municipis catalanoparlants de les tres comarques oficials (és a dir, del Matarranya natural) els rètols tenen la informació dels llocs d’interès únicament en castellà. El nom de la comarca només està en bilingüe al Baix Aragó – Casp. Per al nom de la vila s’ha deixat escollir al ple de cada Ajuntament com volien escriure’l. També hi ha alguns municipis que han decidit no col·locar el rètol editat per la comarca i, per tant, el nom està en castellà. Així, els noms dels pobles als cartells han quedat d’aquesta manera: En castellà (7) Bilingüe (10) Torre de Arcas/Torredarques Baix Aragó - Casp Bajo Aragón – Caspe / Baix Baix Aragó Nonaspe Aragó – Casp Belmonte de San Matarraña Fayón/Faió José/Bellmunt Torre del Compte Matarranya La Cerollera/La Sorollera La Fresneda Mazaleón/Massalió Valderobres Arenys de Lledó/Arens de Bajo Aragón Lledó La Codoñera Valjunquera/ Valljunquera Torevelilla Fórnoles/Fòrnols La Cañada de Verich Beceite/Beseit Peñarroya de Tastavins/Pena-roja de Tastavins 23
    • Bilingüe (però escrit S’escriu igual en català No tenen el cartell de malament en català) i en castellà (4) la comarca (4) (3) Baix Aragó - Casp Baix Aragó - Casp Matarranya Maella Fabara Cretas/Queretes Matarranya Matarranya Fuentespalda/ Fontespala Lledó Calaceite Baix Aragó La Portellada Valdeltormo Aguaviva/Aiguaiva Baix Aragó Monroyo La Ginebrosa Aclariment 1: El cartell de les comarques del Matarranya i del Baix Aragó estan només en castellà. El cartell del Baix Aragó – Casp també està en català. Aclariment 2: Quan dic que està malament escrit en català significa que no correspon al nom donat per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Aclariment 3: El número entre parèntesis que hi ha al costat de cada grup indica la quantitat de municipis que ho compleixen. Ho he indicat per veure’n més clara la situació. Per mostrar gràficament com estan els rètols dels municipis he preparat un document en .pdf que adjunto en el CD (títol: Retolació pobles). En aquest document podem veure els cartells de tots els pobles del Matarranya natural. A sota hi ha la població més recent que he pogut trobar de cada vila i un petit comentari sobre la llengua emprada pel topònim. Als pobles retolats correctament en català i castellà no hi he comentat res. A la resta he posat el nom correcte en català segons l’IEC o he indicat si el topònim és el mateix per al català i per al castellà (com a Maella). L’ordre de col·locació de les imatges és per ubicació, de nord a sud, i per comarques (Baix Aragó – Casp, Matarranya, Baix Aragó). Cal fer notar que el rètol de Bellmunt fa un any (setembre de 2007) estava escrit erròniament (sense t final) i actualment s’ha corregit. També cal explicar el cas de Cretes. Malgrat es cregui que la forma correcta és Queretes, no ho és. A partir d’un estudis exhaustius, per part de col·laboradors de l’IEC, es va arribar a la conclusió que el nom correcte és Cretes, i Cretas en castellà. 24
    • Una curiositat que cal mencionar és que el logotip de la comarca del Matarranya sembla estar escrit en català i castellà a la vegada. Podem veure a la imatge que la “ñ” també pot ser el dígraf català “ny” ja que el pal dret és notablement més llarg que l’altre (seria el pal de la “y”). La titlla de la “ñ” seria simplement la simbolització d’un riu (com la “M” inicial que simbolitza una muntanya). Com a conclusió d’aquest apartat, podem dir que no hi ha homogeneïtat en la retolació de la comarca perquè la llengua per anomenar la vila s’ha deixat escollir a cada Ajuntament. A més, tot i parlar-s’hi majoritàriament català a tots els pobles (com es veurà més endavant en l’apartat Estadístiques) les informacions sobre el poble són en castellà sense cap excepció. És així perquè l’Estatut aragonès no contempla que es retoli en català enlloc de la Franja ja que el català no és oficial. 25
    • 8. Estadístiques A continuació exposaré i comentaré els resultats d’una enquesta realitzada conjuntament per l’Institut d’Estadística d’Aragó del Govern Aragonès i la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya entre desembre del 2003 i gener del 2004 mitjançant consultes telefòniques, a una mostra de la població de la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca, el Baix Aragó – Casp i el Matarranya. Sobre el català al Matarranya 120,00% 98,20% 96,80% 89,70% 85,60% 100,00% 64,40% 80,00% 60,00% 24,10% 40,00% 20,00% 0,00% Entén Llengua Escriu Parla Llegeix d'identificació inicial Llengua Aquestes dades es refereixen a les comarques oficials del Matarranya i del Baix Aragó – Casp. No he pogut obtenir dades del Baix Aragó. La llengua inicial és la llengua que l’enquestat considera que és la primera llengua que va parlar. La llengua d’identificació es refereix a la resposta de l’enquestat quan se li pregunta quina és la seva llengua. Al gràfic es mostra el tant per cent de població que té com a llengua inicial i/o com a llengua d’identificació el català. A partir de les dades podem observar que la majoria de la població matarranyenca entén el català i el sap parlar. El percentatge baixa bastant quan es pregunta si el saben llegir o escriure. Poc més de la meitat el sap llegir, però només un 24% l’escriu. Això és així perquè a les escoles s’ensenya poc o gens el català. Gairebé el 90% té el català com a llengua inicial, però al voltant d’un 5% el perd i no s’identifica amb aquesta llengua. Comparant el Sobre el català a tota la Franja Matarranya amb la resta de la Franja, podem dir 120,00% que a aquesta comarca 98,50% es parla més el català, 100,00% 88,80% però, en canvi, hi ha 80,00% 72,90% menys gent que el sap 60,00% llegir i escriure. 40,00% 30,30% 20,00% 0,00% Entén Parla Llegeix Escriu 26
    • Cal afegir que, segons el llibre-enquesta presentat recentment a la Jornada Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana a l'inici del Segle XXI, el 88,8% de la població de la Franja sap parlar català, el percentatge més alt de tots els Països Catalans. A sota es pot veure un gràfic realitzat per EL PERIODICO que ho indica: 9. Moviments en contra de la llengua catalana Hi ha gent i associacions de la Franja que pensen que no s’hi parla català, sinó “xapurreau” o “xapurrejat”, que seria una llengua resultat de la barreja del català, el castellà i l’aragonès, però mai català. Alguns l’anomenen així en to despectiu, però d’altres no. Una d’aquestes associacions, és la Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental/Federació d’Associacions Culturals de l’Aragó Oriental (FACAO). Aquesta entitat, que engloba diferents associacions culturals de comarques de la Franja (per a ells zona oriental d’Aragó) com l’Associació Baix Aragó, defensa que allò que es parla allà no és català, sinó una llengua pròpia que no té una gramàtica definida, sense parlar-ne de manera despectiva. En coherència amb això es manifesten totalment en contra de l’ensenyament del català a les seves escoles, llengua per a ells forana. Per tant, no estan a favor que s’aprovi una Llei de llengües que digui que a la Franja es parla català. A més hi ha persones individuals que denominen el seu parlar “xapurreau” (pejoratiu) o amb un localisme (per exemple, el que parlen a Maella és maellà). Com es pot veure a la gràfica, el 44,1% de la població anomena de forma pejorativa el seu parlar, mentre que només un 20% l’anomena català. 27
    • Malgrat aquest últim resultat, el tant per cent ha sofert un important creixement des dels darrers estudis. Un creixement que és lògic, donat que aquells estudis ja detectaven que aquesta denominació sobretot estava difosa entre els grups d’edat menys grans i entre els nivells d’estudis més alts. Denominacions de la llengua, de la població que té el català com a llengua d’identificació a la Franja, 2003. 20% Pejoratiu 44,10% Localism Català 35,90% Cal afegir que als rètols de les carreteres es pot observar una lluita de llengua amb esprais. Els que volen que es retoli en català, escriuen sobre el cartell en castellà el nom que hauria de ser. Després, els que estan en contra del català, tornen a escriure a sobre la denominació castellana. Aquesta “guerra de retolació” és el reflex del que ocorre a la Franja: hi ha gent que defensa el català i gent que hi està en contra. Tot seguit, una mostra d’aquesta “guerra d’esprais” a les carreteres matarranyenques al setembre de 2007: 28
    • Conclusió A la introducció d’aquest treball em preguntava si estava desapareixent el català al Matarranya. Ara que ja he treballat el tema me n’adono que no puc respondre sí o no rotundament. He vist clar que, com ja pensava anteriorment, gairebé tota la població de la comarca sap parlar català i més gent encara l’entén. Això és positiu i podríem interpretar que el català en aquesta zona no està en perill. Malauradament no podem ser tan optimistes. Com que aquesta llengua, segons l’Estatut de l’Aragó, no és oficial en cap punt d’aquesta comunitat, hi ha greus mancances en ensenyament, en retolació i en l’Administració. En resum, només s’utilitza en l’àmbit privat o familiar i no té presència en l’àmbit oficial, lloc que ocupa el castellà. El nivell escrit de català és molt baix. És així perquè a l’escola i l’institut el català és només una assignatura optativa i fa escassament dotze anys que els adults en poden rebre classes en aquesta comarca i voltants. És cert que s’ha millorat molt en aquest tema, ja que abans del curs 1984-85 no s’ensenyava gens aquesta llengua; de tota manera encara queda molt per fer perquè el nivell escrit de català sigui acceptable. A més d’això, el català gaudeix de molt poca consideració per part dels seus parlants. Molts matarranyencs s’avergonyeixen de parlar aquesta llengua i arriben a anomenar-la “xapurreau” de forma despectiva. Això fa que no es parli en català als que vénen de fora. Així, a les viles amb una major immigració (com Aiguaviva i altres municipis del Mesquí) el català al carrer s’està perdent ja que els castellanoparlants que arriben a la vila no són integrats en la llengua pròpia de la zona. A més a més, la majoria de catalanoparlants del Matarranya no volen relacionar el que ells parlen amb el que es parla a Catalunya (tot i que és la mateixa llengua) possiblement per por a ser titllats de catalanistes. Com que no hi ha contacte amb el català estàndard, els neologismes s’agafen del castellà i moltes paraules catalanes han passat a anomenar-les en castellà. La riquesa de la llengua s’està perdent i, si no es fa res, aviat es parlarà castellà amb tocs de català. Per evitar aquesta substitució lingüística, a més de perdre la vergonya de parlar català, les Corts aragoneses haurien d’aprovar la Llei de llengües la qual donaria prestigi, dignificació i oficialitat a la llengua en tot l’Aragó catalanòfon. Malgrat tot, a la Franja, i sobretot al Matarranya, hi ha molt d’activisme relacionat amb la defensa de la llengua catalana. Es pot veure com existeixen diverses associacions culturals, un gran nombre de grups musicals que canta en català i molta gent, també jove, que s’interessa per no perdre el patrimoni cultural més important que té: la llengua pròpia. Gràcies a que això és així, he obtingut resposta de gairebé totes les persones a les que he demanat opinió, cosa que demostra que aquelles que s’hi involucren ho fan molt activament. Per acabar, veig que molta de la gent jove de la comarca no es mostra tan reticent a parlar català i a anomenar així el que parla i alguns s’involucren en moviments de defensa de la seva llengua. Això dona optimisme a la situació del català al Matarranya, perquè els joves som el futur. Tot i això, la situació és greu i s’han de fer grans esforços perquè el català no sigui engolit pel castellà ni quedi com una llengua residual. Alba Gil 29
    • Fonts Material bibliogràfic: Revista TEMPS DE FRANJA del num. 50 al 68 (novembre 2005 – agost 2007) Iniciativa Cultural de la Franja MORET, Hèctor: Indagacions sobre llengua i cultura catalanes a l’Aragó. Col·lecció La Gabella, 7, Calaceit, 1998. SASOT ESCUER, Mario: Així s’escriu a la Franja. Col·lecció La Gabella, 3, Calaceit, 1995. LOMBARTE ARRUFAT, Desideri: Romanços de racó de foc i poemes de vida i mort. Col·lecció “Pa de casa”, Diputación General de Aragón, Zaragoza, 1987 Ataüllar el món des del Molinar. Col·lecció Lo Trull, Associació Cultural del Matarranya, Calaceit, 2000. Pena-roja, una vila a la frontera. Associació cultural Tastavins, Alcanyís, 1999. ENCICLOPÈDIA TEMÀTICA OXFORD, vol. 7, 8 i 11. Edicions 62, Barcelona, 1999. QUINTANA, Artur: Guía turística del Mezquín-Matarranya. OMEZYMA, Alcanyís, 2001. MARTÍNEZ FERRER, Juan: Bilingüismo y enseñanza en Aragón. Edizións de l'Astral, Zaragoza, 1995. HUGUET, Àngel i SANCHO, Carles : Fulletó informatiu: Dos llengües millor que una. Ascuma, Calaceit, 2004. Material audiovisual: Matarranya, No mos fareu callar, LOS DRAPS, 2005. Amic Desideri, Sons del Matarranya, ÀNGEL VILLALABA, 2007. Joc de paraules, Sons del Matarranya, TEMPS AL TEMPS, 2007. Lluny de tu. Sons del Matarranya, MIQUEL BLANC, 2007 Jotes i oliveres, Sons del Matarranya, DERRONDA, 2007 Natres, Ataüllar el món des del Molinar, recitat per ANTONI BENGOCHEA. 2000. Webs: www.ascuma.org www.matarranya.com/ascuma www.franja.tk www.franjadeponent.cat www.icfranja.org www.vilaweb.cat www.cal.cat www.acpv.cat www.folc.cat www.facao.com www.ccepc.org i d’altres... 30
    • ANNEX 1 Quina és la situació del català al Matarranya? Opinions d’activistes culturals de la comarca Vaig creure oportú demanar l’opinió personal a la gent que es mou pel tema de la llengua al Matarranya. Mitjançant correu electrònic m’he comunicat amb alguns d’ells i els he demanat un resum del que en pensen. Tot seguit ho reprodueixo literalment: Natxo Sorolla Vidal, de Pena-roja de Tastavins. Sociòleg de la UB. La situació sociolingüística del català al Matarranya és de certa estabilitat, com en la resta de la Franja. Potser és la comarca amb menor índex d’immigració dels 60's i, per això, la que manté major vitalitat de la llengua. La Franja es el territori que té els percentatges més alts de coneixement oral de la llengua. En general, el català se seguix transmetent als fills. I, en general, en els contextos més informals (amb els amics, per exemple) la pressió demogràfica del català es tan important que atrau parlants de català. Esta vitalitat oral i informal (i com a llengua familiar) contrasta amb la llengua en situacions més formals, com la llengua parlada amb el metge. O amb l’ús de la llengua escrita, que observa nivells realment baixos. Per tant, l'estabilitat sociolingüística del Matarranya / Franja és poc sòlida, i pot desfer-se com un sucre si augmenten les taxes de parlants d'altres llengües i, progressivament, van reduint la massa de catalanoparlants. Carles Sancho, de la Vall del Tormo. Professor de Geografia i Història. La llengua catalana en la comarca del Matarranya està ben present en els carrers de les nostres viles perquè el 88,8% de la població s’expressa en català i el 98,5% l’entén, més que en qualsevol territori de parla catalana, segons una enquesta recent, però té poca presència en l'administració i en els actes oficials. Només té una reduïda presència en l'ensenyament primari com assignatura optativa amb una hora setmanal, però que, en arribar a l’ensenyament secundari quasi desapareix del currículum. La situació actual de la llengua podria millorar si el govern aragonès aprovés la tan esperada i desitjada la Llei Llengües que donaria suport legal a les llengües minoritàries aragoneses. A més, cal valorar-la convenientment perquè els propis parlants prenguin consciència de la importància d'aquest principal element identitari de la nostra cultura, perquè històricament ha estat desprestigiada i rebutjada des del poder. I
    • José Miguel Gràcia Zapater, de la Codonyera. Escriptor i president de l’ASCUMA. Del treball publicat molt recentment, “Llengua i societat als territoris de parla catalana…”, sorprengué una data corresponent a la Franja: el 88,8 % parlen el català, la xifra més alta de tots els territoris. Tot i així, l’estat de la llengua és força delicat per la contaminació permanent des del castellà. Es van perdent també les riques varietats dialectals del Matarranya. La gran mobilitat de la població, la immigració, els matrimonis de parla diferent i el voluntarisme en l’ensenyament a l’escola, entre altres, són una espasa de Damocles, que potser està a punt de caure. Artur Quintana i Font, de Barcelona resident a la Codonyera. Membre de l’IEC. Vivim en un estat governat per una majoria que en relació amb les llengües només aspira a una cosa: al monolingüisme castellà. Tanmateix de moment no és ben vist de declarar això obertament, contràriament al que passava durant el franquisme, i l'estat ha de fer veure com si estès interessat en fomentar el català a l'Aragó. Això permet als qui se senten compromesos amb la llengua catalana d'intervenir perquè l'estat i les seues institucions hi facen alguna cosa en favor. És poc per a parar l'actual procés de substitució del català pel castellà, però tot el que es fa contribueix a alentir-lo. Mario Sasot Escuer, d’Osca. Director de la revista Temps de Franja La situació de l'ús, la consciència lingüística i el nivell de l'activisme cultural a la Franja catalanoparlant aragonesa no és ni molt menys uniforme. En aquest moment, penso que la zona que destaca en aquests dos darrers àmbits és la del Matarranya. Quant a l'ús, en general, tret d'algunes zones del Mesquí, en clara recessió, es manté molt viu en totes les comarques de l'Aragó catalanòfon, superant la mitja de moltes comarques catalanes. El nivell escrit continua sent molt baix malgrat les classes de català optatives que es fan des de 1985, a la majoria d'aquests pobles. Rafael Ferrer, de la Freixneda. Mestre de català. Dono classes de català (segons la llei quot;modalidad lingüísticaquot;) al Centre Rural Agrupat C.R.A. Matatarranya. Els darrers anys ha pujat el numero d'alumnes immigrants (Marroc, països de l'Est) que també s'han incorporat a les classes. Els pares crec que per fi han acceptat que el que parlem es una variant del català i cada vegada utilitzen menys el terme quot;xapurreauquot;. El professorat, quan vaig començar a donar classes, tenie una actitud negativa/indiferent i ara té una postura més oberta/tolerant. Crec que la situació del català ha millorat però encara quede molt per fer. II
    • José Antònio Carrégalo Sancho, de Mont-roig. Dinamitzador cultural. La salut de la llengua catalana al Matarranya, i per extensió a l’Aragó catalanòfon, ni és tan roïna com alguns desitgen ni tampoc tan bona com molts altres voldríem. Perquè, malauradament, tot i que fa alguns anys que l’Estat espanyol es va adherir a la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, a hores d’ara els aragonesos catalanoparlants continuem sent ciutadans de segona, ja que encara ens veiem obligats a seguir treballant, en ple segle XXI, per a aconseguir no solament la cooficialitat sinó també, i sobretot, la dignificació i el reconeixement de la nostra llengua com un vehicle de comunicació i de cultura tan vàlid com qualsevol altre. De totes formes, a pesar que la situació actual no dóna peu a gaires alifares, jo vull veure el futur amb optimisme. I així ho faig, però sense oblidar en cap moment que avui, més que mai, cal continuar lluitant a l’espera de l’aigualida llei de llengües que han d’aprovar, si és que mai l’aproven, les Corts d’Aragó. Carles Terès i Bellès, resident a Torredarques i a Alcanyís. Columnista a “La Comarca” i a “Temps de Franja”. La llengua catalana serà residual al Matarranya en el curs de 2 ó 3 generacions si no s’aprova una llei de llengües que porti el català a les escoles i instituts de manera digna i eficaç. En aquest moment la proporció de parlants és molt alta, però en nombres absoluts són pocs. Al no estar present a l’ensenyament, la qualitat de la llengua es degrada cada any que passa. Les persones que intenten capgirar el procés solen ser acusades de “catalanistes”, paraula màgica que a l’Aragó, com a la resta d’Espanya, desacredita a qualsevol. Daniel Sesé, resident entre Torredarques i Barcelona. Compositor i guitarrista del grup Túrnez&Sesé Els meus pronòstics no serien massa tranquil·litzadors. Sí que és la llengua majoritària dins l'àmbit íntim de la gent, però és absolutament deficitària en l'àmbit públic. La gent té un autoodi i un menysteniment molt profund per la seva llengua, la seva cultura i la seva identitat. Això, és clar, per raons sociopolítiques que també caldria analitzar. És cert que la única pàtria que tenim és la nostra llengua, i a través d'aquesta llengua se'ns ha traspassat la cultura i la història viva dels que ens han precedit. I això ens ha fet ser el que som. Sé que possiblement el futur de la llengua al Matarranya no tindrà un final feliç, però aquest fet no ens ha de fer renunciar a res i hem de continuar treballant, difonent i reivindicant cadascú des del nostre petit àmbit. III
    • Hèctor Moret, de Mequinensa. Poeta i professor. La llengua catalana al Matarranya ha viscut en dura i intensa precarietat, i ara encara , tot i alguns avenços, es troba en un clar desequilibri social. Continua sent la llengua del carrer i dels patis d'escola, i si bé pareix que en el món de la creació literària i musical i en la investigació social el català escrit va tenint el paper que li correspon, en l'administració, l'escola, l'església, etc. es troba o ignorat o bé rebutjat sense pal·liatius. Encara ara, en amplis sectors socials la llengua pròpia és vista com una cosa impura, un “xaparriau” que no mereix cap mena de reconeixement. A l'administració en general, això ja li està bé. Marc Martí, de Massalió. Politòleg i membre del grup Los Draps i Txirigol. El català als nostres pobles segueix molt viu. A més, actualment potser la gent te més assumit el seu caràcter, es a dir, que ja pensen que es català i no “xapurriau”. Encara així, si no s’ aconsegueix una Llei de llengües que n’asseguri l'educació, la seua substitució pel castellà serà inevitable. Els meus cosins menuts ja no parlen com jo, ja diuen quot;amarilloquot; en lloc de quot;grocquot;, i quot;lunesquot; en lloc de dilluns, i això sol se soluciona des de l'escola, però crec que el Govern aragonès que aprovi aquesta norma no estarà dispost a assumir el preu polític que haurà de pagar fins que sigui massa tard per la nostra llengua. Pepa Nogués Furió, de Gandia que treballa al Matarranya. Antropòloga i membre de l’ASCUMA. El problema lingüístic al Matarranya, i a la Franja, és una qüestió política i, per tant, necessita de solucions polítiques. Sense aquestes, la forta situació de diglòssia o de llengua minoritzada existent ens aboca cap a la substitució lingüística. Les condicions que han afavorit la continuïtat de la llengua malgrat els Decrets de Nova Planta i la dictadura franquista han canviat en l'actualitat i, per tant, la baixa autoestima dels parlants, la forta aculturació castellana a nivell formal i el predomini d'aquesta llengua respecte el català en un món globalitzat fan que el català aquí es trobi en una posició molt feble en la qual es fan imprescindibles unes polítiques clares i ambicioses de normalització lingüística. El govern aragonès no s'oposa, però tampoc és ferm en la seua defensa; la tracta com a part del patrimoni històric i cultural com si fora un monument a conservar i no com un vehicle de comunicació i una identitat cultural. La poca rendibilitat política i el temor als grups opositors quot;anticatalanistesquot;, els quals val a dir que a l'Aragó són pocs i tenen poca força, no auguren unes solucions polítiques molt esperançadores per a la llengua per part d'un sistema polític cada cop més dirigit cap a les grans obres faraòniques d'aparador i al merchandacing. IV
    • ANNEX-2 Lletres de les cançons incloses al CD del treball de recerca 1. MATARRANYA – Los Draps (Àlbum: No mos fareu callar) (lletra : Desideri Lombarte) 2.AMIC DESIDERI – Àngel Villalba (Sons del Matarranya) A on tens la gent, Matarranya, (Lletra: Àngel Villalba) en tantes cases tancades i terres abandonades? - Escampats per mitja Espanya – Tinc un amic que vivia al carrer Alt de Pedrell, sempre envoltat de companys, Però alguna volta tornes, sempre emborronant papers, des d’Horta a per no perdre la costum ? Pena-roja anava munyint lo temps. Tornen si no estan molt lluny, i els que no poden s’anyoren. Va triar la nostra llengua com a fet d’identitat, per parlar-nos del seu terme, del Matarranya, terra riu i montanya Tastavins i del Roncall, dels masos vora del ... riu i un castell desdibuixat, també de Ampla vall i planes terres, passades gestes de la vila i els voltants, oliveres i ametllers, poesies i rondalles les anava agabellant. presseguers i avellaners, roques roges a les serres. Ja veus, amic Desideri, per casa tot com abans, una Esquerra que fa figa i una Dreta Matarranya, terra i riu, intolerant. pobles plans i costeruts, bancals grans, bancals menuts, Lo que mane a l’Aragó és de la Franja fred d’hivern, calor a l’estiu. també, parla català com nantres però això sol és un fet. Quina falta de respecte, que Matarranya, terra riu i montanya poqueta educació, per llegir les teues obres ... ens caldrà bon traductor. Ja veus... Ermites, castells i ponts, esglésies, cases i masos, A les Corts aragoneses han fet un nou carrascals, pinars i fonts, Estatut i amb el temes de la llengua ningú parets de pedra i ribassos. s’ha banyat lo cul, sol la junta aragonesa ha blasfemat amb orgull: Català i Aragonès Quants anys fa que esteu aquí, són patrimonis comuns!! bona gent del Matarranya? Ja veus... Los ibers més de sis mil i natres són d’eixa raça Al president Marcelino, tal com faria el PP, quan li parlen de la llengua ni tan sol vol Matarranya, terra riu i montanya perdre temps. Cada vila té una parla i la ... història es repeteix: A Casp parlen Los ibers los rebisiaios, caspolino i a Calanda calandés i a les viles los iaios grecs i romans, de la Franja, qui sap com parlen aquells? i els pares que tenim natres, Per la dreta és xapurriau, per al PSOE és lo mig moros i mig cristians. mateix. Ermites, castells i ponts, Ja veus amic Desideri, per casa tot com esglésies, cases i masos, abans, una Esquerra que fa figa i una Dreta carrascals, pinars i fonts, intolerant. parets de pedra i ribassos. Matarranya, terra riu i montanya .... V
    • 3. JOC DE PARAULES – Temps al Temps (Sons del Matarranya) 4. LLUNY DE TU – Miquel Blanc (Lletra: Desideri Lombarte) (Sons del Matarranya) (Lletra: Desideri Lombarte) Jo tinc in presseguer, un gos, un trill, un bos i un grill. Si lluny, si lluny me’n vaig Jo tinc una parada. I de més lluny te miro I m’eixeco, i m’eixeco més alt Un rec, un bou, un cep i un ou. I una mula I me’n vaig, fugint de tu. castanya, un boc, un all, un moc i un gall. Jo tinc una olivera, un sac, un riu, un gat i Te tinc molt més a prop un niu. I un parell d’espardenyes. I més t’estimo, Sense enyor, Tinc la lluna nova vuit dies al mes, molt sense enveja de ningú. poqueta roba i res més. Ben acorrucat, ben Quan se’t mire de prop acorrucat, s’està ben calent en lo cap tapat Se’t veu la pell mentre bufe el vent. Tèbia, suau, rodona I ben formada I tinc un ametller, un duc, un pas, un ruc i un mas, i tinc la llum del sol. Terra, país i muntanya, Quant t’estimo, Matarranya. Ella té una figuera, un rascle, un moble, un mascle, un poble. Un bancal a l’aigüera. La Lluny de la meua terra roba, la mula, la dula, la cova, I té un Lluny del meu pís bancal de vinya, la cama, la bossa. Lluny de tu, Matarranya. Jo tinc un pi rojal...i la llum i el fum i res Si lluny, si lluny me’n vaig més. I de més lluny te miro I m’eixeco, i m’eixeco més alt Los dies de festa que no es pot fer res, tinc I me’n vaig, fugint de tu. la llum del sol, la flor de ginesta i la dels romers. Te tinc molt més a prop I més t’estimo, Tinc per a minjar un poquet de pa i poc Sense enyor, més. sense enveja de ningú. Si mirada de prop Se’t veu cruel, 5. JOTES I OLIVERES – Derronda Aspra, freda, ( Sons del Matarranya) Amargada i malcarada. (Lletra: José Miguel Gràcia) Terra, país i muntanya, Quant t’estimo, Matarranya. Les olives ja estan negres I va empeçar la collida, Matarranya... Enguany estrenaré un ganxo Fet d’una bona sabina. Pardo se torne lo dia I pardes les oliveres, Anem replegant borrasses I dixem les escaleres. Cantaré la despedida, la que canten pel Meçquí quan a l’agost seguen blat o a l’hivern estan collint. VI
    • Poema recitat: 6. NATRES – Antoni Bengochea (Ataüllar el món des del Molinar) (Poema de Desideri Lombarte) Que som, que si no som, que de la part d’aquí, que de la d’allà. Mos volen per a amics? Què mos volen donar? Mos volen ajudar? Com volen que parlem? Que parlem com vullguem a’n ells los és igual. I que no mos moguem, que no mos cal pensar, pensar ja pensen ells. Lo d’escriure i llegir més val dixar-ho estar. Que no mos cal patir que ja mos ho diran. I si no diuen res que anem tirant igual que això que aquí parlem, si no ix d’aquí més val. I si eixim, quan ixquem, ja parlarem com cal. Llegirem i escriurem que no mo n’ensenyaran. I que els nostres drapets que natres mo’ls llavem, que no els cal ensenyar. Vivim aquí a on vivim, parlem lo que parlem, i que no hi ha remei, relíquies del passat. Que no hi pensem massa ho anirem oblidant. Que són coses antigues que ja aniran passant. I que arribarà dia, d’aquí a quatre-cents anys que això que ara parlem ja estarà superat. I diran los més vells que parlàvem abans una llengua molt vella, de fa més de mil anys. Que no es podie escriure, només per a parlar. Que no es podie escriure, que ho teniem vedat i si algú l’escrivie estave mal mirat. VII
    • ANNEX-3 Reprodueixo a continuació un poema d’en Desideri Lombarte i sis folies on es poden apreciar un seguit de paraules i expressions pròpies de Pena-roja de Tastavins i d’altres pobles dels voltants, com a mostra d’una de les variants dialectals que es parlen a la comarca del Matarranya: Lo guinyot Xeics, voleu fer un guinyot? Va teu. Vols dir que l’hem de fer? Jo fallo. Juguem-mos lo café. Eixa i eixa i les deu. Qui juguem? Jugarem este i jo. Si vens de rei obligues Tu aniràs en aquell. i quan torne carrego i tu la sota, aquell que no li pot, Xeica, porta les cartes! tu tires lo cavall Veigues qui done. i totes nostres. Dóna-les tu mateix, Pero dóna-les bones. Així com hem quedat, No mo n’haurem anat? Trumfo copes. Quoranta dos natres, dotze en lo vint, Bones són. Xeic com pesen! No sé com n’hem fet tantes. Tu ixes. Veigues. I vatres trenta vuit. Mato. Què t’apareix? Malament si carregues. Qui done? Jo en lo tres. Meua, roba Au veigues, dona bé. Que la de dalt és bona. Davall espases. Vint de bastos. Tu pagaràs los gastos. Un trumfet. Del vint. La sota, tres puntets. No mato. Jo bastos. Una espasa. Tinc lo tres, mato. Ne tinc. Tot palla. Ja en tenim pro: No la vull, per a vatros. Trenta vuit, quoranta vuit, Roba, xeic, no t’encantos. quoranta nou, Un oret, lo cavall. cinquanta i cinquanta una. No li puc. Bastos. Carrego que va nostra. No ixques mai de trumfo, home. La radera. La sota. Una brisca i que màton. Deu tantets. Quedeu-to’ls. La primera p’als xics Arrastro. Que no s’enfadon. Eixe tres ja tremole. No li puc. Lo basto. (1984) Hi torno, ja vindreu. Desideri Lombarte - Romanços de racó de foc i poemes de vida i mort - Col·lecció “Pa de casa”- Diputación General de Aragón. 1987 El “guinyot” és un joc de cartes molt estès per tot l’Aragó que es juga freqüentment als bars dels pobles i als carrers les nits d’estiu. VIII
    • Recull de folies Les folies són cançons curtes amb ritme de jota aragonesa o tortosina, improvisades per qui les canta, típiques de la comarca. Algunes han anat passant de pares a fills, com les que tot seguit reprodueixo: Sant Llambert de l’Escresola Mare meua, mare meua! tu que estàs per eixes roques Mare de nostre sinyor! para cuenta de les cabres Tot lo dia parant lloses que no es minjon les bajoques. i no agarro cap moixó. Les xiques de Fondespatla Al molí de l’Escresola són moltes i valen poc: ja no vull tornar-hi més pa rostir una sardina perquè no tenen rellonge l’arrastren per tot lo foc. i no saben quina hora és. Les xiquetes de Vilella Hai anat a Pena-roja al cresol diuen candil i hai comprat un cebollí, a la finestra ventana la xica que més m’agrade, i al julivert perejil. eixa no te la vull dir. IX