L’evolució sociolingüística sense llei de llengües. El català a la Franja. Natxo Sorolla [email_address] http://xarxes.wordpress.com Xarxa Cruscat – IEC Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació – UB Iniciativa Cultural de la Franja

El futur del català a la Franja El nom de la llengua i el nom del territori La situació sociolingüística Alguna fita històrica La legislació (i el nou Estatut) Les promeses de Llei de llengües L’activisme Els partits polítics ...i el futur del català

El nom de la llengua i el nom del territori

La situació sociolingüística

Alguna fita històrica

La legislació (i el nou Estatut)

Les promeses de Llei de llengües

L’activisme

Els partits polítics

...i el futur del català

EL TERRITORI I LA LLENGUA

La Franja

El nom de la llengua i el nom del territori Per què li diem xapurriau quan li volem dir català Per què li diem Aragó Oriental quan volem dir Franja Aragó, Catalunya (i Espanya)

Per què li diem xapurriau quan li volem dir català

Per què li diem Aragó Oriental quan volem dir Franja

Aragó, Catalunya (i Espanya)

Aragó, Catalunya (i Espanya) Tots els partits amb representació a les Corts d'Aragó van acordar ahir suspendre la seva participació en l'Euroregió que impulsa el president Pasqual Maragall com a mesura de pressió per exigir el lliurament de les obres d'art de la Franja de Ponent .

Tots els partits amb representació a les Corts d'Aragó van acordar ahir suspendre la seva participació en l'Euroregió que impulsa el president Pasqual Maragall com a mesura de pressió per exigir el lliurament de les obres d'art de la Franja de Ponent .

LÍMITS LINGÜÍSTICS

El benasquès El benasquès -al que la chen del país le diu patuès - ye, dende la perspectiva de la dialectología romànica, una variedat de trànsito situada entre els continua dialectals aragonès, catalàn y ocsitano. Encara que la mayoría d’autors -no pas tots- han destacau que la suya part aragonesa ye talmente superior a la catalana, ista tabé higu’é y ben pllatera, y asobén cap de les dos se pueden despartí asercà-lo total u parsialmen a la variedat referensial promosionada actualmen enta l’aragonès moderno. optà per models genuins més aproximats a la lluenga oral el mantenimén de ista “equidistànsia” històrica entre l’aragonès y el catalàn dan un sistema híbrido aproximà-lo total o parsialmen a la variedat referensial catalana

El benasquès -al que la chen del país le diu patuès - ye, dende la perspectiva de la dialectología romànica, una variedat de trànsito situada entre els continua dialectals aragonès, catalàn y ocsitano.

Encara que la mayoría d’autors -no pas tots- han destacau que la suya part aragonesa ye talmente superior a la catalana, ista tabé higu’é y ben pllatera, y asobén cap de les dos se pueden despartí

asercà-lo total u parsialmen a la variedat referensial promosionada actualmen enta l’aragonès moderno.

optà per models genuins més aproximats a la lluenga oral

el mantenimén de ista “equidistànsia” històrica entre l’aragonès y el catalàn dan un sistema híbrido

aproximà-lo total o parsialmen a la variedat referensial catalana

LA POBLACIÓ

La Franja: població Població = 46.694 habitants (any 2004) 0,36% dels 12.881.633 d’habitants dels territoris de llengua catalana 3,74% dels 1.249.584 habitants d’Aragó

Població = 46.694 habitants (any 2004)

0,36% dels 12.881.633 d’habitants dels territoris de llengua catalana

3,74% dels 1.249.584 habitants d’Aragó

La Franja: població La Llitera 9.211 h. La Ribagorça 3.652 h Baix Cinca 18.692 h. (Fraga = 13.035 h) Matarranya 15.139 h. 8.661 l’Alt Matarranya 4.745 el Baix Matarranya 1.821 el Mesquí i el Bergantes

La Llitera 9.211 h.

La Ribagorça 3.652 h

Baix Cinca 18.692 h. (Fraga = 13.035 h)

Matarranya 15.139 h.

8.661 l’Alt Matarranya

4.745 el Baix Matarranya

1.821 el Mesquí i el Bergantes

LA SITUACIÓ SOCIOLINGÜÍSTICA

La situació sociolingüística Estudi del Govern d’Aragó i Generalitat de Catalunya Mostra inicial 1.423 enquestats Submostra de poblacions catalanoparlants 869 enquestats

Estudi del Govern d’Aragó i Generalitat de Catalunya

Mostra inicial 1.423 enquestats

Submostra de poblacions catalanoparlants 869 enquestats

La Franja: coneixement

L’ús general de les llengües Català 64,4% Castellà 35,2% Altres < 1%

Llengua inicial Llengua d’identificació

Transmissió intergeneracional

Usos lingüístics

Usos lingüístics

La denominació

Primeres conclusions Coneixement oral ampli Coneixement escrit limitat Ús generalitzat Estabilitat Llengua inicial -> Llengua d’identificació Transmissió intergeneracional estable, lleuger creixement Denominacions pejoratives, però augment del català

Coneixement oral ampli

Coneixement escrit limitat

Ús generalitzat

Estabilitat Llengua inicial -> Llengua d’identificació

Transmissió intergeneracional estable, lleuger creixement

Denominacions pejoratives, però augment del català

ANÀLISI MULTIVARIANT

Amics i veïns Sap escriure Edat Comarca Nivell d’estudis Llengua inicial i d’identificació

Ll. inicial

Amb amics

Amb veïns

Amb amics de llengua catalana

Amb amics de llengua castellana

Comarca

Edat

Parlar català

Escriure català

GRUPS SOCIOLINGÜÍSTICS

Grups sociolingüístics

Els castellanoparlants: 18% Llengua Castellanoparlants inicials No usen el català, però molts li diuen “català” El 30% té una parella de llengua catalana Mantenen molt la transmissió Fora de la llar utilitzen el castellà Sociodemogràfiques Més concentrats en la mitjana edat Doble d’universitaris Meitat nascuts fora dels territoris de llengua catalana

Llengua

Castellanoparlants inicials

No usen el català, però molts li diuen “català”

El 30% té una parella de llengua catalana

Mantenen molt la transmissió

Fora de la llar utilitzen el castellà

Sociodemogràfiques

Més concentrats en la mitjana edat

Doble d’universitaris

Meitat nascuts fora dels territoris de llengua catalana

Jóvens bilingüitzats del Baix Cinca: 19% La llengua Més alfabetitzats en català Una quarta part no són de llengua inicial catalana Presència de les dues llengües en amics i veïns Poca clara la transmissió de català o castellà Important consum radiofònic en català Sociodemogràfiques Baixcinquenys i jóvens, nascuts al territori

La llengua

Més alfabetitzats en català

Una quarta part no són de llengua inicial catalana

Presència de les dues llengües en amics i veïns

Poca clara la transmissió de català o castellà

Important consum radiofònic en català

Sociodemogràfiques

Baixcinquenys i jóvens, nascuts al territori

Els activistes: 12% La llengua Denominen català a la llengua La llegeixen i l’escriuen, tot i que no és la llengua inicial La transmeten Parlen molt català també fora de casa i en consumeixen MCM Sociodemogràfiques Més jove Més estudis 13,3 % nascuts a altres territoris

La llengua

Denominen català a la llengua

La llegeixen i l’escriuen, tot i que no és la llengua inicial

La transmeten

Parlen molt català també fora de casa i en consumeixen MCM

Sociodemogràfiques

Més jove

Més estudis

13,3 % nascuts a altres territoris

La Ribagorça i la Llitera: 26% Llengua Llengua inicial catalana L’utilitzen molt i hi té molta presència en la vida de comunitat (familiar , amb amics, veïns o companys d’estudi) Important consum televisiu en català Sociodemogràfiques Del nord: Ribagorça i Llitera Pocs estudis Nascuts al territori Molt vells, i amb fills

Llengua

Llengua inicial catalana

L’utilitzen molt i hi té molta presència en la vida de comunitat (familiar , amb amics, veïns o companys d’estudi)

Important consum televisiu en català

Sociodemogràfiques

Del nord: Ribagorça i Llitera

Pocs estudis

Nascuts al territori

Molt vells, i amb fills

Els del Matarranya: 23% Llengua Tots són de llengua inicial catalana Utilitzen el català Molt amb els amics, veïns i faena. Però no amb els companys d’estudi, els als grans establiments comercials o els mitjans de comunicació Però molt rarament denomina català a la seua llengua Poca competència llegint el català Sociodemogràfiques Matarranyencs Amb Baix Matarranya Una mica més vells 70% estudis primaris Tots nascuts als territoris de llengua catalana

Llengua

Tots són de llengua inicial catalana

Utilitzen el català

Molt amb els amics, veïns i faena.

Però no amb els companys d’estudi, els als grans establiments comercials o els mitjans de comunicació

Però molt rarament denomina català a la seua llengua

Poca competència llegint el català

Sociodemogràfiques

Matarranyencs

Amb Baix Matarranya

Una mica més vells

70% estudis primaris

Tots nascuts als territoris de llengua catalana

Els bilingües: 3% Llengua 50% de ll. inicial castellana i 50% catalana Parlen les dues llengües als fills

Llengua

50% de ll. inicial castellana i 50% catalana

Parlen les dues llengües als fills

Conglomerats Els castellanoparlants 18% Joves bilingüitzats del Baix Cinca 19% Els activistes 12% La Ribagorça i la Llitera 26% Els del Matarranya 23% Els bilingües 3%

LA FRANJA, UN TERRITORI DE LLENGUA CATALANA

La Franja, un territori de llengua catalana

L’aragonès * Llengua amb fills (sobre el 11,5% del total que sap parlar aragonès i té fills) segons la llengua inicial Cat

L’ACTIVISME

L’Activisme Transició política Grups dispersos Llitera: Futurs Consells Locals de la Franja Punt d’inflexió històric (80’s)

Transició política

Grups dispersos

Llitera: Futurs Consells Locals de la Franja

Punt d’inflexió històric (80’s)

L’Activisme Consells Locals de la Franja Intenció: tot el territori 1982 Llitera Premis i publicació: Desperta ferro! Institut d’Estudis del Baix Cinca 1979-1983 1990 -> Baix Cinca Bàtecs

Consells Locals de la Franja

Intenció: tot el territori

1982

Llitera

Premis i publicació: Desperta ferro!

Institut d’Estudis del Baix Cinca

1979-1983

1990 -> Baix Cinca

Bàtecs

L’Activisme Associació Cultural del Matarranya 1986 Sorolla’t Iniciativa Cultural de la Franja 700 socis Temps de Franja Treballen en el marc editorial Normalització Cursets, declaracions, recerca, assessorament...

Associació Cultural del Matarranya

1986

Sorolla’t

Iniciativa Cultural de la Franja

700 socis

Temps de Franja

Treballen en el marc editorial

Normalització

Cursets, declaracions, recerca, assessorament...

L’Activisme Casals Jaume I – ACPV Institució Cultural de la Franja de Ponent

Casals Jaume I – ACPV

Institució Cultural de la Franja de Ponent

Activisme: el Secessionisme A todos aquellos que nos quieren imponer el catalán les decimos que, efectivamente, deberían plantear una enmienda en el nuevo Estatuto de Aragón. Una enmienda que recoja, tal y como es nuestro deseo, que en todo Aragón se hablan aragonés y castellano. Una enmienda que proteja y cuide nuestro chapurreao aragonés como lengua propia . Luís Borraz

A todos aquellos que nos quieren imponer el catalán les decimos que, efectivamente, deberían plantear una enmienda en el nuevo Estatuto de Aragón. Una enmienda que recoja, tal y como es nuestro deseo, que en todo Aragón se hablan aragonés y castellano. Una enmienda que proteja y cuide nuestro chapurreao aragonés como lengua propia .

Luís Borraz

El secessionisme Orienaragonés Altres denominacions Anticatalanisme Relació amb els partits polítics Extrema dreta i secessionisme valencià

Orienaragonés

Altres denominacions

Anticatalanisme

Relació amb els partits polítics

Extrema dreta i secessionisme valencià

Els ciutadans Xapurriau 43,9 Mequinensà 3,0 Fragatí 16,8 Alvendense 0,3 Tamarità 1,8 Torrentí 0,7 Benavarrès 0,6 Nonaspí 0,1 Ribagorçà 1,8 Villellà 0,2 Lliterà 4,4 Saidinenc 0,6 Català d'Aragó 1,6 Català derivació 0,2 Català 18,2 Faelonera 0,2 Valencià 0,7 Calaceità 0,1 Patuès 0,2 Alveldà 0,3 Favarol 1,5 Torricon 0,2 Maellà 2,3 Altres 0,1

LEGISLACIÓ I POLÍTICA

Alguna fita històrica i moltes promeses: Declaració de Mequinensa Representants d’ajuntament de la Franja, amb la presidència del Conseller de Cultura RECONEIXEM que dintre de la nostra Comunitat Aragonesa es parlen diferents llengües i que la llengua catalana que se parla a la Franja Oriental perteneix al patrimoni cultural d'Aragó. REBUTJEM les denominacions despectives de &quot; chapurreau &quot; i d'altres paregudes que encara s'apliquen a la nostra llengua materna. És urgent desenvolupar l'Estatut d'Autonomia d'Aragó pel que respecta a la conservació i estudi de les nostres modalitats lingüístiques . Que es urgent desenvolupar mides concretes per a-conseguir la normalizació llingüística d'Aragó , i que, en el cas de la llengua catalana, significa aceptar com a norma la gramàtica catalana , sense menyspreu de les peculiaritats llinguístiques de cada poble o comarca. Que el català pugui ser ensenyat com asignatua optativa Suport i foment a la producció literària autóctona Per la nostra part, ens comprometem a fomentar l'ús públic del català als nostres pobles, rotullació bilingüe de carrers i plaçes, edictes, mitjans de comunicació, etc... MEQUINENSA, 1 de febrer de 1984

Representants d’ajuntament de la Franja, amb la presidència del Conseller de Cultura

RECONEIXEM que dintre de la nostra Comunitat Aragonesa es parlen diferents llengües i que la llengua catalana que se parla a la Franja Oriental perteneix al patrimoni cultural d'Aragó.

REBUTJEM les denominacions despectives de &quot; chapurreau &quot; i d'altres paregudes que encara s'apliquen a la nostra llengua materna.

És urgent desenvolupar l'Estatut d'Autonomia d'Aragó pel que respecta a la conservació i estudi de les nostres modalitats lingüístiques .

Que es urgent desenvolupar mides concretes per a-conseguir la normalizació llingüística d'Aragó , i que, en el cas de la llengua catalana, significa aceptar com a norma la gramàtica catalana , sense menyspreu de les peculiaritats llinguístiques de cada poble o comarca.

Que el català pugui ser ensenyat com asignatua optativa

Suport i foment a la producció literària autóctona

Per la nostra part, ens comprometem a fomentar l'ús públic del català als nostres pobles, rotullació bilingüe de carrers i plaçes, edictes, mitjans de comunicació, etc...

MEQUINENSA, 1 de febrer de 1984

Legislació: L’Estatut Estatut 1982 Artículo 7 Las diversas modalidades lingüísticas de Aragón gozarán de protección, como elementos integrantes de su patrimonio cultural e histórico Estatut 1996 Artículo 7 Las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón gozarán de protección. Se garantizará su enseñanza y el derecho de los hablantes en la forma que establezca una ley de Cortes de Aragón para las zonas de utilización predominante de aquéllas.

Estatut 1982

Artículo 7 Las diversas modalidades lingüísticas de Aragón gozarán de protección, como elementos integrantes de su patrimonio cultural e histórico

Estatut 1996

Artículo 7 Las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón gozarán de protección. Se garantizará su enseñanza y el derecho de los hablantes en la forma que establezca una ley de Cortes de Aragón para las zonas de utilización predominante de aquéllas.

L’Estatut actualment Artículo 7 - Lenguas y modalidades lingüísticas 1. Las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón constituyen una de las manifestaciones más destacadas del patrimonio histórico y cultural aragonés y un valor social de respeto, convivencia y entendimiento. 2. Una ley de las Cortes de Aragón establecerá las zonas de uso predominante de las lenguas y modalidades propias de Aragón, regulará el régimen jurídico, los derechos de utilización de los hablantes de esos territorios, promoverá la protección, recuperación, enseñanza , promoción y difusión del patrimonio lingüístico de Aragón, y favorecerá en las zonas de utilización predominante el uso de las lenguas propias en las relaciones de los ciudadanos con las Administraciones públicas aragonesas. 3. Nadie podrá ser discriminado por razón de lengua.

Artículo 7 - Lenguas y modalidades lingüísticas

1. Las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón constituyen una de las manifestaciones más destacadas del patrimonio histórico y cultural aragonés y un valor social de respeto, convivencia y entendimiento.

2. Una ley de las Cortes de Aragón establecerá las zonas de uso predominante de las lenguas y modalidades propias de Aragón, regulará el régimen jurídico, los derechos de utilización de los hablantes de esos territorios, promoverá la protección, recuperación, enseñanza , promoción y difusión del patrimonio lingüístico de Aragón, y favorecerá en las zonas de utilización predominante el uso de las lenguas propias en las relaciones de los ciudadanos con las Administraciones públicas aragonesas.

3. Nadie podrá ser discriminado por razón de lengua.

CHA 2006 Artículo 8.- Lenguas propias de Aragón. El aragonés y el catalán , lenguas propias de Aragón, son oficiales en sus respectivos territorios, que serán determinados por una ley de las Cortes de Aragón. Todas las personas tienen el derecho a conocerlas y usarlas. Los poderes públicos aragoneses garantizarán la efectividad de los derechos de las respectivas comunidades lingüísticas en lo referente a la enseñanza de y en la lengua propia y a su plena normalización , así como la protección, el uso normal y oficial, la promoción y el conocimiento del aragonés y del catalán, especialmente en sus respectivos territorios, y potenciarán su utilización en todos los órdenes de la vida pública, cultural e informativa. Las modalidades o variantes locales del aragonés y del catalán serán objeto de especial respeto y protección. Nadie podrá ser discriminado por razón de la lengua.

CHA 2006

Artículo 8.- Lenguas propias de Aragón.

El aragonés y el catalán , lenguas propias de Aragón, son oficiales en sus respectivos territorios, que serán determinados por una ley de las Cortes de Aragón. Todas las personas tienen el derecho a conocerlas y usarlas.

Los poderes públicos aragoneses garantizarán la efectividad de los derechos de las respectivas comunidades lingüísticas en lo referente a la enseñanza de y en la lengua propia y a su plena normalización , así como la protección, el uso normal y oficial, la promoción y el conocimiento del aragonés y del catalán, especialmente en sus respectivos territorios, y potenciarán su utilización en todos los órdenes de la vida pública, cultural e informativa.

Las modalidades o variantes locales del aragonés y del catalán serán objeto de especial respeto y protección.

Nadie podrá ser discriminado por razón de la lengua.

La legislació vigent Conveni d’ensenyament en català Himne d’Aragó podrà ser en altres modalitats Presentar queixes i peticions al Justícia Senyalització bilingüe (comarques) Testament Llei de patrimoni cultural Català i aragonès Autorització a les denominacions de poble Regular l’utilització en els ens locals Lleis de creació de les comarques

Conveni d’ensenyament en català

Himne d’Aragó podrà ser en altres modalitats

Presentar queixes i peticions al Justícia

Senyalització bilingüe (comarques)

Testament

Llei de patrimoni cultural

Català i aragonès

Autorització a les denominacions de poble

Regular l’utilització en els ens locals

Lleis de creació de les comarques

El Futur: La llei de llengües Avantprojecte de llei de 2001 Reconeix el català i l’aragonès com a llengües No oficials Ensenyament voluntari Els ajuntament trien la llengua que parlen Normativa del Consell Superior de Llengües d’Aragó

Avantprojecte de llei de 2001

Reconeix el català i l’aragonès com a llengües

No oficials

Ensenyament voluntari

Els ajuntament trien la llengua que parlen

Normativa del Consell Superior de Llengües d’Aragó

El Futur: La llei de llengües (o no...) La nostra llengua a Aragó és un criptograma juridicopolític. És com una nina russa de joguina (la Constitució es remet a l’Estatut; l’Estatut, a la Llei; la Llei, a un acord municipal, i l’acord municipal, a una reflexió col·lectiva d’una colla d’amics). Juli Pallarol

La nostra llengua a Aragó és un criptograma juridicopolític. És com una nina russa de joguina (la Constitució es remet a l’Estatut; l’Estatut, a la Llei; la Llei, a un acord municipal, i l’acord municipal, a una reflexió col·lectiva d’una colla d’amics).

Juli Pallarol

LA SITUACIÓ ACTUAL DE LA LLEI DE LLENGÜES

Llei de llengües Les Corts insten el govern a aprovar-la l’any 1997 Se’n fa un esborrany Marcelino la promet el 2001 i el 2004 Abril de 2005: Marcelino la torna a prometre Per a abans de la primavera de 2007 Voluntàriament es podrà «estudiar íntegrament en català»

Les Corts insten el govern a aprovar-la l’any 1997

Se’n fa un esborrany

Marcelino la promet el 2001 i el 2004

Abril de 2005: Marcelino la torna a prometre

Per a abans de la primavera de 2007

Voluntàriament es podrà «estudiar íntegrament en català»

Juliol de 2005 L’Heraldo de Aragón anuncia que l’avantprojecte es presentarà a Corts el setembre (2005) PSOE Conselleria de Cultura Iniciativa Cultural de la Franja mostra cauteles.

L’Heraldo de Aragón anuncia que l’avantprojecte es presentarà a Corts el setembre (2005)

PSOE Conselleria de Cultura

Iniciativa Cultural de la Franja mostra cauteles.

Octubre 2005 L’avantprojecte es fa públic Castellà llengua oficial Llengües pròpies Oferir classes en català garantint opcionalitat Llengües de relació amb l’administració

L’avantprojecte es fa públic

Castellà llengua oficial

Llengües pròpies

Oferir classes en català garantint opcionalitat

Llengües de relació amb l’administració

Desembre 2005 M. Iglesias atura el debat sobre la llei de llengües Per a “no fer-lo coincidir amb l’apassionat debat que existeix ara sobre la reforma de l’Estatut de Catalunya” “ Tot el món ha d’entendre que seria molt roín contaminar el debat de les llengües”.

M. Iglesias atura el debat sobre la llei de llengües

Per a “no fer-lo coincidir amb l’apassionat debat que existeix ara sobre la reforma de l’Estatut de Catalunya”

“ Tot el món ha d’entendre que seria molt roín contaminar el debat de les llengües”.

2006... Estatut

Estatut

...2007 PSOE diu condicionar el pacte postelectoral a la seua aprovació J. A. Biel no hi troba inconvenient Promet la Llei en el debat d’investidura primeres lleis en eixir Octubre anuncis que s’hi està treballant Retard de la data: estiu de 2008

PSOE diu condicionar el pacte postelectoral a la seua aprovació

J. A. Biel no hi troba inconvenient

Promet la Llei en el debat d’investidura

primeres lleis en eixir

Octubre anuncis que s’hi està treballant

Retard de la data: estiu de 2008

Les Corts aragoneses, 2007 67 parlamentaris Majoria abs. = 34 PSOE + PAR = 39 PSOE + CHA = 34 PP + PAR = 32

67 parlamentaris

Majoria abs. = 34

PSOE + PAR = 39

PSOE + CHA = 34

PP + PAR = 32

El futur del català Les línies de treball de l’activisme Discurs clar i amb objectius clars Centrar-se en l’ensenyament en català Opcional -> Competència Explorar noves parcel·les de poder Fraga

Les línies de treball de l’activisme

Discurs clar i amb objectius clars

Centrar-se en l’ensenyament en català

Opcional -> Competència

Explorar noves parcel·les de poder

Fraga

Natxo Sorolla [email_address] http://xarxes.wordpress.com Xarxa Cruscat – IEC Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació – UB Iniciativa Cultural de la Franja Moltes gràcies per la vostra atenció!