2008 El Futur Del Català A La Franja   Juliols De La Ub   Slideshare
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

2008 El Futur Del Català A La Franja Juliols De La Ub Slideshare

on

  • 1,616 views

Presentació de Natxo Sorolla comentada a http://xarxes.wordpress.com/

Presentació de Natxo Sorolla comentada a http://xarxes.wordpress.com/

Statistics

Views

Total Views
1,616
Views on SlideShare
1,544
Embed Views
72

Actions

Likes
0
Downloads
6
Comments
0

2 Embeds 72

http://xarxes.wordpress.com 66
http://franja.balearweb.net 6

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment
  • Títol atractiu Congrés d’estudiants de Filologia UAB dijous 27 d’abril de 2006

2008 El Futur Del Català A La Franja   Juliols De La Ub   Slideshare 2008 El Futur Del Català A La Franja Juliols De La Ub Slideshare Presentation Transcript

  • L’evolució sociolingüística sense llei de llengües. El català a la Franja. Natxo Sorolla [email_address] http://xarxes.wordpress.com Xarxa Cruscat – IEC Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació – UB Iniciativa Cultural de la Franja
  • El futur del català a la Franja
    • El nom de la llengua i el nom del territori
    • La situació sociolingüística
    • Alguna fita històrica
    • La legislació (i el nou Estatut)
    • Les promeses de Llei de llengües
    • L’activisme
    • Els partits polítics
    • ...i el futur del català
  • EL TERRITORI I LA LLENGUA View slide
  • La Franja View slide
  • El nom de la llengua i el nom del territori
    • Per què li diem xapurriau quan li volem dir català
    • Per què li diem Aragó Oriental quan volem dir Franja
    • Aragó, Catalunya (i Espanya)
  • Aragó, Catalunya (i Espanya)
    • Tots els partits amb representació a les Corts d'Aragó van acordar ahir suspendre la seva participació en l'Euroregió que impulsa el president Pasqual Maragall com a mesura de pressió per exigir el lliurament de les obres d'art de la Franja de Ponent .
  • LÍMITS LINGÜÍSTICS
  • El benasquès
    • El benasquès -al que la chen del país le diu patuès - ye, dende la perspectiva de la dialectología romànica, una variedat de trànsito situada entre els continua dialectals aragonès, catalàn y ocsitano.
    • Encara que la mayoría d’autors -no pas tots- han destacau que la suya part aragonesa ye talmente superior a la catalana, ista tabé higu’é y ben pllatera, y asobén cap de les dos se pueden despartí
      • asercà-lo total u parsialmen a la variedat referensial promosionada actualmen enta l’aragonès moderno.
      • optà per models genuins més aproximats a la lluenga oral
      • el mantenimén de ista “equidistànsia” històrica entre l’aragonès y el catalàn dan un sistema híbrido
      • aproximà-lo total o parsialmen a la variedat referensial catalana
  • LA POBLACIÓ
  • La Franja: població
    • Població = 46.694 habitants (any 2004)
    • 0,36% dels 12.881.633 d’habitants dels territoris de llengua catalana
    • 3,74% dels 1.249.584 habitants d’Aragó
  • La Franja: població
    • La Llitera 9.211 h.
    • La Ribagorça 3.652 h
    • Baix Cinca 18.692 h. (Fraga = 13.035 h)
    • Matarranya 15.139 h.
      • 8.661 l’Alt Matarranya
      • 4.745 el Baix Matarranya
      • 1.821 el Mesquí i el Bergantes
  • LA SITUACIÓ SOCIOLINGÜÍSTICA
  • La situació sociolingüística
    • Estudi del Govern d’Aragó i Generalitat de Catalunya
    • Mostra inicial 1.423 enquestats
    • Submostra de poblacions catalanoparlants 869 enquestats
  • La Franja: coneixement
  • L’ús general de les llengües Català 64,4% Castellà 35,2% Altres < 1%
  • Llengua inicial Llengua d’identificació
  • Transmissió intergeneracional
  • Usos lingüístics
  • Usos lingüístics
  • La denominació
  • Primeres conclusions
    • Coneixement oral ampli
    • Coneixement escrit limitat
    • Ús generalitzat
    • Estabilitat Llengua inicial -> Llengua d’identificació
    • Transmissió intergeneracional estable, lleuger creixement
    • Denominacions pejoratives, però augment del català
  • ANÀLISI MULTIVARIANT
  •  
  • Amics i veïns Sap escriure Edat Comarca Nivell d’estudis Llengua inicial i d’identificació
  • Ll. inicial
  • Amb amics
  • Amb veïns
  • Amb amics de llengua catalana
  • Amb amics de llengua castellana
  • Comarca
  • Edat
  • Parlar català
  • Escriure català
  • GRUPS SOCIOLINGÜÍSTICS
  • Grups sociolingüístics
  • Els castellanoparlants: 18%
      • Llengua
        • Castellanoparlants inicials
        • No usen el català, però molts li diuen “català”
        • El 30% té una parella de llengua catalana
        • Mantenen molt la transmissió
        • Fora de la llar utilitzen el castellà
      • Sociodemogràfiques
        • Més concentrats en la mitjana edat
        • Doble d’universitaris
        • Meitat nascuts fora dels territoris de llengua catalana
  • Jóvens bilingüitzats del Baix Cinca: 19%
    • La llengua
      • Més alfabetitzats en català
      • Una quarta part no són de llengua inicial catalana
      • Presència de les dues llengües en amics i veïns
      • Poca clara la transmissió de català o castellà
      • Important consum radiofònic en català
    • Sociodemogràfiques
      • Baixcinquenys i jóvens, nascuts al territori
  • Els activistes: 12%
    • La llengua
      • Denominen català a la llengua
      • La llegeixen i l’escriuen, tot i que no és la llengua inicial
      • La transmeten
      • Parlen molt català també fora de casa i en consumeixen MCM
    • Sociodemogràfiques
      • Més jove
      • Més estudis
      • 13,3 % nascuts a altres territoris
  • La Ribagorça i la Llitera: 26%
    • Llengua
      • Llengua inicial catalana
      • L’utilitzen molt i hi té molta presència en la vida de comunitat (familiar , amb amics, veïns o companys d’estudi)
      • Important consum televisiu en català
    • Sociodemogràfiques
      • Del nord: Ribagorça i Llitera
      • Pocs estudis
      • Nascuts al territori
      • Molt vells, i amb fills
  • Els del Matarranya: 23%
    • Llengua
      • Tots són de llengua inicial catalana
      • Utilitzen el català
        • Molt amb els amics, veïns i faena.
        • Però no amb els companys d’estudi, els als grans establiments comercials o els mitjans de comunicació
        • Però molt rarament denomina català a la seua llengua
      • Poca competència llegint el català
    • Sociodemogràfiques
      • Matarranyencs
      • Amb Baix Matarranya
      • Una mica més vells
      • 70% estudis primaris
      • Tots nascuts als territoris de llengua catalana
  • Els bilingües: 3%
    • Llengua
      • 50% de ll. inicial castellana i 50% catalana
        • Parlen les dues llengües als fills
  • Conglomerats Els castellanoparlants 18% Joves bilingüitzats del Baix Cinca 19% Els activistes 12% La Ribagorça i la Llitera 26% Els del Matarranya 23% Els bilingües 3%
  • LA FRANJA, UN TERRITORI DE LLENGUA CATALANA
  •  
  •  
  • La Franja, un territori de llengua catalana
  • L’aragonès * Llengua amb fills (sobre el 11,5% del total que sap parlar aragonès i té fills) segons la llengua inicial Cat
  • L’ACTIVISME
  • L’Activisme
    • Transició política
      • Grups dispersos
      • Llitera: Futurs Consells Locals de la Franja
    • Punt d’inflexió històric (80’s)
  • L’Activisme
    • Consells Locals de la Franja
      • Intenció: tot el territori
      • 1982
      • Llitera
      • Premis i publicació: Desperta ferro!
    • Institut d’Estudis del Baix Cinca
      • 1979-1983
      • 1990 -> Baix Cinca
      • Bàtecs
  • L’Activisme
    • Associació Cultural del Matarranya
      • 1986
      • Sorolla’t
    • Iniciativa Cultural de la Franja
      • 700 socis
      • Temps de Franja
      • Treballen en el marc editorial
      • Normalització
      • Cursets, declaracions, recerca, assessorament...
  • L’Activisme
    • Casals Jaume I – ACPV
    • Institució Cultural de la Franja de Ponent
  • Activisme: el Secessionisme
    • A todos aquellos que nos quieren imponer el catalán les decimos que, efectivamente, deberían plantear una enmienda en el nuevo Estatuto de Aragón. Una enmienda que recoja, tal y como es nuestro deseo, que en todo Aragón se hablan aragonés y castellano. Una enmienda que proteja y cuide nuestro chapurreao aragonés como lengua propia .
    • Luís Borraz
  • El secessionisme
    • Orienaragonés
      • Altres denominacions
    • Anticatalanisme
    • Relació amb els partits polítics
    • Extrema dreta i secessionisme valencià
  • Els ciutadans Xapurriau 43,9 Mequinensà 3,0 Fragatí 16,8 Alvendense 0,3 Tamarità 1,8 Torrentí 0,7 Benavarrès 0,6 Nonaspí 0,1 Ribagorçà 1,8 Villellà 0,2 Lliterà 4,4 Saidinenc 0,6 Català d'Aragó 1,6 Català derivació 0,2 Català 18,2 Faelonera 0,2 Valencià 0,7 Calaceità 0,1 Patuès 0,2 Alveldà 0,3 Favarol 1,5 Torricon 0,2 Maellà 2,3 Altres 0,1
  • LEGISLACIÓ I POLÍTICA
  • Alguna fita històrica i moltes promeses: Declaració de Mequinensa
    • Representants d’ajuntament de la Franja, amb la presidència del Conseller de Cultura
      • RECONEIXEM que dintre de la nostra Comunitat Aragonesa es parlen diferents llengües i que la llengua catalana que se parla a la Franja Oriental perteneix al patrimoni cultural d'Aragó.
      • REBUTJEM les denominacions despectives de &quot; chapurreau &quot; i d'altres paregudes que encara s'apliquen a la nostra llengua materna.
      • És urgent desenvolupar l'Estatut d'Autonomia d'Aragó pel que respecta a la conservació i estudi de les nostres modalitats lingüístiques .
      • Que es urgent desenvolupar mides concretes per a-conseguir la normalizació llingüística d'Aragó , i que, en el cas de la llengua catalana, significa aceptar com a norma la gramàtica catalana , sense menyspreu de les peculiaritats llinguístiques de cada poble o comarca.
      • Que el català pugui ser ensenyat com asignatua optativa
      • Suport i foment a la producció literària autóctona
      • Per la nostra part, ens comprometem a fomentar l'ús públic del català als nostres pobles, rotullació bilingüe de carrers i plaçes, edictes, mitjans de comunicació, etc...
      • MEQUINENSA, 1 de febrer de 1984
  • Legislació: L’Estatut
    • Estatut 1982
      • Artículo 7 Las diversas modalidades lingüísticas de Aragón gozarán de protección, como elementos integrantes de su patrimonio cultural e histórico
    • Estatut 1996
      • Artículo 7 Las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón gozarán de protección. Se garantizará su enseñanza y el derecho de los hablantes en la forma que establezca una ley de Cortes de Aragón para las zonas de utilización predominante de aquéllas.
  • L’Estatut actualment
    • Artículo 7 - Lenguas y modalidades lingüísticas
      • 1. Las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón constituyen una de las manifestaciones más destacadas del patrimonio histórico y cultural aragonés y un valor social de respeto, convivencia y entendimiento.
      • 2. Una ley de las Cortes de Aragón establecerá las zonas de uso predominante de las lenguas y modalidades propias de Aragón, regulará el régimen jurídico, los derechos de utilización de los hablantes de esos territorios, promoverá la protección, recuperación, enseñanza , promoción y difusión del patrimonio lingüístico de Aragón, y favorecerá en las zonas de utilización predominante el uso de las lenguas propias en las relaciones de los ciudadanos con las Administraciones públicas aragonesas.
      • 3. Nadie podrá ser discriminado por razón de lengua.
    • CHA 2006
      • Artículo 8.- Lenguas propias de Aragón.
      • El aragonés y el catalán , lenguas propias de Aragón, son oficiales en sus respectivos territorios, que serán determinados por una ley de las Cortes de Aragón. Todas las personas tienen el derecho a conocerlas y usarlas.
      • Los poderes públicos aragoneses garantizarán la efectividad de los derechos de las respectivas comunidades lingüísticas en lo referente a la enseñanza de y en la lengua propia y a su plena normalización , así como la protección, el uso normal y oficial, la promoción y el conocimiento del aragonés y del catalán, especialmente en sus respectivos territorios, y potenciarán su utilización en todos los órdenes de la vida pública, cultural e informativa.
      • Las modalidades o variantes locales del aragonés y del catalán serán objeto de especial respeto y protección.
      • Nadie podrá ser discriminado por razón de la lengua.
  • La legislació vigent
    • Conveni d’ensenyament en català
    • Himne d’Aragó podrà ser en altres modalitats
    • Presentar queixes i peticions al Justícia
    • Senyalització bilingüe (comarques)
    • Testament
    • Llei de patrimoni cultural
      • Català i aragonès
    • Autorització a les denominacions de poble
    • Regular l’utilització en els ens locals
    • Lleis de creació de les comarques
  • El Futur: La llei de llengües
    • Avantprojecte de llei de 2001
      • Reconeix el català i l’aragonès com a llengües
        • No oficials
      • Ensenyament voluntari
      • Els ajuntament trien la llengua que parlen
      • Normativa del Consell Superior de Llengües d’Aragó
  • El Futur: La llei de llengües (o no...)
    • La nostra llengua a Aragó és un criptograma juridicopolític. És com una nina russa de joguina (la Constitució es remet a l’Estatut; l’Estatut, a la Llei; la Llei, a un acord municipal, i l’acord municipal, a una reflexió col·lectiva d’una colla d’amics).
    • Juli Pallarol
  • LA SITUACIÓ ACTUAL DE LA LLEI DE LLENGÜES
  • Llei de llengües
    • Les Corts insten el govern a aprovar-la l’any 1997
      • Se’n fa un esborrany
    • Marcelino la promet el 2001 i el 2004
    • Abril de 2005: Marcelino la torna a prometre
      • Per a abans de la primavera de 2007
      • Voluntàriament es podrà «estudiar íntegrament en català»
  • Juliol de 2005
    • L’Heraldo de Aragón anuncia que l’avantprojecte es presentarà a Corts el setembre (2005)
      • PSOE Conselleria de Cultura
      • Iniciativa Cultural de la Franja mostra cauteles.
  • Octubre 2005
    • L’avantprojecte es fa públic
      • Castellà llengua oficial
        • Llengües pròpies
      • Oferir classes en català garantint opcionalitat
      • Llengües de relació amb l’administració
  • Desembre 2005
    • M. Iglesias atura el debat sobre la llei de llengües
      • Per a “no fer-lo coincidir amb l’apassionat debat que existeix ara sobre la reforma de l’Estatut de Catalunya”
      • “ Tot el món ha d’entendre que seria molt roín contaminar el debat de les llengües”.
  • 2006...
    • Estatut
  • ...2007
    • PSOE diu condicionar el pacte postelectoral a la seua aprovació
      • J. A. Biel no hi troba inconvenient
    • Promet la Llei en el debat d’investidura
      • primeres lleis en eixir
    • Octubre anuncis que s’hi està treballant
      • Retard de la data: estiu de 2008
  • Les Corts aragoneses, 2007
    • 67 parlamentaris
    • Majoria abs. = 34
      • PSOE + PAR = 39
      • PSOE + CHA = 34
      • PP + PAR = 32
  • El futur del català
    • Les línies de treball de l’activisme
      • Discurs clar i amb objectius clars
      • Centrar-se en l’ensenyament en català
        • Opcional -> Competència
      • Explorar noves parcel·les de poder
        • Fraga
  • Natxo Sorolla [email_address] http://xarxes.wordpress.com Xarxa Cruscat – IEC Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació – UB Iniciativa Cultural de la Franja Moltes gràcies per la vostra atenció!