Una dècada sense dades demolingüístiques a la Franja.

Slide 1: Una dècada sense dades demolingüístiques a la Franja Novetats amb l’Enquesta d’Usos Lingüístics Fraga, 23 de febrer de 2008 Natxo Sorolla Vidal natxosorolla@gmail.com http://xarxes.wordpress.com/ Xarxa Cruscat – IEC Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació – UB Iniciativa Cultural de la Franja

Slide 2: La Franja: població  Població = 46.694 habitants  0,36% dels 12.881.633 d’habitants dels Països Catalans  3,74% dels 1.249.584 habitants d’Aragó

Slide 3: La Franja: població  Baix Cinca 18.692 h. (Fraga = 13.035 h)  Matarranya 15.139 h.  8.661 l’Alt Matarranya  4.745 el Baix Matarranya  1.821 el Mesquí i el Bergantes  La Llitera 9.211 h.  La Ribagorça 3.652 h.

Slide 4: La situació sociolingüística  Estudi del Govern d’Aragó i la Generalitat de Catalunya  Finals de l’any 2003  Mostra inicial 1423 enquestats  Submostra de poblacions catalanoparlants 869 enquestats

Slide 5: La Franja: coneixement 100 98,5 90 88,8 80 70 72,9 60 50 40 30 30,3 20 10 0 Entén Parla Llegeix Escriu

Slide 6: L’ús general de les llengües Català 64,4% Castellà 35,2% Altres < 1% 35 Proporció d'enquestats 30 25 20 15 10 5 0 0 1-10 11-20 21-30 31-40 41-49 50 51-59 60-69 70-79 80-89 90-99 100 % d'ús de les llengües Català Castellà

Slide 7: Llengua inicial Llengua d’identificació 100 100 90 90 80 80 71,1 70 66,6 70 60 60 50 50 40 40 29,9 30 30 26,6 20 20 10 10 3,3 1,8 0,3 0,4 0 0 Català Català i Castellà Català Català i Castellà Castellà Altres situacions Castellà Altres situacions

Slide 8: Llengua inicial Llengua d’identificació 100 9,7 90 2,7 Llengua d'identificació 80 36,8 70 60 82,0 15,8 50 87,5 40 30 47,4 20 3,3 10 14,7 0 Català Català i Castellà Castellà Llengua inicial Lle n g ua d ’ide n tific a c ió C a ta là Lle ng u a d ’ide ntific a c ió C a ta là i C a s te llà Lle n g ua d ’ide n tific a c ió C a s te llà Lle ng u a d ’ide ntific a c ió A ltre s

Slide 9: Transmissió intergeneracional 100 93 90 82 80 74 Llengua amb els fills 70 60 50 40 30 20 16 10 10 7 10 4 3 0 0 0 C atalà Les dues C astellà Llengua amb els progenitors C atalà C omb. C i E C astellà Altres

Slide 10: Usos lingüístics 100 0,4 0,6 0,6 0,1 21,8 19,8 16,4 26,6 22,7 1,1 80 1,8 7,2 5,0 11,8 60 85,0 40 82,6 71,1 70,4 71,7 68,2 20 3,9 11,1 0 L1 Amb Amb fills Amics Amics Amics progenitors (67,3% llengua llengua enq.) catalana castellana C atalà C atalà i C astellà C astellà Altres situacions

Slide 11: Usos lingüístics 100 0,4 0,1 20 ,6 19,2 25 ,0 33,0 80 7 ,6 2 1,6 5 5,1 54 ,5 13 ,7 10 ,0 7 2,3 60 8 3,9 8 7,2 40 7 1,8 2 0,6 14 ,8 56,7 5 9,2 61,3 8 ,4 20 30 ,7 2 4,3 7 ,1 19 ,3 3,1 8 ,9 9,6 0 Comp. Comp. Estudi Veïns Bancs Botigues Desconegut Metges Comercials personals Faena Notes establ. Grans C atalà C atalà i C astellà C astellà Altres situacions

Slide 12: La denominació Pejorati Català; u; 44,1 20,0 Localism e; 35,9

Slide 13: Primeres conclusions  Coneixement oral ampli  Coneixement escrit limitat  Ús generalitzat  Estabilitat Llengua inicial → Llengua d’identificació  Transmissió intergeneracional estable, lleuger creixement  Denominacions pejoratives, però augment del català

Slide 14: Anàlisi multivariant

Slide 16: Edat Sap escriure Llengua inicial i d’identificació Amics i veïns Nivell Comarca d’estudis

Slide 17: Ll. inicial

Slide 18: Amb amics

Slide 19: Amb veïns

Slide 20: Amb amics de llengua catalana

Slide 21: Amb amics de llengua castellana

Slide 22: Comarca

Slide 23: Edat

Slide 24: Parlar català

Slide 25: Escriure català

Slide 26: Conglomerats

Slide 27: Conglomerats

Slide 28: Els castellanoparlants. Conglomerat 1.  Llengua  Transmissió:  Llengua inicial castellà  Són els més mantenidors en la  Responen en castellà (91%) transmissió  Identificació amb el castellà  Fora de la llar, en castellà també: (96,9 %)  La major part manté la seua  Relació amb el català: llengua inicial amb els amics (94,1%)  Ús general del català 9%  Només el 8,6% parla català  Tendeixen a denominar català amb els amics de llengua a la llengua més del doble que catalana la mitjana (46,8%)  Castellà amb els veïns (95,6  Coneixements: %), companys d’estudi, faena  El 6,7% no l’entén  El 50,8% no sap parlar català  Sociodemogràfiques  Una mica més dels habituals  Més concentrat en la mitjana edat sap llegir el català (35,7 %)  Doble d’universitaris  Cap és de llengua inicial  Meitat nascuts fora dels territoris catalana: parlants inicial de de llengua catalana castellà (i els pocs altres)  De les seues parelles, el 30 % parla català

Slide 29: Joves bilingüitzats del Baix Cinca. Conglomerat 2.  La llengua  Parlen català amb els amics de  Ús general del català 68% llengua catalana i parlen castellà amb els amics de  Sap llegir el català (89,7%). I la llengua castellana meitat, el sap escriure.  El doble de la mitjana parlen  Una quarta part no són de les dues llengües amb els llengua inicial catalana veïns  Transmissió intergeneracional  Important consum radiofònic “baixa” (80 %). en català  Uns són de L1 castellana i parlen als fills en català (8,3%)  Sociodemogràfiques  Altres són de L1 catalana i  És el més baixcinqueny i tots parlen castellà als fills (6%) nascuts als territoris de llengua  El 27,4 % parla les dues catalana llengües amb els amics  El més jove  El 19,6% és L1 catalana i parla  Prop del 90% té menys de 45 les dues llengües amb els anys amics. I el 7,2 castellà amb els  El 58,4% no té fills amics.  Doble d’estudis secundaris

Slide 30: Els activistes. Conglomerat 3.  La llengua  Un 20,5% és de L1 castellana i  El tripe del que és habitual parla català amb els amics denominen català a la llengua  Català grans establiments (64,2%) comercials (72,6 %), bancs  Ús general del català 75,4% (65,3%), metges (59,1%) i notes personals (51,1 %)  Tots el llegeixen i la major part el sap escriure (70%)  La meitat de la televisió o ràdio, i un terç de la premsa  Una quarta part no són de que consumixen, és en català llengua inicial catalana  Un 42% no té fills  Però el 20% dels que en tenen  Sociodemogràfiques és de llengua inicial castellana  Una mica més jove i els parlen català  Quasi el doble d’estudis  Parlen català amb els amics,. secundaris i universitaris Fins i tot el 30,7 % parla català  13,3 % nascuts a altres als de llengua castellana territoris

Slide 31: La Ribagorça i la Llitera. Conglomerat 4.  Llengua  Sociodemogràfiques  Tots són de llengua inicial catalana  Nord, sobretot Ribagorça i Llitera  Ús general del català 80,9%  Sense estudis i estudis primaris  Les parelles de quasi tots parlen en 89,3% català  Tots nascuts als territoris de llengua  Responen al telèfon una mica més catalana sovint en català  El grup més vell:  Molt més identificat que la mitjana  El 94% té més de 44 anys amb el català  La major part té fills  Una mica més dels habituals sap llegir el català (31,9 %)  Mantenen la seua L1 amb els amics  Alguns més de l’habitual (16,4%) parlen català amb els seus amics de llengua castellana  Català amb els veïns, companys d’estudi  Important consum televisiu en català

Slide 32: Els del Matarranya. Conglomerat 5.  Llengua  Però no amb els companys  Tots són de llengua inicial d’estudi (Baix Matarranya) i catalana, i també s’hi castellà als grans establiments identifiquen per damunt de la comercials (72,6 %) mitjana  Els que menys mitjans de  Ús general del català 81,7 % comunicació en català consumeixen, per sota dels  Les parelles parlen en català castellanoparlants  Però molt rarament denomina català a la seua llengua (8%)  Sociodemogràfiques  És el que té menys competència llegint el català,  Matarranyencs per sota dels  Amb Baix Matarranya castellanoparlants  Una mica més vells  Parlen català amb els amics.  70% estudis primaris Parlen molt català amb els  Tots nascuts als territoris de veïns i faena. llengua catalana

Slide 33: Els bilingües. Conglomerat 6.  Llengua  Tots tenen fills  La meitat és de llengua  El 30 % parlen les dues inicial castellana i l’altra llengües amb els amics. meitat catalana Pocs parlen català amb els  Però tots parlen les dues amics de llengua llengües als fills castellana. També usen les  Ús general del català dues llengües amb els inferior: 52,2% veïns i els companys d’estudi  Important identificació amb el castellà (49,5%)  Una part no sap parlar  Sociodemogràfiques (14,3%) ni llegir català (30,7  Més concentrat entre els 30 %) i 44 anys  Només les parelles del 42%  Pràcticament tots (93,4 %) parlen habitualment en nascuts als territoris de català llengua catalana

Slide 34: Els bilingües 3% Els castellanoparlants Els del 18% Matarranya 23% Joves bilingüitzats del Baix Cinca 19% La Ribagorça i la Llitera Els 26% activistes 12%

Slide 35: Conglomerats Els del Matarranya 23% Els bilingües Els 3% castellanoparlants La Ribagorça 18% i la Llitera 26% Joves bilingüitzats del Baix Cinca 19% Els activistes 12%

Slide 36: I ara què ens queda?  Reconèixer els activistes per la llengua  Convèncer els del Matarranya, la Llitera i la Ribagorça que la llengua és el català  Mantenir les esferes catalanoparlants del Baix Cinca

Slide 37: Els territoris de llengua catalana Coneixement declarat del català per territoris. 1999-2004 100,0 90,0 80,0 70,0 60,0 50,0 40,0 30,0 20,0 10,0 0,0 Catalunya Nord País Valencià (2005) Illes Balears (2003) Catalunya (2003) Andorra (2004) Franja (2003) L’Alguer (2004) (2004) Z. catprl. Entendre 65,3 78,2 93,1 97,4 96,0 98,5 89,9 Parlar 37,1 57,6 74,6 84,7 78,9 88,8 67,6 Llegir 31,4 54,9 79,6 90,5 89,7 72,9 50,9 Escriure 10,6 32,5 46,9 62,3 61,1 30,3 28,4

Slide 38: Llengua a la llar actual

Slide 39: Índex de transmissió lingüística

Slide 40: L’aragonès 100 90 83 Llengua amb els fills 80 70 60 52 50 42 38 40 30 26 21 22 20 13 10 5 0 Aragonès Les Dos C astellà Llengua amb els progenitors Llengua amb els fills Aragonès Llengua amb els fills Indistintament Llengua amb els fills C astellà * Llengua amb fills (sobre el 11,5% del total que sap parlar aragonès i té fills) segons la llengua inicial

Slide 41: Moltes gràcies per la vostra atenció Natxo Sorolla Vidal natxosorolla@gmail.com http://xarxes.wordpress.com/ Xarxa Cruscat – IEC Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació – UB Iniciativa Cultural de la Franja