Una dècada sense dades demolingüístiques a la Franja.
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Una dècada sense dades demolingüístiques a la Franja.

on

  • 1,315 views

Una dècada sense dades demolingüístiques a la Franja. Novetats amb l’Enquesta d’Usos Lingüístics. Conferència a la Jornada sobre la transgressió cívica. I amb el somriure, la revolta. 23 ...

Una dècada sense dades demolingüístiques a la Franja. Novetats amb l’Enquesta d’Usos Lingüístics. Conferència a la Jornada sobre la transgressió cívica. I amb el somriure, la revolta. 23 de febrer de 2008, Fraga (Baix Cinca).

Statistics

Views

Total Views
1,315
Views on SlideShare
1,253
Embed Views
62

Actions

Likes
0
Downloads
8
Comments
0

2 Embeds 62

http://xarxes.wordpress.com 47
http://franja.balearweb.net 15

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

CC Attribution-NonCommercial-ShareAlike LicenseCC Attribution-NonCommercial-ShareAlike LicenseCC Attribution-NonCommercial-ShareAlike License

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment
  • Títol atractiu Congrés d’estudiants de Filologia UAB dijous 27 d’abril de 2006

Una dècada sense dades demolingüístiques a la Franja. Una dècada sense dades demolingüístiques a la Franja. Presentation Transcript

  • Una dècada sense dades demolingüístiques a la Franja Novetats amb l’Enquesta d’Usos Lingüístics Natxo Sorolla Vidal [email_address] http://xarxes.wordpress.com/ Xarxa Cruscat – IEC Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació – UB Iniciativa Cultural de la Franja Fraga, 23 de febrer de 2008
  • La Franja: població
    • Població = 46.694 habitants
    • 0,36% dels 12.881.633 d’habitants dels Països Catalans
    • 3,74% dels 1.249.584 habitants d’Aragó
  • La Franja: població
    • Baix Cinca 18.692 h. (Fraga = 13.035 h)
    • Matarranya 15.139 h.
      • 8.661 l’Alt Matarranya
      • 4.745 el Baix Matarranya
      • 1.821 el Mesquí i el Bergantes
    • La Llitera 9.211 h.
    • La Ribagorça 3.652 h.
  • La situació sociolingüística
    • Estudi del Govern d’Aragó i la Generalitat de Catalunya
    • Finals de l’any 2003
    • Mostra inicial 1423 enquestats
    • Submostra de poblacions catalanoparlants 869 enquestats
  • La Franja: coneixement
  • L’ús general de les llengües Català 64,4% Castellà 35,2% Altres < 1%
  • Llengua inicial Llengua d’identificació
  • Llengua inicial Llengua d’identificació
  • Transmissió intergeneracional
  • Usos lingüístics
  • Usos lingüístics
  • La denominació
  • Primeres conclusions
    • Coneixement oral ampli
    • Coneixement escrit limitat
    • Ús generalitzat
    • Estabilitat Llengua inicial -> Llengua d’identificació
    • Transmissió intergeneracional estable, lleuger creixement
    • Denominacions pejoratives, però augment del català
  • Anàlisi multivariant
  •  
  • Amics i veïns Sap escriure Edat Comarca Nivell d’estudis Llengua inicial i d’identificació
  • Ll. inicial
  • Amb amics
  • Amb veïns
  • Amb amics de llengua catalana
  • Amb amics de llengua castellana
  • Comarca
  • Edat
  • Parlar català
  • Escriure català
  • Conglomerats
  • Conglomerats
  • Els castellanoparlants. Conglomerat 1.
    • Llengua
      • Llengua inicial castellà
        • Responen en castellà (91%)
        • Identificació amb el castellà (96,9 %)
      • Relació amb el català:
        • Ús general del català 9%
        • Tendeixen a denominar català a la llengua més del doble que la mitjana (46,8%)
        • Coneixements:
          • El 6,7% no l’entén
          • El 50,8% no sap parlar català
          • Una mica més dels habituals sap llegir el català (35,7 %)
        • Cap és de llengua inicial catalana: parlants inicial de castellà (i els pocs altres )
        • De les seues parelles, el 30 % parla català
      • Transmissió:
        • Són els més mantenidors en la transmissió
      • Fora de la llar, en castellà també:
        • La major part manté la seua llengua inicial amb els amics (94,1%)
        • Només el 8,6% parla català amb els amics de llengua catalana
        • Castellà amb els veïns (95,6 %), companys d’estudi, faena
    • Sociodemogràfiques
      • Més concentrat en la mitjana edat
      • Doble d’universitaris
      • Meitat nascuts fora dels territoris de llengua catalana
  • Joves bilingüitzats del Baix Cinca. Conglomerat 2.
    • La llengua
      • Ús general del català 68%
      • Sap llegir el català (89,7%). I la meitat, el sap escriure.
      • Una quarta part no són de llengua inicial catalana
      • Transmissió intergeneracional “baixa” (80 %).
        • Uns són de L1 castellana i parlen als fills en català (8,3%)
        • Altres són de L1 catalana i parlen castellà als fills (6%)
      • El 27,4 % parla les dues llengües amb els amics
      • El 19,6% és L1 catalana i parla les dues llengües amb els amics. I el 7,2 castellà amb els amics.
      • Parlen català amb els amics de llengua catalana i parlen castellà amb els amics de llengua castellana
      • El doble de la mitjana parlen les dues llengües amb els veïns
      • Important consum radiofònic en català
    • Sociodemogràfiques
      • És el més baixcinqueny i tots nascuts als territoris de llengua catalana
      • El més jove
        • Prop del 90% té menys de 45 anys
        • El 58,4% no té fills
      • Doble d’estudis secundaris
  • Els activistes. Conglomerat 3.
    • La llengua
      • El tripe del que és habitual denominen català a la llengua (64,2%)
      • Ús general del català 75,4%
      • Tots el llegeixen i la major part el sap escriure (70%)
      • Una quarta part no són de llengua inicial catalana
        • Un 42% no té fills
        • Però el 20% dels que en tenen és de llengua inicial castellana i els parlen català
      • Parlen català amb els amics,. Fins i tot el 30,7 % parla català als de llengua castellana
      • Un 20,5% és de L1 castellana i parla català amb els amics
      • Català grans establiments comercials (72,6 %), bancs (65,3%), metges (59,1%) i notes personals (51,1 %)
      • La meitat de la televisió o ràdio, i un terç de la premsa que consumixen, és en català
    • Sociodemogràfiques
      • Una mica més jove
      • Quasi el doble d’estudis secundaris i universitaris
      • 13,3 % nascuts a altres territoris
  • La Ribagorça i la Llitera. Conglomerat 4.
    • Llengua
      • Tots són de llengua inicial catalana
      • Ús general del català 80,9%
      • Les parelles de quasi tots parlen en català
      • Responen al telèfon una mica més sovint en català
      • Molt més identificat que la mitjana amb el català
      • Una mica més dels habituals sap llegir el català (31,9 %)
      • Mantenen la seua L1 amb els amics
        • Alguns més de l’habitual (16,4%) parlen català amb els seus amics de llengua castellana
      • Català amb els veïns, companys d’estudi
      • Important consum televisiu en català
    • Sociodemogràfiques
      • Nord, sobretot Ribagorça i Llitera
      • Sense estudis i estudis primaris 89,3%
      • Tots nascuts als territoris de llengua catalana
      • El grup més vell:
        • El 94% té més de 44 anys
      • La major part té fills
  • Els del Matarranya. Conglomerat 5.
    • Llengua
      • Tots són de llengua inicial catalana, i també s’hi identifiquen per damunt de la mitjana
      • Ús general del català 81,7 %
      • Les parelles parlen en català
      • Però molt rarament denomina català a la seua llengua (8%)
      • És el que té menys competència llegint el català, per sota dels castellanoparlants
      • Parlen català amb els amics. Parlen molt català amb els veïns i faena.
      • Però no amb els companys d’estudi (Baix Matarranya) i castellà als grans establiments comercials (72,6 %)
      • Els que menys mitjans de comunicació en català consumeixen, per sota dels castellanoparlants
    • Sociodemogràfiques
      • Matarranyencs
        • Amb Baix Matarranya
      • Una mica més vells
      • 70% estudis primaris
      • Tots nascuts als territoris de llengua catalana
  • Els bilingües. Conglomerat 6.
    • Llengua
      • La meitat és de llengua inicial castellana i l’altra meitat catalana
        • Però tots parlen les dues llengües als fills
      • Ús general del català inferior: 52,2%
      • Important identificació amb el castellà (49,5%)
      • Una part no sap parlar (14,3%) ni llegir català (30,7 %)
      • Només les parelles del 42% parlen habitualment en català
      • Tots tenen fills
      • El 30 % parlen les dues llengües amb els amics. Pocs parlen català amb els amics de llengua castellana. També usen les dues llengües amb els veïns i els companys d’estudi
    • Sociodemogràfiques
      • Més concentrat entre els 30 i 44 anys
      • Pràcticament tots (93,4 %) nascuts als territoris de llengua catalana
  • Els castellanoparlants 18% Joves bilingüitzats del Baix Cinca 19% Els activistes 12% La Ribagorça i la Llitera 26% Els del Matarranya 23% Els bilingües 3%
  • Conglomerats Els castellanoparlants 18% Joves bilingüitzats del Baix Cinca 19% Els activistes 12% La Ribagorça i la Llitera 26% Els del Matarranya 23% Els bilingües 3%
  • I ara què ens queda?
    • Reconèixer els activistes per la llengua
      • Convèncer els del Matarranya, la Llitera i la Ribagorça que la llengua és el català
      • Mantenir les esferes catalanoparlants del Baix Cinca
  • Els territoris de llengua catalana
  • Llengua a la llar actual
  • Índex de transmissió lingüística
  • L’aragonès * Llengua amb fills (sobre el 11,5% del total que sap parlar aragonès i té fills) segons la llengua inicial
  • Moltes gràcies per la vostra atenció Natxo Sorolla Vidal [email_address] http:// xarxes.wordpress.com/ Xarxa Cruscat – IEC Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació – UB Iniciativa Cultural de la Franja