Uploaded on

Segon Taller de la Taula de Benestar Social de l'Alt Empordà. 18.05.2011 …

Segon Taller de la Taula de Benestar Social de l'Alt Empordà. 18.05.2011
Presentació dels resultats de l'estudi d'inclusió social de l'Alt Empordà.

More in: Travel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
347
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1

Actions

Shares
Downloads
2
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. SESSIÓ 2 TAULA DE BENESTAR SOCIAL DE L’ALT EMPORDÀFigueres,18/05/2011 Xarxa Consultors. Laia Monterde i Claudia Vallvé xarxaconsultors@xarxaconsultors.com
  • 2. Programa de la sessió12:00h PART 1: La participació ciutadana PART 2: Els Consells Supramunicipals de Serveis Socials PART 3: Dinàmica de coneixement i debat entre14:00h entitats
  • 3. PART 1: La participació ciutadana
  • 4. Però abans de començar...QUÈ ÉS LA PARTICIPACIÓCIUTADANA?
  • 5. PER QUÈ SERVEIX LAPARTICIPACIÓ CIUTADANA?
  • 6. MODEL TRADICIONAL DE GOVERN Alcaldia / Presidència Govern Estructura tècnica i administrativa CIUTADANIA
  • 7. NOVA GOVERNANÇA Afectats Entitats Beneficiaris Govern Grups socialsExperts Empreses Ciutadania
  • 8. CANVIS EN LES LÒGIQUES DEL BENESTAR SOCIAL
  • 9. On s’emmarca la participacióciutadana?Participació política, social, cultural...Institucionalitzada (administració pública) Electoral No electoralNo Institucionalitzada Individual Col lectiva - organitzada
  • 10. Què és la participació ciutadana?(IGOP-UAB) Pràctiques polítiques i socials a través de les quals la ciutadania pretén incidir sobre alguna dimensió d’allò que és públic. Requisits mínims: Els participants són ciutadans/es. La participació es realitza sobre la presa de decisions públiques. Els participants incideixen en els resultats
  • 11. Què és la participació ciutadana?Una definició més planera... Processos o espais perquè veïns, veïnes i entitats prenguin part de la discussió de les qüestions públiques
  • 12. Què és la participació ciutadana? Processos participatius: Planifiquen les polítiques en sectors de població, temàtiques específiques, territoris o temes globals Espais participatius: Formats o estructures pensades per a ordenar i facilitar la intervenció ciutadana en les qüestions públiques
  • 13. Què és la participació ciutadana?Una definició més planera... Processos o espais perquè veïns, veïnes i entitats prenguin part de la discussió de les qüestions públiques
  • 14. Què és la participació ciutadana?Una definició més planera... Processos o espais perquè veïns, veïnes i entitats prenguin part de la discussió de les qüestions públiques
  • 15. Què és la participació ciutadana?Fer participació ciutadana significaprendre les decisions sobre lesqüestions públiques d’una altramanera, però qui decideix no canvia:el/la representant polític/a
  • 16. Què és la participació ciutadana?Una definició més planera... Processos o espais perquè veïns, veïnes i entitats prenguin part de la discussió de les qüestions públiques
  • 17. Quins beneficis aporta la participacióciutadana?
  • 18. Quins beneficis aporta la participacióciutadana?
  • 19. Quins beneficis aporta la participacióciutadana?
  • 20. Però la participació ciutadana tambété limitacions...
  • 21. PART 2: Els Consells Supramunicipals deServeis Socials
  • 22. Com s’organitza la participacióciutadana?
  • 23. Com poden ser els Consells consultius? SOBRE QUÈ ESQUI PARTICIPA? PARTICIPA? MOLT DIVERSOS, EN FUNCIÓ DE... QUINES COM ES CONSEQÜÈNCIES TÉ PARTICIPA? LA PARTICIPACIÓ?
  • 24. Com poden ser els Consells consultius?QUI PARTICIPA? Quantes persones participen? Quins sectors representen?
  • 25. Com poden ser els Consells consultius? SOBRE QUÈ ES PARTICIPA?És rellevant el tema de debat?És transcendent el debat i les decisions quees prenguin al Consell?És pertinent tractar aquest tema al Consell?
  • 26. Com poden ser els Consells consultius? Quantes trobades es fan a l’any? Com s’estructura el Consell? Quin paper tenen els representants polítics? Hi ha personal tècnic de suport? Com s’informa? Com es debat? COM ES PARTICIPA?
  • 27. Com poden ser els Consells consultius? Quants dictàmens, recomanacions o decisions pren el Consell cada any? Com es relaciona amb altres espais i processos participatius? Quina incidència té el Consell en les decisions polítiques? QUINES CONSEQÜÈNCIES TÉ LA PARTICIPACIÓ?
  • 28. Què són els Consells Supramunicipalsde Serveis Socials? L’origen legalLlei 13/2007 de Serveis Socials:“...Necessitat dimplicar la ciutadania en el sistema de serveis socials, tant en allò referent a la definició de les necessitats, com en la presa de decisions i en la gestió dels serveis...”
  • 29. Què són els Consells Supramunicipalsde Serveis Socials? L’origen legalDECRET 202/2009 dels òrgans de participació i decoordinació del Sistema Català de Serveis Socials:“...L’òrgan superior de participació en matèria de serveis socials el Consell General de Serveis Socials (...) i crea, també, els consells territorials, els consells municipals i els consells supramunicipals de serveis socials com a canals de participació cívica en el sistema de serveis socials (...) i estableix la participació també en làmbit dels centres de serveis socials...”
  • 30. Què són els Consells Supramunicipals de Serveis Socials? Segons el DECRET 202/2009, són òrgans de participació ciutadana i associativa del sistema català de serveis socials:a) El Consell General de Serveis Socials.b) Els consells territorials de serveis socials.c) Els consells municipals de serveis socials.d) Els consells supramunicipals de serveis socials.e) Els consells de participació de centre.
  • 31. Què són els Consells Supramunicipalsde Serveis Socials?Els consells supramunicipals de serveis socials són òrgans col legiats de participació comunitària per a lassessorament, consulta, proposta i participació en matèria de serveis socials a les comarques. Les administracions locals que legalment estiguin obligats a prestar serveis socials han de constituir-lo.
  • 32. Membres dels Consells Supramunicipals de Serveis Socials?QUI PARTICIPA? A decisió de cada Consell, però als territorials i municipals ha d’haver: Representants dels ens locals Representants de les persones usuàries Entitats representatives dels interessos ciutadans, empresarials, sindicals i professionals. I Específicament representants dels interessos de les dones i de les entitats diniciativa social del seu àmbit territorial.
  • 33. Funcions dels Consells Supramunicipals de Serveis Socials? SOBRE QUÈ ESa) Sobre lorientació general dels serveis PARTICIPA? socials al municipib) Fer propostes als consells territorials, municipals o al Consell General de Serveis Socialsc) Fomentar la coordinació de la programació i les intervencions de les administracions, les entitats privades i la iniciativa social en el territorid) Emetre un informe anual i fer-ne difusióe) Aprovar el reglament de funcionament intern del Consell supramunicipalf) Altres
  • 34. Funcionament dels ConsellsSupramunicipals de Serveis Socials? El DECRET diu que el règim de funcionament dels consells supramunicipals de serveis socials és competència de cada comarca. COM ESPARTICIPA?
  • 35. Conseqüències dels Consells Municipals de Serveis Socials?NO S’ESPECIFICA AL DECRET, però es diu que la finalitat de la participació és “adequar el sistema de serveis socials a les necessitats de les persones i a la seva diversitat, la implicació de tota la societat en els assumptes socials, la prevenció de la fragmentació social, la innovació en la prestació dels serveis i el reforçament de les xarxes socials de suport”. QUINES CONSEQÜÈNCIES TÉ LA PARTICIPACIÓ?
  • 36. Resumint, els Consells Supramunicipalsde Serveis Socials?Òrgans estables de participació ciutadanaHi participen almenys representants de l’administraciói entitatsEls seus àmbits de treball són: La definició de les necessitats socials La millora en la gestió i definició dels serveis socialsEs veuen com a una eina per a implicar a la societatals temes socials i reforçar la coordinació i el treballen xarxa entre els agents socials
  • 37. Un exemple: Entretodos El govern de Castella i Lleó va promoure la creació dels Consells Socials de Zona (CSZ), com a òrgans de participació ciutadana en l’àmbit dels Serveis Socials. Els CSZ són òrgans de coordinació entre institucions, en els que s’integra l’Administració i les organitzacions socials per a dissenyar i executar la política social de la zona (regulats Llei 18/1988 d’Acció Social i Serveis Socials). A Salamanca es va constituir Entretodos amb l’objectiu de coordinar les actuacions dels diferents grups del territori.
  • 38. Un exemple: Entretodos La iniciativa va partir d’un grup d’entitats ciutadanes. Durant un any es varen realitzar les feines preparatòries per tal de constituir el Consell. Entretodos es va organitzar entorn a tres grans òrgans: El Ple: format per les 17 associacions integrants La Comissió Permanent, formada per un president, un vicepresident, un secretari i cinc vocals Les comissions de treball: Solidaritat Comunitària, Cercle d’Estudi i Joventut.
  • 39. Un exemple: Entretodos Les comissions de treball són les que realitzen el treball quotidià: Solidaritat comunitària: intervenció en la problemàtica d’aïllament de la gent gran (reestructuració les xarxes comunitàries, captació de voluntariat, cursos de formació, grups dauto ajuda, tallers...) Joventut: apropament als sectors juvenils desfavorits a través de l’oci (campanya de neteja del parc fluvial, campionats de futbolí....) Cercle d’estudi: estudi sobre les necessitats de la zona i creació d’un espai d’anàlisi, planificació i debat.
  • 40. Un exemple: Entretots Valoració de l’experiència: Punts a favor: permet ampliar el punt d’acció, superar lestancament sectorial i territorial, crear xarxes i enfortir relacions, obtenir una visió global del que està passant al territori, gestionar millor els recursos i aprofitar les sinèrgies, etc. Punts en contra: significa un esforç afegit, s’han de prioritzar i consensuar objectius comuns, hi ha la sensació d’estar treballant <per al Consell> i no <des del Consell>, només s’impliquen els representants de les associacions (no les bases), cal integrar visions divergents (intergeneracional, territorial, ideològic...)
  • 41. Altres exemples... Alguns territoris que ja han constituït Consells Supramunicipals de Serveis Socials: - Solsonés (setembre 2011) - Baix Camp (febrer 2011) Alguns municipis que ja han constituït Consells Municipals de Serveis Socials Barcelona Cornellà de Llobregat Girona Montcada i Reixac Santa Coloma de Gramenet Vilassar de Dalt Terrassa Vilafranca del Penedès Igualada Rubí Palma de Mallorca Reus ...
  • 42. PART 3: Dinàmica de coneixement idebat entre entitats
  • 43. Farem una dinàmica de treball engrups per a conèixe’ns millor i... En 30 minuts i amb el suport de les següents graelles, pregunteu que fan les altres entitats (col lectius que atenen, àmbits d’actuació i territoris) i busqueu els punts en comú, així com les vostres relacions actuals o potencials en un futur. Ompliu les graelles que us hem donat i després ho posarem en comú amb un sociograma. Finalment, farem un debat sobre les oportunitats que ens ofereix aquesta Taula.
  • 44. Què és un sociograma?
  • 45. Referències DECRET 202/2009, de 22 de desembre, dels òrgans de participació i de coordinació del Sistema Català de Serveis Socials. JIMÉNEZ, Y. (2010) Documentació de suport a la formació: la participació ciutadana. MARTÍ, J (2006) Eines per a la Participació Ciutadana: Tècniques participatives per al debat grupal. Col. Papers de Participació Ciutadana, 17. Diputació de Barcelona. Consultable a : http://www.diba.es/participacio/fitxers/publicacions_papers/17papers.p df MARTÍ, J; REBOLLO, Ó. (2007) Eines per a la Participació Ciutadana: Bases, mètodes i tècniques, Col. Papers de Participació Ciutadana, 19. Diputació de Barcelona. VALLS,C; LOP, I. (2006) Els consells de medi ambient i sostenibilitat a la província de Barcelona. Departament d’Interior, relacions institucionals i participació. Generalitat de Catalunya.