{   L’escola    valenciana     Un model d’educació     plurilingüe i intercultural                                    }   ...
COL·LECCIÓ LES CLAUS DE LʼESCOLA      http://www.fev.org/lesclaus
L’escola valencianaUn model d’educacióplurilingüe i interculturalper al sistema educatiu valenciàVICENT PASCUAL
Sumari 1   Antecedents ......................................................................................................
Tota societat s’imagina a si mateixa en un futurpròxim i intenta preparar les generacions mésjoves perquè puguen viure aqu...
1 Antecedents                                       • L’ augment de l’ensenyament en valencià                             ...
estudiar l’anglés cada vegada més prompte, i la         grama d’Immersió Lingüística— han complitnecessitat d’escolaritzar...
Aquestes són, a parer nostre, interpretacions                  participants no comparteixen el mateix repertori     més av...
normalitzar el seu ús en el funcionament admi-               Llei 4/1983, de 23 de novembre, d’Ús i Ense-   nistratiu, aca...
competència comunicativa bàsica que els per-                   Decret 79/1984, de 30 de juliol, del Consell de            ...
mes d’educació bilingüe podran incorporar-se a                    gressiva (PIP)—, i dos en l’educació secundària       in...
Capítol II, Article 9é                                   Com veiem, el marc jurídic marca unes pautes            4. Els Pl...
III. a preveure, en el marc de l’educació primà-                 II. a proposar aquestes llengües com a matèries de       ...
Analitzarem, tot seguit, alguns dels aspectes més     güe era eficaç per a aconseguir els objectius pro-     rellevants de...
disponibles per a ser represes i reutilitzades en       quan aprenem una nova llengua hem de pensarl’altra o les altres ll...
llengua mentre fan altres coses (jugar, inter-            C Si s’introdueixen dues llengües estra-     actuar, etc.) sense...
tiu fonamental en l’educació plurilingüe i inter-            fa a aquests alumnes, partir sempre que siga pos-cultural.   ...
Per a alumnat castellanoparlant i/o           4 En tots els programes, si l’anglés fóra in-             valencianoparlant:...
de seleccionar l’alumnat dels centres pel tipus         5 La participació de la comunitat educativa ende programa que apli...
Els xiquets i les xiquetes han d’aprendre una           D’entrada, cal que l’educació plurilingüe utilitze     llengua més...
un receptor passiu; per això ha de participar           jectes orals, de lectura i d’escriptura, tasques,   en la fixació ...
Consell d’Europa anomena Language Across           No seran possibles, però, aquesta coordinació        the Curriculum — L...
Model escola plurilingue
Model escola plurilingue
Model escola plurilingue
Model escola plurilingue
Model escola plurilingue
Model escola plurilingue
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Model escola plurilingue

2,294 views
2,119 views

Published on

COM HA DE SER UNA ESCOLA PLURILINGÜE, QUE NO ÉS COM DIU FONT DE MORA AL PAÍS VALENCIÀ

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
2,294
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
37
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Model escola plurilingue

  1. 1. { L’escola valenciana Un model d’educació plurilingüe i intercultural } per al sistema educatiu valencià VICENT PASCUAL
  2. 2. COL·LECCIÓ LES CLAUS DE LʼESCOLA http://www.fev.org/lesclaus
  3. 3. L’escola valencianaUn model d’educacióplurilingüe i interculturalper al sistema educatiu valenciàVICENT PASCUAL
  4. 4. Sumari 1 Antecedents .................................................................................................................................. 8 2 Una nova situació ......................................................................................................................... 8 3 Quin model d’educació plurilingüe i intercultural? ......................................................................9 3.1 Què entenem per educació plurilingüe i intercultural en el nostre context? .................. 9 3.2 Quins han de ser els objectius del model valencià d’educació plurilingüe i intercultural? ...10 3.3 Quin és el marc jurídic del model valencià d’educació plurilingüe i intercultural? ........11 3.4 Quin és el marc teòric del model valencià d’educació plurilingüe i intercultural? ......... 15 3.5 Com hauria d’organitzar-se el sistema educatiu? ........................................................ 19 3.6 Com hauria de planificar el centre el projecte plurilingüe? ..........................................21 3.7 L’aplicació del projecte plurilingüe ............................................................................. 21 3.8 L’avaluació del projecte plurilingüe ............................................................................ 25 4 La formació del professorat ...........................................................................................................25 5 Les mares i els pares .....................................................................................................................26 6 Una política lingüística educativa necessària ...............................................................................26 7 Consideracions finals ...................................................................................................................28
  5. 5. Tota societat s’imagina a si mateixa en un futurpròxim i intenta preparar les generacions mésjoves perquè puguen viure aquest futur.Gran part dels valencians imaginem el futur delnostre país com una societat avançada, culta,lliure, oberta a les llengües i a les cultures, com-petitiva i solidària, on els nostres fills puguendesenvolupar les seues potencialitats com apersones, com a professionals i com a ciutadans.Tenim tot el dret, doncs, d’imaginar també lesescoles que ens han d’ajudar a crear aquestasocietat valenciana del futur i a educar elsvalencians –els nascuts ací i els arribats de fora–que hi conviuran.
  6. 6. 1 Antecedents • L’ augment de l’ensenyament en valencià ha anat experimentant una desacceleració Si alguna cosa ha quedat demostrada des de la i ha acabat per estancar-se. LUEV, és que l’escola valenciana ha sigut l’única opció vàlida per a impartir el model d’enriqui- A la vista del que hem dit al començament, ment d’educació bilingüe que el País Valencià podem afirmar que les causes d’aquesta situació necessitava, i l’única capaç d’aconseguir els no són de caràcter pedagògic sinó polític, i que complexos objectius que aquest tipus d’educa- tenen a veure amb els factors següents: ció ha exigit com a meta a l’acabament dels en- senyaments obligatoris. Cal dir, però, que • Les actituds d’una part de la societat valen- l’assoliment d’aquests objectius, tal com preveia ciana, que valora poc la seua llengua, i que té el seu disseny inicial, ha sigut l’èxit del Pro- influència i poder suficient per a imposar les grama d’Ensenyament en Valencià i del Pro- seues actituds i els seus interessos a una so- grama d’Immersió Lingüística, mentre que el cietat desinformada i sense arguments davant Programa d’Incorporació Progressiva, com a els missatges mediàtics. conseqüència de l’escassa atenció al valencià en el seu itinerari curricular, ha aconseguit rendi- • L’ escola privada i concertada —en gran part ments inferiors no solament en la llengua pròpia en mans de l’església— que controla, mitjan- del país, sinó també, comparativament, en la çant l’ajuda inestimable de l’Administració, resta de les àrees curriculars. més del 50% dels ensenyaments obligatoris i que constitueix una barrera impermeable a Així ho han posat de manifest totes les avalua- l’extensió de l’ensenyament en valencià. cions dels programes que s’han realitzat en el nostre sistema educatiu, com ara la de Domè- • Una contraplanificació per part de l’Admi- nech i Zornoza (1996) de 1000 alumnes de 3r nistració que no solament escatima al valen- d’EGB, i les dues de l’IVECE: l’una (2000) de cià la promoció i el suport necessaris per 1228 alumnes de 4t d’ESO i l’altra (2004) de l’a- l’extensió dels programes òptims —PEV i lumnat d’educació infantil de 14 centres PEBE. PIL—, sinó que, a més a més, va plantejant En totes ha quedat patent la superioritat del projectes i programes suposadament pluri-8 Programa d’Ensenyament en Valencià i del Pro- lingües que tendeixen inequívocament a grama d’Immersió Lingüística sobre el Programa marginar i arraconar el valencià fins que d’Incorporació Progressiva. I a més a més han la seua presència en el currículum siga insu- posat de manifest que el valencià no és un ficient perquè la gran majoria dels alumnes problema en els estudis de les xiquetes i xiquets i les alumnes puguen adquirir-lo al nivell valencians sinó més aviat la condició necessària que determina l’ordenament legal. per a l’excel·lència. Com explicarem, doncs, que després de 25 anys 2 Una nova situació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià: • Segons dades de la Conselleria d’Educació Com tots podem comprovar dia a dia, el nostre mateix, solament un 35,2% de l’alumnat de entorn sociolingüístic està canviant substan- l’Educació Infantil i Primària, i un 20,1% cialment. En efecte, la globalització econòmica d’Edu-cació Secundària Obligatòria i Batxi- i la internacionalització del treball, el desenvolu- llerat fa tot l’ensenyament en valencià. pament tecnològic creixent i la planetarització de les comunicacions han provocat, com a pri- • Dels centres sufragats amb diners públics que meres conseqüències visibles amb repercussions fan ensenyament en valencià, una mínima en l’àmbit educatiu, una pressió social creixent part són concertats. perquè els alumnes i les alumnes comencen a Lʼ ESCOLA VALENCIANA
  7. 7. estudiar l’anglés cada vegada més prompte, i la grama d’Immersió Lingüística— han complitnecessitat d’escolaritzar una quantitat cada vegada fins ara els seus objectius de manera tan satis-més elevada d’alumnat nouvingut, fills i filles factòria es deu sens dubte a una fonamentaciód’immigrants, obligats a abandonar els seus llocs rigorosa i a una aplicació il·lusionada per partd’origen en cerca de millors condicions de vida. dels docents amb el suport dels pares i les mares. De la mateixa manera, el model d’educa-Si no es prenen les mesures necessàries, aquesta ció plurilingüe i intercultural que ara proposemsituació pot perjudicar greument el valencià, en- ha de basar-se en la recerca més rigorosa i lescaixat entre una llengua dominant com ara l’an- bones pràctiques en educació plurilingüe arreuglés, convertida en llengua global, un castellà del món, i ha de concitar també l’adhesió delque pressiona cada vegada més per trobar el seu professorat, els pares i les mares, i la comunitatlloc com a llengua de poder i cultura en el con- educativa, que han de veure en aquest model uncert mundial, i unes comunitats lingüístiques instrument per al creixement personal, les opor-nouvingudes que, davant la situació sociolingü- tunitats professionals i la participació ciutadanaística que troben en arribar a casa nostra, no de les generacions més joves. I, a més a més, unsempre accepten de bon grat la idea d’adoptar el mitjà per a construir una societat autènticamentvalencià com a llengua de relació i d’educació. valenciana, culta, competitiva i solidària.Ens trobem, doncs, davant un moment crucial Què entenem per educació plurilingüe i inter-que exigeix respostes fermes i d’ampla volada: cultural en els nostre context? Quins objectiusen l’àmbit social, aconseguir que la nostra llen- s’ha de proposar el nostre model d’educació plu-gua esdevinga, en un context progressivament rilingüe? Quin és el paper que hi té la L1 delsmultilingüe i multicultural, la llengua de comu- xiquets i les xiquetes? Quin és el marc jurídicnicació, integració i cohesió social de la nostra dins el qual ha de funcionar? Quin n’és el marcàrea lingüística; i en l’àmbit educatiu, que es teòric? Quina serà l’organització del sistemaconvertisca —juntament amb la cultura que li educatiu pel que fa a l’articulació de les llen-és pròpia— en el nucli compartit de coneixe- gües? Quins tractaments metodològics seran elsments, destreses i valors que ens caracteritzen més adequats? Com es realitzarà la seua planifi-no solament com a valencians sinó també com cació en els centres? Quines exigència plante-a membres d’una comunitat lingüística i cultu- jarà la seua aplicació? Com s’avaluarà? 9ral més àmplia. Són preguntes importants per a les quals, tot se-Per aconseguir-ho caldrà fer evolucionar el marc guit, intentarem aportar les primeres respostes.d’educació bilingüe en què ens movem a horesd’ara cap a una educació plurilingüe i intercul- 3.1 Què entenem per educació plurilingüe i in-tural, que és la seua continuació natural, basada tercultural en el nostre context?en el plurilingüisme additiu pel que fa a la con-figuració del sistema educatiu, i en la disponi- És cert que no tothom té el mateix conceptebilitat i optimació dels recursos humans, sobre què és l’educació plurilingüe. Per a moltsmaterials i curriculars necessaris per a la seua professionals que treballen en l’ensenyament deaplicació en els centres. llengües estrangeres aquest tipus d’educació consisteix simplement a resoldre els problemes derivats de la incorporació d’una o dues llen- gües estrangeres al currículum lingüístic con-3 Quin model d’educació plurilin- vencional. Per a altres, que treballen ambgüe i intercultural? l’alumnat procedent de la immigració, l’educa- ció plurilingüe fa referència als problemes queSi els programes d’educació bilingüe òptims —el comporta la integració social i acadèmica en elsPrograma d’Ensenyament en Valencià i el Pro- centres d’aquesta població escolar.UN MODEL Dʼ EDUCACIO PLURILINGUE I INTERCULTURAL PER AL SISTEMA EDUCATIU VALENCIA ́ ̈ ̀
  8. 8. Aquestes són, a parer nostre, interpretacions participants no comparteixen el mateix repertori més aviat restrictives i unilaterals d’un fenomen lingüístic (interpretació, traducció), per a l’adqui- que exigeix plantejaments més globals i com- sició i processament d’informació, i construcció plexos. Des de la nostra perspectiva, l’educació i vehiculació de coneixements a partir de fonts documentals en diferents llengües, i per a acon- plurilingüe i intercultural és un model educatiu seguir l’èxit en la comunicació quan l’interlocutor que es proposa: té una competència mínima en la llengua (alter- 1 L‘ adquisició per part de tots els alumnes nança de codi, estratègies de comunicació exolin- i les alumnes d’una competència pluri- güe, etc.). lingüe en les llengües d’escolarització —valencià, castellà i una o dues llengües • Proporcionar als alumnes i les alumnes el conei- xement i ús de les diferents multilectoescriptures estrangeres—, una competència acadèmica (textos multimodals o pluricodificats, hipertext, elevada en les diferents àrees del currículum videoconferència, etc.), tecnologies (processadors adquirida mitjançant l’ús vehicular de tres o de textos, bases de dades, programes gràfics, més llengües, i la capacitat de conviure en etc.), fonts d’informació i comunicació (Internet, una societat multilingüe i multicultural. telefonia mòbil, DVD, etc.) i aparells (mòbil, 2 La potenciació de la nostra llengua i cul- casset, càmera de vídeo, etc.). tura tot convertint-la en el nucli organitza- • Fer nàixer en els alumnes i les alumnes la curio- dor del currículum, i la normalització de sitat per les llengües, i proporcionar-los coneixe- l’ús social, administratiu i acadèmic del va- ments bàsics sobre què són i com funcionen, lencià en els centres i el sistema educatiu. procediments senzills per a la construcció d’a- quest coneixements a partir de l’observació, ma- nipulació i comparació de les diferents llengües 3.2 Quins han de ser els objectius del model presents a l’aula, i una perspectiva crítica sobre valencià d’educació plurilingüe i intercultural? com s’usen. A partir de la definició anterior, podem con- • Convertir els alumnes i les alumnes en aprenents cretar i ampliar els objectius del nostre model de llengües estratègics i autònoms, i motivats per a aprendre durant tota la vida. d’educació plurilingüe i intercultural adreçat a tots els alumnes valencians, que són, entre10 • Formar els alumnes i les alumnes per a la convi- altres, els següents: vència en una societat multilingüe i multicultu- ral, tot ajudant-los a construir-se una identitat Proporcionar als alumnes i les alumnes una compe- pròpia, i que en aquesta construcció tinga un tència plurilingüe que comprenga el domini profund paper important el coneixement i experiència i equipotent de les dues llengües cooficials, el do- profunds de la llengua i cultura pròpia del país mini funcional de dues llengües estrangeres i el con- del qual són ciutadans de ple dret. tacte enriquidor amb les llengües i cultures no curriculars però pròpies d’una part de l’alumnat. • Aconseguir que tots els alumnes i les alumnes desenvolupen la seua potencialitat màxima • Convertir-los en usuaris especialment preparats pel que fa al rendiment lingüístic i acadèmic, per a usar totes i cada una de les llengües del i aconseguisquen la plena integració escolar i repertori plurilingüe personal com a instrument social, independentment de la seua procedència per a l’adquisició, construcció i vehiculació de geogràfica, del nivell sociocultural de les famílies, coneixements, per a la fruïció i la creació estètica, de les competències comunicatives i experiències i per a l’anàlisi crítica i l’acció social a través del culturals amb què arriben al centre, i de les seues llenguatge. aptituds i estil d’aprenentatge. • Aconseguir que adquirisquen la capacitat d’uti- • Convertir el valencià en el nucli configurador del litzar estratègicament la seua competència pluri- currículum lingüístic i acadèmic, i en la llengua lingüe per a la mediació en situacions en què els d’integració i cohesió de la comunitat educativa, Lʼ ESCOLA VALENCIANA
  9. 9. normalitzar el seu ús en el funcionament admi- Llei 4/1983, de 23 de novembre, d’Ús i Ense- nistratiu, acadèmic i social, i irradiar aquest ús nyament del Valencià normal envers l’entorn del centre. Capítol 1, Article 18• Fer presents en els centres i en el currículum 3. El valencià i el castellà són llengües obligatò- general les llengües i cultures de la immi- ries als Plans d’Ensenyament dels nivells no gració, i promoure la possibilitat que l’alumnat universitaris, tret de l’excepció feta al punt u. estranger puga rebre classes de la seua llengua. [Fa referència a la incorporació progressiva del valencià als territoris castellanoparlants]Són objectius ben ambiciosos i caldrà que ens Capítol 1, Article 19preguntem, arribats en aquest punt, si l’ordena- 2. Això no obstant, i sense perjudici de lesment jurídic en què ens movem permet l’adop- excepcions regulades a l’article vint-i-quatre, alció d’un model d’educació plurilingüe capaç final dels cicles en què es declara obligatòria la incorporació del valencià a l’ensenyament, id’aconseguir aquests objectius. qualsevol que haja estat la llengua habitual en iniciar els estudis, els alumnes han d’estar capa- citats per a utilitzar, oralment i per escrit, el3.3 Quin és el marc jurídic del model valencià valencià en igualtat amb el castellà.d’educació plurilingüe i intercultural? Decret 79/1984, de 30 de juliol, del Consell dePer tal de respondre a la pregunta que tot just la Generalitat Valenciana, sobre aplicació de laens acabem de fer, analitzarem l’ordenament Llei 4/1983, d’ús i ensenyament del valencià, enlegal de rang superior (lleis i decrets) del marc l’àmbit de l’ensenyament no universitari de laestatal i autonòmic pel que fa a la política lingüís- Comunitat Valencianatica i educativa i, tot seguit, un dels elements Capítol I, Article 3del marc europeu fonamentals per a nosaltres, No podrà lliurar-se cap títol acreditatiu de la fi-la Carta europea de les llengües regionals o nalització d’estudis de qualsevol nivell educatiuminoritàries. no universitari als alumnes que en començar els estudis que els integren, després de la publicació de l’esmentada Llei, no justifiquen quan els aca-3.3.1 Marc estatal i autonòmic ben tenir un coneixement suficient de les dues llengües de la Comunitat Valenciana.És cert que alguns dels objectius anteriors són La justificació del coneixement del valencià no 11nous i no estan previstos explícitament en el serà exigida als alumnes a què fa referèncianostre ordenament jurídic en matèria lingüística l’article 3.r d’aquest. [Fa referència a l’alumnat dels territoris castellanoparlants i a l’alumnat ambi educativa, però aquest ordenament ens pro- residència temporal]porciona un marc adequat per a la planificaciói aplicació del model d’educació plurilingüenecessari per a aconseguir-los tots. Una tasca Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educacióprèvia a la definició d’aquest model, doncs, Capítol I, Article 14 [Ordenació i principisconsistirà a estudiar tant les exigències com les pedagògics de l’Educació Infantil]possibilitats derivades del marc jurídic. 5. Correspon a les Administracions educatives fomentar una primera aproximació a la llenguaA continuació, al final de cada un dels apartats estrangera en els aprenentatges del cicle segon deen què hem organitzat la legislació pertinent, en l’educació infantil, especialment en l’últim any.resumirem les aportacions essencials. Capítol II, Article 17 [Objectius de l’Educació Primària]A Pel que fa a l’obligatorietat de l’ensenyament e) Conéixer i utilitzar de manera apropiada del valencià i als nivells de competència que la llengua castellana i, si l’haguera, la llengua s’hi han d’assolir: cooficial de la Comunitat Autònoma i desenvo- lupar hàbits de lectura. f) Adquirir en, almenys, una llengua estrangera laUN MODEL Dʼ EDUCACIO PLURILINGUE I INTERCULTURAL PER AL SISTEMA EDUCATIU VALENCIA ́ ̈ ̀
  10. 10. competència comunicativa bàsica que els per- Decret 79/1984, de 30 de juliol, del Consell de meta expressar i comprendre missatges senzills i la Generalitat Valenciana, sobre aplicació de la sortir-se’n en situacions quotidianes. Llei 4/1983, d’ús i ensenyament del valencià, en l’àmbit de l’ensenyament no universitari de la Capítol III, Article 23 [Objectius de l’Educació Se- Comunitat Valenciana cundària Obligatòria] h) Comprendre i expressar amb correcció, oral- Capítol II, Article 10 ment i per escrit, en la llengua castellana i, si és En els Centres situats en els territoris de predo- el cas, en la llengua cooficial de la comunitat au- mini lingüístic valencià, segons el Títol Cinqué tònoma, texts i missatges complexos, i iniciar-se de la Llei 4/1983, i per tal d’afavorir un ensenya- en el coneixement, la lectura i l’estudi de la lite- ment adient al medi sociocultural es farà una ex- ratura. tensió progressiva del valencià com a llengua i) Comprendre i expressar-se en una o més llen- d’ensenyament a partir del Cicle Mitjà per tal gües estrangeres de manera apropiada. d’assolir un coneixement ponderat i compensa- tori del valencià i del castellà en el Cicle Supe- Capítol IV Article 33 [Objectius per al Batxillerat] , rior i en els nivells d’ensenyament mitjà. e) Dominar, tant en l’expressió oral com en l’es- crita, la llengua castellana i, si escau, la llengua RESUM: cooficial de la seua Comunitat Autònoma. Tots els alumnes i les alumnes tenen dret de rebre f) Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una o no solament ensenyament del valencià sinó més llengües estrangeres. també en valencià. Almenys en els territoris valencianoparlants, tots RESUM: els alumnes i les alumnes tenen l’obligació de rebre 1.- El valencià i el castellà són obligatoris en tots ensenyament en valencià, amb especial intensitat els nivells educatius no universitaris, i els alum- a partir del 3r nivell de l’educació primària. nes i les alumnes han d’aconseguir en les dues una competència equivalent. C Pel que fa a l’organització del sistema educa- 2.- No pot aprovar cap alumne en cap d’aquests tiu en programes: nivells educatius si no justifica el seu coneixe- ment del valencià i el castellà al nivell exigit. Decret 233/1997, de 2 de setembre, del Govern 3.- Aquest nivell és el que marquen els objectius Valencià, pel qual s’aprova el Reglament Orgà- de la LOE, actualment vigent, per a cada un dels nic i Funcional de les Escoles d’Educació In- nivells educatius no universitaris. fantil i dels Col·legis d’Educació Primària 4.- L’ alumnat dels territoris castellanoparlants tenen el dret d’adquirir aquesta competència, Article 8812 però no l’obligació. 1. El projecte [el projecte educatiu de l’escola] s’e- 5.- L’anglés s’incorpora obligatòriament al primer laborarà a partir de l’anàlisi prèvia de les neces- cicle de l’educació primària; però l’administració sitats específiques de l’alumnat i del context afavorirà la seua incorporació al cicle segon de escolar, socioeconòmic, cultural i sociolingüístic l’educació infantil. del centre. Aquest ha de garantir que la inter- 6.- Podrà ser incorporada una altra llengua es- venció pedagògica siga coherent, coordinada, trangera a l’educació primària. progressiva i assumida pel conjunt de la comu- nitat escolar del centre. B Pel que fa a l’obligatorietat de l’ús vehicular En els municipis de predomini lingüístic valen- del valencià: cià, que figuren en l’article 35 de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, tots els centres apli- Llei Orgànica 1/2006, de 10 d’abril, de reforma caran un o més d’un dels programes d’educació de la Llei Orgànica 5/1982, d’1 de juliol, d’Es- bilingüe. Aquests programes són: tatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana - Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV). - Programa d’Immersió Lingüística (PIL). Títol Primer, Article sèptim - Programa d’Incorporació Progressiva (PIP). 2. L‘ idioma valencià és l’oficial a la Comunitat Els centres dels municipis de predomini lingüís- Valenciana, igual que ho és el castellà, que és l’i- tic castellà, que figuren en l’article 36 de la Llei dioma oficial de l’Estat. Tots tenen dret a conéi- d’Ús i Ensenyament del Valencià, poden aplicar, xer-los i a usar-los i a rebre l’ensenyament de, i sempre que hi haja una voluntat explícitament en, idioma valencià. manifestada pels pares i mares o tutors, qualsevol dels programes d’educació bilingüe. Els progra- Lʼ ESCOLA VALENCIANA
  11. 11. mes d’educació bilingüe podran incorporar-se a gressiva (PIP)—, i dos en l’educació secundària iniciativa de l’administració educativa, d’acord —el Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV) amb l’oferta institucional d’ensenyament en va- i el Programa d’Incorporació Progressiva (PIP). lencià que es realitzarà anualment. 2.- En els territoris valencianoparlants cada cen- tre d’educació primària o secundària haurà 2. El projecte educatiu del centre inclourà: d’aplicar un o més d’aquests programes. 2.2. El pla de normalització lingüística i, si escau 3.- En els territoris castellanoparlants, els centres [és a dir, quan s’aplica en el centre un dels progra- d’educació primària o secundària podran aplicar mes anteriors], el disseny particular del programa un o més d’aquests programes mitjançant d’educació bilingüe. l’acceptació explícita dels pares i les mares. 4.- En els territoris castellanoparlants, els centres Decret 234/1997, de 2 de setembre, del Govern que reben alumnes majoritàriament de munici- Valencià, pel qual s’aprova el Reglament orgànic pis de predomini lingüístic valencià hauran i funcional dels instituts d’educació secundària d’aplicar un o més d’aquests programes. 5.- Els centres dels territoris valencianoparlants Article 102 i castellanoparlants que apliquen aquests pro- 1. El projecte [el projecte educatiu de l’institut] s’e- grames han d’elaborar el seu projecte lingüístic, laborarà a partir de l’anàlisi prèvia de les neces- és a dir, el Disseny Particular del programa que sitats específiques de l’alumnat i del context apliquen i el Pla de Normalització Lingüística. escolar, socioeconòmic, cultural i sociolingüístic 6.- Els centres dels territoris castellanoparlants que de l’institut. Aquest ha de garantir que la inter- no apliquen cap d’aquests programes hauran d’ela- venció pedagògica siga coherent, coordinada, borar només el Pla de Normalització Lingüística. progressiva i assumida pel conjunt de la comu- nitat escolar del centre. D Pel que fa a l’ajornament del castellà en pro- grames específics: En els municipis de predomini lingüístic valencià, que figuren en l’article 35 de la Llei d’Ús i Ense- Reial Decret 1513/2006, de 7 de desembre, pel nyament del Valencià, tots els centres aplicaran un qual s’estableixen els ensenyaments mínims de o més d’un dels programes d’educació bilingüe. l’Educació Primària Així mateix, als centres dels municipis de predo- mini lingüístic castellà que reben alumnes majo- Annex III [Horari] ritàriament de municipis de predomini lingüístic Les administracions educatives podran adaptar valencià, també els serà d’aplicació el que s’ha es- l’horari dels ensenyaments en el primer cicle de mentat anteriorment. Aquests programes són: l’educació primària per a grups d’alumnes que - Programa d’Ensenyament en Valencià. participen en programes lingüístics específics per - Programa d’Incorporació Progressiva. a l’aprenentatge de la llengua cooficial, sense per- 13 judici del compliment del nombre d’hores asse- Els centres dels municipis de predomini lingüístic nyalades per a cada àrea en el conjunt de l’etapa, castellà, que figuren en l’article 36 de la Llei d’Ús i respectant els objectius i continguts que amb i Ensenyament del Valencià, poden aplicar, sempre caràcter de mínims s’estableixen en l’Annex II. que hi haja una voluntat explícitament manifes- tada pels pares i mares o tutors, qualsevol dels pro- RESUM: grames d’educació bilingüe. Aquests es podran Es pot ajornar la incorporació del castellà fins al adoptar a iniciativa de l’administració educativa, començament del Cicle 2n en el programa d’im- d’acord amb l’oferta institucional d’ensenyament mersió o en qualsevol altre programa lingüístic en valencià que es realitzarà anualment. tot complint les hores assenyalades per a cada àrea en el conjunt de l’etapa i respectant els ob- 2. El projecte educatiu del centre inclourà: jectius i continguts mínims. 2.2. El disseny particular del programa o progra- mes d’educació bilingüe que aplique el centre i el pla de normalització lingüística [...]. E Pel que fa a l’a l’obligatorietat de planificar l’ensenyament en valencià en el centre: RESUM: 1.- El sistema educatiu valencià s’organitza en Decret 79/1984, de 30 de juliol, del Consell de tres programes d’educació bilingüe en l’educació la Generalitat Valenciana, sobre aplicació de la infantil i primària —el Programa d’Ensenyament Llei 4/1983, d’ús i ensenyament del valencià, en en Valencià (PEV), el Programa d’Immersió Lin- l’àmbit de l’ensenyament no universitari de la güística (PIL) i el Programa d’Incorporació Pro- Comunitat ValencianaUN MODEL Dʼ EDUCACIO PLURILINGUE I INTERCULTURAL PER AL SISTEMA EDUCATIU VALENCIA ́ ̈ ̀
  12. 12. Capítol II, Article 9é Com veiem, el marc jurídic marca unes pautes 4. Els Plans Educatius dels Centres contemplaran clares per a l’educació bilingüe i plurilingüe als i definiran les característiques dels seus projectes educatius, especialment en allò que farà referèn- territoris valencianoparlants. Pel que fa als ter- cia a les àrees i matèries que seran impartides en ritoris castellanoparlants, deixa bastant inde- valencià i a la pedagogia i el material didàctic fensos els alumnes i les alumnes, i els condemna adient per a assolir els objectius generals de la for- —si els pares i les mares no exigeixen els seus mació dels alumnes i el domini d’aquests de les drets— a una educació absolutament monolin- dues llengües oficials en condicions d’igualtat. güe en castellà amb la incorporació d’una o dues RESUM: llengües estrangeres —cosa que no és de cap El DPP inclòs en el Projecte Educatiu del Centre manera, com veurem més avant, una verdadera ha d’incloure la distribució de l’ús vehicular entre educació plurilingüe. el valencià i el castellà, i els enfocaments meto- dològics i materials didàctics necessaris per a aconseguir els objectius de cada nivell educatiu. 3.3.2 Marc europeu F Pel que fa a la capacitació del professorat: La Carta europea de les llengües regionals o mi- noritàries, signada per l’Estat espanyol, en l’a- Llei 4/1983, de 23 de novembre, d’Ús i Ense- partat d’ensenyament imposa obligacions clares nyament del Valencià als estats firmants pel que fa al tractament de la llengua minoritzada en tots els trams educatius, Capítol I, Article 23 fins i tot l’universitari: 1. Atesa la cooficialitat del valencià i del castellà, els professors han de conéixer les dues llengües. PART III. Mesures a favor de l’ús de les llengües re- gionals o minoritàries en la vida pública, que s’han RESUM: d’adoptar de conformitat amb els compromisos Tot el professorat ha de ser bilingüe valencià-cas- subscrits en virtut del paràgraf 2 de l’article 2 tellà o castellà-valencià. ARTICLE 8. ENSENYAMENT G Pel que fa a l’obligació que té l’administració 1. En matèria d’ensenyament, les parts es com- educativa de promoure l’ensenyament en prometen, en el territori en què aquestes llengües són usades, segons la situació de cadascuna d’a- valencià: questes llengües i sens perjudici de l’ensenyament14 de la llengua o de les llengües oficials de l’estat: Decret 79/1984, de 30 de juliol, del Consell de la Generalitat Valenciana, sobre aplicació de a) I. a fer possible una educació preescolar la Llei 4/1983, d’ús i ensenyament del valencià, garantida en les llengües regionals o minoritàries en l’àmbit de l’ensenyament no universitari de corresponents; o la Comunitat Valenciana II. a fer possible que una part substancial de l’educació preescolar siga garantida en les llen- Capítol II, Article 9é gües regionals o minoritàries corresponents; o 3. La Conselleria de Cultura, Educació i Ciència III. a aplicar una de les mesures apuntades als afavorirà els plans d’escolarització en valencià apartats I i II precedents almenys als alumnes les que es promoguen a través dels distints esta- famílies dels quals ho demanen i el nombre siga ments de la comunitat educativa i adoptarà les considerat suficient; o mesures administratives oportunes per a fer-los IV. si els poders públics no tenen competència possible. directa en l’àmbit de l’educació preescolar, a afa- vorir i/o a fomentar l’aplicació de les mesures RESUM: apuntades als apartats I a III precedents; La Conselleria d’Educació i Ciència té l’obligació de promoure l’extensió dels programes d’ense- b) I. a fer possible un ensenyament primari nyament en valencià —el PEV i el PIL— i adoptar garantit en les llengües regionals o minoritàries les mesures administratives necessàries per fer- corresponents; o los possibles. II. a fer possible que una part substancial de l’ensenyament primari siga garantit en les llen- gües regionals o minoritàries corresponents; o Lʼ ESCOLA VALENCIANA
  13. 13. III. a preveure, en el marc de l’educació primà- II. a proposar aquestes llengües com a matèries de ria, que l’ensenyament de les llengües regionals o l’educació d’adults i de l’educació permanent; o minoritàries corresponents forme part integrant III. si els poders públics no tenen competència del currículum; o directa en l’àmbit de l’educació d’adults, a afavo- IV. a aplicar una de les mesures apuntades als rir i/o a fomentar l’ensenyament d’aquestes llen- apartats I a III precedents almenys als alumnes gües en el marc de l’educació d’adults i de les famílies dels quals ho demanen i el nombre l’educació permanent; siga considerat suficient; g) a adoptar disposicions per tal d’assegurar l’en- c) I. a fer possible un ensenyament secundari ga- senyament de la història i de la cultura de les quals rantit en les llengües regionals o minoritàries la llengua regional o minoritària és expressió; corresponents; o II. a fer possible que una part substancial de l’en- h) a assegurar la formació inicial i permanent senyament secundari siga garantit en les llengües dels ensenyants necessària per posar en pràctica regionals o minoritàries; o els paràgrafs a) a g) acceptats per la part; III. a preveure, en el marc de l’educació secundà- ria, l’ensenyament de les llengües regionals o mi- i) a crear un o diversos òrgans de control encar- noritàries com a part integrant del currículum; o regats del seguiment de les mesures adoptades i IV. a aplicar una de les mesures apuntades als dels progressos realitzats en l’establiment o el des- apartats I a III precedents almenys als alumnes que envolupament de l’ensenyament de les llengües ho desitgen (o, si escau, les famílies dels quals ho regionals o minoritàries, i a establir sobre aquests demanen) en nombre considerat suficient; punts informes periòdics que seran fets públics. d) I. a fer possible un ensenyament tècnic i pro- 2. En matèria d’ensenyament i en allò que es re- fessional garantit en les llengües regionals o mi- fereix als territoris altres que aquells on són usa- noritàries corresponents; o des tradicionalment les llengües regionals o II. a fer possible que una part substancial de l’en- minoritàries, les parts es comprometen a autorit- senyament tècnic i professional siga garantit en zar, fomentar o establir, si el nombre de parlants les llengües regionals o minoritàries correspo- d’una llengua regional o minoritària ho justifica, nents; o un ensenyament en o de la llengua regional o mi- III. a fer possible, en el marc de l’educació tèc- noritària als estadis apropiats de l’ensenyament. nica i professional, l’ensenyament de les llengües regionals o minoritàries corresponents com a Com veiem, aquesta Carta corrobora, i en certs part integrant del currículum; o IV. a aplicar una de les mesures apuntades als punts amplia, les obligacions que imposa el marc estatal i autonòmic. apartats I a III precedents almenys als alumnes que 15 ho desitgen (o, si escau, les famílies dels quals ho demanen) en nombre considerat suficient; És a partir de les exigències i possibilitats que es deriven d’aquest marc legal, que ha de ser ela- e) I. a fer possible un ensenyament universitari i altres formes d’ensenyament superior en les llen- borada qualsevol proposta d’educació plurilin- gües regionals o minoritàries; o güe per al sistema educatiu valencià. II. a fer possible l’estudi d’aquestes llengües, com a matèries de l’ensenyament universitari i supe- rior; o 3.4 Quin és el marc teòric del model valencià III. si, a causa del paper de l’estat respecte als cen- d’educació plurilingüe i intercultural? tres d’ensenyament superior, els apartats I i II no poden ser aplicats, a fomentar i/o autoritzar la po- El marc teòric del model d’enriquiment d’edu- sada en pràctica d’un ensenyament universitari o d’altres formes d’ensenyament superior en les llen- cació plurilingüe que proposem es basa en la re- gües regionals o minoritàries, o de mitjans que cerca i la pràctica més rigorosa duta a terme en permeten estudiar aquestes llengües a la universi- contextos bilingües i multilingües —i especial- tat o en altres centres d’ensenyament superior; ment en els documents i propostes de la Divisió de política lingüística del Consell d’Europa—, i f) I. a adoptar les mesures adients per tal que s’im- partisquen cursos d’educació d’adults o d’educació es configura i concreta en funció de les caracte- permanent garantits principalment o totalment en rístiques i necessitats del nostre context socio- les llengües regionals o minoritàries; o lingüístic i educatiu.UN MODEL Dʼ EDUCACIO PLURILINGUE I INTERCULTURAL PER AL SISTEMA EDUCATIU VALENCIA ́ ̈ ̀
  14. 14. Analitzarem, tot seguit, alguns dels aspectes més güe era eficaç per a aconseguir els objectius pro- rellevants de la seua fonamentació. posats ho han demostrat totes les avaluacions del programa d’immersió i d’altres programes dissenyats i aplicats des de la perspectiva del 3.4.1 El model actual d’enriquiment d’educació bilingüisme additiu. Incloent-hi les avaluacions bilingüe realitzades als programes d’educació bilingüe valencians citades més amunt. El primer que cal especificar és que el model d’enriquiment d’educació bilingüe, a diferència És cert, però, que aquests avantatges no es pre- d’altres models com ara el model de manteniment senten sempre. Perquè apareguen cal que els (només per als parlants de llengua minoritzada alumnes i les alumnes aconseguisquen un nivell que volen recuperar i mantenir la seua llengua i elevat de competència no solament en la seua cultura) i el model de transició (també per a par- L1 sinó també en la L2. El problema es presenta, lants de llengua minoritzada per a facilitar la doncs, en el fet que no és el mateix adquirir una seua transició com més ràpida millor a la llen- bona competència en una llengua dominant gua dominant), s’aplica en contextos en què tots com ara el castellà que en una llengua minorit- els alumnes, tant els de llengua inicial dominant zada com és el cas del valencià. La major pre- com els de llengua inicial minoritzada, han d’ad- sència social —especialment en els dominis quirir un domini equivalent en totes dues llen- formals— i la percepció per part dels parlants gües. Aquest és el model que, d’acord amb el d’un major prestigi i valor d’ús del castellà, com- marc legal que acabem de veure, s’ha aplicat al porten una motivació, una pressió i una dispo- sistema educatiu valencià d’ençà de la LUEV. És nibilitat d’ocasions per a aprendre’l que no es a dir, el model d’enriquiment d’educació bilin- dóna en valencià. La solució, doncs, perquè totes güe valencià exigeix que tots els alumnes i les dues llengües tinguen les mateixes oportunitats alumnes, valencianoparlants i castellanoparlants, consisteix a compensar des de l’escola aquestes aconseguisquen els objectius corresponents a mancances en l’àmbit social. Des d’aquesta pers- les dues llengües cooficials, valencià i castellà. pectiva la conclusió és clara: si realment es volen aconseguir els mateixos objectius per a les dues Aquest model d’enriquiment d’educació bilin- llengües, cal prioritzar a l’escola l’ensenyament16 güe valencià partia de dos convenciments. L’ un, del valencià i convertir-lo en el vehicle d’ins- que era valuós per als alumnes i les alumnes trucció majoritari per a tots els alumnes, valen- convertir-se en bilingües; l’altre, que dins aquest cianoparlants i castellanoparlants. model educatiu podien aprendre dues llengües i usar dues llengües per a aprendre en el mateix A pesar del consens entre els especialistes en temps que en un model monolingüe ho feien en aquest tema, aquesta conclusió encara suscita una solament. dubtes en molts representants de la comunitat educativa. Com és possible —es pregunten— Que resultava beneficiós per als alumnes con- aconseguir la mateixa competència en castellà vertir-se en bilingües ha quedat demostrat ja fa que en valencià si fem un major ús del valencià temps per la recerca psicolingüística, la qual que del castellà com a llengua d’instrucció? La afirma que la persona bilingüe, possiblement resposta, una vegada més, ens l’aporta la psico- per la intensa activitat cognitiva que suposa l’a- lingüística. Ens diu que, en realitat, la compe- propiació de dues llengües, adquireix una flexi- tència d’un parlant en diverses llengües té una bilitat mental elevada, una habilitat més gran part comuna, formada per coneixements, capa- per al pensament abstracte, major capacitat per citats, habilitats i estratègies relacionades amb a analitzar les formes i estructures d’una llengua la lectura i escriptura i amb l’aprenentatge dels i una aptitud superior per al pensament diver- continguts de les àrees no lingüístiques, que una gent o creatiu. Que el model d’educació bilin- vegada apreses en una de les llengües ja estan Lʼ ESCOLA VALENCIANA
  15. 15. disponibles per a ser represes i reutilitzades en quan aprenem una nova llengua hem de pensarl’altra o les altres llengües del repertori personal. només en aquesta llengua tot evitant que l’altra s’introduïsca en la nostra consciència interferintPer tant, mentre s’aprén valencià i s’usa el va- en el seu aprenentatge. De fet, en aquests mo-lencià com a llengua d’instrucció, s’aprén una ments, les veus més autoritzades abonen la ideapart molt gran —la més exigent cognitiva- que la llengua o les llengües que ja coneixemment— de la competència en castellà. Una part constitueixen el banc de dades des del qual ela-que l’alumne reprendrà, reutilitzarà i afermarà borem les nostres hipòtesis sobre com és i comen castellà, més enllà de l’escola, en les innom- funciona la nova llengua. I que transferim desbrables ocasions en les quals la comunicació so- d’aquestes llengües —especialment des de la quecial, mediàtica i institucional el pressionarà per percebem més pròxima des del punt de vista lèxica fer-la servir. Una pressió que obrarà escasses i gramatical— tots els elements que intuïm quevegades en favor del valencià. Per això, en totes funcionen de la mateixa manera en la llenguales avaluacions del PEV i PIL, a pesar de l’ús ma- que aprenem. Per això l’alumnat bilingüe, d’unajoritari del valencià com a llengua d’instrucció, banda perquè posseeix un banc de dades més richi és generalment més elevada la competència —format per dues llengües— i unes estratègiesdels alumnes en castellà que en valencià. d’aprenentatge elaborades a partir de l’apropiació d’aquestes dues llengües, aprenen millor una llengua estrangera que l’alumnat monolingüe.3.4.2 El model d’enriquiment d’educació pluri- lingüe Ha cobrat força, doncs, una concepció global de la competència plurilingüe segons la qual lesA totes aquestes dades, ja clàssiques, de l’edu- competències comunicatives en les diverses llen-cació bilingüe, s’han afegit elements procedents gües del repertori personal no estan aïllades lesde la recerca en educació plurilingüe i en l’ad- unes de les altres sinó solapades i relacionadesquisició de terceres llengües que completen i en- de maneres diverses. Vol dir això que un alum-riqueixen el panorama que tot just acabem de ne o alumna plurilingüe no és la suma de dues,descriure. tres o quatre de monolingües sinó una entitat única, amb una multicompetència dinàmica queAquesta recerca corrobora els avantatges cogni- evoluciona constantment a partir de les expe- 17tius, lingüístics i estratègics dels aprenents plu- riències lingüístiques personals. Aquesta con-rilingües. L’ experiència d’aquests alumnes en cepció condueix directament als plantejamentsl’adquisició inicial de dues llengües els aporta integrats en la didàctica plurilingüe.com hem dit més amunt una comprensió mésprofunda de l’estructura i funcionament de lesllengües, i també de les relacions de semblança 3.4.3 La incorporació de l’anglési diferència entre aquestes, i de la possibilitat detransferència de les llengües que ja dominen a la S’ha dit moltes vegades els xiquets menuts sónllengua que en un determinat moment estan millors aprenents de llengua que els més gransaprenent. A més a més, l’experiència en l’apre- i que, per tant, la incorporació de la LE en elnentatge de dues llengües els facilita la cons- currículum hauria de fer-se com més promptetrucció d’estratègies personals d’aprenentatge millor. Aquesta afirmació, però, ha sigut mati-que aplicaran amb eficàcia a l’aprenentatge de la sada per la recerca més recent. És cert que elsnova o noves llengües. xiquets adquireixen una llengua amb eficàcia i sense esforç aparent en entorns naturals, quanRebutja, doncs, l’educació plurilingüe aquella tenen tot el temps del món per a aprendre-la,opinió tan estesa, que l’aprenentatge de les llen- tenen una gran quantitat de parlants competentsgües s’ha de fer de manera independent, que amb qui negociar formes i significats, i aprenenUN MODEL Dʼ EDUCACIO PLURILINGUE I INTERCULTURAL PER AL SISTEMA EDUCATIU VALENCIA ́ ̈ ̀
  16. 16. llengua mentre fan altres coses (jugar, inter- C Si s’introdueixen dues llengües estra- actuar, etc.) sense una atenció conscient a les ngeres —l’anglés i una llengua romà- formes i els significats. L’ escola, però, té moltes nica, per exemple el francés—, la dificultats a proporcionar un context tan afavo- diferent distància lingüística de l’anglés ridor de l’aprenentatge lingüístic com aquest i el francés respecte del valencià i el cas- si no és en condicions molt especials com ara tellà aconsella que la primera LE siga la immersió lingüística. l’anglés (amb un tractament AICLE, semblant a la metodologia d’immersió) Per a una incorporació primerenca de l’anglés, i la segona LE, el francés, que a causa a partir de les dades de la recerca més recent, d’aquesta distància lingüística menor, caldrà tenir en compte que: podrà aprofitar millor les transferències des del valencià i el castellà, especial- A La incorporació primerenca no garan- ment si s’introdueix en la preadolescèn- teix per si mateixa uns alts nivells de cia. En aquesta edat els alumnes competència. Exigeix, a més a més, una posseeixen un desenvolupament cogni- intensitat i continuïtat mínimes perquè tiu i un coneixement del funcionament l’aprenentatge puga acumular-se i ser de les llengües més elevat, i poden fer efectiu. Una hora o una hora i mitja a la servir estratègies lingüístiques adquiri- setmana, garanteix pocs resultats més des al llarg de la seua experiència d’a- enllà d’un primer contacte, una motiva- prenentatge de tres llengües, de manera ció inicial i una sensibilització envers la que poden adquirir el francés des d’un llengua estrangera. L’ ideal és una incor- plantejament més reflexiu que aprofite poració primerenca mitjançant el seu ús explícitament aquestes transferències. vehicular amb una metodologia AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts i Cal preveure, tanmateix, que en un futur Llengües Estrangeres) i un temps sufi- ben pròxim, per raons essencialment cient de l’horari escolar. utilitàries, creixerà la demanda d’ense- nyament d’altres llengües estrangeres, bé B Si hi ha una introducció a l’educació europees com ara l’alemany, o bé d’altres,18 infantil de l’ús vehicular de tres llengües pròpies de països amb economies emer- —valencià, castellà i llengua estran- gents, com ara el xinés. En qualsevol cas, gera— és millor ajornar la llengua do- caldrà adequar la metodologia específica minant. Les investigacions realitzades en a l’edat dels alumnes i les alumnes, la programes de doble immersió conclo- distància lingüística de la nova llengua uen que, pel que fa a xiquets i xiquetes a les que formen el seu repertori, i als de llengua dominant, hi ha riscos d’in- objectius que es pretenen. terferència en el desenvolupament de la lectura i escriptura si s’ensenyen tres llengües simultàniament i que la pre- 3.4.4 El tractament de la diversitat sència primerenca de la llengua domi- nant (el castellà) en aquestes circums- Com hem pogut comprovar, una de les caracte- tàncies no millora la competència que rístiques que configuren els establiments edu- adquiriran els xiquets i les xiquetes en catius actuals és la diversitat, diversitat de aquesta llengua, però entrebancarà llengües, de cultures, de possibilitats i expecta- l’adquisició de la llengua minoritzada tives, i de necessitats educatives, de l’alumnat. (el valencià) i, possiblement, la de la Una diversitat que, a hores d’ara, no pot ser vista llengua estrangera. ja pels agents educatius com a problema, sinó com una riquesa dels centres i un recurs educa- Lʼ ESCOLA VALENCIANA
  17. 17. tiu fonamental en l’educació plurilingüe i inter- fa a aquests alumnes, partir sempre que siga pos-cultural. sible dels seus referents lingüístics i culturals propis, intentar fer-los presents en l’activitat es-A més a més, el propòsit de l’educació plurilin- colar, i procurar assumir-los tant com es puga engüe i intercultural en un centre inclusiu no és el desenvolupament del currículum per a tots.homogeneitzar l’alumnat envers un suposat es-tàndard comú de sabers i competències, sinóque tots els alumnes i les alumnes assolisquen 3.5 Com hauria d’organitzar-se el sistemales seues potencialitats màximes, d’acord amb el educatiu?punt de partida i les possibilitats personals, talcom diu un dels objectius que hem proposat En un entorn sociolingüístic com el nostre, ambmés amunt per a l’educació plurilingüe: el valencià com a llengua minoritzada, i a partir del marc jurídic i teòric que hem descrit, es de- Aconseguir que tots els alumnes i les alumnes des- envolupen la seua potencialitat màxima pel que fa al dueix que l’única manera de proporcionar una rendiment lingüístic i acadèmic, i aconseguisquen la competència adequada en aquesta llengua és plena integració escolar i social, independentment de prioritzar la seua introducció en el currículum la seua procedència geogràfica, del nivell sociocultu- —preferiblement des de l’educació infantil— i ral de les famílies, de les competències comunicatives usar-la com a llengua d’instrucció preferent en i experiències culturals amb què arriben al centre, i de les seues aptituds i estil d’aprenentatge. les àrees no lingüístiques. Així ho fa el PEV i el PIL i ací radica el seu èxit. Tot i així, molts paresPer a aconseguir-ho, no és aquest alumnat i mares, bé per falta de informació adequada odivers el que ha d’adaptar-se a l’escola, sinó l’es- bé per decisió fonamentada en arguments altrescola la que ha d’adequar-se a les necessitats d’a- que els pròpiament educatius, podrien no sen-quest alumnat divers i ha de trobar la modalitat tir-se satisfets amb aquest plantejament i dema-d’intervenció educativa i els recursos organitza- nar per als seus fills un tractament méstius idonis per oferir una educació de qualitat equilibrat del valencià i el castellà, cosa que elsen les nostres aules. permet l’ordenament jurídic vigent.Fonamental en aquest aspecte és l’acollida, edu- Aquesta situació aconsella, a l’hora d’organitzarcació i integració de l’alumnat immigrant, la el sistema educatiu, plantejar uns programes plu- 19llengua i cultura dels quals, generalment, no té rilingües que siguen la continuació natural delspresència curricular. D’entrada, aquest alumnat programes bilingües que funcionen a hores d’ara:hauria de ser escolaritzat en valencià, perquè sis’escolaritza de primer en castellà tindrà poste- A A l’educació infantil i primària:riorment poca motivació per a aprendre la llen-gua pròpia del país. El més important, A.1 Programes òptims (territoris valenciano-tanmateix, és la integració efectiva en el centre parlants i castellanoparlants):i l’establiment de lligams relacionals i afectiusamb els companys i companyes i amb el profes- Per a alumnat majoritàriament valen-sorat, perquè és dins el marc d’aquestes rela- cianoparlant: Programa Plurilingüecions afectives on l’aprenentatge i ús del d’Ensenyament en Valencià (PPEV).valencià tindrà lloc amb tota normalitat. Per a alumnat majoritàriament castella-Ara bé, si aquesta escolarització es realitza amb noparlant: Programa Plurilingüe d’Im-absència total de referents lingüístics i culturals mersió Lingüística (PPIL).propis de l’alumnat immigrant en el centre d’a-collida, pot entrebancar greument la seua inte- A.2 Programa de mínims (territoris valen-gració social i acadèmica. Caldrà, doncs, pel que cianoparlants i castellanoparlants):UN MODEL Dʼ EDUCACIO PLURILINGUE I INTERCULTURAL PER AL SISTEMA EDUCATIU VALENCIA ́ ̈ ̀
  18. 18. Per a alumnat castellanoparlant i/o 4 En tots els programes, si l’anglés fóra in- valencianoparlant: Programa Plurilin- corporat als 3 o 4 anys, ho faria com a llengua güe d’Incorporació Progressiva (PPIP). d’instrucció i disposaria del 25% del temps d’ús vehicular. En aquest cas, la incorporació del cas- tellà s’ajornaria fins a l’acabament del cicle pri- B A l’educació secundària: mer o començament del segon d’educació B.1 Programa òptim (territoris valenciano- primària per tal d’evitar els riscos d’un ensenya- parlants i castellanoparlants): ment simultani de tres llengües en el context formal de l’aula en una edat tan primerenca. Per a alumnat procedent del PPEV, el PPIL i el PPIP de l’educació primària: 5 Si en el Programa Plurilingüe d’Incorporació Programa Plurilingüe d’Ensenyament Progressiva no es volguera ajornar el castellà en Valencià (PPEV). i s’incorporara als 3 anys, juntament amb el valencià, l’anglés s’incorporaria al cicle primer B.2 Programa de mínims (territoris valencia- d’educació primària, pel motiu tot just es- noparlants i castellanoparlants): mentat, tot atorgant-li el 33% del temps d’ús vehicular per tal de recuperar el temps de Per a alumnat procedent del PPIP de l’e- l’educació infantil. ducació primària: Programa Plurilingüe d’Incorporació Progressiva (PPIP). 6 La segona llengua estrangera, si no es donen circumstàncies molt especials en centres con- Tots els programes tindrien unes característi- crets que aconsellen la seua incorporació al ques comunes i altres d’específiques emmarca- tercer cicle de l’educació primària, seria in- des dins l’espai de variació que configuren les troduïda a l’educació secundària obligatòria. premisses següents: Una organització com aquesta, tenint en compte 1 El valencià seria introduït en tots els programes el nostre context sociolingüístic, és l’única que des del primer nivell de l’educació infantil. permet assolir els objectius pel que fa a les llen- gües que l’ordenament legal vigent encomana al 2 El tractament sistemàtic de la lectoescriptura sistema educatiu valencià.20 seria introduït inicialment en valencià i pos- teriorment en castellà en el Programa Pluri- Cal especificar, però, que aquests programes lingüe d’Ensenyament en Valencià i el Progra- d’educació bilingüe o plurilingüe han de ser ma Plurilingüe d’Immersió Lingüística. En el aplicats tant en centres amb una certa homoge- Programa Plurilingüe d’Incorporació Progres- neïtat de l’alumnat —majoritàriament valencia- siva podria ser introduït simultàniament en noparlant en el PEV majoritàriament castellano- , valencià i castellà, començant per la llengua parlant en el PIL, i castellanoparlant o valencia- habitual de l’alumne. noparlant en el PIP—, com en centres on comença a ser habitual una combinació inde- 3 El valencià seria la llengua d’instrucció majo- terminada d’alumnat valencianoparlant i caste- ritària en les àrees no lingüístiques en el Pro- llanoparlant a la qual s’afig la presència, també grama Plurilingüe d’Ensenyament en Valencià en quantitats diverses, d’alumnat immigrat i el Programa Plurilingüe d’Immersió lingüís- de diverses procedències. De fet, tots els tica. En el Programa Plurilingüe d’Incorpora- senyals ens indiquen que les escoles del futur ció Progressiva, l’ús vehicular del valencià no seran majoritàriament centres multilingües amb aniria mai per davall del 50% del temps d’ús combinacions diverses de diferents llengües. vehicular al llarg dels ensenyaments no uni- versitaris qualsevol que fóra el temps dedicat En aquesta situació, l’estructuració del sistema a l’ús vehicular de l’anglés o el castellà. educatiu en programes no ha de ser una manera Lʼ ESCOLA VALENCIANA
  19. 19. de seleccionar l’alumnat dels centres pel tipus 5 La participació de la comunitat educativa ende programa que aplica. Més aviat al contrari. l’elaboració, aplicació i revisió del projecte.Es tracta, a la vista de la composició sociolingü-ística i sociocultural de l’alumnat, de prendre les Les relacions mútues entre el centre i l’entornprimeres decisions sobre com adequar-hi la social, institucional i familiar: projecció deintervenció educativa des de la perspectiva de l’activitat del centre sobre l’entorn, suportl’escola inclusiva. de l’entorn a l’activitat educativa del centre i participació de les famílies en el desenvolu-Certament, aquesta situació ens plantejarà molts pament del projecte plurilingüe.reptes, però és precisament la capacitat d’adap-tar-se a aquests contextos múltiples i heteroge- En el Pla de normalització del valencià es con-nis l’essència de l’educació plurilingüe. Per a cretarien les actuacions en els diferents espais:aconseguir-ho, doncs, els programes han de pos-seir una gran flexibilitat organitzativa i necessi- 1 L’ espai de comunicació institucional.ten articular-se a dos nivells: l’un, el constituïtper les especificacions bàsiques inicials del pro- 2 L’ espai de comunicació social.grama, de les quals tot just acabem de parlar;l’altre, el Projecte lingüístic, constituït pel Pla 3 L’espai d’interacció a l’aula.d’ensenyament i ús vehicular de les llengües (ac-tualment Disseny Particular del Programa i el 4 L’espai personal.Pla de normalització del valencià (actualment Plade Normalització Lingüística). Tant el Pla d’ensenyament i ús vehicular com el Pla de normalització no serien uns mers docu-3.6 Com hauria de planificar el centre el pro- ments administratius, sinó un pla que concreta-jecte plurilingüe? ria les intencions educatives i guiaria l’actuació didàctica. Alhora, aquest projecte lingüístic, pelCom acabem de veure, una bona part del dis- fet de ser elaborat a partir dels principis mésseny del projecte plurilingüe del centre recauria consolidats i les experiències més contrastadesen el Projecte Lingüístic, format pel Pla d’ense- de l’educació plurilingüe, afavoriria el desenvo-nyament i ús vehicular de les Llengües i el Pla de lupament professional del professorat i facilita- 21Normalització del Valencià, i elaborat a partir del ria la seua formació continuada en el centre.context del centre. L’ equip de professores i pro-fessors hi concretaria els objectius del projecte, És a partir de les decisions preses en aquestdebatria i consensuaria l’organització, els mit- Projecte Lingüístic que caldria elaborar el Pro-jans i els recursos per a aconseguir-los, i esta- jecte Curricular.bliria les mesures d’avaluació pertinents.Concretament, en el Pla d’ensenyament i ús 3.7 L’ aplicació del projecte plurilingüevehicular de les llengües es concretaria: 3.7.1 L’ aplicació a l’aula1 L’ organització de la diversitat de les llengües.2 L’ organització de la diversitat de l’alumnat. Un sistema educatiu com el nostre, amb quatre llengües en el currículum, hauria d’aplicar3 El tractament didàctic de l’ensenyament i ús un tractament didàctic —especialment en l’en- vehicular de les llengües. senyament de les llengües— moltíssim més complex i innovador que el que utilitzen els4 El suport a l’ensenyament i ús vehicular de llibres de text que fan servir a hores d’ara les llengües. les nostres escoles. Per tres motius:UN MODEL Dʼ EDUCACIO PLURILINGUE I INTERCULTURAL PER AL SISTEMA EDUCATIU VALENCIA ́ ̈ ̀
  20. 20. Els xiquets i les xiquetes han d’aprendre una D’entrada, cal que l’educació plurilingüe utilitze llengua més que en altres comunitats. Açò re- una metodologia avançada de l’ensenyament de presenta, per descomptat un enriquiment co- la llengua. En aquesta línia, el primer pas és municatiu, cognitiu i cultural, però exigeix adoptar un concepte actualitzat de l’aprenent de també mètodes eficaços que tinguen en compte llengua com un aprenent plurilingüe, amb les que en aprendre una llengua s’aprenen diverses característiques següents: competències que van més enllà de la pròpia llengua i que estan disponibles per a l’apropiació • S’apropia de les llengües en contextos infor- d’una segona o d’una tercera. mals (l’entorn social) i/o formals (l’escola) de manera simultània o consecutiva. Les llengües del currículum poden ser moltes, i ser impartides per professores i professors dife- • S’apropia de les llengües combinant l’adqui- rents, però el cervell dels xiquets i les xiquetes és sició (implícita) i l’aprenentatge (explícit); únic, i les competències comunicatives en les di- és a dir, usant la llengua per a fer coses inte- verses llengües del seu repertori, com hem dit ressants (comunicar, aprendre, crear…) i més amunt, no estan aïllades les unes de les altres reflexionant sobre els problemes que es presen- sinó solapades i relacionades de maneres diver- ten i els recursos expressius necessaris per a ses i evolucionen interactuant simultàniament. resoldre’ls. Els continguts propis de les àrees no lingüísti- • Adquireix i/o aprén cada llengua a partir de ques i el llenguatge amb què són apresos no les habilitats i els coneixements lingüístics constitueixen elements independents sinó les que posseeix (de la llengua o llengües que cares oposades d’una mateixa moneda, ja que no coneix). hi ha continguts independents de la construc- ció que en fan els aprenents, i els aprenents els • Avança en el domini de la llengua reestruc- elaboren mitjançant la llengua d’instrucció, en turant els coneixements que posseeix a par- el nostre cas les diverses llengües vehiculars del tir de la interacció amb persones més currículum. competents (professores o professors, o com- panys i companyes) amb les quals negocia22 L’ educació plurilingüe, doncs, no pot construir tant les formes com els significats. la competència plurilingüe dels alumnes i les alumnes a partir de l’ensenyament independent • Consolida i referma la seua competència plu- de les llengües del currículum ni esperar que els rilingüe mitjançant una reflexió global sobre aprenents establisquen interrelacions entre què són, com estan articulades i com funcionen aquestes per ells mateixos. Tampoc hauria d’es- les llengües, que li permet comparar-les, de- tablir una separació antinatural entre els con- tectar semblances i diferències entre aquestes, tinguts de les disciplines acadèmiques i les i controlar conscientment transferències i in- llengües del currículum. Hauria d’utilitzar, per terferències. contra, el que s’anomenen enfocaments didàc- tics plurilingües, que permeten l’apropiació • Necessita estar motivat: ha de trobar sentit de les llengües aprofitant, precisament, la in- i interés a les tasques que realitza si ha terrelació entre els diversos codis lingüístics, de mobilitzar la seua voluntat d’aprendre l’aprenentatge conjunt dels continguts de les i comunicar. disciplines acadèmiques i dels recursos lingüís- tics per a construir-los, i el reconeixement com- • Ha nascut i crescut en un clima de llibertat, petències comunes a les llengües que cal tractar no tolera l’ensenyament transmissiu, que sol globalment sense haver-les de repetir de bell ser predominant en els centres docents, i vol nou en cada llengua. ser un agent actiu del propi aprenentatge, no Lʼ ESCOLA VALENCIANA
  21. 21. un receptor passiu; per això ha de participar jectes orals, de lectura i d’escriptura, tasques, en la fixació d’objectius, en la definició de les seqüències, etc. tasques, en la recerca i utilització dels recur- sos, en el control del treball i en l’avaluació • En aquestes unitats les habilitats comunica- dels resultats. tives (interacció, escolta, parla, lectura, es- criptura, interpretació i traducció) han de ser• Desitja obrir-se al món: en els temes que tractades de manera integrada. tracta (han de tenir rellevància fora de l’es- cola), en els mitjans que utilitza (noves tec- • Les tasques d’aprenentatge no han d’afavorir nologies) i l’esperit amb què els treballa només la reproducció de models, sinó la crea- (voluntat d’acció social). ció de literatura i art, la creació de coneixe- ment nou i l’acció social mitjançant el• Viu immergit en un univers mediàtic, per on llenguatge. circulen quantitats ingents d’informació, i necessita les habilitats, els procediments i la • La llengua ha de ser apresa i usada de manera capacitat crítica per a seleccionar, avaluar i integrada amb altres codis, com ara el gest, la organitzar aquesta informació i convertir-la imatge i el so (multilectoescriptures) i en con- en coneixement. junció amb les tecnologies de la informació• Construeix i reconstrueix constantment la i la comunicació. seua identitat lingüística i cultural a partir del paisatge lingüístic que l’envolta, dels discur- I en la recerca d’optimació i racionalització del sos en què pren part i de les experiències cul- currículum pròpies de l’educació plurilingüe, turals en què participa. un plantejament global de l’ensenyament i ús vehicular de totes les llengües exigirà enfoca-Aquest aprenent ha d’apropiar-se de la llengua ments plurilingües en línia amb els que proposamitjançant un enfocament comunicatiu i tex- el Consell d’Europa, especialment els enfoca-tual que tinga en compte que: ments plurilingües integrats:• L’ objecte d’aprenentatge no és el coneixe- 1 El Tractament Integrat de les Llengües ment de la llengua sinó l’habilitat per a usar- (TIL), que incorpora enfocaments nous, 23 la oralment i per escrit. La reflexió gramatical proposats i experimentats en el marc del hauria de fer-se, no de manera analítica i des- Consell d’Europa, com ara el portafolis de contextualitzada, sinó integrada majoritària- llengües, l’obertura a les llengües i la inter- ment dins les tasques comunicatives. comprensió.• Aquesta habilitat per a usar la llengua oral- 2 El Tractament Integrat de les Llengües i els ment i per escrit s’adquireix mitjançant tas- Continguts de les àrees no lingüístiques ques d’aprenentatge plantejades des d’una (TILC), amb diferents modalitats: a) per a les perspectiva d’autenticitat, és a dir, emmarca- llengües estrangeres: TILC en llengua estra- des en situacions comunicatives iguals o ngera (que sol anomenar-se Content and semblants a les de la vida real fora de l’escola. Language Integrated Learning — CLIL o bé,• Les activitats d’aprenentatge exigeixen la par- en la nostra llengua, Aprenentatge Integrat de ticipació activa de l’alumne/a, el treball co- Continguts i Llengües Estrangeres — AICLE); operatiu, l’autogestió i l’autoavaluació. b) per a les llengües principals d’escolaritza- ció, valencià i castellà: tres modalitats d’acord• Aquestes activitats no han de ser analítiques amb el context: TILC en immersió, TILC per i descontextualitzades, sinó que han d’estar a alumnat immigrant i TILC en la L1. Tots integrades dins d’unitats més complexes: pro- tres plantejaments constitueixen el que elUN MODEL Dʼ EDUCACIO PLURILINGUE I INTERCULTURAL PER AL SISTEMA EDUCATIU VALENCIA ́ ̈ ̀
  22. 22. Consell d’Europa anomena Language Across No seran possibles, però, aquesta coordinació the Curriculum — LAC o bé, en la nostra llen- i agrupament flexibles si cada professora o gua, ‘Llengües A través del Currículum’— professor no es planteja la seua actuació com també LAC), i convergeixen en un planteja- una tasca que va més enllà del seu treball ment comú en aules multilingües on la di- puntual a classe i que s’integra amb les actua- versitat dificulta un plantejament específic cions dels professors anteriors i posteriors, i la per a cada tipus d’alumnat. dels professors que actuen al mateix temps sobre els mateixos alumnes. Haurà d’assumir, Aquesta didàctica plurilingüe està encara a les doncs, una responsabilitat compartida amb la beceroles, però tots els sistemes educatius d’Eu- resta de l’equip de professores i professors pel ropa ja s’han posat en marxa i han començat a que fa a la consecució dels objectius tant lin- experimentar noves propostes i enfocaments en güístics com disciplinaris. Haurà de treballar línia amb el que tot just acabem de dir. conjuntament amb la resta mitjançant allò que anomenaríem ensenyament en equip. 3.7.2 L’ aplicació en el centre A. Disponibilitat de recursos: L’ aplicació en el centre d’un programa d’educa- És cert que l’equip de professores i professors té ció plurilingüe presenta dos aspectes fona- una responsabilitat extraordinària, eriçada de di- mentals: l’organització i la disponibilitat de ficultats, pel que fa a l’aplicació d’un projecte recursos. plurilingüe en un centre. Per això advertim que no es pot pretendre que el professorat inicie la implantació de un projecte d’educació plurilin- A. Organització: güe sense el suport i els recursos necessaris per a planificar-lo i aplicar-lo. L’ educació plurilingüe no és una innovació que puga ser aplicada individualment per un o més Concretament, un centre que vulga aplicar un professores o professors. Exigeix un planteja- programa d’educació plurilingüe amb garanties ment global, organitzatiu, metodològic i avalua- d’èxit ha de disposar dels recursos necessaris:24 tiu que implica tots els cicles i etapes, i la totalitat del professorat del centre. Aquest plan- 1 Professorat competent en les llengües que tejament global és el que permet: imparteix. • Una coordinació vertical que establisca una 2 Materials curriculars elaborats des de la continuïtat de continguts i metodologies al perspectiva de l’educació plurilingüe. llarg dels cicles i les etapes impartits per pro- fessores i professors diversos. 3 Professorat de suport, especialment necessari en el programa d’immersió i en escoles amb • Una coordinació horitzontal que harmonitze una proporció elevada d’alumnat immigrant. l’ensenyament i ús vehicular de les llengües impartides simultàniament als mateixos alum- 4 Recursos humans i materials suplementaris, nes per professores i professors diversos. d’acord amb les necessitats de l’alumnat del centre (immigrants, alumnat amb NEE…) i el • Una organització flexible de l’alumnat, que tipus del programa que aplica (immersió…). trenque la unitat indisoluble classe-docent, i que permeta afrontar el tractament de la 5 I, sobretot, una direcció i equip directiu amb diversitat des de perspectives noves. capacitat per a liderar el projecte. Lʼ ESCOLA VALENCIANA

×