EL GÒTIC L’Art de les ciutats a la  Baixa Edat Mitjana
Definició, Períodes i Difusió <ul><li>El gòtic el moviment artístic que es desenvolupa a l’Europa Occidental als segles XI...
CARACTERÍSTIQUES GENERALS <ul><li>És un art on es combinen  temes religiosos i temes profans -civils i domèstics- . </li><...
L’ARQUITECTURA
Característiques de l’Arquitectura  (I) <ul><li>La Catedral gòtica : </li></ul><ul><ul><li>L’edifici principal va ser la  ...
Característiques de l’Arquitectura  (II) <ul><ul><li>(Segueix )  </li></ul></ul><ul><ul><li>La  planta  va continuar sent,...
<ul><ul><li>(Segueix )  </li></ul></ul><ul><ul><li>Com a decoració exterior es feien servir  pinacles  de forma cònica o p...
Arc  ogival L’arc ogival també s’anomena apuntat o ametllat Arc ogival
Estructura esquelètica formada per quatre pilars units a quatre arcs ogivals i dos arcs ogivals que es creuen en diagonal,...
Arc  apuntat Volta de  creueria
Rossasses
Planta d’una catedral gòtica
Planta d’una catedral o església gòtica Forma de creu,però el transepte no es nota tant com en el romànic. Façana occident...
Esquema d’una catedral gòtica
Pinacles Arcs boterells o  arcbotants Pilar Arc ogival Volta de creueria Sistema constructiu
Voltes de Creuer
ELEMENTS ARQUITECTÒNICS DEL  GÒTIC
MANIFESTACIONS  ARQUITECTÒNIQUES
A) El GÒTIC  A  FRANÇA
Basílica de Saint Denis
Catedral de Chartres
Vitrall. Chartres
Notre Dâme de Paris
Notre Dâme de Paris
Vitralls de  Notre Dâme
Arcbotants de Notre Dame  de París
Catedral de Reims
Catedral de Amiens
Catedral de Beauvais
Interior de la Sainte Chapelle
B) El GÒTIC  A  EUROPA
ITÀLIA
Santa Maria de les Flors. Duomo de Florència (Itàlia)
Iglésia de la Santa Croce de Florència (Itàlia)
Plaça de la Signoria (Florència)
Duomo de Siena
Duomo de Milà
ANGLATERRA
Abadia de Westminster (Londres)
Interior de l’Abadia de Westminster
Catedral de Canterbury (Londres)
Catedral de Salisbury
Catedral de Dürham
ALEMANIA
Catedral de Colònia
PORTUGAL
Monestir de BATALHA
C) El GÒTIC  A  ESPANYA
Catedral de Burgos
Catedral de Burgos
Catedral de LLeó
Catedral de Toledo
Catedral de Palma de Mallorca
Arcbotants, agulles, pinacles, gàrgoles de la Catedral de Palma
Castell de Bellver (Mallorca)
Catedral de Sevilla
D) El GÒTIC  A  CATALUNYA
Santa Maria del Mar (Barcelona)
Esglésies gòtiques a Barcelona  Capella de Santa Àgata (1302) Santa Maria del Pi  (1319/20-1391)
Catedral de Barcelona
Catedral de Tarragona
Catedral de Girona
Catedral de Lleida
Monestir de Santes Creus
El Monestir de Santes Creus: Exemple del gòtic de Transició
Monestir de Poblet
Monestir de Poblet
Palaus i arquitectura civil a Barcelona Palau Aguilar. –actual Museu Picasso- Palau  dels Cervelló
Plaça del Rei i  Saló del Tinell
Hospital de la Santa Creu Actual Biblioteca de Catalunya
Drassanes
Saló del Consell de Cent  Ajuntament de Barcelona
L’ESCULTURA
<ul><li>L’objectiu principal de l’escultura era essencialment  decorar les façanes  de les esglésies i palaus. </li></ul><...
<ul><li>A partir del segle XIV, les obres escultòriques  se signaran  per part dels autors. </li></ul><ul><li>Materials:  ...
<ul><ul><li>Continua la temàtica religiosa. </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Judicis finals. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul...
Detall de la Verge del  Mainell  de la portada de la Verge daurada d’Amiens (1243) Escultura amb la seva policromia (proje...
CATEDRAL DE REIMS Portada oest, porta esquerra,  brancal  (1230-1260) Escultura. Portalades (I)
Timpà “el judici final” a Notre Dâme (París) Timpà de Chartres Brancal amb la Verge Blanca de la Catedral de Lleó
Timpà de la portalada del  Sarmental . Catedral deBurgos
 
Escultura. Capitells i Gàrgoles (II) Picapedrer. Cap de bou   Músic amb sac de gemecs. Soldat   Cap humà amb doble cos d'a...
Gàrgoles. Notre  Dame. Paris
Retaule de la Cartoixa de Miraflores, de Gil de Siloé.  L’Escultura.  Escultures Exemptes (III)
 
Pere IV. de Jaume Cascalls Monument funerari a Jaume II i Roger de Llúria
“ Sepulcre del rei Joan II”. Cartuja de Miraflores. Burgos
LA PINTURA
<ul><li>La pintura gòtica  s’inicia a Itàlia al segle XIII . Els dos centres creatius van ser  Florència  i  Siena . </li>...
<ul><li>Suports:  </li></ul><ul><ul><li>Pintures en fusta </li></ul></ul><ul><ul><li>Miniatures  (pintures que il·lustren ...
Mare de Déu de Sant Francesc Els primers pintors: CIMABUE (1.240-1.302)
Mare de Déu amb nen Els primers pintors: CIMABUE (1.240-1.302)
Els primers pintors: GIOTTO (1.267-1.337) “ Prendiment” de Giotto .
Capella dels Scrovegni. “Adoració dels Reis Mags”.
Escenes de Sant Francesc d’Asís, “Expulsió dels diables d’Arezzo” Els primers pintors: GIOTTO (1.267-1.337)
“ Somni de  Sant Joaquim” Els primers pintors: GIOTTO (1.267-1.337)
“ Abraçada davant la porta daurada” Els primers pintors: GIOTTO (1.267-1.337)
Diferents frescos de Giotto. A la cantonada superior esquerra la “Fugida a Egipto”, en la superior dreta el “Sant enterram...
“ Crucifix” Els primers pintors: GIOTTO (1.267-1.337)
ROGIER VAN DER WEYDEN (1399-1464) “ Lady Wearing”
ROGIER VAN DER WEYDEN (1399-1464) “ L‘Anunciació”
JAN VAN EYCK (1390-1441) “ El Matrimoni Arnolfini”
Santa Margarida (pel drac), patrona dels naixements o Santa Marta (per l’escombra) patrona de la llar Firma i data: “Johan...
Estacions del Via Crucis Mirall convex. El quadre representa una cerimònia matrimonial que es podia celebrar sense la pres...
Jan Van Eyck. Verge del canonge Van der Paele
JAN VAN EYCK (1390-1441) Adoració del Xai
Esperit Sant Verges Confessors Font de la Vida Adoració de l’Agnell Antic Testament Nou Testament JAN VAN EYCK (1390-1441)
EL BOSCH (1450-1516) El Jardí de les Delícies
El Judici Final ( 1504 ) El  Paradís  Taula central  L’Infern  EL BOSCH (1450-1516)
“ El Carro del fenc ( 1500 -1502 )” El  Paradís  Taula central  L’Infern  EL BOSCH (1450-1516)
Lluís Dalmau Retaule de la Mare de Déu dels Consellers
DICCIONARI -  Arcbotant : arc que transmet l’empenta de la volta de creueria, de la nau central als contraforts . <ul><li>...
-  Pilar : element arquitectònic vertical, de suport, aïllat i massís, sobre el qual descansa una volta, una coberta o alg...
-  Taula:  fusta plana i de poc gruix pintada, que generalment representa escenes. -  Tremp:  el més freqüent per pintar s...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

El Gotic

12,506

Published on

Published in: Spiritual
0 Comments
5 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
12,506
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
5
Actions
Shares
0
Downloads
259
Comments
0
Likes
5
Embeds 0
No embeds

No notes for slide
  • stir
  • El Gotic

    1. 1. EL GÒTIC L’Art de les ciutats a la Baixa Edat Mitjana
    2. 2. Definició, Períodes i Difusió <ul><li>El gòtic el moviment artístic que es desenvolupa a l’Europa Occidental als segles XII, XIII, XIV i a la primera meitat del XV. </li></ul><ul><li>El gòtic es divideix en tres períodes : </li></ul><ul><ul><li>Període de formació (segona meitat s.XII): Es barregen trets gòtics amb característiques romàniques. (= gòtic de transició ) </li></ul></ul><ul><ul><li>Període de plenitud (s.XIII i s.XIV): Màxim esplendor. </li></ul></ul><ul><ul><li>Període final (s.XV): augmenta extraordinàriament l'ornamentació (= gòtic flamíger ) </li></ul></ul><ul><li>Difusió: </li></ul><ul><ul><li>Va néixer a França des d’on es va difondre per Occident, on es van aixecar edificis més alts i religiosos. </li></ul></ul>
    3. 3. CARACTERÍSTIQUES GENERALS <ul><li>És un art on es combinen temes religiosos i temes profans -civils i domèstics- . </li></ul><ul><li>Reflexa els valors de la classe social burgesa , que ajuda i rep el suport de la Monarquia, a les ciutats. </li></ul><ul><li>És un art essencialment urbà . </li></ul><ul><li>Té una finalitat decorativa més que didàctica. </li></ul><ul><li>Naturalisme : S’intenta representar la realitat d’una manera proporcionada i tant realista com els fos possible als artistes. </li></ul><ul><li>Obres de gran tamany; de dimensions monumentals. </li></ul>
    4. 4. L’ARQUITECTURA
    5. 5. Característiques de l’Arquitectura (I) <ul><li>La Catedral gòtica : </li></ul><ul><ul><li>L’edifici principal va ser la Catedral </li></ul></ul><ul><ul><li>També es van construir Esglésies i Monestirs i edificacions d’Arquitectura civil com Palaus i Cases senyorials -per a nobles i grans burgesos-, Ajuntaments -per al govern de la ciutat- i Llotges -per als mercaders-. </li></ul></ul><ul><ul><li>Edificacions altes i de murs estrets. Verticalitat : la catedral gòtica mostra sobretot línies verticals. Desapareix l'horitzontalitat i l'alçada arriba a extrems inconcebibles. </li></ul></ul><ul><ul><li>Molt il·luminades :Els interior s'il·luminen amb llums de colors a través dels vitralls . També hi contribueixen a la lluminositat els rosetons o rosasses (finestres circulars). </li></ul></ul>
    6. 6. Característiques de l’Arquitectura (II) <ul><ul><li>(Segueix ) </li></ul></ul><ul><ul><li>La planta va continuar sent, essencialment, de creu llatina però es redueix la llargària del transsepte. </li></ul></ul><ul><ul><li>En algunes construccions va aparèixer la planta de 3 naus longitudinals sense creuer. </li></ul></ul><ul><ul><li>Utilització d’un nou arc, més alt i lleuger, que rep el nom d’apuntat o ogival . </li></ul></ul><ul><ul><li>Ús d’un nou tipus de volta que substitueix la volta de canó. La volta de creueria : formada per la intersecció de 2 arcs apuntats. El pes del sostre cau sobre els nervis i es projecta sobre els pilars o columnes. </li></ul></ul><ul><ul><li>Per contenir la força de les voltes, als murs exteriors, s’usaven un sistema d’arcbotants i de contraforts, que repartien el pes. </li></ul></ul>
    7. 7. <ul><ul><li>(Segueix ) </li></ul></ul><ul><ul><li>Com a decoració exterior es feien servir pinacles de forma cònica o piramidal , fletxes , agulles i gàrgoles </li></ul></ul><ul><ul><li>La portalada gòtica tindrà els mateixos elements constructius i decoratius que la romànica. Es diferenciarà per: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>A)l’ús de l’arc ogival, </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>B)per l’amplitud i grandària de la porta d’entrada -apareixeran dues portalades laterals , a banda i banda de la principal, que donaran pas a les naus laterals. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>C)per l’ús ocasional d’una rosassa amb vitralls , en lloc del timpà </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>D)per l’ús d’una superfície triangular que corona l’arquivolta i que rep el nom de gablet . </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Es mantindrà l’ús d’absís, absidioles, contraforts, claustres… </li></ul></ul><ul><ul><li>Els interiors estan poc decorats (capitells senzills), hi ha tribunes superiors i arcs formerers. </li></ul></ul>Característiques de l’Arquitectura (III)
    8. 8. Arc ogival L’arc ogival també s’anomena apuntat o ametllat Arc ogival
    9. 9. Estructura esquelètica formada per quatre pilars units a quatre arcs ogivals i dos arcs ogivals que es creuen en diagonal, anomenats nervis. El punt on es creuen els nervis és la clau de volta.. Volta de creueria Volta de creueria nervis pilars clau de volta arc ogival
    10. 10. Arc apuntat Volta de creueria
    11. 11. Rossasses
    12. 12. Planta d’una catedral gòtica
    13. 13. Planta d’una catedral o església gòtica Forma de creu,però el transepte no es nota tant com en el romànic. Façana occidental Façana meridional absis i absidioles Torre campanar Volta de creueria pilar transepte creuer Deambulatori o girola
    14. 14. Esquema d’una catedral gòtica
    15. 15. Pinacles Arcs boterells o arcbotants Pilar Arc ogival Volta de creueria Sistema constructiu
    16. 16. Voltes de Creuer
    17. 17. ELEMENTS ARQUITECTÒNICS DEL GÒTIC
    18. 18. MANIFESTACIONS ARQUITECTÒNIQUES
    19. 19. A) El GÒTIC A FRANÇA
    20. 20. Basílica de Saint Denis
    21. 21. Catedral de Chartres
    22. 22. Vitrall. Chartres
    23. 23. Notre Dâme de Paris
    24. 24. Notre Dâme de Paris
    25. 25. Vitralls de Notre Dâme
    26. 26. Arcbotants de Notre Dame de París
    27. 27. Catedral de Reims
    28. 28. Catedral de Amiens
    29. 29. Catedral de Beauvais
    30. 30. Interior de la Sainte Chapelle
    31. 31. B) El GÒTIC A EUROPA
    32. 32. ITÀLIA
    33. 33. Santa Maria de les Flors. Duomo de Florència (Itàlia)
    34. 34. Iglésia de la Santa Croce de Florència (Itàlia)
    35. 35. Plaça de la Signoria (Florència)
    36. 36. Duomo de Siena
    37. 37. Duomo de Milà
    38. 38. ANGLATERRA
    39. 39. Abadia de Westminster (Londres)
    40. 40. Interior de l’Abadia de Westminster
    41. 41. Catedral de Canterbury (Londres)
    42. 42. Catedral de Salisbury
    43. 43. Catedral de Dürham
    44. 44. ALEMANIA
    45. 45. Catedral de Colònia
    46. 46. PORTUGAL
    47. 47. Monestir de BATALHA
    48. 48. C) El GÒTIC A ESPANYA
    49. 49. Catedral de Burgos
    50. 50. Catedral de Burgos
    51. 51. Catedral de LLeó
    52. 52. Catedral de Toledo
    53. 53. Catedral de Palma de Mallorca
    54. 54. Arcbotants, agulles, pinacles, gàrgoles de la Catedral de Palma
    55. 55. Castell de Bellver (Mallorca)
    56. 56. Catedral de Sevilla
    57. 57. D) El GÒTIC A CATALUNYA
    58. 58. Santa Maria del Mar (Barcelona)
    59. 59. Esglésies gòtiques a Barcelona Capella de Santa Àgata (1302) Santa Maria del Pi (1319/20-1391)
    60. 60. Catedral de Barcelona
    61. 61. Catedral de Tarragona
    62. 62. Catedral de Girona
    63. 63. Catedral de Lleida
    64. 64. Monestir de Santes Creus
    65. 65. El Monestir de Santes Creus: Exemple del gòtic de Transició
    66. 66. Monestir de Poblet
    67. 67. Monestir de Poblet
    68. 68. Palaus i arquitectura civil a Barcelona Palau Aguilar. –actual Museu Picasso- Palau dels Cervelló
    69. 69. Plaça del Rei i Saló del Tinell
    70. 70. Hospital de la Santa Creu Actual Biblioteca de Catalunya
    71. 71. Drassanes
    72. 72. Saló del Consell de Cent Ajuntament de Barcelona
    73. 73. L’ESCULTURA
    74. 74. <ul><li>L’objectiu principal de l’escultura era essencialment decorar les façanes de les esglésies i palaus. </li></ul><ul><li>A diferència del romànic, la finalitat didàctica està menys present . </li></ul><ul><li>A partir del segle XIII, l’escultura gòtica es va fent més naturalista (realisme en les representacions, sensació de moviment i volum) i expressiva, trencant els esquemes de rigidesa i esquematisme del romànic. </li></ul><ul><li>Continua depenent de l’Arquitectura , però a partir del segle XIV es fa més habitual l’escultura exempta , independent de la construcció, en els interiors dels temples – retaules - o en monuments de caràcter funerari . </li></ul>Característiques de l’Escultura (I)
    75. 75. <ul><li>A partir del segle XIV, les obres escultòriques se signaran per part dels autors. </li></ul><ul><li>Materials: Pedra, marbre, bronze i fusta policromada </li></ul><ul><li>Tipus: </li></ul><ul><ul><li>Portalades </li></ul></ul><ul><ul><li>Capitells i Gàrgoles </li></ul></ul><ul><ul><li>Escultures exemptes </li></ul></ul><ul><li>(independents de </li></ul><ul><li> l’edifici) </li></ul>Característiques de l’Escultura (II) <ul><li>Al Timpà </li></ul><ul><li>A les arquivoltes </li></ul><ul><li>Als Brancals </li></ul><ul><li>Al mainell </li></ul><ul><li>Per als retaules de les esglésies </li></ul><ul><li>Monuments funeraris </li></ul>
    76. 76. <ul><ul><li>Continua la temàtica religiosa. </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Judicis finals. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Temes d’escenes bíbliques: Anunciació, Ascensió, Nativitat. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Temes passionals. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Escultura funerària. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>La mare de Déu i els apòstols </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Representació de Reis i nobles. </li></ul></ul><ul><ul><li>Creixent interès per la natura: Vegetació i temes naturals. Animals </li></ul></ul><ul><ul><li>Animals mitològics i fantàstics. </li></ul></ul>Característiques de l’Escultura (III)
    77. 77. Detall de la Verge del Mainell de la portada de la Verge daurada d’Amiens (1243) Escultura amb la seva policromia (projecció visual) Escultura. Portalades (I) CATEDRAL DE’AMIENS
    78. 78. CATEDRAL DE REIMS Portada oest, porta esquerra, brancal (1230-1260) Escultura. Portalades (I)
    79. 79. Timpà “el judici final” a Notre Dâme (París) Timpà de Chartres Brancal amb la Verge Blanca de la Catedral de Lleó
    80. 80. Timpà de la portalada del Sarmental . Catedral deBurgos
    81. 82. Escultura. Capitells i Gàrgoles (II) Picapedrer. Cap de bou Músic amb sac de gemecs. Soldat Cap humà amb doble cos d'au. Ocell i un altre animal Personatge barbat amb ales. Cap de monste orellut amb ales. Caïm i Abel. Adam i Eva treballant Vegetació Personatge amb un ocell a la ma i cos amb un segon cap d'animal
    82. 83. Gàrgoles. Notre Dame. Paris
    83. 84. Retaule de la Cartoixa de Miraflores, de Gil de Siloé. L’Escultura. Escultures Exemptes (III)
    84. 86. Pere IV. de Jaume Cascalls Monument funerari a Jaume II i Roger de Llúria
    85. 87. “ Sepulcre del rei Joan II”. Cartuja de Miraflores. Burgos
    86. 88. LA PINTURA
    87. 89. <ul><li>La pintura gòtica s’inicia a Itàlia al segle XIII . Els dos centres creatius van ser Florència i Siena . </li></ul><ul><li>La burgesia es converteix en un dels clients principals de les obres pictòriques i els pintors es comencen a organitzar en gremis. </li></ul><ul><li>La pintura serà l’art que més canviarà en el gòtic: </li></ul><ul><ul><li>Realisme i minuciositat en les representacions. </li></ul></ul><ul><ul><li>Major naturalitat i expressivitat en els personatges: sensació de moviment i cares que transmeten sentiments i emocions . </li></ul></ul><ul><ul><li>Colors brillants, daurats d’influència oriental. </li></ul></ul><ul><ul><li>Desapareix el resseguit amb línia negra i prenen importància l es formes i els colors. </li></ul></ul><ul><ul><li>S’estudia millor l’espai, incorporant la perspectiva , la llum i la degradació de colors . </li></ul></ul><ul><ul><li>Introducció de fons i paisatges a les obres. </li></ul></ul>Característiques de la Pintura
    88. 90. <ul><li>Suports: </li></ul><ul><ul><li>Pintures en fusta </li></ul></ul><ul><ul><li>Miniatures (pintures que il·lustren els llibres religiosos). </li></ul></ul><ul><li>Tècniques: </li></ul><ul><ul><li>S’introdueix la tècnica del tremp –amb clara d’ou. Sobre fusta-. </li></ul></ul><ul><ul><li>S’introdueix la tècnica de l’oli –especialment a la pintura flamenca- </li></ul></ul><ul><li>Motius: </li></ul><ul><ul><li>Escenes bíbliques i dels evangelis i vides de sants. </li></ul></ul><ul><ul><li>La Crucifixió de Crist. </li></ul></ul><ul><ul><li>Escenes de la vida quotidiana. </li></ul></ul><ul><li>A partir del segle XIV, els quadres se signaran per part dels autors: Cimabue, Giotto, Van Der Weyden, Jan Van Eyck o El Bosch </li></ul>Característiques de la Pintura (II) <ul><li>Sobre taules –a l’altar darrera el mossèn-. Apareixen els tríptics </li></ul><ul><li>Retaules als absis. </li></ul>
    89. 91. Mare de Déu de Sant Francesc Els primers pintors: CIMABUE (1.240-1.302)
    90. 92. Mare de Déu amb nen Els primers pintors: CIMABUE (1.240-1.302)
    91. 93. Els primers pintors: GIOTTO (1.267-1.337) “ Prendiment” de Giotto .
    92. 94. Capella dels Scrovegni. “Adoració dels Reis Mags”.
    93. 95. Escenes de Sant Francesc d’Asís, “Expulsió dels diables d’Arezzo” Els primers pintors: GIOTTO (1.267-1.337)
    94. 96. “ Somni de Sant Joaquim” Els primers pintors: GIOTTO (1.267-1.337)
    95. 97. “ Abraçada davant la porta daurada” Els primers pintors: GIOTTO (1.267-1.337)
    96. 98. Diferents frescos de Giotto. A la cantonada superior esquerra la “Fugida a Egipto”, en la superior dreta el “Sant enterrament”, a l’esquerra inferior “la Ressurrecció de Llàtzer”. Capella Scrovegni, Padua. 1306 .
    97. 99. “ Crucifix” Els primers pintors: GIOTTO (1.267-1.337)
    98. 100. ROGIER VAN DER WEYDEN (1399-1464) “ Lady Wearing”
    99. 101. ROGIER VAN DER WEYDEN (1399-1464) “ L‘Anunciació”
    100. 102. JAN VAN EYCK (1390-1441) “ El Matrimoni Arnolfini”
    101. 103. Santa Margarida (pel drac), patrona dels naixements o Santa Marta (per l’escombra) patrona de la llar Firma i data: “Johannes de Eyck fuit hic 1434” Giovanna Cenami. Està embarassada (però no van tenir fills) Gos, símbol de la fidelitat Sabates. Caminar descalços és prova de la celebració d’una cerimònia religiosa. A més es creia que caminar descalços assegurava la fertilitat Giovanni Arnolfini Fruita de luxe, taronges Rosari, regal habitual del nuvi a la núvia Llum amb una sola espelma, símbol de l’ull de Déu Jan Van Eyck. Matrimoni Arnolfini. Una cerimònia matrimonial. Un quadre ple de símbols
    102. 104. Estacions del Via Crucis Mirall convex. El quadre representa una cerimònia matrimonial que es podia celebrar sense la presència de un sacerdot. Bastava amb la presència de dos testimonis que es veuen reflectits en el mirall, a més a més dels contraents. Un dels testimonis va ser Jan Van Eyck segons diu a dalt.
    103. 105. Jan Van Eyck. Verge del canonge Van der Paele
    104. 106. JAN VAN EYCK (1390-1441) Adoració del Xai
    105. 107. Esperit Sant Verges Confessors Font de la Vida Adoració de l’Agnell Antic Testament Nou Testament JAN VAN EYCK (1390-1441)
    106. 108. EL BOSCH (1450-1516) El Jardí de les Delícies
    107. 109. El Judici Final ( 1504 ) El Paradís Taula central L’Infern EL BOSCH (1450-1516)
    108. 110. “ El Carro del fenc ( 1500 -1502 )” El Paradís Taula central L’Infern EL BOSCH (1450-1516)
    109. 111. Lluís Dalmau Retaule de la Mare de Déu dels Consellers
    110. 112. DICCIONARI - Arcbotant : arc que transmet l’empenta de la volta de creueria, de la nau central als contraforts . <ul><li>Arc ogival: Arc format per l'encreuament de dos arcs de mig punt i que resulta una llança més o menys apuntada. </li></ul>- Contrafort : Pilar que fa cos amb un mur i li fa de reforç.
    111. 113. - Pilar : element arquitectònic vertical, de suport, aïllat i massís, sobre el qual descansa una volta, una coberta o alguna altra càrrega. - Pinacle : element arquitectònic terminal acabat generalment en punta. - Rosassa : Finestral circular vidrada, que es troba generalment a la façana occidental de les esglésies, a sobre de les portes. <ul><li>Retaule : Conjunt de taules pintades, que generalment representen escenes religioses, </li></ul><ul><li>col·locat darrere l'altar. </li></ul>
    112. 114. - Taula: fusta plana i de poc gruix pintada, que generalment representa escenes. - Tremp: el més freqüent per pintar sobre fusta era el tremp d’ou: 2 parts de rovell, 1 aigua i 2 parts pigment . Utilitzat en la policromia dels retaules. - Vitrall: Vidriera de colors d'alguns finestrals, construïda segons un disseny o dibuix previ i manegada generalment amb plom sobre un bastidor metàl·lic. <ul><li>Volta de creueria: consisteix en el creuament entre arcs apuntats que formen una estructura de nervis Els panys que queden entre els arcs s’omplen amb fines lloses de pedra </li></ul>Trifori: G aleria estreta que se situa sobre les naus laterals d'una església amb obertures sobre la nau central. El conjunt d'aquestes obertures també rep el nom de trifori.
    1. ¿Le ha llamado la atención una diapositiva en particular?

      Recortar diapositivas es una manera útil de recopilar información importante para consultarla más tarde.

    ×