1. La psicologia: ciència del comportament humà
La psicologiaes defineix com l’estudi científic de la conducta i l’experiència.
Aristòtil tenia la teoriade que el cos era la matèria i l’anima era la forma.
Tipus d’ànima:
Anima sensitiva: inclou les funcions vegetatives, la percepció sensible
i el moviment local (animals).
Anima vegetativa: fan les funcions de nutrició i reproducció (plantes)
Animals racionals: funcions vegetatives, sensitives, enteniment i
raó/voluntat (humans).
Els primers estudis van venir de la psicofísica i la psicobiologia.
E. H. Weber i Theodor Fechner van fer la llei de Weber – Fechner, que
deia: perquè una sensació augmenti ha de produir-se un augment d’estímul.
Ciència empírica
Wilhem Wund va ser el primer en fundar un laboratori experimental de
psicologia es considera una ciència empírica perquè utilitza com a mètodes
de treball l’observació i l’experimentació.
Conductisme
Estudi de la psicologia amb la conducta externa.
Connexió “estímul – resposta”, és el resultat d’un aprenentatge
Personalitat i comportament humà, resultats d’aprenentatge.
La personalitat i el comportament es poden modificar.
Psicoanàlisi
Comença amb Freud
Comportament humà i personalitat son elements inconscients.
D’aquest elements, alguns són innats i d’altres s’adquireixen.
Creuen que l’ésser humà està reprimit amb els seus impulsos (sexuals
i agressius) i la repressió d’això pot produir trastorns psíquics. La
curació de les malalties mentals s’aconsegueix en fer conscients els
continguts de la nostra ment que estaven reprimits.
La nostra cultura reprimeix aquests impulsos.

2. Psicologia humanista
Volen destacar el comportament humà.
Som ésser humans però a mesura que madurem ens anem convertint
en persones.
A mesura que passa la vida tenim problemes i això ens provoca
frustracions, que ens ajuden a madurar. Això es la malaltia mental.
Psicologiacognitiva
Estudia el coneixement humà com a processament d’informació.
Ve donada per la imaginació, la intel·ligència…
Utilitza l’ordinador com a model de la conducta humana.
Tipus de conducta animal i humana
Tàxies i tropismes: formes elementals de respostes que estan
regides per processos bioquímics. S’observen en organismes inferiors.
o Tàxies: reaccions davant de certs estímuls. Les tenen els
organismes unicel·lulars.
o Tropismes: reaccions de moviment. Les tenen els organismes
pluricel·lulars.
Reflexos i instint.
o Reflexos: respostes involuntàries d’un organisme amb la
finalitat d’adaptar-se al medi.
o Instint: pautes fixes de comportament sense necessitat
d’aprenentatge.
Conductes apreses: influeix en els animals superiors i els humans.
Adquireixen una conducta o la modifiquen a través de la repetició i de
l’experiència.
Conductes conscients: 2 tipus de consciencia:
o Espontània: pròpia de les espècies animals. Conjunt d’activitats
i processos interns a través dels quals els organismes
aconsegueixen adaptar-se.
o Reflexiva: conjunt d’activitats i processos interns que
capaciten als éssers humans en ser conscients de si mateixos
del seu comportament i de la seva consciencia.
Aprenentatge: adquisició que fa tot individu en la seva conducta de manera
sistemàtica i duradora, després d’haver-se trobat diverses vegades en la
mateixasituació.

3. Tipus:
Aprenentatge associatiu: tipus d’aprenentatge que es produeix per
associació entre estímul i resposta. 2 tipus:
o Condicionament clàssic: estudia dels actes reflexos. Estímuls
naturals produeixen respostes naturals (reflex natural). Pavlov
va veure que apart de l’estímul natural també hi ha l’estímul
neutre que no té cap resposta.
Estímul neutre + estímul natural = nou aprenentatge.
Estímul neutre: estímul condicionat = resposta condicionada
(reflex condicionat).
o Condicionament operat: Skinner i Thormdike són els iniciadors.
Seqüència de l’aprenentatge es diferent. Resultat es el
aprenentatge que fa que es modifiqui la teva conducta.
Thorndike: assaig i error. Aprenentatge comú en animals.
Skinner fou un dels iniciadors del conductisme. Skinner va veure que
el resultat positiu, tendeix a ser repetit.
La teoria de Pavlov es referia als reflexos i la teoria de Skinner es
centra en teoria més complexes i fins i tot aquelles que intervé la
voluntat /decisió.
Aprenentatge perceptiu cognitiu (no està dintre de l’associatiu): el
subjecte construeix el coneixement del món i projecta els significats
que construeix. Som nosaltres que percebem el món de la nostra
manera. Elaborem una organització de coneixement. Diferents tipus:
o Aprenentatge per discriminació: comparacions entre estímuls.
o Aprenentatge latent: no som conscients del que aprenem.
o Aprenentatge per discerniment i descobriment: moment
intuïtiu en que es veu la solució del problema.
o Aprenentatge per imitació.
Konrad Lorenz va estudiar els ànecs que tenen un comportament intuïtiu. Va
descobrir que persegueixen qualsevol cosa que estigui en moviment.
Estructura conscient del psiquisme humà
Filtres del nostre coneixement sensible:
Atenció: sense atenció no percebem. La atenció es l’estat d’orientació
i preparació de l’individu cap a la percepció de certs estímuls en
particulars.
Sentits: no tots els estímuls són susceptibles.

4. El cervell: tenen una certa capacitat d’atenció. Només filtra aquells
estímuls que pot assumir. La qualitat de la sensació depèn de la fibra
nerviosa afectada i de l’àrea del cervell activada en el procés de la
sensació.
Interessos: els nostres gustos fan que dirigim la nostra atenció a
determinats objectes.
Les peces del nostre conscient són:
Sensació: procés de coneixement més simple. Consisteix en captar
energia en el medi ambient i el sistema nerviós o transforma en
sensacions.
Fases de la sensació:
o Fase física: energia del medi ambient que estimula un
òrgan del sentit.
o Fase fisiològica: el estímul produeix una alteració en un
òrgan sensorial que condueixen el corrent nerviós des de
l’òrgan sensorial fins l’escorça general.
o Fase psíquica: coneixement de la qualitat sentida.
Llindars de la sensació
Llindars mínim: mínima quantitat d’estímul perquè s’estimuli l’òrgan.
L’energia que no captem es diu energia muda.
Llindar diferencial: quantitat mínima d’estímul que s’ha d’afegir per
notar la diferència.
Llindar màxim: quantitat d’energia/estímul que si s’augmenta no es
produeix augment de sensació.
Weber i Fechner van estudiar els llindars.
Percepció
Integració de dades personals en objectes unitaris. La percepció ho
organitza i ho ordena.
Dues teories bàsiques:
1. Teoria associativa (Wundt): la percepció es la suma de successives
sensacions.
2. La Gestalt (Kölher): la percepció es una interpretació totalitzadora
per la qual aprenem la realitat d’una manera significativa.

5. Lleis de la Gestalt
1er principi: tot no es igual a la suma de les parts.
Lleis:
Llei de la proximitat: tendim a integrar en una mateixa figura
els objectes propers a tu.
Llei de semblança: els objectes que són similars tendim a
interpretar-los en una mateixa figura.
Llei de continuïtat: els objectes que apareixen en una successió
de continuïtat i tendeixen a ser integrats en una mateixa
figura.
Llei de contrast: es refereix a la grandària dels elements
integrats de la figura. Un mateix element segons la seva
relació.
Llei de clausura o tancament: es tendeix, en la percepció, a
clausurar, és a dir, a tancar la figura, a completar aquella
figura que sembla incompleta.
Llei de la pregnància de la bona forma: tendim a percebre les coses amb el
significat més clar possible. Tenim tendència a accentuar la simetria, a
eliminar trets discordants i a perfeccionar la figura.
Moviment comú o destinació comuna: els elements que es desplacen en la
mateixa direcció tendeixen a ser percebuts com un grup o un conjunt.
Memòria
Definició: facultat que fa possible la nostra relació amb el passat. Es
manifesta com la base de l’aprenentatge.
Tipus:
Memòria sensorial: imatges que han captat mitjançant els sentits.
MCT (memòria curt termini): aquella que manté la informació durant
segons/minuts.
MLT (memòria llarg termini): requereix esforç perquè emmagatzema
la informació al cervell.
Fases de la memòria:
1. Fixació.
2. Codificació.
3. Conservació.
4. Recuperació: Record, evocació, locació, reproducció i reconeixement.

6. Causes de l’oblit:
Falta de processament.
Desús.
Interferència, 2 tipus: retroactiva i proactiva.
Repressió.
Patologia de la memòria
1. Amnèsia: pèrdua de la memòria. De la pròpia identitat.
2. Hipermnèsia: cosa oblidada que apareix detalladament.
3. Paramnèsia: sensació de reconeixement falç.
Imaginació
Ens permet representar mentalment objectes que han desaparegut o no.