1. Interculturalitat I
No sé si recordareu el conte de “Els cecs i l’elefant”, en ella sis savis cecs volen
saber com és un elefant. Com que el “veien” a través del tacte cadascú tingué
una idea diferent de l’animal: “un tub enorme”, “una columna peluda”, “una
paret de castell” o “una muntanya que passeja”.
Entendre la diversitat cultural s’assembla una mica a la historia dels sis cecs i
l’elefant, tots en tenim una visió de la diferencia, del món que ens envolta i de la
societat que construïm. La idea que vivim en societats monoculturals ha
desaparegut, malgrat alguns s’entestin a fer fora el diferent.
La diversitat és un fet present des de l’inici dels temps. El món sempre ha estat
divers, mai ha estat uniforme. Les societats s’han format a partir de la diversitat
i han anant sorgit nous grups i noves cultures que s’han anat incorporant a la
pluralitat de maneres de veure i viure el món.
La diversitat és un fet necessari per la humanitat. Segons la Declaració
UNESCO sobre la Diversitat Cultural, la diversitat cultural és “tan necessària
per al gènere humà com la diversitat biològica ho és per als éssers vius”, és un
imperatiu ètic indissociable del respecte de la dignitat de la persona.

2. També és cert que no només no vivim en societats uniculturals sinó que la
diversitat cultural no vol dir que les diverses cultures visquin de forma aïllada.
Si ja hem assumit que vivim en societats diverses i plurals, com podem passar
de la diversitat cultural a la interculturalitat? Tot i que podem pensar que aquest
dos conceptes tenen un significat semblant hi ha certs matisos que cal tenir
presents.
La interculturalitat fa un pas més enllà, és el pas de la coexistència a la
convivència. La interculturalitat és la convivència positiva entre cultures. La
convivència, forçosament, implica comunicació i diàleg. Així doncs, la
interculturalitat és la comunicació, l’apropament i la comprensió dels altres.
Aquest diàleg posa el seu accent en l’intercanvi, en conèixer el que és divers
per poder trobar els punts d’unió; identificar i trobar allò que ens diferencia per
celebrar tot allò que sí tenim en comú. La clau per viure la interculturalitat des
del diàleg és acceptar que hi ha altres maneres d’interpretar el món. Dialogar
amb l’altre va més enllà que un mer intercanvi d’informació: implica reconèixer
que hi ha múltiples formes d’actuar, i que totes poden ser legítimes. Assumir
l’existència d’altres formes de pensar afavoreix la relativització dels nostres
propis punts de vista, cosa que ens permetrà conèixer-nos millor.
El treball per un diàleg intercultural positiu i convivencial ha de néixer ja en el
context educatiu de l’infant: família, escola i entorn. Això vol dir que unim
esforços i reflexions per incorporar la perspectiva intercultural en l’educació, i
això més que un elefant, és un “mamut” vist de diferents angles.
Alguns enllaços d’interès.
El conte dels sis cecs i l’elefant
Declaració UNESCO sobre la Diversitat Cultural
Joventuts diverses en una societat diversa