Your SlideShare is downloading. ×
Dossier tecniques tractament informacio 2012
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Dossier tecniques tractament informacio 2012

826
views

Published on


0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
826
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
25
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Tècniques de tractament de la informació Escola Cervetó Granollers 1 TÈCNIQUES DE TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ ESCOLA CERVETÓ Granollers
  • 2. Tècniques de tractament de la informació Escola Cervetó Granollers 2 Dossier de tècniques de tractament de la informació Presentació ....................................................................................................... Pàg. 3 Aspectes a tenir en compte per fer un bon estudi ............................................. Pàg. 4 Diferents estils de lectura ................................................................................. Pàg. 6 Subratllat d’un text .......................................................................................... Pàg. 7 El Resum ......................................................................................................... Pàg. 9 L’esquema ....................................................................................................... Pàg. 10 Mapes conceptuals ......................................................................................... Pàg. 12 Presa d’apunts ................................................................................................. Pàg. 13 Preparació d’un examen ................................................................................ Pàg. 15 L’exposició oral .............................................................................................. Pàg. 18 El treball monogràfic....................................................................................... Pàg. 21 L’entrevista ..................................................................................................... Pàg. 28 Pautes per comentar un text literari .............................................................. Pàg. 30 Pautes per comentar un text científic.............................................................. Pàg. 33
  • 3. Tècniques de tractament de la informació Escola Cervetó Granollers 3 Presentació Des de l’escola pensem que l’ús de qualsevol tècnica que ajudi a interpretar, analitzar, organitzar, interioritzar,... la informació és necessària per fer un bon aprenentatge i interpretar la realitat que ens envolta. És per això que hem pensat fer un recull d’algunes de les tècniques (que ja han estat treballades a l’aula en diferents moments) perquè puguis recordar el procediment. Per tal de fer un bon ús d’aquestes tècniques és important que cadascú se les faci seves i adapti aquests recursos a les necessitats personals o a demanda de l’àrea o matèria. Pensem que la posada en pràctica d’aquestes tècniques s´ha d’anar adquirint progressivament i que la pràctica és el millor exercici per aconseguir-ho.
  • 4. Tècniques de tractament de la informació Escola Cervetó Granollers 4 Aspectes a tenir en compte per fer un bon estudi Quan parlem de tècniques d’aprenentatge moltes vegades només pensem en estratègies per fer un bon estudi, però cal que tinguem en compte molts altres aspectes com les condicions personals o les condicions ambientals per tenir un bon procés d’aprenentatge. Tot és important per fer un bon estudi. Ens referim a les condicions ambientals quan parlem de tots aquells aspectes que ens envolten: l’ambient familiar , l’adaptació escolar i social. També cal que tinguis en compte:  El lloc hauria de ser sempre el mateix, per tenir a l'abast tot el que necessitis. Aquest lloc ha de ser agradable i còmode, és important sentir-se bé on s’estudia.  És important tenir una bona il·luminació, preferentment hauria de ser natural, però si és artificial cal que estigui situada de manera que no ens fem ombra.  La cadira hauria de ser prou còmode, amb el respatller vertical, és important que mantingui la columna vertebral recta. Cal evitar seients massa còmodes com el sofà, llits... ja que afavoreixen més situacions de descans que no pas d’estudi actiu (subratllant, resumint...)  La taula hauria de ser ampla i estar ordenada, per evitar distraccions.  La temperatura ha de ser la ideal, no ha de fer ni massa fred ni massa calor.  És important que hi hagi el màxim silenci possible, per evitar distraccions. Ens referim a condicions personals quan parlem d’aspectes com:  La motivació personal, tenir ganes d’aprendre, de saber més... és el motor del nostre aprenentatge.  Estar en bones condicions físiques, tant alimentàries com de descans.  Tenir una bona autoestima. És important creure en nosaltres mateixos, què som capaços de fer i que, si ens ho proposem, podem tenir èxit en els nostres estudis.  És important tenir un hàbit de treball, tant a l'hora de realitzar les activitats que ens proposen com a l'hora d’estudiar / repassar allò que estem fent a classe.  Una bona organització / planificació ens ajudarà a poder-li dedicar el temps necessari a cada tasca, no haver de fer-la de pressa, ni tenir una acumulació excessiva de la feina...  Autodisciplina.
  • 5. Tècniques de tractament de la informació Escola Cervetó Granollers 5  Atenció / concentració. L'atenció és fixar el pensament en alguna cosa, per tant, sense atenció és molt difícil poder realitzar un bon treball o estudi.  Aptituds personals (raonament verbal, habilitat numèrica, memòria, orientació espacial...). Ens referirem a aptituds a l'hora de parlar d’aquelles destreses intel·lectuals que l’estudiant va adquirint del seu medi, mitjançant la seva escolaritat. Les aptituds ens ajuden a fer prediccions de l’èxit acadèmic  La memòria té una funció important en el procés d’aprenentatge, ja que és la capacitat d’aprendre amb sentit, establint una relació entre les idees que s’han de retenir i les que ja sabíem. La memòria té lloc en funció de 4 passos: - percebre la informació, veure-ho, sentir-ho o ser-ne conscient. - introduir-lo a la memòria. - retenir-lo. - ser capaç de trobar-lo perquè pugui ser utilitzat.
  • 6. Tècniques de tractament de la informació Escola Cervetó Granollers 6 Diferents estils de lectura Lectura exploratòria Quan la fem?Quan encara no tenim clar el que pot aportar una lectura, davant un tema que s’hagi d’estudiar i no sapiguem com està organitzada la informació. Objectiu: es tracta de llegir per sobre, de dalt a baix, per fer-se’n una idea global del text, l’estil, les definicions, les explicacions, el tipus de vocabulari emprat... També ens ajuda fixar-nos en:  Els títols de la unitat o dels capítols del llibre  Els subtítols  La introducció al tema  Gràfics  L’índex del contingut  Les il·lustracions  Els esquemes de la unitat  La relació amb altres unitats estudiades  ... Rastreig de dades Quan la fem? Quan s’està buscant d’una manera ràpida una resposta concreta, una data, un nom, una cita..., és a dir, buscar dades i/o informacions concretes. Lectura detallada Quan la fem? Quan llegim detingudament per fer una bona comprensió del text, quan estudiem... Recordem que una bona comprensió és necessària per fer un bon aprenentatge. Comprendre significa saber relacionar, integrar... la nova informació, és a dir, comprendre no només vol dir, connectar la nova informació que ens arriba i afegir-la a la que ja sabíem, sinó que també és necessari integrar-la als coneixements que ja teníem per modificar-los o ampliar-los. Passos a seguir: 1.- Fer una lectura exploratòria per saber de què va el text. 2.- Fer una lectura pausada i reflexiva del text, buscant al diccionari el significat de les paraules que no sabem. 3.- Intentar esbrinar la o les idees principals. 4.- Distingir les parts fonamentals del text que ens permet organitzar la informació llegida.
  • 7. Tècniques de tractament de la informació Escola Cervetó Granollers 7 El subratllat d'un text Definició: consisteix a fer ressaltar les idees principals, diferenciar les idees principals de les secundàries i de la informació que no és tan rellevant. Passos a seguir 1. Fer una lectura exploratòria, per fer-nos una idea global del text, composició dels apartats, ... 2. Fer una lectura detallada on podem anar subratllant, cercant les idees principals i secundàries. 3. Llegir el subratllat per comprovar si té sentit i coherència. Què subratllem  Idees principals i secundàries.  Paraules clau.  Frases curtes.  Detalls fonamentals.  Dades tècniques importants. No subratllar:  Paraules que no es coneixen, cal buscar-les abans al diccionari.  Tota la línia.  Repeticions de la mateixa idea.  Paràgrafs sencers, ni frases llargues. En el cas que fos molt important subratllar un paràgraf és millor traçar una clau o una línia vertical al marge. Un model per subratllar podria ser Molt important Important Normal No gaire important Marques es tracta d’utilitzar signes o paraules en els marges per destacar algun aspecte. Avantatges del subratllat  Transforma la lectura passiva en activa, la qual facilita la comprensió.  Incrementa l'atenció / ajuda a evitar distraccions.  Afavoreix l'elaboració de l’esquema i el resum.  Ajuda al repàs si és d’uns apunts ja treballats.  Ajuda a la memorització.
  • 8. Tècniques de tractament de la informació Escola Cervetó Granollers 8 Objectius a assolir  Subratllar de manera neta i polida.  Subratllar amb llapis i amb regle de manera que les línies siguin rectes.  Subratllar les idees principals i secundàries, paraules clau, dades tècniques importants i detalls fonamentals.  Subratllar únicament les paraules que es coneixen.  Evitar subratllar més d’una vegada la mateixa idea.  Seguir els passos necessaris per subratllar.
  • 9. Tècniques de tractament de la informació Escola Cervetó Granollers 9 El resum Definició: és explicar de forma breu i amb els nostres mots les idees fonamentals d’un text. Característiques  Exposició abreujada, precisa i ordenada.  Cal expressar amb les paraules de cadascú, sempre i quan no siguin definicions.  Frases curtes, exposicions breus, enllaçades amb punt i seguit (sempre i quan el text ho permeti).  No repetir idees. Passos a seguir 1.- Lectura exploratòria, per fer una idea global del text. 2.- Lectura detallada i subratllat, buscant les idees principals (veure tècnica del subratllat) (és important que l'alumne entengui el text abans de fer el següent pas). 3.- Reescriure les idees principals i secundàries, amb les paraules d'un mateix 4.- Comprovar si el resum té coherència, si les idees estan ben endreçades. En el cas que algun/a alumne/a tingui dificultats per fer un resum, se li pot recomanar que abans de fer-lo formuli unes preguntes i amb les respostes pugui elaborar-lo. Avantatges  Augmenta l’atenció i concentració, ajuda l’assimilació i memorització.  Millora l’expressió escrita.  Pot servir per preparar un examen.  Organitzar lògicament el contingut. Objectius a assolir  Presentar el resum net i polit.  Elaborar un resum que sigui curt i si el text ho permet, en un sol paràgraf ( en total no hauria de superar una quarta part de l’extensió del text original).  Utilitzar paraules clares i precises.  Exposar les idees seguint una coherència, una estructura i una lògica.  Exposar una visió de conjunt sobre el tema, no pot ser una enumeració d’idees.  Evitar la repetició d’idees.  Evitar que el resum sigui una còpia d’oracions del text, és a dir, cal que estigui expressat amb les seves paraules. (ens ajuda a veure si realment ha entès el text).  Reproduir les idees principals del text.
  • 10. Tècniques de tractament de la informació Escola Cervetó Granollers 10 L'esquema Definició: és la classificació de les idees importants d’un text, estructurades de manera jeràrquica i lògica, per tal que visualment ofereixi una ràpida idea del seu contingut. Passos per fer un esquema 1.- Lectura exploratòria, per fer una idea global del text. 2.- Lectura detallada i subratllat, buscant les idees principals (veure tècnica del subratllat) (és important que l'alumne/a entengui el text abans de fer l’esquema) 3.- Enunciar les idees principals i secundàries d'acord amb la definició establerta. 4.- Repassar l’esquema atenent a la jerarquització, relacions, claredat... Condicions per tal que sigui un bon esquema  Presentació.  Idea principal a la part esquerra del full.  A menys importància de les idees, més a la dreta hauran d’anar, és a dir, més ample haurà de ser el sagnat (són els espais entrats del text).  (Veure gràfics dels diferents tipus d’esquemes).  Expressar amb el mínim nombre de paraules, sense deixar-se cap de necessària  Estructurar de forma lògica i jeràrquica.  Diferenciar les idees principals de les secundàries.  Les relacions i lligams han de ser clars.  Presentació visual ja que ajuda a tenir una visió complerta del contingut.  Tota la informació ha d’estar relacionada.  Si és possible, s’ha de fer en un sol full ja que facilita veure l’estructura global. Avantatges  Tècnica activa, ja que exigeix buscar les idees, analitzar-les i relacionar-les.  Estructura de forma lògica les idees.  Ajuda a jerarquitzar les idees.  Afavoreix la memòria visual.  Captar a cop d’ull l'estructura d'un tema, tenir una visió complerta del contingut.  Estalvia temps de repàs.  La presentació clara facilita una bona comprensió. Objectius a assolir  Presentar l’esquema net i polit.  Confeccionar un esquema molt visual, és a dir, que pugui ser interpretat a primera vista.  Respectar la jerarquització de les idees, és a dir, que les idees secundàries estiguin diferenciades de les idees principals.  Explicar amb el mínim nombre de paraules.  Relacionar les idees de manera lògica i clara.  Evitar la repetició d’idees.
  • 11. Tècniques de tractament de la informació Escola Cervetó Granollers 11 Models d'esquemes Model de nombres 1. Idea principal 1.1. Idea secundària 1.2. Idea secundària 1.2.1. Detall 1.2.2. Detall 1.2.2.1 Subdetall 2. Idea principal 2.1. Idea secundària 2.2. Idea secundària 2.3. Idea secundària 2.3.1 Detall 2.3.2. Detall 2.3.2.1. Subdetall Model de lletres A. Idea principal A 1 Idea secundària A.2 Idea secundària a Detall b Detall a.1 Subdetall B. Idea principal B.1 Idea secundària B.2 Idea secundària B.3 Idea secundària a. Detall b. Detall b.1 Subdetall Model de claus detall idea secundària idea principal idea secundària idea secundària Títol detall idea secundària detall idea principal idea secundària idea secundària Model de fletxes detall idea secundària idea principal idea secundària idea secundària Títol detall idea secundària detall idea principal idea secundària idea secundària
  • 12. Tècniques de tractament de la informació Escola Cervetó Granollers 12 Mapes conceptuals Definició: és un tipus d’esquema on fem una classificació jeràrquica i gràfica que representa les relacions significatives que s’estableixen entre els conceptes d’un tema. Diferencia amb la resta d’esquemes Els termes conceptuals són els creadors d’imatges mentals. Aquests estan units mitjançant paraules enllaç, és a dir, conceptes units per una explicació. Avantatges  Facilita la visió clara entre conceptes.  Ajuda a endreçar els conceptes del més generals als més específics.  Facilita l’ampliació i modificació. Objectius a assolir  Saber interpretar un mapa conceptual.  Presentar el mapa conceptual de manera neta i polida.  Diferenciar els conceptes de les paraules enllaç.  Jerarquitzar els conceptes (diferenciar els conceptes principals dels secundaris)  Relacionar correctament els conceptes. Model /exemple Paraula paraula paraula enllaç enllaç enllaç paraula relació paraula paraula enllaç creuada enllaç enllaç Concepte principal Conceptes secundaris Conceptes secundaris Concepte Concepte Concepte Conceptes secundaris
  • 13. Tècniques de tractament de la informació Escola Cervetó Granollers 13 Presa d’apunts Definició: recollir de forma simple i ordenada les explicacions del professor, per després poder estudiar, ja que són una eina bàsica per l’aprenentatge. Prendre apunts ha de ser el resultat d’escoltar atentament i fer un resum mental de les idees fonamentals de l’explicació del professor/a per poder-les escriure de manera esquemàtica. Passos que caldria seguir: A classe a) Tenir tot el material preparat (fulls, bolígraf...) b) Escoltar: - amb interès, motivació - estar molt atents, ja que quant millor s’entengui el que explica el/la professor/a menys haurem d’escriure. c) Resumir mentalment el que està explicant el/la professor/a. - És important captar les idees principals. - Prendre apunts NO és copiar TOT el que diu el/la professor/a, només ho copiarem tot si són definicions. d)  Escriure (és convenient que sempre utilitzem els mateix llenguatge telegràfic o abreviacions o inicial o signes... per tal que sigui més fàcil a l'hora de passar- los a net) - Escriurem frases breus, esquemàtiques, paraules claus... - Podem utilitzar un llenguatge telegràfic - Podem utilitzar abreviacions Pq, tb, q, p.e - Podem utilitzar inicials h (hora) - Podem utilitzar contraccions gral (general) Il·lm (Il·lustríssim) - Podem utilitzar signes: ↑ augment - menys ↓ disminució + més < més petit, menys important que x per > més gran, més important que  conseqüència, causa = igual  per cent
  • 14. Tècniques de tractament de la informació Escola Cervetó Granollers 14 A casa e) repassar que els apunts que has pres s’entenen. f) si cal passar-los a net, tenint en compte si els has d’endreçar, completar, ressaltar allò important, afegir aclariments amb gràfics, dibuixos ... Actitud que cal tenir  Estar atent, a les explicacions del professorat, on es fa èmfasi, les anotacions que fan a la pissarra, quines idees repeteix, quines ressalta amb la veu...  Escoltar i analitzar el que diu el/la professor/a  Adaptar-se a la manera d’explicar del professor/a. Recomanacions  Deixar marges amples i fer força punts i a part, per poder afegir informació, aclariments, suggeriments...  Destacar els títols i subtítols.  Escriure amb lletra clara per poder-ho desxifrar després.  Utilitzar fulls de la mateixa mida per facilitar-ne la classificació  Numerar els fulls. Avantatges  Ajuda a mantenir l’atenció en les explicacions del/a professor/a.  És el primer pas per fer una bona comprensió del tema i, per tant, poder fer un bon estudi posterior.  Treballa la memòria auditiva immediata.  Ajuda a captar les idees principals, resumir-les i relacionar-les amb el que ja se sap. Objectius a assolir  Preparar el material necessari abans de començar a prendre apunts.  Escoltar amb atenció les explicacions del professor/a.  Resumir mentalment les explicacions per poder-les escriure posteriorment  Utilitzar frases breus, esquemàtiques, paraules claus...  Utilitzar abreviacions, inicials, signes o contraccions que després siguin fàcils de desxifrar.  Ser capaç d’entendre les anotacions preses durant les explicacions.  Passar a net els apunts de manera correcta.  Relacionar i ampliar els apunts sempre que sigui necessari.
  • 15. Tècniques de tractament de la informació Escola Cervetó Granollers 15 Preparació per a un examen  Memorització La memòria és la capacitat de recordar coses. Aprens si recordes, i recordes si aprens. Hi ha diferents tipus de memòries: memòria visual, memòria auditiva, memòria a curt o llarg termini,.... A cadascú se li donen més bé unes que les altres. És important estar en perfectes condicions físiques i psíquiques, concentrat en el temari d’estudi. Cal que tinguis en compte a l’hora de memoritzar No aprendre a la vegada coses molt semblants entre si. S’ha de procurar que els conceptes semblants s’assimilin en un interval de temps suficient per tal que la fixació del segon no interfereixi la del primer. Com millorar la memòria - Procurant estar en perfectes condicions físiques i psíquiques. - Fent exercicis específics per recordar coses. - Aprenent recursos mnemotècnics, és a dir, fent servir imatges, fotografies mentals, claus, relacions, pistes. Alguns exemples de recursos mnemotècnics: - si s’ha d’estudiar un llistat de paraules, fer una frase, història... amb elles. - si s’han d’estudiar unes dates concretes, intenta relacionar-les amb alguna cosa que sigui significativa per a tu. Lectura Exploratoria Lectura detallada / Subratllat Esquema o Resum o Mapa Conceptual Record / Memorització Repàs / Pràctica prèvia Examen
  • 16. Tècniques de tractament de la informació Escola Cervetó Granollers 16 Repàs Repassar no vol dir estudiar, vol dir, fer una repetició mental o fer un petit autoexamen d’allò que ja has après. És necessari repassar, ja que les coses s’obliden, però una qüestió oblidada et torna a la memòria amb més facilitat quan la tornes a llegir Primer repàs Al dia següent d’haver estudiat, per exemple mirant l’esquema /resum... que hagis fet per estudiar, intentar repetir-ho mentalment o per escrit. Repàs intermig Ajuda a mantenir tot el que has estudiat Repàs final Poc abans de l’examen (no 5 minuts abans) Pràctica prèvia Mai et presentis a fer un examen escrit o oral, sense haver fet una simulació de l’examen. Durant el repàs el final: 1. Pensa preguntes que acostuma a fer el/la professor/a, agafa el llibre de text o els apunts i escriu possibles preguntes de cada tema. 2. Tanca el llibre i els apunts. 3. Contesta les preguntes com si fos un examen real (distribució del temps, presentació...) 4. Corregeix tu mateix l’examen fet, revisa els possibles errors. Durant l’EXAMEN L’examen és el moment en que has d’expressar el que saps. Cal que tinguis en compte: 1.- La presentació formal (és la presentació del material i de les teves idees)  Dades d’identificació: nom, cognoms, data...  Marges: correctes, sobretot a l’esquerra  Punts i aparts en les respostes a cada pregunta.  Lletra clara, recorda que escrius perquè et llegeixi una altra persona  En alguns exàmens et pot anar bé enumerar les idees amb lletres o números, que es vegi quants punts tractes en cada resposta.  Presenta l’examen net i ordenat  ORTOGRAFIA 2.-Planificació dels continguts dels exàmens  Escolta amb molta atenció el que expliqui el professor  Assegurar-te que has entès el que se't demana.
  • 17. Tècniques de tractament de la informació Escola Cervetó Granollers 17  Planifica el temps: una vegada llegides les preguntes distribueix el temps de l’examen. No et precipitis, és important pensar la resposta.  Si la pregunta és llarga t’anirà bé fer un esquema previ del què contestaràs, t’ajudarà a fer una exposició jeràrquica i ben seqüenciada.  Cal cenyir-se a la pregunta, si et pregunten causes no contestis fets. Cal que llegeixis amb molta atenció les preguntes.  Has de revisar l’escrit: cal que ho llegeixis tot abans de lliurar-lo, assegurar-te que ho has contestat tot, revisar les faltes d’ortografia, d’expressió... 3.- Revisió posterior: has de revisar els exàmens corregits per evitar fer els mateixos errors en posterior exercicis.  Faltes d’ortografia.  Per què has oblidat determinades idees.  Errors en càlculs, en expressions, perquè els has fallat i com pots evitar-los pel proper examen o exercici.  Quins punts concrets has de millorar.  Quines preguntes has sabut contestar bé, per veure que val la pena fer un esforç.
  • 18. Tècniques de tractament de la informació Escola Cervetó Granollers 18 Exposició oral Definició: és una forma de comunicació que consisteix en explicar de manera ordenada unes idees o coneixements sobre un tema davant d’un auditori. Una exposició oral no és una lectura d’un document escrit. Passos a seguir 1.- Analitzar la situació: De què he de parlar? A qui va dirigida l’exposició? (interessos, coneixement, edat...) On faré l’exposició? (sala petita, sala gran, on ens situarem...) De quant temps disposo? 2.- Recollida de la informació. 3.- Organització de la informació, quins punts volem tractar i en quin ordre. Un primer índex. 4.- Tractament de la informació. 5.- Preparació dels recursos que s’utilitzaran: vídeo, transparències, pòsters... 6.- Preparació del guió que tindrem durant l’exposició: fitxes, transparències... 7.- Memoritzar la informació i assaig tenint en compte el llenguatge verbal i no verbal. Estructura de l’exposició Introducció Presentar el tema, explicar els motius d’interès pel tema ... Expressions que es poden utilitzar per iniciar la introducció: Per començar, d’entrada... Desenvolupament Es desenvolupen les idees de manera ordenada i clara perquè tothom les entengui. Per tal que sigui més entenedor cal incloure exemples, gràfics, il·lustracions, anècdotes... A vegades caldrà repetir una idea o un mot difícil amb termes diferents. Expressions que es poden utilitzar: D’una altra banda, tot seguit, a continuació, després, a més, en segon lloc... Conclusió Síntesi de les idees principals, allò que volem que l’auditori recordi. Expressions que es poden utilitzar per iniciar la conclusió: Finalment, per acabar, en resum, en definitiva, per concloure...
  • 19. Tècniques de tractament de la informació Escola Cervetó Granollers 19 Components verbal i component no verbal Comunicació verbal  Pronunciació: pronunciar i articular de manera clara, tant els sons vocàlics com els consonàntics. Volum de veu: el volum ha de ser adequat d’acord amb la distància que hi ha entre nosaltres i els receptors. Un volum de veu baix pot ajudar als receptors a desconcentrar- se. El volum de veu ens pot ajudar a ressaltar una idea, donar més expressivitat... Velocitat: cal tenir-la en compte, ja que si es parla molt de pressa, pot ser que els receptors es perdin i no tinguin temps de captar les idees, el fil conductor... En canvi, parlar molt a poc a poc, provoca monotonia i que els receptors es desconcentrin. Pauses: ens ajuden a canviar l’entonació, el ritme del missatge, a mantenir l’atenció del receptor, assimilar les idees... Entonació: un missatge pot canviar de significat segons la seva entonació. Serveix per evitar la monotonia, captar l’atenció del receptor... Expressar-se de manera viva i natural, no recitar. Expressar-se de forma convincent. Comunicació no verbal Expressivitat corporal: la situació del cos, és a dir, manera de seure, de moure’ns, com caminem, gesticulació, expressió de la cara... Mans: amb el moviment de les mans també es comunica, s’aclareixen o es reforcen el missatges. Mirada: és la part més expressiva de la cara, per tant, dóna molta informació. Cal tenir en compte, la durada de la mirada, la manera de mirar... El fet d’evitar sempre la mirada té connotacions negatives com la por, menyspreu, sentiments inferioritat, inseguretat... Posició del cos: situar-se en un lloc adequat perquè tothom et pugui veure. Vestit: adequat per l’ocasió, la imatge fa molt.
  • 20. Tècniques de tractament de la informació Escola Cervetó Granollers 20 Objectius a assolir Durant la preparació:  Seguir els passos establerts. Durant l’exposició oral:  Organitzar l’exposició oral seguint l’estructura: introducció, desenvolupament i conclusió.  Exposar seguint el guió fet durant la preparació.  Evitar la repetició d’idees.  Exposar tenint en compte els aspectes de la comunicació verbal: velocitat, pronunciació, velocitat, entonació....  Expressar-se de manera fluïda i amb un llenguatge adequat.  Exposar de manera que la informació transmesa sigui coherent.  Ajustar-se al temps establert anteriorment.  Exposar tenint en compte els aspectes de la comunicació no verbal: expressivitat corporal, mirada, posició del cos, vestuari, mans...
  • 21. Tècniques de tractament de la informació Escola Cervetó Granollers 21 Pautes per a la presentació de monografies Aquestes orientacions et serviran tan sols com a guió que tu després hauràs d’adequar a les orientacions que el professor doni en cada cas. Passos a seguir: Elaboració del treball a) Cal establir un primer esquema general dels objectius del treball en funció dels teus coneixements inicials. S’han de buscar les fonts documentals necessàries per poder elaborar el tema. b) Recopilació del material: hauràs de llegir i canalitzar amb cura tot el material seleccionat, i prendràs les teves anotacions en funció dels objectius i de la temàtica que t’interessi. c) Elaboració del guió definitiu del treball: per estructurar el guió has de saber que tot treball ha de tenir tres parts mínimes: presentació, desenvolupament i conclusió. Redacció del treball a) Cal fer un primer esbós de redacció a mà. En aquesta primera redacció et fixaràs fonamentalment en el contingut, seguiràs l’ordre del guió i tindràs molta cura que les idees quedin relacionades de forma clara i ordenada. Iniciaràs la redacció fent la síntesi dels diferents capítols per passar després a escriure’n la presentació i la conclusió, ja que aquestes han d’estar en funció del que hagis expressat en el conjunt del treball. b) Redacció definitiva. El treball s’hauria de presentar en fulls de format foli o DIN A-4 a una sola cara. Caldria que deixessis amplis marges tant pels costats com per dalt i per baix. Cal observar les prescripcions que es demanin per a la presentació del treball en relació a si el text es pot presentar a un o dos espais. Amb tot, és important recordar que el més correcte és la presentació a dos espais i la utilització d’una sola família de lletres. Numera també els folis. Aquesta redacció definitiva t’ha de servir per revisar l’anterior i posar força atenció en l’estil. Aquest ha de ser clar i senzill. Les frases han de ser curtes i has de procurar no repetir les idees. Les citacions textuals són importants a l’hora d’argumentar i justificar les idees que exposem. Presentació del treball Quan ens referim a la presentació d’un treball o monografia has de tenir en compte que ha d’estar constituïda per:
  • 22. Tècniques de tractament de la informació Escola Cervetó Granollers 22 PORTADA que haurà d’incloure: Títol destacat Autor/Autors Assignatura a la qual pertany/en l’/els autor/s Nom del professor/a de la matèria Data de presentació de la monografia AGRAÏMENTS (Opcional, depenent del treball) En aquesta secció l’autor fa un reconeixement a les persones, institucions... que han col·laborat d’una o altra manera amb tu per a la realització del treball. ÍNDEX INICIAL És un quadre esquemàtic on apareixen les divisions que componen el treball escrit i que porten a la pàgina on apareix desenvolupat el contingut. Ha de col·locar-se abans de la introducció. Es numeraran totes les seccions o parts del treball. Ha de ser un reflex del cos de la monografia. Si hi ha il·lustracions i quadres numerats, s’acostuma a fer un sumari específic a part. LLISTAT D’ABREVIATURES I SÍMBOLS (opcional depenent del treball i del curs) Obligatòriament s’ha de fer constar allò que, a priori, no pugui ser fàcilment entès pels lectors, tot i que el més senzill és indicar-ne totes les utilitzades al llarg del treball. L’ús de les abreviatures haurà d’evitar-se en el text: es limitarà a les notes a peu de pàgina i les referències bibliogràfiques. Les abreviatures de termes llatins s’escriuen en cursiva. LLISTAT D’ABREVIATURES apdo.: apartat art.: article arts.: articles cap.: capítol col.: col·lecció, columna. colab.: col·laboradors. ed.: editor, edició et al. (et alii): i altres autors fasc.: fascicle ibíd.: en la mateixa obra íd.: en el mateix autor ilust.: il·lustració impr.: impremta, imprès a infra: aquí sota loc. cit. (loco citato): fragment citat de la mateixa pàgina en la immediatament anterior. núm : número N.B.: nota bene N. del A.: nota de l’autor N. de la R.: nota de la Redacció N. del T.: nota del traductor op.cit.: (opere citato) en l’obra ja citada del mateix autor. p. o pàg.: pàgina pp.: pàgines p. ex.: per exemple reed.: reeditat, reedició reimpr.: reimprès, reimpressió rev.: revisat s.: següent ss. : següents
  • 23. Tècniques de tractament de la informació Escola Cervetó Granollers 23 supra: aquí dalt t.: tom(s) v.: veure vol.: volum vols.: volums INTRODUCCIÓ És aquella part del treball en la qual l’/els autor/s marquen l’objectiu, la justificació, la metodologia utilitzada, les limitacions i els resultats obtinguts. Per tal de valorar aquests resultats, la introducció s’hauria de realitzar al final de la monografia. COS DEL TREBALL És el contingut del treball pròpiament dit. ha d’estar dividit en capítols homogenis numerats, que es podrien agrupar en quatre grans àmbits: la teoria, el mètode, els resultats i la discussió. CONCLUSIONS I/O RECOMANACIONS Han de ser el resultat de la presentació clara i ordenada de les deduccions fetes al llarg del treball. GLOSSARI (opcional, depenent del treball) Llista de termes tècnics utilitzats en el treball, amb la seva respectiva definició. ANNEXOS La seva finalitat pot ser completar el cos del treball amb informació que no s’ha encabit per no trencar la presentació lògica i ordenada, o oferir dades complementàries que ajudin a entendre els mètodes emprats. També s’hi poden incloure altres materials complementaris, difícilment intercalables com plànols, mostres, fotografies, glossaris, etc. La informació complementària del treball inclosa en els annexos s’ha de citar al final de cada un d’ells. Els annexos s’han d’identificar per lletres majúscules consecutives (Annex A, Annex B, etc.) BIBLIOGRAFIA Recull tot el conjunt de materials utilitzats per a la realització del treball. Es presenta de forma ordenada (cronològicament o alfabètica).  LLIBRES - Un esquema de com ha de fitxar-se un llibre seria el següent: a) COGNOMS (en majúscules) i Nom de l’autor. b) Títol complet de l’obra, en cursiva si la monografia està realitzada a ordinador i subratllat, si és un treball manuscrit. c) Volum. d) Pròleg de ... (noms i cognoms) e) Traducció de (l’idioma) per (nom i cognoms) f) Lloc i any. g) Editorial, col·lecció i número. - Si es tracta de diversos llibres d’un mateix autor, cal seguir el següent esquema: ◊ Es segueixen les pautes anteriors per citar la primera obra i després s’ordenen les següents per data de publicació, des de la més antiga a la més moderna. El nom de l’autor queda substituït per una ratlla.
  • 24. Tècniques de tractament de la informació Escola Cervetó Granollers 24 - Si es tracta d’una obra anònima seguirem el següent model: ◊ ANÒNIM. Títol de l’obra (en cursiva si es realitza a ordinador o subratllat, si és manuscrit), volum, pròleg, traducció, lloc, any, editorial, col·lecció i número. - Si es tracta d’una obra de diversos autors farem servir el següent model: ◊ COGNOMS, Nom.; COGNOMS, Nom.; COGNOMS, Nom. Títol de l’obra en cursiva o subratllat. Ciutat, any, editorial. Exemples: ◊ BONASSIÉ, Pierre. Catalunya mil anys enrera (segles X-XI), vol.2. “Economia i societat feudal”. Barcelona, 1981, Edicions 62. ◊ GUBERN, Román. La caza de brujas en Hollywood. Barcelona, 1991, Anagrama. - Espejo de fantasmas: de John Travolta a Indiana Jones. Madrid, 1993, Espasa- Calpe. - Historia del cine. Barcelona, 2000, Lumen, ◊ ANÓNIMO. La vida de lazarillo de Tormes y de sus adversidades. Salamanca, 1979, Editorial Càtedra, Clásicos Castellanos, núm. 24. ◊ PUIG ROVIRA, Joan Manel.; TRILLA, Eduard.; Pedagogia de l’oci. Barcelona, 1985, CEAC.  ARTICLES DE REVISTA Els articles de revista es fitxen igual que un llibre, però el títol de l’article es posa entre cometes i el nom de la revista en cursiva. També s’afegeix el número de la revista, la data de publicació i les pàgines que ocupa l’article. Exemple: LÓPEZ MEDINA, Luís. “Torres Villarroel, poeta gongorino”, en Revista de Filología Española, LIV (1971), pàgs. 123-144.  ENREGISTRAMENTS AUDIOVISUALS - Enregistraments: COGNOM, Nom. Títol. [Tipus de suport]: subtítol. Número d’edició. Lloc, any i Editorial, col·lecció i número. Detalls materials. Exemple: TRIAS SALAS, Genís. Teatre i Alzheimer. [Vídeo]: teatre de la reminiscència. Barcelona, 2001, Fundació La Caixa. VHS.  DOCUMENTS ELECTRÒNICS - Documents en línia:
  • 25. Tècniques de tractament de la informació Escola Cervetó Granollers 25 COGNOM, Nom. Títol. [En línia]. Edició o versió. Lloc de publicació. Editorial o distribuïdor, any de publicació <adreça web> REAL ACADEMIA DE LA LENGUA ESPAÑOLA. Diccionario de la lengua espanyola. [en línia]. 22a ed. Madrid. Real Academia de la lengua espanyola, 2003. http://buscon.rae.es/diccionario/drae.htm CITES TEXTUALS Sempre ha d’aclarir-se la procedència de la cita ja que mai ens hem d’apropiar d’idees o paraules sense indicar de qui són (plagi). Les cites es posen entre cometes sense separar del cos del text i sempre han d’estar numerades consecutivament al llarg de tot el treball o monografia. Les cites han de ser reproduïdes exactament (text i puntuació). Si a l’inici o al final de la cita, s’ometen una o més paraules, aquestes seran substituïdes per tres punts suspensius: si són substituïdes dins de la cita, caldrà col·locar els punts suspensius entre claudàtors o parèntesi. Exemple: "Desde el 31 de marzo, el CICR ha visitado numerosos prisioneros de guerra iraquíes capturados por las fuerzas de la coalición. Esas visitas son un aspecto fundamental del cometido del CICR, que consiste en hacer respetar los Convenios de Ginebra. Éstos estipulan la obligación [...] de facilitar el acceso del CICR a los prisioneros de guerra..." Quan la cita és la continuació de la frase inicial, s’ha d’ evitar fer servir els dos punts i el punt final es col·loca darrere les cometes de tancament. Exemple: Según las últimas noticias enviadas por el personal del CICR en Bagdad, "la situación en la ciudad es sumamente crítica debido a los violentos ataques que tienen lugar en los barrios del centro...". Quan la cita va precedida per dos punts, comenta amb majúscula i el punt final es col·loca darrere de les cometes de tancament. Exemple: Un delegado afirmó ayer en Bagdad: "El suministro de agua en Bagdad se está convirtiendo en un tema de preocupación. Según lo que nos han informado, la estación de bombeo de agua no tratada de Qanat (norte de la capital) ha dejado de funcionar". La font de la cita sempre ha de ser mencionada en una nota a peu de pàgina (veure següent apartat) LES NOTES A PEU DE PÀGINA La nota a peu serveix per indicar la font d’una cita o la referència d’una obra mencionada en el text. De vegades, també es poden incloure comentaris i observacions breus que complementen el text. La indicació en el text serà en superíndex (aquest
  • 26. Tècniques de tractament de la informació Escola Cervetó Granollers 26 efecte s’aconseguirà marcant el número que volem convertir, anant al Menú Formato i al quadre de diàleg Fuente on trobarem diversos efectes aplicables al text i entre ells el de superíndex). Cites textuals: L’ordre de les dades d’aclariment de la cita és el següent: 1. Nom i cognoms de l’autor 2. Títol del llibre en cursiva o amb cometes si es tracta d’una revista 3. Ciutat i any de publicació entre parèntesi 4. Editorial 5. Pàgina on es troben les paraules reproduïdes Exemple: Tal i com afirma Yvette Barbaza² “el factor que primerament fa entrar en crisi l’equilibri harmoniós de les activitats de terra i de mar, produït al final del segle XIX, és l’acceleració dels progressos de les tècniques de circulació i de transport”. En nota a peu de pàgina hauríem de citar: ______________________________________________________________________ ² Yvette BARBAZA. El paisatge humà de la Costa Brava. Vol. 2. Barcelona, 1988, Edicions 62. Aclariments i observacions Exemple: Rodolfo Lenz llegó a afirmar que el habla vulgar de Chile era "principalmente español con sonidos araucanos1 ". ______________________________________________________________________ 1 El araucano o mapuche es la lengua que hablaban los naturales de la antigua región de Arauco, en la zona central de Chile. Si hem de fer referència a un peu de pàgina ja aparegut anteriorment podem fer servir el següent model: 13 (veure peu de pàgina 2 ) En el cas de trobar-nos simultàniament cites i aclariments, primer fitxarem els aclariments i després les citacions. CONTRAPORTADA Consistirà en un full en blanc, on el professor podrà anotar els comentaris adients.
  • 27. Tècniques de tractament de la informació Escola Cervetó Granollers 27 Aspectes formals a tenir en compte:  És important cuidar l’ortografia.  En la portada han d’aparèixer tots els aspectes (veure Presentació treball /portada).  S’han d’utilitzar fulls de paper blanc en format foli o DIN A-4, escrites per una sola cara, amb bona presentació.  Els marges han de ser amplis i sempre han d’estar justificats.  L’interliniat ha de ser suficient, de manera que el text no tingui un aspecte atapeït.  És important que tot el monogràfic estigui paginat, escrit amb la mateixa mida de lletra, s’hi destaquin el títols i subtítols. Objectius a assolir  Presentar la monografia seguint les pautes donades.  Seguir els passos proposats en l'elaboració de la monografia.  Incloure en la portada tots els elements demanats.  Tenir en compte les característiques de l’índex, agraïments, llistat abreviatures, glossari, annexos, bibliografia en la realització d'aquestes.  Escriure la introducció d'acord amb la resta del treball.  Redactar i expressar les idees correctament i ordenades.  Fer les conclusions tenint en compte les deduccions fetes en el treball.
  • 28. Tècniques de tractament de la informació Escola Cervetó Granollers 28 Pautes per a la realització d’una entrevista L’entrevista no és més que un diàleg entre dues o més persones en el qual hi ha un entrevistador/a i un o uns entrevistats/des. El seu objectiu és aconseguir extreure el màxim d’informació d’individus o grups sobre fets o esdeveniments rellevants. És per això que cal considerar-lo com el resultat d’un qüestionari planificat, organitzat, coherent i dirigit per satisfer les incògnites concretes sobre un fet. També permet aprofundir en el coneixement de fets i les seves conseqüències. El valor fonamental d’una entrevista és el factor testimonial. Serveix per donar pes i autoritat al fet que es vol treballar o a la notícia que estem informant. És el gènere periodístic més àgil i amè perquè està basat en preguntes (planificades en major o menor grau) i respostes (espontànies o bé pactades anteriorment). TIPOLOGIA D’ENTREVISTES Podem classificar les entrevistes en diferents grups: 1. Per l’objectiu que persegueix: 1.1 Entrevista d’opinió: La seva intenció és que l’entrevistat/da manifesti una opinió sobre un determinat tema o fet noticiós. 1.2 Entrevista de noticia: El seu objectiu és donar els màxims detalls sobre el què ha passat en un fet noticiós. 1.3 Entrevista de personalitat o retrat: Pretén que l’entrevistat/da es mostri tal i com és, que per mitjà de les seves declaracions proporcioni un retrat (com una radiografia) de la seva personalitat i de la seva imatge. 2. Pel canal: 2.1 Personal o cara a cara: Són les entrevistes més obertes, amplies i penetrants. Permetem que el convidat/a es despulli més fàcilment davant l’entrevistador/a perquè no hi ha cap interferència. En aquest model d’entrevista és tan important el missatge verbal com el no verbal, tant de l’entrevistador com de l’entrevistat/da. 2.2 Telefònica: Són les que es poden fer més fàcilment perquè no obligues a l’entrevistat/da a una cita. Són ràpides i immediates i són molt útils en aquells casos on l’entrevistat/da està ubicat a un lloc llunyà i cal actuar amb immediatesa. Tenen com a defecte, però, que són més impersonals que les anteriors. 2.3 De qüestionari: Aquestes es fan via correu postal, fax o e-mail. S’utilitzen en cas d’entrevistes amb persones que no poden accedir a altres mitjans de comunicació (presoners, malalts,...). Aquest model té el problema que, si les preguntes no estan ben formulades, poden induir a errors d’interpretació i així l’entrevistat/da pot respondre coses que no interessen o que no ens convenen. 3. Pel número d’entrevistats/des: 3.1 Individual: Implica la participació d’un entrevistador/a i un entrevistat/da.
  • 29. Tècniques de tractament de la informació Escola Cervetó Granollers 29 3.2 Grupal o col·lectiva: Implica la participació de dos o més entrevistats. Convé que el nombre d’entrevistats/des no superi els quatre o cinc per tal de poder mantenir l’ordre en el diàleg. 4. Per la seva modalitat: 4.1 Entrevista estructurada o formal: està realitzada sobre la base d’un formulari o guió prèviament preparat. 4.2 Entrevista no estructurada o formal: L’entrevistador/a és un reporter que es desplaça al lloc dels fets i improvisa les preguntes en base al fet noticiós. 4.3 Entrevista focalitzada: És la més complexa. Es planteja sobre un fet que està estructurat i a partir d’aquí i de les respostes de l’entrevistat/da, l’entrevistador va improvisant (estirant del fil) per tal d’obtenir el màxim d’informació, de detalls,... COM REALITZAR UNA ENTREVISTA 1. Seleccionar el tema i la persona (depenent del tipus d’entrevista) a entrevistar. 2. Documentar-se al voltant de la persona (dependrà de l’objectiu que es vol aconseguir) i el tema. Cal que aquesta documentació sigui prou àmplia per tal de poder obtenir el màxim de informació possible. 3. Dissenyar un qüestionari amb preguntes clau, que siguin convenients per encaminar el diàleg i evitar oblidar detalls importants. 4. Restar oberts a altres preguntes que sorgiran espontàniament durant l’entrevista, tant per ampliacions, especificacions o exemples del tema que s’està treballant. 5. Concertar una cita amb l’entrevistat. Caldrà presentar-se, aclarint per què vols fer una entrevista. Hi haurà entrevistats que posaran com a condició conèixer les preguntes abans, a través d’un correu electrònic. 6. Decidir el canal de l’entrevista. ASPECTES A TENIR EN COMPTE (depenent de cada tipus d’entrevista) 1. Començar per preguntes introductòries i anar incorporant les de contingut més important a mesura que es va desenvolupant l’entrevista. 2. Portar ben apresa l’estructura de l’entrevista, els temes que es volen comentar, els aspectes que es voldran aclarir... per evitar repeticions o temps morts. 3. Anotar detalls de les respostes que ens sobtin per poder, llavors, improvisar, si convé, una pregunta. 4. Insistir en una pregunta si l’entrevista no respon el que volem saber. 5. Mirar atentament l’entrevistat/da. 6. Manifestar interès pel que explica l’entrevistat/da. 7. No suggerir mai una resposta. 8. Vestir adequadament. 9. Transmetre igualtat, mai superioritat o inferioritat. 10.No difondre respostes que l’entrevistat/da ha demanat que sigui off the record. 11.Donar temps a l’entrevistat/da per respondre.
  • 30. Tècniques de tractament de la informació Escola Cervetó Granollers 30 Pautes per comentar un text literari POESIA 1. Lectura comprensiva del text 2. Context literari (època, autor, obres i moviments) 3. Localització: Esbrinarem si es tracta d’un text independent o d’un fragment. 4. Característiques formals: a) Recompte sil·làbic i llicències mètriques (elisió, sinalefa, dièresi, sinèresi i hiat) b) Versos: art major/menor, i el seu nom corresponent. c) Rima: assonant, consonant, masculina, femenina. d) Esquema mètric. e) Tipus d’estrofa. f) Figures retòriques. g) Tòpics. 5. Característiques del contingut: a) TEMA-TÍTOL: S’ha d’exposar amb la major exactitud i brevetat, prescindint d’allò que és anecdòtic i explicar quina relació s’estableix entre el tema del poema i el títol. b) ESTRUCTURA: a. Per estrofes b. Vers a vers Descripció de les estrofes. Parts que l’escriptor ha establert per desenvolupar el text. S’ha d’establir amb claredat les línies o estrofes de cada part. 6. Síntesi i conclusió final
  • 31. Tècniques de tractament de la informació Escola Cervetó Granollers 31 NARRATIVA 1. Lectura comprensiva del text 2. Contextualització: a) a l’autor b) a l’obra 3. Anàlisi del contingut: a) al moviment b) a l’autor 4. Situació ESPAI/TEMPS 5. Anàlisi de: a) Tema b) Estructura c) Personatges d) Tòpics e) Influències d’altres autors f) Intencionalitats g) Recursos literaris h) Estil: - a l’autor - al moviment i) Llenguatge/sintaxi 6. Conclusió
  • 32. Tècniques de tractament de la informació Escola Cervetó Granollers 32 TEATRE 1. Lectura comprensiva del text 2. Contextualització: a) a l’autor b) a l’obra 3. Gènere: classificació (comèdia, tragèdia, drama, sainet... ) 4. Tema: a) Principal b) Secundari 5. Estructura: a) Externa: distribució en actes i escenes. b) Interna: introducció, nus i desenllaç. 6. Personatges: a) Principals/secundaris b) Protagonistes/ antagonista 7. Unitats: - Espai - Lloc - Temps 8. Ambientació: - decorats 9. Llengua i estil: a) Llenguatge culte/popular b) Recursos estilístics c) Diàlegs, monòlegs, aparts d) Sintaxi 10. Conclusió
  • 33. Tècniques de tractament de la informació Escola Cervetó Granollers 33 Pautes per comentar un text científic  Què és un text científic? Els textos científics tenen com a tema principal la ciència i tenen com a objectiu informar a un receptor amb molta precisió i amb un llenguatge molt intel·lectual i culte, perquè se suposa que el lector coneix el tema i podrà comprendre’l. Les característiques més importants dels textos científics són el tema, la terminologia, l’estil i la gramàtica. També s’utilitza un llenguatge molt concret perquè va adreçat a un tipus de persones científiques. Per a què el text sigui comprensible s’utilitzen una gramàtica i una estructura molt clares. Els textos científics es poden dividir segons el llenguatge que tinguin, que depèn de l’especialitat de la ciència a la qual pertanyin. Un característica molt important és l’objectivitat que presenten, sempre justificant les hipòtesis formulades amb proves i exemples. Per aquest motiu l’estructura ha de ser similar a la dels textos argumentatius, que normalment formulen una hipòtesis i la complementen. En conclusió, els textos científics intenten demostrar un hipòtesi a partir d’una teoria, i van dirigits a un tipus de persones en concret, per això s’utilitza un llenguatge amb expressions pròpies de la ciència, però sense oblidar la claredat i la brevetat per facilitar la comprensió. • (E) EXPLORACIÓ DEL TEXT. Lectura pausada i detinguda del text. Abans d’entrar en la tasca, el lector el primer que ha de fer és llegir el text. Per a què? Per a descobrir el seu sentit, familiaritzar- nos amb el seu llenguatge, conèixer la problemàtica general del text i focalitzar la seva idea principal i les altres subsidiàries, sobre les quals es fonamenta. Com? Primer, llegint el text tantes vegades com sigui necessari. Segon, coneixent el significat dels conceptes o paraules que desconeixem, ajudant-nos mitjançant subratllats, esquemes, mapes conceptuals, notes, resums, etc. • (T) TEMA. Una vegada ben analitzat i comprès el significat del text hem començat pròpiament el comentari de text presentant el problema o tema que planteja. Aquest epígraf en certa manera ha de respondre a la qüestió subjectiva: Què em diu el text? De què tracta? Quin problema planteja? El tema ha d'expressar la tesi central del text, amb precisió i claredat, en tant que sigui possible en una sola frase o màxim una ratlla, a manera de títol. • (A) ANÀLISI. (Explicació del contingut i de la forma del text). El següent pas consisteix a explicar el contingut del text en qüestió, sense aportar encara comentaris crítics o judicis de valor. La seva manera d'expressió i forma, els conceptes claus o específics que en ell s'empren, les idees que, paràgraf per paràgraf, van apareixent, etc. En una paraula, l'anàlisi ens ha de permetre descompondre el text en els elements que ho integren per a fer possible la perfecta comprensió. L'anàlisi consta de dues parts: • Anàlisi i comentari dels termes o expressions rellevants. Difícilment podem comprendre un text sinó coneixem el significat dels termes que en ell apareixen.
  • 34. Tècniques de tractament de la informació Escola Cervetó Granollers 34 Per això, un dels passos fonamentals del comentari consisteix a aclarir el significat general o específic d'aquests conceptes. • Anàlisi de l'estructura del text. Indiquem les parts que es divideix el text i el seu contingut, és a dir, les idees, hipòtesis, problemes que es plantegen. Recolzant-nos en l'esquema prèviament fet sobre l'estructura interna del text, vam passar a la seva reconstrucció explicativa detallada. Aquesta part del comentari constituïx el nucli del mateix i per això sol ser la més extensa. Per al seu desenvolupament és aconsellable servir-nos de l'esquema guió que prèviament hem preparat. La redacció ha de fer-se amb el nostre llenguatge, sense caure en l'error de la còpia o la paràfrasis de l'escrit en el text, i d'una forma clara, ordenada, coherent i fidel al contingut, transmetent amb exactitud el que diu. • (R). RESUM. Resumir és extreure el fonamental d'un text rebutjant l'anecdòtic o accessori. Un resum és redactar un text nou en el qual només s'expressa el principal o essencial del mateix, prescindint de les explicacions, exemples, anècdotes, matisos, etc. El resum ha de donar resposta a la pregunta Què diu el text en essència? Quins són les principals idees?, etc. Per tant, el resum ha de centrar-se i incloure la idea principal i en les secundàries que ho desenvolupen. El propòsit del resum és obtenir un text breu, precís, clar i objectiu que transmeti a un lector aliè la informació clau, la lògica argumentativa i el sentit del text. • (I) ENQUADRAMENT (Context biogràfic, bibliogràfic, ideològic i històricsocial) . Una vegada enunciat el tema hem de localitzar i contextualitzar al seu autor i al text en el conjunt de la seva obra i pensament, així com, en el context biogràfic, històric, polític, religiós, artístic, filosòfic, econòmic, etc. Finalment, és molt recomanable explicar la relació entre les idees de l'autor i els corrents de la mateixa època o posteriors, així com, la influència que sobre l'autor puguin haver tingut pensadors o corrents anteriors. • (A) APORTACIONS. (Comentari crític, valoració i conclusions del text). És el judici raonat que el text provoca en nosaltres. Del que es tracta és d'interpretar, criticar i valorar, els elements trobats durant l'anàlisi (la tesi, hipòtesi o idees secundàries, la ideologia, les intencions de l'autor, els conceptes i terminologia, etc.). És en aquest epígraf on el comentarista aborda la problemàtica del text, aportant la seva visió personal coherentment raonada. No n'hi ha prou amb dir “m'ha semblat bé o malament”, “estic d'acord o no amb el text”, sinó que raonadament i argentadament el comentarista exposa els pros i contres de les tesis, porta a col·lació la trama o els vincles històrics del tema i la seva possible connexió amb altres temes científics, literaris, etc. En altres paraules, el comentarista, sempre en relació amb el text que té davant, fa explícit el que sap sobre l'autor i la problemàtica en el text plantejada.

×