Anna nogueras lloret
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Like this? Share it with your network

Share

Anna nogueras lloret

on

  • 732 views

Treball de recerca sobre el municipi de Lloret de Mar

Treball de recerca sobre el municipi de Lloret de Mar

Statistics

Views

Total Views
732
Views on SlideShare
732
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
1
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Anna nogueras lloret Document Transcript

  • 1. ANNA NOGUERAS4rt ACONEIXEMENT DEL MEDIÒSCAR GARCIADESEMBRE-GENER 2012
  • 2. ÍNDEX♦ Dades del municipi 3♦ Situació en el mapa 4♦ Relleu 6♦ Història 7♦ Activitats econòmiques 9♦ Monuments i edificis importants 10♦ Festes locals i tradicions 14♦ Curiositats 17♦ Fotografies 19♦ Bibliografia 21 2
  • 3. DADES DEL MUNICIPINom: Lloret de MarAlcalde: Romà Codina i MaserasComarca: La SelvaProvincia: Girona. Situat a l’extrem nord-oriental de la penínsulaibèrica, a Catalunya.Municipis que l’envolten: Vidreres i Massanet de la Selva (pelnord), el mediterrani (al sud), Tossa de Mar (a l’est) i Blanes (al’oest).Número d’habitants: Al 2009 hi havia uns 39.500 Habitants.Extenció: Té 48km2Gentilici: Lloretenc i Lloretenca 3
  • 4. SITUACIÓ GEOGRÀFICATé 7 km de costa, distribuït en 5 platges. 1. Platja de Lloret: És la més gran. Fa més de 1500 metres de llarg. 2. Platja de Fenals: envoltada d’hotels i apartaments. Fa uns 700 metres. 3. Platges de Santa Cristina i Treumal: Santa Cristina és una de les més boniques de Lloret. És desorra fina i aigües transparents. Està a 3 km de la ciutat.S’arriba des de l’ermita de Santa Cristina. Té menys de 500metres. Cala Treumal: separada de Santa Cristina per 2 roques.Està envoltada de molta vegetació, i li dóna un aspecte salvatge.Sempre té més onatge. 4. Platja de Canyelles: és la més allunyada del nucli urbà. Aquí hi ha l’únic port nàutic de Lloret. 5. Platja de Sa Boadella: és la menys accessible, per tant, és més tranquil·la. Aquesta platja és naturista. 4
  • 5. Està a 70 km de Barcelona i 34 km de Girona.L’Aeroport de Barcelona està a 93 km i el de Girona a 29 km. 5
  • 6. RELLEULloret de Mar és un municipi costaner i com es pot veure a lesfotografies altament edificat.No té grans elements de relleu, alguns turons i puig que donennom a alguna de les urbanitzacions del municipi i el que tots elsdel poble coneixen com “la riera” i, que actualment, és l’avingudaprincipal de Lloret de Mar on es concentra la major part de l’ocinocturn. El desembocament de la riera és molt evident a la platjade Lloret.Algunes de les seves urbanitzacions són: - Puig Castellet - Roca Grossa 6
  • 7. HISTÒRIALes primeres restes del municipi apareixen amb els romans, alsegle I aC i arriben a la màxima esplendor a partir del segle IdC, comercialitzant fang cuit. Així ho demostren les excavacionsfetes a Fenals.La platja de Fenals facilitava lentrada i sortida de la produccióde terrissa.De l’època romana, destaca la Torre Sepulcral del segle II dC. El nom de Lloret es documenta per primer cop l’any 966, com a LAUREDO. Traducció del llatí LAURETUM. Aquest podria ser l’origen del seu escut.Al s. IX-X, el poble era un grapat de cases de pagès escampadesa l’interior per protegir-se dels pirates.Per això l’Ermita de les Alegries estàsituada a 1 km de la platja. És laprimera església de Lloret.Lentament, es van establint famílies ala costa, perquè el Castell de Sant Joantambé els donava protecció i refugidavant de possibles atacs marítims.A principis del s. XVI el poble ja estavaarran del mar, pel desenvolupament delport de Lloret, i es crea la nova esglésiaparroquial (l’actual església de SantRomà) que també havia de protegir alsfeligresos dels pirates. Per això el campanar tenia emmerletat,espitlleres i, la porta dentrada era llevadissa, corria per dinsdun solc ben profund. Era església i fortalesa. 7
  • 8. Al 1778 s’aprova el Decret del Lliure Comerç amb les Colòniesamericanes, que va impulsar l’activitat econòmica d’ultramar.Aquesta millora fa que Lloret augmenti la seva població.Els vaixells trigaven 4-5 mesos per arribar a lHavana i tornar.La principal destinació era Cuba, i el màxim esplendor va ser del1840-1880. El negoci era exportar vins, oli, teixits, sal, farina... ialtres mercaderies i importar cotó, fustes nobles, pells, sucre,tabac, cafè, rom, petroli, “tasajo" (carn salada i assecada)... I elcomerç negrer. Això els permet enriquir-se.Marxaven a ultramar amb una recomanació i quan tornaven, erenels "americanos" o "indianos" (que havien marxat pobres i havienfet fortuna per poder viure derenda). Construien una gran casai un mausoleo al cementiri nou. Ala casa hi plantaven palmeres,per ser reconeguts des de lluny.Si tornava dAmèrica sense ferfortuna es deia irònicament que"havia perdut sa maleta alEstret" i no era "americano".Al 1880, sinaugura el nouHospital de Lloret, construït amb els diners dels indianos. Lany1898 lindiano Nicolau Font i Maig, "comte de Jarúco", vareformar i restaurar el santuari de Sant Pere del Bosc, que haviacomprat durant la desamortització, a lèpoca dIsabel II.Lany 1900 s’inaugura el nou cementiri que, amb el temps,reuniria un esplèndid conjunt modernista, amb obres de Puig iCadafalch, Antoni M.Gallissà, Bonaventura Conill...A primers del segle XX arriben a Lloret els primers estiuejants.Lany 1920 sobre el primer Hotel "Costa Brava". Però l’explosióturística i transformació urbanística, fou a partir de 1950, onantigues cases senyorials en converteixen en hotels i serveis. 8
  • 9. ACTIVITATS ECONÒMIQUESLloret de Mar és la principal població turística de la Costa Bravai una de les destinacions amb més poder d’atracció del sudd’Europa, gràcies a les seves platges i l’entorn de muntanya, itambé a la cultura, esport, natura, allotjaments de primeracategoria, restauració d’alt nivell i una àmplia oferta en oci diürni nocturn.Actualment, la principal font d’ingressos és el turisme. A l’estiu,multiplica per 4 la seva població habitual.Lloret procura organitzar esdeveniments internacionals perprojectar-se a tot el món. Un exemple és el RALLY CATALUNYACOSTA BRAVA. TURISME QUE OFEREIX LLORETGastronòmic, d’oci nocturn, comercial (té més de 1000 botigues),turisme familiar, destinació de Congressos, esportiu, turismeactiu (hípica, senderisme, submarinisme, golf, treking, tennis,motos d’aigua, bowling...)... 9
  • 10. MONUMENTS I EDIFICIS IMPORTANTS CAN GARRIGA Una casa indiana de 3 plantes amb gran valor històric i patrimonial. El seu arquitecte fou Fèlix d’Azua, que també va construir: la Plaça d’Espanya de Barcelona (per a l’Exposició Universal de 1929) i l’Ajuntament de Lloret de Mar (l’any 1872). CAN SARAGOSSA Aquesta masia segueix la història de Lloret. En els orígens era un dels masos més antics de la vila. JARDINS DE Sta. CLOTILDE Dissenyats a l’any 1919 per encàrrec del Marquès de Roviralta. Tenen més de 26.000 m2. Es van construir seguint el model renaixentista italià. L’any 1995 la Generalitat deCatalunya els va declarar com a bé cultural d’interès nacional enla categoria de jardí històric. 10
  • 11. EL CASTELL DE SANT JOAN Situat al cim del turó que separa les platges de Lloret Mar i Fenals. Fou construït pels Senyors de Lloret (1041-1110). De la forticació original en resten només els fonaments de la Torre l’Homenatge, la Muralla Est, uns vestigis al sud, i sitges excavades a la roca. JACIMENT IBÈRIC DE PUIG DE CASTELLET És un recinte fortificat d’època ibèrica, situat al puig de Castellet, de 197m. Des d’aquí es domimna des de la desembocadura de la Tordera fins a l’extrem oriental de la platja de Lloret.Hi trobem mostres de les civilitzacions gregues i romanes queexpliquen històries d’intercanvi, pactes i tolerància. DONA MARINERA O “VENUS DE LLORET” Monument de bronze, medeix uns 2,40m i representa una dona que guaita el mar en actitud de saludar o acomiadar. És en record a la memòria de la indústria pesquera de la ciutat i els perills del mar. Realitzat el 1966 per Ernest Maragall. 11
  • 12. 12
  • 13. EL MUSEU OBERT DE LLORET (MOLL)Un Museu sense murs. És una xarxa imaginària que permet ladescoberta de diferents llocs d’interès de la ciutat (històric,cultural i naturals).L’espai obert sense murs que recorre diferents emplaçamentsper tot el territori i permet apropar-se al coneixement delpatrimoni de la vila. ALTRES INSTAL·LACIONS I SERVEIS ♥ El Teatre Municipal està a Can Xardó és per 400 persones. ♥ El Gran Casino Costa Brava. ♥ La Casa de la Vila. És d’estil neoclàssic. L’arquitecte fou Fèlix de Azúa, igual que a Can Garriga. ♥ Font de Canaletes: Està al Passeig de les Palmeres. És una còpia exacta de la de Barcelona. És de l’any 1968. ♥ Església Parroquial. En els orígens era “Sa Carbonera”. Era on carregaven els carbó als vaixells. Primer d’estil gòtic i tenia fortificacions. Restaurada al segle XVI- XVII. És una joia del modernisme. 13
  • 14. ♥ Castell d’en Plaja: situat al final de Sa Caleta. És unacasa-castell, construït l’any 1935, recordant un antic castellmedieval. La seva imatge és típica de Lloret.♥ Ermita de Santa Cristina: on es celebra la FestaMajor de Lloret, el 24 de juliol. És de finals del segle XVIII,d’estil neoclàssic. Dins hi ha una col·lecció de vaixells enminiatura oferts pels pescadors.♥ Sepulcre romà del segle II dC: descobert l’any 1891.És una torre massissa de planta cuadrada amb un petit espaion es posava l’urna amb les cendres del difunt.♥ Ermita de Nostra Senyora de les Alegries: foul’església parroquial fins 1522, on estava el poble original deLloret.♥ Monestir de Sant Pere del Bosc: és del segle X, delsmonjos benedictins, qui el van abandonar. Fou restaurat perNicolau Font i Maig (indià), qui li va donar el màxim esplendor. 14
  • 15. FESTES LOCALS I TRADICIONSLa Processó per Mar a Santa Cristina: 24 de juliol Segons la tradició, cada any, el dia de Santa Cristina, el poble lloretenc acudia en processó, per terra, a celebrar la Missa Major a lermita dedicada a Santa Cristina, situada a 3 km del poble. La processó era moltfeixuga per als devots ja que havien de passar per camins dolentsi calia travessar 3 rieres. Davant dels inconvenients i per fer méslleuger el pelegrinatge als fidels, els representants del poble vananar a les autoritats competents a la recerca del permís per ferla ruta per mar. Aquesta Processó Marítima de Santa Cristina esfa el dia 24 de juliol.El Ball de Plaça: 24 de juliol. Dansa de les almorratxesAquesta dansa es balla des detemps immemorial. La músicasembla del segle XVIII. La dansaté arrels d’ascendència àrab, comes lús dun gerret de vidre amb 4galets (l’almorratxa) que elsballadors porten ple daiguaperfumada i que lofereixen,després, a la respectiva balladora.Segons la tradició, en èpoques musulmana i cristians, arribà aLloret un àrab, jove i ric, que senamorà, perdudament, dunacristiana de Lloret. El jove va utilitzar diferents estratègies perconvèncer la noia perquè shi casés; però la noia, a causa de lesdiferències religioses, el rebutjava cada vegada. Finalment, un 15
  • 16. dia de ballades, làrab es presentà davant la multitud vestit ambles seves millors gales. Sadreçà a la donzella i li oferí un gerretde vidre ple daigua dolor. La noia, indignada per latreviment,prengué el gerret i el va rebotir a terra, on es feu miques.Conten que el musulmà, avergonyit, tornà a lÀfrica, i que la noia,dissortada i trista, es tancà en un convent.Actualment, la Dansa de les Almorratxes es balla cada any elsdies 24 i 26 de juliol. Ho fan 4 parelles de balladors.La fundació de lErmita de Sta. Cristina i la Imatge TrobadaSegons la llegenda, un jove pastor va trobar una imatge de SantaCristina on hi ha lactual ermita. El noi, sorprès, ho va dir deseguida al senyor rector i a tot el poble. Llavors, els lloretencsvaren organitzar una solemne processó per a traslladar la imatgefins a lesglésia parroquial (L’Ermita de Les Alegries). Lendemà,però, la imatge va desaparèixer inexplicablement d’on lhaviencol·locat. No era un robatori, perquè la imatge era de fusta i noportava res de valor i la van retrobar en el mateix pujol, vora lamar, on lhavien localitzat per primer cop. A partir daquest fet,els lloretencs entengueren que la imatge de Santa Cristina voliaromandre per sempre i ser venerada en aquell paratge mariner, iallà li construïren la modesta capella: lactual ermita de Santa 16
  • 17. CALENDARI DE LES FESTES DE LLORET DE MAR Dia Fiesta Ámbito 1 Enero Año Nuevo Estatal 6 Enero Reyes Estatal 6 Abril Lunes de Pascua Florida Estatal 9 Abril Lunes de Pascua Granada Autonómico 1 Mayo La Asunción Estatal 24 Junio San Juan Estatal 24 Julio Santa Cristina Local 15 Agosto La Asunción Estatal11 Septiembre Día Nacional de Cataluña Autonómico 12 Octubre Fiesta de la Hispanidad Estatal 1 Noviembre Todos Santos Estatal18 Noviembre San Román Local 6 Diciembre Día de la Constitución Estatal 8 Diciembre La Inmaculada Estatal 25 Diciembre Navidad Estatal26 Diciembre San Esteban Autonómico 17
  • 18. CURIOSITATSVa tenir un club de béisbol, El Pops de Lloret, als anys 50-70. Enl’època daurada del bèisbol espanyol.Ha tingut fins el 2006 una plaça de Toros, idèntica a la de SanrtFeliu de Guíxols.Personatges famosos:  Dr. Ernest Adler  Nina Agustí (1966), cantant  Ivan Tibau (1973), jugador d’hockei  Jose Luis Blanco (1975), atleta  Marc Muniesa (1992), jugador del Barça MENJAR TIPIC DE LLORETL’arròs de l’Art. L’Art, és una manera molt antiga de pescar,llençant les xarxes a pocs metres de la platja, des de petitesbarques de rem. Després d’un temps, es recullen. Amb aquestpeix, es fa l’arròs . BEGUDA TÍPICAEl daiquiri Floridita. 18
  • 19. Per cert, una curiositat... he triat aquest municipi perquè des del2003 tenim un apartament a la platja de Fenals on ens ho passemmolt bé els estius: Juny juliol i agost. 19
  • 20. FOTOS Sa Caleta Fira Mediaval 20
  • 21. Passeig de Lloret de MarPlatges de LLoret 21
  • 22. BIBLIOGRAFIA Pàgina web de LLORET l’ajuntament Viquipèdia Oficina de turisme Revistes locals Expèriencia pròpia 22