• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Anna larruy viladrau
 

Anna larruy viladrau

on

  • 675 views

Treball de recerca sobre el municipi de Viladrau. Autoria: Anna Larruy

Treball de recerca sobre el municipi de Viladrau. Autoria: Anna Larruy

Statistics

Views

Total Views
675
Views on SlideShare
675
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Anna larruy viladrau Anna larruy viladrau Document Transcript

    • VILADRAU Nom: Anna Larruy Àrea: Coneixement del Medi
    • Curs: 4t AData: Gener 2012 2
    • ÍNDEXDades del municipi…………………………………… Pàgina 3Situació en el mapa…………………………………... Pàgina 4Relleu………………………………………………….. Pàgina 5Activitats econòmiques………………………………. Pàgina 7Monuments i edificis importants…………………….. Pàgina 9Festes locals…………………………………………... Pàgina 11Curiositats……………………………………………… Pàgina 13Fonts d’informació……………….............................. Pàgina 15 3
    • 1.Dades del municipi Nom del municipi: Viladrau Província: Girona Comarca: Osona Número d’habitants: 1.110 (a 01/01/2010) Extensió: 51 km2 Altitud: 821 m Evolució demogràfica (1497-2010):1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 28 36 41 466 706 1.163 883 1.036 974 1.0591920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 19941.007 1.001 918 962 816 787 750 844 875 8791996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 866 861 856 879 959 999 - 1.110 - - 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990 4
    • 2.Situació en el mapaViladrau forma part de la comarca d Osona i és de laprovíncia de Girona. El terme municipal té una extensió de 51km2 i el poble està a 821 m daltitud. Es troba en plena zonade contacte entre el Montseny i les Guilleries.Limita al Nord amb Sant Sadurní dOsormort, a lEst ambEspinelves i Arbúcies (Selva) al Sud amb el municipi deMontseny (Vallès Oriental), a lOest amb els de Seva iTaradell i al Nord Oest amb Sant Julià de Vilatorta (veuremapa del municipi).MAPA DE CATALUNYA: COMARCA: OSONAMAPA DEL MUNICIPI: VISTA AÈRIA: 5
    • 3. RelleuParc Natural del Montseny:Viladrau és un municipi molt muntanyós, situat al bell mig delmassís del Montseny. Viladrau sestén pels vessants nord deMatagalls (1.694 m) i del coll de Sant Marçal (1.107 m), oncoincideixen els límits de les comarques dOsona, la Selva i elVallès Oriental a lanomenada Taula dels Tres Bisbes, fins alpuig de Fàbregues (749 m) i el Puig-lagulla (810 m).El parc natural, té una Superfície protegida de 31.063,90hectàrees i compren un total de: 18 municipis. Es va declararParc Natural l’any 1987 i Reserva de la Biosfera per laUNESCO l’any 1978.Entre els turons prop de Vildrau destaquen: Puig Cornador(863 m), Puig Merli (988 m), el turó de la Tremoleda (1.169m), el coll de Bordoriol (1.096 m), situat al límit ambArbúcies, el coll dOrdials (1.491 m), Puigsasucre (1.108m), el turó de Migdia (818 m) i el turó de les Cabrades (909m), entre daltres.Fonts i rius de Viladrau:Font de les Paitides:Donen nom a aquesta font le fades o dones d’aigua, lespaitides, éssers màgics arrelats a les llegendes populars.Font del Ferro:Font d’aigua ferruginosa.Font del Noi Gran:Font bosquerola i molt ombrívola. 6
    • Font de l’oreneta:Una placeta de sorra, mig envoltada per un mur amb bancalde pedra acull el petit brollador que converteixen l’espai en unindret prop del poble i aïllat alhora.Font de llops:Situada en una densa fageda. La font rep el nom pels últimsllops caçats al Montseny a principis del segle XX.La capçalera de la Riera Major es forma als vessants nordde Matagalls i hi desguassen una bona part de les aigüesdOsona. 7
    • 4. Activitats econòmiquesEl paisatge que avui coneixem de Viladrau i de l’àrea delMontseny és el fruit de les activitats que hi han desenvolupatles persones. Des de laprofitament del bosc per a fusta illenya, a la ramaderia, passant per lagricultura.Sector primari:Els primers pobladors prehistòrics van fer de la ramaderia laseva principal activitat, que avui encara continua de duesmaneres diferents: extensiva a les zones de relleu suau, iintensiva a les diferents granges, de caràcter més industrial ales planes. Feixes Ramat de cabresLexplotació del bosc ha passat per diferents períodes, des delextracció dels millors arbres (molts eren avets) per a màstilsdurant lEdat Mitjana, fins als alzinars per a llenya i carbó pelconsum domèstic i industrial. Hi ha importants boscs deroures, castanyers, faigs, alguns avets i pasturatges. Altresfustes que saprofiten són el castanyer (de molta importànciafins a mitjan segle XX per fer botes de vi), coníferes i arbresde ribera. El bosc també ha donat altres fruits, que han estataprofitats amb major o menor intensitat depenent delsinteressos industrials del moment: suro, pinyes, rabasses debruc per fer pipes, etc.Lagricultura té poca importància. Els principals conreus sónels cereals, les patates, els llegums i els arbres fruiters;Lagricultura sha desenvolupat sobretot al voltant dels masosescampats per la muntanya i fou en el segle XIX quan hi 8
    • hagué la màxima extensió. Va ser lèpoca que hi havia mésmasos en funcionament a la muntanya, potser la meitat delsquals foren construïts llavors. Actualment, lagricultura eslimita sobretot a petites explotacions, moltes de caràcter lúdic,lligades igualment a les cases de pagès.Sector secundari: Indústria de l’aiguaAigua de Viladrau: L’aigua Viladrau va néixer fa més de 40 anys, quan l’any 1968 es va inaugurar la planta a la Font Fontalegre, al Montseny. Així, es converteix en una de les marques primeres en envasar aigua mineral, ja que fins llavors, l’aigua envasada es considerava un luxe innecessari i poc rendible.Amb els anys, la marca s’ha guanyant un lloc entre elsconsumidors i el que en principi va ser un projecteemprenedor i innovador, avui és símbol de tradició iexperiència al mercat de l’aigua envasada.Sector terciari:Actualment el turisme és la base de leconomia, atret pelsparatges del parc natural del Montseny: restaurants,allotjaments rurals, dos hotels, quatre hostals, el CCEN(Centre Cultural Europeus de la Natura)... També laconstrucció és un sector que ocupa moltes persones,especialitzada sobretot a la rehabilitació dedificacions decerta antiguitat. 9
    • 5. Monuments i edificis importants Ajuntament de Viladrau Església de Sant Martí: Reedificada el segle XVIII sobre un edifici romànic del segle XII com el seu antic atri. La Sala: Amb una torre rodona medieval. És la casa natal del bandoler Joan Sala, àlies Serrallonga.Santuari de Sant Segimon:Lloc dantiga tradició i culte, abandonat des del 1936 i que téals seus peus el Santuari de lErola del segle XVII. 10
    • Casa Espinzella:Edifici amb les muralles del segle XII, una capella romànica iun gran casal gòtic amb bonics finestrals (segles XV-XVI).Centre Cultural Europeu de la Natura (CCEN):Es tracta d’un equipament municipal de dinamització cultural,social i econòmica. També és un punt d’informació del ParcNatural del Montseny. Sorganitzen sortides i passejadesguiades i individualitzades per conèixer el territori de manerasostenible.I hi ha un centre d’investigació, educació i comunicaciómediambiental sobre l’aigua i els arbres.Centre Cultural Europeu de la Natura de Viladrau (CCEN) 11
    • 6. Festes LocalsEstiu Bandoler: L’Estiu Bandoler es presenta com una proposta lúdica i eminentment cultural de Viladrau, amb l’objectiu de potenciar el patrimoni cultural i natural del nostre territori mitjançant un personatge tant famós, i alhora desconegut, com és en Serrallonga, en una època tan especi- alment singular com és el barroc (segle XVI i principis del XVIII). Més informació de Serrallonga a la secció de Curiositats.Es celebra durant tot el mes d’agost,des de l’any 2002. L’any2011 ha arribat a la seva 10a edició.Les activitats que es fan són: Cuina dels segles XVII i XVIII,exposicions, gimcama bandolera, itineraris nocturns pelsboscos de Viladrau, música barroca i per finalitzar un soparbandoler.Fira de la Castanya: La Fira de la Castanya de Viladrau s’ha convertit en una fira única situada en un entorn únic, el Parc Natural del Montseny, Reserva de la Biosfera. Una fira on la cuina, l’ oci i l’espectacle per a tothom omplen un poble i un paisatge amb la castanya, la tardor i Tots Sants com a protagonistes. 12
    • La Fira de la Castanya de Viladrau neix l’any 1995 amb lafinalitat de potenciar el desenvolupament d’una activitatcomercial, econòmica, social i mediambientalment sostenible.Es celebra l’últim diumenge d’octubre. Una propostarespectuosa amb el medi ambient, mitjançant la recuperaciód’un producte tant nostre i a vegades tan desconegut com ésla castanya de Viladrau i del Montseny.Activitats que es fan: La cuina de la castanyaes presenta sempre el diumenge de la Fira de la Castanya is’ha convertit en un dels plats forts de la fira.Tots els restaurants de Viladrau ofereixen un exquisit platamb la castanya com a protagonista.Activitats complementàries: exposicions, passejades guiades,els castanyers i la seva història, música en viu pels carrers deViladrau, Fotofira (Concurs de fotografia de la Fira de laCastanya) 13
    • 7. CuriositatsOrigen del nom de Viladrau:És un nom d’origen germànic provinent de vila i Adrald oAdrowald.Origen de la vila de Viladrau:Dels orígels del poble, poca cosa sen sap, peròtradicionalment shan apuntat tres hipòtesis, totes ellesinversemblants.La primera hipòtesi situa lorigen de Viladrau a lèpoca de laReconquesta, amb la fundació de la capella de Santa Mariade Puigdot pels voltants del sot de Gèmena on resten runesno estudiades.La segona ens proposa cercar lorigen en la gent fugitiva deVic que escapava de les amenaces de Felip V.La tercera hipòtesi ubica un antic poblat on hi havia el mas deSant Martí Vell, situat als Bachs de lEstrany.Encara hi ha una llegenda popular, embellida en lobrapoètica de Guerau de Liost, que proposa cercar lorigen delpoble en set lapidaris romans que extreien ametistes delMontseny.Cada cop però, es creu amb més fermesa que Viladrausempre ha estat ubicat al mateix lloc. La parròquia de SantMartí ja esmentada lany 898. 14
    • Joan Sala i Ferrer, anomenat també Joan de Serrallonga:Joan Sala i Ferrer (Viladrau, 21 dabril de 1594 - Barcelona, 8de gener de 1634) va ser un bandoler català que ha estat unpersonatge de llegenda popular i per la novel·la Don Joan deSerrallonga de Víctor Balaguer.Joan de Serrallonga Portada del llibre Don Joan de Serrallonga.Fill de Joan Sala i de Joana Ferrer, va néixer al mas La Salade Viladrau. Als quatre anys, quedà orfe de mare. Va treballara can Tarrés de Sant Hilari Sacalm, el que li donà loportunitatde conèixer Margarida Tallades Serrallonga, la pubilla delmas Serrallonga de Querós. Joan Sala i Margarida escasaren més i tingueren cinc fills: Elisabet, Antoni, Mariana,Josep Baltasar i Isidre.Lany 1627, perseguit pels soldats de Felip IV, fugí un any alRosselló, que encara no havia estat annexionat a França,amb la complicitat de molts catalans, entre els quals els seusassalts als carruatges reials que recollien els impostosdespertaven molta simpatia.Al Puig de la Força es troben les restes dun antic castell i unacambra soterrada i fosca, on diuen que en Serrallongaamagava les víctimes dels seus segrestos.Va ser capturat a Ca lAgustí, a Santa Coloma de Farners. EnSerrallonga va ser executat el 8 de gener del 1634 aBarcelona. 15
    • 8. Fonts d’informació-Web oficial de l’Ajuntament de Viladrau: www.viladrau.cat-www.webspobles.ddgi.cat/sites/viladrau-http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-1280-cat-fira_de_la_castanya_de_viladrau.htm-es.wikipedia.org/wiki/Viladrau- http://www.portesdelmontseny.com/cat/vis14.asp-http://www.viladrau.com/ca/home.html-http://www.diba.es/parcsn/parcs/-http://www.diccionari.cat/-http://www.viladrau.net/ 16