Càncer, trasplantaments i clonatge
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Càncer, trasplantaments i clonatge

on

  • 1,075 views

 

Statistics

Views

Total Views
1,075
Views on SlideShare
537
Embed Views
538

Actions

Likes
0
Downloads
2
Comments
0

3 Embeds 538

http://blocs.xtec.cat 536
http://translate.googleusercontent.com 1
http://131.253.14.125 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Càncer, trasplantaments i clonatge Càncer, trasplantaments i clonatge Presentation Transcript

  • Dayana Zambrano Maria Diaz
  •  Un tractament que altera genèticament les pròpies cèl·lules immunes dun pacient per combatre el càncer, anomenada teràpia cel·lular, ha estat efectiva per primera vegada en un pacient amb leucèmia. Aquest tipus de càncer agut va remetre en un adult tot i haver estat resistent al tractament amb quimioteràpia i de deixar molt poca esperança de vida. Els investigadors expliquen que els símptomes de leucèmia en el pacient van desaparèixer als 8 dies del tractament. http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/03/20/actuali dad/1363807505_128722.html
  •  Per fer un diagnòstic, s’han d’observar els símptomes del pacient (febre, dolor, erupcions cutànie, etc.). Anomenem diagnòstic la determinació de la malaltia o afecció que causa aquests símptomes. Per fer el diagnòstic s’utilitzen diversos mètodes: L’exploració física (observació i palpació de parts del cos, auscultació del cor i de l’aparell respiratori, etc.). Les anàlisis (habitualment de sang o d’orina). Els mètodes de diagnosi d’imatge (radiològics, ecogràfics, etc.). Les biòpsies (extracció i anàlisi de mostres d’òrgans o teixits
  •  Els fluids humans que sovint s’analitzen per a la diagnosi són la sang i l’orina. De l’anàlisi de sang s’obté l’hemograma: el nombre i la proporció de cèl·lules sanguínies. L’anàlisi sanguínia també indica les concentracions de determinades substàncies. L’orina conté les substàncies de rebuig del metabolisme cel·lular, per tant, l’anàlisi d’orina també pot indicar el funcionament anòmal d’algun òrgan.
  •  La radiologia és l’especialitat mèdica que utilitza agents físics (rajos X, ultrasons, camps magnètics, etc.) per obtenir imatges que orienten el diagnòstic d’una determinada malaltia. Proves de diagnosi d’imatge: La radiografia: els raigs X impressionen una placa fotogràfica i així s’obté una radiografia. La radiació és interrompuda pels ossos i els materials sòlids, però, en canvi, travessa altres òrgans i impressiona la pel·lícula fotogràfica, deixant-la negra. Les radiografies s’usen en traumatologia, per observar els ossos, però també poden indentificar determinats tumors, com ara el càncer de pulmó, o diagnosticar infeccions com la tuberculosi o la pneumònia.
  • La TC aquesta tècnica radiològica consisteix a obtenir imatgesper rajos X del cos, però en diferents plans o seccions, de maneraque amb l’ajut d’un ordinador les imatges es computen,fet quepermet obtenir-les com si fossin llesques d’un determinat òrgan.
  • La ressonància magnètica nuclear : és un mètode de diagnòsticque permet obtenir imatges precises de diferents teixits i òrgans.Amb la RMN es poden obtenir imatges, fins i tot, de músculs, delligaments o d’òrgans del sistema nerviós; per això és un mètodede diagnòstic molt utilitzat en molt camps de la medicina.La tomografia per emissió de positrons: consisteix a administraral pacient una petita dosi d’una substància que emet positrons,que són computats per obtenir imatges.
  • El càncer és, ara per ara, una de les malalties que causa mésmortalitat. El càncer o neoplàsia maligna es deu a una disfunciód’alguns gens, però rarament és una malaltia heretable que estransmeti de generació en generació, tot i que en alguns casoss’hereta la predisposició a patir-la.Quan el tumor no envaeix els teixits que l’envolten ni afecta lafunció de lòrgan on creix, aleshores parlem de tumor benigne.Si, en canvi, les cèl·lules del tumor tenen capacitat d’envair elsteixits que l’envolten i de disseminar-se a altres parts del cos,llavors és un tumor maligne.
  • La leucèmia és la proliferació de leucòcits immadurs. Pot seraguda o crònica. Segons quines són les cèl·lules alterades pot sermieloide o limfoide. La leucèmia es manifesta inicialment através de símptomes poc precisos: febre intermitent, manca degana, cansament, etc. Altera la formació de leucòcits (lesdefenses minven i augmenta la vulnerabilitat a les infeccions), idisminueix el nombre de plaquetes (trombopènia) i de glòbulsvermells (anèmia). Com a conseqüència de la disminució delnombre de plaquetes, es produeixen problemes de coagulaciósanguínia (hemorràgies espontànies, hematomes, moratspuntuals a la pell). Les leucèmies no generen tumors sòlids i elseu tractament es basa en la quimioteràpia i la radioteràpia. Enmolts casos està indicat un trasplantament de la medul·la òssia,amb el qual se’n pot aconseguir la curació definitiva.
  • LA QUIMIOTERÀPIAL’acció d’aquestes substàncies es basa a provocar una alteraciódels mecanismes implicats en el cicle cel·lular, ja sigui en lasíntesi de material genètic o en la interferència d’alguna fase dela mitosi o a provocar l’apoptosi.Generalment, en els tractaments quimioteràpics se subministrauna combinació de diversos fàrmacs , l’acció dels quals no afectaexclusivament les cèl·lules cancerígenes, motiu pel qualprovoquen efectes secundaris importants.La recerca actual va encaminada a aconseguir dianesterapèutiques, és a dir molècules o cèl·lules sobre les qualsactuïn selectivament els fàrmacs.Els equips de recerca biomèdica investiguen nous fàrmacs,utilitzant tot sovint models animals amb normes establertes pelcomitès bioètics.
  • LA RADIOTERÀPIAAquests tipus d’energia altera el material genètic de les cèl·lules iles mata o n’atura la reproducció.Els tractaments radioteràpics es practiquen amb acceleradorslineals de partícules i, gracies als avenços de la física i lainformàtica, són cada vegada més precisos i efectius.
  • LA IMMUNOTERÀPIAEl sistema immunitari – les nostres defenses – actuaconstantment contra les cèl·lules tumorals. De fet, una partimportant dels càncer es donen quan hi ha alteracions en elsgens encarregats de suprimir tumors.EL TRANSPLANTAMENT DE MEDUL·LA ÒSSIAAquest tractament intenta eliminar totes les cèl·lules malignesdel cos amb quimioteràpia intensa. Les cèl·lules que originentotes les cèl·lules sanguínies al moll de l’os moren i han de serrestituïdes per cèl·lules mare pròpies o bé per cèl·lules mared’una altra persona compatible, ja sigui de medul·la o de cordóumbilical.
  • Actualment la donació de sang no comporta cap risc per aldonant, i és un acte altruista i solidari que fa millorar la qualitatde vida de moltes persones i, fins i tot, pot arribar a salvar-les.No necessiten sang només els malalts de càncer que segueixentractaments quimioteràpics, sinó qualsevol persona que hagipatit una hemorràgia.El transplantament d’un òrgan o un teixit és la substitució d’unòrgan que té la funció molt alterada per un altre per tal derestablir la funció de l’òrgan deteriorat. El sistema immunitarireconeix allò que “no és propi” i, per tant, l’òrgan trasplantat potser rebutjat per l’organisme; és el que s’anomena rebuigimmunitari. A les membranes de les cèl·lules hi ha molècules queconfiguren el que coneixem com a complex d’histocompatibilitat,que és diferent per a cada persona. Les persones que sónsotmeses a un trasplantament es mediquen amb fàrmacsimmunosupressors per disminuir el rebuig immunitari.
  • Clonar significa generar estructures genèticament idèntiques:gens, cèl·lules, teixits o tot un organisme pluricel·lular.La transferència nuclear es tracta d’extreure la informaciógenètica d’una cèl·lula d’un organisme i introduir-la en un òvul alqual prèviament s’ha extret el nucli.El clonatge terapèutic consisteix a transferir el nucli d’una cèl·luladel malalt a un òvul, generar un embrió i extreure’n cèl·lules quepodrien utilitzar-se com a recanvi en el mateix malalt.El 2007, dos equips de recerca independents van obtenir cèl·lulesde la pell mitjançant reprogramació cel·lular.