Your SlideShare is downloading. ×
0
Premis  sant jordi 2012
Premis  sant jordi 2012
Premis  sant jordi 2012
Premis  sant jordi 2012
Premis  sant jordi 2012
Premis  sant jordi 2012
Premis  sant jordi 2012
Premis  sant jordi 2012
Premis  sant jordi 2012
Premis  sant jordi 2012
Premis  sant jordi 2012
Premis  sant jordi 2012
Premis  sant jordi 2012
Premis  sant jordi 2012
Premis  sant jordi 2012
Premis  sant jordi 2012
Premis  sant jordi 2012
Premis  sant jordi 2012
Premis  sant jordi 2012
Premis  sant jordi 2012
Premis  sant jordi 2012
Premis  sant jordi 2012
Premis  sant jordi 2012
Premis  sant jordi 2012
Premis  sant jordi 2012
Premis  sant jordi 2012
Premis  sant jordi 2012
Premis  sant jordi 2012
Premis  sant jordi 2012
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Premis sant jordi 2012

250

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
250
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. ESCOLA PARE POVEDA BARCELONA
  • 2. RODOLINS LA MARE El gat La mare és més guapa que un sol es puja al terrat. i l’estimo molt i molt. El gat està enfadat. El pare vola pel cel, El mussol és guapo i és un àngel. veu el sol. El gos La mare és més guapa que un sol. està amb un ós. La Martina es diu Tina. Marc 1r B Rosa 1r A
  • 3. EL MÓN DELS SOMNIS LA JÚLIA CREIA QUE EXISTIEN LES FADESFa molts i molts anys, en un castell, hi haviauna princesa i un príncep. El príncep va Hi havia una vegada una nena que es deiapreguntar a la princesa: Júlia que sempre pensava que hi havia fades.Tu què creus, quin temps fa avui? Va anar al bosc. Quan va arribar al final delLa princesa li va respondre: bosc hi havia un camp de flors molt bonic. ElJo crec que fa sol. seu pare estava amb ella, llegint el diari.I era veritat que feia sol. Van anar a passejar De sobte una bruixa va agafar la Júlia i la vai... sorpresa!! Hi havia un altre castell!!. portar ràpidament al seu castell, tot negre. LaVan entrar i va resultar que era la festa bruixa va deixar la nena en unad’aniversari del germà del príncep. Llavors la habitació, sobre un llit, i se’n va anar a unprincesa li va regalar el que sempre havia despatx.volgut: un passeig en catifa màgica. La Júlia va sentir per la finestra un soroll.Llavors el príncep, com que tenia dos Sonava ssssss. De sobte va veure sortir unacavalls, li va regalar un al seu germà petit. I fada que li va dir que baixés. La va portar ambpels regals dels seus germans els va deixar el seu pare i es va quedar amb ell.sopar al seu castell. I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte FI s’ha acabat. Marieta 1r A Paula 1r
  • 4. EL CARGOL I ELS SEUS AMICS LA PAPALLONA El cargol i la eruga Tirolaina, tirolí Juguen a futbol la papallona surt d’aquí. La eruga u fa molt be Tirolaina, tirolà I el cargol esta aprenen. vola per aquí La formiga i el cargol vola per allà. Sen van a menjar El seu amic cargol La formiga agafa pa té un gran cor. I el cargol se’n va a jugar. Li demana jugar a un joc Una nena va agafar a un cargol i tots dos juguen al ping-pong. El cargol va plorar Cada dia al migdia I la nena es va enfadar. jugaran una partida. Al final tots dos “LA LLUNA GROGA” 2n A seran campions. Mariposa Revoltosa 2n B
  • 5. LA GOTA EL NEN I EL GOSHi havia una vegada una gota d’aigua que Un dia de bon matí un nen i un gos erenviatjava tranquil·lament dins d’un núvol. molt amics. Un dia el gos es va posar malaltPerò aquesta gota era diferent a les demés i el nen es va preocupar. Van anar al, perquè li feia por caure al terra. Pensava veterinari i li van dir que no tenia res.que al caure des de tan a dalt es desfaria i Només necessitava unes medicines i esno tornaria mai més a ser una gota com posaria millor. Un dia s’avorrien i vanabans. Les seves companyes l’intentaven decidir posar la tele. Però el gos noconvèncer perquè es deixés caure, però ella necessitava medicines. Només volia estarno volia. Fins que un dia van passar per una estona amb el nen. Però el nen no hosobre d’un poble on no plovia des de feia sabia. Un dia un veterinari que entenia demolt de temps i va veure molt clar els gossos li va dir al nen i el nen va dir que síproblemes que tenia aquella gent. Tenien que estaria més amb ell. I van jugar a laset i poc menjar, ja que sense la pluja no plei. Però al gos no li agradava la plei. Unpodien cultivar res. dia, per casualitat, van trobar una pilota i esAleshores la gota es va adonar de la falta va posar a jugar i, per primera vegada, esque feia a aquella gent i va decidir caure van divertir els dos junts.contenta amb totes les seves companyes. El nen va descobrir que jugar junts i divertir-se era la medicina i van jugar per sempre més. “ 12” 2n A Bruixeta 2n B
  • 6. EL MAR ELS MEUS SENTIMENTSEl mar és salat Els meus sentiments són diferentsi molt glaçat. ara explicaré els diferents sentimentsEl mar per dins Si estic contentaés molt bonic. em sento valentaAl fons marí Si estic tristavaig trobar és que no tinc el diaun submarí. Si estic sorpresaM agrada parlar amb els peixos estic molt espessadurant moltes hores Si estic emocionadamagrada fer bombolles és perquè veig una onadaamb cantimplores. Vet aquí els meus sentimentsEl fons marí és divertit ja no tinc més lamentsperquè hi ha moltes cosesde dia i de nitEl meu desig LLUNA 3r Bés, ésser un ésser marí BATERIA 3R A
  • 7. LA VALL DE LA FELICITAT Hi havia una vegada una princesa que vivia al palau del poble de la Vall de laFelicitat. Aquesta princesa era l’única que podia fer que els arbres poguessin créixer. Un dia, la princesa va decidir anar a buscar flors, però va agafar una que feia quecomencés a estar malalta. A cap d’un temps d’haver-la agafat,es van adonar que ja era massatard, la princesa estava molt malalta. Com que ella era l’única que podia fer créixer els arbres li va donar una mica demàgia a un dels habitants del poble, però ell no sabia com fer-la servir i a la princesa se li vaoblidar explicar-li. L’habitant es va fer un embolic i va aplicar la màgia malament, fent que elsarbres creixeissin molt ràpidament. Això va ser un desastre perquè els arbres creixien icreixien, cada vegada més i més, de tal manera que la cosa es va complicar perquè hi haviamenys espai per viure-hi. Quan la princesa es va recuperar, sabia com podia parar aquest creixement. Haviend’anar a l’arbre daurat i menjar una de les seves pomes. De seguida es van posar de camí, peròquan ja quasi havien arribat, va aparèixer un riu de lava i va ser una mica difícil creuar-ho. Laprincesa va fer un núvol màgic i van aconseguir creuar-lo! Només creuar el riu de lava, vaaparèixer l’arbre daurat, van menjar una poma i, per fi, tot va tornar a la normalitat. LA PRINCESA DANTE 3r B
  • 8. LA MEVA CIUTATLA TERRA Jo visc a Barcelona, Si tu ets sol, una ciutat preciosa. I la gent que viu en ella jo sóc cel. és meravellosa. Si tu ets infinit, M’agrada passejar al mar en una barca jo sóc univers. i m’agrada el meu barri, Si tu ets mar, que es diu Vallcarca. jo sóc sorra. Vaig al Tibidabo a respirar Si tu ets sol, i a Montjuïc a passejar. jo sóc lluna. A vegades fa sol, a vegades plou una mica, I al centre de la terra, però faci el que faci sempre és bonica. El meu pare em va dir hi ha una pruna. que hi va haver olimpíades en un lloc on ara hi ha onades. Pucca 4t A M’agrada la meva ciutat i sempre estaré al seu costat. Carla 4tB
  • 9. L’AMPOLLAHi havia una vegada uns nois, el Miquel i el Joan que sempre havien volgut trobarun mapa d’un tresor.En Miquel i el Joan un dia van anar a la platja i quan es van ficar a l’aigua vantrobar una ampolla misteriosa. Se la van quedar per descobrir que era aquellaampolla i quan la van obrir van veure que a dintre tenia un mapa, un mapa d’untresor. Sense pensar es van posar de seguida a buscar el tresor seguint lesindicacions del mapa. Van passar molt obstacles com coves, muntanyes plenes defang i un riu molt gran.Pujant una muntanya en Joan es va fer mal a la cama, llavors en Miquel estavapensant:- Em quedo amb el Joan o vaig a buscar el tresor?.Després s’ho va pensar millor i va dir:- Em quedaré amb tu perquè ets el meu amic!.Van encendre un foc i van fer senyals de fum amb la fortuna que un helicòpter elsva veure i els va portar a casa.Després de molts temps en Joan i en Miquel es van trobar un dia pel carrer i enJoan li va dir al Miquel:- Encara conserves l’ampolla?
  • 10. I en Miquel va dir:- Si, encara la conservo, vols fer una excursió amb la família.En Joan li va contestar:- Però trobarem el tresor, no?.-Home i tant! – va contestar-li.-Com els dos tenien família es van anar a l’excursió amb elles, després quan jaestaven passant el riu tan gran van trobar el tresor, de cop i volta no es posavend’acord en qui l’obriria fins que en Miquel el va obrir.Va obrir el tresor i tots es van posar a riure perquè posava en un nota:“El millor tresor és l’amistat de tota una vida”.En Miquel i en Joan es van mirar i es van donar una forta abraçada. En Joan va dir:- Gràcies amic per ajudar-me quan en vaig fer mal a la cama.I en Miquel va respondre:- No es mereixen!.I conte contat conte acabat. Jirafa 4t A
  • 11. La meva autobiografiaEm dic Lucía. Sóc de Barcelona. Tinc nou anys i sis germans.No sóc adulta ni famosa, però sóc important per a la meva família.La meva mare i el meu pare es van conèixer en un bar. La meva mare treballad’auxiliar d’infermeria i el meu pare d’advocat.La mare em diu que de petita era bona i dormia tota la nit. Als tres mesosm’agradaven les farinetes de fruita més que les de verdura.Encara guardo el meu xumet preferit. És de color blanc. El tinc de record. Un altrerecord que conservo és el meu vestit de bateig. La meva joguina preferida era unanina de peluix que es deia “Lupita”. I, de fet, aquesta va ser la meva primeraparaula després de “papa i mama”. La portava cada dia a la guarderia.La meva primera dent em va caure als sis anys.Quan vaig anar a l’escola, que es deia Nasi Iglesias, per primera vegada, vaigplorar bastant. Ara vaig al Pare Poveda i ja faig 4t de Primària. Lucía 4t B
  • 12. LES LLÀGRIMES DE LA PLUJA La pluja és una mare, El sol i la pluja, amb els ulls molt mullats. un dia es van trobar. Les llàgrimes li repiquen Van lluitar i lluitar, tota la cara avall. però el sol va guanyar. De dia o de nit, ningú la pot aturar! Plora, plora i plora la pluja! Llàgrimes a la cara, La batalla ha perdut, i el vestit tot mullat. i la seva filla no tornarà. La pluja té una filla, Murmura la gent el sol, un dia, la va raptar que el sol alguna vegada s’apiada i mai a la pluja la hi va tornar. i els dies clars, Com a filla seva, el sol la va cuidar, la pluja i la seva filla, però presa la tenia, juntes estan. on la pluja no la pogués trobar. Ja no plora la pluja, Pobre pluja, que plora i plora. contenta està!! AMISTAT 5èA
  • 13. SI POGUÉS Si pogués arribar al cel, Si pogués tocar l’estrella, el mar veuria, la més gran de l’univers, si pogués caçar l’estel li donaria a la donzella, t’hi portaria. i li cantaria aquest vers. Si pogués domar un dofí, el faria navegar, amb tu arribar a la fi 007 – 5èB del preciós oceà. Sant Jordi 2012
  • 14. EL MISTERI DE LA BIBLIOTECAÉs una història molt estranya que em va passar amb el meu germà. Tot va començar fa molt detemps, l’any 1953 a Austràlia, un dia de tardor...La meva mare preparava galetes i el meu germà i jo jugàvem a l’habitació.Ens començàvem a avorrir i vam dir-li a la mare si podíem anar a la biblioteca.Ella va dir que sí, però que tornéssim a las set en punt. Eren les cinc, donava temps de sobres.Però al meu germà i a mi ens encantava anar a la biblioteca i ens hi entreteníem molt, per aixòhavíem de sortir immediatament.Vam creuar el carrer, vam passar el pont i ja hi era. Com que era del segle passat no hi haviaordinadors ni escales mecàniques. La porta era de fusta amb una finestreta de cristall, on hihavia un cartell que posava “OBERT” i a dalt de “BIBLIOTECA ASONA”, és clar, perquè elspropietaris eren la senyora Maria Asona i el senyor Albert Asona. Hi vam entrar, vam baixar elstres graons i li vam preguntar a la Maria si tenia llibres de castells. Ella ens va demanar que perquina edat i al contestar-li que per cinc i deu anys jo era la de deu, i el meu germà en Clas, elde cinc), ens va portar a l’apartat dels castells.Mentre la senyora Asona ens explicava una mica com eren els llibres, el meu germà petits’havia quedat mirant un apartat més cap a la dreta i al fons baixant un esglaó. Mai no l’havíemvist aquell, i mira que hi havíem anat més de vint vegades. El meu germà vademanar, intrigat, si podíem anar a aquella zona i la va assenyalar. Vaig observar que la lleixaestava recoberta de brillantets daurats enganxats a la fusta. La senyora Asona, moltespantada, va contestar-li quequejant que no era possible. Però el nostre cap ja començava afer-se preguntes: per què aquell misteriós lloc no l’havíem descobert fins aquell moment? Perquè estava recobert de brillantets? I finalment, per què la senyora Asona no volia que hianéssim?
  • 15. Per això quan van entrar quatre turistes de Manhattan, vam aprofitar per mirar el misteriósapartat, mentre que la senyora Maria Asona ens deia set vegades que no hi anéssim. Però araestava atenent els clients i només volíem veure’l una mica.Vam anar directament cap allà. Jo vaig treure un llibre vermell mentre que el meu germàm’ensenyava els brillantets daurats en forma de cigne.Em va sorprendre, però només era una decoració, i vaig tornar a deixar el llibre al seu lloc.El meu germà en va agafar un de color blau i em va xiuxiuejar que no tenia títol. El que vaigagafar jo era verd i el vaig obrir. No hi havia res escrit, ni dibuixat, estava en blanc!!! Em vaestranyar molt, però el vaig tornar a col·locar.En aquell instant, darrere de la prestatgeria misteriosa va obrir-se una porta i jo vaig dir:- Clas, entrem per veure què hi ha.En Clas era poruc, però el vaig convèncer i vam entrar-hi. Hi havia vuit graons, la prestatgeriaes va tancar i ens vam quedar a les fosques. De mica en mica es va anar dibuixant una portavermella, il·luminada, on posava “FLINFLOFLIA” i estava mbolcallada de cignes. El meu germàno parava de preguntar-me què hi deia.Vam picar a la porta i en obrir-se tota sola, ens va deixar bocabadats: era un poble amb casesfetes amb llibres gegantins. De les branques dels arbres penjaven contes. Els vianants erenben estranys, alguns tenien fulls de poemes en comptes de cabells...Tots estaven una mica tristos. Vam trucar a la porta d’un palau i ens van obrir dos personatgesextraordinaris. Eren molt simpàtics i van convidar-nos a passar. De seguida vam voler saberqui hi vivia. Un d’ells va dir-nos que els reis Flinflon i Flinflona i van conduir-nos davant seu.
  • 16. La reina va explicar, entre plors, la raó de la tristor dels seus súbdits: ara, molt poquespersones llegien. La gent veu la televisió i juga amb maquinetes... i és per això que s’estavenextingint. Només podrien viure si tornessin a llegir. Vam proposar-los que diríem a la gent queho fessin. El rei va somriure i ens va donar la clau per obrir la prestatgeria i sortir. Cadascúamb els cistells de les bicis, que havíem agafat de casa, carregats de llibres divertits iemocionants, regals dels reis, vam sortir a repartir-los per tota la ciutat i casa per casa. Al finalho vamaconseguir: en acabar la setmana tothom llegia.Els flinfloflians estaven salvats!!! 5è A Laberint
  • 17. LA CASA DELS AVISLa Barbara i en Jocirt son nens que viuen en una casa molt gran i bonica a la ciutat.Les obligacions del dia a dia a vegades els fan estar una mica cansats.Igual que els seus pares, estan esperant tenir alguns dies de festa per poder anar-sen a un llocon les preses no existeixen: la casa dels avis.Viuen en un lloc molt tranquil, en una caseta petita, però amb un “no sé què” que ho faespecial.A aquests nens els agrada molt llevar-se dia a dia amb el cant dels ocells i que el sol entri perla finestra, esmorzar tranquil·lament, els menjars tan bons que els fa làvia...... tot surt de lhort que tenen al jardí i no del supermercat.Després desmorzar van a lhort que amb tant carinyo cuida dia a dia el seu avi, perquè dallàsurt tot el que mengen ells, però ara en companyia dels seus néts. Junts recullen elstomàquets i lenciam per poder preparar una exquisida amanida. Però el que més els agrada aaquests dos nens és intentar agafar les pomes dels arbres.Passen els dies i arriba el moment de marxar: canviar el cant dels ocells pel despertador i lallum del sol per la llum de la bombeta.Tot tornarà a ser igual com cada dia, igual que esperar aquells dies del calendari, que elsdeixin temps per poder tornar a aquell lloc que te un no “no sé què” que ho fa especial. Tom – 5è.B Sant Jordi 2012
  • 18. LA SOLUCIÓ ALS PROBLEMES, LES RETALLADES El govern té una solució, Pels mals de la nació. Aquesta recepta és l’augment de la recaptació, I per baixar la despesa dels serveis, supressió. El Govern està preocupat per l’ocupació, Encara que sense inversió no hi ha creació. A la gent li pugen la retenció, I els hi eliminen prestacions. Tot plegat és una commoció, Però hi ha moltes veus que diuen que no és la solució. La gent del carrer diu: menys retallades i més inversió, Però els polítics volen ajudar als bancs amb més financiació. La situació és greu, ja que hi ha molta desesperació, I és que la gent sense treball no pot pensar més que en la seva sustentació. Tants diners públics gastats amb mala gestió, Ara els pagarem sense contemplació.
  • 19. Això té una solució,Menys retallades i més inversió.Per altra banda, que la justícia faci la seva funció,I faci retornar els diners gastats amb mala gestió.Si això continua sense solució,El poble que ha passat per moltes situacions,Sabrà tornar-s’hi sense contemplacions,I potser acaba en revolució. FIFA 6è A
  • 20. EL PATIMENT DEL POETA A un poeta no li ve de seguida la inspiració, Perquè aquesta tasca requereix dedicació. No és fàcil trobar-la enlloc No la puc trobar al sot. Oh Cal·líope musa del poeta, Refugiat a la meva caseta. Et dedicaré tota l’atenció, Perquè tu ets la meva inspiració. Has vingut aquesta nit Quan estava adormit, Per això et dedicaré aquest poema, Oh, Cal·líope musa amena! Magnus 6è B
  • 21. L’AVENTURA ESPACIALAquest relat ens explica una història succeïda a l’espai, així que agafeu-vos a lacadira que ens enlairem!Saturn, així es deia la missió en la qual estava vinculat en Kerikov, un rus atrevit iamb ganes de conèixer l’espai, encara que no sabia que li deparava el seu futur...Bé, no m’entretindré perquè sinó us acabaré d’explicar la seva història.En Kerikov estava a casa seva a punt de sortir a córrer quan, de sobte, va sentir eltelèfon.“Ring!”...”Ring!...”Ring!”-Si, digui’m?-va contestar.-Kerikov? –va dir una veu greu a l’altre banda del telèfon.-Sí, sóc jo –va dir en Kerikov tot estranyat.- A la N.A.S.AUs he explicat que en Kerikov estava de vacances als Estats Units? Si no us hohavia dit, ja ho sabeu.En Kerikov estava a l’atur i tenia un company a la N.A.S.A i de ben segur ell hauriaestat el responsable d’aquesta trucada.
  • 22. -Sí, si que puc, vaig cap allà. –va dir en Kerikov tot content.En arribar i veure allò, es va quedar bocabadat mentre pensava que començavauna nova aventura.El van rebre amb gran amabilitat, i el van portar a veure el director.El director era un home baixet i amb bigoti, però molt amable. Van estar parlantuna bona estona, però va venir un home que acompanyà a Kerikov a una sala on liexplicaren la seva missió secreta. (Encara que jo us l’explicaré, vosaltres nol’expliqueu a ningú). La missió era Saturn, però no ben bé el planeta, sinó “Titan”,l’única lluna de Saturn que té l’atmosfera densa. Calia estudiar el terreny i lespossibilitats de vida que oferia, ja que s’estaven buscant nous mons on expandirla vida humana.Kerikov acceptà i li digueren que sortiria d’aquí a tres mesos.Li varen ensenyar tot el laboratori, les sales de proves, les naus, el que menjariaquan seria a fora, el que portaria posat i tot l’equipament que faria servir enaquesta missió. També li mostraren la que seria la seva nau amb la que faria elviatge, anomenada “Space Bird I”, un transbordador molt gran i potent, equipatamb la tecnologia més puntera.Van començar les proves i simulacions mentre en Kerikov s’acomiadava de la sevafamília i els seus amics.Passats els tres mesos va arribar el moment, el llançament:-Tres..., dos, ...., un... enlairem!
  • 23. En Keriokov, estava molt nerviós, era un moment únic, inigualable, estrany,emocionant, ... l’única cosa que li passava pel cap era: “i si surt malament?”, “i sino torno?”, “i si m’estampo?” , “i si....”; tot eren peròs per no marxar però ja no hihavia marxa enrere, ja s’havia enlairat.Ja fora, a l’espai, tot li semblava molt, però que molt gran. La immensitat de l’espail’envoltava i feia que l’envaís un sentiment de llibertat que mai havia experimentat.Una llum el va enlluernat, es tractava d’una nau alienígena que anava a totavelocitat cap a la terra!, però això és tema per una altra història... Bé, ell vacontinuar cap al seu destí.Eren moltes les estrelles que podia contemplar de ben a prop, entre elles estrobava Mart i Júpiter i tots els astres i roques que tenen el seu voltant.En arribar al seu objectiu es va posar en contacte amb la central espacial, i els vaexplicar tot el que havia vist, el que sentia.... no hauria pensat mai viure unasituació com aquella, dirigint una exploració en terres tan llunyanes buscant unlloc on poder expandir la vida humana.La missió va durar dos mesos. Durant aquest període va poder explorar Titan, unade les cinquanta-sis llunes de Saturn. Tenia un entorn molt dens, on era difícilrespirar sense el vestit d’astronauta.
  • 24. El paisatge es veia trencat per unes grans xemeneies que treien fum des del nuclide la Lluna. Tot apuntava que el seu centre era calent, com si tingués un dipòsit delava. Tot i així el terreny es presentava com una gran extensió plena de vegetacióque feia pensar que si els humans es poguessin adaptar a aquesta atmosfera,aconseguiria sobreviure en aquest espai.Acabada l’exploració va reprendre el viatge cap a la Terra. Però mentre tornava, vatenir un problema, en la seva trajectòria es va creuar un cometa que va fertrontollar tota la nau i desvià la ruta que tenia programada, deixant en Kerikovperdut per l’espai, i no es va saber mai més res d’ ell ....Aquesta ha estat la història d’en Kerikov, un astronauta rus perdut a l’espai.  Imaginació 6è A
  • 25. L’OMBRAFeia molt temps, en un poblet al sud de la Xina, hi vivia un comerciant que es deiaXi-Yon, conegut pel seu mal geni. Xi tenia dos gossos molt ferotges, que nodubtava en fer-los servir per amenaçar qualsevol que s’acostés a casa seva.Xi vivia en una petita casa al costat de la carretera, on creia un gran arbre quehavia estat plantat pel seu avi. Xi estava orgullós de l’arbre perquè els protegia delsol de la tarda i els dies d’estiu feia ombra a la sala d’estar.Un dia, després de dinar, el comerciant va sortir a prendre la fresca al pati i es vaempipar moltíssim en veure un pobre venedor ambulant dormisquejant sota del’arbre.I acostant-se al venedor va cridar:- Em voleu dir perquè heu de gaudir de l’ombra del meu arbre?- Perdoneu, senyor – va dir el venedor humilment. Em pensava que els arbres erende tothom...- Xi va respondre molt enfadat:- Potser sí, però aquest arbre és meu i ningú més en pot gaudir.El venedor va marxar ràpidament al veure els gossos de Xi acostar-se.
  • 26. Molts dies després, Xi tornant de la seva botiga, va veure altre cop el mateixvenedor dormint sota de l’arbre. Aleshores el va escridassar: Con t’atreveixes atornar?I va afegir:- Toqueu els dos immediatament o faré que els meus gossos se us tirin al damunt!Però aquesta vegada el venedor ambulant li volia fer una proposta al malcarat Xi:-M’agradaria comprar-vos l’ombra del vostre arbre- va dir tot decidit.El comerciant no havia sentit mai una proposta semblant, però la curiositat il’avaria, li van portar a preguntar: Quan me’n doneu?-Vint-i-vinc monedes d’or –va respondre el venedor.Xi es va emocionar i dissimuladament el seu interès pels diners, va tancar eltracte, pel qual el venedor podia gaudir de l’ombra de l’arbre sempre que volgués.El mateix venedor abans de pagar es va fer acompanyar de Xi al notari per fer elcontracte de la venda.Cada dia el venedor anava a gaudir de l’ombra de l’arbre. De vegades hi feia unamigdiada i d’altres aprofitava per guardar els seus articles.
  • 27. Un dia, va arribar acompanyat d’uns quants amics, que es van seure sota del’arbre i es van posar a jugar un partida de cartes.Com que era l’estiu, a la tarda, l’ombra va entrar dins de la sala d’estar de Xi.Aleshores el venedor i els seus amics van recollir les cartes i es van traslladar al’interior de la casa.Els veïns de Xi el van avisar del fet. Quan Xi va arribar, va esclatar de ràbia i va dira crits: -Marxeu de casa meva ara mateix!El venedor va respondre: -Espereu un minut!. És la meva ombra, us en recordeu? Iara resulta que és a dins de casa vostra.Els amics van fer una rialla tapant-se la boca.Xi va anar al notari demanant ajuda, però el contracte era correcte i no s’hi podiafer res.Xi va veure clar la única solució possible: tornar a comprar l’ombra al venedorambulant.El venedor li va dir a Xi quin era el preu, s’havia apujat i va rebutjar la primeraoferta per cinquanta monedes d’or. Després va fer suar a Xi al dir-li el nou preuamb decisió: dues-centes monedes d’or.
  • 28. En Xi va cridar: això és un robatori!, al temps que treia una bossa amb els dinersper perdre de visat al venedor. Aquest va quedar molt satisfet amb el que haviaguanyat i va obrir un local al poble on podia convidar als seus amics. Més tard vatrobar esposa i va viure feliç.Pel que fa a Xi , es va quedar sense res, la seva dona el va abandonar i va passarla resta de la vida acompanyat dels seus gossos i maleint el moment que va veureaquell venedor ambulant. Pepito 700 6è B

×