Presentació Tarragona
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Like this? Share it with your network

Share

Presentació Tarragona

on

  • 731 views

Repàs de l'origen dels refranys des de l'oralitat fins a internet, i repàs de les principals iniciatives actuals a la xarxa

Repàs de l'origen dels refranys des de l'oralitat fins a internet, i repàs de les principals iniciatives actuals a la xarxa

Statistics

Views

Total Views
731
Views on SlideShare
731
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
4
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Presentació Tarragona Presentation Transcript

  • 1. Els refranys: De l’oralitat a Internet Un repàs a la història i l’evolució dels refranys, des del seu origen ( proverbis llatins i grecs ) fins a l’actualitat (Internet). Aturant-nos especialment en les eines que ofereix Internet per a fer consultes en línia i en les principals iniciatives a la xarxa que hi ha a l’actualitat.
  • 2. Els refranys: De l’oralitat a Internet
    • Introducció
      • Què és la paremiologia
      • Diferents noms per a una mateixa cosa: les parèmies
    • Història
      • Origen: oralitat i referents clàssics
      • Pas a l’escriptura. Primers reculls
      • Edat d’or: segle XIX: folklore i excursionisme
      • Joan Amades, Sebastià Farnés, Cels Gomis, Valeri Serra i Boldú...
      • Reculls bilingües i diferents tipus de repertoris
    • Internet: avantatges i principals iniciatives
    • Com fer cerques en els blogs
    • El Top ten de refranys catalans
    • Amb cara i ulls - Verkami
  • 3. 1.1 Què és la paremiologia?
    • Ciència que estudia els refranys .
    • Les unitats que estudia són les parèmies i els qui s’hi dediquen són els paremiòlegs .
    • Quan comparem refranyers de diverses llengües fem paremiologia comparada .
  • 4. Són el mateix? Què els diferencia? 1.2 Diferents noms per a una mateixa cosa: les parèmies Adagi, Aforisme, Apotegma, Axioma, Citació, Dita, Frase feta, Idiotisme, Locució, Màxima, Modisme, Parèmia, Principi, Proverbi, Refrany o Sentència... ?
  • 5.
    • Adagi
    • Aforisme
    • Apotegma
    • Axioma
    • Citació
    • Dita
    • Frase feta
    • Idiotisme
    • Locució
    • Màxima
    • Modisme
    • Parèmia
    • Principi
    • Proverbi
    • Refrany
    • Sentència
    • Sentència antiga
    • Proposició concisa, completa i sovint enginyosa que enuncia una forma científica
    • Allò que hom diu
    • Expressió com estereotipada, d'ús corrent en la llengua
    • Sentència que conté un precepte moral o pràctic
    • Construcció o locució peculiar a una llengua
    • Idiotisme
    • Dita d’ús popular que conté un ensenyament
    • Frase sentenciosa divulgada
    • Dita breu sobre una veritat d'índole moral
    1.2 Diferents noms per a una mateixa cosa: les parèmies
  • 6. 1.2 Diferents noms per a una mateixa cosa: les parèmies
    • En sabem l’autor? Paremiologia sàvia
    • «Els cabells blancs són arxius del passat (Edgar Allan Poe)»
    • És d’arrel popular, anònima? Paremiologia vulgar
    • «Dóna un peix a algú i menjarà un dia; ensenya’l a pescar i menjarà cada dia (Proverbi xinès)»
    Aforisme Apotegma Adagi Axioma Citació Dita Frase feta Màxima Idiotisme Modisme Parèmia Locució Proverbi Refrany Sentència Principi
  • 7.
    • Què diferencia les següents expressions?
      • Sense ofici ni benefici
      • No tenir ofici ni benefici
      • Home de molts oficis, (home de) pocs beneficis
      • Molts oficis, pocs beneficis
      • Qui té ofici, té benefici
      • Val més ofici, que benefici
    1.2 Diferents noms per a una mateixa cosa: les parèmies Significat: La inconstància té conseqüències nefastes.
  • 8.
    • La funció dins l’oració:
      • Locucions : És un complement (nom, adjectiu, adverbi): Sense ofici ni benefici
      • Frase feta : locucions verbals. Hi ha un verb que indica acció o qualitats: No tenir ofici ni benefici
      • Refrany o proverbi : Oració sencera, inclosa entre cometes i invariable: Qui té ofici, té benefici ─ Val més ofici que benefici ─ Molts oficis, pocs beneficis
      • Significat: La inconstància té conseqüències nefastes.
    1.2 Diferents noms per a una mateixa cosa: les parèmies
  • 9. 2.1 Origen: oralitat i referents clàssics
    • La llum dels ulls és l'alegria de l'ànima [CA]
    • Los ojos son el espejo del alma [ES]
    • Les yeux sont le miroir de l'âme [FR]
    Influència? Còpia? Quin va ser primer dels tres? Oculus animi index [LL]
  • 10. 2.1 Origen: oralitat i referents clàssics
    • Principals referents clàssics de l’antiguitat:
    • Fonts d’origen bíblic : L’ Antic Testament , Llibre dels proverbis , Càntic dels càntics ...
      • « Tots els rius van a parar a la mar » | «Creixeu i multipliqueu-vos»...
    • Aforismes grecs , relacionats amb la medicina (Hipòcrates de Cos) o la filosofia.
      • «L’art és llarga; la vida, breu» | «Obra començada, mig acabada», «Per l’urpa es coneix el lleó»...
    • Tradició llatina : Cató el vell (234-149 aC), Publili Sirus, Sèneca...
      • «En malaltia i en presó, coneixeràs ton companyó» (Ciceró)
  • 11. 2.1 Origen: oralitat i referents clàssics
    • Els primers reculls de proverbis catalans:
    • Traducció dels Proverbis de Salomó.
    • S. XII ─ Proverbis , de Guillem de Cervera (1180).
    • S. XIII ─ Llibre de paraules o dits de savis e filòsofs , de Jafudà Bonsenyor (1298), El Libre de saviesa , els Proverbis de Ramon , el Libre de mil proverbis i els Proverbis d'ensenyament , de R. Llull.
    • S. XIV ─ Traducció de De Consolatione , de Boeci, el Libre de Cató , la Doctrina moral de Nicolau de Pacs, el Libre de tres , El Libre de bons amonestaments, d’Anselm Turmeda (1398).
  • 12. 2.2 Pas a l’escriptura. Primers reculls
    • Els primers reculls de proverbis catalans:
    • S. XV ─ Apareixen els primers reculls de proverbis catalans, Francesc Eiximenis amb les Regles de bona Criança en menjar, beure y servir a taula , Vicent Ferrer, Bernat Metge...
    • S. XVI ─ L’Espill , de Jaume Roig, El Tirant lo Blanc , de Joanot Martorell,
    • S. XVII ─ Quatre-cents aforismes catalans , de Joan Carles Amat (1647),
    • S. XVIII ─ Rondalla de rondalles , de Fra Lluís Galiana o el Tratat d’adages y refranys valencians , de Carles Ros (1736).
  • 13. 2.2 Pas a l’escriptura. Primers reculls
  • 14. 2.2 Pas a l’escriptura. Primers reculls
  • 15. 2.3 Edat d’or: Segle XIX. Folklore i excursionisme
    • Romanticisme  Renovat interès pels temes folklòrics i llegendaris.
    • Un grup de bons folkloristes fan treballs monogràfics o generalistes sobre les tradicions i costums de la cultura catalana.
    • És l'època dels Amades , Farnés , Pons Lluch , Serra i Pagès , Serra i Boldú o Violant i Simorra , entre molts d'altres.
    • Temàtiques tractades:
      • Folklore de la pagesia (cas de Serra i Boldú o Violant i Simorra),
      • Paremiologia comparada (Sebastià Farnès), o
      • Monografies temàtiques o Costumari català (Amades).
  • 16. 2.4 Joan Amades , Sebastià Farnés, Cels Gomis, Valeri Serra i Boldú...
    • JOAN AMADES I GELATS
    • (Barcelona, 1890 – 1959)
    • Autodidacta.
    • Prové d’una família obrera humil.
    • Passa uns anys a Bot (la Terra Alta), amb els avis paterns.
    • Converteix el negoci de drapers dels pares en llibreria de vell.
    • Memòria prodigiosa, però vista deficient.
    • Beu de la cultura popular del Raval barceloní i de la formació de la Secció d’Excursions de l’Ateneu Enciclopèdic Popular.
  • 17. 2.4 Joan Amades , Sebastià Farnés, Cels Gomis, Valeri Serra i Boldú... JOAN AMADES (1890-1959) Folklore de Catalunya (1950-1969) Ed. Selecta (Barcelona) - Rondallística (1950) - Cançoner (1951) - Creences i costums (1969)
  • 18. 2.4 Joan Amades , Sebastià Farnés, Cels Gomis, Valeri Serra i Boldú... JOAN AMADES (1890-1959) Costumari Català (1950), en cinc volums. Ed. Salvat (Barcelona)
  • 19. 2.4 Joan Amades , Sebastià Farnés, Cels Gomis, Valeri Serra i Boldú...
  • 20. 2.4 Joan Amades, Sebastià Farnés , Cels Gomis, Valeri Serra i Boldú...
    • SEBASTIÀ FARNÉS I BADÓ
    • (Sant Feliu de Codines, 1854 – Barcelona, 1934)
    • Advocat i periodista.
    • Professor de taquigrafia.
    • Funda l’Institut Taquigràfic de Barcelona.
    • Funda “ L’Arc de Sant Martí ” i col·labora al " Diari Català ", " La Renaixença ", " La Veu de Catalunya " i " El Pensament Català ", entre altres.
    • Destaca pels treballs en paremiologia comparada i en folklore.
    • La seva biblioteca i treballs serveixen al seu gendre, el folklorista Aureli Capmany, i a la seva néta M. Aurèlia Capmany.
  • 21. 2.4 Joan Amades, Sebastià Farnés , Cels Gomis, Valeri Serra i Boldú...
    • SEBASTIÀ FARNÉS (1854–1934)
    • Obra més important:
    • Assaig de paremiologia catalana comparada (1913)
    • Edició pòstuma a càrrec d’Ed. Columna
    • (vuit volums entre 1992-1998)
    • Recollida de materials orals i escrits, elaboració de fitxes.
    • És el principal teòric de la paremiologia catalana.
    • Popularitza el terme a primers del segle XIX.
  • 22. 2.4 Joan Amades, Sebastià Farnés , Cels Gomis, Valeri Serra i Boldú...
    • SEBASTIÀ FARNÉS (1854–1934)
    • Vàries lleis del col·leccionador:
    • Cada proverbi una papereta.
    • Aplegar totes les variants d'un mateix proverbi.
    • Prendre nota del lloc on s'ha trobat la dita o refrany i, si hi és, nom del citador que li doni autoritat.
    • El lloc o comarca de les recollides de viva veu.
    • Acompanyeu cada referta de les dades que trobeu referents a ella, per poder-ne estudiar son origen i sa història, com intentà fer-ho en Bastús en sa obra La sabiduría de las naciones.
    • Classificació: l'ordre alfabètic pel primer substantiu, adjectiu o verb.
    • Tota dificultat l'ha de resoldre el mateix col·leccionador. La col·lecció ve a ésser un magatzem de molts articles, ben endreçat i ordenat.
  • 23. 2.4 Joan Amades, Sebastià Farnés , Cels Gomis, Valeri Serra i Boldú... SEBASTIÀ FARNÉS (1854–1934) « No pot pensar-se en publicar un Corpus Paremiològic de la Llengua Catalana fins i a tant que no es tinguin cinquanta mil parèmies i encara no es tindran pas totes les que hi ha vivents ». « Quan una dita o parèmia es troba a Catalunya , a Itàlia , a Portugal , a França , gairebé és segur que vivia en el món llatí o grec ». « Les diferències que hi ha entre referta , dita o ditxo , refrany , adagi , proverbis , màximes , sentències , aforismes , modismes , frases proverbials , seria llarg d'enumerar-les. Una paraula sola les abraça totes: parèmia ; d'aquí la veu " paremiologia " per indicar tot això que en podríem dir art retòric del poble, veritable cultura nacional» .
  • 24. 2.4 Joan Amades, Sebastià Farnés, Cels Gomis , Valeri Serra i Boldú... CELS GOMIS I MESTRE (Reus, 1841 - Barcelona, 1915) . Enginyer, escriptor, folklorista i polític. . Interessat per la cultura popular i per la cultura obrera. . Introductor del bakuninisme a Catalunya. D’ideari anarquista. . Teoritza sobre el folklore (saviesa popular), transmesa de generació en generació. . Amb el temps molts d’aquests coneixements esdevenen invàlids. . Estan condemnats a desaparèixer, superats pel coneixement científic i l’educació.
  • 25. 2.4 Joan Amades, Sebastià Farnés, Cels Gomis , Valeri Serra i Boldú... CELS GOMIS I MESTRE (Reus, 1841- Barcelona, 1915)
    • 1884 - Lo llamp y'ls temporals . Barcelona: Associació d'Excursions Catalana.
    • 1884 - La lluna segons lo poble . Secció de Folklore del Centre Excursionista de Catalunya (CEC).
    • 1888 - Meteorologia i agricultura populars . Barcelona: Associació d'Excursions Catalana.
    • 1891 - Botànica popular . Barcelona: Associació d'Excursions Catalana. Nova edició ampliada i modificada (1983): Dites i tradicions populars referents a les plantes .
    • 1910 - Zoologia popular catalana . Barcelona: Biblioteca folklòrica del Centre Excursionista de Catalunya (CEC).
    • 1910 - La bruixa catalana. Edició pòstuma: Barcelona: Ed. Alta Fulla (1987).
  • 26. 2.4 Joan Amades, Sebastià Farnés, Cels Gomis , Valeri Serra i Boldú... CELS GOMIS (1841-1915) .
  • 27. 2.4 Joan Amades, Sebastià Farnés, Cels Gomis , Valeri Serra i Boldú... CELS GOMIS (1841-1915) 1983 ─ Cels Gomis – Dites i tradicions populars referents a les plantes 1998 ─ Cels Gomis – Meteorologia i agricultura populars 1999 ─ Cels Gomis – La lluna segons lo poble 1998 ─ Cels Gomis – Meteorologia i agricultura populars 1999 ─ Cels Gomis – La lluna segons lo poble 1983 ─ Cels Gomis – Dites i tradicions populars referents a les plantes 1998 ─ Cels Gomis – Meteorologia i agricultura populars 1999 ─ Cels Gomis – La lluna segons lo poble 1983 ─ Cels Gomis – Dites i tradicions populars referents a les plantes 1998 ─ Cels Gomis – Meteorologia i agricultura populars 1999 ─ Cels Gomis – La lluna segons lo poble
  • 28. 2.4 Joan Amades, Sebastià Farnés, Cels Gomis, Valeri Serra i Boldú ...
    • VALERI SERRA I BOLDÚ
    • (Castellserà, 1875 ─ Barcelona, 1938)
    • Folklorista i periodista, establert a cavall de
    • l’Urgell i Barcelona.
    • Amic i estudiós de Jacint Verdaguer.
    • Destaquen les seves obres:
      • 1915 – Calendari folklòric d’Urgell .
      • 1917 – Llibre popular del rosari. Folklore del Roser.
      • 1918 – Festes i tradicions populars de Catalunya.
      • 1918 – Folklore de la pagesia .
      • 1922 – Enigmística popular.
      • 1928 – Arxiu de Tradicions Populars (7 volums).
  • 29. 2.4 Joan Amades, Sebastià Farnés, Cels Gomis, Valeri Serra i Boldú ... VALERI SERRA I BOLDÚ (1875-1938) Obra en 7 volums que aplega tradicions i costums populars recollides a Catalunya, València, Mallorca, Rosselló, Sardenya, Andorra i terres aragoneses de parla catalana. L'original el va editar Ed. Orbis, Barcelona, 1928-1935. Posteriorment, el 1980, J. J. de Olañeta en fa una edició facsímil a Palma de Mallorca, de 1.000 exemplars, a color i en cartoné, amb una capsa per guardar els 7 volums.
  • 30. 2.4 Joan Amades, Sebastià Farnés, Cels Gomis, Valeri Serra i Boldú ... VALERI SERRA I BOLDÚ (1875-1938)
  • 31. 2.4 Joan Amades, Sebastià Farnés, Cels Gomis, Valeri Serra i Boldú ... ALTRES AUTORS POSTERIORS DESTACATS Mn. Antoni M. Alcover Mn. Enric Bayerri i Bertomeu Joan Bellmunt i Figueras Antoni Bulbena i Tusell Francesc Camps i Mercadal Mn. Antoni M. Griera i Gaja Pvre. Joaquim Martí Gadea Francesc de S. Maspons i Labrós Josep Pons Lluch Manuel Sanchis Guarner Rossend Serra i Pagès Ramon Violant i Simorra Actualment: Maria Conca, Hèctor Moret, Luis E. Gargallo, Esther Forgas, Anna Parés...
  • 32. 2.5 Pas a l’escriptura. Primers reculls
    • Les primeres recopilacions bilingües que trobem són addendes de diccionaris o llistats de vocables per a un bon ús de la llengua. Així trobem per exemple:
    • el de D.J.A.X. y F. (1831) (544 refranys catalans)
    • el de Fra Magí Ferrer (1839) (vora 700 refranys catalans)
    • el D & M (1847) (vora uns 450)
    • el Refranero castellano-catalán , de Santiago Saura (1884) (més de 3.000 refranys)
    • i són de consulta obligada els primers diccionaris catalans: Torra (català-llatí de 1640), Jutglà (català-castellà-llatí de 1830) Labèrnia (1839-40), Lacavalleria, etc.
  • 33. 2.5 Reculls bilingües i diferents tipus de repertoris
    • Els diferents tipus de repertoris els podríem classificar així:
      • Recopilacions alfabètiques (tipus diccionaris: DIEC, DCVB, GDLC).
      • Recopilacions locals (monografies locals: Bellmunt i Figueras).
      • Recopilacions temàtiques (per tema: reedició d’obres d’Amades, molts de caire meteorològic o infantils).
      • Recopilacions comparatives amb altres llengües (bilingües o multilingües, generalment en format diccionari: obres bilingües Enciclopèdia Catalana).
  • 34. 3 Internet: avantatges i principals iniciatives
    • Internet ha reformulat els principis de moltes disciplines: documentació, lexicografia, edició, paremiologia...
    • Obre un ventall de noves possibilitats que només el paper no permetia. Entre d’altres avantatges :
    • Digitalització de materials inaccessibles i textos antics.
    • Actualització en línia (constant, al moment).
    • Universalització de la informació.
    • Tasca col·laborativa.
    • Compartir coneixements.
    • Indexació de continguts.
    • Reordenació de la informació. Creuament de dades.
    • Maleabilitat dels continguts.
  • 35. 3 Internet: avantatges i principals iniciatives
    • Eines de cerca i classificació que ofereix un blog:
      • Cercador de Blogger
      • Cada escrit
      • Índex
      • Cercador intern del blog
      • Arxiu
      • Paraules clau
  • 36. 3 Internet: avantatges i principals iniciatives
  • 37. 3 Internet: avantatges i principals iniciatives
  • 38. 3 Internet: avantatges i principals iniciatives
  • 39. 3 Internet: avantatges i principals iniciatives
    • Principals iniciatives:
    • DCVB
    • Badare
    • El Refranyer de Gargallo
    • Refrans i modismes tortosins , de Federico Pastor i Lluís
    • Paremiologia catalana, d’Antoni Gimeno
    • Dites populars catalanes , de F. Roig
    • Paremiosfera – El portal de Paremiologia catalana
  • 40. 3 Internet: avantatges i principals iniciatives Lloc: Diccionari català-valencià-balear (DCVB) URL: http://dcvb.iec.cat
  • 41. 3 Internet: avantatges i principals iniciatives Lloc: Base de datos sobre refranes del calendario y meteorológicos en la Romania (BADARE) URL: http :// stel.ub.edu / badare
  • 42. 3 Internet: avantatges i principals iniciatives Lloc: El Refranyer , per José Gargallo Gregori URL: http://www.elrefranyer.com
  • 43. 3 Internet: avantatges i principals iniciatives Lloc: Refrans i modismes tortosins , de Federico Pastor URL: http://usuaris.tinet.org/aragones/webrefranspastor
  • 44. 3 Internet: avantatges i principals iniciatives Lloc: Antoni Gimeno – Paremiologia catalana URL: http://tionia1.pangea. org /Paremiologia/ParemiaFrameset-1.htm .
  • 45. 3 Internet: avantatges i principals iniciatives Lloc: Recull de dites populars catalanes , de Francesc Roig URL: http :// www.ditespopulars.cat
  • 46. 3 Internet: avantatges i principals iniciatives Lloc: Portal de paremiologia catalana URL: http ://refranys.com
  • 47. 3 Internet: avantatges i principals iniciatives Lloc: La paremiosfera URL: http :// paremiosfera.blogspot.com
  • 48.  
  • 49.  
  • 50.  
  • 51.  
  • 52.  
  • 53.  
  • 54.  
  • 55.  
  • 56.  
  • 57.  
  • 58. 3 Internet: Innovació La paremiologia tòpica amb Google Maps
  • 59. 3 Internet: Innovació La paremiologia tòpica amb Google Maps
    • A Alcover són bovers, a la Selva apotecaris, a Vilallonga bona gent i al Morell estrafolaris.
    • A Almoster sempre fan coses: fan el roser quan no hi ha roses.
    • A Almoster tenen les dents negres.
    • A Altafulla són valents.
    • A Ardenya una sabata i una espardenya.
    • A Reus enganxen, a Tarragona manxen, a Cambrils la boniquesa i a Mont-roig la flor del camp.
    • A Colldejou, fumats; a Vilanova d'Escolnalbou, puputs; a Botarell, guerxos; a Riudoms, tomaquers; a Reus , ganxets; a Montbrió , foradats; a Mont-roig , xuts, a Tarragona , pelacanyes.
  • 60. 5 El Top ten dels refranys catalans
    • Dades generals de l’estudi
    • Estudi d’ús actual dels refranys catalans
    • 3 de març de 2010 - 24 juny de 2010
    • 1.205 enquestes
    • Dades de tot el territori de parla catalana
  • 61. 5 El Top ten dels refranys catalans al Baix Llobregat
    • Resultats generals
    • Qui no vulgui pols que no vagi a l'era (404, 33,5%)
    • Al maig, cada dia un raig (315, 26,1%)
    • No diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat (305, 25,3%)
    • Març, marçot, mata la vella a la vora del foc i la jove si pot (295, 24,5%)
    • A la taula i al llit al primer crit (295, 24,5%)
    • Cel rogenc, pluja o vent (224, 18,6%)
    • Per Nadal, cada ovella al seu corral 214 (17,8%)
    • Tal faràs, tal trobaràs (202, 16,8%)
    • Qui dia passa, any empeny (192, 15,9%)
    • A l'estiu tota cuca viu (187, 15,5%)
  • 62. 5 El Top ten dels refranys catalans al Baix Llobregat
    • Unes quantes dades
    • 1.205 enquestes rebudes (11.905 refranys)
    • 2.341 refranys diferents
    • 1.486 refranys amb una única menció
    • Només hi ha 18 refranys amb més de 100 recurrències. I 186 amb més de 10 recurrències.
    • El primer té 407 recurrències (33,5%)
    • El desè té 187 recurrències (15,5%)
  • 63. 5 El Top ten dels refranys catalans al Baix Llobregat
    • Algunes conclusions temàtiques
    • Paremiologia tòpica : Molt poc representada: només 412 refranys: Almansa (24), Barcelona (42), Born (29), Catalunya (54).
    • Paremiologia personal : Encara amb menys representació (285 refranys): Noms genèrics: Bernat (90), Josep (74), Joan (72)
    • Cicle de l’allargament del dia: 240 refranys.
    • Refranys sobre sants i festivitats: 1.087 refranys.
    • Paremiologia psicològica : 2.048 (17,2 %) ( Per Nadal qui res no estrena, res no val, Hostes vingueren que de casa ens tragueren , Qui de jove no treballa, quan és vell dorm a la palla ...)
  • 64. Els refranys: de l’oralitat a Internet Tarragona abril de 2011 [email_address] http://refranys.com Víctor Pàmies i Riudor (2011) ©