Your SlideShare is downloading. ×
Presentació Tarragona
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Introducing the official SlideShare app

Stunning, full-screen experience for iPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Presentació Tarragona

463
views

Published on

Repàs de l'origen dels refranys des de l'oralitat fins a internet, i repàs de les principals iniciatives actuals a la xarxa

Repàs de l'origen dels refranys des de l'oralitat fins a internet, i repàs de les principals iniciatives actuals a la xarxa


0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
463
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
4
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Els refranys: De l’oralitat a Internet Un repàs a la història i l’evolució dels refranys, des del seu origen ( proverbis llatins i grecs ) fins a l’actualitat (Internet). Aturant-nos especialment en les eines que ofereix Internet per a fer consultes en línia i en les principals iniciatives a la xarxa que hi ha a l’actualitat.
  • 2. Els refranys: De l’oralitat a Internet
    • Introducció
      • Què és la paremiologia
      • Diferents noms per a una mateixa cosa: les parèmies
    • Història
      • Origen: oralitat i referents clàssics
      • Pas a l’escriptura. Primers reculls
      • Edat d’or: segle XIX: folklore i excursionisme
      • Joan Amades, Sebastià Farnés, Cels Gomis, Valeri Serra i Boldú...
      • Reculls bilingües i diferents tipus de repertoris
    • Internet: avantatges i principals iniciatives
    • Com fer cerques en els blogs
    • El Top ten de refranys catalans
    • Amb cara i ulls - Verkami
  • 3. 1.1 Què és la paremiologia?
    • Ciència que estudia els refranys .
    • Les unitats que estudia són les parèmies i els qui s’hi dediquen són els paremiòlegs .
    • Quan comparem refranyers de diverses llengües fem paremiologia comparada .
  • 4. Són el mateix? Què els diferencia? 1.2 Diferents noms per a una mateixa cosa: les parèmies Adagi, Aforisme, Apotegma, Axioma, Citació, Dita, Frase feta, Idiotisme, Locució, Màxima, Modisme, Parèmia, Principi, Proverbi, Refrany o Sentència... ?
  • 5.
    • Adagi
    • Aforisme
    • Apotegma
    • Axioma
    • Citació
    • Dita
    • Frase feta
    • Idiotisme
    • Locució
    • Màxima
    • Modisme
    • Parèmia
    • Principi
    • Proverbi
    • Refrany
    • Sentència
    • Sentència antiga
    • Proposició concisa, completa i sovint enginyosa que enuncia una forma científica
    • Allò que hom diu
    • Expressió com estereotipada, d'ús corrent en la llengua
    • Sentència que conté un precepte moral o pràctic
    • Construcció o locució peculiar a una llengua
    • Idiotisme
    • Dita d’ús popular que conté un ensenyament
    • Frase sentenciosa divulgada
    • Dita breu sobre una veritat d'índole moral
    1.2 Diferents noms per a una mateixa cosa: les parèmies
  • 6. 1.2 Diferents noms per a una mateixa cosa: les parèmies
    • En sabem l’autor? Paremiologia sàvia
    • «Els cabells blancs són arxius del passat (Edgar Allan Poe)»
    • És d’arrel popular, anònima? Paremiologia vulgar
    • «Dóna un peix a algú i menjarà un dia; ensenya’l a pescar i menjarà cada dia (Proverbi xinès)»
    Aforisme Apotegma Adagi Axioma Citació Dita Frase feta Màxima Idiotisme Modisme Parèmia Locució Proverbi Refrany Sentència Principi
  • 7.
    • Què diferencia les següents expressions?
      • Sense ofici ni benefici
      • No tenir ofici ni benefici
      • Home de molts oficis, (home de) pocs beneficis
      • Molts oficis, pocs beneficis
      • Qui té ofici, té benefici
      • Val més ofici, que benefici
    1.2 Diferents noms per a una mateixa cosa: les parèmies Significat: La inconstància té conseqüències nefastes.
  • 8.
    • La funció dins l’oració:
      • Locucions : És un complement (nom, adjectiu, adverbi): Sense ofici ni benefici
      • Frase feta : locucions verbals. Hi ha un verb que indica acció o qualitats: No tenir ofici ni benefici
      • Refrany o proverbi : Oració sencera, inclosa entre cometes i invariable: Qui té ofici, té benefici ─ Val més ofici que benefici ─ Molts oficis, pocs beneficis
      • Significat: La inconstància té conseqüències nefastes.
    1.2 Diferents noms per a una mateixa cosa: les parèmies
  • 9. 2.1 Origen: oralitat i referents clàssics
    • La llum dels ulls és l'alegria de l'ànima [CA]
    • Los ojos son el espejo del alma [ES]
    • Les yeux sont le miroir de l'âme [FR]
    Influència? Còpia? Quin va ser primer dels tres? Oculus animi index [LL]
  • 10. 2.1 Origen: oralitat i referents clàssics
    • Principals referents clàssics de l’antiguitat:
    • Fonts d’origen bíblic : L’ Antic Testament , Llibre dels proverbis , Càntic dels càntics ...
      • « Tots els rius van a parar a la mar » | «Creixeu i multipliqueu-vos»...
    • Aforismes grecs , relacionats amb la medicina (Hipòcrates de Cos) o la filosofia.
      • «L’art és llarga; la vida, breu» | «Obra començada, mig acabada», «Per l’urpa es coneix el lleó»...
    • Tradició llatina : Cató el vell (234-149 aC), Publili Sirus, Sèneca...
      • «En malaltia i en presó, coneixeràs ton companyó» (Ciceró)
  • 11. 2.1 Origen: oralitat i referents clàssics
    • Els primers reculls de proverbis catalans:
    • Traducció dels Proverbis de Salomó.
    • S. XII ─ Proverbis , de Guillem de Cervera (1180).
    • S. XIII ─ Llibre de paraules o dits de savis e filòsofs , de Jafudà Bonsenyor (1298), El Libre de saviesa , els Proverbis de Ramon , el Libre de mil proverbis i els Proverbis d'ensenyament , de R. Llull.
    • S. XIV ─ Traducció de De Consolatione , de Boeci, el Libre de Cató , la Doctrina moral de Nicolau de Pacs, el Libre de tres , El Libre de bons amonestaments, d’Anselm Turmeda (1398).
  • 12. 2.2 Pas a l’escriptura. Primers reculls
    • Els primers reculls de proverbis catalans:
    • S. XV ─ Apareixen els primers reculls de proverbis catalans, Francesc Eiximenis amb les Regles de bona Criança en menjar, beure y servir a taula , Vicent Ferrer, Bernat Metge...
    • S. XVI ─ L’Espill , de Jaume Roig, El Tirant lo Blanc , de Joanot Martorell,
    • S. XVII ─ Quatre-cents aforismes catalans , de Joan Carles Amat (1647),
    • S. XVIII ─ Rondalla de rondalles , de Fra Lluís Galiana o el Tratat d’adages y refranys valencians , de Carles Ros (1736).
  • 13. 2.2 Pas a l’escriptura. Primers reculls
  • 14. 2.2 Pas a l’escriptura. Primers reculls
  • 15. 2.3 Edat d’or: Segle XIX. Folklore i excursionisme
    • Romanticisme  Renovat interès pels temes folklòrics i llegendaris.
    • Un grup de bons folkloristes fan treballs monogràfics o generalistes sobre les tradicions i costums de la cultura catalana.
    • És l'època dels Amades , Farnés , Pons Lluch , Serra i Pagès , Serra i Boldú o Violant i Simorra , entre molts d'altres.
    • Temàtiques tractades:
      • Folklore de la pagesia (cas de Serra i Boldú o Violant i Simorra),
      • Paremiologia comparada (Sebastià Farnès), o
      • Monografies temàtiques o Costumari català (Amades).
  • 16. 2.4 Joan Amades , Sebastià Farnés, Cels Gomis, Valeri Serra i Boldú...
    • JOAN AMADES I GELATS
    • (Barcelona, 1890 – 1959)
    • Autodidacta.
    • Prové d’una família obrera humil.
    • Passa uns anys a Bot (la Terra Alta), amb els avis paterns.
    • Converteix el negoci de drapers dels pares en llibreria de vell.
    • Memòria prodigiosa, però vista deficient.
    • Beu de la cultura popular del Raval barceloní i de la formació de la Secció d’Excursions de l’Ateneu Enciclopèdic Popular.
  • 17. 2.4 Joan Amades , Sebastià Farnés, Cels Gomis, Valeri Serra i Boldú... JOAN AMADES (1890-1959) Folklore de Catalunya (1950-1969) Ed. Selecta (Barcelona) - Rondallística (1950) - Cançoner (1951) - Creences i costums (1969)
  • 18. 2.4 Joan Amades , Sebastià Farnés, Cels Gomis, Valeri Serra i Boldú... JOAN AMADES (1890-1959) Costumari Català (1950), en cinc volums. Ed. Salvat (Barcelona)
  • 19. 2.4 Joan Amades , Sebastià Farnés, Cels Gomis, Valeri Serra i Boldú...
  • 20. 2.4 Joan Amades, Sebastià Farnés , Cels Gomis, Valeri Serra i Boldú...
    • SEBASTIÀ FARNÉS I BADÓ
    • (Sant Feliu de Codines, 1854 – Barcelona, 1934)
    • Advocat i periodista.
    • Professor de taquigrafia.
    • Funda l’Institut Taquigràfic de Barcelona.
    • Funda “ L’Arc de Sant Martí ” i col·labora al " Diari Català ", " La Renaixença ", " La Veu de Catalunya " i " El Pensament Català ", entre altres.
    • Destaca pels treballs en paremiologia comparada i en folklore.
    • La seva biblioteca i treballs serveixen al seu gendre, el folklorista Aureli Capmany, i a la seva néta M. Aurèlia Capmany.
  • 21. 2.4 Joan Amades, Sebastià Farnés , Cels Gomis, Valeri Serra i Boldú...
    • SEBASTIÀ FARNÉS (1854–1934)
    • Obra més important:
    • Assaig de paremiologia catalana comparada (1913)
    • Edició pòstuma a càrrec d’Ed. Columna
    • (vuit volums entre 1992-1998)
    • Recollida de materials orals i escrits, elaboració de fitxes.
    • És el principal teòric de la paremiologia catalana.
    • Popularitza el terme a primers del segle XIX.
  • 22. 2.4 Joan Amades, Sebastià Farnés , Cels Gomis, Valeri Serra i Boldú...
    • SEBASTIÀ FARNÉS (1854–1934)
    • Vàries lleis del col·leccionador:
    • Cada proverbi una papereta.
    • Aplegar totes les variants d'un mateix proverbi.
    • Prendre nota del lloc on s'ha trobat la dita o refrany i, si hi és, nom del citador que li doni autoritat.
    • El lloc o comarca de les recollides de viva veu.
    • Acompanyeu cada referta de les dades que trobeu referents a ella, per poder-ne estudiar son origen i sa història, com intentà fer-ho en Bastús en sa obra La sabiduría de las naciones.
    • Classificació: l'ordre alfabètic pel primer substantiu, adjectiu o verb.
    • Tota dificultat l'ha de resoldre el mateix col·leccionador. La col·lecció ve a ésser un magatzem de molts articles, ben endreçat i ordenat.
  • 23. 2.4 Joan Amades, Sebastià Farnés , Cels Gomis, Valeri Serra i Boldú... SEBASTIÀ FARNÉS (1854–1934) « No pot pensar-se en publicar un Corpus Paremiològic de la Llengua Catalana fins i a tant que no es tinguin cinquanta mil parèmies i encara no es tindran pas totes les que hi ha vivents ». « Quan una dita o parèmia es troba a Catalunya , a Itàlia , a Portugal , a França , gairebé és segur que vivia en el món llatí o grec ». « Les diferències que hi ha entre referta , dita o ditxo , refrany , adagi , proverbis , màximes , sentències , aforismes , modismes , frases proverbials , seria llarg d'enumerar-les. Una paraula sola les abraça totes: parèmia ; d'aquí la veu " paremiologia " per indicar tot això que en podríem dir art retòric del poble, veritable cultura nacional» .
  • 24. 2.4 Joan Amades, Sebastià Farnés, Cels Gomis , Valeri Serra i Boldú... CELS GOMIS I MESTRE (Reus, 1841 - Barcelona, 1915) . Enginyer, escriptor, folklorista i polític. . Interessat per la cultura popular i per la cultura obrera. . Introductor del bakuninisme a Catalunya. D’ideari anarquista. . Teoritza sobre el folklore (saviesa popular), transmesa de generació en generació. . Amb el temps molts d’aquests coneixements esdevenen invàlids. . Estan condemnats a desaparèixer, superats pel coneixement científic i l’educació.
  • 25. 2.4 Joan Amades, Sebastià Farnés, Cels Gomis , Valeri Serra i Boldú... CELS GOMIS I MESTRE (Reus, 1841- Barcelona, 1915)
    • 1884 - Lo llamp y'ls temporals . Barcelona: Associació d'Excursions Catalana.
    • 1884 - La lluna segons lo poble . Secció de Folklore del Centre Excursionista de Catalunya (CEC).
    • 1888 - Meteorologia i agricultura populars . Barcelona: Associació d'Excursions Catalana.
    • 1891 - Botànica popular . Barcelona: Associació d'Excursions Catalana. Nova edició ampliada i modificada (1983): Dites i tradicions populars referents a les plantes .
    • 1910 - Zoologia popular catalana . Barcelona: Biblioteca folklòrica del Centre Excursionista de Catalunya (CEC).
    • 1910 - La bruixa catalana. Edició pòstuma: Barcelona: Ed. Alta Fulla (1987).
  • 26. 2.4 Joan Amades, Sebastià Farnés, Cels Gomis , Valeri Serra i Boldú... CELS GOMIS (1841-1915) .
  • 27. 2.4 Joan Amades, Sebastià Farnés, Cels Gomis , Valeri Serra i Boldú... CELS GOMIS (1841-1915) 1983 ─ Cels Gomis – Dites i tradicions populars referents a les plantes 1998 ─ Cels Gomis – Meteorologia i agricultura populars 1999 ─ Cels Gomis – La lluna segons lo poble 1998 ─ Cels Gomis – Meteorologia i agricultura populars 1999 ─ Cels Gomis – La lluna segons lo poble 1983 ─ Cels Gomis – Dites i tradicions populars referents a les plantes 1998 ─ Cels Gomis – Meteorologia i agricultura populars 1999 ─ Cels Gomis – La lluna segons lo poble 1983 ─ Cels Gomis – Dites i tradicions populars referents a les plantes 1998 ─ Cels Gomis – Meteorologia i agricultura populars 1999 ─ Cels Gomis – La lluna segons lo poble
  • 28. 2.4 Joan Amades, Sebastià Farnés, Cels Gomis, Valeri Serra i Boldú ...
    • VALERI SERRA I BOLDÚ
    • (Castellserà, 1875 ─ Barcelona, 1938)
    • Folklorista i periodista, establert a cavall de
    • l’Urgell i Barcelona.
    • Amic i estudiós de Jacint Verdaguer.
    • Destaquen les seves obres:
      • 1915 – Calendari folklòric d’Urgell .
      • 1917 – Llibre popular del rosari. Folklore del Roser.
      • 1918 – Festes i tradicions populars de Catalunya.
      • 1918 – Folklore de la pagesia .
      • 1922 – Enigmística popular.
      • 1928 – Arxiu de Tradicions Populars (7 volums).
  • 29. 2.4 Joan Amades, Sebastià Farnés, Cels Gomis, Valeri Serra i Boldú ... VALERI SERRA I BOLDÚ (1875-1938) Obra en 7 volums que aplega tradicions i costums populars recollides a Catalunya, València, Mallorca, Rosselló, Sardenya, Andorra i terres aragoneses de parla catalana. L'original el va editar Ed. Orbis, Barcelona, 1928-1935. Posteriorment, el 1980, J. J. de Olañeta en fa una edició facsímil a Palma de Mallorca, de 1.000 exemplars, a color i en cartoné, amb una capsa per guardar els 7 volums.
  • 30. 2.4 Joan Amades, Sebastià Farnés, Cels Gomis, Valeri Serra i Boldú ... VALERI SERRA I BOLDÚ (1875-1938)
  • 31. 2.4 Joan Amades, Sebastià Farnés, Cels Gomis, Valeri Serra i Boldú ... ALTRES AUTORS POSTERIORS DESTACATS Mn. Antoni M. Alcover Mn. Enric Bayerri i Bertomeu Joan Bellmunt i Figueras Antoni Bulbena i Tusell Francesc Camps i Mercadal Mn. Antoni M. Griera i Gaja Pvre. Joaquim Martí Gadea Francesc de S. Maspons i Labrós Josep Pons Lluch Manuel Sanchis Guarner Rossend Serra i Pagès Ramon Violant i Simorra Actualment: Maria Conca, Hèctor Moret, Luis E. Gargallo, Esther Forgas, Anna Parés...
  • 32. 2.5 Pas a l’escriptura. Primers reculls
    • Les primeres recopilacions bilingües que trobem són addendes de diccionaris o llistats de vocables per a un bon ús de la llengua. Així trobem per exemple:
    • el de D.J.A.X. y F. (1831) (544 refranys catalans)
    • el de Fra Magí Ferrer (1839) (vora 700 refranys catalans)
    • el D & M (1847) (vora uns 450)
    • el Refranero castellano-catalán , de Santiago Saura (1884) (més de 3.000 refranys)
    • i són de consulta obligada els primers diccionaris catalans: Torra (català-llatí de 1640), Jutglà (català-castellà-llatí de 1830) Labèrnia (1839-40), Lacavalleria, etc.
  • 33. 2.5 Reculls bilingües i diferents tipus de repertoris
    • Els diferents tipus de repertoris els podríem classificar així:
      • Recopilacions alfabètiques (tipus diccionaris: DIEC, DCVB, GDLC).
      • Recopilacions locals (monografies locals: Bellmunt i Figueras).
      • Recopilacions temàtiques (per tema: reedició d’obres d’Amades, molts de caire meteorològic o infantils).
      • Recopilacions comparatives amb altres llengües (bilingües o multilingües, generalment en format diccionari: obres bilingües Enciclopèdia Catalana).
  • 34. 3 Internet: avantatges i principals iniciatives
    • Internet ha reformulat els principis de moltes disciplines: documentació, lexicografia, edició, paremiologia...
    • Obre un ventall de noves possibilitats que només el paper no permetia. Entre d’altres avantatges :
    • Digitalització de materials inaccessibles i textos antics.
    • Actualització en línia (constant, al moment).
    • Universalització de la informació.
    • Tasca col·laborativa.
    • Compartir coneixements.
    • Indexació de continguts.
    • Reordenació de la informació. Creuament de dades.
    • Maleabilitat dels continguts.
  • 35. 3 Internet: avantatges i principals iniciatives
    • Eines de cerca i classificació que ofereix un blog:
      • Cercador de Blogger
      • Cada escrit
      • Índex
      • Cercador intern del blog
      • Arxiu
      • Paraules clau
  • 36. 3 Internet: avantatges i principals iniciatives
  • 37. 3 Internet: avantatges i principals iniciatives
  • 38. 3 Internet: avantatges i principals iniciatives
  • 39. 3 Internet: avantatges i principals iniciatives
    • Principals iniciatives:
    • DCVB
    • Badare
    • El Refranyer de Gargallo
    • Refrans i modismes tortosins , de Federico Pastor i Lluís
    • Paremiologia catalana, d’Antoni Gimeno
    • Dites populars catalanes , de F. Roig
    • Paremiosfera – El portal de Paremiologia catalana
  • 40. 3 Internet: avantatges i principals iniciatives Lloc: Diccionari català-valencià-balear (DCVB) URL: http://dcvb.iec.cat
  • 41. 3 Internet: avantatges i principals iniciatives Lloc: Base de datos sobre refranes del calendario y meteorológicos en la Romania (BADARE) URL: http :// stel.ub.edu / badare
  • 42. 3 Internet: avantatges i principals iniciatives Lloc: El Refranyer , per José Gargallo Gregori URL: http://www.elrefranyer.com
  • 43. 3 Internet: avantatges i principals iniciatives Lloc: Refrans i modismes tortosins , de Federico Pastor URL: http://usuaris.tinet.org/aragones/webrefranspastor
  • 44. 3 Internet: avantatges i principals iniciatives Lloc: Antoni Gimeno – Paremiologia catalana URL: http://tionia1.pangea. org /Paremiologia/ParemiaFrameset-1.htm .
  • 45. 3 Internet: avantatges i principals iniciatives Lloc: Recull de dites populars catalanes , de Francesc Roig URL: http :// www.ditespopulars.cat
  • 46. 3 Internet: avantatges i principals iniciatives Lloc: Portal de paremiologia catalana URL: http ://refranys.com
  • 47. 3 Internet: avantatges i principals iniciatives Lloc: La paremiosfera URL: http :// paremiosfera.blogspot.com
  • 48.  
  • 49.  
  • 50.  
  • 51.  
  • 52.  
  • 53.  
  • 54.  
  • 55.  
  • 56.  
  • 57.  
  • 58. 3 Internet: Innovació La paremiologia tòpica amb Google Maps
  • 59. 3 Internet: Innovació La paremiologia tòpica amb Google Maps
    • A Alcover són bovers, a la Selva apotecaris, a Vilallonga bona gent i al Morell estrafolaris.
    • A Almoster sempre fan coses: fan el roser quan no hi ha roses.
    • A Almoster tenen les dents negres.
    • A Altafulla són valents.
    • A Ardenya una sabata i una espardenya.
    • A Reus enganxen, a Tarragona manxen, a Cambrils la boniquesa i a Mont-roig la flor del camp.
    • A Colldejou, fumats; a Vilanova d'Escolnalbou, puputs; a Botarell, guerxos; a Riudoms, tomaquers; a Reus , ganxets; a Montbrió , foradats; a Mont-roig , xuts, a Tarragona , pelacanyes.
  • 60. 5 El Top ten dels refranys catalans
    • Dades generals de l’estudi
    • Estudi d’ús actual dels refranys catalans
    • 3 de març de 2010 - 24 juny de 2010
    • 1.205 enquestes
    • Dades de tot el territori de parla catalana
  • 61. 5 El Top ten dels refranys catalans al Baix Llobregat
    • Resultats generals
    • Qui no vulgui pols que no vagi a l'era (404, 33,5%)
    • Al maig, cada dia un raig (315, 26,1%)
    • No diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat (305, 25,3%)
    • Març, marçot, mata la vella a la vora del foc i la jove si pot (295, 24,5%)
    • A la taula i al llit al primer crit (295, 24,5%)
    • Cel rogenc, pluja o vent (224, 18,6%)
    • Per Nadal, cada ovella al seu corral 214 (17,8%)
    • Tal faràs, tal trobaràs (202, 16,8%)
    • Qui dia passa, any empeny (192, 15,9%)
    • A l'estiu tota cuca viu (187, 15,5%)
  • 62. 5 El Top ten dels refranys catalans al Baix Llobregat
    • Unes quantes dades
    • 1.205 enquestes rebudes (11.905 refranys)
    • 2.341 refranys diferents
    • 1.486 refranys amb una única menció
    • Només hi ha 18 refranys amb més de 100 recurrències. I 186 amb més de 10 recurrències.
    • El primer té 407 recurrències (33,5%)
    • El desè té 187 recurrències (15,5%)
  • 63. 5 El Top ten dels refranys catalans al Baix Llobregat
    • Algunes conclusions temàtiques
    • Paremiologia tòpica : Molt poc representada: només 412 refranys: Almansa (24), Barcelona (42), Born (29), Catalunya (54).
    • Paremiologia personal : Encara amb menys representació (285 refranys): Noms genèrics: Bernat (90), Josep (74), Joan (72)
    • Cicle de l’allargament del dia: 240 refranys.
    • Refranys sobre sants i festivitats: 1.087 refranys.
    • Paremiologia psicològica : 2.048 (17,2 %) ( Per Nadal qui res no estrena, res no val, Hostes vingueren que de casa ens tragueren , Qui de jove no treballa, quan és vell dorm a la palla ...)
  • 64. Els refranys: de l’oralitat a Internet Tarragona abril de 2011 [email_address] http://refranys.com Víctor Pàmies i Riudor (2011) ©