• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content

Loading…

Flash Player 9 (or above) is needed to view presentations.
We have detected that you do not have it on your computer. To install it, go here.

Like this presentation? Why not share!

Sessio3 b 10

on

  • 912 views

 

Statistics

Views

Total Views
912
Views on SlideShare
912
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment
  • Presentació del curs: -El ponent es presentarà a l’auditori i dirà d’on depén. -Tot seguit dirà a qui s’adreça el curs: professorat d’Infantil i 1r cicle de Primària bàsicament. -Amb l’agenda davant, negociarem el calendari de sessions. Etc.
  • Les unitats didàctiques model que ara presentem, tenen ben present els principis sociolingüístics, neuropsicològics i metodològics més avançats i plantegen tasques comunicatives on els xiquets i les xiquetes han d’usar la llengua al temps que l’aprenen, quan encara no la coneixen. La proximitat entre les llengües ambientals (castellà llengua base i valencià llengua meta) facilita la tasca de transferència de les habilitats i coneixements del funcionament de l’oral i de l’escrit, així com de gran part del lèxic, comú o semblant en ambdós llengües. Les tres unitats que presentem tenen elements i estructures diferenciades en funció de l’edat i del diferent grau de coneixement del valencià que se’ls hi suposa en tenir un treball de llengua anterior.
  • Les unitats didàctiques model que ara presentem, tenen ben present els principis sociolingüístics, neuropsicològics i metodològics més avançats i plantegen tasques comunicatives on els xiquets i les xiquetes han d’usar la llengua al temps que l’aprenen, quan encara no la coneixen. La proximitat entre les llengües ambientals (castellà llengua base i valencià llengua meta) facilita la tasca de transferència de les habilitats i coneixements del funcionament de l’oral i de l’escrit, així com de gran part del lèxic, comú o semblant en ambdós llengües. Les tres unitats que presentem tenen elements i estructures diferenciades en funció de l’edat i del diferent grau de coneixement del valencià que se’ls hi suposa en tenir un treball de llengua anterior.
  • La unitat didàctica organitza els continguts i els recursos metodològics utilitzats per a vehicular-los en un tot coherent que porta gradualment, a través d’un itinerari ben estructurat, a adquirir els continguts pretesos. En les 3 unitats didàctiques (una per a 3 anys, una per a 4 i una altra per a 5 anys) que presentem, hem intentat incorporar els principis metodològics i didàctics exposats anteriorment, amb un doble objectiu: Facilitar al professorat un model de planificació per a l’ensenyament del valencià, segona llengua de l’alumne, que facilite la sistematització en l’ús de diversos recursos, presentats de forma globalitzada a l’alumnat. Facilitar l’adquisició de la segona llengua a l’alumnat no-valencianoparlant d’una forma més completa i eficaç, al temps que lúdica i gratificant.
  • Cada unitat desenrotlla una experiència vital dels xiquets i les xiquetes, i al voltant s’integren no uns continguts predeterminats com en els centres d’interés , sinó els continguts necessaris per desenrotllar l’experiència fins al final. Cada unitat treballa, en una proporció variable, continguts pertanyents a tots i cada un dels quatre contextos (Vida quotidiana a l’aula, Literatura, Espais d’Autoaprenentatge i Àrees de Coneixement i experiència). Cada unitat utilitza, en una proporció variable, totes i cadascuna de les eines metodològiques que esmentem més amunt ( input comprensiu, metodologia lúdica...). Cada unitat està composta d’un nombre determinat de sessions en cada unitat, sent major com més edat. El motor d’engegada de la unitat és un text narratiu que proporciona input ric i interessant, i posa les bases lingüístiques i de contingut per al treball ulterior de la unitat.
  • El treball de la unitat avança mitjançant seqüències on es treballa alhora la comprensió i l’expressió des del primer moment i permet treballar conceptes i procediments relacionats amb el tractament del tema, tot seguint un procés que va de la percepció global a l’anàlisi per acabar amb una síntesi. El treball s’adreça principalment a desenrotllar les habilitats de l’oral (escoltar i parlar). Hi ha també propostes d’iniciació al treball sistemàtic de la lectoescriptura , plantejades amb la finalitat d’ajudar els xiquets i xiquetes a construir el codi escrit des de la 2a llengua, tot aprofitant la gran contextualització en què s’ha inserit les activitats de les unitats. La unitat acaba amb un producte final que integra el treball realitzat durant la unitat adreçat a uns destinataris determinats, però amb algun element material que els xiquets i xiquetes puguen portar a casa. Cada unitat planteja activitats d’avaluació : De seguiment per als xiquets i xiquetes. De reflexió per al professorat. El treball de la unitat avança mitjançant seqüències on es treballa alhora la comprensió i l’expressió des del primer moment i permet treballar conceptes i procediments relacionats amb el tractament del tema, tot seguint un procés que va de la percepció global a l’anàlisi per acabar amb una síntesi. El treball s’adreça principalment a desenrotllar les habilitats de l’oral (escoltar i parlar). Hi ha també propostes d’iniciació al treball sistemàtic de la lectoescriptura , plantejades amb la finalitat d’ajudar els xiquets i xiquetes a construir el codi escrit des de la 2a llengua, tot aprofitant la gran contextualització en què s’ha inserit les activitats de les unitats. La unitat acaba amb un producte final que integra el treball realitzat durant la unitat adreçat a uns destinataris determinats, però amb algun element material que els xiquets i xiquetes puguen portar a casa. Cada unitat planteja activitats d’avaluació : De seguiment per als xiquets i xiquetes. De reflexió per al professorat.
  • Cal fer una primera narració del conte recolzant únicament en el suport expressiu corporal: gestos de la cara, to de la veu, moviments de les mans... És important marcar els espais dels personatges: narrador (dempeus al centre), protagonista (cadira de l’esquerra) i antagonista (cadira de la dreta). Quan parlem de dreta i esquerre ens referim a les de l’alumne que escolta. La posició o lloc d’un personatge en l’espai narratiu és part del significat, del que fa i del que diu. La seua col·locació adequada fa que el relat sig amés comprensible, La veu de cada personatge i la veu del narrador han de tenir distints tons. S’ha d’emfasitzar la veu del personatge i s’ha de minimitzar la veu del narrador.Es fa aixi perquè allò que els alumnes escolten i diuen prové del significat pragmàtic dle conte: de qui ha parlat, amb qui ha partlat i per a què ha parlat. Durant les primeres narracions no hi ha cap tipus de suport visula. Aquesta mancaná inicial pot semblar que complica la comprensió, però facilita molt la producció. Els contes milloren quan hom pot bastir un mapa mental reconeixible per als alumnes.
  • Si ens fixem bé en l’estructura anterior, ens adonarem que: Té un començament i acabament de classe ben delimitats amb activitats específiques que en marquen el principi i el final. L’activitat està estructurada: Idèntica estructura d’activitats en totes les sessions. Activitats sense temporització. Tot i que cal posar una temporització per a cada tasca, al models d’unitats no n’hem posat, ja que depén del temps que es dedique a l’ensenyament del valencià. A mode d’orientació, direm que la duració de les activitats dins el temps establert ha de ser diferent, tot atenent la naturalesa de l’activitat i els períodes de manteniment de l’atenció, segons l’edat. Dificultats resoltes, especialment les que puga presentar l’ Activitat Central , que anirà precedida, si cal, per una activitat preparatòria i seguida d’una altra per a practicar i fixar les adquisicions. Connexió entre les sessions a partir de l’activitat de Revisió , que com el seu nom indica, revisa mitjançant alguna cançó, joc, o altra activitat interessant, els continguts ja treballats en anteriors unitats.

Sessio3 b 10 Sessio3 b 10 Presentation Transcript

  • CURS DE FORMACIÓ PER A L’APLICACIÓ DEL PROGRAMA D’EDUCACIÓ PLURILINGÜE A L’EDUCACIÓ INFANTIL
  • SESSIÓ 3
    • Lectoescriptura en L1 i L2
    • Presentació Unitats de Valencià L2
    • Tractament específic del valencià a l’escola.
    • Model de llengua
    • Treball de llengua ambTIC
  • Models d’Unitats Didàctiques. Valencià L2 ME’L DEIXES? 3 anys TE'N VÉNS? 4 anys ON VAS XAP? 5 anys
    • Presa en consideració dels principis sociolingüístics, psicolingüístics i metodològics més avançats.
    • Plantejament de tasques comunicatives en què els aprenents han d’utilitzar la llengua al mateix temps que l’aprenent, quan encara no la coneixen.
    Fonamentació de les unitats
    • Transferència d’habilitats i coneixements (lèxic comú, funcionament de l’oral...) assegurada per la proximitat entre les llengües ambientals:castellà i valencià
    • Les unitats tenen elements i estructures diferenciades en funció de l’edat i del diferent grau de coneixement del valencià que se’ls hi suposa en tenir un treball de llengua anterior.
    Fonamentació de les unitats
  • LA UNITAT DIDÀCTICA organitza facilita CONTINGUTS RECURSOS METODOLÒGICS En un tot coherent Al PROFESSORAT A L’ALUMNAT Un model per a l’ensenyament del valencià com a L2 Adquisició L2 de manera completa, eficaç, lúdica i gratificant
  • CADA UNITAT desenrotlla treballa utilitza comprén Té Una exeperiència vital per als alumnes Continguts dels quatre contextos: Eines metodològiques Un nombre determinat de sessions Com a a motor d’engegada Un text narratiu: EL CONTE
    • Input comprensiu,
    • Metodologia lúdica,
    • Comunicació eficaç
    • Sentit pràctic de l’activitat
    • Literatura.
    • Vida quotidiana a l’aula
    • Espais d’autoaprenentatge
    • Àrees de coneixements i experiència
  • El treball de la UNITAT Avança mitjançant seqüències Desenrotlla Inicia a Acaba Planteja
    • En les quals
    • es treballa:
      • Comprensió.
      • Expressió
      • Conceptes
      • procediments
    • Procés:
      • Percepció global
      • Anàlisi
      • síntesi
    • Habilitats orals :
      • Escoltar
      • Parlar
    la LECTOESCRIPTURA En activitats contextualitzades Amb un PRODUCTE FINAL ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
  • NARRACIÓ DIALOGADA DEL CONTE(1)*J.M.Artigal PRIMERES NARRACIONS RECURSOS Utilitzar com a únic suport : Expressiu- corporal : gestos, mirada, mans... Marcar llocs o espais : narrador, protagonista, antagonista. Utilitzar tons de veu diferents : emfasitzar personatges, minimitzar narrador. Construir un mapa mental (espai mental) reconeixible per als alumnes. La mancança de suport visual sembla complicar la comprensió, però facilita la producció des dels primers moments
  • NARRACIÓ DIALOGADA DEL CONTE(2)*J.M.Artigal NARRACIONS POSTERIORS Nova narració pel mestre/a amb suport visual : làmines Contar el conte el mestre amb gestos i els alumnes reseguint les imatges Explicar la història entre tots Reseguint les imatges. Repartir els personatges i reproduir els diàlegs Dramatització o representació del conte Elaboració del text : pràctiques d’escriptura; simulacions de lectura PROCEDIMENTS I RECURSOS
  • Estructura seqüencial de la unitat Exemple de planificació 5 anys CONTE PRODUCTE FINAL Act.1 Act.2 Act.N PERCEPCIÓ GLOBAL PRODUCCIÓ CONSTRUCCIÓ DE LES ADQUISICIONS
  • Recursos
        • Cançons, poemes, endevinalles, rodolins
    • El poder del llenguatge poètic com a factor d’aprenentatge d’una llengua està sobradament reconegut en el món de la metodologia de llengües. Una cançó, una endevinalla... ben assolida és per a tota la vida.
    • Jocs. ( Exemple )
    • Els jocs són molt importants ja que formen part de la seua vida i els permeten interactuar amb el seus companys de forma lúdica.
    • Cada unitat pot fer ús d’un o altre tipus de jocs: jocs populars, jocs de taula, jocs cooperatius, jocs psicomotors, etc.
        • L’expressió plàstica, dramàtica i corporal
    • Cada unitat, atenent el tema, fa servir diferents tipus d’expressió. Una llengua s’aprén quan es fan coses amb ella, i els diferents recursos expressius acompanyen i complementen les diferents situacions comunicatives.
    Exemples recursos 5 anys
  • Les fitxes d’activitats
    • Les diferents activitats i tasques realitzades sobre paper són un element indispensable per a reforçar el procés d’aprenentatge de la llengua. Tot allò que hem aprés queda reflectit mitjançant la representació (imatges i escriptura). El dossier del conte arreplega la llengua treballada i el dossier del tema deixa constància dels aprenentatges realitzats i dels treballs enllestits.
    • Les fitxes d’activitats també deixen constància de les situacions comunicatives i les aproximacions que els xiquets i xiquetes hi fan per apropiar-se del codi escrit.
    • Finalment, una última finalitat i de les més importants: serviran perquè les persones que estimen, especialment la pròpia família, siguen conscients de la tasca que fan i dels esforços que hi esmercen.
    Exemples de Fitxes 5 anys
  • El producte final
    • Totes les activitats sorgides del conte són analitzades al llarg de la unitat per tal de facilitar la seua adquisició, per arribar a una síntesi que es materialitza en un producte final (una dramatització, un esquema conceptual, la construcció d’un objecte, un joguet, una festa, etc.)
    • El producte final té un doble sentit. D’una banda és el punt de mira de les diferents tasques de les activitats centrals, i d’altra, dota de sentit les tasques realitzades.
    EL PRODUCTE FINAL ACTIVITATS ENCAMINADES A... EL CONTE
  • Les sessions Cada sessió de cada unitat té l’estructura següent: Exemple Sessions 5 anys Escalfament Salutacions/ Rutines Revisió (Activitat de preparació) Activitat central (Activitat de pràctica) Activitats de tancament Revisió Comiat
  • Materials per a l’alumnat
    • Fitxes d’activitats
    • Una vegada enllestit el treball l’alumne o alumna haurà de guardar al caseller o a una carpeta les fitxes, les quals en acabar la unitat o quan el mestre o la mestra estipule, podrà endur-se a casa .
    • C A N Ç Ó
    • “ XIP, XAP”
    XIP, XAP. XIP, XAP TOTS A L’AIGUA, TOTS A XIP, XAP. XIP, XAP TOTS VOLEM VINDRE A . XIP, XAP. XIP, XAP AI QUE EM MULLE, AI QUE EM XIP, XAP. XIP, XAP AI QUE EM MULLE TOT EL . XIP, XAP. XIP, XAP NO M’ESGUITES, NO XIP, XAP. XIP, XAP PERQUÈ ESTIC MOLT .
  • Materials per a l’alumnat (2)
    • Dossier del conte
    • A mesura que es va explicant i treballant el conte en les diverses fases, es va enllestint el dossier amb les diverses propostes artístiques, de lectoescriptura, etc.
    • Jocs
    • Les unitats poden incorporar diverses propostes de joc tant individuals com grupals.
  • Materials per al professorat
    • Orientacions per al tractament del valencià L2
    • Fonamentació i presentació de les unitats (DVD)
    • Planificació de tres unitats model
    • Planificació de tres unitats model:
    • Planificació setmanal
    Planificació setmanal PLANIFICACIÓ DE LA UNITAT 1a SETMANA Com és l’aigua? Unitat : On vas Xap? Ed.Infantil 5 anys 1a sessió 2a sessió 3a sessió 4a sessió 5a sessió SALUTACIONS I RUTINES Saludar. Saludem i ens presentem. Presentació de la mascota “Xap” Saludar. Bona vesprada Xap L’Oratge: Calendari i anotacions en les graelles. Saludar. Bona vesprada Xap L’Oratge: Calendari i anotacions en les graelles. Saludar. Bona vesprada Xap L’Oratge: Calendari i anotacions en les graelles. Saludar. Bona vesprada Xap L’Oratge: Calendari i anotacions en les graelles. REVISIÓ Assemblea : “ Que li passa a la goteta Xap” Revisem el Mapa Conceptual. Que sabem del “Què és” l’aigua. Joc de vocabulari. Revisar el material que porten i joc de vocabulari. ACTIVITATS CENTRALS 1. Contem el Conte: “ El viatge de Xap” 2. Plantejament de la unitat. L’oratge: expliquem l’ activitat. 1.Evaporació: Qualitats de l’aigua 2.Fem experiments Hipòtesi: “podem agafar l’aigua”. Característiques: líquid - sòlid, 3.Emplenem fitxa model. “ Experimentem” 1. Escrivim una nota per als pares: “ volem saber coses de l’aigua ens podeu ajudar?” 2. Joc: Arruixem el ciment al pati. Evaporació 1. Tornem a contar el conte: repetint-lo amb suport visual (Vinyetes il·lustrades). Reforcem estructures. 2. Pintar la portada del Conte. Xap:Recorda que hem de portar els materials sobre l’aigua per dilluns. 1. Fem experiments Hipòtesi: “Com mesurar els líquids”. Conservació de la quantitat. “Evaporació” 2. Dibuixem representant conceptes i recollint per escrit amb alguna frase significativa Fitxa” Experimentem” ACTIVITATS DE TANCAMENT RECOR-DATORI Cançó Cantem la cançó amb Xap Cançó Cantem la Cançó amb Xap Cançó Cantem la Cançó amb Xap Cançó Cantem la Cançó amb Xap Cançó Emplenem buits: paraules del vocabulari bàsic. Full amb les estrofes de la cançó. COMIAT Adéu! Fins demà Xap Adéu! Fins demà Xap Adéu! Fins demà Xap Adéu! Fins demà Xap Adéu! Bon cap de setmana! Xap.
  • Planificació sessió per sessió UNITAT: On vas Xap? EDUCACIÓ INFANTIL 5 ANYS SESSIÓ: 1a Objectiu final de la sessió: Comprendre el concepte d’evaporació ACTIVITAT PROCEDIMENT DETREBALL PROPOSTES DE LLENGUATGE MATERIAL I RECURSOS RUTINES Saludar: Bon dia/Bona vesprada: Presentació. Ens presentem i ens saludem. La/el mestra/e presentarà a Xap la mascota i els xiquets i les xiquetes aniran presentant-se i saludant-la Saludar: Salutacions Xap-xiquets Hola, bona vesprada, jo soc Xap la goteta d’aigua i tu? Presentació Jo soc/Em dic/ El meu nom és ..., Bona vesprada, Bon dia. Mascota. La mestra/e mostrarà retallada i plastificada a Xap la mascota que es posarà en un lloc destacat de l’aula per a que se la puga saludar i acomiadar-se cada dia. Assemblea. Treball de l’oral en gran grup a l’estora o al racó de conversa ACTIVITAT CENTRAL Voleu escoltar la meua història? doncs... Conte. La mestra contarà el conte “el Viatge de Xap” L’oratge. Fent incidència en l’observació del oratge i que passa en el conte quan la goteta s’unfla(sol), quan puja lleugera fins al núvol, quan cau en forma de pluja o gel... la mestra proposarà l’activitat de recollir en una taula l’observació del temps cada dia i explicarà el treball a realitzar per anotar les dades. Establint un ordre per tal que cada dia hi haja un encarregat o encarregada. Conte. Text del conte, incidint en la expressió acurada i repetició de les frases significatives. L’oratge. Quin temps fa: fa sol, està núvol, fa vent, plou. hui és dilluns... dia...mes i any, estació... Text del conte. Racó de conversa en gran grup Calendari de fusta o plàstic amb fitxes de nombres i il·lustracions del dies de la setmana, mesos de l’any i elements meteorològics. Anotacions a la graella de control. Full del dossier. ACTIVITATS DE TANCAMENT RECORDATORI Cançó. Amb la mascota Xap: recordarem i cantarem la cançó de Xap que apareix al conte Cançó. Repetirem varies vegades amb ritme i pronuncia acurada. Text de la cançó COMIAT Adéu. Tots i totes s’acomiadaran de Xap: Adéu, fins demà Xap Adéu. Cada xiquet/a dirà: Adéu Xap, fins demà!
  • Text del conte amb suport gestual CONTE: El viatge de Xap EXPLOTACIÓ DIDÀCTICA DEL CONTE Escena Mestra-e Gestos Xiquets-es 1 Això diu que era una goteta d’aigua. És difícil reconéixer una gota d’aigua entre els milers de milions de gotetes que vivien en la mar. Però el cas és que Xap era una gota ben especial. Un dia Xap jugava amb les ones botant i saltant, mentre cantava la seua cançó: Xip, Xap. Xip, Xap tots a l’aigua, tots a l’aigua, Xip, Xap. Xip, Xap tots volem vindre a nadar. Xip, Xap. Xip, Xap Ai que em mulle, ai que em mulle, Xip, Xap. Xip, Xap Ai que em mulle tot el cap De sobte Xap es va sentir estranya. Començà a sentir-se calenta i lleugera. Es posà a unflar-se, i en un tres i no res, estava volant. Començà a pujar cap al cel. Moltes gotes pujaven com ella: ràpides i lleugeres. Era tan divertit... Amb els braços fem el moviment de les ones Amb els braços al costat del cos, els anem separant progressivament del cos per anar unflant-nos. Els xiquets i xiquetes imiten els gestos Xip, Xap. Xip, Xap tots a l’aigua, tots a l’aigua, Xip, Xap. Xip, Xap tots volem vindre a nadar. Xip, Xap. Xip, Xap Ai que em mulle, ai que em mulle, Xip, Xap. Xip, Xap Ai que em mulle tot el cap Els xiquets i xiquetes imiten els gestos.
  • Lletra de les cançons, poesies, etc. dibuix: UNITAT: l’aigua EDUCACIÓ INFANTIL 5 ANYS POEMA: GOTES RIALLERES DE DINTRE ELS BASSALS QUAN EL SOL US CRIDA HI ANEU AMB UN SALT. AIGUA MATINERA ROSADA DEL PRAT DIUS BON DIA A L’HERBA DIUS BONA HORA ALS CAMPS.