• Save

Loading…

Flash Player 9 (or above) is needed to view presentations.
We have detected that you do not have it on your computer. To install it, go here.

Like this presentation? Why not share!

Sessio3 a 10

on

  • 850 views

 

Statistics

Views

Total Views
850
Views on SlideShare
826
Embed Views
24

Actions

Likes
1
Downloads
0
Comments
0

1 Embed 24

http://curspluri.wikispaces.com 24

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment
  • El PIL té unes característiques específiques que el diferencies del PIP.
  • El treball, aquest curs, haurà de focalitzar-se, d’acord a la Resolució,- llegiu-la- en allò pintat de groc. I això per què? Perquè sí? Per que s’han pres eixes decisions? Decisions preses a aprtir de: La voluntat política de l’administració educativa LA fonamentació teòrica L’experimentació des del 1999
  • Fer esment de les particularitats de cada programa
  • Com es fa i en quina llengua la lectoescriptura als Programes d’Immersió? Alumnes no valencianoparlants són escolaritzats en valencià i aprenen a llegir i escriure en L2. L’aprenentatge inicial del codi a l’escola es fa només en valencià (L2) El procés inicial de descobriment del codi escrit es fa igual com es faria en castellà Però.... Els xiquets i xiquetes aprenen simultàniament a llegir i escriure en castellà i en valencià (L1 i L2). Per què? Com? El “miracle” de la FARMÀCIA
  • Com es fa i en quina llengua la lectoescriptura als Programes d’Immersió? Alumnes no valencianoparlants són escolaritzats en valencià i aprenen a llegir i escriure en L2. L’aprenentatge inicial del codi a l’escola es fa només en valencià (L2) El procés inicial de descobriment del codi escrit es fa igual com es faria en castellà Però.... Els xiquets i xiquetes aprenen simultàniament a llegir i escriure en castellà i en valencià (L1 i L2). Per què? Com? El “miracle” de la FARMÀCIA
  • LES COMPETÈNCIES D’UNA LLENGUA SÓN TRANSFERIBLES A ALTRES SI HI HA… EXPOSICIÓ SUFICIENT MOTIVACIÓ ADEQUADA
  • bé a l’escola, bé a l’entorn social Els alumnes d’immersió tenen: EXPOSICIÓ SUFICIENT MOTIVACIÓ ADEQUADA
  • A classe passem llista tots els dies i els alumnes es familiaritzen amb noms de diferents orígens i llengües
  • Els alumnes estan familiaritzats en les diferents escriptures dels fonemes i a la varietat d’aquestos en cada llengua. L’inventari de fonemes i formes d’escriptura haurien de ser un avantatge que es mestres aprofiten i no un entrebanc. Cada llengua i cada escriptura ha de ser utilitzada en els seus contextos. Aquest treball de separació radical fomentarà progressivament la diferenciació de codis. Comparar els diferents sons dels fonemes, algunes son iguals i altres no.
  • Els acabaments, els diferents sons i pronúncies. La T de Vicent sona i les E de Divine (Divain) i de Prince (Pirns) no. L’acabament de Mathew sona diferent (Maziu). La Ñ s’escriu diferent en Castellà i valencià,...
  • Contrastiva: peix, foc, set, jonc i casa no estan en castellà i pez i reloj no estan en valencià. Els fonemes ( e, o obertes, S sonora, la j i la X) En val no tenim ni Ze ni jota. DIVERSIFICACIÓ DE TRACTAMENTS
  • Unificar. La frase és de Vigosky, però podria ser de la Teberosky
  • A més a més sabem que... LES LLENGÜES S’APRENEN ... quan s’usen Però... S’aprenen millor si s’usen per aprendre
  • Per altra banda, què sabem sobre la construcció de l’escrit en L1 i L2? Són iguals els processos? Semblants? Hudelson (1989 i 1994) parteix de la premissa que l’adquisició de les habilitats de processament de la llengua escrita s’hauria de produir fonamentalment a través de la implicació dels nens i nenes en activitats reals d’ús de la llengua i assenyala que els factors cognitius (a), socials (b) i culturals (c) que incideixen en el desenvolupament del domini del llenguatge escrit actuen de la mateixa manera tant si aquest desenvolupament es fa en la L1 com en la L2. Aquesta autora posa de relleu els paral·lelismes de les dues situacions. a) Sembla clar per a la L1 que, simultàniament a l’aprenentatge de la llengua oral i abans d’iniciar l’escolarització, els nens i nenes desenvolupen alguns coneixements sobre la llengua escrita i sobre el codi alfabètic a través del qual es representa, en un procés que atén primer la globalitat del text i posteriorment les unitats en què s’articula. La construcció d’aquests coneixements inicials està més relacionada amb la llengua escrita que els nens reben del seu entorn i amb la consciència progressiva del caràcter significatiu de l’escriptura, que no amb la seva possible correspondència amb l’oralitat. Aquest procés d’aprenentatge tipificat per a la lectoescriptura en L1, es produeix de la mateixa manera per a la lectoescriptura en L2. Així, Hudelson contempla que -també per a la L2- la base per a l’adquisició dels primers coneixements sobre l’escriptura és l’input escrit més que no pas la correspondència entre oralitat i escriptura. D’aquí es desprèn la possibilitat de produir textos en L2 abans d’haver aconseguit un domini oral complet d’aquesta llengua. b) Tant en l’aprenentatge de l’escriptura en L1 com en L2, els factors socials condicionen el desenvolupament de les habilitats lingüístiques. Per una banda, els usos lingüístics orals i escrits en l’entorn familiar, la valoració que es fa de l’escrit, la seva presència i les funcions que se li atorguen juguen un rol important en les expectatives que els nens es fan respecte de l’escriptura i, per tant, en la seva adquisició. Per una altra banda, el paper de l’escola i, sobretot, del mestre i de la seva concepció del que és l’escriptura i el seu ensenyament són decisius perquè condicionen la imatge que els aprenents es fan del llenguatge escrit com a producte social, de l’escriptura com a activitat i d’ells mateixos com a escriptors que controlen el seu procés creatiu. c) Tant per a la L1 com per a la L2, l’entorn cultural configura l’espai i els valors atorgats a l’escrit en general i a l’escriptura en cadascuna de les llengües. Aquests factors incideixen també en les expectatives dels escolars respecte de l’escriptura. És especialment important de tenir-los en compte en aquells casos en què hi ha una distància entre els móns culturals de la primera i la segona llengua dels aprenents.
  • La base per a la construcció dels coneixements de l’escriptura No està tant en correspondència entre oralitat i escriptura Com, en l’ínput escrit Ara bé, aquests paral·lelismes en l’aprenentatge de les habilitats de composició no neguen l’existència de particularitats que poden diferenciar la seva realització
  • Ara bé, això no vol dir que s’haja de tractar igual la construcció de l’escrit en L1 que en L2. El que estem dient és que és possible ajudar a construir la lectorescriptura en les dos llengües, de manera simultània, com fan els alumnes del PEV i del PIL, però considrenat algunes especificitats, perquè... LES ESTRATÈGIES D’ESCRIPTURA EN L2 vénen condicionades per...3 factors: el domini menor que tenen els productors de la L2 respecte del que tenen de la L1 els coneixements sobre el món, sobre el llenguatge i, també, sobre l’escriptura, desenvolupats en la L1 i a través de la L1 l’actitud respecte de la tasca de composició escrita I això ha d’estar present en el nostre treball a l’aula. COM?
  • Sabent i tenint en consideració tot això, que ha de tindre en compte el professorat a l’hora d’ajudar els xiquets i les xiquetes a construir el procés d’escriptura en L2? Podem tractar igual l’escriptura en L2 que en L1? Pel que fa a les activitats prèvies caldrà Dedicar més temps a aquest moment en l’escriptura en L2 que en L1 per proveir de més “llenguatge”. I serà més fàcil si prèviament fem una impregnació en la L2: Producció de textos que tracten temes sobre els quals s’ha conversat. Importància d’escriure sobre temes viscuts en L2. Necessitat de presentar models escrits en L2.
  • Pel que fa a les activitats posterior caldrà - Dedicar més temps, més atenció i més ajuda per dur a terme l’edició definitiva dels textos (atenent al domini menor de la llengua, L2). - No es pot pretendre que els aprenents siguen capaços de revisar els seus textos fins a acostar-los a l’estàndard de la L2.
  • En el treball d’un conte conegut i treballat oralment en valencià tenim l’oportunitat de proposar activitats escrites significatives i molt contextualitzades. 1.Treballem el conte oralment i vivelcialment 2. Mostrem els textos escrits 3. Els llegim col·lectivament ...
  • 4.-Repetim la fórmula fins que la sabem de memòria 5.- Treballem els elements del conte : Títol, què passa, com acaba....
  • 5.Proposem activitats d’escriptura, posant atenció a les diferències amb el castellà com :la G Gegant, la Z de Zim, zam,...
  • Altres activitats com escriure les parts del cara ( que ja coneixen en castellà) i aprofitem per insistir en els trets diferencials com la pronúncia de la LL i el lèxic específic.
  • Com aj sabem, no només la Resolució del 20 d’agost de 2008 (Plurilingüe a Infantil) parla de lectoescriptura simultània, sinó que també el Currículum d’Infantil ( Decret 38/2008) diu: l’Educació Infantil de la Comunitat Valenciana...garantirà, ...el procés de desenrotllament del llenguatge escrit en les dos llengües cooficials. I S’atorgarà, en esta etapa, especial protecció i respecte a la recuperació del valencià. Però no estem parlant de fer el procés lectoescriptor dos voltes, sinó fer un tractament de les dos llengües, considerant que Els processos de construcció de la L1 i L2 abans dels 6 anys són semblants Si ho fem bé, podem ajudar a transferir les competències adquirides en una llengua a l’altra (hipòtesi d’interdependència, miracle de la farmàcia) com fan els xiquets de PIL i PEV (exposició i motiviació) Encara que els processos de construcció de la L1 i L2 abans dels 6 anys són semblants, no són iguals, per tant hem de fer un tractament específic quan fem un treball de l’escrit en L2, com hem vist amb les propostes de Hudelson i K. Hall. I no oblidem que estem aprlant d’un programa purilingüe on els alumnes tindràn al 1r cicle de Primària, almenys, l’àrea de Valencià i el CM.

Sessio3 a 10 Sessio3 a 10 Presentation Transcript

  • CURS DE FORMACIÓ PER A L’APLICACIÓ DEL PROGRAMA D’EDUCACIÓ PLURILINGÜE A L’EDUCACIÓ INFANTIL
  • SESSIÓ 3
    • Lectoescriptura en L1 i L2
    • Presentació Unitats de Valencià L2
    • Tractament específic del valencià a l’escola.
    • Model de llengua
    • Treball de llengua ambTIC
  • LECTOESCRIPTURA EN L1 i L2
    • ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE EN 2 LLENGÜES
    • VARIABLES EN L’APRENENTATGE DE LA L2
    • HIPÒTESI D'INTERDEPENDÈNCIA EN LA LECTOESCRIPTURA
    • ESPECIFICACIONS DE L’ESCRIPTURA EN L2
    • BIBLIOGRAFIA
  • Cronograma itinerari PEV * (Resolució 30 de juliol de 2008 de la Direcció General d’Ordenació i Centres Docents i de la Direcció General de Personal) Iniciació a la Lectura i l’escriptura ETAPA I CICLE NIVELL VALENCIÀ ÀREES NO-LINGÜÍSTIQUES CASTELLÀ LLENGUA ANGLESA Educació Infantil 3 anys En valencià, la resta del temps en què s’impartixen els diferents àmbits d’experiència. En castellà: 4h. 4 anys En valencià, la resta del temps en què s’impartixen els diferents àmbits d’experiència. En castellà: 4h En anglés: Entre 1h i 1,30 hores 5 anys En valencià, la resta del temps en què s’impartixen els diferents àmbits d’experiència. En castellà: 4h En anglés: Entre 1h i 1,30 hores
  • Iniciació a la Lectura i l’escriptura Iniciació a la Lectura i l’escriptura Cronograma itinerari PIL Etapa i Cicle Nivell Valencià ÀMBITS D’EXPERIÈNCIA Castellà Llengua estrangera Educació Infantil 3 anys En valencià, els diferents àmbits d’experièncià. 4 anys En valencià, la resta del temps en què s’impartixen els diferents àmbits d’experièncià. En LE: entre 1h i 1h i 30 min (1) 5 anys En valencià, la resta del temps en què s’impartixen els diferents àmbits d’experièncià. En LE: entre 1h i 1h i 30 min (1)
  • Iniciació a la Lectura i l’escriptura Cronograma Itinerari PIP Etapa i Cicle Nivell Valencià ÀMBITS D’EXPERIÈNCIA Castellà Llengua estrangera Educació Infantil 3 anys En valencià, un mínim del 33% del temps en què s’imparteixen diferents àmbits d’experiència . (1) En castellà, la resta del temps 4 anys En valencià, un mínim del 33% del temps en què s’imparteixen diferents àmbits d’experiència . (1) En castellà, la resta del temps En LE: entre 1h i 1h i 30 min (2) 5 anys En valencià, un mínim del 33% del temps en què s’imparteixen diferents àmbits d’experiència . (1) En castellà, la resta del temps En LE: entre 1h i 1h i 30 min (2)
  • ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE EN DUES LLENGÜES Abans dels 6 anys processos d'adquisició similars en L1 i L2 . Majors de 6 anys processos d'adquisició de la L2 basats en la L1 . Adquisició simultània . Adquisició consecutiva
  • Al començament cada codi (llengua) representa una realitat diferent. Mesa en casa/Taula en l’escola PROCÉS D’APRENENTATGE DE LA LLENGUA 1.-CODI LEXICAL ÚNIC . No existeixen els equivalents. El xiquet pensa que les dues llengües són la mateixa cosa. Aquesta etapa arriba fins que el x/x coneix unes 80 paraules .
  • 2 .- DISTINCIÓ A NIVELL LEXICAL . Coneixement d´alguns d´equivalents. Únic conjunt de regles morfosintàctiques. Estableix una distinció entre les dues llengües en el pla lexical però no en el morfosintàctic. És normal que en aquesta etapa el x/x produïsca frases en les quals apareixen préstecs lingüístics, es a dir parla valencià amb paraules castellanes. El xiquet comença a utilitzar la llengua i mescla els codis. Fa hipòtesis. Està aprenent. “ Papi en la clase tenemos un peix” PROCÉS D’APRENENTATGE DE LA LLENGUA
  • PROCÉS D’APRENENTATGE DE LA LLENGUA El xiquet té consciència bilingüe. La realitat es pot expressar en més d’una llengua i les persones utilitzen les que coneixen. Consolidació:” Ahora lo diremos en valenciano” 3.- DISTINCIÓ A NIVELL LÈXIC I MORFOSINTÀCTIC . Coneixement de les regles pròpies de cada codi. Exigència als adults de manteniment de llengua. Per últim, en la tercera etapa el bilingüe exigeix dràsticament el principi d'una persona una llengua.
  • COM S’APRENEN LES LLENGÜES ?
    • Usant-les en situacions comunicatives.
    • VARIABLES:
    • Temps d’exposició a la llengua
    • Interactuació amb un o més parlants models
    • Voler i poder usar-la
    • Influeix molt la presència de la llengua en la societat i l’ actitud dels parlants i no parlants cap a ella
    • A L’ESCOLA FEM UN TRACTAMENT PEDAGÒGIC ESPECÍFIC MITJANÇANT:
    • El foment de la comunicació
    • L’ús de suports gestuals,visuals,...
    • El treball de llengua associat a rutines, activitats, i la vida social de l’aula...
    • per a facilitar la comprensió i la producció en la llengua
    QUÈ FEM A L’ESCOLA?
  • LA LECTOESCRIPTURA
    • L’ensenyament inicial del codi a l’escola es fa només en valencià.
    • El procés inicial de descobriment del codi escrit es fa igual com es faria en castellà.
    • Els xiquets i xiquetes aprenen simultàniament a llegir i escriure en castellà i en valencià
    • Al llarg del procés es treballen les diferències ( que són poques) entre els dos codis
    AL PIL I AL PEV
  • LA LECTOESCRIPTURA
    • L’ensenyament inicial del codi a l’escola es fa en castellà i s’aprofiten el coneixements adquirits per al valencià.
    • El procés inicial de descobriment del codi escrit es fa simultàniament en les dues llengües segons els contextos d’ús.
    • Els xiquets i xiquetes aprenen simultàniament a llegir i escriure en castellà i en valencià.
    • Al llarg del procés es treballen les diferències ( que són poques) entre els dos codis.
    AL PIP
  • PRINCIPI D’INTERDEPENDÈNCIA En la mesura que la instrucció en la Lx és efectiva a promoure competència en la Lx, la transferència d’aquesta competència a la Ly s’esdevindrà si hi ha una adequada exposició (bé a l’escola, bé a l’entorn social) i una adequada motivació per aprendre-la.
    • Les competències d’una llengua són transferibles a altres si hi ha…
      • Exposició suficient
      • Motivació adequada
    bé a l’escola, bé a l’entorn social PRINCIPI D’INTERDEPENDÈNCIA
      • Ús pràctic
      • Ús científic
      • Ús literari
    L’APRENENTATGE DE LA LECTURA I L’ESCRIPTURA Des de la complexitat Unit als altres aprenentatges Activitats amb sentit :
  • Una experiència: els noms CLASSE DELS ÀNECS 1 VICENT 2 DIVINE 3 JAUME 4 ROSA 5 FRANCISCO 6 PRINCE 7 YANG-YANG 8 JOSE 9 MATHEW 10 BEGOÑA
  • Una experiència: els noms CLASSE DELS ÀNECS 1 V I C ENT 2 DI V INE 3 J AUME 4 ROSA 5 FRAN C ISCO 6 PRIN C E 7 YANG-YANG 8 J OSE 9 MATHEW 10 B EGOÑA
  • Una experiència: els noms CLASSE DELS ÀNECS 1 VICEN T 2 DIVIN E 3 JAUME 4 RO S A 5 FRANCISCO 6 PRINC E 7 Y ANG- Y ANG 8 JO S E 9 MAT HEW 10 BEGO Ñ A
  • PEI X F O C S E T CA S A J ONC RELO J PE Z
    • Als xiquets se’ls hauria d'ensenyar el llenguatge escrit, no l’escriptura de les lletres.
  • LLEGIM
    • Segons un etsudi d’una univeristat angelsa, a qualesvol escirt, no impotra l’odre en el qual estsan escirtes les lleters, l’úncia cosa improtant és que la pimrera i l’útlima lltera etsiguen escirtes en la pocisió corretca.
  • LES LLENGÜES S’APRENEN... S’aprenen quan s’usen S’aprenen millor si s’usen per aprendre
  • L’escrit en L1 ... i L2 els factors socials externs que conformen els primers passos en l’alfabetització dels escolars i els processos interns (cognitius) de desenvolupament de les habilitats relacionades amb el processament de la llengua escrita i els factors culturals, Funcionen en els seus aspectes essencials, de la mateixa manera per a la L1 i per a la L2 *Hudelson (1989 i 1994)
    • La base per a la construcció dels coneixements de l’escriptura
    • No està tant en correspondència entre oralitat i escriptura
    • Com, en l’ínput escrit
    L’escrit en L1 ... i L2 *Hudelson (1989 i 1994)
  • ESPECIFICITAT DE LES ESTRATÈGIES D’ESCRIPTURA EN L2 condicionades per...
    • el domini menor que tenen els productors de la L2 respecte del que tenen de la L1
    • els coneixements sobre el món, sobre el llenguatge i, també, sobre l’escriptura, desenvolupats en la L1 i a través de la L1
    • l’actitud respecte de la tasca de composició escrita
  • CONSIDERACIONS DEL PROFESSORAT ESCRIPTURA EN L2 * Activitats prèvies a l’escriptura :
    • - Dedicació de temps en L2 per proveir de més “llenguatge”.
    • Una impregnació en la L2, prèvia a qualsevol activitat d’escriptura:
      • Importància d’escriure sobre temes viscuts en L2.
      • Necessitat de presentar models escrits en L2.
      • Proposta de producció de textos que tracten temes sobre els quals s’ha conversat.
    *K. Hall (1990)
    • El domini menor de la llengua provoca que calga més temps, més atenció i més ajuda per dur a terme la producció dels textos.
    • Recolzament amb elements visuals (dibuixos, cartells,models...)
    • Suport continu de la mestra
    • Motivació i activació dels seus coneixements en L1 per facilitar la transferència a la L2
    CONSIDERACIONS DEL PROFESSORAT ESCRIPTURA EN L2 Activitats d’escriptura :
  • CONSIDERACIONS DEL PROFESSORAT ESCRIPTURA EN L2 RESUM
    • TEXTOS REALS
    • ACTIVITATS SIGNIFICATIVES
    • TREBALL PREVI DE L’ORAL
    • L’ÍNPUT ESCRIT EN L2
    • MOLT CONTEXTUALITZAT
  • CONTEXTUALITZACIÓ DE L’ESCRIPTURA EN L2 EL GEGANT DEL CLARIÓ PASSEJANT TROBEN UNA CASETA IX UN GEGANT I S’ESPANTEN EN LA FUGIDA TROBEN UNA VELLETA QUE ELS DONA LA FÓRMULA MÀGICA “ ZIM ZAM, EL NAS T’ESBORRARÉ!”
  • “ ZIM ZAM, ELS ULLS T’ESBORRARÉ CONTEXTUALITZACIÓ DE L’ESCRIPTURA EN L2 “ ZIM ZAM, LA BOCA T’ESBORRARÉ!” “ ZIM ZAM, ELS CABELLS T’ESBORRARÉ I COM UN GLOBUS QUEDÀ I AL CEL SE’N ANÀ! I CONTE CONTAT, JA S’HA ACABAT!
  • CONTEXTUALITZACIÓ DE L’ESCRIPTURA EN L2 “ _IM _AM, LA BOCA T’ESBORRARÉ !” I______________, JA S’HA ACABAT! TITOL_____________________________
  • CONTEXTUALITZACIÓ DE L’ESCRIPTURA EN L2 ULLS _ A _ _ _ _ _ C_B_LLS ORE_ _ _
  • CURRÍCULUM D’INFANTIL ( DECRET 38/2008) En l’Educació Infantil de la Comunitat Valenciana, l’actuació educativa garantirà, per mitjà de les mesures necessàries, el procés de desenrotllament del llenguatge escrit en les dos llengües cooficials. S’atorgarà, en esta etapa, especial protecció i respecte a la recuperació del valencià.
  • PER SABER-NE MÉS...
    • GUASCH, O. (2001) L’escriptura en segones llengües . Barcelona: Graó.
    • HALL, K. (1993) Process writing in french immersion . The Canadian Modern Language Review, 49 (2): 255-274.
    • HUDELSON, S. (1989) Write on: children writing in ESL . New Jersey: Center for Applied Linguistics / Prentice Hall Regents.
    • — (1994) Literacy development of second language children . A F.Genesee (ed). Educating second language children. Cambridge: CUP, 129-158.
    • MILIAN, M.; CARCELLER, P.; GUASCH, O. (1998) “Com s’aprèn d’escriure i de llegir en un programa d’immersió lingüística”. A J. ARNAU; J. M. ARTIGAL (eds) Els programes d’immersió: una perspectiva europea. Barcelona: Universitat de Barcelona, 223-237.
    • RUIZ BIKANDI, U. (2000) Didàctica de la segunda lengua en educación infantil y primaria . Madrid: Síntesis