1
CURS DE FORMACIÓ PER ACURS DE FORMACIÓ PER A
L’APLICACIÓ DEL PROGRAMAL’APLICACIÓ DEL PROGRAMA
D’EDUCACIÓ PLURILINGÜE AD’...
SESSIÓ 2
 Fonamentació del Programa Plurilingüe
 Competència subjacent comuna
 Hipòtesi d’Interdependència
 Nivell Lli...
TENEN UNES CARÁCTERÍSTIQUES
ESPECÍFIQUES
LES PERSONES PLURILINGÜES
LA PRÒPIA EXPERIÈNCIA BILINGÜE
ELS NOSTRES APRENENTS TAMBÉ
COMPETÈNCIA SUBJACENT COMUNA
competència lingüística
Trets
superficials
Trets
superficials
Competència subjacent comuna
Trets superficials
Fonològics
Morfològics
Sintàctics
Lèxics
Trets superficials
Fonològics
Morfològics
Sintàctics
Lèxics
Es...
L3L1 L2
Característiques
Superficials
Fonologia
Ortografia
Morfologia
Sintaxis
Lèxic
Habilitats i estratègies
de lectura e...
13
Tractament dels elements específics de la llengua
estrangera que s’han de tractar per separat
(no transferibles)
∀Eleme...
El “miracle” de la FARMÀCIA
• LES COMPETÈNCIES D’UNA LLENGUA SÓN
TRANSFERIBLES A ALTRES SI HI HA…
EXPOSICIÓ SUFICIENT
MOTIVACIÓ ADEQUADA
(bé a l’escol...
Fonamentació del programa plurilingüe
 Una educació a l’escola basada
en el plurilingüisme additiu
Enfocament integrat de...
15
Organització global
PLANIFICACIÓ
LINGÜÍSTICA
Voro
23
Organització del programa plurilingüe
Unificació
de
criteris
Diversificació
de
TractamentsOrganització:
-En el PEC
-Pla...
UNIFICACIÓ DE CRITERIS
Al concepte
d’adquisició i
aprenentatge
de la llengua
La consideració
de la llengua
com a objecte
d...
SITUACIONS D’ÚS DE LA LLENGUA
A L’AULA
ORGANITZACIÓ
D’AULA:
Racons.
Tallers.
HABITS I RUTINES:
Oratge.
Calendari.
Passar l...
El 4 àmbits
VIDA QUOTIDIANA A L’AULA
 Organització i convivència: passar
llista...
 Llenguatge de classe: presentar-se,
...
 Exposició intensa i temps d’ús
suficient
 Tindre models de llengua
 Necessitat d’aprendre-la
 Esforç contextualitzado...
Elements a tenir en compte, planificar i practicar
1. Crear contextos situacionals d'aprenentatge
i comunicació.
2. Consid...
Unificació
de
criteris
Diversificació
de
TractamentsOrganització:
-En el PEC (Projecte Educatiu
de Centre)
-En la Planific...
Diversificació de tractaments
Cal diferenciar el tractament segons:
 Situació de les llengües en la societat
 Relació de...
Relació de la llengua amb l’alumne/a
L1:
L2:
L3:
El domini d’una segona llengua és
el resultat conjunt de la
comunicació fora de l’aula i del
treball realitzat a classe, p...
pel que fa als centres
Unificació
de
criteris
Diversificació
de
TractamentsOrganització:
-En el PEC (Projecte Educatiu
de ...
28
Organització global
PLANIFICACIÓ
LINGÜÍSTICA
Voro
MARC LEGAL
PROJECTE EDUCATIU DEL CENTRE
(PEC)
Resolució 30-7-2008
El DPP,
1. Objectius generals.
2. Proporció de l’ús vehicular
3. Tractament metodològic i didàctic int...
ESTRUCTURA I DESENVOLUPAMENT DEL CRONOGRAMA
 Per tal d’aplicar amb òptimes
condicions el programa d’educació
plurilingüe ...
Etapa i
Cicle
Nivell Valencià ÀMBITS D’EXPERIÈNCIA Castellà Llengua
estrangera
Educació
Infantil 3 anys
En valencià, un mí...
La Planificació Didàctica: Acords
Prendrem uns acords mínims sobre:
 la persona/es que farà de model lingüístic
 els gru...
Integració de llengües a l’Educació Infantil
Contextos Usos lingüístics LBP ALC LE
Vida
quotidiana
a l’aula i a
classe
Org...
SESSIÓ 2: RESUM
 Fonamentació del Programa Plurilingüe
 Competència subjacent comuna
 Hipòtesi d’Interdependència
 Niv...
Sessió 2
Sessió 2
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Sessió 2

647

Published on

Presentació de la sessió 2 del Curs Aplicació del Programa Plurilingüe

Published in: Education, Travel
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
647
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide
  • A fer un curs sobre la introducció de la LE a Infantil ?
  • Observem la imatge dels corredors de cursa de tanques, Què tipus de competències ha de dominar?, pot competir, individualement,nt, amb el velocista o el saltador?.
    Si el comparem individualment amb el velocista o amb el saltador, no arriba al nivell de competència de cap dels dos, però, si el prenem en la seua globalitat, és un atleta per dret propi. El corredor de cursa de tanques barreja dos tipus de competències: la de l’especialista en salt d’altura i la del velocista, combina carácterístiques dels altres dos i cap expert en proves atlètiques compararia mai un corredor de cursa de tanques amb el saltador o velocista, perquè és un tot integrat, un atleta únic i específic.
    La persona bilingüe és com el corredor de cursa de tanques: un TOT INTEGRAT, PARLANT- OIENT ÚNIC I ESPECÍFIC, I NO LA SUMA DE DOS MONOLINGÜES. Ha de desenvolupar competències (en les dos llengües i possiblement en una tercera) en la mesura que ho requereixen les seues necessitats i les de l’entorn. Usa les llengües per a diferents propòsits, en diferents àmbits de la seua vida i amb gent diferent.
    Per tant, l’objectiu del sistema educatiu es formar o construir persones plurilingües amb unes carácterístiques específiques.
    Les recordem, resumidament, repertori verbal constituït per 2 o més llengües, les utilitza de manera funcional en les seues act. Comunicatives, canvia i barreja els codis d’acord amb propòsits comunicatius, actituds favorables envers les llengües….
  • Triatló, així és el plurilingüe.
  • L’afirmació que els xiquets de LL minoritzada que no dominen la llengua dominant (castellà) necessiten més instrucció en esta llengua i que no serveix de res la competència que se´ls proporcione en la seua llengua, esta afirmació descansa en la concepció que s’anomena Competència Subjacent separada. Com veiem en la figura amb dos globus les competències en les dos llengües estan separades, i no podem augmentar la competència en la L2 augmentatnt la competència en la L1, caldra bufar en cada globus per separat. Aquesta teoria no està molt avalada, més aviat al contrari. Segons la investigació més actual, hi ha una competència comú a totes les llengües, s’anomena CSC, és a dir, el que s’aprén de llengua en la seua major part serveix per a les altres llengües, sempre i quan hi haja motivació per aprendre i exposició suficient (exem. Lectoescriptura o conductor)
  • Què conforma eixa Competència Subjacent Comuna? Una sèrie d’habilitats i estratègies que els alumnes ja dominen si han estat ben formats en la seua pròpia llengua.
    Per exemple està el cas dels romanesos i els equatorians.... Normalment els romanesos avancen més ràpidament que no els equatorians. Què són més sabuts els romanesos que els equatorians? NO el que passa és que tenen la Competència Subjacent Comuna molt més desenvolupada que no els equatorians..... En principi sembla que als equatorians els resultarà més fàcil què ja saben el castellà, la distància lingüística del castellà al valencià és mínima, del romanès no és molt gran però més que la del castellà, Per què avancen més els romanesos? Perquè la Competència Subjacent Comuna ja l’han adquirida en la seua pròpia llengua, la tenen ben formada i això ho hem d’aprofitar, són competències que ja tenen.....
    Què conforma aquesta Competència? Els coneixements sobre els textos, coneixements del què és un text narratiu conscient o inconscientment; les estratègies cognitivolingüístiques: descriure, definir, .... un alumne que sap descriure en romanès, sabrà descriure en valencià? No sabrà els adjectius que necessita, però sabrà que els ha d’utilitzar igual que les comparacions i anar de los general a lo particular, de dalt a baix, d’esquerra a dreta, si ja ho ha aprés en la seua pròpia llengua; trobem també els coneixements metalingüístics, els coneixements sobre la situació de comunicació, els coneixements sobre el món i les habilitats i les estratègies de lectura i escriptura. Com hem dit és possible que ja estiga format en la seua llengua i per tant caldrà que ho tinguem en compte; Però també hem de considerar que estem ensenyant en una o dues llengües i per tant és molt important que els professors que imparteixen llengües al centre (el de valencià, el de castellà, el d’anglés etc) és posen d’acord per no repetir innecessàriament . Sols cal explicar en cas de dubte o per repassar i aprofundir.
  • Aquestos són els continguts que s’han de treballar especial i necessàriament en LE, ja que la majoria no són transferibles i pertanyen a les característiques superficials de la llengua. Són els mateixos continguts que també s’ha de treballar per separat en la L1 i la L2.
  • Un dia, el xiquet d’Immersió passa per davant de la farmàcia, quan va amb sa mare en el cotxe i diu:
    Mira, mamá, ahí pone farmacia (i ho llig encastellà)
    MIRACLE !!!! NO
    PRINCIPI D’INTERDEPENDÈNCIA
  • Parlarem en primer lloc de la unificació de criteris
  • Els plantejaments didàctics de totes i cada una de les llengües que s’impartixen en un centre haurien de partir d’un consens entre el professorat sobre què són les llengües, com s’adquireixen i com s’aprenen i quin model metalingüístic s’hauria de fer servir. L’objectiu consiteix a establir una base comuna dins dels cicles i al llarg dels cicles que proporcione unitat i coherència a l’educació lingüística en l’itinerari educatiu. Per tant, caldrà un acord sobre com enfocar la metodologia de les llengües, per tal d’evitar plantejaments didàctics divergents que puguen provocar desconcert en l’alumne.
    Considerem la llengua con un codi que ha d’interioritzar mitjançant l’estudi i practiques descontextualitzades de les regles gramaticals? O com a instrument de comunicació, com a organitzador del pensament , és a dir com a instrument que els alumnes han de dominar?;
  • Estudiaren vostés francés o anglés? Com van eixes llengües?
    Com s’aprenen les llengües? Després de molts estudis aquesta és la conclusió: quan s’usen. Si els ensenyem gramàtica aprenen gramàtica. Si els ensenyem a parlar...
    Exposició intensa i temps d’ús suficient: Com aprendran millor a parlar anglés: anant a una acadèmia 2 hores setmanals o vivint en Anglaterra?
    Necessitat d’aprendre-la: A Anglaterra pots funcionar una setmana comunicant-te senyes, però això no és molt pràctic si et quedes a viure... Com més necessitat tens, més prompte l’aprens.
    Esforç contextualitzador: Si ensenyem la llengua directament des de la llengua que volem ensenyar, com ens entendrà un xiquet o xiqueta de 3 anys que no té perquè saber-la? Posem l’exemple de assenta’t a la cadira, assenyalant la cadira i pegant unes palmadetes al seient...
    -Vegem què passa amb el PIP. Acompleix aquests requisits? 1. No, 2. No, 3. ?
    -I el PIL? És clar que sí... Per exemple...
    Ara expliquem el conte de Josep Ma Artigal “El globus” que ací li direm “La bufa”. Fem participar tot l’auditori com si foren xiquets d’immersió... Èxit assegurat!
  • Hem vist que cal unifar criteris pel que fa al tractament de les llengües: enfocament i metodologia.
    Ara anem a veure la diversificació de tractaments
  • Pel que fa a la diversificació de tractaments, haurem de analitzar i tindre en compte la presència de les llengües al contex, el seu prestigi…, L’edat és important a l’hora de plantejar-se concrecions metodològiques específiques doncs els interessos, la capacitat de mantenir l’atenció, les estratègies d’aprenentatge, etc., canvien conforme avança la seua edat.
    Plantejaments que faran adoptar una metodologia adient i augmentar la presència i ús de la llengua minoritzada per a què els alumnes puguen adquirir una bona competència lingüística i acadèmica en les diferents llengües, sobretot en les oficials.
  • El tractament diàctic d’una llengua serà distint segons siga la L1, L2 o la L3 dels aprenents. Combinar i articular els tractaments diferencials que cada una de les llengües exigeix en cada context educatiu, és un dels majors reptes del tractament integrat.
    POSEM-LI NOMS A CADA LLENGUA, QUÈ PASSA ?
    L1: llengua amb la qual té el primer contacte i la primera que li serveix d’instrument de comunicació.
    L2: és la que aprén a continuació, bé en contextos naturals (adquisició), bé en contextos formals (aprenentatge).
    L3: llengua de comunicació àmplia, de prestigi, etc., no té parlants en la societat i que ha de ser apresa a partir de la instrucció directa generalment en contextos escolars o naturals.
  • El domini del valència vindrà donat per la seua normalització, augmentant els usos i funcions a través del llenguatge propi de les disciplines acadèmiques, dels mitjans de comunicació, teatre, música, literatura, videojocs…., per tant caldrà
  • Per últim parlarem de l’organització
  • El treball, aquest curs, haurà de focalitzar-se, d’acord a la Resolució,- llegiu-la- en allò pintat de groc.
    I això per què? Perquè sí?
    Per que s’han pres eixes decisions?
    Decisions preses a aprtir de:
    La voluntat política de l’administració educativa
    LA fonamentació teòrica
    L’experimentació des del 1999
  • Recordem la Tasca de la sessió 1
  • tasca per a equip docent serà juntar-se l’equip de nivell i veure quins usos fa en la llengua base, quins usos ha de fer i quan en la segona llengua, i en el cas de I-4 veure quins usos es faran i quan en la LE. Seria allò que s’anomena tercer nivell de planificació.
    Tasca de la sessió
  • Sessió 2

    1. 1. 1 CURS DE FORMACIÓ PER ACURS DE FORMACIÓ PER A L’APLICACIÓ DEL PROGRAMAL’APLICACIÓ DEL PROGRAMA D’EDUCACIÓ PLURILINGÜE AD’EDUCACIÓ PLURILINGÜE A L’EDUCACIÓ INFANTILL’EDUCACIÓ INFANTIL Voro
    2. 2. SESSIÓ 2  Fonamentació del Programa Plurilingüe  Competència subjacent comuna  Hipòtesi d’Interdependència  Nivell Llindar  Bilingüisme additiu  Concreció  Unificació de criteris:L’enfocament comunicatiu.  Diversificació de tractaments  Organització: DPP Voro
    3. 3. TENEN UNES CARÁCTERÍSTIQUES ESPECÍFIQUES LES PERSONES PLURILINGÜES
    4. 4. LA PRÒPIA EXPERIÈNCIA BILINGÜE
    5. 5. ELS NOSTRES APRENENTS TAMBÉ
    6. 6. COMPETÈNCIA SUBJACENT COMUNA
    7. 7. competència lingüística Trets superficials Trets superficials Competència subjacent comuna
    8. 8. Trets superficials Fonològics Morfològics Sintàctics Lèxics Trets superficials Fonològics Morfològics Sintàctics Lèxics Estructures comunes Trets superficials Fonològics Morfològics Sintàctics Lèxics COMPETÈNCIA SUBJACENT COMUNA EN TRES
    9. 9. L3L1 L2 Característiques Superficials Fonologia Ortografia Morfologia Sintaxis Lèxic Habilitats i estratègies de lectura escriptura - Competència conversacional Habilitats Lingüístico Cognitives: resumir. definir, explicar. justificar, argumentar. demostrar Competència acadèmica Coneixements sobre textos: narratiu, descriptiu, explicatiu, instructiu, argumentatiu, literari Coneixements Metallenguatge, models gramaticals i textuals, del codi gràfic i del registre Coneixement sobre la situació social de les llengües i sobre les exigències de la situació de comunicació Competència subjacent comuna Coneixements sobre el món adquirides mitjançant l'experiència o a través de l’estudi Competència conversacional i acadèmica Influències sobre el codi
    10. 10. 13 Tractament dels elements específics de la llengua estrangera que s’han de tractar per separat (no transferibles) ∀Elements de la fonologia/ ortografia ∀Elements de la gramàtica ∀Elements del lèxic ∀Elements del discurs Represa diferida de continguts de la competència subjacent comuna -3
    11. 11. El “miracle” de la FARMÀCIA
    12. 12. • LES COMPETÈNCIES D’UNA LLENGUA SÓN TRANSFERIBLES A ALTRES SI HI HA… EXPOSICIÓ SUFICIENT MOTIVACIÓ ADEQUADA (bé a l’escola, bé a l’entorn social) PRINCIPI D’INTERDEPENDÈNCIA
    13. 13. Fonamentació del programa plurilingüe  Una educació a l’escola basada en el plurilingüisme additiu Enfocament integrat de les llengües, i de les llengües i els continguts
    14. 14. 15 Organització global PLANIFICACIÓ LINGÜÍSTICA Voro
    15. 15. 23 Organització del programa plurilingüe Unificació de criteris Diversificació de TractamentsOrganització: -En el PEC -Planif. Lingüística (DPP i PNL) -En la PD (Programació Didàctica) -En el treball de classe
    16. 16. UNIFICACIÓ DE CRITERIS Al concepte d’adquisició i aprenentatge de la llengua La consideració de la llengua com a objecte d’aprenentatge El tractament unificat del metallenguatge L’enfocament didàctic (enfocament experiencial-comunicatiu amb una atenció progressiva a la forma en contextos comunicatius) CAL UN CONSENS DEL PROFESSORAT
    17. 17. SITUACIONS D’ÚS DE LA LLENGUA A L’AULA ORGANITZACIÓ D’AULA: Racons. Tallers. HABITS I RUTINES: Oratge. Calendari. Passar llista. Esmorzars. EL JOC: Simbòlic. Popular. Taula. APORTACIONS DELS XIQUETS I XIQUETES. Assemblea. Aniversaris. DESCOBERTA DE L’ENTORN: Eixides. Observació directa. Festes i celebracions. LITERATURA POPULAR I D’AUTOR: Contes. Poemes. Teatre. Refranys. Endevinalles. Titelles.
    18. 18. El 4 àmbits VIDA QUOTIDIANA A L’AULA  Organització i convivència: passar llista...  Llenguatge de classe: presentar-se, saludar...  Informació diària: oratge...  Vida social: festes...  Comunicació interpersonal: avisos  LITERATURA  Narració: contes, rondalles...  Poemes i cançons: redolins, poemes...  Text dramàtic: representacions, dramatitzacions...  Literatura popular: endevinalles, refranys...  ESPAIS D’AUTOAPRENENTATGE  Racons: joc simbòlic, botiga, perruqueria...  Tallers: cuina, festes, ràdio, ordinador...  ÀREES DE CONEIXEMENT I EXPERIÈNCIA  Parla col·laborativa  Projectes de treball  Investigacions  Mapes conceptuals
    19. 19.  Exposició intensa i temps d’ús suficient  Tindre models de llengua  Necessitat d’aprendre-la  Esforç contextualitzador ... i com més prompte millor! Per aprendre una nova llengua cal: Quines qüestions haurà de plantejar-se el professorat per assegurar l’aprenentatge de la llengua?
    20. 20. Elements a tenir en compte, planificar i practicar 1. Crear contextos situacionals d'aprenentatge i comunicació. 2. Considerar com ha de ser la interacció alumne/mestre, alumne/alumne. 3. Afavorir la memòria comprensiva.
    21. 21. Unificació de criteris Diversificació de TractamentsOrganització: -En el PEC (Projecte Educatiu de Centre) -En la Planificació Lingüística (DPP i PNL) -En la PD (Programació Didàctica) -En el treball de classe Organització del programa plurilingüe Organització: -En el PEC -Planif. Lingüística (DPP i PNL) -En la PD (Programació Didàctica) -En el treball de classe
    22. 22. Diversificació de tractaments Cal diferenciar el tractament segons:  Situació de les llengües en la societat  Relació de la llengua amb l’alumne/a: L1, L2, L3  L’edat, les competències lingüístiques i culturals i els possibles retards curriculars.
    23. 23. Relació de la llengua amb l’alumne/a L1: L2: L3:
    24. 24. El domini d’una segona llengua és el resultat conjunt de la comunicació fora de l’aula i del treball realitzat a classe, per tant caldrà plantejar-se l’anàlisi dels contextos d’ús de la L1 i de la L2.
    25. 25. pel que fa als centres Unificació de criteris Diversificació de TractamentsOrganització: -En el PEC (Projecte Educatiu de Centre) -En la Planificació Lingüística (DPP i PNL) -En la PD (Programació Didàctica) -En el treball de classe Organització del programa plurilingüe Organització: -En el PEC -Planif. Lingüística (DPP i PNL) -En la PD (Programació Didàctica) -En el treball de classe
    26. 26. 28 Organització global PLANIFICACIÓ LINGÜÍSTICA Voro
    27. 27. MARC LEGAL PROJECTE EDUCATIU DEL CENTRE (PEC)
    28. 28. Resolució 30-7-2008 El DPP, 1. Objectius generals. 2. Proporció de l’ús vehicular 3. Tractament metodològic i didàctic integrat de les diferents llengües. 4. Moment i seqüència d’introducció sistemàtica i tractament de la lectura i de l’escriptura. 5. Previsió d’actuacions per a l’alumnat de nova incorporació
    29. 29. ESTRUCTURA I DESENVOLUPAMENT DEL CRONOGRAMA  Per tal d’aplicar amb òptimes condicions el programa d’educació plurilingüe des dels 3 anys, hem de dissenyar un cronograma dins el Disseny Particular del Programa
    30. 30. Etapa i Cicle Nivell Valencià ÀMBITS D’EXPERIÈNCIA Castellà Llengua estrangera Educació Infantil 3 anys En valencià, un mínim del 33% del temps en què s’imparteixen diferents àmbits d’experiència. (1) En castellà, la resta del temps 4 anys En valencià, un mínim del 33% del temps en què s’imparteixen diferents àmbits d’experiència. (1) En castellà, la resta del temps En LE: entre 1h i 1h i 30 min (2) 5 anys En valencià, un mínim del 33% del temps en què s’imparteixen diferents àmbits d’experiència. (1) En castellà, la resta del temps En LE: entre 1h i 1h i 30 min (2) Iniciació a la Lectura i l’escript ura PROGRAMA PLURILINGÜE DES DEL PIP POSADA EN MARXA
    31. 31. La Planificació Didàctica: Acords Prendrem uns acords mínims sobre:  la persona/es que farà de model lingüístic  els grups el temps que dedicarem a cada una de les llengües  la rutina on es treballarà cada llengua  els espais on es focalitzaran els aprenentatges en cada llengua  les línies generals sobre com es treballarà en cada llengua 47
    32. 32. Integració de llengües a l’Educació Infantil Contextos Usos lingüístics LBP ALC LE Vida quotidiana a l’aula i a classe Organització i convivència Passar llista. Repartiment de tasques i responsabilitats. Discussió, elaboració i compliment de les normes d’aula. Denominació d’objectes i espais Voro
    33. 33. SESSIÓ 2: RESUM  Fonamentació del Programa Plurilingüe  Competència subjacent comuna  Hipòtesi d’Interdependència  Nivell Llindar  Bilingüisme additiu  Concreció .  Unificació de criteris:L’enfocament comunicatiu.  Diversificació de tractaments  Organització: DPP Voro

    ×