Diari del 22 de juliol de 2013

357 views

Published on

Aqui podeu trobar el diari d'avui en format PDF. Que tingueu un Bondia!!! :)

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
357
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Diari del 22 de juliol de 2013

  1. 1. WWW.BONDIA.AD/TEL.808888/FAX828888DILLUNS,22DEJULIOLDEL2013/NÚM.2.356/ANY10 NOU PLA DE JUBILACIÓ 100% Capital Garantit 3% rendibilitat garantida* *3% TAE fins el 31/12/2016 1 hora gratuïta 20% descompte en l’hora RESERVA-LA 1 hora gratuïta TARGETA VIP un estiu en família a la muntanya? familyganes de #ganesdemuntanya www.familyparkcanillo.com www.golfsoldeu.com T'AGRADA EL GOLF I LA NATURA? C M Y CM MY CY CMY K Anunci Golf+Family 190x78 OK.pdf 1 10/06/13 15:43 ESPORTS Pàgina 17 Iñaki Rubio Leiva i Galicia guanyen l’Andorra Triatló Leiva i Galicia no troben a faltar la natació i s’imposen a l’Andorra Triatló, en el qual prenen part, finalment, uns 800 participants. ANDORRA Pàgines 6 i 7 El president de Socialdemocràcia i Pro- grés d’Andorra (SDP), Víctor Naudi, diu, en relació amb la feina feta pel Govern, que les grans reformes “estan pendents i el que apliquen realment és que ‘qui dia passa any empeny’”. “Les grans reformes valentes que havien d’emprendre estan pendents” L’AGIA veu en la multipropietat una via per donar sortida als habitatges buits AVUI ÉS NOTÍCIA Pàgina 3 L’associació de veïns de Santa Coloma demana que es facin les obres de canalització ANDORRA Pàgina 8 El departament de Patrimoni Natural constata aquest any la reproducció de llúdrigues ANDORRA Pàgina 9 Deu pastors participaran en el 25è Concurs de gossos d’atura de Canillo aquest diumenge ANDORRA Pàgina 11 Josep Pozo: “Volem rodar llargmetratges aquí destinats al mercat internacional” CULTURA Pàgines 14 i 15 Ferran Teixidó acaba al 27è lloc a la Skyrace dels Campionats d’Europa de Canazei ESPORTS Pàgina 17
  2. 2. DILLUNS, 22 DE JULIOL DEL 2013D’INTERÈS2 RESTAURANT TIC-TAPA CUINA PERMANENT oberta de les 12.00 a les 2.30 hores Menú dilluns Primer plat Amanida de tomàquet amb tonyina Espàrrecs blancs amb pernil de gla Gaspatxo andalús Canelons de verdura amb formatge Piquillo farcit de marisc Segon plat Salmó a la planxa amb salsa d’all i julivert Calamars a la planxa amb salsa d’all i julivert Galtes al forn Medalló de filet de porc amb foie gras Postres a triar, beguda, cafè i ‘xupito’ MENÚ DIARI MENÚ CARTA MENÚ DEL XEF MENÚ DE TAPES X 2 MENÚ MARISCADA X 2 MENÚ GRAELLADA DE CARN X 2 10,90 €+ IGI Fem tot tipus de celebracions Escaldes-Engordany Tel.: +376 81 39 69 C/ de l’Alzinaret n. 9 Tel. 819 839 Andorra la Vella Arranjaments de roba Arranjaments Preuseconòmics EL TEMPS dimarts dimecres 7/18 11/25 12/26 13/27 12/27 14/28 12/26 11/25 10/23 12/27 13/28 meteo@bondia.ad Escorrialles de tronades A poc a poc farà més calor Sens dubte que les tronades caigudes el cap de setmana han estat de primera categoria. Fortes ventades, pedregades com si hagués nevat i patacs d’aigua que han provocat inundacions. No cal dir que el juliol del 2013 està passant a les estadístiques com un dels més plujosos en anys. Tot verd i poc sol. Doncs avui en tindrem un xic més, d’aquest astre rei. Moltes clarianes, però que es veuran amagades una mica aques- ta tarda, moment en què apareixeran nous rui- xats. Ja no seran ni tan extensos ni duradors ni tan intensos com els de dies enrere. I ha de fer més bonança, avui fins als 27 o 28 de màxima a Sant Julià. Demà a la tarda, més ruixats, però sembla que després l’estiu amb força ens voldrà abraçar uns dies. Que tingueu un BONDIA. Lluna plena 06.35 h 21.25 h 7/18 12/26 12/27
  3. 3. 3dilluns, 22 de juliol del 2013 La reducció de la població del Principat ha portat a un incre· ment del volum d’habitatges buits. Per aquest motiu, el col· legi professional d’Agents i Gestors Immobiliaris (AGIA) remarca la necessitat d’explorar i desenvolupar totes les fórmu· les possibles per ocupar el parc immobiliari. Una de les sortides que des del col·lectiu es creu que podrien portar activitat és la multipropietat. En aquest sentit es va expressar el president de l’entitat, Joan Carles Camp, que va indicar que “caldria tornar a posar-ho a sobre de la taula”. Actualment no hi ha cap llei que ho reguli i, per tant, les re· clamacions del col·lectiu són que es legisli el règim de temps compartit. Camp va indicar que per po· der comprar un apartament per vacances es dividiria en principi en 52 setmanes, permetent que els compradors poguessin ad· quirir les setmanes que desitges· sin. Aquesta seria una fórmula adreçada al turisme. El president de l’AGIA va afirmar que “pen· sem que seria una petita sortida” i va afegir que “si amb això po· dem ocupar un percentatge del parc, benvingut serà”. Una altra via que troben inte· ressant són les segones residènci· es. Camp va explicar que fins ara hi havia força clients espanyols que llogaven un apartament per venir a esquiar durant l’hivern o fins i tot al llarg de tot l’any. Per aquest motiu va assenyalar que caldria incentivar les segones residències. Camp remarca que cal ser imaginatius i mirar totes les fórmules per ocupar el parc immobiliari actual, ja que els ha· bitatges no es podran omplir ni que s’apliqui una forta rebaixa als preus. Altres mètodes serien les residències passives i la in· versió estrangera, uns àmbits en què ja s’està fent passos. L’AGIA veu en la multipropietat una via per donar sortida als habitatges buits sector immobiliari m. s. c. Andorra la Vella El col·lectiu demana legislar el règim de temps compartit i que s’incentivin les segones residències tati masià El col·legi d’Agents i Gestors Immobiliaris remarca que cal buscar altres fórmules davant la pèrdua de població. Camp demana agilitzar al màxim l’obtenció de permisos per invertir al Principat per no frenar els compradors La nova llei d’inversió estrangera ha comportat un control més gran dels clients que no són na- cionals interessats a comprar immobles. Les tas- ques per verificar que aquesta inversió no prové d’activitats il·lícites han derivat en un retard en l’obtenció de permisos. Tot i que el president de l’AGIA entén aquestes mesures, ja que “en cap cas no podem permetre tenir un país de pirates o sortir a les notícies perquè vénen persones no desitjables a invertir”, també creu que “cal bus- car mecanismes més eficients i ràpids”. En aquest sentit remarca que qualsevol com- pra, fins i tot la d’un habitatge, té una part que és compulsiva. Això fa que si els tràmits es dilaten en el temps, s’acabin perdent vendes. El termi- ni per obtenir una autorització administrativa és avui de 60 dies (en un principi havia estat més llarg), però sovint se sol demanar informació complementària. Camp va afegir que, a més, abans els clients no havien de presentar un cer- tificat d’antecedents penals, mentre que ara sí. Això fa que “com més coses demanes, els fre- nes”. Per aquest motiu remarca que tot el que sigui agilitzar i afavorir qualsevol sector de l’eco- nomia és important, sobretot en un context com el que vivim avui. La qüestió és que s’ha donat el fet de perso- nes que visiten Andorra i s’interessen per com- prar-hi un habitatge. Però per fer-ho se’ls dema- na molts tràmits i això facilita que se’n desdiguin. El preu del lloguer es redueix uns 2 euros el m2 El preu del lloguer s’ha reduït entre 1,7 euros i 2 euros per metre quadrat en els darrers anys. Així, s’ha passat dels 8 i 9 eu- ros el metre quadrat a què s’havia arribat fa uns anys als 7 euros o fins i tot per sota. Camp explica que alguns propietaris estan llogant habitatges per sota del llindar de rendibilitat. En aquest sentit indica que això passa perquè a alguns privats els costa pagar les despeses comunitàries. Per no haver-hi de fer front, o perquè siguin menys oneroses, miren de llogar al preu que sigui per no des- prendre’s d’aquells diners. Per ara no s’ha registrat un augment de la morositat. Preus adaptats a la mida de la seva empresa. Tracte directe i personal TRUQUI’NS! Tel. 845 008 - info@vafegit.com C/ Baixada del Molí, 3, bloc C, 1r 1a AD500 Andorra la Vella • Comptabilitats • Reformulació de comptes • Planificació fiscal • Declaracions d’impostos (IGI, IS, IAE...) • Nòmines • Assessorament empresarial
  4. 4. OPINIÓ4 DILLUNS, 22 DE JULIOL DEL 2013 LA VEU DEL POBLE S. A. PRESIDENT Carles Naudi d’Areny-Plandolit SECRETARI Ferran Naudi d’Areny-Plandolit GERENT Thomas Kampfraat BONDIA DIRECTOR Marc Segalés CAP DE REDACCIÓ Marta Fernández REDACCIÓ Joan Josep Blasco, Mireia Suero, Esther Jover, Julià Rodríguez CORRECCIÓ M.Àngels Sala MAQUETACIÓ Lídia Jo, Cecilia Cogliati FOTOGRAFIA Tatiana Masià, Iñaki Rubio, COMERCIAL I ADMINISTRACIÓ Ricard Vallès, Joan Nogueira,Virginia Yáñez DISTRIBUCIÓ Premsa distribució TRANSPORT Trans Integral Seu SL. Carrer Maria Pla, 28, 1a planta. Andorra la Vella .Telèfon: 808 888 Fax: 828 888 Adreça electrònica: bondia@bondia.ad Web:www.bondia.ad DIRECTORI El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció de Tribuna. L’opinió del BONDIA es reflecteix en el seu editorial. Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència. DipòsitLegalAND.114-2004 Des de principis d’any, una de les notíci- es que han aixecat polseguera en l’àmbit de la cultura ha estat la negativa de Ja- vier Marías a acceptar el premi nacional de narrativa, dotat amb 200.000 euros. L’escriptor madrileny va argüir que el fet de córrer perill de ser etiquetat com un escriptor afavorit per un Govern (el que fos) que el premiés amb diners pú- blics li restaria credibilitat i independèn- cia, i a més va afegir que una bona colla d’escriptors que en el passat el varen merèixer mai el van rebre, fet que cons- tatava, segons Marías, el caràcter capri- ciós i voluble d’aquestes distincions. Si parlem de rebuigs sonats de guardons, un dels arquetips –per la seva insistèn- cia en el compromís– més paradigmàtics és el de Jean-Paul Sartre, que el 1964 no va acceptar el Nobel. El pensador fran- cès, que també s’havia negat a rebre la Legió d’Honor el 1945, va ser clar i ro- tund: “Un escriptor només ha d’actuar a través del seu propi mitjà, que és la pa- raula escrita.” Fins i tot va arribar a dir que, si recollia el premi, això implicaria perdre la seva identitat de filòsof. Al món del cinema també trobem exemples de rebuigs de les distincions. És coneguda la negativa de Woody Allen –amb l’excepció de l’any dels atemptats a les Torres Bessones– a acudir als Os- cars, i això que n’ha guanyat un grapat. La seva explicació no pot ser més prosai- ca: coincideix amb el dia de la setmana en què assaja amb el seu grup de jazz. Un altre dels nos que es recorden en la indústria és el de Marlon Brando, quan va guanyar l’estatueta el 1972 per inter- pretar Vito Corleone a El padrí. En el seu lloc, va enviar a recollir el guardó l’ac- triu d’origen indi Sacheen Littlefeather, que es va manifestar en contra del trac- tament del seu poble a Hollywood. Però això del “no, gràcies” no és ex- clusivament cosa d’artistes. El rus Gre- gori Perelman va rebutjar el 2006 la medalla Fields, màxima distinció en el camp de les matemàtiques, que li va ser concedida per ser un dels principals experts en l’enigma Poincaré. Després rebutjaria també un guardó dotat amb un milió de dòlars i que concedia l’Ins- titut Clay. Un assumpte semblant és el d’Ale- xander Grothendieck, que va dir que no al premi Craaford, el 1988, dotat amb unes 800.000 corones (uns 15 milions de les pessetes d’aleshores) perquè en tenia prou amb el seu sou de professor per viure. El comitè valorava la seva investi- gació fonamental en geometria algebrai- ca, ja que tenia aplicacions pràctiques en comunicacions per satèl·lit i altres camps matemàtics. Totes aquestes mostres de rebuig de- noten unes conviccions fèrries davant disjuntives que a priori demanarien ho- res de tribulacions, però que en el cas dels afectats no sembla que els fes tre- molar gaire el pols. Parlar, però, de les virtuts honorables del rebuig seria un gest vacu si es caigués en la temptació de no esmentar totes les penalitats que també comporta. El recorregut podria iniciar-se en el pla biològic, quan l’espe- rança d’un pacient a qui han trasplantat un òrgan veu com el seu organisme re- butja el nou element, o el rebuig –degu- dament ocultat per qui el profereix per por de mostrar una versió deshumanit- zada d’ell mateix– que en el seu dia va- ren patir els seropositius, o els afectats per alguna malaltia mental severa, o els homosexuals o els immigrants que en- cara el pateixen. Els dos últims casos es- mentats potser manifesten d’una forma més evident, pel seu caràcter quotidià, la penosa impermeabilitat en la qual pot incórrer l’ésser humà, quan queden in- crustades en la seva psique una sèrie de certeses que no mereixen corroboració i que assoleixen la categoria de prejudi- cis. Aquesta mena de rebuig visceral re- ticent a una anàlisi curosa ens allunya de les llums que un dia foren capaces d’es- vair l’obscurantisme de les supersticions i la irracionalitat, a la qual sistemes polí- tics absolutistes i delegacions territorials divines van treure molt de rèdit. Es podria argumentar que els rebuigs de Marías, Sartre, Allen, Brando, Perel- man i Grothendieck gaudeixen del coixí que suposa tenir una posició de privile- gi, i que no es pot extrapolar al gruix de la població, ja que aquesta disposa d’un marge escàs de maniobra per poder per- metre’s refusar segons què. Hi hauria part de raó en aquesta afirmació, és ben cert que les servituds i la precarietat a la qual la vida ens aboca fan que pugui resultar difícil romandre inalterable da- vant una situació favorable, malgrat que es qüestioni la seva raó de ser. Però en el gest d’aquestes personalitats rau el possible antídot d’un verí que un dia nosaltres mateixos ens vàrem inocular. En dir no, en optar pel rebuig, es tren- ca una llarga cadena de complicitats i transigències submises que se’ns havien presentat com a fenòmens no subjectes a debat, fets de la mateixa substància que el vent, l’aigua o les pedres, que mai go- saríem qüestionar per la inevitabilitat de la seva existència, i no és així. La història ens diu que els drets humans, les lleis justes i la conquesta d’un benestar de què sols gaudien uns pocs s’inicià amb un rebuig, amb un no, amb una mà tre- molosa que va prémer el canell de qui sostenia el fuet. Marías i companyia vindiquen l’es- pai sagrat on es preserven les idees in- subornables, les que no es deformen ni es veuen alterades per fenòmens ex- terns. Ho fan de la manera més estranya possible, negant un premi que s’atorga amb bona fe i afabilitat. Jo no ho veig com un desdeny –malgrat que puc en- tendre que s’interpretés en aquests termes–, més aviat ho entenc com una oda a la coherència. Davant l’opció fà- cil –i legítima– de deixar-se seduir per la dolça harmonia de l’adulació i el re- coneixement, i sucumbir a dictàmens suposadament infal·libles que establei- xen la dimensió de la vàlua i la dignitat, s’acullen al mantra dels homes lliures, que sols han de retre comptes a les con- viccions pròpies, homes que trepitgen el món descalços i estan en contacte amb les irregularitats del sòl, i amb una veu perfectament clara conclouen que, ben mirat: No, gràcies. DES DE SHERWOOD No, gràcies JORDI SERRET I ESTOPÀ ENQUESTA DE LA SETMANA ¿S’han de depurar responsabilitats per l’afer del portal web de la CASS? Envia un SMS al 789 amb la teva resposta ENQ SI o bé ENQ NO Cada dimarts el resultat de l’enquesta es publicarà en aquest espai i entre els participants se sortejarà un bateig de kàrting. EDITORIAL El col·legi professional d’Agents i Gestors Im- mobiliaris (AGIA) reclama que s’avaluïn les fórmules que puguin servir per ocupar molts dels pisos buits que hi ha al país arran de la re- ducció de la població i posen en relleu que la multipropietat seria una de les possibles solu- cions. D’aquesta manera, assenyalen que a tra- vés d’aquesta possibilitat podrien ser ocupats aquests habitatges per turistes que vinguessin a passar les seves vacances al país. El cert és que seria una de les propostes que caldria ava- luar, i més tenint en compte que podria supo- sar, alhora, una altra possibilitat per als nostres visitants i que podria acabar sent molt atrac- tiva com a complement a les ja existents. A més a més d’avaluar aquestes opcions i d’altres per donar sortida als habitatges que es troben buits, des del col·legi professional també dema- nen una agilització dels tràmits perquè tots els que vénen a invertir al país ho puguin fer amb més facilitat ja que pot passar que massa trà- mits els facin fer-se enrere. Aquesta agilització és evident que cal conjugar-la amb el necessari control d’aquestes inversions, però de ben segur que es poden fer millores. Per tant, seria inte- ressant que des de l’executiu es tin- guessin en compte aquestes i altres demandes del sector. Millores per al sector immobiliari
  5. 5. publicitat 5Dilluns, 22 de juliol del 2013
  6. 6. 6 DiLLUNS, 22 DE JULIOL del 2013 El principal problema que pre- ocupa avui als ciutadans és la crisi. ¿Què n’opina? La crisi i els problemes socials que provoca ha de ser la princi- pal preocupació de qualsevol po- lític en aquest moment. Hi hem de donar resposta immediata per ajudar aquelles persones que es- tan patint i a més buscar soluci- ons econòmiques per sortir de la crisi com més aviat millor. El Govern creu veure una certa recuperació econòmica en les xifres d’obertures de comerços i l’increment de turistes... Les xifres s’han d’analitzar sempre amb coneixement de causa i s’han de poder comparar els resultats d’obertura amb els tancaments, però no s’ha d’obli- dar que una cosa és l’estadística i una altra és la traducció en llocs de treball generats. Per tant, se- ria interessant saber això perquè el que estem veient és que cada dia hi ha més locals comercials tancats. El Govern ho ha basat tot en una sola carta com és l’obertura econòmica i finalment hem con- vingut tots que pot ser una cosa bona però a llarg termini, però mentrestant no han buscat solu- cions per fer front al dia a dia. No han pres gaires mesures per reac- tivar l’economia i l’únic que han tirat endavant són bàsicament els programes que en el seu dia ja va engegar el Govern socialde- mòcrata, com el de la rehabilita- ció d’edificis o les ajudes als em- prenedors. Evidentment cal anar per aquí, però tampoc és una cosa que s’hagi potenciat massa. Pen- so que s’estan conformant mas- sa a basar-ho tot en l’obertura, quan més enllà d’aquesta hi ha altres aspectes a abordar, com per exemple la simplificació ad- ministrativa: s’ha parlat molt d’agilitzar els tràmits, però a la pràctica no s’acaba d’aconseguir avançar. Encara tenim moltes di- ficultats, per exemple, en els trà- mits duaners. No s’ha avançat gaire en la refor- ma de l’administració en aques- ta legislatura, però tampoc es va fer en la passada... Només vull recordar que a nosaltres no ens van votar els pressupostos i, per tant, teníem les solucions però ens faltaven els mitjans. Però sí que vam reduir els terminis de pagament de l’ad- ministració i vam agilitzar alguns tràmits. I el que veiem ara és que el Govern segueix també per aquesta línia però en dos anys realment no han fet moltes co- ses, tot i l’àmplia majoria de què disposen. Ja estem a les portes que hi hagi un casino i ara sembla que ja no ho critica ningú, com va passar durant molts anys... El tema de casino sí o casino no crec que ja ha passat, igual que ha succeït amb els impostos. Jo entenc que el casino ha de ser un atractiu més i un complement de l’oferta turística, però el que em preocupa és que es facin les coses bé. Entenc que no hauria d’estar situat al centre i hauria de tenir un sistema mixt de funcionament en què el Govern tingués un am- pli control per evitar la ludopa- tia dels nostres ciutadans, ja que si es posa al centre la regulació haurà de ser més estricta per no afavorir el vici que, en definitiva, és el joc. Cal veure com serà final- ment el projecte de llei del joc que reguli aquesta matèria. Un casino no ha de ser necessàriament do- lent en si mateix, sempre que les coses es facin bé. El gran tema de l’estiu és l’IRPF. ¿Com veu el projecte de llei que s’ha donat a conèixer? El positiu és que finalment, tot i que tard, disposarem d’un IRPF, que nosaltres creiem que no hauria de ser massa complex i per això ens preocupa que ja des del principi es parli d’exempci- ons. Nosaltres som els primers que vam parlar d’un 10% com una fiscalitat acceptable pels in- terlocutors internacionals. No es poden carregar els salaris baixos i per això nosaltres parlàvem d’un mínim de 40.000 euros per pagar i ells han posat 24.000 euros. Em preocupa les exempci- ons, tot i que entenem que els col·lectius més febles no haurien de tributar, però no hauria de ser massa complex en aquesta primera etapa perquè pot donar peu a la picaresca i, d’altra banda, les empreses estan ara amb més dificultats. Creiem, en definitiva, que ha de ser una fiscalitat justa i senzilla, i adaptada a les nostres necessitats. ¿La llei de la CASS és la que s’esperava o és només una refor- meta, com s’ha afirmat? Caldrà veure si hi ha retalla- des de prestacions, ja que si n’hi ha, malament anem. Fins ara el Govern ha demostrat que no dominava el dossier perquè des del president de la CASS fins als mateixos ministres van començar a crear alarma dient que el sis- tema era insostenible i advocant “Totes les grans reformes valentes que havien d’emprendre estan pendents” Víctor naudi, president de socialdemOcrÀcia i progrés d’Andorra JUlià rodríguez Andorra la Vella TATI MASIÀ El president de Socialdemocràcia i Progrés d’Andorra (SDP),Víctor Naudi, ma- nifesta, en relació amb la feina feta pel Govern en els dos primers anys de le- gislatura, que “totes les grans reformes valentes que havien d’emprendre es- tan pendents i el que apliquen realment és que ‘qui dia passa any empeny’”. Naudi afirma “que el problema és que s’ha demostrat que no tenen programa i l’únic que han fet és impulsar alguns dels nostres projectes”. “S’ha parlat molt d’agilitzar els tràmits administratius, però no s’acaba d’avançar” “El casino no hauria d’estar al centre i hauria de tenir un ampli control del Govern” “És positiu que, finalment, tot i que tard, disposarem al país d’un IRPF”
  7. 7. andorra 7DiLLUNS, 22 DE JULIOL del 2013 perquè tothom se n’anés al sector privat a fer-se una asseguran- ça. Això ja va ser un primer mal auguri de com anaven les coses. Ara s’han adonat que potser la situació no era tan greu, com ja havíem dit nosaltres, sinó que es tractava de gestionar millor i amb rigor. Estem en la mateixa situació, però amb la diferència que ja han passat dos anys i ens diuen que per garantir aquesta sostenibi- litat només traspassen aquest 2 per cent de la branca general a la branca de jubilació i allarguen el problema. El que nosaltres cre- iem que s’ha de fer és apujar les cotitzacions, com ja diu la matei- xa llei actual, o allargar l’edat de jubilació amb unes condicions. No estan afrontant aquest debat i em preocupa perquè demostra que no tenen solucions i que el que faran és retallar prestacions, per això haurem de ser cautelo- sos perquè creiem que la majoria d’elles s’han de mantenir. ¿Es demostra així que una àm- plia majoria no és sinònim d’ac- tuacions concretes i ràpides en els grans temes pendents? Veiem que s’estan dilatant tots els grans temes problemàtics del país, com la reforma de la CASS o les pensions dels funcionaris, qüestió en la qual han anat abai- xant el llistó, no han tocat la Llei de la funció pública, que és indis- pensable i, pel que fa a la delimi- tació de competències amb els co- muns, van molt al ralentí, tal com van dir els mateixos cònsols... I finalment, pel que fa a la sanitat, on hi ha un desgavell de por no només en les profes- sions liberals, sinó que fins i tot contracten un megacrac que ha estat processat i no se n’adonen i fan marxa enrere. Per tant, totes les grans reformes valentes que, segons van dir, havien d’empren- dre estan pendents i el que apli- quen realment és que qui dia passa any empeny. ¿Quin és, així doncs, el proble- ma perquè no s’avanci en aques- tes grans reformes pendents al país? El problema és que s’ha de- mostrat que no tenen programa i que l’únic que han fet és repren- dre alguns dels projectes que nosaltres vam impulsar i han se- guit els nostres passos. En l’únic punt que estan fent coses és en les relacions exteriors i també en l’àmbit fiscal. ¿Què pensa de l’error tècnic que hi va haver a la web de la CASS que va deixar al descobert les dades de molts afiliats? Jo diria que el consell d’admi- nistració estava més preocupat per les retallades que no pas per millorar la qualitat del servei. Hem de veure què ha passat exac- tament i que se sàpiguen quines han estat les causes per treure’n una conclusió, però sí que intu- ïm que si haguéssim apostat per la signatura electrònica, la llei de la qual es va aprovar en l’anterior legislatura, possiblement aquest problema de seguretat no s’hau- ria produït. Sí que s’està complint la prome- sa de DA d’apujar el pressupost de turisme i ara s’ha portat, per exemple, el Cirque du Soleil... L’únic que fan és anar pagant factures. Primer van dir que do- blarien el pressupost i després no ho van fer. No tenien un projec- te concret tampoc. Portar aquest espectacle pot estar molt bé, però en principi veig que està més des- tinat a la gent del país que al tu- risme i crec que la gent que puja torna a baixar a la nit. Caldrà veure el resultat final, però em fa l’efecte que no hi hau- rà un increment de les pernocta- cions. Parlem amb els hotelers i amb els comerciants i ens expli- quen que cada dia les coses estan pitjor. Veiem que es gasten diners i bàsicament es fa a Catalunya i al sud de França, i penso que els nostres veïns ja ens coneixen i hem d’anar més enllà i no centrar els esforços en uns llocs que ja ens coneixen. També aquí estem veient, així doncs, que de solucions n’han aportat ben poques i, per exem- ple, s’ha deixat de banda el tema de la classificació hotelera, que és de cabdal importància per- què s’ha d’actualitzar sobre la base dels temps en què som. S’ha d’acabar d’una vegada per totes amb aquestes guerres que hi ha de preus a la baixa, que l’únic que fan és desmerèixer la qualitat de les nostres cadenes hoteleres, que són de primera qualitat i amb un parc enorme i no s’entén com hi ha uns preus tan baixos. Per tant hi ha alguna cosa que no funcio- na i ens consta que el sector està disposat a actuar i és un tema que ja hauria d’estar solucionat a ho- res d’ara. “Veiem que s’estan dilatant tots els grans temes problemàtics que hi ha al país” “El Govern no té programa i l’únic que ha fet és reprendre alguns dels nostres projectes” “Portar el Cirque du Soleil està més destinat a la gent del país que als turistes” “Volem comptar amb totes les persones que no estan afiliades a un partit i que són de tarannà progressista” Segons les últimes dades, Socialdemocràcia i Progrés ja té més d’un centenar d’afiliats. ¿Quin és el balanç que pot fer des de la creació de l’associació? El que es pot dir és que hem entrat en una normalitat i estem treballant. Fa quinze dies vam fer el primer consell nacional ordinari i vam posar en marxa tota una sèrie de decisions, tot i que ara som a l’estiu. Hem d’acabar de formalitzar la constitució de l’associació al Govern i ja hem constituït algun grup de treball per donar suport al nostre grup parlamentari en l’anàlisi dels pro- jectes de llei com el de l’IRPF o el de la CASS. A més, estem acabant els treballs de condiciona- ment d’un local, que volem que sigui un lloc de trobada no només per als afiliats, sinó per a tota la ciutadania o per a persones que necessitin un espai per fer les seves trobades. El que volem ara és donar-nos a conèixer i participar de la vida col· lectiva, més enllà de la vida política habitual de tots els partits. ¿En què es diferencia un partit dels de sempre d’una associació o un moviment com el que han volgut constituir? Més enllà de la diferenciació jurídica de si és un partit o és un moviment, el que sí que hem volgut amb aquest sistema és que hi hagi més facilitats per als futurs afiliats o simpatitzants perquè se sentin més lliures. Les bases d’un partit sempre són més rígides i obliguen més a fer uns passos. Nosaltres el que volem és que la gent no se senti tan encotillada com en un partit i, per tant, tindrà més llibertat quan es convoquin reunions. El que volem és que hi hagi un model participatiu i crear debat, però no només a dins de la nostra associ- ació, sinó també a fora. I que aquelles persones que no vulguin afiliar-se inicialment també puguin venir quan es tracti algun tema que els interes- si. Nosaltres creiem que això és el que toca ara, tenint en compte que la imatge dels partits, no només aquí sinó a tot arreu, està molt malmesa i la ciutadania s’està constituint en grups o en mo- viments socials. Així volem eixamplar les formes de funcionar. A algú que vingui de fora, ¿com li explicaria que hi pugui haver dues formacions que es qualifiquen de socialdemòcrates a Andorra? Nosaltres no fem comparacions i ens centrem a defensar els nostres valors, que són els de la socialdemocràcia. Tot i així, també som consci- ents que hi ha qüestions que s’han de reveure i hem d’aportar un nou discurs i una nova forma d’entendre les coses. Ens hem de centrar a donar solucions a la ciutadania i el que volem és comp- tar amb totes les persones que no estan afiliades a un partit i que són de tarannà progressista per tirar endavant aquest projecte. Som en una èpo- ca de canvis i sempre hem defensat una sèrie de principis de l’Estat i ara més que mai ho continu- em fent, donant respostes àgils a les que avui dia són les inquietuds dels ciutadans. ¿Com analitza ara, ja amb una certa distància, el trencament que hi va haver al Partit Social- demòcrata? De vegades hi ha diferències de funcionament en qualsevol tipus de moviment polític o a la so- cietat en general que creen desavinences en la forma de treballar o simplement problemes per- sonals entre membres del mateix grup. Per tant, continuar treballant així era impossible i per això de forma lliure i decidida entre tots vam optar per anar per camins diferents. No renunciem, però, als nostres principis ideològics i crec que el tren- cament era inevitable i l’hem solucionat de la for- ma menys traumàtica. ¿L’objectiu ara seria aglutinar el màxim de su- port per comparèixer a les properes eleccions generals? La finalitat és defensar les idees i unes maneres d’actuar, i la forma de plasmar això és evidentment participar en les eleccions per poder-les defensar. Tot i així, ara l’objectiu primer no és aquest, sinó que el que volem és continuar treballant perquè tenim membres al Consell General i als comuns i hem de seguir defensant els programes amb els quals van ser elegits en el seu dia. També toca treballar en solucions de país per fer front a la crisi econòmica i repensar l’Estat del benestar fins allà a on es pugui i fer d’Andorra un país millor. Arribat el moment, però, ja decidirem responsablement com ens presentem a les eleccions, però primer ens toca treballar. TATI MASIÀ
  8. 8. ANDORRA8 DILLUNS, 22 DE JULIOL DEL 2013 GUIADESERVEIS L’Associació de Veïns i Comer- ciants de Santa Coloma va de- manar ahir, a través d’un comu- nicat, que es facin les obres de canalització a la zona. Després que en una setmana s’hagi ha- gut de tallar l’avinguda d’Enclar tres cops a causa de la important acumulació d’aigua a la via, criti- quen que malgrat que s’hagi pre- vist una partida d’1,7 milions per realitzar les obres de canalitza- ció, “no veiem cap moviment”. A la vegada, consideren conveni- ent que tant des del Govern com des del Comú d’Andorra la Vella s’intensifiqui la intervenció dels cossos especials per prevenir situacions com les viscudes dis- sabte i també ahir. Els veïns reclamen les obres de canalització AGÈNCIES Una imatge de l’avinguda d’Enclar inundada aquest dissabte. REDACCIÓ ANDORRA LA VELLA SANTA COLOMA A finals de mes es compleix un any de la posada en funciona- ment del túnel de les Dos Va- lires, que uneix les parròquies d’Encamp i de la Massana. L’àrea de Mobilitat ha constatat un “augment progressiu” dels vehicles que utilitzen aques- ta infraestructura, ja que si bé durant els primers mesos, corresponents al 2012, es van registrar uns 110.000 vehicles mensuals de mitjana, de gener a juny del 2013 la mitjana ha augmentat fins als 124.000. El cap de l’àrea, Josep Es- caler, explica aquest augment pel fet que la infraestructura ha estat més utilitzada durant la temporada de neu, i també perquè els conductors i els pro- fessionals del transport “es van acostumant a utilitzar la infra- estructura”. Les previsions inicials eren que el túnel tingués una aflu- ència diària d’uns 5.000 vehi- cles, la meitat per cada sentit, i segons Escaler la mitjana dels mesos corresponents al 2012 va ser de 3.569, mentre que enguany s’ha incrementat fins als 4.070. Curiosament, durant l’any passat el nombre de vehi- cles per sentit estava equilibrat, mentre que aquest any el sen- tit més utilitzat és el d’Encamp cap a la Massana, amb una mit- jana de 65.000 vehicles mensu- als, mentre que el sentit de la Massana cap a Encamp té una mitjana de 59.000 vehicles. El mes amb un pas de vehi- cles més elevat va ser el març, amb 146.000, seguit dels me- sos de gener i febrer. En can- vi, de cara a l’estiu l’afluència ha tornat a baixar, i el mes de juny d’enguany s’han registrat 107.000 vehicles, 54.000 en sen- tit la Massana i 53.000 en sentit Encamp. Escaler ha indicat que la voluntat és que el nou tú- nel permeti descongestionar el trànsit d’Escaldes-Engordany, però ha afegit que de moment la disminució encara no és gai- re significativa. A més, també s’està estudiant quin impacte està tenint o pot tenir en un futur en el trànsit del túnel del Pont Pla. Pel que fa als vehicles de mercaderies perilloses, el sentit més utilitzat també és el d’En- camp cap a la Massana, ja que de baixada, com que van buits, utilitzen la CG-3 per tornar a les parròquies centrals. El tràn- sit d’aquest tipus de vehicles també ha anat en augment, passant del centenar que es va registrar a l’agost als 280 vehi- cles del febrer. Creixen progressivament els usuaris del Dos Valires De gener a juny la mitjana mensual ha estat de 124.000 vehicles AGÈNCIES ANDORRA LA VELLA MOBILITAT El sentit més utilitzat és el que va d’Encamp a la Massana, amb 65.000 automòbils mensuals La consellera general del grup mixt i membre del consell nacio- nal de Socialdemocràcia i Progrés d’Andorra (SDP) Sílvia Bonet ha adreçat al president de la comis- sió legislativa de Sanitat i Medi Ambient, Xavier Montané, una carta mitjançant la qual li dema- na que convoqui una reunió de la comissió “per examinar la pro- posta de convocar la ministra de Salut i Benestar a una sessió infor- mativa sobre la seguretat i confi- dencialitat dels arxius de dades de la Caixa Andorrana de Segu- retat Social”. Amb la finalitat “de conèixer l’abast de la qüestió i les mesures adoptades després de fer-se pública”, Bonet exposa al president de la comissió legislati- va que el “grup parlamentari ha cregut necessari instar la convo- catòria d’una sessió informativa de la ministra de Salut i Benestar davant la comissió”. Bonet vol la compareixença de la ministra de Salut DADES DELS AFILIATS A LA CASS REDACCIÓ ANDORRA LA VELLA
  9. 9. andorra 9Dilluns, 22 de juliol del 2013 El departament de Patrimoni Natural del Govern ha consta- tat aquest any reproducció en llúdrigues, un fet destacable ja que posa en relleu la millo- ra en la qualitat de les aigües. D’aquesta manera, el cap de l’àrea de Fauna i Hàbitats de Patrimoni Natural, Jordi Solà, exposa que aquest fet demos- tra que aquest animal ha trobat un hàbitat favorable al país i es tracta, per tant, d’una “bona no- tícia” no només pel fet que això suposi un increment d’aquests animals al país sinó perquè precisament posa de manifest alhora una millor qualitat me- diambiental. Tal com explica Solà, fa un parell d’anys que es va consta- tar una presència de llúdrigues al país i en les observacions que han anat fent els experts al llarg d’aquest temps s’ha pogut con- firmar, ja aquest any en concret, que hi ha hagut reproducció. Per tant, aquestes observacions han servit per confirmar, en un primer moment, la presència d’aquest animal al Principat, i ara, que es reprodueix, és a dir, que en principi es tracta d’una espècie que va en augment. Solà explica que tant els banders com els tècnics de Pa- trimoni Natural, quan surten a fer tasques a la natura, anoten a la base de dades relativa a observacions d’animals tot allò remarcable i això permet fer de- terminades constatacions, com per exemple la davallada del volum de conills que s’ha do- nat des de fa un temps. De fet, aquesta disminució va obligar, fa unes setmanes, el Govern a incloure els conills com a espè- cie no caçable, ja que, tal com comenta Solà, a tot Europa les poblacions de conills estan molt minvades arran de dues malal- ties que els afecten i a Andorra també s’havia notat un descens de les poblacions. I això era així malgrat que la Federació de Caça i Pesca feia repoblacions cada any amb nous exemplars. La minva constant d’aquests animals va fer prendre la deci- sió que no es poguessin caçar, ja que a més a més cal tenir en compte que el descens de co- nills també té impacte en altres espècies, com ara els predadors que s’alimenten d’aquests ani- mals, i que estan patint, per tant, aquest descens. Patrimoni Natural constata la reproducció de llúdrigues fauna bondia Patrimoni Natural ha confirmat la reproducció de llúdrigues. Es tracta d’un fet que ve a remarcar la millor qualitat de les aigües m. f. Andorra la Vella Després de tot un cap de set- mana de celebració, la festa major de Canillo arriba avui al darrer dia. Ahir el plat fort de la jornada va ser la tradi- cional baixada de trastos, en què els participants van po- der demostrar les seves habi- litats per pilotar els aparells més estranys. Aquest acte va generar, de fet, una gran ex- pectativa. Els actes d’avui arrencaran a les dotze del migdia amb el dissetè concurs de cuina, que té com a tema l’elaboració ca- solana i la degustació de ta- pes. Tant els que hi participin com els curiosos podran veu- re aquest concurs a la plaça Montaup. Ja a la tarda, concretament a dos quarts de cinc, tindrà lloc el partit de futbol sobre gel. A dos quarts de sis, l’or- questra Saturno oferirà un ball de tarda per als padrins i una hora després arrencarà la tarda esportiva amb els par- tits de solteres contra casades i de solters contra casats. A les set de la tarda tindrà lloc la cantada de cançons populars. I ja a la nit, concretament a dos quarts d’onze, tindrà lloc el ball de nit amenitzat per l’orquestra Saturno i el tradi- cional ball del fanalet, amb què es posarà el punt final a la festa d’aquest any. Canillo clou avui la seva festa major iñaki rubio Un moment de la baixada de trastos, ahir. Redacció canillo actes populars
  10. 10. PUBLICITAT10 DILLUNS, 22 DE JULIOL DEL 2013 CASH DE CARNS HORARI: DE DIMECRES A DISSABTE DE 10.30 H A 20.30 H DIUMENGES DE 9.00 H A 15.00 H CARRETERA DE LA COMELLA, 45 - ANDORRA LA VELLA Entrecot de vedella sense os Rostit de cuixa de xai Canelons casolans amb beixamel 6 unit Cuixa de pollastre groc Hamburguesa mixta x 2 unitats Costella i mitjana de xai 3 safates d’embotit Turnedó de filet de bou PROMOCIONS VÀLIDES FINS A ACABAR EXISTÈNCIES PREUS VÀLIDS DEL 24 AL 28 JULIOL 2013 11,90 €/kg 1,40 € SAFATA 25,90 €/kg 9,90 €/kg 8,95 € SAFATA 4,868 € SAFATA 1,00 € LOT 17,90 €/kg 2,90 €/kg Safata barbacoa 1.000 gr Telèfons per a encàrrecs: 80 69 00 80 69 03 Safata barbacoa 1.600 gr P GRATUÏT Ctra. de la Comella Av. Salou Av. Tarragona C.E. Serradells PROMOCIONS VÀLIDES FINSPROMOCIONS VÀLIDES FINSPROMOCIONS VÀLIDES FINS PROMOCIÓ DIUMENGE 28 JULIOL 1 POLLASTRE L’AST 1 BOTELLA DE CAVA BRUT NATURE 500 GR. D’ENSALADA RUSSA 6,16 € SAFATA
  11. 11. andorra 11Dilluns, 22 de juliol del 2013 Una desena de pastors i un to- tal de dotze cans prendran part, diumenge vinent als planells de Mereig, en el 25è Concurs de gossos d’atura de Canillo. Amb motiu d’aquest aniversari, s’ha organitzat una exposició al Pa- lau de Gel, que fa un recorregut per les 24 edicions anteriors. A més de fotografies, s’hi poden contemplar estris relacionats amb la ramaderia i tots els car- tells que ha tingut el concurs. En aquesta ocasió hi pren- dran part deu pastors i dotze gossos, entre els quals un repre- sentant de la ramaderia france- sa. La consellera d’Agricultura i Paisatge de Canillo, Simona Naudi, ha recordat que feia anys que no hi havia presència fran- cesa al concurs, la qual cosa és un motiu de satisfacció. Per celebrar els 25 anys del concurs s’ha organitzat un so- par de muntanya per dissabte vinent i també un esmorzar amb els pastors abans de començar la competició. L’exposició, inaugu- rada ahir, també s’inclou en els actes de celebració. En aquesta mostra s’hi poden observar fo- tografies i estris diversos rela- cionats amb la ramaderia. Des dels bastons que fan servir els pastors fins a pentinadors i una filosa, entre altres eines. L’expo- sició es completa amb els 24 car- tells que han anunciat el concurs de gossos edició rere edició. L’exposició la van inaugurar el cònsol major, Josep Mandicó, i la consellera d’Agricultura i Paisatge, Simona Naudi, acom- panyats d’altres membres de la corporació; consellers generals de la parròquia, com Martí Sal- vans i Celine Mandicó, i el mi- nistre d’Economia i Territori, Jordi Alcobé. Mandicó va recordar els orí- gens del concurs, assenyalant que hi havia escepticisme entre la població respecte a l’èxit de la convocatòria i, malgrat això, ha estat un èxit i aquest any se’n celebra la 25a edició. Naudi va explicar que és complicat fer en- trar les ovelles al tancat, i més al migdia, quan normalment és l’hora en què es fan anar els animals a la muntanya, per jus- tificar l’escepticisme inicial. La corporació confia, tal com va apuntar Naudi, que el temps acompanyi el cap de setmana vinent, que no plogui, i així el concurs torni a ser un èxit. El 25è Concurs de gossos d’atura aplegarà deu pastors canillo agències L’exposició recull tota una sèrie d’estris que utilitzaven els pastors. Una exposició al Palau de Gel fa un recorregut per les 24 edicions AGÈNCIES Andorra la Vella Les activitats programades amb motiu de la festa major a la població massanenca d’Erts van acabar ahir diumenge, després de tres dies de cele- bració. Els actes de la darrera jornada festiva es van inici- ar a dos quarts de dues amb una missa solemne, a la qual va seguir un aperitiu. Posteri- orment, hi va haver animació infantil amb coca i xocolata. I per acabar es va celebrar un concert de festa major i cançó catalana amb Gran Casino. La festa major d’Erts es va allargar tot el cap de setmana. El tret de sortida es va donar divendres a les vuit del vespre amb el repic de campanes i una botifarrada popular. Els organitzadors havien preparat un seguit de pro- postes amb activitats adre- çades a persones de totes les edats, des dels més petits fins als més grans, algunes de les quals es van veure afectades per la pluja i el mal temps de tot el cap de setmana. Erts posa el punt final a tres dies de celebració de festa major Redacció Andorra la Vella la massana tati masià La festa major d’Erts va acabar ahir després de tres dies d’activitats.
  12. 12. 12 Dilluns, 22 de juliol del 2013 La Universitat d’estiu Ramon Llull de Puigcerdà ha reunit durant aquesta setmana més de 350 alumnes a la vintena de cursos que ha ofert. El pre- sident de l’Associació Univer- sitària de Cerdanya (Aucer), Francesc Armengol, que orga- nitza els cursos juntament amb la Universitat Ramon Llull, ha manifestat que “el nombre d’inscrits i la qualitat de l’ofer- ta fan que la Universitat d’estiu de Puigcerdà estigui plenament consolidada”. Armengol ha agraït “la gran resposta als cursos, tenint en compte l’actual context compli- cat per a la majoria d’univer- sitats d’estiu”. Armengol creu que les xifres posen de manifest “l’aposta per la qualitat per so- bre de la quantitat” i la satisfac- ció dels alumnes amb l’experi- ència dels anys anteriors. A més, el president de l’Au- cer ha valorat molt positivament l’èxit de les jornades professio- nals “ja que no es pot entendre el coneixement a les aules sense transferir-lo als professionals”. En les jornades professionals hi han participat 25 psicòlegs, una cinquantena d’infermeres i uns 100 metges del col·legi de met- ges de Barcelona. El programa també ofereix temàtiques com ara constel· lacions familiars, història, histò- ria de l’òpera amb el prestigiós crític Roger Alier i meteorolo- gia amb l’home del temps de TV3 Eloi Cordomí. En l’àrea de salut, un dels grans eixos de la Universitat d’estiu, destaquen el de tècnica d’embenats neuro- musculars i el d’etnobotànica. Els cursos es complementen amb un ampli ventall d’activi- tats obertes a tothom, com la lli- çó inaugural a càrrec del jutge Santiago, la nit dels estels a la Molina amb l’Agrupació Astro- nòmica de Sabadell i la cloen- da a càrrec de l’excorresponsal de TV3 a Washington Antoni Bassas. Els cursos amb més inscripci- ons han estat els de mindfulness, control de les emocions i òpe- ra, que han superat els límits d’assistència i han tingut fins a 35 alumnes. La Universitat d’estiu de la URL aplega més de 350 alumnes puigcerdà agències puigcerdà agències Un dels cursos de la Universitat d’estiu de la URL a Puigcerdà. El grup municipal de Progrés a l’Ajuntament d’Oliana ha pre- sentat una proposta de plenari per forçar el ministeri de Defen- sa del Govern central a condici- onar l’antiga caserna de la guàr- dia civil, segons va informar la formació. A la moció s’insta la resta del consistori a iniciar un expedient d’ordre d’execució d’obres des de l’Ajuntament al ministeri perquè faci els tre- balls de manteniment mínims de l’antiga caserna de la guàr- dia civil, ja que suposa un perill per als veïns. Progrés recorda que els pro- pietaris de terrenys, construcci- ons, instal·lacions i altres béns immobles estan obligats a com- plir els deures de conservació i de rehabilitació establerts per la Llei d’urbanisme, per la legisla- ció sectorial aplicable i per les ordenances locals. I, en aquest sentit, adverteix que, en cas que no es facin les actuacions ne- cessàries, l’Ajuntament podria actuar subsidiàriament i fer re- percutir el cost de les obres al mateix ministeri de Defensa. Així mateix, en la nota feta pública, la formació afirma que les negociacions per a l’adqui- sició de l’antiga caserna de la guàrdia civil per part de l’Ajun- tament estan aturades per la falta d’acord. I considera que aquest fet “ha agreujat l’estat de degradació i de falta de mante- niment de la caserna i perjudica greument la imatge del poble, fet que requereix trobar una so- lució urgentment”. Davant d’aquesta situació, i tenint en compte que des de les darreres ventades ha augmen- tat més el perill pel deteriora- ment de la teulada i de la matei- xa estructura, Progrés recorda que l’incompliment del deure de conservació de terrenys, ur- banitzacions, edificacions, rè- tols i instal·lacions en general en condicions de seguretat està tipificat com a infracció greu per la Llei d’urbanisme. La mateixa normativa d’ur- banisme assenyala que els ajun- taments poden ordenar a les persones propietàries l’execu- ció de les obres necessàries per donar compliment al manteni- ment comentat. Progrés vol que s’expedienti Defensa pel deteriorament de l’antiga caserna oliana psc-progrés L’antiga caserna de la guàrdia civil d’Oliana. El grup diu que el consistori pot iniciar el procés per ordenar l’execució de les obres Redacció oliana ccau S’obre el termini per demanar els ajuts de menjador Redacció la seu d’urgell El Consell Comarcal de l’Alt Urgell obrirà demà el termini de recepció de sol·licituds per a l’obtenció dels ajuts socioe- conòmics de menjador escolar per al curs 2013-2014, per a alumnes escolaritzats a dins del seu propi municipi. Els in- teressats a acollir-se a aquests ajuts tindran de temps fins al dia 2 d’agost per demanar-los. Les bases de la convocatòria es poden consultar a la pàgi- na web del Consell Comarcal (www.ccau.cat) o a les mateixes oficines de la institució. Enguany els ajuts de men- jador escolar experimentaran un increment significatiu, ja que el mínim passarà del 25%, vigent fins al curs passat, al 50%. Els ajuts màxims seran del 75%, tot i que, de forma excepcional i previ informe favorable dels Serveis Socials, poden arribar fins al 100% del cost del servei.
  13. 13. PIRINEUS 13DILLUNS, 22 de juliol del 2013 www.repte70000.org el repte de la unibella Aquest estiu marxa de vacances amb la Unibella! Envia'ns una foto amb la teva Unibella a la platja, a la muntanya, en una gran ciutat o de ruta en bicicleta. Sortegem dues càmeres Casio Exilim EX-N1! FES LA TEVA FOTO, ENVIA-LA I GUANYA! L’Informe 2012 de Càritas d’Ur­ gell posa en relleu que s’ha in­ crementat el percentatge global d’ajuts econòmics a les famíli­ es. Per zones, a la Seu d’Urgell, l’ajut s’ha incrementat un 119%, repercutint en 175 famílies. A Puigcerdà s’ha donat acollida a 142 famílies i l’ajut econòmic s’ha augmentat un 42%. A Balaguer s’ha hagut de fer l’esforç més no­ table, i s’ha incrementat un 293% l’ajut econòmic que es va donar l’any anterior per poder atendre 636 famílies. Les dades mostren que a la Seu d’Urgell s’ha incrementat l’ajut econòmic i s’han atorgat ajudes directes per valor de 70.176 euros, que s’han dedicat a satisfer despeses de les famíli­ es relacionades amb els lloguers, els subministraments, el material escolar i la salut. Aquest suport econòmic directe s’ha vist com­ plementat amb el suport del pro­ grama Aliments per la Solidaritat (un centre de distribució d’ali­ ments en què participen el Con­ sorci d’Atenció a les Persones de l’Alt Urgell, Creu Roja, La Seu Solidària i Càritas), on han reco­ llit i distribuït més de 93.000 qui­ lograms d’aliments bàsics (68.810 d’excedents de la UE i 25.170 de recollides locals). D’aquesta aju­ da alimentària se n’han benefici­ at 135 famílies de l’Alt Urgell. La Seu i el seu projecte pioner a la diòcesi de recollida solidària de roba han aplegat 33.679 qui­ lograms de roba durant el 2012, dels quals se n’han reciclat i re­ tornat a la vida útil 4.446, a tra­ vés de la botiga de segona mà Grapats. En aquest sentit, s’han lliurat bitllets gratuïts per recollir roba per un valor de 3.244 euros. En aquesta parròquia dinou per­ sones han estat voluntàries per dur a terme la tasca. A banda, a Puigcerdà s’ha obert un nou centre per digni­ ficar el servei als usuaris i ajus­ tar-se a les necessitats de la zona. Gràcies a aquest nou local s’ha posat en marxa el programa de formació i inserció sociolaboral, pel qual van passar 24 persones el 2012. El servei d’acolliment ha donat suport a 118 famílies, que han rebut ajuts directes per un valor de 7.941 euros, per poder satisfer despeses d’habitatge, subministraments, material esco­ lar o salut. L’acolliment s’ha reforçat amb el lliurament d’aliments bàsics als usuaris. En aquest sentit, se n’han recollit uns 15.000 quilo­ grams. A més, s’han recollit a Puigcerdà 11.479 quilograms de roba, dels quals 3.115 s’han recu­ perat i retornat a la vida útil. Càritas incrementa en un 119% les ajudes a famílies de la Seu i comarca solidaritat agències Una assemblea de Càritas d’Urgell. El programa d’aliments ha permès recollir fins a 93.000 quilograms el 2012 Redacció la seu d’urgell tradicions ‘El Retaule de Sant Ermengol’ es farà del 3 a l’11 d’agost Redacció la seu d’urgell Un any més, del 3 a l’11 d’agost, el claustre de la cate­ dral de la Seu d’Urgell obrirà les portes cada nit a les deu per acollir les representaci­ ons d’El Retaule de Sant Er- mengol, espectacle escènic que mostra la vida de sant Ermengol, bisbe de la Seu entre els anys 1010 i 1035 i una de les figures clau de la història medieval de Catalu­ nya, segons ha informat l’or­ ganització del muntatge, en què prenen part un centenar d’urgellencs, ja sigui com a actors, tots ells amateurs, o com a personal tècnic. Les entrades anticipades es poden trobar a les oficines de l’Espai Ermengol i al Con­ sell Comarcal de l’Alt Urgell, al preu de tretze euros. Po­ den adquirir-se també abans de l’espectacle, a la mateixa entrada del claustre, al preu de quinze euros.
  14. 14. 14 Dilluns, 22 de juliol del 2013 ¿Com s’instal·la Imminent Pro- duccions a Andorra? A Andorra no hi ha mercat cinematogràfic. Si fas una pro- ducció pensant en el mercat an- dorrà pràcticament no existeix, ni tampoc existeix com a mercat de venda perquè només hi ha unes sales de cinema. Buscàvem crear un projecte que es po­gués desenvolupar aquí però amb una perspectiva absolutament inter- nacional. ¿Quina feina heu fet fins ara? Des del passat novembre hem participat en la producció de la pel·lícula Viatge a Surtsey, que s’estrenarà al setembre o a l’octu- bre. Paral·lelament hem desenvo- lupat Nick, una història pensada per ser filmada a Ordino, però ens cal molta neu i ens esperem al febrer o el març del 2014. I, com que el que volem és ro- dar llargmetratges aquí destinats al mercat internacional, hem pre- parat el projecte Solos RPG (Role Play Game), un film de terror psi- cològic. Solos neix en el moment en què vaig anar a Sud Ràdio per mirar unes localitzacions per a un encàrrec i hi vaig descobrir un escenari natural. Vaig pensar que s’hi havia de fer alguna cosa i he escrit Solos pensant en Sud Ràdio. Però el més important no és pensar en un escenari, sinó pen- sar històries que puguin ser ro- dades en escenaris naturals que tenim aquí. Molta gent pensa que vam muntar Imminent Producci- ons per una qüestió fiscal, però no és així, tot i que és un dels condicionants. Per això es va fer l’obertura eco- nòmica, ¿no? Sí, i si compares les facilitats que tens aquí amb les d’Espa- nya, França o Itàlia, t’adones que l’avantatge fiscal és interessant, però no és el motiu principal. Em podia haver instal·lat aquí i pro- duir projectes a fora, però això no afavoreix el desenvolupament d’una indústria a Andorra. El que hem de fer és crear produc- tes pensats per ser rodats aquí, captar inversió estrangera, man- tenir un calendari de producció amb certa continuïtat i, sobretot, el desenvolupament d’una in- dústria. Això implica començar amb la formació i obrir a Andor- ra una escola d’audiovisual, que englobi el cinema, i captar projec- tes que siguin susceptibles de ser rodats al Principat. Podem oferir a productores externes al país finançament per complementar projectes a canvi que siguin ro- dats al Principat. ¿I l’Andorra Film Comission? Em penso que està bastant aturada, però crec que l’An­dorra Film Comission a escala nacional és imprescindible per afavorir la captació de projectes. Acabem de fer un rodatge cent per cent nos- tre, el curtmetratge Clodette, que dura 20 minuts i que tècnicament i artísticament és com un llarg, i hem hagut de fer tots els tràmits: immigració, duana, permisos... Ha estat un màster! Sí que hi ha suport institucio- nal, però hem de desenvolupar una indústria que sigui creïble. El que cal primer és un pla de formació. En els nostres tallers de formació ens hem adonat que hi ha gent interessada a formar-se i quedar-se aquí, però ara no ho pot fer. Nosaltres no estem fent un pla de formació per a la gent de fora perquè vingui, que també estaria bé, sinó per a gent d’aquí que es vol quedar. I en això som pioners. Hem fet un primer taller intensiu de dos mesos i ara en fem un altre de quinze dies, que comença aquest dilluns, dia 22. Del primer taller n’ha sortit el curtmetratge Clodette. Sí, i he de reconèixer que ens vam complicar la vida. Volíem rodar una producció pròpia amb els alumnes inscrits en què tots participessin activament. Els alumnes han participat en el guió, la direcció... I jo he tutelat el projecte. Hem de formar gent que sigui útil per a produccions com les nostres o per a d’altra gent que vulgui implantar-se a Andorra. Perquè una empresa vingui aquí, a més dels avantatges fiscals, hi ha més condicionants. Per exem- ple, aquí no pots llogar maquinà- ria ni càmeres professionals, ni un equip d’il·luminació... Tam- poc trobem tècnics especialitzats i això implica que cada vegada que rodes has de fer pujar gent: immigració, duana i allotjament ho encareixen molt. A Andorra ja hi ha molta gent que es dedica al món audiovisu- al, petites productores. Sí, i es podrien afavorir d’un desenvolupament com aquest. Es podrien establir com a empre- sa de serveis, per exemple, com a edició d’imatges. Però si no tens una certa continuïtat, clients po- tencials, no té sentit. Si hi ha ro- datges sovint més d’una s’especi- alitzarà i s’oferirà a la gent que ve a rodar. El segon taller d’iniciació al ci- nema comença avui dilluns. Sí, és un intensiu de quinze dies perquè al setembre rodarem el curtmetratge. Farem la mateixa proposta que en el primer taller però ja al cent per cent integrada al rodatge del curt. Per exemple, farem el guió mentre aprenem com es fa. És una iniciació i els alumnes aprenen que no tot és un camí de roses, les jornades de treball són molt llargues.... ¿Quina edat tenen els alumnes? tati masià “Volem rodar llargmetratges aquí destinats al mercat internacional” josep pozo, productor, guionista i director de cinema (imminent produccions) e. j. m. ordino Fa menys d’un any que Josep Pozo (Lleida, 1967), amb una llarga trajectòria en el cinema documental, de ficció i d’animació, va obrir a Ordino la produc- tora Imminent Produccions. La seva prioritat és la formació i la distribució internacional de productes rodats al Principat. La productora novella ja ha participat en el film ‘Viatge a Surtsey’, ha rodat el curtmetratge ‘Clodette’ i en breu començarà a gravar a Andorra dues pel·lícules: ‘Solos RPG’ i ‘Nick’. “Buscàvem crear un projecte d’aquí amb perspectiva internacional” “Vaig escriure el guió de ‘Solos’ pensant en l’escenari de Sud Ràdio” “L’Andorra Film Comission a escala nacional és imprescindible”
  15. 15. CULTURA 15Dilluns, 22 de juliol del 2013 No ens posem límit. I, sobre- tot, no cal que tinguin experièn- cia. Que tothom estigui còmode i que sàpiga que és una peça im- portant de l’engranatge del curt. No és tant com un negoci, sinó que es tracta, si estem defensant un pla de formació, de ser els pri- mers a donar exemple. ¿I quina trajectòria tindrà ara Clodette? Tenim un conveni amb Magi- cal Media de Lleida, que pertany a l’Ajuntament i a la Universitat de Lleida i és un complex en què s’han invertit vuit milions d’eu- ros, amb equipament de molta qualitat. Clodette ha estat la pri- mera col·laboració, s’està mun- tant allà, i estarà acabat a finals de juliol. Al setembre o a l’octu- bre voldríem fer una projecció privada de Clodette i del nou curt- metratge que farem en el nou ta- ller als cinemes Illa, i convidarem la gent que hi ha participat i que ens ha donat suport. ¿Ja hi haurà temps de muntar el segon curt? És que serà més petit. No menys important, però serà cent per cent fet per nosaltres. Hem demanat al Govern l’adquisició de material propi per poder ro- dar sense tantes despeses. Des- prés també farem tallers especia- litzats en guió, càmera... ¿Clodette rodarà per festivals? ¿A Ull-Nu, per exemple? No el podem presentar per- què jo en sóc el codirector i estic fora de les bases. Però tenim inte- rès a col·laborar amb Ull-Nu, hi podríem projectar els nostres tre- balls. Amb el curt que farem ara, que vull que sigui dirigit al cent per cent pels alumnes, potser ar- ribem a temps de participar-hi. Per a Clodette, el següent pas és el circuit de festivals i la distribució. Un curt no té la distribució d’un llarg, no té les mateixes possibili- tats d’explotació comercial, però tampoc és el seu objectiu. No fas un curt per guanyar diners sinó per mostrar habilitat. Volem vendre sobretot l’àrea Tag, que és la nostra secció de formació. Volem formar i pro- moure el talent local i la millor manera és fent feines que es pu- guin mostrar fora. Apostem fort per la formació, tampoc volem 50 alumnes, preferim grups reduïts. Ara bé, ens estem movent per te- nir un espai més gran i fer alguna cosa més massiva. ¿I Nick? N’he escrit el guió i el volia dirigir, però com que també di- rigiré Solos negocio amb una di- rectora americana perquè s’en- carregui de Nick. És la història d’un nen que és expulsat d’un col·legi dels Estats Units i ve a Andorra per viure amb la seva germanastra. El nen ve amb un expedient conflictiu, té proble- mes d’imaginació, i això fa que la vida dels altres es compliqui. Es tracta d’enfrontar la tranquil·litat d’un poble com Ordino, en un país molt segur, amb un nen que porta un conflicte. Tots els nostres projectes es ro- den en anglès i quan plantegem una història ha d’encaixar amb el país i amb la llengua. ¿Per què en anglès? Perquè ens garanteix un circuit internacional. Si fas un producte de qualitat des del punt de vista tècnic, d’imatge i guió, rodar en anglès et garanteix el màxim de territoris de venda. Perquè això és un negoci. Si rodem en català ens limi- tem molt i no anem als principals mercats. Però hi ha una petita participació de català. No rodem a Andorra com si fos el Canadà, és Andorra, però les nostres his- tòries estan dissenyades perquè es justifiqui el rodatge en anglès i al país. ¿Nick és un llargmetratge? ¿Te- niu el càsting? Sí, és un llarg, i el càsting és d’actors anglesos i americans. El nostre projecte són petites pel· lícules de baix pressupost amb actors desconeguts però molt experimentats. Podem tenir un producte d’amortització segura, de rendibilitat molt gran, tenint en compte el baix cost i el recor- regut internacional. Molta gent no veu el cinema com un negoci seriós, però real- ment és un negoci amb un con- trol exhaustiu del finançament, i tens molts referents sobre pro- duccions similars a la teva que et poden servir de guia a l’hora de fer el pla de negoci, com amortit- zo i recupero la inversió. Penso que si tens la capacitat de produir molta qualitat a cost baix els nú- meros sempre surten. ¿Quant és baix cost? Pel·lícules que estiguin per sota dels 711.000 euros del cost de producció. A Andorra no existeix un conveni de cinema, i ens regim pels convenis de França i Espanya. Els salaris són raonables i els rodatges són més curts, sense molts canvis de lo- calitzacions ni molts actors. Nick es rodarà a Ordino, Solos a Sud Ràdio. Sense ser pel·lícules turís- tiques, la promoció que pots do- nar al país és el fet que facis una producció de qualitat que tingui èxit internacional i que sigui des­ envolupada i rodada al cent per cent a Andorra. És una eina per exportar talent. La pel·lícula Solos ja té pàgina web (www.solosrpg.com). La rodarem al setembre. Ja tenim pràcticament el càsting tancat i és una coproducció An- dorra-Espanya-Mèxic. Es roda quinze dies a Andorra i quatre dies a Mèxic, i la postproducció es farà entre Magical Lleida i Bar- celona. Hi surten cinc actors prin- cipals i dos de secundaris. ¿I què passa a Solos? Quatre joves de diferents pa- ïsos són convocats a l’estació de Sud Ràdio. Un ve d’Anglaterra, un altre dels Estats Units, una de Barcelona i una de les noies representa que és andorrana, i la interpreta una actriu catalana, i així es justifica el seu accent a l’hora de parlar anglès. Els actors són dos americans, dos anglesos i una catalana. I els secundaris se- ran espanyols. ¿És una pel·lícula per a tots els públics? L’edat s’estableix un cop està feta la pel·lícula, però suposo que serà de 13 cap amunt, tot i que el públic objectiu estarà entre els 25 i els 45 anys. Com que no és una pel·lícula violenta, confio a obte- nir un tots els públics, i per a Nick també, o almenys a partir de 13 anys. Em referia si és més per a ado- lescents, com El secret dels 24 es- glaons, pel·lícula que es va rodar a Andorra. Aquesta pel·lícula és de Kar- ma Films i nosaltres en som co- productors a Viatge a Surtsey, i ells coproductors nostres de Nick i Solos. Cada pel·lícula és per a un públic, però la cultura cinemato- gràfica ha canviat molt i ara un nen de 13 anys pot veure films que abans no podia. ¿Qui treballa a Imminent Pro- duccions? Jo en sóc el coordinador, faig una tasca més creativa, i també m’encarrego de buscar produc- tors associats. Desenvolupo gui- ons i els dirigeixo. També hi ha una persona que fa de producció associada, una altra que fa gestió de producció i en breu incorpora- rem un cap de producció que ve de Los Angeles. Passem d’una a quatre persones en menys d’un any. És una instal·lació de pro- ducció i la nostra perspectiva és l’explotació del nostre treball. Tenim més idees però hem d’anar a poc a poc i, a més, hem fet un gran esforç financer. Si ens va bé, obrirem en un parell d’anys oficina a Los Angeles, on ja tinc molts vincles, per vendre producte autòcton ja que és on hi ha la indústria del cinema. Jo vull aportar el meu granet de sorra, contribuir a dinamitzar la indús- tria aquí, i és important que s’hi afegeixi més gent per demostrar que pot ser una indústria impor- tant per al PIB del territori d’aquí uns anys. tati masià “No rodes un curtmetratge per guanyar diners sinó per mostrar habilitat” “Volem formar i promoure el talent local i la millor manera és mostrant feines a fora” “Les nostres històries estan justificades perquè es rodin aquí i en anglès” Filmax va creure en ‘El Cid, la leyenda’, ideat per Pozo Un dels projectes més des- tacats del director i produc- tor Josep Pozo ha estat el llargmetratge d’animació El Cid, la leyenda (Filmax Ani- mation, Cartoon Produc- tions), venut en 48 països i que va obtenir diversos premis internacionals, en- tre els quals hi ha el premi Goya a la millor pel·lícula d’animació del 2003.
  16. 16. PUBLICITAT16 DILLUNS, 22 DE JULIOL DEL 2013 Ctra. Os de Civís · AD600 · Aixovall · Principat d’Andorra Tel.: +376 816 256 / 359 817 Tast i aperitiu gratis (bodes, aniversaris, sopars d'empresa) Obert a la nit dijous divendres i dissabte A 50 m dreta direcció Aixovall BUFET LLIURE CADA DIA PREU: 11,50€ (IGI INCLÒS) OBERT A LA NIT DIJOUS, DIVENDRES I DISSABTE BUFET LLIURE CADA DIA PREU: 11,50€ (IGI INCLÒS) OBERT A LA NIT DIJOUS, DIVENDRES I DISSABTE tra. Os de Civís · AD600 · Aixovall · Principat d’Andorra Tast i aperitiu gratis ESPECIAL ANIVERSARIS I GRUPS PREU: 12,50€ (IGI INCLÒS)
  17. 17. 17Dilluns, 22 de juliol del 2013 El més destacat dels corredors andorrans a la Skyrace dels Campionats d’Europa de Cana- zei va ser Ferran Teixidó, que va finalitzar en la 27a posició. La cursa tenia un recorregut de 22 quilòmetres i 1.750 metres de desnivell positiu. Teixidó va completareltraçatambuntemps de 2.18.24 hores. “He pujat molt bé i en la baixada hi havia molta neu. Tampoc no et jugues tota la temporada aquí per baixar a ar- riscar i fer-te mal. Et deixes anar, però hi ha gent que arrisca molt i van rapidíssims”, va exposar Teixidó, que va perdre posicions durant el descens. Marc Casal va acabar 20è amb 2.19.09 i Òscar Casal, 34è (2.19.32). Joan Valls es va veure obligat a retirar-se a causa d’un esquinç de segon grau al turmell. El campió va ser el català Kili- an Jornet, que va cobrir la distàn- cia amb un registre de 2.00.11. El van seguir els italians Marco de Gasperi (2.00.14) i Tadei Pivk (2.04.10). En categoria femenina es va imposar la sueca Emelie Forsberg amb 2.26.52. En la cursa vertical d’aquests Europeus, Teixidó va ser 11è amb 36.10, Marc Casal va fina- litzar 32è amb 39.17 minuts; Òs- car Casal, 35è (39.32), i Valls, 46è (40.39). El campió va ser Jornet (32.43). En fèmines es va impo- sar la italiana Antonella Confor- tola amb 41.02. Ferran Teixidó acaba al 27è lloc a la Skyrace dels Europeus curses de muntanya Redacció Andorra la Vella dolomites skyrace Els participants de la Skyrace es van trobar neu en el recorregut. Uns 800 participants finalment es van reunir a l’Andorra Tri- atló, l’etapa al Principat de les Wild Wolf Triathlon Series by Polar, la quarta del calendari d’aquest circuit. La modificació en el traçat per la suspensió del segment de natació va fer que es convertís en un duatló. Però aquest element no li va fer per- dre atractiu a la cita. Els favo- rits no van fallar i Jaume Leiva i Claudia Galicia van ser els gua- nyadors del recorregut llarg. La prova no es va desenvolu- par tal com estava programat en un principi perquè la tempera- tura de l’aigua del llac d’Engo- lasters, on s’havia de disputar el primer tram de natació, era massa freda. Estava per sota dels 13 graus, que és la tempe- ratura mínima marcada per la seguretat dels triatletes, així que es va haver de suspendre. Es va prendre la decisió divendres i es va avisar amb antelació tots els participants. D’aquesta manera es reprogramava el recorregut. La modalitat olímpica s’iniciava amb una cursa a peu de 5,6 qui- lòmetres, per seguir amb 32 km de bicicleta i 10 km més a peu. En esprint les distàncies van ser la meitat cadascuna (2,3 km - 16 km - 5 km). En l’olímpica els principals favorits no van fallar i van ocu- par les posicions de podi. Leiva va sortir beneficiat del canvi. El campió d’Espanya de mitja marató de l’any passat, tot i ar- rossegar molèsties físiques, va aprofitar les seves capacitats per treure distància als seus princi- pals rivals en les curses a peu. Es va adjudicar la prova amb un temps de 2.02.21 hores. La segona posició va ser per a Al- bert Parreño amb 2.09.05. En els últims quilòmetres en bicicleta es va veure condicionat per una punxada. La tercera plaça de la classificació la van compartir Xavi Llobet i Santi Pellejero, que van travessar junts la línia d’ar- ribada, situada al parc Central. En categoria femenina la vic- tòria va ser per a Claudia Gali- cia, que signar un registre de 2.24.50. La van acompanyar al podi Maite Arraiza (2.25.33) i Tabita Caballero (2.40.57). En la modalitat esprint es va imposar en masculí Pol Samsó amb un temps d’1.01.39. Aconti- nuació es van classificar Miguel Daporta (1.02.40) i Diego Robles (1.02.50). En femení el triomf va ser per a Alba Pardo amb un crono d’1.18.22. La van seguir Mireia Martí (1.20.09) i Anna Saura (1.22.04). Per a l’Andorra Triatló hi havia inscrits més de 900 par- ticipants, cosa que permetia superar en la segona edició les xifres de la primera, però al vol- tant d’un centenar d’inscrits no van prendre la sortida. De cara a l’any vinent, amb l’esdeveni- ment més consolidat en el calen- dari de triatlons, s’espera arribar al miler de participants. Leiva i Galicia no troben a faltar la natació i s’imposen a l’Andorra Triatló triatló Redacció Andorra la Vella Les baixes temperatures del llac d’Engolasters no van permetre que es fes el primer tram iñaki rubio Un grup de participants de la prova a l’avinguda Salou durant el tram en bicicleta.
  18. 18. ESPORTS18 Dilluns, 22 de juliol del 2013 Enfrontaments directes i al- gun error van fer que la segona ronda de l’Open internacional d’Andorra portés alguns dels principals favorits al títol a no guanyar les seves respectives partides. Amb només dues de disputades, hi ha 35 juga- dors amb dos punts després d’adjudicar-se els dos primers enfrontaments. La principal sorpresa de la jornada va ser la derrota de l’argentí Fernando Peralta, que es troba en el tercer lloc del rànquing del torneig. Va cau- re davant l’escocès Neil Berry. Tenia un avantatge quasi deci- siu, però va perdre per temps. No va fer el moviment número 40 pensant que havia arribat al control quan en realitat li falta- va una jugada. Tenia anotada a la plantilla una jugada més i això el va portar a la confusió. El cap de sèrie número 1, el vene- çolà Eduardo Iturrizaga, va fer taules amb l’escocès Iain Swan. Entre els que sumen dos punts hi ha un escaquista andorrà. Es tracta de David Nordwood, que va superar l’espanyol Francisco Javier Cuenca. ibarra guanya el gran prix Amb la participació de 77 ju- gadors, la immensa majoria participants en l’Open, es va disputar una nova edició del Gran Prix, torneig de partides ràpides que es va desenvolupar a la plaça del Poble d’Andorra la Vella. Fins a quatre jugadors van finalitzar empatats amb 6,5 punts. El millor coeficient de desempat va portar que es proclamés campió l’espanyol José Carlos Ibarra. El van se- guir Eduardo Iturrizaga, Joerg Wegerle i Adrien Demuth. El millor andorrà va ser Òscar de la Riva, que va acabar en la no- vena posició amb 6 punts. La segona ronda de l’Open porta les primeres sorpreses escacs feva Ibarra recull el premi que l’acredita com a guanyador del Gran Prix. Ibarra va guanyar el Gran Prix en tenir millor coeficient en el desempat Redacció Andorra la Vella motociclisme Cyril Despres participarà en el Ral·li dos Sertoes Redacció Andorra la Vella Per seguir fent evolucionar la seva nova Yamaha YZ450F, Cyril Despres participarà al Bra- sil en el Ral·li dos Sertoes, prova en la qual ja ha estat present en anys anteriors i que ha guanyat en dues ocasions, el 2006 i el 2011. Servirà per seguir posant la moto en les millors condici- ons de cara al Ral·li Dakar. El pilot resident està treballant conjuntament amb Yamaha en l’evolució i els reglatges de la màquina perquè sigui al mà- xim de competitiva en tots els terrenys. La prova brasilera es desenvolupa del 25 de juliol al 3 d’agost i consta de deu etapes. També hi haurà alguns dels seus principals rivals que es trobarà a principis d’any al Dakar, com el català Marc Coma. Continua la progressió d’Àlex Loan al Le Mans Prototype Cha- llenge. En la tercera prova del calendari, al circuit austríac de Red Bull Ring, va aconseguir la segona plaça, que reforça la ter- cera que havia assolit en la cita anterior, a Imola. El pilot lauredià sortia des de la primera línia de la graella de sortida de la seva categoria. No va poder mantenir la plaça capdavantera, però va saber de- fensar la segona durant les tres hores de cursa. “Ha estat impos- sible poder recuperar la prime- ra posició després de trobar-me molts vehicles davant meu. Ho he intentat però no he pogut arribar-hi”, va indicar Loan, remarcant que el resultat el fa estar “content. M’he sentit molt bé. He tingut molt bones sen- sacions i tot ha anat bé. L’equip està satisfet i jo he notat, una cursa més, la meva progressió”. A Àustria estrenava com- pany, el belga Nico Verdonck. Van finalitzar a cinc segons dels guanyadors i van ser vuitens en la classificació conjunta de totes les categories. L’estrena amb el seu nou company va ser positi- va. “Fa molts anys que està a la competició. Hem fet una bona feina. Ens hem compenetrat molt bé tot i que no ens conei- xíem. Ell sap molt bé el que ha de fer i com, i això ho fa més fàcil tot. Algú com ell m’ajuda molt en el meu aprenentatge per poder millorar més en cada cursa.” Àlex Loan puja al segon caixó del podi en el Red Bull Ring automobilisme aymara Loan continua destacant al Le Mans Prototype Challenge. Redacció Andorra la Vella foje Millor marca personal per a Bringué en els 200 estils Redacció Andorra la Vella Guillem Bringué tancava la participació andorrana en el Festival olímpic de la jo- ventut europea (FOJE) de la ciutat holandesa d’Utrecht. El nedador participava en la prova de 200 metres estils, en què va signar un registre de 2.19,99 minuts. Amb aquest crono rebaixa la millor mar- ca que posseïa en més d’un segon i mig. Va finalitzar en la 31a posició. Aquesta edició del FOJE va concloure amb Rússia com la primera de la classificació del medaller, amb un total de 56 metalls, dels quals 30 són d’or, 14 de plata i 12 de bronze. La sego- na posició va ser per a la Gran Bretanya amb 31 i la tercera, per a França amb 22. Exitosa va ser la participació de les seleccions, tant masculina com femenina, en els Campi- onat d’Europa C sub-18 dis- putats al Principat. Les noies de Manel Sánchez van procla- mar-se campiones, mentre que els de Xavi Luque van acabar tercers. El combinat femení va pen- jar-se la medalla d’or després de vèncer en la final a Malta per 51-41. El matx va tenir di- ferents alternatives en un co- mençament, però després de la mitja part les andorranes es van posar al davant per no per- dre l’avantatge tot i els intents maltesos. El bronze va ser per a Gal·les, que va superar Gi- braltar (66-39). El conjunt masculí va ob- tenir el bronze en superar de forma clara Mònaco per 70-50. Després que els dos primers períodes fossin cadascun per a un dels dos equips, a partir del tercer el domini andorrà es va fer evident. L’or va ser per a San Marino, que va vèncer en la final Moldàvia (100-103), amb una pròrroga inclosa. El femení es penja l’or i el masculí el bronze albert martín Jugadores i cos tècnic van celebrar la victòria a la pista. Redacció Andorra la Vella bàsquet
  19. 19. CLASSIFICATS 19DILLUNS, 22 DE JULIOL DEL 2013 Immobles VENDA DE LLENYA - Roure. Comanda mínima: 1/2 m3 (el preu inclou també el transport i la col·locació). - Confecció de coms. - Sacs d’encenalls. 835 800 Diversos DISPOSEM DE MOBILIARI DE BOTIGA I MANIQUINS DE MOLT BONA QUALITAT A PREU D'OCASIÓ (estat impecable) Interessats: 33 25 26 ENGLISHANGLÈS Per recuperar aquest estiu? Nivells: Principiants de qualsevol edat, ESO i Batxillerat Marina Pastor No ho dubtis i truca’m al (+376) 337 811 S’ofereixen classes particulars de suport fins a 4 persones, horaris flexibles i possibilitat de mobilitat. Horaris flexibles Les classes inclouen: · Vocabulari · Gramàtica · Pronunciació i conversa Isabella travesti oriental La més viciosa i completa 24 hores - Visa - Sortides La Seu d’Urgell 693 681 525 / 973 989 518 FLORES FRESCAS des de 30 € Edifici nou a 200 m. del Funicamp. Aca- bats d’alta qualitat, calefacció elèctri- ca. Apartaments de 2 dormitoris i 1 bany, amb 1 plaça de pàrquing opcional per apartament. Adaptats per a minusvàlids. Preu: 550 € /mes Per a visites, truqueu al 73 73 73 o envieu un missatge electrònic a comercial@cisa.ad PISOS NOUS DE LLOGUER A ENCAMP Es lloguen pisos d’una habitació, moblats i equipats, a Anyós (al costat del Centre Esportiu). Preu: des de 350 € 737 171 (Esther) alquilandorra@gmail.com DIRECTE DE PROPIETARI ES LLOGA PIS REFORMAT A ESCALDES (A PROP DE L'HOSPITAL) 4 HAB. AMB ARMARIS ENCASTATS, CUINA NOVA EQUIPADA, BANY COMPLET I BANY AUXILIAR, TERRASSA, ASSOLELLAT. TEL. 825 949 – 345 515 – 869 976 LLOGUERS CÈNTRICS Tel. 862 540 2 habitacions: 420 € Pis de 3 dormitoris: 500 €, calefacció a part VENDA Casa adossada, Urb. La Plana, llar de foc, 3 habitacions, 2 banys, 1 bany auxiliar, terrassa, garatge. 500.000 € DIRECTE DE PROPIETARI, ES LLOGA: PISOS REFORMATS AL C/ ESTEVE DOLSA PUJAL D’ANDORRA LA VELLA - Pisos de 2 dormitoris a partir de 450 € - Pis moblat de 2 dormitoris. Preu: 595 € INFORMACIÓ: Tel. 800 600 (Sra. Imma)
  20. 20. CLASSIFICATS20 DILLUNS, 22 DE JULIOL DEL 2013 infoimgest@gmail.com · www.andorracanillopark.com 3-4 hab. VENDA a partir de 175.000 € a partir de 3-4 hab. LLOGUER a partir de 500 €/mes a partir de CALEFACCIÓ AMB BIOMASSA 50% D'ESTALVI EN EL REBUT DE CALEFACCIÓ ESCALDES-ENGORDANY Ref.1251Àticcèntric,3h.,1bany,1banyaux.,salómenjadorambterrassavistes,sol............600€ Ref.1245Pis,81m2 ,3h.,2banys,safareig,cuinaamericana,pàrquingitraster,vistesisol......620€ Ref.1242Pisseminou,50m2 ,1h.,1bany,cuinaoberta,safareig,vistes,pàrquingitraster.....450€ Ref.1217Pis,100m2 ,3h.,1bany,cuinaindep.,amplisalómenjador,pàrquingopcional.........600€ Ref.119282m2 ,1h.,1bany,cuinatancada,amplimenj.,pq.,solivistes.Despesesincloses 680€ Ref.1191Pis,55m2 ,1h.doble,bany,cuinasemioberta,pq.itraster.Despesesincloses.........560€ Ref.1048Àtic,83m2 ,3h.,1b.,cuinaindep.,safareig,vistes,sol.Despesesincloses................650€ Ref.1126Pismoblatiequipat,1h.,1b.,cuinaamericana,pq.,amplimenjadoritraster..........500€ Ref.100451m2 ,1h.,bany,armaris,despesesincloses,assolellat,pàrquing,moblat...............550€ Ref.558Pis,65m2 ,2h.,bany,cuinasemioberta,safareig,pq.opcional,despesesincloses......550€ ANDORRALAVELLA Ref.1266Cèntric,68m2 ,2h.,2bany,cuinaindep.,sol,pq.opcional,despesesincloses..........575€ Ref.1164Pis,85m2 ,reformat,2h.,1bany,safareig,cuinaindep.,parquetterrassa,traster.....525€ Ref.1263Àticreformatde60m2 ,1h.,bany,cuinaindependent,amplisalómenjador...........400€ Ref.0002Pisseminou,65m2 ,2h.,1bany,cuinaamericana,1bany,pàrquingitraster...........590€ Ref.1258Pisde75m2 +15m2 deterrassa,2h.,1b.,cuinaindependent,amplisalómenjador750€ Ref.1226Pis,65m2 ,2h.,1bany,cuinaind.,safareig,exterior,reformat...................................500€ Ref.1189Pis,40m2 ,1h.,1b.,cuinaindep.,bensituat,amplimenj.Moblatiequipat.............450€ Ref.1164Pis,45m2 ,moblatiequipat,amplimenjador,1h.,bany,cuinatancada,pàrquing .600€ Ref.1133Pisreformat,85m2 ,2hab.,1bany,cuinatancada,1bany,aplecentre....................600€ Ref.1087Àticde90m2 ,2h.,2banys,cuinatancada,lluminós,armaris.Despesesincloses.....750€ ENCAMP Ref.1267Pisde55m2 ,estilrústic,1hab.,cuinaoberta,llardefoc,pàrquing............................400€ Ref.1228Pisde42m2 ,1h.,1b.,amplimenj.,pàrquingitraster,vistes,sol..............................420€ Ref.1165Piscèntric,55m2 ,1h.,amplimenj.,moblatiequipat,pq.,tr.,senseagència...........400€ Ref.958Àtic,80m2 ,2hab.,2banys,cuina,amplimenj.,armaris,aparcament,solivistes......600€ SANTJULIÀDELÒRIA Ref.1204Piscèntric,75m2 ,3h.,bany,cuinaindep.,terrassa,solivistes...................................400€ Ref.997Loftde30m2 ,situatenzonaresidencialmolttranquil·la..............................................360€ Ref.503Pisde50m2 ,1h.,1bany,cuinaamericana,amplisalómenjador,pàrquing.................450€ LAMASSANA Ref.1271Cèntric,2hab.,2banys,cuinaoberta,amplisalópàrquingitraster...........................500€ Ref.1220Pisde50m2 ,1cuinaoberta,amplisalómenjador,solivistes...................................400€ Ref.1067Àticambaltellde50m2 ,1cuinaamericana,amplisalómenjador,solivistes..........500€ Pis a Escaldes-Engordany de 2 habitacions (1 do- ble, 1 individual), 1 bany i terrassa. Preu: 130.000 € Pis a Andorra la Vella (San- ta Coloma) de 107 m2 , 3 habitacions dobles, 1 bany (opcional un altre bany), cuina oberta i equi- pada, safareig i bany, tot exterior. 1 aparcament in- clòs al preu. (Ref. 1000) Preu: 214.000 € OPORTUNITAT! Sota àtic de 95 m2 al centre d’An- dorra la Vella, 3 habitaci- ons (2 dobles i una suite), 2 banys complets, cuina office tancada i moblada, aparcament. (Ref. 1184) Preu: 235.000 € OPORTUNITAT! Parcel- la a Sant Julià de 310 m2 amb permisos al Comú i projecte. Su- perfície edificable d’uns 207 m2 . PB + 2. Sol i vis- tes. (Ref. 413) Preu: 140.000 € OPORTUNITAT! Pis cèn- tric a Andorra la Vella, exterior, semireformat, 2 dormitoris, 1 bany complet, cuina oberta reformada. (Ref. 1235) Preu: 105.000 € OPORTUNITAT!! Pis a Andorra la Vella, 96 m2 , 4 habitacions, 2 banys, vistes, assolellat, terras- sa i una plaça d’aparca- ment. Preu negociable. (Ref. 585). Preu: 220.000 € LLOGUER VENDALLOGUERS IMMOBILIÀRIA Compra, venda, lloguers, traspassos, gestió d'immobles Telèfon: 801 055 - www.granvalira.com info@granvalira.com C/ l'Aigüeta, ed. Centre, n. 23, local 6, Andorra la Vella ANDORRA LA VELLA REF. 4392: 58 m2 , 2 dormitoris, cuina, menjador, 1 bany, safareig. Calefacció inclosa. PREU: 570 € REF. 4038: Pis de 65 m2 , 2 dormitoris dobles, 1 bany complet, cuina, saló menjador. Garatge. CALEFACCIÓ IN- CLOSA. PREU: 600 € REF. 4353: Pis de 70 m2 , 2 dormitoris, 1 bany, 1 bany auxiliar, menjador. Cui- na tancada, menjador, balcó. Garatge opcional a 75 €. PREU: 450 € REF. 3335: Pis de 91,17 m2 , 3 dormi- toris, 2 banys, cuina, menjador. Balcó. Reformat. Garatge opcional a 52 €. PREU: 700 € (ZONA ELECLER) REF. 4417: Pis de 135,63 m2 , 2 dormi- toris dobles, 2 banys, cuina, menjador, plaça de garatge i traster (ZONA PLA- ÇA DEL POBLE). PREU: 900 € REF. 4498: Àtic de 100 m², 3 dormi- toris, 2 banys, cuina, menjador, 2 ter- rasses, garatge i traster. Vistes i sol. PREU: 895 € REF. 4354: ZONA LYCÉE. Pis de 90 m2 , 3 dormitoris, 2 banys, 1 bany aux., menjador. Cuina, saló menjador. Garat- ge opcional a 75 €. PREU: 550 € ESCALDES-ENGORDANY REF. 4443: Pis de 65 m2 , 2 dormitoris, 1 bany, safareig, cuina, menjador, ga- ratge. PREU: 580 € REF. 4347: Pis de 95 m2 , 3 dormitoris, 2 banys, cuina, safareig, saló menja- dor, garatge. PREU: 600 € REF. 4381: Pis de 60 m2 , 2 dormitoris, 1 bany, cuina, saló menjador. Garatge. MOBLAT. PREU: 450 € REF. 4440: Pis, 113 m2 , 2 dormitoris, 2 banys, cuina, menjador, llar de foc, ter- rassa, garatge i traster. MOBLAT (Urb. LA PLANA). PREU: 800 € REF. 4442: Local comercial de 30m2 moltbensituat(av.Fener).PREU: 600 € LA MASSANA REF. 4300: Xalet de 130 m2 , 3 dor- mitoris, 1 bany, cuina, saló menjador amb llar de foc, terrassa de 250 m2 , garatge per a 2 cotxes. PREU: 900 € REF. 3948: Pis, 65 m2 , 2 dormitoris, 1 bany, cuina americana, menjador, ga- ratge i traster.Vistes i sol. PREU: 575 € REF. 4349: Àtic de 50 m2 , 2 dormi- toris, 1 bany, cuina, menjador, 2 ter- rasses, sol i vistes, garatge i traster. PREU: 550 € ENCAMP REF. 3451: Pis de 40 m2 , moblat, 1 dormitori, 1 bany, cuina americana i equipada, saló menjador. Garatge. PREU: 300 € REF. 4425: Pis de 70 m2 , 2 dormitoris, 1 bany, cuina, menjador, plaça de ga- ratge. MOBLAT. PREU: 550 € REF. 3937: Pis, 52 m2 , 1 dormitori, 1 bany, cuina, menjador. Plaça de garatge i guardaesquís. Moblat. PREU: 450 € REF. 4500: Pis moblat, 1 dormitori, 1 bany, cuina americana, menjador, bal- có, vistes i sol. GARATGE OPCIONAL. PREU: 235 € SANT JULIÀ DE LÒRIA REF. 4072: Pis de 50 m2 , 1 dormitori, 1 bany, cuina americana, saló menjador. Garatge. PREU: 400 € REF. 4338: Pis de 130 m2 , 3 dormito- ris, 2 banys, cuina tancada, menjador, balcó. Plaça de garatge. PREU: 565 € CONSULTEU LA NOSTRA ÀMPLIA GAMMA D’OFERTES DE LLOGUER I VENDA A LA NOSTRA PÀGINA WEB: www.granvalira.com VENDA OFERTES ANDORRA REF. 4473: Ocasió, pis de 60 m2 , 2 dor- mitoris, 1 bany, cuina tancada, saló men- jador, balcó. Cèntric. PREU: 105.000 € REF. 4499: Pis, planta baixa, 2 dormito- ris, 1 bany complet ,cuina independent, saló menjador amb jardí de 80 m2 i un pati de 20 m2 , plaça de garatge. PREU: 255.000 € ENCAMP REF. 4389: Sota àtic de 70 m2 , 2 dormi- toris dobles, 1 bany complet, cuina gran, saló menjador, plaça de garatge i traster PREU: 115.000 € REF. 4501: Pis de 47 m2 , 1 dormitori, 1 bany, cuina americana, saló menjador, terrassa de 20 m2 , plaça de garatge. PREU: 75.000 €
  21. 21. CLASSIFICATS 21DILLUNS, 22 DE JULIOL DEL 2013 L L O G U E R S NOVA ADREÇA: Av. Riberaygua, 39, 4a Andorra la Vella Fax: 86 19 80 comercial@eurofinques.com M O B L A T S ( L L O G U E R S ) O P O R T U N I T A T S 801 065www.eurofinques.com ESCALDES-ENGORDANY 1 habitació doble, nou, cuina equipada (Ref. 3277). 480 € 2 habitacions, nou, molt cèntric, qualitat (Ref. 3046). 790 € ANDORRA LA VELLA 3 habitacions,luxe,cuina office independent, pàrquing (Ref. 3271). 800 € ENCAMP 1 habitació doble, prop del Funicamp (Ref. 1918). 400 € 2 habitacions dobles, impecable, terrassa, pàrquing (Ref. 2802). 450 € 1 habitació, qualitat, exterior, pàrquing (Ref. 3295). 450 € 2 habitacions dobles, impecable, sol, vistes, pàrquing (Ref.1851). 600 € LA MASSANA Estudi (centre) reformat, cuina equipada (Ref. 2971). 350 € 2 hab. dobles, parquet, reformat, terrassa, pàrquing (Ref. 3129). 500 € 2 habitacions dobles, totalment equipat (Ref. 2454). 400 € SANT JULIÀ DE LÒRIA 1 habitació, nou, 73 m2 , sol i vistes (Ref. 2654). 500 € CANILLO 1 habitació (Pleta d’Incles), equipat, pàrquing (Ref. 2999). 400 € 2 habitacions, ampli menjador, nou, sol i vis- tes. Pàrquing i traster (Ref. 3362). 450 € ÀTIC,2 habitacions (l’Aldosa),1 bany, terras- sa, sol, pàrquing (Ref. 2940). 500 € ÀTIC, 2 habitacions (el Tarter), 1 bany, pàr- quing (Ref. 3115). 550 € 3 hab. Ampli menj., nou, cuina independent, vistes. Pàrquing i traster (Ref. 3144). 650 € ESCALDES-ENGORDANY 1 habitació (nou), 1 bany, pàr- quing (Ref. 3365). 350 € 2 habitacions, 1 bany, cuina tan- cada, pàrquing (Ref. 3391). 450 € 3 habitacions, cèntric, cuina tan- cada (Ref. 2151). 650 € 4 habitacions, 145 m2 , tot exterior (Ref. 3426). 750 € ÀTIC, 3 habitacions dobles. Nou, cèntric, cuina tancada, qualitat (Ref. 3302). 850 € ANDORRA LA VELLA 1 hab. doble, cuina equipada, ex- terior (Ref. 2098). 400 € 2 hab., cuina independent, cale- facció inclosa (Ref. 2991). 520 € 3 hab. (molt cèntric), cuina inde- pendent (Ref. 3361). 700 € 4 hab., ampli menj., cuina office, pàrq. i traster (Ref. 2505). 825 € LA MASSANA 1 hab., ampli menjador, exterior, pàrq. i traster (Ref. 2490). 425 € 2 habitacions, ampli menjador, nou, pàrquing i traster. 600 € 3 habitacions dobles, amplíssim menjador, cuina office, pàrquing i traster (Ref. 2766). 700 € ENCAMP 1 habitació, nou, pàrquing i guar- daesquís (Ref. 1852). 450 € 2 habitacions, nou, pàrquing i guardaesquís (Ref. 1857). 600 € CANILLO ÀTIC, 1 hab. (entre SOLDEU i EL TARTER), nou, amb altell, pàrquing i traster (Ref. 1792). 400 € 1 habitació, 1 bany, cuina (Ref. 2904). 400 € 2 habitacions, 1 bany, cuina. Pàr- quing (Ref. 2056). 450 € SANT JULIÀ DE LÒRIA 1 hab., ampli menj., 1 bany , cuina tancada, pàrq. (Ref. 3033). 450 € 2 hab., ampli menj., 1 bany, pàr- quing i traster (Ref. 3203). 550 € 3 habitacions, ampli menjador, 2 banys, cuina tancada, pàrquing i traster (Ref. 3385). 595 € 3 hab., ampli menj., 2 banys, pàr- quing i traster (Ref. 3121). 650 € ORDINO 2 hab., llar de foc, terrassa, pàr- quing i traster (Ref. 2169). 600 € 3 habitacions, nou, llar de foc, 2 banys, cuina tancada, pàrquing i traster (Ref. 3318). 750 € ESCALDES (AV. CARLEMANY), LOCAL COMERCIAL, 300 M2 (SORTIDA DE FUMS), APTE PER A RESTAURACIÓ (REF. 3424). 3.000 EUROS (NEGOCIABLE) ANDORRA LA VELLA (Escale) OPORTUNITAT (Ref.3.378) 135.000 euros 75 m2 , 2 habitacions dobles, 1 bany, ampli menjador, terra de parquet, safareig, terrassa, completament moblat. CONJUNT RESIDENCIAL DE PRAT DEL MIG A LA MASSANA EDIFICI EN PROMOCIÓ: ELS 2 PRIMERS MESOS NOMÉS ES PAGA LA MEITAT DEL LLO- GUER*! PISOS AMB TOTS ELS ELECTRODOMÈSTICS, PÀRQUING I TRASTER INCLOSOS REF. 00065. Dú- plex d’obra nova per estrenar de 75 m², 1 habi- tació doble amb armari encastat més estudi de 18 m², 1 bany, cuina equipada, safareig equipat, menjador, traster i garatge. Preu: 545 €/mes REF. 00061. Pis se- minou de 50 m², 1 habitació doble amb armaris en- castats, 1 bany, cuina equipada, menjador, garat- ge i traster. Preu: 395 €/mes * només per a residents andorrans ANYÓS - REF. 00612 - CONJUNT RESIDENCIAL ORIOSOS 3 Espectacular casa de 340 m², 3 habitacions (1 suite, 2 dobles) més cap de casa amb bany i terrassa, 3 banys, cuina amb sortida a jardí, safareig, menjador, terres de parquet, jardí de 110 m², garatge per a 5 cotxes, armaris, ascensor a tota la casa, calefacció amb geotèrmia, llar de foc, assolellat. Magnífiques vistes a la vall. Acabats de primera qualitat. PREU: 2.000 €/mes CONJUNT RESIDENCIAL DE TERRES DE MIRÓ Lloguer Venda ORDINO REF. 00867 Al centre d’Ordino, pis de 120 m², 3 habitaci- ons (1 suite), armaris encastats, cuina equipa- da, saló menjador amb llar de foc i sortida al balcó. MAGNÍFIQUES VISTES. 1 plaça d’aparcament i 1 traster. PREU: 550.000 € VALL D’INCLES REF. 00670 Planta baixa de 65 m² + 20 m² de terrassa. 2 habitacions, 1 bany, 1 safareig. Saló menja- dor amb llar de foc i cuina oberta i equipada. 1 plaça d’aparcament. PREU: 95.000 € SANT JULIÀ, CTRA. DE CERTERS REF. 000787 XALET. Sol tot el dia i vistes panoràmiques. 270 m², gran saló menjador, cuina amb sortida a la terrassa. 3 suites, safareig i traster. Garat- ge. Acabats d’alta gamma. PREU: 1.150.000 € REF. 00038 Pis de 70 m², SEMINOU, 2 habitacions amb armaris encastats, 1 bany, cuina, safareig, menjador amb sortida a balcó, terres de parquet, garatge i traster inclosos. Preu: 600 €/mes REF. 00041 Àtic dúplex de 140 m² SEMINOU, 3 habita- cions amb armaris encastats (1 en suite), 2 banys a la primera planta, altell amb estudi amb bany complet, cuina, safareig, menja- dor, terres de parquet, 2 terrasses, 2 places de garatge i traster. Preu: 940 €/mes ANYÓS REF. 00113 Casa adossada de 330 m² + jardí de 100 m². acabats d’alta gamma, GEOTÈRMIA, DOMÒ- TICA, ascensor, 3 hab. dobles més el cap de casa diàfan. Gran saló menjador amb sortida a la terrassa i jardí. Garatge per a 5 cotxes. PREU: 845.000 € LA MARGINEDA REF. 00660 VISTES PANORÀMIQUES, orientació SUD. Magní- fic xalet de 645 m². Ampli saló menjador amb llar de foc i sortida a la terrassa, jardí i zona de bar- bacoa. 6 habitacions (2 suites), 4 banys complets. Cuina office equipada, garatge per a 5 cotxes, pràctic de golf i celler. PREU: A CONSULTAR CANILLO REF. 00442 Àtic amb vistes espectaculars a la vall i situació privilegiada, a 5 minuts del telecabina. Sol tot el dia, moblat i equipat, 1 habitació, 1 bany, armaris encastats. Plaça d’aparcament i traster. PREU: 79.000 €
  22. 22. CLASSIFICATS22 DILLUNS, 22 DE JULIOL DEL 2013 www.cisa.ad ·73 73 73 VENDA i LLOGUER d’apartaments, xalets, estudis, edificis... Centre de serveis immobiliaris Cisa Grup · Av. Sant Antoni, 32 · AD400 La Massana · Tel.: 73 73 73 · comercial@cisa.ad www.twitter.com/cisaandorra www.facebook.com/CISA.Andorra Centre de serveis immobiliaris Cisa GrupCentre de serveis immobiliaris Cisa Grup ANDORRA - REF. 1436 Apartament de 2 dormitoris dobles completament refor- mat a Santa Coloma, al costat del Col·legi Janer. Pàrquing i traster. 200.000 € SISPONY REF. 1387 Estudi a ple centre de 50 m². Menjador amb llar de foc,zona dormitori que es podria tan- car, sol tot el dia.Terrassa amb bones vistes. Cuina independent. 2 trasters. Ideal per a va- cances i/o inversió. OFERTA!!! 49.500 € LA MASSANA REF. 1450 Apartament en bon estat a ple centre. 100 m², 3 dormitoris dobles, cuina amb safa- reig. Bones vistes i sol tot el dia. Directe per entrar a viure-hi. Pàrquing i traster. OFERTA!!! 211.500 € ARINSAL REF. PR001 Estudi en construcció al costat del telecadira. Cuina americana equipada. Bany amb dutxa. Bones vistes i sol.Ideal per a inversió i vacan- ces. Possibilitat de pàrquing i traster. OFERTA!!!! 73.450 € LA MASSANA - REF. 1564 Apartament al centre de la Massana. 1 dormitori doble. Saló menjador ampli amb llar de foc.Terrassa amb bones vis- tes.Aparcament i traster. 135.000 € PAL - REF. 1287 Àtic d’estil rústic completa- ment reformat, bones vistes, sol tot el dia. Dos dormitoris dobles. Cuina independent amb accés a terrassa. Garatge per a 2 cotxes i traster. 220.000 € ENCAMP - REF. 1541 Apartament al costat de les es- coles. 1 dormitori doble, saló menjador amb cuina oberta. Terrassa amb vistes excel·lents. Aparcament i traster. 105.514 € ESCÀS - REF. 1558 Dúplex de 90 m², 2 dormito- ris, 1 bany + WC.Terrassa amb bones vistes sobre la Massana i sol tot el dia.Ampli saló men- jador i cuina americana amb sostres alts i bigues de fusta. 226.792 € ORDINO - REF. 1567 Apartament nou de 200 m². 3 dormitoris, 2 banys.Terrassa de 85 m² amb vistes immillo- rables i sol tot el dia. Menja- dor amb llar de foc.Acabats de luxe. 2 pàrquings i 2 trasters. 585.000 € LA MASSANA - REF. 1527 Estudi al costat del telecabina de la Massana. Bones vistes i sol. Reformat. Possibilitat de comprar o llogar plaça d’apar- cament. Ideal per a inversió o vacances. 99.000 € ANYÓS - REF. R1080 Apartament amb un gran jardí. En perfecte estat, per entrar-hi a viure directament. 2 dormi- toris, gran saló menjador amb sortida al jardí. Disposa de ga- ratge i traster. 443.155 € SISPONY - REF. 1560 Apartament amb jardí, 90 m². Ampli saló menjador, 2 dor- mitoris dobles, 2 banys, cuina independent, bones vistes. Pàr- quing i traster. 160.000 € LA CABANOTA Àtic al centre de la Massana de 3 dormitoris. Terrassa amb excel·lents vistes. Pàrquing i traster. 550 € / mes LORIEN Apartament d’1 dormito- ri a l’entrada de la Massana. Pàrquing i traster. Bones vistes i sol. Impecable. 450 € / mes EL TARTER - REF. 1518 Apartament estil rústic a cinc minuts de les pistes. 2 dormi- toris, 2 banys.Totalment moblat i equipat. Pàrquing, traster i llar de foc.Terrassa gran. 450 € / mes DUQUESA Apartament d’1 dormitori amb terrassa a l’entrada d’Arinsal, construcció recent, estat impe- cable. Pàrquing i traster. Moblat i equipat. 450 € / mes EL VEDAT Apartament de 2 dormitoris, 2 banys, a Escàs, completament reformat, estil modern.Terrassa amb bones vistes i sol.Pàrquing, moblat i equipat. 550 € / mes ANYÓS - REF. CIV11 Apartament de 2 dormitoris i 2 banys al costat del centre de bellesa Carita. Bones vistes, terrassa i llar de foc al menja- dor. Pàrquing i traster. 575 € / mes LLOGUERS

×