DIMECRES, 20 DE MARÇ DEL 2013 / NÚM. 2.272 / ANY 10                                                                       ...
2       D’INTERÈS                                                                                                         ...
Dimecres, 20 de març del 2013                                                                                             ...
4                opinió                                                                                                   ...
DIMECRES, 20 DE MARÇ DEL 2013                                                PUBLICITAT    5  UFET LLIUREB     A DI  IA CA...
6                                                                                                                         ...
Dimecres, 20 De març Del 2013                                                                                             ...
8        andorra                                                                                                          ...
Dimecres, 20 De març Del 2013                                                                                             ...
10               andorra                                                                                                  ...
Dimecres, 20 de març del 2013                                                                                             ...
Diari del 20 de març de 2013
Diari del 20 de març de 2013
Diari del 20 de març de 2013
Diari del 20 de març de 2013
Diari del 20 de març de 2013
Diari del 20 de març de 2013
Diari del 20 de març de 2013
Diari del 20 de març de 2013
Diari del 20 de març de 2013
Diari del 20 de març de 2013
Diari del 20 de març de 2013
Diari del 20 de març de 2013
Diari del 20 de març de 2013
Diari del 20 de març de 2013
Diari del 20 de març de 2013
Diari del 20 de març de 2013
Diari del 20 de març de 2013
Diari del 20 de març de 2013
Diari del 20 de març de 2013
Diari del 20 de març de 2013
Diari del 20 de març de 2013
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Diari del 20 de març de 2013

318

Published on

Aqui podeu trobar el diari d'avui en format PDF. Que tingueu un Bondia!! :)

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
318
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Diari del 20 de març de 2013

  1. 1. DIMECRES, 20 DE MARÇ DEL 2013 / NÚM. 2.272 / ANY 10 Per un millor preu tindrà més 30 min. Gratuïts 1ª hora 0,90 € +15 min. 0,35 € AVUI ÉS NOTÍCIA Pàgina 3 ANDORRA Pàgina 9 La reducció del La FACA es mostra consum d’aigua no contrària a la ANDORRA Pàgina 7 es correspon a la liberalització Vives encapçala la delegació a l’acte d’inici del pontificat del caiguda de població de les rebaixes nou papa Francesc Tati Masià ANDORRA Pàgina 8 El clúster d’educació planteja màsters en gestió de muntanya i emprenedoria ANDORRA Pàgina 10 El ministeri fiscal demana tres anys de presó per a un acusat d’estafar uns 48.000 euros ANDORRA Pàgina 11 L’aigua de Capesa estarà gravada amb l’IGI reduït en tractar-se d’una societat privada CULTURA Pàgina 14 Joan Peruga novel·la la vida del taxidermista i metge Pau-Xavier d’Areny-Plandolit ESPORTS Pàgina 16 ANDORRA Pàgina 6 La UEFA supervisa l’estat del projecte de construcció de El Govern presenta el concurs per al disseny de les monedes d’euro. S’espera que l’1 de ge- Concurs per a la l’Estadi Nacional ner estiguin en circulació 6,5 milions de peces. imatge dels euros Sor teig Participa en el proper * COST DEL MISSATGE: 1,50 €  + CÀNON t aq ues s sorteig d’un e ivendr d iPad miniWWW.BONDIA.AD / TEL. 808 888 / FAX 828 888 VENDA i LLOGUER Envia un SMS al 789* d’apartaments, xalets, estudis, edificis... www.cisa.ad amb la paraula clau IPAD espai i el teu nom 73 73 73
  2. 2. 2 D’INTERÈS DIMECRES, 20 DE MARÇ DEL 2013 INFONEUORDINO ARCALÍS EL TEMPS meteo@bondia.adCota mínima cm 215Cota màxima cmQualitat de la neu 320 Pols Pertorbació matinalAccessos Oberts Ja és primaveraInstal·lacions obertes 14/15 06.58 hPistes obertes 25/27 19.06 hTelèfon estació 739 600 Una pertorbació situada al sud de la península -5/4PAL Ibèrica ha anat evolucionant cap al nord fins aCota mínima cm 160Cota màxima cm 210 -4/6 -5/5 arribar als Pirineus. Aquesta nit i matinada ensQualitat de la neu Pols ha començat a afectar amb precipitacions, i finsAccessos ObertsInstal·lacions obertes 16/18 -3/7 -3/7 -7/1 a mig matí-migdia encara podem esperar algu- Quart creixentPistes obertes 23/23 -2/8 nes nevades a cotes de 1.000 metres, inclús perTelèfon estació 878 000 -1/9 sota. A partir d’aleshores les nuvolades s’aniranARINSALCota mínima cm 170 trencant cada cop més i deixaran moltes més es-Cota màxima cm 210 -2/10 tones de sol. Les temperatures, fredes a primeraQualitat de la neu PolsAccessos Oberts -3/6 hora, s’han d’anar recuperant durant la tarda. ElInstal·lacions obertes 10/12 -2/11 vent girarà al nord moderat, amb algun cop fortPistes obertes 18/19Telèfon estació 878 000 que disminuirà al vespre. Recordeu, canvi d’es- divendres tació astronòmica a les 12.02, ja és primavera. dijous Que tingueu un BONDIA.PAS DE LA CASA-GRAU ROIGCota mínima cm 200Cota màxima cm 250Qualitat de la neu PolsAccessos ObertsInstal·lacions obertes 29/29Pistes obertes 50/50Telèfon estació 872 900SOLDEU EL TARTERCota mínima cm 140Cota màxima cm 220Qualitat de la neu PolsAccessos ObertsInstal·lacions obertes 36/36Pistes obertes 64/64Telèfon estació 890 500Circuit de fons 15/15Cota mínima cm 80Cota màxima cm 170Qualitat de la neu PolsAccessos ObertsTelèfon estació 741 444 Aquesta previsió i cotes podenvariar en funció de les condicions meteorològiques. SANT JULIÀ DE LÒRIA Verge de Canòlich, 82, local 2 Telèfon: 842 010 (RAQUEL MARTÍNEZ MEDINA) Obert de dilluns a divendres: 9.30 h - 13.30 h i 16.00 h - 20.00 h Dissabte: 10.00 h - 13.00 h (ens adaptem al seu horari) Cuina casolanaamb un toc italiàMenúdiari 16 € Si desitgeu tot inclòs CUINA PERMANENT Nou iMac Core i5 a 2,9 GHz 8 GB de memòria més informació, A PARTIR DE LES 8.30 h 27" - 2,9GHz Disc dur d’1 TB1 ens podreu trobar al telèfon NITS AMB RESERVA 836 063 Preu: 1.740 € * En estoc 73 77 73 o bé a serveis informàtics per a particulars i empresesCarretera general · PAL · La Massana * IGI inclòs esfera@esferatecnologies.com
  3. 3. Dimecres, 20 de març del 2013 3 medi ambientLa reducció del consum d’aigua no escorrespon a la caiguda de la poblacióEs manté una despesa per habitant alta, de 234 litres al dia, i el Govern fa una crida a l’estalvi sfga m. s. c. sant julià de lòria passat va arribar a 12,5 milions de metres cúbics.En els últims anys s’ha registrat A més, el conjunt d’estacionsuna tendència a la baixa, tot i que va generar l’any passat 1.321no gaire accentuada, del consum tones de matèria seca de fangs.d’aigua. Aquesta disminució, Gairebé un 70% d’aquesta pro-però, no es correspon a la reduc- ducció es va generar a la depu-ció de població que s’ha produït radora del sistema sud. Aquestsal Principat, segons va explicar fangs es van traslladar desprésel ministre de Turisme i Medi al Centre de Tractament de Resi-Ambient, Francesc Camp. En dus per ser tractats. En els perí-concret, l’any 2011 cada habitant odes d’aturada tècnica del forn ova gastar 234 litres d’aigua al dia, de l’assecat tèrmic que es realitzauna xifra que dista força de les a l’estació situada a Sant Julià dezones veïnes (a Barcelona el 2012 Lòria, però, les produccions deva ser de 109 litres per habitant i fang es van haver d’exportar.dia). Els motius d’aquest consumelevat cal buscar-los en el caràc- el 95% d’aigües residualster turístic del Principat, ja que El ministre de Medi Ambientuna part prové dels visitants. va destacar que aquestes instal· Això fa que l’aigua destina- lacions permeten una millora deda a consum humà pugi a 10,8 la qualitat de l’aigua dels rius.hectòmetres cúbics a l’any, xifra Camp, acompanyat del director de Medi Ambient, Marc Rossell, va visitar ahir la depuradora del sistema sud. Avui va a parar a les estacionsque representa aproximadament depuradores més del 95% de lesel 12% de la despesa hídrica to- aigües residuals del Principat,tal, que és de 87,7 hectòmetres Camp confia que els comuns ara sí que compleixin el ja que encara queden algunscúbics. Segons les dades de con- abocaments als rius. La intenciósum entregades pels diferents compromís de tenir la separativa enllestida l’any 2020 del Govern és posar-hi fi durantsubministradors, la despesa dels aquest any o el que ve. De fet,residents per habitant ha passat El ministre de Medi Ambient va mostrar ahir la trades d’aigua neta. Aquesta diagnosi servirà de l’executiu ja ha impulsat la cons-de 259 litres diaris l’any 2007 seva confiança respecte al compromís adquirit guia a l’hora de fer una estimació del cost dels trucció dels col·lectors que hi ha-a 233 litres el 2008, 222 litres pels comuns de tenir enllestides les obres que treballs que caldrà realitzar i assenyalarà les pri- via pendents, principalment elel 2009 i 218 litres el 2010. Així evitin l’entrada d’aigua neta als col·lectors secun- oritats, és a dir els punts on hi ha més filtracions de les Bordes d’Envalira.mateix, es pot fer una estimació daris de cara al 2020. Camp va indicar que “es- d’aigua paràsita, que serà per on caldrà començar.del consum dels visitants, que el perem que aquesta vegada la nostra insistència Camp va recordar que el 2005 es va firmar un el procés2011 es calcula que van consu- perquè es faci la separació” d’aigües residuals i conveni que demanava als comuns que possessin Quan l’aigua arriba a la depura-mir 180 litres diaris per pobla- paràsites pugui tenir un resultat, i en aquest sentit fi a l’entrada d’aigua provinent de fonts, pluvial o dora, el primer que es fa és se-ció equivalent present, i la dels va recordar que el conveni firmat entre el Govern subterrània als col·lectors secundaris. Aquest ter- parar els objectes que porta (comturistes que pernocten, que es i les corporacions “és un compromís”. Al mateix mini ja s’ha acabat i ara s’ha acordat allargar-lo fins draps o papers). Tot seguit es re-va situar en 162 litres diaris per temps va remarcar que el termini que s’ha donat al 2020. Les obres han de fer que arribi la mínima tira la sorra i el greix. Aquest úl-persona present a Andorra. per fer les inversions que encara falten és força quantitat possible d’aigua neta a les depuradores, tim és un tractament específic de Des de Medi Ambient es va ampli i les obres es poden repartir al llarg dels ja que si això passa provoca un mal funcionament què només es disposa a l’EDARdestacar que a hores d’ara no es pròxims set anys. de les plantes. Camp va indicar que aquesta seria sud. A aquesta estació arribenpot tenir la informació de detall Ara ja s’ha adjudicat l’estudi que permetrà de- una de les millores més importants en l’àmbit de la els greixos de les cuines delsde la despesa d’aigua ja que se- tectar en quins punts es produeixen aquestes en- política d’aigües. establiments hotelers per sepa-ria necessari que cada punt de rar-los de l’aigua. A més, tambéconsum tingués un comptador es tracten els fangs i després deindividualitzat, un fet que no es blació, ja siguin cases particulars cions durant la visita a l’estació bics. Aquest cabal va augmentar l’assecat tèrmic es porten al Cen-dóna sempre. Això impedeix ob- o empreses, perquè es faci un ús depuradora d’aigües residuals un 11% respecte a l’any 2011. tre de Tractament de Residus,tenir una xifra real del consum responsable d’aquest recurs. En (EDAR) sud amb motiu del Dia Cal destacar que el volum més on els tracten. Aquest residu téper cada tipus d’activitat. Camp aquest sentit va recordar algunes mundial de l’aigua, que se ce- important d’aigües residuals forma de pèl·let i es pot cremar.va indicar la voluntat de treba- mesures que ajuden a estalviar, lebrarà divendres. Tal com va (un 67%) es tracta a l’EDAR del L’aigua que ha de ser retornadallar amb els comuns i les empre- com la instal·lació de difusors a informar el ministeri, les quatre sistema sud, que recull les que al medi se sotmet a un tracta-ses subministradores per afinar les aixetes o utilitzar només l’ai- depuradores del Principat van provenen d’Encamp, Escaldes- ment biològic amb microorga-aquestes dades. Al mateix temps gua necessària. tractar durant el 2012 un total Engordany, Andorra la Vella nisme per eliminar el que no esva llançar un missatge a la po- Camp va fer aquestes declara- de 18,8 milions de metres cú- i Sant Julià de Lòria i que l’any veu a primera vista.
  4. 4. 4 opinió Dimecres, 20 De març Del 2013 edIToRIaL TRIbuNaIncidir en un consum raonable Excés d’autocríticaEl ministre de Turisme i Medi Ambient, FrancescCamp, va posar en relleu ahir que, tot i que el con- tancar les aixetes quan no es fa servir l’aigua, però més enllà d’aquest recordatori no seria sobrer que es fessin col·lectiva, pocasum d’aigua ha experimentat un lleuger descens en elsdarrers anys, la reducció no es correspon de manera algunes accions destinades a conscienciar la població, ja que el nostre consum és força superior al de zones ve- autocrítica individualdirecta amb la davallada de la població. D’aquesta ma- ïnes. Potser aquesta conscienciació passaria per recor- eVa aRaSa I aLTIMIRa, Periodistanera, cal tenir en compte que el 2011 el consum d’ai- dar als ciutadans que no es tracta d’un bé sense límitgua era de 234 litres per habitant al dia, mentre que per i que, tot i que visquem en un país on sembla haver-hi ¿Què diríeu? ¿Que ens sobra o que ens falta ca-exemple a Barcelona aquest consum es va situar en 109 aigua arreu, això no ha de servir com a excusa perquè pacitat d’autocrítica? El síndic general, Vicençlitres l’any passat. Les xifres parlen per si soles i cal la malbaratem. A més, caldria incidir perquè es tingués Mateu, en el discurs que va pronunciar amb mo-destacar que si s’atribueix aquest consum, en part, al un control més exhaustiu que determinés exactament tiu del Dia de la Constitució, afirmava totes duesturisme, Barcelona és també una ciutat turística. Està el consum de cada activitat i que les submi- coses alhora. No es tracta, però, de cap paradoxa, per molt que d’entrada ho pugui semblar.bé que des del Govern se sigui conscient que cal dismi- nistradores garantissin un bon estat de lanuir aquest consum i que es recordin petits gestos com xarxa per evitar pèrdues. Anem a pams. Quan el síndic alerta que “te- nim sovint tendència a ser excessivament crítics amb nosaltres mateixos, i aquest mateix tarannà T’ho dIC eN CoNFIaNça no ens ajuda a anar endavant”, parla de “nosal- tres” com a col·lectivitat. Això s’entén quan, tot seguit, afegeix: “Però si observem de prop la re- alitat andorrana i ens comparem amb altres rea- El ‘Barri Sèsam’ per a la meva edat litats de forma objectiva, crec que hi ha raons per tenir tots plegats una mica més de confiança, una mica més d’autoestima, una confiança i una auto-aLexaNdRa GRebeNNIkoVa estima importants i gairebé imprescindibles per afrontar amb millors garanties aquest momentLes meves estones lliures –que mai no són lliures del bàsicament representen l’equivalent de la televisió de de crisi.”tot, sinó que sempre resulten robades d’alguna acti- la meva infància: ja sabeu, aquella que encenies i maivitat útil– últimament se’n van amb la web del Cour- no et sortia res fastigós o terrorífic, sinó més aviat En canvi, quan ens jutgem individualment,sera. La mare Natura, que és sàvia, se les ha enginyat educatiu i agradable. “Ah”, contesta en Jordi, “¿Barri som força més benevolents. No ens exigim elper dirigir-me cap a una activitat professional que, Sèsam?” Bé doncs, resulta que m’he buscat un Barri rigor ni la responsabilitat que exigim als altres:gràcies a Déu, no es compagina amb un accés fàcil i Sèsam per a la meva edat. I de vegades penso: ¿i si als ciutadans com nosaltres, als polítics, als em-directe a la xarxa: així, quan treballo, treballo. Quant també ens hi poséssim, des d’Andorra, a col·laborar presaris si som treballadors o als treballadors sia les hores no destinades a la feina remunerada, el amb Coursera? Les universitats podrien preparar som empresaris. Una actitud que repercuteix, deque més faig és lluitar per justificar l’execució pro- els cursos, i potser la televisió andorrana podria col- retruc, inevitablement, en la cosa –la res– públi-visional d’una condemna de no fer, o aplicar la pena laborar en la gravació. Podríem oferir, oberts a tots ca. És en aquest sentit que Mateu citava el filòsofen grau superior pel delicte de blanqueig de capitals els públics, cursos sobre la nostra història, sobre Ignasi Boada, que “ens recordava tot just fa uns(sí, si encara no us ho havia dit, estic acabant el ter- l’evolució del dret andorrà, sobre el patrimoni cultu- dies que no hi ha democràcia que mereixi aquestcer i últim curs del bàtxelor en dret a la Universitat ral i el patrimoni natural: una cosa ben feta, digna, nom sense l’afirmació de l’autonomia de la cons-d’Andorra). Però el que trobo a Coursera és distint estructurada. I en llengua catalana... Encara no hi ha ciència; que no hi ha autonomia de la consciènciadels meus estudis habituals: allà m’endinso en les cap curs en llengua catalana, a Coursera (tot i que sense un pensament crític i, potser, sobretot, au-diferències entre la teoria de la ment de Descartes i n’hi ha, per exemple, en italià i en xinès, en francès i tocrític”.de Gilbert Ryle, en companyia del professor Mitch en castellà, la majoria són en llengua anglesa).Green de la Universitat de Virgínia, o intento buscar Serà que la poca capacitat d’autocrítica indivi-semblances entre les civilitzacions minoica i micèni- La millor propaganda que es pot fer d’una llen- dual, en un context de crisi que evidencia que al-ca, escoltant les explicacions del “professor Andy” gua és fer-la servir per explicar coses interessants. I la guna cosa (o més d’una cosa) no hem fet bé, que(Andrew Szegedy-Maszak) de Wesleyan University. millor propaganda que es pot fer d’un país és fer co- fa trontollar els fonaments econòmics i socials so-Allà escric cançons amb Pat Pattison de l’Escola de nèixer les coses bones i interessants que té. Com una bre els quals havíem bastit les nostres vides, ensMúsica de Berklee. Allà aprenc –o torno a aprendre– bona russa, tinc dificultats per entendre com pot ha- aboca a buscar un boc expiatori fora de nosaltrescom funcionen les coses des del punt de vista de la ver-hi identitat sense orgull. Potser que sí que pot ha- mateixos. Serà que estem tan autocentrats, ambfísica amb Lou Bloomfield, un típic científic boig de ver-n’hi, però m’és difícil imaginar-ho. Des del meu més o menys raó, que som incapaços d’alçar lal’estil Back to the Future. Allà, en poques setmanes, punt de vista, quan t’identifiques amb alguna cosa, vista i pensar en el bé comú. El síndic general, enm’he enamorat de com a mínim tres universitats d’una certa manera te’n sents orgullós (de vegades, la seva habitual vindicació de la política, insistiaamericanes, dels seus espais enormes i verds, dels fins i tot d’una manera perversa, però això no ve al que la sortida de la crisi que patim –crisi econò-ensenyants que s’esforcen per ajudar que les coses cas). I crec que aquí, a Andorra, ens falta una mica un mica, però també crisi de confiança– “no es trobaobjectivament difícils semblin fàcils (això no és tan cert esperit d’equip. I no seria sobrer si algú expliqués en l’antipolítica, sinó en més i millor política, per-evident com sembla: si hi pensem, a la universitat, a tots els interessats, de forma acadèmica i amena, què almenys a Andorra, de polítics, ho som tots”.sobretot al camp de les humanitats, sovint et trobes de què estem orgullosos exactament. Què som. Peren una situació quan se’t fa pensar que les coses són què sobrevivim. De què i com s’aguanta aquest país, No sé si, de polítics, ho som tots. En tot cas,més difícils del que són). i de quina manera s’ha mantingut intacte durant més ho hauríem de ser. Em ve al cap una tertúlia ra- temps que la gran majoria dels estats de l’entorn. Per- diofònica recent, en la qual l’exsecretari general Des del racó del golf de la nostra petita casa, el meu què no sé a vosaltres, però a mi, personalment, diver- dels Serveis del Copríncep Episcopal Joan Massahome constata el meu encantament inoportú. Em ses vegades m’ha tocat sentir l’observació d’un turis- es referia a Tucídides: “Qui no s’interessa per lapregunta quan deixaré de fer el ruc (sense gaire espe- ta confós: “No té gaire història, Andorra...” “¿Com política no és un ciutadà de pau, sinó un ciutadàrança que el moment de “deixar de fer el ruc” d’una dius?” “Només fa vint anys que és independent...” inútil.” Contundent, l’opinió d’aquest historia-forma o altra arribi mai), i li dic que, per a mi, les clas- “¿Independent de qui?” “Dels seus cosenyors. Abans dor, que va viure fa gairebé 2.500 anys. I d’abso-ses universitàries gravades i obertes a tots els públics no éreu lliures.” “¿...?” luta vigència.El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció de Tribuna. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència. Dipòsit Legal AND. 114-2004directori La Veu deL PobLe S. a. PReSIdeNT Carles Naudi d’Areny-Plandolit SeCReTaRI Ferran Naudi d’Areny-Plandolit GeReNT Thomas Kampfraat boNdIa dIReCToR Marc Segalés CaP de RedaCCIÓ Marta Fernández RedaCCIÓ Joan Josep Blasco, Mireia Suero, Esther Jover, Julià Rodríguez CoRReCCIÓ M. Àngels Sala MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Cecilia Cogliati FoToGRaFIa Tatiana Masià, Iñaki Rubio, CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Ricard Vallès, Isabel Diaz, Joan Nogueira, Virginia Yáñez dISTRIbuCIÓ Premsa distribució TRaNSPoRT Trans Integral Seu SL. Carrer Maria Pla, 28, 1a planta. Andorra la Vella .Telèfon: 808 888 Fax: 828 888 Adreça electrònica: bondia@bondia.ad Web:www.bondia.ad
  5. 5. DIMECRES, 20 DE MARÇ DEL 2013 PUBLICITAT 5 UFET LLIUREB A DI IA CAD 1ÒS50 € , U: I1CL ÒS)) PRE N CL N(IGI I (IGI SES ES ES INCLOS S INCLO BEGUD E BEGUD IT T OBER T A LA NI S T A LA N ES OBER RE R , DIVEND DIVEND DIJOUS , DIJOUS TE TE I DISSAB I DISSA B Obert a la nit dijous divendres i dissabte Tast i aperitiu ESP ECIAL RSARIS gratis ANIVE PS I GRU PREU: 12,5)0 € ÒS LÒ (IGI INC LÒS TOT INC Ctra. Os de Civís · AD600 · Aixovall · Principat d’Andorra · Tel.: +376 816 256 / 359 817
  6. 6. 6 Dimecres, 20 de març del 2013 acord monetariConvocat un concurs per al dissenyde les monedes d’euros andorransS’espera que l’1 de gener estiguin en circulació 6,5 milions de peces valorades en 2 milions tati masià Redacció / agències Andorra la Vella el director general del servei es faci la producció completa. d’emissions, Jordi Puigdema- Entre el novembre i el desembreEl ministre de Finances i Funció sa. La resta de membres seran d’aquest mateix any se’n farà laPública, Jordi Cinca, va presen- representants dels ministeris distribució i el dia 1 de genertar ahir el concurs nacional per de Cultura i de Finances i de del 2014 ja estaran enllestidesal disseny de les monedes d’eu- l’Institut Nacional Andorrà de perquè circulin.ro. El Govern l’ha convocat per Finances (INAF). Cadascun En total s’encunyaranseleccionar les tres imatges que dels tres dissenys guanyadors 6.480.000 monedes repartideses reproduiran a la cara nacio- serà remunerat amb un premi de la següent manera: 400.000nal de les monedes en euros que de 2.000 euros. de 2 euros; 580.000 d’1 euro;emetrà el Principat, en un pro- La convocatòria del concurs 500.000 de 50 cèntims; i un miliócés obert a tota persona jurídica apareixerà publicada en el But- de cada un dels valors de 20, 10,i física major de 18 anys de naci- lletí Oficial del Principat d’Andor- 5, 2, i 1 cèntim.onalitat andorrana i/o resident. ra avui mateix i els interessats El primer disseny es corres- tindran fins al dia 16 d’abril per participació dels ciutadanspon a la moneda d’un euro, on presentar les seves propostes. No és un fet habitual que els pa-s’ha triat com a temàtica Casa de I és que el calendari estimat Jordi Cinca presenta, ahir, el concurs per al disseny dels euros. ïsos convoquin concursos pú-la Vall. El segon disseny, centrat preveu l’aprovació per part del blics per elaborar els dissenysen l’art romànic, es destinarà a Govern dels dissenys finals el servades per a col·leccionistes i que representen” i no es perme- de les seves monedes, però Cin-les monedes de 10, 20 i 50 cèn- 27 de maig, de manera que a serviran per sufragar els costos ten dissenys abstractes. Com en ca ho va justificar posant en re-tims. Per al tercer dels dissenys, finals del mes de setembre po- de tot el procés. totes les monedes de la resta de lleu que “ens ha semblat que eraper a les monedes d’1, 2 i 5 cèn- guessin rebre l’aprovació de la Cal recordar que l’Acord Mo- països, les dotze estrelles que un fet simbòlic, un pas enda-tims, s’ha triat com a temàtica Unió Europea per a la posada netari permet l’emissió en euros defineixen Europa envoltaran el vant més de la vocació europeaels paisatges, la natura, la fauna en circulació de les monedes l’1 de monedes d’un valor màxim disseny. A més, és previst que hi d’Andorra, i ens ha semblat im-i la flora. A l’últim, el Govern ha de gener del 2014. anual d’entre 2 i 2,5 milions figuri l’any d’emissió (2014) i el portant fer-hi participar tots elsdecidit que la cara de la moneda De fet, l’objectiu és que en d’euros. nom de l’Estat, Andorra. ciutadans que ho creguin opor-de 2 euros sigui l’escut andorrà. aquella data ja estiguin en circu- Els dissenys, segons va ex- Es preveu que el 15 de se- tú i tenir l’oportunitat de passar El jurat serà presidit pel mi- lació 6,5 milions de monedes per plicar ahir el ministre de Finan- tembre ja es tinguin les prime- a la petita història d’Andorranistre de Cultura, Albert Este- valor de dos milions d’euros, un ces i Funció Pública, han de ser res monedes perquè a partir sent dissenyadors de les prime-ve, i tindrà com a vicepresident 20% de les quals quedaran re- “una reproducció fidedigna del d’aleshores i fins al novembre res monedes que va emetre”. mobilitatEl mal temps condiciona tati masiàl’entrada de vehicles al febrer Redacció Andorra la Vella l’entrada de vehicles en aquest Destaca la reducció d’un -18,6% mes de febrer. D’aquesta ma- de l’entrada de vehicles, ambEl nombre de vehicles que van nera, excloent els dies en què un decrement molt similar a lesentrar al país durant el mes de la frontera franco-andorrana dues fronteres.febrer va ser de 261.944, una xi- ha estat tancada, la disminució Al febrer, els turismes, tantfra que suposa una variació per- del nombre de vehicles entre el provinents d’Espanya com decentual negativa, respecte del febrer 2012 i el del 2013 és del França, han tingut una dismi- Han entrat menys vehicles el febrer del 2013 que el 2012.mateix mes de l’any anterior, del -5,2%. nució percentual, del -1,6% i del-10,6%. Pel que fa a l’acumulat dels -32,6% respectivament. Compa- -1,8% per a la hispano-andorra- A banda, la variació percen- Des del departament d’Esta- últims dotze mesos, ha estat de rant l’entrada de vehicles amb na, segons assenyala Estadística. tual de l’acumulat d’entrada dedística posen en relleu que les 4.048.497, xifra que suposa una les mateixes dates de tancament També s’ha registrat una da- vehicles d’enguany ha estat ne-dificultats per accedir al Princi- variació percentual negativa per al febrer del 2012, la varia- vallada del volum de vehicles gativa respecte al mateix perío-pat pel tancament de la fronte- respecte a l’acumulat de vehi- ció per a les dues fronteres se- pesants que han accedit al país a de de l’any anterior, un -10,4%.ra franco-andorrana durant sis cles entrats durant el mateix pe- ria negativa, del -15,9% per a la través de les dues fronteres du- Els turismes s’han reduït undies han condicionat fortament ríode de l’any anterior del -2,6%. frontera franco-andorrana i del rant el mes de febrer. -10,1% i els pesants, un -20,3%.
  7. 7. Dimecres, 20 De març Del 2013 andorra 7 relacions internacionals cenma bancsVives encapçala la delegació Nova web del projecte de MoraBanc posa en marxa ela l’acte d’inici del pontificat seguiment d’ocells servei Mora SelectionEl copríncep saluda el nou Papa i destaca l’emotivitat de la cerimònia Redacció Redacció bisbat D’urgell anDorra la Vella anDorra la Vella Redacció anDorra la Vella El Centre d’Estudis de la Neu Amb la voluntat d’oferir alsL’arquebisbe d’Urgell i coprín- i de la Muntanya d’Andorra clients un servei de gestiócep d’Andorra, Joan-Enric Vi- (Cenma) de l’Institut d’Estudis adaptat a tot tipus de patri-ves, va encapçalar ahir la dele- Andorrans ha posat en marxa monis, més personalitzat igació del país que va assistir a un nou portal web del pro- proper a les seves demandes ila solemne eucaristia d’inici del jecte de Seguiment d’Ocells necessitats, MoraBanc ampliapontificat del nou papa Fran- Comuns d’Andorra (SOCA), l’oferta d’inversió amb la po-cesc, imposició de l’anell del consultable a internet des de la sada en marxa de Mora Selec-Pescador i del pal·li a la plaça mateixa pàgina web del Cen- tion, segons va anunciar ahirde Sant Pere del Vaticà, i que ma www.cenma.ad. l’entitat bancària.completaven el síndic general, El SOCA es basa en el segui- Així, els professionals enVicenç Mateu; el ministre d’Eco- ment, quatre cops l’any, dels inversions de MoraBanc As-nomia i Territori, Jordi Alcobé; el ocells presents en un itinerari set Management gestionaranrepresentant del copríncep epis- determinat. La iniciativa és les carteres de fons dels cli-copal, Josep Maria Mauri; l’am- el copríncep Joan-enric Vives en el moment de saludar el papa Francesc. possible gràcies als més de deu ents, seleccionant els millorsbaixador d’Andorra davant la voluntaris que s’ocupen d’un o fons d’inversió en funció delSanta Seu, Jaume Serra; la con- l’acte a fer-ho. En el transcurs acabat, Vives va explicar que més itineraris i s’encarreguen seu perfil inversor. Segons vasellera de l’ambaixada, Meritxell de la salutació, Vives va dema- l’inici del pontificat de Francesc d’anotar el nombre i la diver- destacar l’entitat, el caràcterCastillo, i el cap de gabinet del nar al Papa una benedicció per va ser una cerimònia molt emo- sitat d’espècies d’ocells que po- diferencial és la filosofia d’ar-copríncep, David Codina. a Andorra i la diòcesi d’Urgell tiva i va remarcar que “tenim un den observar. L’estudi perme- quitectura oberta. D’aquesta Vives va tenir ocasió de salu- i va destacar que per a ell “ha gran Sant Pare que sabrà aju- trà, entre altres, analitzar les manera s’aconsegueix unadar personalment el nou papa estat una gran joia representar dar-nos i guiar-nos, precisament dinàmiques poblacionals dels cartera flexible, diversificada,Francesc a l’interior de la basí- el Principat d’Andorra, portant en un camí espiritual d’acollida ocells, veure’n la sensibilitat al líquida i adaptada a cada per-lica, i es va convertir d’aquesta al cor la nostra diòcesi, i totes de l’Evangeli, de servei als altres canvi de determinats hàbitats fil d’inversor i a les condici-manera, després de l’Argenti- les persones que estimo i a les amb radicalitat, de simplicitat i, en definitiva, tenir un bon ons de mercat perquè el clientna i Itàlia, en el primer repre- quals prestem servei”. en els gestos i de profunditat en coneixement de l’estat d’aquest pugui gaudir de la màximasentant dels estats assistents a Així mateix, i ja amb l’acte el significat d’aquests gestos”. grup biològic al país. tranquil·litat.
  8. 8. 8 andorra Dimecres, 20 de març del 2013 iniciativa actuaEl clúster d’educació planteja màstersen gestió de muntanya i emprenedoriaEls participants del sector públic i del privat decideixen tirar endavant un clúster independent tati masià JULIÀ RODRÍGUEZ Andorra la Vella un període relativament breu de del que decideixin els agents temps entre els diferents agents públics i privats. Una és la faltaHi havia uns certs dubtes sobre públics i privats que hi podrien de finançament i, segons va dirsi el clúster d’educació de la ini- tenir un paper a desenvolupar. Missé, la intenció és “posar lesciativa Actua podria tirar enda- “Tenim tots els ingredients per eines perquè no sigui un impe-vant per si sol, i de manera inde- donar contingut a la idea”, va diment per als projectes”.pendent, o hauria d’estar lligat indicar Missé, que va esmentar Pel que fa al suport que elnecessàriament als altres dos la Universitat d’Andorra (UdA) clúster d’educació pot repre-que ja han estat definits: el de i la Universitat de La Salle com sentar per als altres dos, Missésalut i benestar i el de tecnolo- dos dels centres educatius que va assenyalar que servirà pergies de la informació i la comu- es podrien interessar en aquest formar professionals de la salutnicació. La decisió final que han projecte. i de les tecnologies de la infor-pres els participants del sector D’altra banda, també s’està mació i la comunicació. “Captarpúblic i privat ha estat constituir valorant “molt seriosament” la talent és una necessitat i hem deun clúster únic, ja que es pensa possibilitat de complementar tenir la capacitat de generar unque pot tenir l’entitat suficient “totes les activitats al voltant projecte d’interès que faci queper continuar endavant sol. dels emprenedors”. En aquest La reunió per presentar les conclusions del clúster d’Educació. professionals andorrans vin-Així, el clúster en educació po- sentit, Missé va recordar que guin al país a desenvolupar-lo”,drà impulsar projectes propis en ja hi ha en marxa una línia de Josep Maria Missé per establir algun tipus de col· va afegir.la seva àrea i, a la vegada, donar préstecs preferents per tirar en- laboració i “signar una carta de Per la seva banda, el líder delsuport als altres dos. davant noves empreses i també, “ Un màster en estudis de compromís”, tot i que encara no sector privat d’aquest clúster, Els projectes que es tiraran per exemple, el premi Innova- muntanya no existeix en un hi ha resultats concrets. Ferran Costa, director d’Inlin-endavant s’aniran concretant en dors per incentivar la creació de perímetre de 500 quilòmetres Missé va aprofitar per fer un gua, va deixar clar que els fruitsels pròxims mesos. Una de lesiniciatives que es podrien ma- noves activitats econòmiques, però hi ha un aspecte que en- ” i pot tenir un alt valor afegit balanç molt positiu de les reuni- ons que hi ha hagut fins ara per de les accions que s’engegin en aquest àmbit es veuran a mitjàterialitzar en aquest àmbit seria cara no s’ha cobert, com és la estudiar quins són els clústers i llarg termini, contràriamentla realització d’un màster en es- creació d’un màster d’emprene- que vinguin al país com a tu- més adients per al país i la seva al que pot passar amb els altrestudis de muntanya, “una cosa doria. Aquest màster permetria ristes a l’estiu. “Hi ha moltes constitució. I és que, segons va dos clústers. “Pensem que perque no existeix en un perímetre que els empresaris andorrans idees, però ara han de ser els dir, hi han pres part al voltant de posicionar el nostre país ens calde 500 quilòmetres i que podria tinguessin una formació ade- participants en el clúster els que 150 persones del sector privat “i una educació sòlida i cal treba-tenir un alt valor afegit per a quada, necessària, per exemple, decideixin quines es poden im- això ens fa ser molt optimistes llar també amb una visió a mitjàAndorra”, segons va explicar el per expandir-se amb èxit cap als pulsar i poden tenir viabilitat”, de cara al futur”. Respecte a les i llarg termini”, va opinar Costa.cap de Projectes Estratègics del mercats internacionals. va assenyalar el cap de Projec- barreres per tirar endavant els La iniciativa Actua del GovernGovern, Josep Maria Missé. La També hi ha la possibilitat tes Estratègics. Missé va indicar clústers, a hores d’ara ja estan té entre els seus objectius facili-idea encara està en estat embrio- que s’acabin creant formacions també que el Govern està en identificades i s’haurà de tre- tar la inversió i la diversificaciónari però es podria concretar en específiques per a empresaris converses amb escoles de negoci ballar per eliminar-les a partir econòmica del país. consell d’europa propostes ciències socialsExposició a Estrasburg sobre Activitat per relacionar Badia i Bartumeu,Andorra i les seves parròquies nens i padrins amb l’art nous membres de l’IEC consell d’europa Redacció Andorra la Vella Redacció agències Andorra la Vella Andorra la VellaEn el marc de la presidènciad’Andorra al Consell de Mi- Demà tindrà lloc a Santa El degà del Col·legi d’Ad-nistres del Consell d’Europa, Coloma una trobada entre vocats, Francesc Badia, i elahir es va inaugurar l’exposi- alumnes de l’Escola France- notari Isidre Bartumeu hanció sobre Andorra i les seves sa i padrins de la casa Quim entrat a formar part com aparròquies, que es podrà veure de Dolsa i de la Casa Pairal membres corresponents deaquests dies a Estrasburg, coin- del parc Central. L’activitat la secció de Filosofia i Cièn-cidint amb el 24è Congrés dels aplegarà 50 infants i 12 pa- cies Socials de l’Institut d’Es-poders locals i regionals del drins amb l’objectiu d’afavo- tudis Catalans (IEC). AixíConsell d’Europa. L’encarregat rir i potenciar la interrelació ho ha acordat el ple de l’IECd’inaugurar la mostra va ser i la cooperació d’alumnes, aquest dilluns.el cònsol major de la Massana, La inauguració de l’exposició que es pot veure a Estrasburg. gent gran i mestres mitjan- Badia i Bartumeu no par-David Baró. A l’acte hi van as- çant les arts plàstiques. Amb ticiparan en els òrgans desistir també la cònsol d’Andor- el ministeri d’Educació organit- sofia del dret i filosofia política La Grande Lessive es pretén govern de la institució, peròra la Vella, Rosa Ferrer, i el de za avui, a les 19.30, una confe- a l’Institut de Drets Humans de també incentivar l’interès per sí que com a membres cor-Canillo, Josep Mandicó. També rència sobre la interculturalitat la Universitat de València. La l’art, entre infants i persones responents col·laboraran iamb motiu de la presidència an- a càrrec de Francisco Javier de conferència es farà al centre cul- autònomes del col·lectiu de prendran part en les tasquesdorrana del Consell d’Europa, Lucas Martín, catedràtic de filo- tural La Llacuna. gent gran. científiques de l’institut.
  9. 9. Dimecres, 20 De març Del 2013 andorra 9 llei del comerçLa FACA es mostra contrària a tati masiàla liberalització de les rebaixesL’entitat defensa que Govern i comerciants fixin els períodes cada any JULIÀ RODRÍGUEZ anDorra la Vella què el compte d’explotació d’un tada l’esmena dels socialdemò- comerç depèn en gran mesura crates que proposa augmentar aLa Federació d’Associacions de de l’inici d’aquest període”, va sis setmanes el període de rebai-Comerciants d’Andorra (FACA) puntualitzar la presidenta de la xes. A banda, va mostrar sorpre-és contrària a la liberalització de FACA. Venable va opinar també sa perquè el PS vulgui suprimirles rebaixes que proposa el grup que quatre setmanes de rebai- l’obligació de posar els preus alsparlamentari de Demòcrates per xes “és molt poc, és ridícul”. Per productes que estiguin als apa-Andorra (DA). La presidenta de aquest motiu creu que és encer- radors exteriors. la presidenta de la FAcA, Susagna Venable.l’entitat, Susagna Venable, vaexplicar ahir que l’opinió ma-joritària dels associats és que elGovern tingui l’obligació d’es-tablir cada any els períodes derebaixes, tal com consta en laproposició de llei entrada a trà-mit pels socialdemòcrates. Una esmena de DA vol eli-minar aquesta obligació i quel’executiu només reguli aquestamatèria per decret en cas queaixí ho estimi oportú i si hi hauna demanda en tal sentit delscomerciants. Venable creu quesi no es fa cada any aquesta re-gulació hi ha el perill que noméssurtin afavorits els comerços dedimensions més grans, que te-nen més capacitat per fer rebai-xes quan més els interessi. “Lamajoria del comerç és petit i sel’ha de protegir, i si no es fixenles rebaixes els que acaben te-nint la paella pel mànec són elsmés grans”, va opinar la presi-denta de la FACA. En aquest sentit, Venable as-senyala que l’ideal és que a prin-cipis de cada any comerciants iGovern es posin d’acord sobreels períodes de rebaixes. “So-bretot és molt important marcarquan comencen les rebaixes per- diA mundiAlEl CIAM organitzadivendres untast d’aiguateatralitzat REDaccIó anDorra la VellaEl Centre d’Interpretació del’Aigua i del Madriu (CIAM)organitza divendres vinent,amb motiu de la celebració delDia mundial de l’aigua, un tastd’aigua teatralitzat a càrrec dela companyia Somhiteatre. L’ac-tivitat s’emmarca en el projectede Prevenció de Residus deldepartament de Medi Ambientdel Govern i presentarà d’unamanera diferent les propietatsde l’aigua d’Andorra.
  10. 10. 10 andorra Dimecres, 20 De març Del 2013 TRiBUNAL dE cORTS fURT acusat d’estafa fent servir un Petició de 18 mesos per codi per carregar les despeses haver sostret roba de l’empresa on treballava Els perjudicats al·leguen que l’acusat va gastar uns 48.000 euros m. f. tati masiÀ anDorra la Vella m. f. anDorra la Vella mostrar cap targeta. Pel que fa Els responsables de a la usurpació d’identitat, també El ministeri fiscal demana una l’empresa creuen que Versions contraposades en el cas la nega ja que posa en relleu que pena de 18 mesos de presó d’un home que està acusat d’es- molts dels testimonis han decla- condicional per a un home que hauria arribat a furtar tafa, usurpació d’identitat i cre- rat que l’home no s’identificava. està acusat d’haver aprofitat unes 70 peces ació de document. Així, l’acusat La defensa també insisteix que treballava com a empleat posa en relleu que tenia l’auto- que si es tenen en compte les fac- de seguretat en una cadena de rització d’un amic seu per donar tures en què consta la matrícula botigues de roba per sostreure l’empresa es va poder com- el codi de la família en diferents dels vehicles amb què viatjava diversa mercaderia. provar que l’home tenia a casa benzineres perquè les compres l’acusat l’import és molt inferi- La propietat li reclama més seva 70 peces que, un cop es fossin carregades a nom del pare or als 48.000 que se li reclamen. de 2.400 euros en concepte de van fer les comprovacions de l’amic, i en canvi aquest va En aquest sentit, va insistir que la mercaderia furtada, que xi- escaients, els constaven com manifestar ahir que feia anys tots els membres de la família fra en unes 70 peces. En canvi, a perdudes, per la qual cosa que no es veien i que en cap cas perjudicada per aquest afer feien l’home admet que només es van destacar que l’home hau- li va donar l’autorització perquè servir aquest codi i, per tant, pot va endur sis jaquetes i la seva ria aprofitat la seva condició procedís d’aquesta manera. haver-hi despeses que no corres- La seu de la justícia. defensa creu que el seu client d’empleat de seguretat per El ministeri fiscal demana tres ponguin al seu defensat. De fet, haurà de pagar per altres furts furtar aquesta roba. Així, la fis- anys de presó, part condicional considera que el perjudici se si- autoritzés aquestes operacions i que sembla que hi va haver en calia insisteix en el fet que va qualificada a abonar els 48.000 tua en 1.500 euros. va posar en relleu que feia anys l’empresa per a la qual treballa- aprofitar aquesta condició i la euros de responsabilitat civil L’acusat va indicar que el seu que no es veien. Va destacar que va, i per tant nega que hagués confiança que li tenien diposi- que se li reclamen, i a més afe- amic vivia a la Seu d’Urgell i com segurament l’acusat recordava el arribat a sostreure la quantitat tada per cometre les sostracci- geix que se li imposi una multa que no podia venir a Andorra li codi de feia anys. de la qual se l’acusa. Per això, ons. De fet, va posar en relleu de 30.000 euros. En canvi, la de- encarregava que li baixés tabac o Els empleats de les benzine- demana que la pena no sigui que sovint podia estar una es- fensa insisteix que el seu client altres productes. A canvi, i com res on parava l’acusat creien que superior a sis mesos de presó tona sol a les botigues, segons tenia l’autorització de l’altre per que l’amic li devia diners, l’in- era el titular del codi i van asse- condicional i va recordar que ell mateix va reconèixer. La fer aquests càrrecs i nega que culpat omplia el dipòsit dels ve- nyalar que normalment omplia l’home ja ha passat 45 dies a defensa nega, però, que hi ha- creés cap document, ja que úni- hicles amb què viatjava. el dipòsit i comprava, sobretot, la presó. gués abús de confiança en els cament facilitava el codi, sense L’amic, però, va negar que tabac i xampany. D’aquesta manera, des de furts que va cometre. SUccESSOS Si ets un afectat del Principat Operada la dona d’Andorra pel cas CAHISPA i vols ferida en l’allau defensar els teus interessos, agències anDorra la Vella posa’t en contacte amb nosaltres. La dona de 30 anys que va re- sultar ferida en una allau al pic mpereiras2011@hotmail.com de la Serrera divendres passat va ser operada ahir de la frac- tura de pelvis que patia. Segons van informar des de l’hospital, JuntS fArem méS forçA! el seu estat continua sent greu i segueix ingressada a l’UCI, però podrien treure-li la ventilació mecànica les pròximes hores.Guia de serveis Monedes, joies usades, trencades, rellotges, peces d’ortodòncia... 24 k, 18 k, 14 k, 12 k 9 k i plata Vine i comprova que NOSALTRES SOM ELS QUE + PAGUEM Av. Bonaventura Riberaygua, 6 Andorra la Vella (a 50 m d’antics bombers)
  11. 11. Dimecres, 20 de març del 2013 andorra 11 escaldes-engordanyL’aigua estarà gravada amb l’IGI reduïten tractar-se d’una societat privadaA les parròquies on aquest servei és ofert pel Comú, s’aplicarà el tipus superreduït del 0% tati masià m. s. c. Andorra la Vella president de Capesa va explicar Capesa assegura que des del Govern es va infor-El preu de l’aigua a Escaldes-En- que aquest fet no es mar la societat que hauria d’as-gordany resultarà gravat amb sumir el 4,5% d’IGI, mentre quel’1% d’IGI, un fet que no pas- traduirà en un augment a la resta de parròquies, en trac-sarà a les parròquies on aquest de les tarifes tar-se d’una gestió pública, elservei sigui ofert pel Comú. El servei estaria gravat amb el 0%.motiu és que la distribuïdora Això va comportar les queixesd’aigua d’Escaldes-Engordany Tot i així, considera de la societat, que va expressarés una empresa amb participa- que és injust ja que la seva disconformitat a l’execu-ció privada, i per tant amb ànim tiu. Com a resposta, el Governde lucre, mentre que la resta són l’impost hauria de ser va informar la distribuïdoragestionades per la corporació. homogeni a tot el país d’aigua que apliqués un tipusAquesta diferència entre parrò- reduït de l’1%, tal com es recullquies ha provocat les crítiques en la llei.del president del consell d’ad- Fins ara el servei d’aigües estava gravat per l’1% d’IPI. cas, els ciutadans d’Escaldes- López Mirmi va explicar queministració de Capesa, Eduard Engordany no notaran un in- abans de la facturació de finalsLópez Mirmi, que ho considera ferències entre parròquies, i per ritori del Principat) i una altra crement del preu de l’aigua mo- de març no s’ha cobrat res a ex-“injust”. aquest motiu va remarcar que l’impost, que ha de ser homoge- tivat per l’impost indirecte (cal cepció d’algunes connexions, En aquest sentit va posar en “no trobo lògic que ciutadans ni a tot Andorra. recordar, però, que sí que pu- que han estat gravades ambrelleu que la competència d’un d’Andorra la Vella paguin un Per aquest motiu va avisar jaran un 12% les tarifes aquest l’1% d’IGI seguint les instrucci-servei determinat s’ha de bus- 0% d’IGI per un producte pel que així ho manifestarà al Go- any). El fet és que, fins que va ons del Govern. El president decar en l’àmbit estatal, ja que qual a Escaldes es paga l’1%”. vern i es va mostrar esperançat entrar en vigor l’IGI, el servei de Capesa també va destacar quel’impost és nacional i no pas Pel president de la societat es- que l’aplicació de la taxa es mo- l’aigua estava gravat per l’im- l’aplicació del nou impost indi-comunal. Al mateix temps con- caldenca, una cosa és el preu de difiqui. López Mirmi va deixar post de producció interna (IPI), recte encara està en un períodesidera que, tractant-se d’aquesta l’aigua (que no ha de ser neces- clar que “no vull que els altres que estava fixat en l’1%. força experimental i que, a més,qüestió, no hi hauria d’haver di- sàriament el mateix a tot el ter- paguin més, sinó igual”. En tot A partir d’aquest any, però, el és força feixuga. esquíL’escola de neu d’Encamp c. encamptanca amb uns 160 inscrits Redacció Andorra la Vella la crisi, segons es va indicar des flotadors gegants. Per als més del Comú. Per celebrar la fi de grans s’ha organitzat una baixa-La tretzena edició de l’escola de l’escola de neu s’han organitzat da conjunta amb eslàlom. Tambéneu d’Encamp-Pas de la Casa es activitats a les pistes del sector hi haurà coca i xocolata i es re-clourà aquest dissabte amb uns de Grau Roig de Grandvalira. Els partiran els diplomes de nivell.160 inscrits. Es tracta d’una xifra més petits podran gaudir d’una Així mateix, el 6, 7 i 13 d’abril eslleugerament inferior a la de l’any gimcana, un circuit de neu amb recuperaran els dies en què es vapassat a causa, possiblement, de diferents proves i baixades amb haver d’anul·lar pel temps. Un participant a l’escola de neu. Més informació a www.contar.ad QUALITAT EMPRESA CERTIFICADA ISO 9001 MEDI AMBIENT EMPRESA CERTIFICADA ISO 14001 PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS EMPRESA CERTIFICADA OSHAS-18001 EC-7066/12 MA-2561/12 PRL-0492/12 Av. Pont de la Tosca · AD700 Escaldes-Engordany · Tel. 826 117 · Fax 826 177 · contar@grupheracles.com ACREDITAT PER ENAC ACREDITAT PER ENAC

×