Diari del 04 de gener de 2013

303 views
268 views

Published on

Aqui podeu trobar el diari d'avui en format PDF. Que tingueu un Bondia¡¡¡ :)

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
303
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Diari del 04 de gener de 2013

  1. 1. DILLUNS, 4 DE FEBRER DEL 2013 / NÚM. 2.242 / ANY 9 Per un millor preu tindrà més 30 min. Gratuïts 1ª hora 0,90 € +15 min. 0,35 € ANDORRA Pàgines 6 i 7 “Seria bo un estudi sobre el fons de pensions que no fos fet per un banc” AVUI ÉS NOTÍCIA Pàgina 3 El representant dels pensionistes al con- context pot fer que els pronòstics no es Treball vol facilitar que les sell d’administració de la CASS, Lluís compleixin i que no s’ha de crear alarma. empreses facin contractacions Sàmper, diu, sobre l’estudi dels fons de Indica que encara som lluny del desequi- amb els nous programes reserva de la branca de jubilació, que el libri del sistema. ANDORRA Pàgina 8 Tati Masià La deixalleria del CTR va recepcionar més de 9.500 tones de deixalles el 2012 ANDORRA Pàgina 9 El Comú d’Escaldes-Engordany farà una reunió de poble sobre Carlemany el dia 19 PIRINEUS Pàgina 12 Les operacions a l’aeroport de la Seu d’Urgell augmenten un 12% durant l’any passat CULTURA Pàgina 15 El violinista Gerard Claret dirigeix el primer curs per a quartets de corda a Barcelona ESPORTS Pàgina 16 ANDORRA Pàgina 10 Suspesa la jornada de futbol, rugbi i G.Sèries BPA a causa Escaldes-Engordany celebra, al Prat Gran, els Encants de Sant Antoni amb una recapta- Recaptació de de les intenses nevades ció de 4.780 euros, que aniran a Càritas. 4.780 euros als Encants SORTEIG DE Envia un SMS al 78 9* EMI 2 amb la p araula clau SWWW.BONDIA.AD / TEL. 808 888 / FAX 828 888 ENTRADES i el teu nom i p guanyar una e odràs ntrada * Cost del missatge: 1,50 € + cànon àssic. Semifinal tornada doble p er a aquest cl Copa del Rei 27 de febrer al Camp Nou
  2. 2. 2 D’INTERÈS DILLUNS, 4 DE FEBRER DEL 2013 INFONEUORDINO ARCALÍS EL TEMPS meteo@bondia.adCota mínima cm 190Cota màxima cmQualitat de la neu 270 Pols Més clarianesAccessos Equipaments Nuvolades al nordInstal·lacions obertes 7/15 08.33 hPistes obertes 11/27 18.38 hTelèfon estació 739 600 Després d’un cap de setmana amb vents hura- -5/6PAL canats a tots els Pirineus i amb nevades moltCota mínima cm 110Cota màxima cm 140 -4/8 -5/7 abundants, avui el temps s’anirà tranquil-Qualitat de la neu Pols litzant. A la cara nord poden continuar les ne-Accessos Equipaments -4/9Instal·lacions obertes 12/18 -4/9 -9/3 vades de forma feble fins a mig matí. A poc a Quart minvantPistes obertes 20/23 -3/10 poc donaran pas a un cel cobert, però ja senseTelèfon estació 878 000 -3/11 precipitacions. Cap al sud les clarianes i el solARINSALCota mínima cm 110 s’han d’imposar ja des del matí. Les tempera-Cota màxima cm 140 -3/10 tures encara seran baixes i remuntaran lleuge-Qualitat de la neu PolsAccessos Equipaments -4/8 rament a la cara sud. El vent bufarà moderat alInstal·lacions obertes 8/12 -2/12 matí als cims i serà al llarg del dia més fluix i dePistes obertes 13/19Telèfon estació 878 000 component nord a nord-oest. Tot fa pensar que dimecres dimecres arribarà un nou episodi de nevades. dimarts Que tingueu un BONDIA.PAS DE LA CASA-GRAU ROIGCota mínima cm 120Cota màxima cm 180Qualitat de la neu PolsAccessos EquipamentsInstal·lacions obertes 27/29Pistes obertes 49/50Telèfon estació 872 900SOLDEU EL TARTERCota mínima cm 80Cota màxima cm 160Qualitat de la neu PolsAccessos EquipamentsInstal·lacions obertes 34/36Pistes obertes 57/64Telèfon estació 890 500Circuit de fons 15/15Cota mínima cm 50Cota màxima cm 100Qualitat de la neu PolsAccessos EquipamentsTelèfon estació 741 444 Aquesta previsió i cotes podenvariar en funció de les condicions meteorològiques. Cuina casolana Un producte AnyósParkamb un toc italià No deixis que t’ho expliquin i bufa-les amb nosaltres!Menú Demana informació de menús i condicions trucant al 738573.diari 16 € Organitzem aniversaris per infants de totes les edats i adults. tot inclòs CUINA PERMANENT Casament? A PARTIR DE LES 8.30 h Bateig? Recorda NITS AMB RESERVA 836 063 Comunió? Av. Fiter i Rossell, n. 6, 2n 2a, Escaldes-Engordany.Carretera general · PAL · La Massana Tel.: 861 887
  3. 3. DiLLUNS, 4 de febrer del 2013 3 justícia i interiorTreball donarà totes les facilitats a lesempreses perquè facin contractacionsLes empreses ja poden sol·licitar les ajudes dels dos programes de foment de l’ocupació tati masià JULIÀ RODRÍGUEZ Andorra la Vella El pressupostEls dos programes per fomen-tar la contractació de treballa- per a cursos dedors per part de les empresesja estan en vigor, després de la formació és depublicació dels reglaments res- 200.000 eurospectius dimecres passat en elButlletí Oficial (BOPA). Es trac- El departament de Treballta d’una iniciativa del ministeri disposa per enguany d’unade Justícia i Interior que perse- partida de 200.000 eurosgueix incentivar les empreses a destinada a activitats for·contractar de manera indefinida matives específiques. Lapersones que estan inscrites al directora del departament,Servei d’Ocupació. A diferència Maria Geli, va explicar qued’iniciatives d’aquest tipus que el 2013 es continuaran or·s’havien portat a terme anterior- ganitzant cursos per for·ment, en aquest cas les empreses mar els treballadors queque es poden acollir a les ajudes estan en situació d’atur.poden pertànyer a qualsevol En aquest cas es treballasector o activitat de l’economia. en unió amb el ministeri El ministeri espera que els d’Educació i la Cambra deprogrames siguin tot un èxit, te- La directora del departament de Treball, Maria Geli, va explicar el contingut dels dos programes. Comerç per a l’elaboraciónint en compte que s’agilitzaran del catàleg dels cursos queal màxim els tràmits adminis- Maria Geli mes, quantitat a què es pot afe- Tant la Cambra de Comerç es poden oferir a partir detratius per fer les demandes, talcom havien demanat els empre- “Les condicions per accedir a les gir un màxim de 300 euros per la formació teòrica, si escau, com la Confederació Empresari- al Andorrana (CEA) s’han com- les necessitats que hi ha al mercat laboral. Aquestes ajudes són molt bones, per aixòsaris a la Taula Permanent per a mentre que durant els següents promès a divulgar entre els seus formacions inclouen àrees crec que és un bon momentla Formació en el Treball. A més,les empreses interessades a re- per contractar personal ” sis mesos puja a 150 euros cada mes. Això representa que, per membres l’existència d’aquests dos programes de foment de com l’aprenentatge de llen· gües, de francès i rus, i cur·bre les subvencions podran fins aquesta via, l’empresa pot rebre l’ocupació, i el departament de sos com el d’agent d’ex·i tot demanar l’assistència d’untècnic que els faciliti tot el pro- “Els programes que es van fer al voltant de la meitat del cost salarial que li representa el nou Treball també té previst fer pre- sentacions a les empreses inte- plotació de pistes d’esquí o el d’atenció al client.cés. Així ho va explicar la direc- al seu dia per a la construcció treballador incorporat. ressades. El ministeri de Justíciatora de Treball, Maria Geli, que i l’hoteleria i el comerç Les empreses interessades a La directora de Treball reco- i Interior també destinaràanima les empreses a presentar ” no van tenir gaire èxit beneficiar-se de les ajudes poden neix que els programes que es enguany una partida d’unsol·licituds per poder accedir a informar-se dels programes a la van posar en marxa al seu dia milió d’euros al programales subvencions previstes en els pàgina web del departament de per fomentar la contractació als de foment del treball tem·dos programes, tot i el moment la qual es pot accedir és de 2.250 Treball (www.treball.ad), en què sectors de la construcció i l’ho- poral en benefici de la col·actual de crisi econòmica. I és euros per un total de quinze me- trobaran també les sol·licituds teleria i el comerç “no van tenir lectivitat. Geli va recordarque, segons afirma, les condici- sos de contractació. Això supo- per inscriure una oferta al Ser- gaire èxit”. Per això, el que es que ja són més de dues-ons que s’hi han fixat “són molt sa que l’empresa rebi una ajuda vei d’Ocupació, per acollir-se al pretén ara és que hi hagi més centes les persones quebones, motiu pel qual crec que mensual de 150 euros en paga- programa i el contracte de tre- informació sobre els que ara es s’han beneficiat fins araés un bon moment per contrac- ments per trimestres vençuts o, ball de durada determinada. posen en funcionament. d’aquest programa, ja siguitar personal i que val la pena cosa que és el mateix, que té co- Un dels requisits que s’han Geli va assenyalar també a l’administració general, asol·licitar beneficiar-se d’aquests bert una mica més del pagament de complir a l’hora de sol·licitar que s’intentarà escurçar la du- les corporacions locals o aprogrames”. que ha de fer a la seguretat soci- les subvencions és estar al cor- rada de la tramitació d’una sol· les parapúbliques. El primer programa, de fo- al pel treballador. rent del pagament a la seguretat licitud, “tot i que dependrà del La directora de Treballment de la contractació indefini- Pel que fa al segon programa, social i dels impostos i que no perfil que l’empresa demani per va destacar també el “pro·da de treballadors desocupats, per al foment de l’ocupació i la s’hagi fet un acomiadament no cobrir el lloc de treball, ja que cés de millora constant queestà adreçat a treballadors amb formació en el si de l’empresa, causal o per causes objectives en el procés de selecció també ne- es viu actualment en el Ser·una experiència professional o permet accedir a una subven- els tres mesos anteriors. Per la cessita el seu temps”. La xifra vei d’Ocupació”, amb l’am·formació concreta que no tin- ció de 4.500 euros per un total seva banda, els treballadors han màxima de treballadors que es pliació de les dependènci·guin necessitat de formació de dotze mesos de contracta- d’haver estat un mínim de 45 podrien contractar és de 333, es i la modernització de lescomplementària. En aquest cas ció. Durant els primers sis me- dies inscrits en recerca de feina, amb un pressupost per enguany eines informàtiques.l’import total de la subvenció a sos l’ajuda és de 550 euros cada siguin consecutius o no. d’un milió d’euros.
  4. 4. 4 OPINIÓ DILLUNS, 4 DE FEBRER DEL 2013 EDITORIAL ENQUESTA DE LA SETMANA ¿Creieu que la dimissió de NaudiImplicació de tothom servirà per reconduir la situació del PS?Els programes per al foment de l’ocupació que evident que des de l’executiu hauran de fer una Envia un SMS al 789 amb la tevaha endegat el Govern amb la intenció de po- bona difusió d’aquest programa perquè tinguider ocupar 333 treballadors ja estan actius. èxit, i en aquest sentit cal que s’iniciï de mane- resposta ENQ SI o bé ENQ NOD’aquesta manera, les empreses que hi estiguin ra immediata la presentació d’aquest projecte Cada dimarts el resultat de l’enquesta es publicaràinteressades ja poden tramitar la sol·licitud. entre les empreses, perquè en puguin estar as- en aquest espai i entre els participants se sortejaranEs tracta d’una iniciativa interessant que pot sabentades i, d’aquesta manera, puguin saber tres lots de productessuposar que més de 300 persones puguin tenir quins són els requisits i els passos que han de per al bany.accés al món laboral gràcies a l’incentiu que es fer per poder adherir-se a aquests programes.dóna des de l’executiu a les empreses que facin També és necessari que més enllà d’aquestaaquestes contractacions. Així, és d’esperar que iniciativa es continuï apostant per la formacióels empresaris s’impliquin en aquesta iniciati- i, d’aquesta manera, cal que s’estigui atent ava, i més tenint en compte que des de l’executiu quines són les necessitats del mercats’ha posat en relleu la intenció de facilitar al laboral per poder adequar els cursosmàxim possible els tràmits que hagin de fer. És a la demanda. DES DE SHERWOOD crear una doble personalitat per fer-se passar per una supervivent dels atemptats de Nova York del 2001 i Tan distant Enric Marco va presidir l’associació d’amics de Mau- thausen presentant-se com a falsa víctima del nazis- me al camp de concentració de Flossenburg, dos casos JORDI SERRET I ESTOPÀ que segons Martínez Selva exemplifiquen les dues ti- pologies descrites: “L’Alícia és una autèntica fabula-Hi ha vegades que l’excés de solemnitat i el gust per la falta d’honradesa, l’ambició, la necessitat de gua- dora perquè fa tota la seva vida que està així. Estic se-l’embolcall transcendent acaben fondejant a ple pul- nyar a qualsevol preu o l’anhel de ser admirat. Arm- gur que allà on sigui seguirà inventant, la seva únicamó en aquelles aigües de les quals es volia fugir a strong va travessar una línia vermella i ho ha pagat, finalitat és ser el centre d’atenció, destacar, conèixerqualsevol preu. Al meu parer és el que va passar amb però no crec que sigui algú especialment mesquí o gent important. El cas de l’Enric és diferent perquèla pantomima orquestrada per l’àngel caigut Arms- menyspreable, almenys no molt més que la majoria utilitza una invenció com a eina sindical i política pertrong i la guru mediàtica Winfrey. S’ha de partir de de nosaltres. Aquest bon home ho tenia tot per haver combatre l’horror. El seu cas s’acosta més al frau, aixòla base que el ciclista nord-americà ja ho tenia cru dignificat amb escreix el seu periple vital. Potser no sí, utilitzant, igual que l’Alícia, uns fets dolorosos perdes d’un bon principi. Si el remordiment i la culpa hauria guanyat cap Tour si no s’hagués dopat –ja no a molta gent, i això és del tot injustificable.”haguessin enverinat del tot la seva ànima i, actuant ho sabrem–, però sí que hauria arribat a ser un homed’ofici, hagués volgut revelar al món el seu frau per excepcional pel fet d’haver vençut un càncer i haver Segons Aristòtil no n’hi ha prou amb la veritat, con-mirar d’aconseguir una certa pau expiatòria, es po- competit en l’elit esportiva durant un grapat d’anys. vé clarificar les causes de la falsedat. Quan la veritatdria ponderar amb una certa condescendència l’hono- El cas és que no en va tindre prou, expressat en uns al- es mostra inflexible amb l’acompliment dels anhels,rabilitat del seu gest. Però des del moment que ho va tres termes. La veritat li resultava insuficient o no del mitiguem els efectes perniciosos de la frustració ambfer empès per les proves incriminatòries irrefutables tot satisfactòria, com molts anys abans havia apuntat les cures pal·liatives que ens donen les mentides. Eni la voluntat d’evitar mals majors, tota la immolació Aldous Huxley en assegurar que una veritat sense in- el pla ètic al qual apel·lem a l’hora d’explicar-nos alescenificada –des del paper de fiscal d’Oprah fins a terès pot ser eclipsada per una falsedat emocionant. món i a nosaltres mateixos la veritat és un tòtem sa-les llàgrimes del bon jan d’en Lance– van adquirir un grat, però el degoteig dels dies i el desgast d’una vidato inequívocament fred i cerebral que fregava la parò- Davant la pregunta de per què mentim, el catedrà- indolent poden arribar a qüestionar-ne l’autoritat.dia. En poques paraules, venien ganes de dir: “A veu- tic en psicobiologia José María Martínez Selva apunta: L’actor italià Vittorio Gasman va dir que un bon actorre si ens entenem, Lance, vés a cagar.” “Hi ha mentides que són inevitables en la vida social és un home que ofereix tan real la mentida que tots en i de vegades ens hi veiem arrossegats; mentides per participen. Res més guaridor que desentendre’s de la Igual que va passar amb el desllenguat d’en John economitzar el llenguatge, per causar bona impressió veritat momentàniament, arrecerant-se en les planesGalliano, de seguida s’han aixecat veus que exigei- en els altres i preservar la nostra imatge, mentides d’un llibre o en la sala fosca d’un cinema, no perdemxen l’escarni públic i una crucificació en tota regla. per autoengany, mentides piadoses, per cortesia, per de vista el fet que l’art ens alleuja de la vida però enNo acabo d’entendre aquest afany de molts per se- protecció o per por. Hi ha una gradació de la menti- cap cas la suplanta.guir assestant punyalades un cop el cos ja és cadàver. da social més o menys tolerable a una mentida queArmstrong arrossegarà de per vida les conseqüències es transforma en una cosa pitjor. La mentida dolenta El problema és que Lance Armstrong volia es-dels seus actes, sabedor que milions de persones de- més comuna és la que s’utilitza per manipular els al- tar sempre perfectament enquadrat en un tràvelingcebudes amb ell sempre el recordaran amb recel. La tres per tal d’aconseguir alguna cosa. Un dels benefi- d’execució mil·limètrica, volia que les seves parau-història de l’esport el recordarà com un dels fraus més cis que s’obtenen amb la mentida és aconseguir una les fossin concebudes per un brillant guionista i quetristament cèlebres; en fi, jo crec que aquesta és i serà cosa bona o evitar una cosa dolenta. Si la persona veu els seus moviments s’embellissin amb l’exquisidauna càrrega prou feixuga, no serà qüestió que la gent que ha tingut èxit, tendeix a repetir-ho.” partitura d’un gran compositor. Volia –i qui no– queque se’l trobi pel supermercat li escupi a la cara. el projector no s’aturés mai, i fixar la seva figura en Martínez Selva descriu dos tipus de mentiders: l’eternitat d’una seqüència on no tingués cabuda l’ero- El que em toca el crostó és aquesta mena d’indig- els fabuladors i els pocavergonyes. Els primers estan sió de la mediocritat. Va voler ajornar aquell momentnació deshumanitzada que molts cops caracteritza acostumats a contar mentides en tots els àmbits i cons- al qual tots ens hem d’enfrontar, quan s’encenen elsuna part de l’opinió pública –dic deshumanitzada trueixen noves fal·làcies encara que se’ls enxampi. Els llums, surts al carrer i el soroll del trànsit i les pres-perquè fa la sensació que les baixeses que denuncien segons intenten aconseguir un avantatge per arribar ses diluïdes en una pluja freda de dilluns desdibuixenno van amb ells, com si fossin alienes a la seva natu- a assolir un objectiu que no poden aconseguir o que sense pietat aquella harmonia que ens engalanava elsralesa–. Pel que es veu resulta del tot inversemblant no tenen la certesa d’aconseguir. Alícia Esteve es va ulls, i que ja ens sembla tan distant.El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció de Tribuna. L’opinió del BONDIA es reflecteix en el seu editorial.Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència. Dipòsit Legal AND. 114-2004DIRECTORI LA VEU DEL POBLE S. A. PRESIDENT Carles Naudi d’Areny-Plandolit SECRETARI Ferran Naudi d’Areny-Plandolit GERENT Thomas Kampfraat BONDIA DIRECTOR Marc Segalés CAP DE REDACCIÓ Marta Fernández REDACCIÓ Joan Josep Blasco, Mireia Suero, Esther Jover, Julià Rodríguez CORRECCIÓ M. Àngels Sala MAQUETACIÓ Lídia Jo, Cecilia Cogliati FOTOGRAFIA Tatiana Masià, Iñaki Rubio, COMERCIAL I ADMINISTRACIÓ Ricard Vallès, Isabel Diaz, Joan Nogueira, Virginia Yáñez DISTRIBUCIÓ Premsa distribució TRANSPORT Trans Integral Seu SL. Carrer Maria Pla, 28, 1a planta. Andorra la Vella .Telèfon: 808 888 Fax: 828 888 Adreça electrònica: bondia@bondia.ad Web:www.bondia.ad
  5. 5. Dilluns, 4 de febrer del 2013 publicitat 5 SORTEIG DE 2 ENTRADES Semifinal tornada* Cost del missatge: 1,50 € + cànon Copa del Rei 27 de febrer al Camp Nou Envia un SMS al 789* amb la paraula clau SEMI i el teu nom i podràs guanyar una entrada doble per a aquest clàssic.
  6. 6. 6 Dilluns, 4 de febrer del 2013 lluís sàmper, representant dels pensionistes al consell d’administració de la cass“Seria bo un segon estudi sobre el fonsde pensions que no fos fet per un banc”El representant dels pensionistes al consell d’administració de la CASS, Lluís compleixin i que no s’ha de crear alarma social sobre el futur de les pensions.Sàmper, parla en aquesta entrevista sobre l’estudi dels fons de reserva de la Indica que encara som lluny del desequilibri del sistema i apel·la a atacar lesbranca de jubilació. Remarca que el context pot fer que els pronòstics no es causes, com l’estat de l’economia o l’atur, en lloc dels efectes. tati masià m. s. c. Andorra la Vella fos objecte d’una anàlisi apro- fundida per part d’un expert in-¿Quina opinió li mereix la in- dependent per poder contrastarformació que ha transcendit de opinions i no quedar-nos ambl’estudi dels fons de reserva de una sola visió.la branca jubilació? Estic convençut que els es- ¿No ho és aquest, d’indepen-cenaris de futur que ens ofereix dent?aquesta part de l’estudi que ha No tenim un segon estudi pertranscendit poden ser uns altres contrastar-lo. Seria bo que aquestde ben diferents. Considero que segon no fos fet per una entitatl’estudi està fet a massa llarg ter- que sigui un banc.mini i que en el trajecte podenpassar moltes coses ara impre- Ha demanat que l’estudi es pu-visibles que poden fer, o no, més bliqui a la web de la CASS.sostenible el sistema. Serà ne- Penso que hauria estat millorcessari seguir de prop l’evolució que, un cop vist per les personesdels fons, però per això no s’ha destinatàries, l’estudi fos pu-de crear alarma social perquè blicat a la web de la CASS comtothom corri a fer-se un pla de tots els altres. És un afer que ensjubilació privat. Si algú ha cotit- incumbeix a tots i no hi hauriazat per tenir una jubilació, n’ha d’haver opacitat en la difusió.de poder gaudir. A més, em sorprèn que l’estudi Aquesta mena d’estudis es hagi estat filtrat de forma parci-fan basant-se en una legislació al, cosa que ha creat un veritableconstant, uns rendiments del desconcert en l’opinió pública,fons, una variació de l’índex de en particular entre la gent gran.preus al consum i uns canvis de- La persona que ha filtrat la infor-mogràfics i econòmics. Partint mació parcial penso que ho had’allò que estableixen els textos fet de forma interessada i ha tri-legals en vigor en matèria de at el que és més sensacionalista,seguretat social, es construeixen sense adonar-se, o potser sí, queuns escenaris de futur. Es basen ha estat fins ara: les persones ac- timistes i els pessimistes, només en les lleis i reglaments sobre la creava alarma social.en tendències que poden tenir o tives paguen les pensions de les són unes meres hipòtesis de refe- matèria pot repercutir de forma També vull pensar que el capno continuïtat i que fins i tot es passives, i generen alhora unes rència i així s’han considerar. influent en el fet que es complei- de Govern, quan ens deia quepoden capgirar en un moment reserves per cobrir períodes tur- xi o no la hipòtesi de futur. Si es eren 2.400 milions d’euros elsdonat, en canviar l’entorn o la si- bulents com el que passem ara Però cal actuar abans de tenir la variés, per exemple, el percentat- que s’haurien d’esmerçar per pa-tuació econòmica. mateix. O sigui, que si el sistema pedregada a sobre. ge de cotització per jubilació, ara gar les pensions compromeses, és considerat insostenible ho era La CASS ha de disposar d’una molt baix, és obvi que canviarien es referia a un període de tempsLa tendència sembla que asse- tant al principi de funcionar la eina per saber les variacions dels les perspectives favorablement. més curt del que contempla l’es-nyala una reducció dels assala- CASS com ara. Fins i tot jo diria paràmetres que hi intervenen. Sobta veure que els pressupos- tudi, que eleva aquest compro-riats per cada jubilat. que més, ja que persones que no Avui hi ha eines informàtiques tos d’enguany no contemplen mís a 4.000 milions, segons el Són tantes les variables que hi havien cotitzat mai o molt poc que permeten anar-los corregint. uns ingressos més elevats per que ha transcendit.intervenen que només una peti- van tenir dret a pensions de jubi- Si creix l’esperança de vida, cal cotització. Fa la impressió queta evolució en un sentit o en un lació immediatament. corregir les cotitzacions i no es- hi ha més interès a retallar que Hi veu una intenció al darrere.altre, en una part o en cada una Segons el que afirmen molts perar 40 anys. a recaptar més per situar-nos a El premi Nobel d’economiad’elles, fa trontollar el pronòstic economistes, el llindar en què el nivells semblants als del nostre Paul Krugman, en relació amben positiu o en negatiu. sistema comença a no ser soste- ¿Quines mesures creu que es entorn europeu. les perspectives econòmiques Si, per exemple, minvés fins nible se situa en 2,5 assegurats poden prendre per mantenir També he de dir que força es- actuals, ha dit recentment quea tres el nombre d’assalariats ac- actius per cada un de passiu i el l’equilibri del sistema de pen- tudis anteriors, per sort, no han a mitjà termini no són magnífi-tius per cada jubilat, el sistema nostre sistema encara és lluny sions? encertat en els pronòstics. Crec ques però tampoc són terriblesseria en aquest cas, al meu en- d’aquestes xifres. En definitiva, Qualsevol variació futura en que seria bo que, una vegada i que a llarg termini se’ls prestatendre, igual de sostenible que tots els escenaris de futur, els op- els paràmetres que intervenen o penjat a la xarxa, el document massa atenció. A més, sobre la
  7. 7. Dilluns, 4 de febrer del 2013 andorra 7crisi econòmica conclou que els tati masià sar res més respecte al períodeproporciona una excusa per re- de carència, la nostra llei dema-tallar els programes socials, i so- na 60 mesos cotitzats dins dels 72vint fa la impressió que aquest és anteriors al traspàs de la personael seu vertader objectiu. assegurada. Això fa que molts vi- Krugman defensa que és hora dus no puguin gaudir de la pen-de centrar-se en l’estat de l’eco- sió de reversió vitalícia, ni tannomia, que segueix deprimida, i sols d’un capital pel valor delsel problema de l’atur a llarg ter- punts acumulats, si el traspàs demini. En resum, ens diu que pot- la persona difunta s’ha produïtser que obrim el paraigua quan abans d’arribar a la jubilació.comenci a ploure, no abans, i La nova llei també hauria decomencem per resoldre molts al- preveure de manera explícita eltres problemes que són prou im- caràcter sumatori del percentat-portants. ¿No seria millor atacar ge d’invalidesa que convergeixles causes que els efectes? en una mateixa persona per ac- cident laboral i no laboral i ma-Respecte a la CASS també s’ha laltia comuna i professional, perconegut que el personal gau- evitar que el càlcul per separatdeix de certs avantatges labo- no agregat perjudiqui la personarals. ¿Què n’opina? assegurada. També en aquest aspecte laCASS ha estat centre d’atenció, ¿I sobre les pensions no contri-sense tenir en compte que altresparapúbliques també els tenen “La majoria de pensions d’invalidesa corresponen a butives que van ser assumides pel fons de pensions?encara que siguin de diferent ín- graus mitjans o baixos, i per tant no són generoses” Les pensions no contributivesdole i valor econòmic. Han estat satisfetes pels fons de pensionsfruit de decisions dels diferents El president del consell d’administració de la graus una bona part d’elles són compatibles amb del 1968 al 2008 totalitzen 255consells d’administració, que Caixa Andorrana de Seguretat Social va asse- el treball remunerat. El més important que caldria milions. Si fossin retornats a lahan estimat que les plantilles els nyalar que les pensions d’invalidesa són mas- dilucidar és si per cadascuna de les categories CASS per l’Estat alleugeririen lesmereixien, malgrat que en al- sa generoses. ¿Comparteix la seva opinió? d’invalidesa i graus l’import de la pensió és sufici- arques del fons de pensions deguns casos el propòsit no tingués En relació amb les que atorgava la legislació ent per portar una vida digna, deixant de banda si jubilació i possiblement perme-una cobertura legal. anterior a l’any 2008 efectivament ho són, ja que són o no generoses respecte a les que atorgava trien sobreviure a aquest període Personalment opino que ara ja les diferents categories són calculades a partir la llei de la seguretat social anterior o respecte als de crisi sense haver de fer reta-són uns drets adquirits i el que de percentatges més alts sobre la mitjana del punts acumulats. llades. Una disposició transitòrias’imposa és que una llei equipa- salari percebut els darrers mesos. En l’ordena- podria preveure el retorn a ter-ri els drets i les obligacions dels ment legal anterior en matèria de seguretat social ¿És cert que a una part important dels pen- minis en deu o vint anys.empleats d’unes parapúbliques el càlcul era el mateix però a partir de percen- sionistes d’invalidesa se’ls ha prescrit el dreti les altres, ara molt dispars. Un tatges més baixos per cadascuna de les menys a millorar la remuneració que preveia el nou Es remarca que l’esperança dealtre debat diferent seria si s’ha nombroses categories d’invalidesa que hi havia text? vida s’allarga i per això les pen-de fer el mateix entre aquests i aleshores. Una disposició transitòria de la llei actual pre- sions públiques no es podenels funcionaris. Les pensions d’invalidesa en alguns casos te- veia que en el termini d’un any es podia advocar sostenir. nen poc a veure amb allò en què el beneficiari de per l’aplicació de la llei antiga o la llei nova, en Economistes com Miren Et-I parlant de la nova llei de la se- la prestació ha contribuït al sistema. Per deter- funció de la més beneficiosa, fent la sol·licitud xezarreta i Vicenç Navarro indi-guretat social, ¿què hauria d’in- minats alts graus d’invalidesa relativament també corresponent. És obvi que, en general, en el cas quen que les mitjanes estadísti-cloure respecte a l’actual? ho són de generoses, ja que la pensió d’invali- de les pensions d’invalidesa ho era. El que pas- ques d’esperança de vida no són A grans trets, seria desitjable desa resultant sovint supera amb escreix aquella sa és que la gent corrent no ens llegim el Butlletí representatives i són més aviatque respectés els drets adquirits, que a l’assegurat li hauria pogut correspondre Oficial del Principat d’Andorra. reflex d’una progressiva dismi-les expectatives dels assegurats, i pel nombre de punts acumulats. Cal tenir present Tampoc no van poder veure millorats els seus nució de la mortalitat infantilque el nou text s’adaptés al Codi que en arribar a la jubilació l’assegurat podrà triar emoluments els pensionistes que, abans del que no pas d’un allargament deeuropeu de seguretat social vi- entre la pensió que li correspondria per punts i la 2009, als 60 anys els van transformar la pensió l’esperança de vida. Per retardargent a Andorra des de l’1 de ge- que percep per invalidesa. d’invalidesa en pensió de jubilació, en lloc dels l’edat de jubilació no envelliremner del 2005. Només un exemple 65 anys com l’edat per passar d’un estatus a l’al- més tard. Cal donar pas als jovesper il·lustrar com actualment no ¿I la majoria de discapacitats estan en aques- tre que preveu la nova llei. O sigui, que es van perquè s’incorporin al mercat des’hi adapta. Mentre que el Codi ta situació avantatjosa? haver de conformar amb el càlcul antic sense po- treball, i per això les personeseuropeu de seguretat social, per La majoria de pensions d’invalidesa correspon der tenir opció al nou, que era més avantatjós, en grans els hem de fer lloc. Comtenir dret a la pensió de viduïtat, a graus mitjans i baixos d’invalidesa i aleshores considerar consolidat el dret i sense possibilitat més joves s’incorporin al mercatexigeix cinc anys de cotització sí que no són generoses, per bé que en aquests de revisió. laboral més sostenibles farem lesdel cònjuge difunt, sense preci- pensions. El Col·legi Oficial d’Economistes d’Andorra informa de la celebració de l’assemblea constituent del col·legi que tin- drà lloc a l’Hotel Roc Blanc, (Plaça Coprínceps, 5 AD700 Escaldes-Engordany), el proper 7 de febrer a les 20:30h en primera convocatòria i a les 21h en segona convocatòria www.coea.net Bonaventura Armengol 15, 6è – AD500 Andorra la Vella
  8. 8. 8 andorra DiLLUNS, 4 de febrer del 2013 medi ambientLa deixalleria del CTR va recepcionarmés de 9.500 tones de residus el 2012Com ja ha estat habitual altres anys, va ser el vidre dels envasos el material més abundant tati masià m. f. Andorra la Vella La tendència a l’alça enMés de 9.500 tones de residus, la recuperació d’envasosconcretament 9.507,11. Aquestaés la quantitat que va recepcio- es va continuarnar la deixalleria que es troba a registrant l’any passatles instal·lacions del Centre deTractament de Residus (CTR)al llarg de l’any passat. Com en El mes de novembreanys anteriors, és el vidre d’en- va ser quan es va donarvasos el material més abundanti, de fet, en els dotze mesos la recepció més elevadase’n va arribar a recepcionar en de material de tot l’anyaquesta planta 2.653,50 tones,una xifra que es troba en quanti-tats similars a les de l’any 2011. xalleria és el centre de recepció Amb 1.475 tones va ser la fus- dels residus especials i valorit-ta i altres residus d’aquest mate- zables de tot el país i el serveirial el que es va situar en segon s’ofereix als comerços, les ofici-lloc quant a la quantitat total. I nes, els tallers i les petites indús-els envasos lleugers, amb 1.039 La deixalleria que es troba a les instal·lacions del CTR va rebre més de 9.500 tones. tries amb llicència d’activitatstones, va ser el tercer tipus de re- econòmiques de tot Andorra.sidu més habitual, en quantitat, pus de material que més tones del 2011, 1.130 tones. És el se- van recuperar 744 tones, enfront Hi ha una llista de residusdels que es van rebre a la deixa- sumen destaquen, any rere any, gon any consecutiu, de fet, que de les 523,60 de l’any 2011. acceptats. De fet, abans de durlleria industrial de la Comella. el vidre i els envasos. També els aquest material registra una Per mesos, va ser el novembre un residu a la deixalleria s’haAquesta xifra, també, se situa en pneumàtics en desús és un ma- lleugera davallada respecte de quan es va registrar una quan- de trucar per demanar hora iquantitats similars a les del 2011 terial força abundant. Aquest l’any anterior. titat més elevada de residus una vegada allà els responsa-(1.033 tones), i confirma així la any, pel que fa al volum total, I una classe de material que recepcionats en aquesta planta bles avaluen si els residus quetendència a l’alça registrada en s’ha situat en quart lloc amb creix de manera destacada res- especialitzada, concretament arriben es corresponen amb elsels últims anys. un total de 1.035 tones, una xi- pecte de l’any anterior són els 976,52 tones. que són admissibles en aquesta Cal destacar que entre els ti- fra lleugerament inferior a la voluminosos, dels quals se’n Cal recordar que aquesta dei- instal·lació. conseqüÈncies de la nevada solidaritatReoberts els accessos amb IBO-Àfrica se sumaFrança després d’un dia a la Targeta solidària Redacció agències Andorra la Vella çambic, un país on el 44% de Redacció / agències. Andorra la Vella les morts d’infants menors de Una nova ONG s’ha incorpo- 5 anys estan relacionades ambEls accessos amb França a tra- rat a la llista d’entitats que es la malnutrició. Moçambic ésvés de la RN-22 es van reobrir beneficien del projecte Targe- un dels països més pobres delahir a les quatre de la tarda, ta solidària de MoraBanc, la planeta i ocupa el lloc 168 so-després que dissabte al matí les Fundació IBO-Àfrica. Es tracta bre 177 al rànquing de l’índexcondicions meteorològiques ad- d’una fundació privada i d’in- de desenvolupament humà.verses van obligar a un nou tall terès públic, sense ànim de La Targeta solidària de Mo-de circulació. El director de Pro- lucre, amb finalitats d’interès raBanc és una iniciativa que estecció Civil, Francesc Areny, va general i de caràcter benèfic. va posar en marxa l’any 2010informar que en principi les au- La voluntat dels fundadors és i en l’exercici passat va recap-toritats franceses havien previst contribuir al procés de desen- tar més de 105.000 euros entrel’obertura abans de les tres de volupament econòmic i social les aportacions dels clients i lala tarda, però finalment es van de comunitats i països que es del banc, que hi afegeix el ma-allargar una mica les tasques troben en vies de desenvolu- teix import que els donatiusde neteja de la carretera i de tirs pament. recaptats i el 50% dels arrodo-d’allaus. La Fundació IBO-Àfrica niments. D’altra banda, Areny va afegir ha presentat el projecte con- Tal com es va recordar enque en la jornada d’ahir també cret al qual es destinaran les l’acte per fer balanç de la re-es van fer baixar allaus a Arin- La circulació per la xarxa viària va ser ahir, encara, complicada. aportacions rebudes, tal com captació de l’any passat, cadasal i Soldeu i, a la tarda, també sol·licita el projecte solidari de any creix l’import recaptat, elals accessos d’Arcalís. El port viària es va anar recuperant la nova a les cotes altes, tot i que MoraBanc. En aquest cas els nombre de clients que hi parti-d’Envalira va continuar tancat normalitat durant el dia. segons les informacions facilita- diners es destinaran a la posa- cipen (actualment 5.300) i tam-ahir, segons les informacions de Fins ahir s’havien acumulat des per Vallnord la xifra podria da en funcionament d’un cen- bé les entitats que se’n benefi-Mobilitat. I a la resta de la xarxa entre 50 i 60 centímetres de neu arribar fins als 80 centímetres. tre de suport nutricional a Mo- cien, ara com ara vuit.
  9. 9. DILLUNS, 4 DE FEBRER DEL 2013 ANDORRA 9 AVINGUDA CARLEMANYEscaldes farà una reunió de TATI MASIÀpoble per exposar el projecteD’aquesta manera volen aclarir determinades informacions AGÈNCIES ESCALDES-ENGORDANY sentit que l’avinguda del Fener, al carrer Ciutat de Sabadell, que que ara és de sentit baixada, es convertirà en l’encreuamentEl Comú d’Escaldes-Engordany no canviï tota en sentit pujada. per entrar a la parròquia. A par-té previst celebrar una reunió de Així, s’ha acordat que sigui en tir d’ara els comuns d’Escaldes,poble el 19 d’aquest mes amb sentit nord fins al carrer Ciutat Andorra la Vella, Ordino i lal’objectiu d’explicar a la ciutada- de Sabadell i que la resta del car- Massana s’han de posar a treba-nia com s’ha elaborat el projecte rer continuï sent en sentit sud, llar perquè el carrer del Valiraper fer per a vianants l’avingu- perquè els vehicles conflueixin tingui dos sentits de circulació. El Comú vol aclarir els dubtes sobre la iniciativa.da Carlemany, “el perquè i elsnúmeros que ens han portat adecidir que és el millor per alturisme i per a aquesta artèriacomercial”, segons el cònsol me-nor, Marc Calvet. El cònsol vaafegir que han vist com “el mis-satge s’ha anat disgregant i queestà sortint informació que no ésverídica”, i assegura que no hihaurà cap nou impost que haginde pagar els veïns. La reunió serà a les deu dela nit i s’hi explicarà el projectevistes les dificultats que s’hantrobat per poder fer arribar elmissatge. Calvet va insistir queels veïns no hauran d’assumir elcost de la iniciativa. A més a més, va destacar queno sap si les informacions queno són del tot verídiques les està Mobilitat avala els canvis de circulació que es volen fer per tancar l’avingudadifonent l’associació que s’hacreat en contra de la iniciativa,però que en tot cas volen “ex-plicar de manera pausada tot elque es pretén fer”. De fet, el cònsol menor veudifícil poder convèncer el col-lectiu que es mostra en contra dela decisió, tot i que va destacarque sempre hi han mantingut eldiàleg i fins i tot els han propo-sat de no tancar d’una manerapermanent de seguida sinó ferpetites transicions de dos o tresmesos, però tampoc ho han vistbé. Calvet es va mostrar conven-çut que “l’experiència farà quecanviïn d’opinió”, i respecte a lademanda que han fet al cap deGovern perquè intercedeixi enla decisió, va dir que a ell no lisembla malament que ho facin ique no hi veu cap problema. D’altra banda, divendres elComú va rebre l’últim informede Mobilitat, que avala els can-vis de circulació que es volen ferper tancar l’avinguda i dóna elvistiplau als canvis demanatsper Escaldes-Engordany, en el
  10. 10. 10 ANDORRA DILLUNS, 4 DE FEBRER DEL 2013 ESCALDES-ENGORDANY ANDORRA LA VELLA / ESCALDES Els Encants de Sant Antoni El concurs de comparses de Carnestoltes repartirà recapten 4.780 euros 1.000 euros en premis La quantitat, com és tradicional, es destinarà íntegrament a Càritas REDACCIÓ TATI MASIÀ ANDORRA LA VELLA AGÈNCIES ANDORRA LA VELLA La rua de Carnaval El Comú d’Andorra la Vella i començarà a la plaça Els tradicionals Encants de Sant el d’Escaldes-Engordany re- Antoni d’Escaldes-Engordany partiran 1.000 euros en premis Guillemó i acabarà a la van tenir lloc ahir al pavelló pel concurs de comparses de sala del Prat del Roure del Prat Gran i hi van assistir Carnestoltes. Les dues cor- un centenar de persones. L’acte poracions, que organitzen el també va tenir la presència de concurs i la rua de Carnaval de xi Leiva. La rua començarà a la cònsol major de la parròquia, forma conjunta per tretzè any, les cinc de la tarda a la plaça Trini Marín; el cònsol menor, concediran un primer premi Guillemó d’Andorra la Vella i Marc Calvet, i altres membres de 400 euros, un segon de 250 continuarà per les avingudes de l’equip comunal, així com el i un tercer de 150, a més d’un Príncep Benlloch i Meritxell, cap de Govern, Antoni Martí. premi a la millor coreografia passarà a Escaldes-Engordany Després de subhastar setze de 200 euros. La rua de Carna- per Carlemany i acabarà a la lots amb orella, coca, bull o peus val, que tindrà lloc aquest dis- sala del Prat del Roure. de porc, la recaptació ha estat de sabte, sortirà de la capital per En el concurs de comparses, 4.780 euros, lluny dels 7.750 de acabar a Escaldes-Engordany. que té el període d’inscrip- l’any passat i els 8.600 del 2011. Les activitats amb motiu del ció obert fins al 7 de febrer, hi La quantitat recollida, com és Carnaval començaran el diven- poden participar persones de tradicional, es destinarà íntegra- dres 8 de febrer amb la penja- totes les edats i la temàtica és ment a Càritas. Els Encants han tingut lloc enguany al pavelló del Prat Gran. da del Carnestoltes a les set del lliure. Està prevista també una Els Encants de Sant Antoni vespre a l’avinguda Meritxell, festa infantil de disfresses el s’havien de celebrar a la plaça set els lots subhastats, entre els De la recaptació, 4.280 euros amb la lectura del pregó de dilluns 11, a les 17.30, a la sala de l’església de Sant Pere Màrtir, quals s’hi podien veure orelles s’han recollit de la subhasta di- Carnestoltes. Dissabte se cele- Prat del Roure d’Escaldes. El com és tradicional, però aquest i peus de porc, embotits i coca recta dels setze lots, mentre que brarà el concurs de comparses dimarts 12 de febrer tindrà lloc any s’han hagut de fer a dins del masegada. El preu dels lots ha el dissetè s’ha rifat amb la venda i de coreografies, que acabarà el judici i la crema de Carnes- pavelló del Prat Gran a causa oscil·lat entre els 170 i els 400 de cent tiquets, a un preu de cinc amb una botifarrada popular toltes a la plaça Guillemó i es de la neu. En total han estat dis- euros. euros la participació. i un concert del cantautor Pat- farà una sardinada. CARNAVAL CONVOCATÒRIA DE LA JUNTA GENERAL DE LA SOCIETAT DISTRIBUCIONS P.C.D., SL Activitats per als joves d’Encamp Mitjançant la present s’informa que s’ha convocat REDACCIÓ la Junta General Extraordinària de la societat ANDORRA LA VELLA DISTRIBUCIONS P.C.D., SL per al proper dia 20 de febrer del 2012, a les 11.00 hores (primera L’Espai Jove d’Encamp ha or- convocatòria), als despatxos de la IMMOBILIÀRIA ganitzat per als dies 14 i 15, a ESTEL BLAU, situats al c/ del Solà, número 3, edifici l’alberg de la Baronia, la sortida Sol, local A, d’Encamp, a fi i efecte de deliberar i Carnaval 2013. L’activitat està pensada per a quinze joves d’en- adoptar els acords que siguin oportuns en relació tre 12 i 17 anys. L’àrea de Jovent amb els assumptes ha organitzat una segona activi- establerts a l’ORDRE DEL DIA següent: tat, que porta per títol Coneixent 1.- Dissolució de la societat. el Japó, per a 50 nens de 6 a 11 anys del 12 al 15 de febrer. 2.- Nomenament del liquidador.GUIA DE SERVEIS Monedes, joies usades, trencades, rellotges, peces d’ortodòncia... 24 k, 18 k, 14 k, 12 k 9 k i plata Vine i comprova que NOSALTRES SOM ELS QUE + PAGUEM Av. Bonaventura Riberaygua, 6 Andorra la Vella (a 50 m d’antics bombers)
  11. 11. DILLUNS, 4 DE FEBRER DEL 2013 PUBLICITAT 11 LIUREB UFET L CAD A DIA PREU: 11,5))0 € SS LÒ LÒ ((IGI INC IGI INC IT IT OBER OBERT A LA N ES T A LA N R ES DR DIVEND ,, DIVEN DIJOUS DIJOUS E ID ID ISSABT E ISSABT Obert a la nit dijous divendres i dissabte Tast i aperitiu ESP ECIAL RSARIS gratisANIVE PS I GRU : 12,5)0 € PREU INCLÒS I (IG I S TOT INCLÒ Ctra. Os de Civís · AD600 · Aixovall · Principat d’Andorra · Tel.: +376 816 256 / 359 817

×