Your SlideShare is downloading. ×
0
PORTAL CLOS
PORTAL CLOS
PORTAL CLOS
PORTAL CLOS
PORTAL CLOS
PORTAL CLOS
PORTAL CLOS
PORTAL CLOS
PORTAL CLOS
PORTAL CLOS
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

PORTAL CLOS

179

Published on

Poemes de Raül Vidal. Piqueu dins l'espai en blanc i podreu llegir el poema.

Poemes de Raül Vidal. Piqueu dins l'espai en blanc i podreu llegir el poema.

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
179
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
7
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. PORTAL CLOS (1994-1995)   Autor: Raül Vidal. Primer premi de poesia revista "DISE" 1996. Universitat de València.
  • 2. Portal clos   I Et reproduïsc a tots els meus moviments, moviments que em toquen i que em faig sentir sobre tot el cos. No és prou voler que vingues, i voler-te esperar.
  • 3. II   Portal clos. Silenci i safareig. Broll del temps entre argelagues. Dignitat índia de clivelles, dignitat índia de séquies: Astre negre de la pell, mans de sal i assagadors. Cíclop; consciència de la remor: una anella hi pica al terra perquè s'obriga la porta.
  • 4. III   Abeurador de la nit, safareig de la consciència, l'estral en alt, passa una animeta.
  • 5. Cambres d'espills I Els mateixos dies tornen en forma de cercle, les mateixes hores i minuts, com els anells d'un arbre. No obstant, recolze el meu cap sobre el teu pit, i cloc els ulls.
  • 6. II   Tornes al nadó tremolós que vares esser, amb la manifestació dels braços i la ràbia, amb el plor i el nervi desbocat, feble i sol, saliva i cendra safareig de la naixença, saliva i cendra, safareig de la creixença, el dictat de l'aigua, el so elemental de tota vida.
  • 7. III Lentament has deixat caure el tacte i la cremor al semblant d'unes mans buides, sobre la pedra fosca d'aquella estança, i has vist el reflex del teu cos al fons de vidre tebi i transparent pensant en l'existència de la teua saliva i d'aquelles paraules que has recordat amb un glop de furiós present sense voler ni deturar-te a esbrinar les infinites veritats que conté una espurna d'aigua, o si escau, també de foc, l'espurna de tot cos deforme.
  • 8. IV   Hi ha sempre un ponent qui tancarà violenta la porta mentre poes per la teua boca la vida, no sempre els mots faran la justícia per definir la mar malalta, mentre a qualsevol racó de ta casa et grates silent els peus com a primer pas de la consciència i els sentits. Recorda-ho.
  • 9. V   N'hi ha la ignorància. Fixa't en l'esmolat ganivet qui talla la creïlla en rodanxes. Fixa't en les teues mans qui s'articulen, en la força de l'eina, en la feblesa de la mà qui pot ser nafrada, el mateix tubercle, la claror de la seua carn quan la fulla passa tallant per baix, com un tauró a les aigües.
  • 10. Pensa, com ara, en la por que tan calles. No cal que destries els monstres puix que tots són veritats. En davallar l'atzucac, tanca tot l'espai de la visió una cara ferma de fusta. Al cap, xafigues la cruïlla dels braços, la carn, les aixelles, la suor. Mai serà una casualitat el silenci, ni el silenci.

×