TEMA 0: Introducció al coneixement geogràfic 2on de Batxillerat. Geografia . Ies Antoni Llidó.  Xàbia. Professora: Vicenta...
Què és la Geografia? La paraula Geografia ve del grec i etimològicament significa: Geo: terra Graphos: descripció És la ci...
Què és l’espai geogràfic? Està constituït per l’espai físic o ecosistema natural(tema d’estudi de la geografia física) i p...
La geografia com a ciència Geografia física: Geomofologia Climatologia Hidrologia Edafologia (sòls) Biogeografia Geografia...
Característiques de l’espai geogràfic <ul><li>Pot ser descrit, analitzat i explicat a  diferents escales </li></ul>: <ul><...
<ul><li>Pot ser descrit, analitzat i explicat a  diferents escales </li></ul>
Els procediments geogràfics <ul><li>Els procediments de treball més habituals de la geografia són: </li></ul><ul><li>La  l...
LA XARXA GEOGRÀFICA La  localització : és un dels principis bàsics de la Geografia. Utilitzem una xarxa de línees imaginàr...
Els  paral·lels  són cercles perpendiculars a l’eix terrestre que van disminuint a mesura que s’ aproximen als pols. El pa...
Meridians Els  meridians  són semicercles que van de pol a pol. Tots mesuren igual. El meridià principal és el  meridià de...
La  representació  de l’espai geogràfic: LA CARTOGRAFIA <ul><li>Un mapa és la representació de la superfície esfèrica de l...
c) Representar un espai tridimensional (realitat) sobre un espai bidimensional (mapa). CARTOGRAFIA b) Dibuixar una superfí...
L’esfera és una figura geomètrica que no es pot desenrotllar (transformar en un pla).  Al ser la Terra esfèrica, no hi ha ...
Sistemes de projeccions
Altres sistemes de projecció - Projecció equivalent d’Aitoff  Projecció pseudo cònica de Bonne Projecció sinusoidal de San...
La projecció com a deformació de la realitat <ul><li>Projeccions conformes : representen la esfera respectant la  forma , ...
La nova cartografia Darrerament s’han produït avenços molt significatius gràcies al desenvolupament de la fotografia aèria...
<ul><ul><li>Sistemes de posicionament:  Sistemes de satèl·lits en òrbites estacionàries sobre la Terra que emeten senyals ...
<ul><ul><li>Cartografia informatitzada:  La informàtica aplicada a la cartografia ha permès incorporar moltes dades en els...
Un mapa té dues dimensions, amplària i profunditat, mentre que en la realitat n’existeixen tres, ja que també tenim l’altu...
Per a representar la altura en els mapes es poden utilitzar diversos sistemes. Els més comuns són:  Mapes d’isopletes  o c...
A partir de les corbes de nivell d’un mapa es poden realitzar talls topogràfics, que no són més que un gràfic on en l’eix ...
L’escala <ul><li>És la proporció que existeix entre una longitud mesurada sobre el mapa i la longitud corresponent a la re...
Aquesta escala indica que a cada unitat de mesura (cm, mm, etc.) comptada sobre el mapa li corresponen 50000 unitats de la...
<ul><li>A  major  escala,  major  és el detall en que es representa la realitat. </li></ul>Trípoli, 1943 ( 1:7500)
<ul><li>A  menor  escala,  menor  és el detall en que es representa la realitat. </li></ul>Santander, 1:50000 (MTN) Santan...
<ul><li>Signes convencionals : </li></ul><ul><ul><li>Símbols que serveixen per a representar els elements de la superfície...
L’ explicació  i  interpretació  de les fonts d’informació  <ul><li>Les fonts d’informació dels geògrafs poden ser: </li><...
Els mapes <ul><li>Un mapa és la representació de la superfície esfèrica de la Terra sobre un pla.  </li></ul><ul><li>Els m...
Els mapes bàsics: Mapa Topogràfic Nacional Proporciona informació detallada dels elements físics i els elements que se sit...
Els mapes temàtics: de coropletes Els mapes de  coropletes  assenyalen valors mitjans d’unitats de superfície Utilitza col...
Els mapes temàtics corocromàtics Els mapes  corocromàtics  utilitzen un color en determinades zones per assenyalar qualita...
Els mapes temàtics d’isolínies Els mapes  d’isopletes o isolínies  usen línies corbes que uneixen punts d’igual valor Isoh...
Els mapes temàtics de fluxos Els mapes  de fluxos o fletxes  s’utilitzen per manifestar la direcció d’un flux. Mostren l’o...
Els mapes temàtics de figures Els mapes  de figures  utilitzen esferes o quadrats. La seua grandària és proporcional al se...
Els mapes temàtics de diagrames Els mapes  de diagrames  superposen diagrames en una unitat de superfície per mostrar visu...
Els mapes temàtics anamòrfics o distorsionats Els mapes anamòrfics  canvien la grandària real dels espais per fer-la propo...
Els gràfics <ul><li>Un gràfic és una representació visual feta a partir d’elements geomètrics (línees, cercles, etc...) d’...
Els gràfics lineals Normalment s’usen per a estudiar la evolució d’un o diversos fenòmens en un període de temps. La varia...
Els gràfics de barres Els gràfics de barres són útils per a comparar fenòmens en diverses unitats espacials o temporals.  ...
Els gràfics sectorials Aquest tipus de gràfic s’utilitza per a estudiar la composició d’un fenomen. El cercle complet (360...
Els climogrames És la combinació d’un gràfic de barres (precipitacions) i un lineal (temperatures). Per a evitar confusion...
Els histogrames La piràmide de població és un tipus de gràfic de barres denominat histograma  La piràmide de població ens ...
La clisèrie Representació gràfica de la distribució esglaonada dels tipus de vegetació en les zones muntanyoses ocasionada...
Les taules estadístiques Les taules estadístiques són sèries numèriques que informen sobre el valor d’una o  més variables...
Fonts audiovisuals: les fotografies Les noves tecnologies han permès que tinguem visions, perspectives i informació de l’e...
Les fonts escrites
Les fonts informàtiques Un Sistema de Información Geográfica (SIG o GIS, en su acrónimo inglés) es una integración organiz...
Materials utilitzats <ul><li>Introducció al coneixement geogràfic. Power point. Escoles Píes. Santa Anna, Mataró. </li></u...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Tema 0

2,319

Published on

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
2,319
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
11
Actions
Shares
0
Downloads
51
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Tema 0

  1. 1. TEMA 0: Introducció al coneixement geogràfic 2on de Batxillerat. Geografia . Ies Antoni Llidó. Xàbia. Professora: Vicenta Maria Ros
  2. 2. Què és la Geografia? La paraula Geografia ve del grec i etimològicament significa: Geo: terra Graphos: descripció És la ciència que descriu el món on vivim i explica les interrelacions entre l’ésser humà i el medi físic Té una metodologia pròpia per observar, localitzar i interpretar els fenòmens objecte d’estudi <ul><li>Es divideix en 3 àrees bàsiques: </li></ul><ul><ul><li>Geografia física : Estudia els elements i fenòmens naturals que donen lloc als paisatges terrestres. Es fonamenta molt en coneixements de la geologia, biologia, meteorologia, ... </li></ul></ul><ul><ul><li>Geografia humana : Analitza les relacions entre els individus i l’entorn natural. Es relaciona amb la sociologia, demografia, economia, història, ... </li></ul></ul><ul><ul><li>Geografia regional : Aplica de manera integrada la geografia física i humana a un territori que por ser continental, estatal, local, ... </li></ul></ul>
  3. 3. Què és l’espai geogràfic? Està constituït per l’espai físic o ecosistema natural(tema d’estudi de la geografia física) i per l’espai social o humanitzat (tema d’estudi de la geografia humana). És l’objecte d’estudi de la geografia
  4. 4. La geografia com a ciència Geografia física: Geomofologia Climatologia Hidrologia Edafologia (sòls) Biogeografia Geografia humana: G. de la població G. Econòmica G. Urbana G. Social G. Política CAMPS D’ESTUDI <ul><li>El geògraf és un professional amb capacitat d’observació, relació i síntesi. Professionalment és molt polivalent. </li></ul><ul><li>Algunes tasques: </li></ul><ul><ul><li>Cartografia </li></ul></ul><ul><ul><li>Meteorologia </li></ul></ul><ul><ul><li>Planificació territorial </li></ul></ul><ul><ul><li>Estudis demogràfics </li></ul></ul><ul><ul><li>Urbanisme </li></ul></ul><ul><ul><li>Teledetecció </li></ul></ul><ul><ul><li>Estudis d’impacte ambiental i gestió ambiental </li></ul></ul><ul><ul><li>Prevenció de riscos de catàstrofes naturals </li></ul></ul><ul><ul><li>Planificació i estudi de la localització d’activitats econòmiques </li></ul></ul>
  5. 5. Característiques de l’espai geogràfic <ul><li>Pot ser descrit, analitzat i explicat a diferents escales </li></ul>: <ul><li>És localitzable per les seues coordenades geogràfiques </li></ul><ul><li>Es pot representar </li></ul><ul><li>És únic, però pot organitzar-se en conjunts homogenis </li></ul><ul><li>Es separa d’altres espais per àrees de transició </li></ul><ul><li>Es forma a partir de les relacions entre el medi físic i les societats humanes </li></ul><ul><li>Està en constant evolució </li></ul>
  6. 6. <ul><li>Pot ser descrit, analitzat i explicat a diferents escales </li></ul>
  7. 7. Els procediments geogràfics <ul><li>Els procediments de treball més habituals de la geografia són: </li></ul><ul><li>La localització de l’espai geogràfic: la xarxa geogràfica i les coordenades </li></ul><ul><li>La representació de l’espai geogràfic: la cartografia, l’escala, la projecció... </li></ul><ul><li>La explicació i interpretació de les fonts d’informació </li></ul>
  8. 8. LA XARXA GEOGRÀFICA La localització : és un dels principis bàsics de la Geografia. Utilitzem una xarxa de línees imaginàries que formen uns eixos de coordenades . Aquestes línees són els paral·lels i els meridians . Sobre la xarxa geogràfica es mesuren les coordenades geogràfiques : longitud i latitud . La localització de l’espai geogràfic:
  9. 9. Els paral·lels són cercles perpendiculars a l’eix terrestre que van disminuint a mesura que s’ aproximen als pols. El paral·lel major és l’ Equador , que divideix la Terra en dos hemisferis iguales. Paral·lels Latitud Sobre els paral·lels es mesura la latitud . És l'angle que forma el paral·lel sobre el qual està el lloc que volem localitzar amb l’Equador ( paral·lel 0º ). La latitud es mesura des de 0º a 90º (1º = 60’; 1’ = 60’’), tant al nord com al sud de l’Equador.
  10. 10. Meridians Els meridians són semicercles que van de pol a pol. Tots mesuren igual. El meridià principal és el meridià de Greenwich (meridià 0º). Longitud Sobre els meridians es mesura la longitud . És l’angle que forma el meridià sobre el qual està el lloc que pretenem localitzar amb el meridià de Greenwich (0º). La longitud es mesura des de 0º a 180 º (1º = 60’; 1’ = 60’’), tant a l’Est com a l’Oest del meridià de Greenwich.
  11. 11. La representació de l’espai geogràfic: LA CARTOGRAFIA <ul><li>Un mapa és la representació de la superfície esfèrica de la Terra sobre un pla. Per a la seua realització es requereix: </li></ul><ul><li>Un sistema de projecció : és un mètode per a traslladar la xarxa geogràfica a un pla. </li></ul><ul><li>Una escala : és la relació entre una longitud mesurada sobre el mapa i la que té en la realitat. </li></ul><ul><li>A més a més, la representació de l’espai tridimensional sobre un bidimensional es resol gràcies als sistemes topogràfics. </li></ul>Cartografia és la ciència que s’encarrega de l’estudi, anàlisi i elaboració de mapes i plànols .
  12. 12. c) Representar un espai tridimensional (realitat) sobre un espai bidimensional (mapa). CARTOGRAFIA b) Dibuixar una superfície esfèrica (terra) a un espai pla (mapa). <ul><li>Traslladar un espai real gran a un espai dibuixat xicotet </li></ul>PROBLEMES SOLUCIONS ESCALA PROJECCIÓ TOPOGRÀFIC
  13. 13. L’esfera és una figura geomètrica que no es pot desenrotllar (transformar en un pla). Al ser la Terra esfèrica, no hi ha forma de representar-la directament sobre un pla. ¿? Per a representar-la en el mapa, utilitzem els sistemes de projecció : mètodes que permeten traslladar la superfície esfèrica terrestre a un pla o a altra superfície que pot desenrotllar-se (un cilindre o un con). La projecció Esfera Cubo Cono
  14. 14. Sistemes de projeccions
  15. 15. Altres sistemes de projecció - Projecció equivalent d’Aitoff Projecció pseudo cònica de Bonne Projecció sinusoidal de Sansson Flansteed Projecció interrompuda de Goode
  16. 16. La projecció com a deformació de la realitat <ul><li>Projeccions conformes : representen la esfera respectant la forma , però no la superfície. </li></ul><ul><li>Projeccions equivalents : respecten la superfície de les àrees, però no les seues formes. </li></ul><ul><li>Projeccions equidistants : mantenen la distancia real entre els distints punts del mapa. </li></ul>Projecció conforme: Mercator Projecció equivalent: Peters
  17. 17. La nova cartografia Darrerament s’han produït avenços molt significatius gràcies al desenvolupament de la fotografia aèria, als satèl·lits artificials i a la informàtica. <ul><ul><li>Teledetecció: Percepció remota mitjançant l’ús de satèl·lits artificials. Van equipats amb radars, sensors infrarojos o càmeres digitals. Tenen múltiples possibilitats d’ús: seguiments de fenòmens, incendis, sequeres, sediments dels rius, ... </li></ul></ul>
  18. 18. <ul><ul><li>Sistemes de posicionament: Sistemes de satèl·lits en òrbites estacionàries sobre la Terra que emeten senyals de manera coordinada. Els sistema GPS n’és el més utilitzat, però està sota control dels EUA. La UE impulsa el projecte Galileu en la mateixa línia. </li></ul></ul>
  19. 19. <ul><ul><li>Cartografia informatitzada: La informàtica aplicada a la cartografia ha permès incorporar moltes dades en els mapes. Els mapes poden ser de gran precisió. </li></ul></ul><ul><ul><li>Sistemes d’informació geogràfica: És una aplicació informàtica consistent en una base de dades que es pot relacionar amb un mapa digital. </li></ul></ul>
  20. 20. Un mapa té dues dimensions, amplària i profunditat, mentre que en la realitat n’existeixen tres, ja que també tenim l’altura. AMPLÀRIA PROFUNDITAT Nivell del mar ALTURA MAPA: dues dimensions REALITAT: tres dimensions La topografía AMPLÀRIA PROFUNDITAT
  21. 21. Per a representar la altura en els mapes es poden utilitzar diversos sistemes. Els més comuns són: Mapes d’isopletes o corbes de nivell, que uneixen punts amb les mateixes altures Mapes corocromàtics , on cada interval d’altura es representa amb un color diferent; allò més usual és utilitzar un degradat des del verd en les zones baixes fins el marró fosc en les muntanyes, i el violeta o blanc per a les zones cobertes de gel. La topografia: formes de representació del relleu
  22. 22. A partir de les corbes de nivell d’un mapa es poden realitzar talls topogràfics, que no són més que un gràfic on en l’eix vertical es localitzen les altures i en l'horitzontal els llocs per on passa la corba de nivell. Unint els punts apareix el perfil del relleu . La topografia: perfil topogràfic Mapa topogràfic (no es correspon amb el tall de la dreta)
  23. 23. L’escala <ul><li>És la proporció que existeix entre una longitud mesurada sobre el mapa i la longitud corresponent a la realitat. </li></ul><ul><ul><li>Pot ser: </li></ul></ul><ul><ul><li>Escala numèrica (1:50000, 1:25000, etc.) </li></ul></ul><ul><ul><li>Indica la relació entre la realitat i el mapa en forma de quocient, el numerador és la distància sobre el mapa i el denominador la distància en la realitat. </li></ul></ul><ul><ul><li>Escala gràfica : Segment graduat que indica la proporció. </li></ul></ul>
  24. 24. Aquesta escala indica que a cada unitat de mesura (cm, mm, etc.) comptada sobre el mapa li corresponen 50000 unitats de la mateixa mesura en la realitat. Si la distancia entre el Pico Mirador i el Cortijo de los Encinares són 3 cm sobre el mapa, en la realitat seran 150000; o, 1500 m. Escala numérica: 1:50000 - CAL RECORDAR QUE: <ul><li>Parlem de gran escala quan el denominador és xicotet: 1:25, 1:100, 1:5000, 1:10.000 </li></ul><ul><li>Parlem de xicoteta escala quan el denominador és gran: 1:100000, 1:200000, 1:1000000… </li></ul>
  25. 25. <ul><li>A major escala, major és el detall en que es representa la realitat. </li></ul>Trípoli, 1943 ( 1:7500)
  26. 26. <ul><li>A menor escala, menor és el detall en que es representa la realitat. </li></ul>Santander, 1:50000 (MTN) Santander, 1:1000000 Santander, 1:200000
  27. 27. <ul><li>Signes convencionals : </li></ul><ul><ul><li>Símbols que serveixen per a representar els elements de la superfície terrestre </li></ul></ul><ul><ul><li>Aquests signes convencionals s’expliquen en la llegenda del mapa </li></ul></ul>Els mapes especifiquen la seva orientació generalment mitjançant la rosa dels vents, que indica on és el Nord en el mapa.
  28. 28. L’ explicació i interpretació de les fonts d’informació <ul><li>Les fonts d’informació dels geògrafs poden ser: </li></ul><ul><ul><li>Segons la procedència: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Directes </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Indirectes </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Segons la tipologia: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Cartogràfiques </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Gràfiques </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Estadístiques </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Escrites </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Audiovisuals </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Informàtiques </li></ul></ul></ul><ul><li>Per a poder obtenir tota la informació possible de les fonts, és fonamental seguir unes pautes d'anàlisis del seu contingut. Aquests són els passos a seguir: </li></ul><ul><li>Aspectes generals </li></ul><ul><ul><li>Identificació del tipus de font </li></ul></ul><ul><ul><li>Fenomen geogràfic que representa </li></ul></ul><ul><ul><li>Espai, data i procedència de la font </li></ul></ul><ul><li>Comentari </li></ul><ul><ul><li>Definició del fenomen geogràfic </li></ul></ul><ul><ul><li>Caracterització de l’evolució o distribució </li></ul></ul><ul><ul><li>Explicació del fenomen </li></ul></ul><ul><ul><li>Comparació amb altres països </li></ul></ul><ul><ul><li>Previsibles tendències </li></ul></ul>
  29. 29. Els mapes <ul><li>Un mapa és la representació de la superfície esfèrica de la Terra sobre un pla. </li></ul><ul><li>Els mapes poden ser: </li></ul><ul><ul><li>Bàsics (fotografies aèries, imatges de satèl·lits, mapes topogràfics) </li></ul></ul><ul><ul><li>Temàtics: sobre un mapa bàsic es representa un fenomen geogràfic concret </li></ul></ul>
  30. 30. Els mapes bàsics: Mapa Topogràfic Nacional Proporciona informació detallada dels elements físics i els elements que se situen sobre un paisatge Utilitzen escales molt grans per representar superfícies molt menudes El relleu és representat amb corbes de nivell o tintes hipsomètriques Els aspectes humans es dibuixen amb signes especials
  31. 31. Els mapes temàtics: de coropletes Els mapes de coropletes assenyalen valors mitjans d’unitats de superfície Utilitza colors i trames de major o menor intensitat per representar la importància del fet
  32. 32. Els mapes temàtics corocromàtics Els mapes corocromàtics utilitzen un color en determinades zones per assenyalar qualitats d’un fet geogràfic (litologia, climes, terres cultivables, hàbitat...)
  33. 33. Els mapes temàtics d’isolínies Els mapes d’isopletes o isolínies usen línies corbes que uneixen punts d’igual valor Isohietes Isotermes Isobares Mapa de isopletas
  34. 34. Els mapes temàtics de fluxos Els mapes de fluxos o fletxes s’utilitzen per manifestar la direcció d’un flux. Mostren l’origen i el destí i el grossor és proporcional al volum.
  35. 35. Els mapes temàtics de figures Els mapes de figures utilitzen esferes o quadrats. La seua grandària és proporcional al seu valor
  36. 36. Els mapes temàtics de diagrames Els mapes de diagrames superposen diagrames en una unitat de superfície per mostrar visualment una informació de dades quantificades
  37. 37. Els mapes temàtics anamòrfics o distorsionats Els mapes anamòrfics canvien la grandària real dels espais per fer-la proporcional al fet que cartografien
  38. 38. Els gràfics <ul><li>Un gràfic és una representació visual feta a partir d’elements geomètrics (línees, cercles, etc...) d’una sèrie de dades estadístiques. </li></ul><ul><li>La utilitat dels gràfics està en la facilitat que proporciona per a la comprensió del fenomen estudiat. </li></ul><ul><li>Depenent del nombre de variables a representar, de les característiques i de l’objectiu d’allò a investigar s'utilitzarà un tipus o altre de gràfics. </li></ul>
  39. 39. Els gràfics lineals Normalment s’usen per a estudiar la evolució d’un o diversos fenòmens en un període de temps. La variable temps es representa en l’eix horitzontal, mentre que les dades estudiades es mesuren prenent com a referència l’eix vertical. En un gràfic lineal se poden representar diverses variables per a comparar-les.
  40. 40. Els gràfics de barres Els gràfics de barres són útils per a comparar fenòmens en diverses unitats espacials o temporals. Sobre un eix cartesià la variable estudiada se situa sobre l’eix horitzontal, mentre el vertical serveix per a localitzar la mesura. Hi ha variacions dels gràfics de barres. N’hi ha de verticals, horitzontals, compostos...
  41. 41. Els gràfics sectorials Aquest tipus de gràfic s’utilitza per a estudiar la composició d’un fenomen. El cercle complet (360 º) suposa el 100 % del fenomen estudiat, mentre que cadascuna de les parts que composen el fenomen es representa mitjançant sectors els angles dels quals són proporcionals al percentatge de participació d’aquesta part en el total.
  42. 42. Els climogrames És la combinació d’un gràfic de barres (precipitacions) i un lineal (temperatures). Per a evitar confusions es col·loca l’eix que mesura les precipitacions a l’esquerre i el de les temperatures a la dreta. El valor numèric de les precipitacions sempre haurà de ser el doble que el de les temperatures, per a poder observar d’una ullada els mesos secs (són aquells les barres dels quals queden per sota de les línies de la temperatura).
  43. 43. Els histogrames La piràmide de població és un tipus de gràfic de barres denominat histograma La piràmide de població ens permet estudiar l’estructura demogràfica de la població en un moment concret.
  44. 44. La clisèrie Representació gràfica de la distribució esglaonada dels tipus de vegetació en les zones muntanyoses ocasionada per l’ augment d’altitud i l’efecte del clima. En l’eix vertical es mesura l’altitud de la muntanya i sobre l'horitzontal es dibuixa un perfil topogràfic sobre el qual amb dibuixos o colors es mostra la varietat de la vegetació.
  45. 45. Les taules estadístiques Les taules estadístiques són sèries numèriques que informen sobre el valor d’una o més variables. Permeten fer càlculs i utilitzar-los per a confeccionar mapes o gràfics. Les taules estadístiques poden ser simples (una sola variable) o múltiples (diverses variables).
  46. 46. Fonts audiovisuals: les fotografies Les noves tecnologies han permès que tinguem visions, perspectives i informació de l’espai geogràfic impensables fins no fa molt Aérea Ortoimatge Satèl·lit
  47. 47. Les fonts escrites
  48. 48. Les fonts informàtiques Un Sistema de Información Geográfica (SIG o GIS, en su acrónimo inglés) es una integración organizada de hardware, software y datos geográficos diseñado para capturar, almacenar, manipular, analizar y desplegar en todas sus formas la información geográficamente referenciada con el fin de resolver problemas complejos de planificación y gestión
  49. 49. Materials utilitzats <ul><li>Introducció al coneixement geogràfic. Power point. Escoles Píes. Santa Anna, Mataró. </li></ul><ul><li>El espacio geográfico y los procedimentos geogràficos. Power point de Sergi Sanchís Torres. </li></ul><ul><li>Buzo Sánchez, Isaac. Recursos de Ciencias Sociales. Geografía e Historia. </li></ul><ul><li>Gallego, Empar. Materials i recursos de Geografia (web www.iacare.es ). </li></ul><ul><li>Llibre de text de l’editorial Anaya. </li></ul>
  1. ¿Le ha llamado la atención una diapositiva en particular?

    Recortar diapositivas es una manera útil de recopilar información importante para consultarla más tarde.

×