• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content

Loading…

Flash Player 9 (or above) is needed to view presentations.
We have detected that you do not have it on your computer. To install it, go here.

Like this presentation? Why not share!

Revolució industrial

on

  • 3,141 views

 

Statistics

Views

Total Views
3,141
Views on SlideShare
2,846
Embed Views
295

Actions

Likes
0
Downloads
60
Comments
0

1 Embed 295

http://vicentaros.wordpress.com 295

Accessibility

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Revolució industrial Revolució industrial Presentation Transcript

    • Professora: Vicenta Mª Ros
    • Quines preguntes ens fem? QUÈ ÉS? (definició) ON ES DÓNA? PERQUÈ ÉS IMPORTANT? (lloc d’origen i expansió) (influències posteriors i I QUAN? repercussions en l’actualitat) (cronologia ) LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL PER QUÈ APAREIX? COM? DE QUINA MANERA? (causes dividides en factors) (desenvolupament cronològic dels esdeveniments) Professora: Vicenta Mª Ros
    • Algunes respostes • És un conjunt de transformacions econòmiques, basades en l’aplicació de la màquina a la producció, que van impulsar un gran creixement en tots els sectors de l’economia. • És un procés lent i gradual, que va significar una transformació radical no sols en l’economia sinó també en l’organització social. • Es va passar d’una economia agrària a una industrial i d’una societat estamental a una de classes. • Es va iniciar a la Gran Bretanya al segle XVIII i d’allí es va estendre, primer a Europa i després a altres parts del món. • Etapes: – 1ra Revolució Industrial (1780-1870): era del vapor, cotó, carbó i ferrocarril. – 2na Revolució Industrial (1870-1914): era del petroli, electricitat, automòbil. – 3ra Revolució Industrial (1945...): era atòmica, electrònica, informàtica, espacial... Professora: Vicenta Mª Ros
    • Factors-causes de la Revolució industrial REVOLUCIÓ AUGMENT DE LA PRODUCCIÓ AGRÍCOLA REVOLUCIÓ AUGMENT DE LA POBLACIÓ DEMOGRÀFICA I DE LA DEMANDA FACTORS DESENVOLUPAMENT DEL AUGMENT DEL CAPITAL COMERÇ INTERNACIONAL DESENVOLUPAMENT DE LES COMUNICACIONS I DELS TRANSPORT RÀPID I BARAT TRANSPORTS CONTINUES INNOVACIONS MÀQUINES APLICADES A LA TECNOLÒGIQUES PRODUCCIÓ I AL TRANSPORT Professora: Vicenta Mª Ros
    • Revolució agrícola Sistema Norfolk Professora: Vicenta Mª Ros
    • Quin sistema és més productiu? Professora: Vicenta Mª Ros
    • Quins canvis han hagut? Abans Després Professora: Vicenta Mª Ros
    • Què ha canviat? Professora: Vicenta Mª Ros
    • LA REVOLUCIÓ AGRÍCOLA Les transformacions en el camp van fer possible un augment notable de la producció, la qual cosa permeté la supervivència d’una població que creixia ràpidament. Revolució Agrícola Canvi del sistema de Màquines i tècniques Nova estructura de la cultiu noves propietat Rotació de cultius: Noves eines: arada La pujada del preu dels de Roterham, cereals estimula l'apropiació Sistema Norfolk. trilladora mecànica de les terres comunals per Consisteix en: part dels grans propietaris: Enclosure Acts Combina cereals Nous fertilitzants: amb plantes Guano ferratgeres Concentració de les propietats, millora dels sistemes de cultiu i Abandó del guaret augment de la producció destinada al mercat Sembra de palntes que ajuden a nitrogenar el sòl (naps, alfals) Els llauradors pobres o bé es fan jornalers o bé emigren a les ciutats Augmenta la cabana ramadera i millora la fertilitat dels sòls Professora: Vicenta Mª Ros
    • AUGMENT DE LA PRODUCCIÓ Creixement extensiu: augmenta Creixement intensiu: augmenta la superfície cultivada el rendiment dels cultius Rotació de cultius en lloc del guaret de 3 Avanços tècnics: Arada cereals, sols 2 i altres plantes (alimenten la de Rottedam, trilladora terra). Ús del ramat per a abonar. mecànica (1780) CANVIS EN EL SISTEMA DE PROPIETAT -2. Enclosure Acts -1. Open fields (tancament de terres de (camps oberts 1760 a 1800) els comunals) dels quals camperols rics es viuen els xicotets beneficien. Els xicotets camperols. camperols s'arruïnen (van a la ciutat)
    • Per què augmenta la població? Com és la natalitat en les dues primeres fases? I després? Com és la mortalitat ? Professora: Vicenta Mª Ros
    • AUGMENT DE LA POBLACIÓ -Anglaterra passa de 8 milions (1750) a 28 milions (1850) -Europa passa de 187 milions (1700) a 400 milions (1800) Causa: la natalitat es manté alta i hi ha un descens de la Conseqüències mortalitat per: Emigració urbana: Londres passa de 700 mil (1750) a 2 milions (1850). Apareixen a les grans ciutats barris obrers i burgesos Diversificació i millora de l’alimentació Millora en la higiene (clavegueram, ús -Emigració transoceànica. D’Europa eixen del sabó...) 40 milions de 1800 a 1914 (18 des de RU). De 1850-80 britànics, alemanys i escandinaus; de 1880-1914 llatins(italians) i eslaus. Destí: USA ( es colonitzà l’oest) Ibero Amèrica i les colònies Millores en la medicina (vacuna contra la pigota 1796) Professora: Vicenta Mª Ros
    • LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL RESUM De les transformacions agràries al creixement demogràfic Estudiant el observem Canvis en l’estructura de cas anglès la propietat de les terres Consisteix en un Enclosures procés de privatització Amb les (encerclaments) Dóna la possibilitat d’innovar Nous sistemes de conreus provoca Norfolk Estabulació Augment de producció agrícola provoca Millor dieta, més aliment També provoca En conseqüència Augment dels beneficis En conseqüència Augment demogràfic provoca Acumulació de capital Execedent de mà d’obra provoca Éxode rural Emigració Inversió en indústria Professora: Vicenta Mª Ros
    • EL DESENVOLUPAMENT DE LA INDUSTRIA La mecanització i el sistema fabril • La necessitat de tenir més control sobre la mà d’obra van provocar la concentració de treballadors en els llocs de producció: fàbriques.També va permetre l’especialització en el procés de fabricació d’un producte. Llançadora • La mecanització es va iniciar en la volant indústria tèxtil i després es van estendre per altres sectors productius: agrícola, miner, metal·lúrgic. Spinning Jenny Professora: Vicenta Mª Ros
    • El símbol de la Revolució Industrial: la màquina de vapor • Les energies tradicionals van ser substituïdes per la màquina de vapor, patentada per James Watt el 1769. Quins avantatges tenia aquesta màquina? Professora: Vicenta Mª Ros
    • Com era una fàbrica tèxtil? Professora: Vicenta Mª Ros
    • Increment de la productivitat La mecanització, la màquina de vapor i la concentració en fàbriques van permetre augmentar no sols la producció (quantitat de béns produïts) sinó també la productivitat (quantitat produïda per unitat de temps). Professora: Vicenta Mª Ros
    • LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL RESUM De l’expansió del comerç al sistema fabril A Anglaterra es desenvolupa Es basa en Matèries primeres observem Comerç colonial un important comerç per productes industrials Comerç interior A causa de Crea un Més població, més demanda Estímul per la indústria Millora de les comunicacions Es manifesta amb Canals Innovacions Carreteres tecnològiques Ferocarrils -Energia hidràulica -Llançadora volant (J. Kay, 1733) -Màquina de vapor S’aplica a Dóna lloc al Tèxtil, 1789 Sistema fabril Ferrocarril, 1829 Automatització Vaixells Abaratiment
    • 1er motor: La indústria tèxtil Domestic system: manufactures Evolució en el sistema de caseres (fora del gremi) producció: Industria tèxtil anglesa la Putting out system: més important d’Europa l’empresari proporciona les matèries primeres Molt capital acumulat Factory system: Per a Origen usar maquinaria se Substitució de la llana pel cotó reneixen als treballadors (més barat) en la fàbrica Ruta comercial Guinea (esclaus) Amèrica (cotó) Anglaterra Llançadora volant 1733: màquina de filar més eficaç Revolució Spinninig Jenny 1764: complexa i millorada màquina de filar tecnològica Water Frame 1771: Usa força animal 1er, i després fluvial (riu) Telar de Vapor 1785 Cartwright aplica la Caldera de vapor (James Watt 1769) a la màquina de filar Font Carbó Substitueix a la fusta (esgotament), s’aplica a d’energia (hulla) la màquina de vapor principal Professora: Vicenta Mª Ros
    • Començaments del segle XVIII: Insuficient per als teixidors. producció artesanal de fils. + Increment de la demanda dels fils i dels 1733. John Kay: llançadora volant. preus. Incapacitat d’absorbir la producció 1738. Lewis Paul i John Wyatt: primers de filatures. invents de construcció d’una màquina de filar. 1769-82. James Watt 1765. James Hargreaves: màquina de presenta la màquina de vapor. filar spinning-jenny, que fila 80 fils d’una vegada. 1785-87. Edmond Cartwrigt: 1767-70. Arkwrigt: màquina de filar primer teler mecànic mogut a water-frame, fa un fil més fort. vapor. 1774-1779. Samuel Crompton: màquina 1795. Teler de Jacquard. de filar “mula”, combina la water-frame 1803. Primers telers de ferro i la spinning-jenny. automàtics. 1822. Teler mecànic de Robes. 1790. Màquina de filar automàtica de W. 1800-1840. Resistència a l’ús dels Kelly. telers per por a l’atur i com a reacció al maquinisme. Ludisme. Professora: Vicenta Mª Ros
    • El carbó: combustible que alimentava la màquina de vapor i era 2on motor: imprescindible per a la indústria siderúrgica. La seua producció va Metal·lúrgia augmentar. La indústria siderúrgica es va concentrar en les zones mineres Un gran avanç fou la substitució del carbó vegetal pel carbó de coc (Darby, Siderúrgia 1732), amb més poder calorífic i més apropiat per a la fosa del ferro (ferro) El 1856 el convertidor Bessemer va permetre convertir el ferro fos en acer, més resistent Gran utilitat del ferro: eines agrícoles, màquines, vies férries, locomotores. Ferrocarril Conseqüències Robert Stephenson en 1830 fa un concurs per a cobrir la línia Liverpool- Londres, el guanya ell amb la Rocket (coet) arriba 40 km/h Primer és impulsat però després impulsa a la siderúrgia (màquines, rails) Redueix el cost de transport de tots els sectors (més productius) Permet l’especialització de les regions i el comerç a llarga distància Professora: Vicenta Mª Ros
    • L’expansió del ferrocarril La millora de les infraestructures i del transport va fer que s’implantara una economia de mercat, en què no es produeix per l’autoconsum, sinó per a la venda. Professora: Vicenta Mª Ros
    • El cotxe a vapor Professora: Vicenta Mª Ros
    • Extensa xarxa de canals a Vaixell a vapor Anglaterra 1808 s’ aplica el vapor a l’hèlix Professora: Vicenta Mª Ros
    • LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL RESUM Sectors pioners industrials 1.- La indústria tèxtil cotonera Es beneficia de Prohibició importació de teles de l’Índia Sector no reglamentat pels gremis Matèria primera (cotó) barata (esclavisme) Fàcil innovació tecnològica Llançadora volant, J. Kay, 1733 Spinning Jenny, teler mecànic... 2.- La indústria siderúrgia ferro Per fondre’l es necessita Carbó vegetal És escàs i poc energètic Cal una millor font d’energia Carbó de coc (mineral), Abraham Darby, 1732 Innovació tecnològica completada amb El ferrocarril serà un estímul Sistema de pudelació, Henry Cort, 1783 La industrialització s’estendrà per algunes zones d’Europa al llarg del segle XIX Professora: Vicenta Mª Ros
    • Resum Professora: Vicenta Mª Ros
    • On comença la industrialització a la Gran Bretanya? Professora: Vicenta Mª Ros
    • Com s’expandeix la indústria a la Gran Bretanya? Fuente: Editorial SM Professora: Vicenta Mª Ros
    • On aparegueren les primeres indústries a Europa? Professora: Vicenta Mª Ros
    • LA DIFUSIÓ DE LA REVOLUCIÓN INDUSTRIAL El punt de partida i el ritme d'industrialització de cada país va ser diferent . A l’Europa continental s’ha de distingir entre: entre: Els “First Comers”: Gran Bretanya va iniciar la revolució Industrial des Comers” de finals del segle XVIII. Després, els primers en arribar a la XVIII. industrialització al llarg del segle XIX van ser: ser: Bèlgica (després de la seva independència en 1830). 1830) França. Franç Alemanya. Alemany Els països perifèrics: Ho van fer més tard i menys uniformement. perifèrics: uniformement. Al Mediterrani: Espanya (Catalunya i País Basc) i Piemont (Itàlia). Mediterrani: (Itàlia). A l’ Imperi Austríac: Moràvia y Bohèmia. Austríac: Morà Bohèmia. Al Nord: Dinamarca i Suècia. Nord: Suècia. A l’ Est: Rússia. Est: Rússia. Fora d’Europa: EE.UU. i Japó. d’Europa: EE.UU. Japó. Professora: Vicenta Mª Ros
    • LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL El capitalisme liberal Canvis en l’estructura financera Capital financer El procés industrial necessita inversió S’aconsegueix amb Empreses societats anònimes Bancs d’inversió Es creen Accions Que es compren i venen a través de la Borsa Professora: Vicenta Mª Ros
    • QUADRE COMPARATIU: 1ra I 2na REVOLUCIÓ INDUSTRIAL. 1ra Revolució Industrial. 2na Revolució Industrial. Cronologia 1780-1850/70 1850/70-1914 Països Gran Bretanya. A finals d’aquest període s’inicia Alemanya, EEUU, Japó i altres àrees d’Europa. la industrialització a EEUU, Alemanya, França i zones d’Itàlia i Espanya. Fonts d’energia Carbó, màquina de vapor. Electricitat, petroli i gas natural. Indústries destacades Indústria tèxtil, minera i sidero-metal.lúrgica. Indústria sidero-metal.lúrgica, química. Característiques dels Senzills, barats, experimentats a casa o al Complexos, cars, conseqüència de l’aplicació de invents. taller sobre enginys quotidians. Són coneixements científics, experimentats en modificacions simples de la tecnologia laboratori. Gran relació ciència/tècnica. coneguda. Formes d’inversió. Empresaris individuals que arrisquen el seu La banca. Concentració d’empreses: trust, cartel i capital. Els beneficis particulars i familiars són holding. Societats Anònimes per accions. L’Estat. reinvertits (autofinançament). Ara bé, amb l’aparició de sectors industrials com la mineria, la siderúrgia i el ferrocarril, apareixen les primeres Societats Anònimes i els bancs d’inversió. Formes de treball. Treball especialitzat o divisió del treball. En Treball en sèrie o en cadena (fàbriques i fàbriques amb màquines. màquines). Es pretén augmentar el rendiment laboral (Taylorisme) i millorar el sistema de producció (Fordisme). Formes de venda. Comerços tradicionals. Apareixen els grans magatzems, les vendes a termini, la publicitat i el marketing. La finalitat és estimular la demanda. Productes “Standard” que permeten el consum de masses. Professora: Vicenta Mª Ros
    • EL LIBERALISME ECONÒMIC Doctrina econòmica basada en el “Laissez Faire”, “Laissez Passer” “Le monde va per lui meme” (*) Llei de l’oferta No intervenció de Llibertat i la demanda l’Estat econòmica (lliure competència) en l'economia Regula i Fixar el preu equilibra dels productes Producció L’Estat ha de garantir la Contractar/acomiadar (quantitat de productes seguretat,la justícia i el als treballadors en el mercat) lliure canvi comercial Crear empreses * Deixeu fer, deixeu passar; el món va per ell mateix Professora: Vicenta Mª Ros
    • LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL El capitalisme liberal El liberalisme econòmic: doctrina econòmica elaborada per un conjunt de pensadors britànics, entre els quals destaca Adam Smith (va establir les bases). Adam Smith escriu 1776, “Assaig sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions” Interès personal condueix al bé públic Llei de l’oferta i la demanda No intervenció estatal en matèria econòmica David Ricardo Llei del valor-treball Llei del salari (llei de bronze dels salaris) Robert Malthus Desequilibri entre recursos i població Professora: Vicenta Mª Ros
    • LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL El capitalisme liberal El capitalisme: sistema econòmic en què la producció i els seus mitjans són de propietat privada. Societat de classes: dos grans grups socials Burgesia Propietat privada dels mitjans de producció Proletariat Força de treball Capitalisme Iniciativa lliure Recerca del màxim benefici Lliure competència Però... Sistema de crisis cícliques (a causa de sobreproducció) Professora: Vicenta Mª Ros
    • LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL Les condicions de treball dels obrers Una disciplina laboral rígida Reglament de la filatura Tyldesley, situada a prop de Manchester Els homes hi treballen, incloent-hi l’hora de menjar, 14 hores cada dia, a una temperatura de 80- 84 graus Fahrenheit; la porta és tancada durant les hores de treball, a excepció dels 30minuts per a l’hora del te; als treballadors no se´ls permet anar a buscar aigua per refrescar-se enmig de l’atmosfera sufocant de la filatura; fins i tot l’aigua de la pluja és tancada amb clau. Heus ací les multes que se’ls imposen: MULTES LABORALS Causes de les multes Xilings Penics Per obrir una finestra 1 Per anar brut a la feina 1 Per rentar-se en hora del treball 1 Per no endreçar l’oli al lloc 1 Per deixar el gas obert 2 Per obrir el gas massa d’hora 1 Per filar amb llum de gas massa tard al matí 2 Per obrir massa la clau del gas 1 Per xiular durant la feina 1 Per deixar restes de fil sobre el teler 0 6 Per arribar cinc minuts tard 1 Per estar malalt i no portar un substitut 6 Professora: Vicenta Mª Ros
    • LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL Les condicions de treball dels obrers El testimoni d’una dona minera Em vaig casar als 23 anys i fou aleshores quan vaig començar a anar a la mina. Abans, quan tenia 12 anys, era teixidora. No sé llegir ni escriure. Arrossegue les vagonetes del carbó i treballe sis hores pel matí i sis després del migdia. Pare gairebé un hora al migdia per dinar, un poc de pa i mantega, sense res per a beure. Tinc dos fills però encara són massa xicotets per treballar. He tirat de la vagoneta fins i tot estant embarassada. Tinc una corretja al voltant de la cintura i una cadena entre les cames, i he de caminar a gatameu. La pujada és molt empinada i ens agafem a la corda o al que podem, quan no hi ha corda. En el pou on treballe hi ha sis dones i dotze xiquets. El pou està sempre humit i l’aigua ens arriba fins als genolls. He arrossegat vagonetes fins arrencar-me la pell. Professora: Vicenta Mª Ros
    • Professora: Vicenta Mª Ros