• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Revolució francesa (1789 1799)
 

Revolució francesa (1789 1799)

on

  • 2,543 views

Presentació senzilla de la Revolució francesa. Nivell 1er de Batxillerat. Feta el 2007 per una alumna.

Presentació senzilla de la Revolució francesa. Nivell 1er de Batxillerat. Feta el 2007 per una alumna.

Statistics

Views

Total Views
2,543
Views on SlideShare
2,141
Embed Views
402

Actions

Likes
3
Downloads
0
Comments
0

10 Embeds 402

http://tempsiterritori.blogspot.com.es 121
http://literaturauniversaliesnouderramador.blogspot.com 91
http://tempsiterritori.blogspot.com 71
http://literaturauniversaliesnouderramador.blogspot.com.es 57
http://vicentaros.wordpress.com 46
http://literaturauniversaliesnouderramador.blogspot.ru 9
http://www.tempsiterritori.blogspot.com.es 4
http://literaturauniversaliesnouderramador.blogspot.de 1
http://static.slidesharecdn.com 1
http://literaturauniversaliesnouderramador.blogspot.be 1
More...

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Revolució francesa (1789 1799) Revolució francesa (1789 1799) Presentation Transcript

    • REVOLUCIÓ FRANCESA (1789-1799)
      • Procés complex amb el qual es van aconseguir una sèrie de canvis. Aquest procés va començar el 1789 i va durar 10 anys.
      • L’esclat de la Revolució va ser degut a una sèrie de causes:
      • Contradiccions socials
      • Crisi econòmica
      • Crisi estatal
      • Causes ideològiques
      Alba Jover Ros. 1er Batxillerat C
    • Causes de l’esclat de la Revolució
      • 1. CONTRADICCIONS SOCIALS
      La burgesia havia adquirit poder econòmic però ara aspirava a obtindre més poder polític. Per altra banda l’aristocràcia s’aferrava a l’Antic Règim i s’oposava a qualsevol canvi.
      • 2. CRISI ECONÒMICA
      Els senyors van augmentar els impostos feudals als camperols. Això unit a una època de males collites va provocar fam, misèria, agreujament de la condició de vida del 3r estat i un augment de les protestes i revoltes. A més, hem d’afegir la crisi industrial, provocada per l’obertura a productes anglesos en el mercat francès, la qual va implicar el tancament de fàbriques i l’augment de l’atur.
      • 3. CRISI ESTATAL
      Les enormes depeses de la Cort i del mateix Rei, la pèssima administració de què disposa l’Estat, les fortes despeses en guerres (la Guerra del Set anys) i el fet que l’estament privilegiat no pagara impostos van provocar la bancarrota de les finances estatals.
      • 4. CAUSES IDEOLÒGIQUES
      • Influència de la Il·lustració: va denunciar i criticar la situació de l’època. Les teories més destacades foren les de Voltaire, Montesquieu i Rousseuau , basades en els principis de: separació de poders, Sobirania Nacional i igualtat davant la llei.
      • La independència de les Tretze colònies del Nord (EEUU): exemple de com aquestes idees il·lustrades es podien dur a la pràctica.
      Voltaire Montesquieu Rousseau
    • CAUSES IMMEDIATES DE LA REVOLUCIÓ
      • Els ministres de Lluís XVI van proposar que els privilegiats pagaren impostos per superar la crisi que sofria el país en aquell moment.
      • Els privilegiats es negaren (rebel·lió nobiliària) i van dir que només els Estats Generals podien aprovar nous impostos.
      • El rei es va veure obligat a convocar el EEGG. A partit d’aquell moment
      Intensa activitat política per a elegir els representants de cada estament i per a elaborar els Quaderns de Queixes. Recollien les queixes dels diferents estaments. Les dels 3r estat incorporaven aspiracions polítiques (supressió dels drets feudals, abolició dels privilegis, ...) i propostes revolucionàries (una constitució, Sobirania Nacional, ...)
    • ESTATS GENERALS
      • S’obriren el 5 de maig de 1789 a Versalles.
      • El 3r Estat va reclamar la reunió conjunta dels estaments i el vot per persona i no per estament.
      • El rei i els privilegiats es neguen.
      • El 3r Estat es reuneix al Jeu de Paume i es constitueix en Assemblea Nacional
      Jurament del Joc de Pilota: juraren no abandonar l’Assemblea fins que França no disposara d’una Constitució. 9 de juliol, Assemblea Nacional Constituent.
      • El rei crida l’exèrcit a Versalles per reprimir l’Assemblea.
      • El poble reacciona amb l’assalt de la presó de la Bastilla a París.
      • Al camp, s’estén una revolta anti-senyorial ( La Gran Por ).
    • ETAPES i fets OBERTURA DELS EEGG PRESA DE LA BASTILLA LA FAMILIA REIAL ÉS DETINGUDA A VARENNES CONSTITUCIÓ DE 1791 ASSALT A LES TULLERIES LLUÍS XVI ÉS EXECUTAT CONSTITUCIÓ DE 1793 EXECUCIÓ DE ROBESPIERRE CONTITUCIÓ DE 1795 COLP D’ESTAT DE NAPOLEÓ
    • ASSEMBLEA NACIONAL CONSTITUENT (1789-1791) El principal objectiu d’aquesta etapa era acabar amb l’Antic Règim. Entre les principals actuacions:
      • Abolició jurídica del feudalisme
      • Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà : atorgava als ciutadans la condició d’homes lliures i iguals davant la llei. Establia la Sobirania Nacional .
      • Constitució Civil del Clergat el 1790: el clergat passaren a ser funcionaris públics, havien de jurar la Constitució i els seus béns passaren a mans de l’Estat.
      • Constitució 1791 : Establia una monarquia constitucional, basada en la divisió de poders Legislatiu a mans de l’Assemblea. Executiu a mans del rei.
      • Judicial a mans dels Tribunals i dels jutges de pau.
      • Altres mesures foren: abolició de duanes interiors, llibertat de comerç, generalització del pagament d’impostos, prohibició dels gremis, aplicació de la llei de Chapelier, ...
    • ASSEMBLEA LEGISLATIVA (1791-1792) En la nova forma de govern, monarquia constitucional, el poder legislatiu estava en mans de l’Assemblea Legislativa, la qual va aprovar la Constitució redactada en l’etapa anterior. Diverses circumstàncies dugueren a aquesta etapa a un ambient desfavorable per a consolidar la monarquia constitucional: El rei va buscar ajuda a l’exterior per a poder acabar amb la Revolució. Va intentar fugir i va ser detingut a Varennes. El sector més conservador del clergat (clero refractari) es va oposar a les idees revolucionàries ja que no acceptaven la Constitució Civil del Clero. Un gran nombre de nobles també s’oposaven a la Revolució i intentaren que les forces imperials invadiren França.
      • Els revolucionaris es dividiren en diversos grups situats de la següents manera a l’Assemblea:
      J acobins: Els més radicals. Volien una reforma de la Constitució que reduïra els poders del monarca. Girondins: volien estendre la Revolució per la resta d’Europa. Franciscans: Demanaven el sufragi universal i prompte s’uniren als jacobins. La plana: grup de diputats que donaven suport a grups diferents segons els seus interessos. El Club dels Feuillants i clubs tradicionalistes: grup d’ideologia més moderada i fins i tot alguns partidaris de l’antiga monarquia. Esquerra de l’Assemblea. Dreta de l’Assemblea. Centre de l’Assemblea El fet de voler estendre la Revolució dugué als girondins a Declarar la guerra a Àustria el 20 d’Abril de 1792 Les primeres accions de guerra foren desastroses per als francesos. Els sans-culottes i els batallons de províncies anaren a París a exigir l’abolició de la monarquia. Aquesta insurrecció exclatà el 10 d’agost de 1792 amb l’assalt de les Tulleries, la qual cosa va significar el triomf del poble, l’arrest del rei i la convocatòria d’eleccions amb sufragi universal masculí.
    • LA CONVENCIÓ (1792-1795) La nova Assemblea, anomenada Convenció Nacional, va abolir la monarquia i va proclamar la República. Aquesta etapa va tindre 3 fases:
      • Convenció girondina
      Els girondins eren partidaris de lluitar contra aquelles potències europees que no acceptaven les idees de la Revolució. No eren tan radicals com els jacobins. Principals problemes
      • Decidir que s’havia de fer amb el rei. La pressió dels jacobins i dels sans-culottes, que eren partidaris de jutjar-lo i condemnar-lo, va fer que el rei fora guillotinat el 21 de gener de1793.
      • La insurrecció dels llauradors de la Vendée provocada per la fam i les lleves forçoses.
      • Enfrontaments bèl·lics amb països exteriors com per exemple Àustria, Prússia, Espanya, ... a fi que acceptaren les idees revolucionaries.
      • Convenció jacobina (El terror)
      Els jacobins protagonitzaren l’etapa més radical de la Revolució. El Comité de Salvació Pública, dirigit per Robespierre, va concentrar tots els poders i va prendre mesures excepcionals a fi de preservar els principis de la Revolució (execucions, detencions,... ). Durant aquesta fase es dugueren a terme reformes socials més radicals i s’aprovà una constitució .
      • Redistribució de la propietat agrària
      • Càstig als especuladors
      • Abolició del feudalisme
      • Salaris mínims
      • Es va establir l’educació primària gratuïta obligatòria (Llei de Pelettier)
      • Establiment d’un nou calendari que marcà l’inici de la República (1793).
      Jacobí - Robespierre
      • Constitució de 1793: establia Sobirania Popular i el sufragi universal masculí.
      • Convenció termidoriana
      El 10 de Termidor de l’any II (28 de juliol de 1794) un colp d’Estat acaba amb el govern revolucionari. Robespierre i els seus seguidors són executats. A partir d’aquest moment la Revolució segueix un avanç cap a una situació més moderada. Execució de Robespierre
    • EL DIRECTORI (1795-1799)
      • El 1795 el govern va redactar una nova constitució (Constitució de 1795) molt semblant a la del 1791, ja que retornava alguns aspectes com ara, el sufragi censatari.
      .
      • Durant aquets període, l’octubre del 1795 va tindre lloc una revolta de partidaris de l’Antic Règim. Front a això el directori demanà ajuda a Napoleó Bonaparte, un jove militar.
      • El 1796 va tindre lloc una conjura comunista dirigida per Babeuf (Conspiració dels Iguals) que es manifestava contra l’existència de la propietat privada.
      • Durant els anys següents Napoleó Bonaparte va anar adquirint prestigi polític, fins que el novembre de 1799 (18 de Brumari) va posar fi a l’actual sistema de govern mitjançant un Colp d’Estat, que va significar la fi d’aquest etapa i l’inici del Consolat.
    • Que va aportar la Revolució Francesa?
      • La Revolució suposa la fi de la monarquia absolutista a França, l’abolició de l’Antic Règim i , per tant, dels drets feudals, la pèrdua de privilegis de l'Església,...
      • Napoleó impulsà la redacció d’un nou codi legal per a tota França, que recollia moltes de les lleis revolucionàries. Aquest codi es caracteritzà per contemplar la igualtat legal de tots els ciutadans, ja que tenien el dret de habeas corpus . Aquest codi s'aplicarà pels països europeus.
      • Gràcies als valors de la Revolució ens ha arribat a nosaltres la llibertat d’expressió, la llibertat religiosa, la separació de l’Església i l’Estat,...
      • No obstant això, l’Antic Règim no va ser derrotat del tot, ja que el 1815 amb la caiguda de Napoleó, les potències absolutistes es mostraren vencedores i signaren acords, com ara el de la Santa Aliança, per a fer front a les possibles amenaces de grups revolucionaris.