Presentació el moviment obrer

4,817 views
4,746 views

Published on

Published in: Education, Technology, Spiritual
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
4,817
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1,796
Actions
Shares
0
Downloads
45
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Presentació el moviment obrer

  1. 1. Podria definir-sePodria definir-se Com el conjunt d’actuacions i d’organitzacionsCom el conjunt d’actuacions i d’organitzacions que volen aconseguir millorar les condicionsque volen aconseguir millorar les condicions de vida i treball dels obrers.de vida i treball dels obrers.
  2. 2.  Els orígens del Moviment Obrer  Anglaterra  Les noves ideologies obreres: Socialisme i Anarquisme  El Socialisme Utòpic  El Socialisme Científic  Marxisme  Anarquisme  El moviment internacionalista  L’AIT o Primera internacional  Els partits socialistes  La Segona Internacional
  3. 3. ELS ORÍGENS DEL MOVIMENT OBRER La Revolució Industrial comportà el sorgiment d’una nova classe social: El proletariat Viu condicions duríssimes (de vida i de treball, i això comporta un conflicte permanent amb l’Estat i la Burgesia. Així, prenAixí, pren consciència de classe.. Sorgeix el moviment obrer (associacions). Es crearen ideologies alternatives al liberalisme/capitalisme El Vagó de Tercera Classe Honoré Daumier
  4. 4. Revolució industrial Proletariat Moviment Obrer Sindicats Partits 1ra meitat segle XIX 2na meitat segle XIX Socialisme utòpic Socialisme científic Poca industrialització Poc proletariat Poc moviment Sindicats Caixes de socors... Moviment Obrer Sindicats socialistes i anarquistes Organitzacions obreres (partits marxistes) Internacionalització Iª Internacional 1864 - 1876 IIª Internacional 1890 - 1918 Marx, Engels (Marxisme) Bakunin (Anarquisme) SOCIALISME I MOVIMENT OBRER SocialismeIdeologia Organització
  5. 5. Societat industrialSocietat industrial Societat de classesSocietat de classes Societat urbanaSocietat urbana Igualtat jurídica Definida per la posició econòmica BurgesosBurgesos ProletarisProletaris Escenari de canvis polítics, socials, culturals i dels conflictes socials Remodelació urbanísticaGran burgesia (aristocratització) Petita burgesia (artesans i comerciants) Classes mitjanes (professions liberals -metges, advocats...) Valors burgesos Treball, estalvi, propietat, herència cohesió familiar, defensa de l’ordre establert Classe dominant (juntament amb l’antiga aristocràcia) Es defineix per dividida classificats Identificats per Eren la Èxode rural Producte del
  6. 6. Proletaris Treballador que només és propietari de la seva força de treball Dures condicions de vida i de treballPateixen Llargues jornades laborals Males condicions de treball Dones i nens amb sous més baixos Disciplina laboral estricta Nul·la legislació laboral Excedent de mà d’obra (barata)Males condicions de vida (alimentació, roba ...) Problemes d’habitatge Problemes d’escolarització Analfabetisme Treball infantil Mortalitat alta (sense seguretat social) Explotació Prendre consciència d’aquesta explotació és Prendre consciència de classe Quan passa això comença l’organització de sindicats i partits, sota la influència de diverses ideologies socialistes Moviment ObrerS’inicia el
  7. 7. Primeres manifestacions Ludisme (Ned Ludd) Destrucció de màquines Defensa dels llocs de treball Primeres organitzacions obreres Mútues, societats de socors Anglaterra, 1824 Dret Associació Sindicats (Trade Unions) 1830, primer sindicat nacional (Associació General per a la Protecció del Treball) neixen En els inicis Primera mobilització política dels sindicats Associació dels Treballadors de Londres: Cartisme, 1838 “La Carta del Poble” Primer moviment de masses reclamant el sufragi universal Daumier Finalment Aconsegueixen: 10 hores/dia i la mobilització de molts treballadors
  8. 8. Cal distingir entre la 1ª meitat del segle XIX i la 2ª meitat Socialisme utòpic Socialisme revolucionari (científic) Robert Owen 1771-1858 Karl Marx 1818-1883
  9. 9. Intel·lectuals il·lustrats, amb preocupacions socials Critiquen el sistema social i econòmic del capitalisme (explotació, atur, crisis cícliques...) Denuncien l' individualisme i les desigualtats provocades per la concentració de la propietat privada Busquen una societat justa i fraternal (rebuig a la competència i a l’explotació). Busquen la felicitat i el benestar general. Desconfien de la política i dels polítics Els socialisme utòpic també es caracteritza per No tenir un contingut revolucionari Són reformistes Engels encunyà el terme amb un sentit pejoratiu, ja que aconseguiren pocs resultats pràctics
  10. 10. Falansteri (cooperatives de producció i de consum) Mutualisme i federalisme Rebuig a l’Estat, la política i l’Església Precursor de l’anarquisme Empresari / New Lanarck (Millores laborals) Dirigent sindicalista (Great Trade Unions) New Harmony (EE.UU.) Alguns socialistes utòpics Saint Simon 1760-1825 Charles Fourier 1772-1837 Robert Owen 1771-1858 P.J. Proudhon 1809-1865 Proposa una revolució social que millore les condicions de vida de les classes més humils.
  11. 11. Henri de Saint-Simon Charles Fourier i representació d’un Falansteri Robert Owen
  12. 12. Pierre-Joseph Proudhon i els seus fills Gustave Courbet, 1865 Louis Blanc
  13. 13. El socialisme revolucionari Aspectes comuns: - Gran influència posterior - Demanen canvis socials i polítics totals - S’ha de donar la revolució - Volien un nou ordre social sense propietat privada AnarquismeMarxisme
  14. 14. El Materialisme HistòricEl Materialisme Històric Anàlisi de la societat capitalistaAnàlisi de la societat capitalista Revolució proletàriaRevolució proletària Dictadura del proletariatDictadura del proletariat Societat comunista Doctrina llibertàriaDoctrina llibertària Revolució proletàriaRevolució proletària Destrucció de l’EstatDestrucció de l’Estat Societat comunistaSocietat comunista MARXISME ANARQUISME
  15. 15. Marx desenvolupa una filosofia (per a l’estudi del passat) MATERIALISME DIALÈCTIC MATERIALISME HISTÒRIC (ciència d’anàlisi de la història) Aquest ens diu que la HISTÒRIA és un procés de canvi i transformació de l’ECONOMIA Quan serveix per a interpretar la història dóna lloc al: El Manifest Comunista (Marx i Engels) El capital Karl Marx 1818-1883
  16. 16. ECONOMIA És la base de la societat – infraestructura – i el motor de la història Condiciona l’organització política, la mentalitat i la cultura de l’època - superestructura -Els modes de producció Les forces de producció Les relacions de producció Es basa en uns elements que van canviant Defineixen les diverses classes socials Dominants i dominades Lluita de classes Provoca el pas de les etapes històriques AntagonismeDividides en qualsevol època
  17. 17. Amb el Materialisme Històric podem analitzar les diverses etapes històriques Forces de producció i relacions de producció Esclavisme Feudalisme Capitalisme Modes de producció Homes lliures / esclaus Senyors / serfs Burgesos / proletaris Antagonisme i lluita de classes En el passat...
  18. 18. Amb el Materialisme Històric podem analitzar la societat capitalista (Crítica del present) Economia capitalista Mode de producció: Capitalisme Forces de producció: Mitjans de producció (fàbriques, màquines...) Mà d’obra. Relacions de producció: Es basa en Proletariat Capitalista (burgès) (classe dominada) (classe dominant)explotacióexplotació PlusvàluaPlusvàlua (benefici del capitalista) A través de la Cada vegada és més gran la diferència entre rics i pobres
  19. 19. On ens portarà tot això, segons K. Marx? (Projecte de futur) A una crisi de superproducciócrisi de superproducció Una revolució socialrevolució social (Lluita de classes) En una societat socialistasocietat socialista Que provocarà Que transformarà la societat capitalista Què vol Marx? Que el proletariat instaure: La Dictadura del proletariatLa Dictadura del proletariat Una societat sense classessocietat sense classes (socialista) Societat comunistaSocietat comunista A través de la qual es construirà
  20. 20. “Absència de poder” Societat sense classes, ni autoritat, ni jerarquies (ni Déu, ni Estat, ni amo) Col·lectivització de tots els béns Cooperatives de producció i consum i federalisme -Rebuig a l’acció política (apoliticisme, no als partits) -Espontaneïtat revolucionària de les masses i lluita directa per a destruir l’Estat i el capitalisme (sindicalisme i propaganda pel fet) Bakunin i Kropotkin significa Es basa en la Llibertat i Igualtat Substitució de l’Estat per: Societat sense propietat privada Els seus representants
  21. 21. El moviment anarquista va ser molt fort a L’Europa mediterrània i a Rússia Kropotkin i Malatesta Ús de la violència per divulgar l’ideari anarquista Bakuninista Pràctica sindical i revolucionària Major presència entre els obrers. A finals de segle pren força: “La propaganda pel fet” Atemptats contra els representants dels pilars del capitalisme El podem dividir en Peter Kropotkin 1842-1921 Enrico Malatesta 1853-1932
  22. 22. He sostingut una lluita titànica amb l’existència i per l’existència. He sentit els efectes d’aquesta societat mal construïda i tan mal governada. (...) He cregut que cal destruir-la i he volgut aportar a l’obra demolidora la meua eina en forma d’una altra bomba. Respecte el general Martínez com a soldat i com a cavaller. En pretendre ferir-lo, he volgut desfer un punt de suport dels diversos en què descansa l’actual estat de coses a Espanya (...). No vull que els meus fills siguen designats com a fills d’un assassí, i sí que se’ls considere com a fills d’un home honrat, que dóna la seua vida per una causa, que potser equivocadament creu que és la millor, però que dóna la sang de bona fe pensant que fa un servei a la humanitat (...).
  23. 23. L’AIT o Primera Internacional -1864-1876- L’AIT o Primera Internacional -1864-1876- La Segona Internacional 1889-1918 L’aparició dels partits socialistes Història de l’organització internacional obrera
  24. 24. Els obrers d’arreu tenen els mateixos problemes Cal organitzar-se per aconseguir millores Durant la segona meitat del segle XIX: • Major nombre d’obrers • Necessitat de col·laborar internacionalment El quart estat P. de Volpedo
  25. 25. Londres, 1864 Associació Internacional de Treballadors (AIT) Naix a: Amb el nom de: Primer intent d’organitzar el proletariat internacionalment Tingué pocs afiliats (més força simbòlica que real) Sobretot resultà un lloc de discussió teòrica Hi participaren diversos grups: - Trade Unions - Cartistes - Anarquistes - Marxistes
  26. 26. - L’emancipació serà l’obra dels mateixos obrers - Els obrers havien de conquistar el poder polític per destruir la societat burgesa i implantar el socialisme On es proclama Els problemes venen a causa de : Diferències entre anarquistes i marxistes S’organitzava a través de Consell General i Seccions nacionals MARX (figura clau) Redacta Estatuts i Manifest Inaugural És el Cap del Consell General Congrés de Ginebra i Brussel·les s’adopten acords de lluita: Jornada de 8h/dia No al treball infantil Millora treball dones
  27. 27. Llibertaris, antiautoritaris Contraris a l’acció política i a un Estat obrer Defensen l’autonomia de les seccions enfront del Consell General Anomenats autoritaris Acció política i sobirania del Consell General No a l’acció violenta Consideraven l’anarquisme una ideologia individualista i ingènua Expulsió dels anarquistes (Congrés de la Haia, 1872) i el trasllat de l’ AIT als EE.UU. (dissolució el 1876) Aquestes diferències juntament amb la Comuna de París (1871) i la seva posterior repressió provocarà
  28. 28. Des de 1880 el món del treball va experimentar transformacions importants Creixement del capitalisme Increment del proletariat industrial La difusió del socialisme va permetre crear un model de sindicalisme massiu Més pressió, ja que les vagues mobilitzaven a molta gent Poc a poc s’imposa la pràctica de la negociació col·lectiva entre sindicats i patrons (per fixar salaris, condicions de treball...) Els sindicalistes exigiren la intervenció de l’Estat per arbitrar en els conflictes i així garantir una legislació laboral (jornades, treball infanti i femení, assegurances d’accidents, malaltia , invalidesa...)
  29. 29. Neixen a partir de 1875 Són obrers i revolucionaris Participen de la lluita electoral i parlamentària Són d’ideologia revolucionària i de pràctica reformista Els més importants: -Partit Socialdemòcrata Alemany (1875) amb Kautsky -Partit Socialista Francès amb Jean Jaurès (1901) -Partit Laborista anglès (1900) -PSOE amb Pablo Iglesias (1879) Pablo Iglesias Karl Kautsky Jean Jaurès
  30. 30. Durant els anys 70-80 del segle XIX el marxisme es va estendre i es van crear partits socialistes a tot arreu d’Europa. El primer i més important va ser el Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD) En el seu programa defensava dues vies de lluita: • A curt termini, l’acció parlamentària on es reclamaven reformes democràtiques i socials: vot universal i femení, sanitat i educació públiques, prohibició del treball infantil, reducció de la jornada laboral i millors salaris... • A llarg termini, l’acció revolucionària a fi d’implantar una societat socialista. •Paral·lelament als partits es van crear sindicats lligats a ells, mentre el partit dirigia els objectius polítics, els sindicats els reivindicatius. • Unió General de Sindicats Alemanys (1892) • Unió General de Treballadors (1888) Els camins del socialismeEls camins del socialisme
  31. 31. • L’èxit parlamentari havia permès reformes socials que milloraven les condicions dels treballadors, això els va fer plantejar-se:  Cal ser més pragmàtics?  En aquest context aparegué el REVISIONISME
  32. 32. Eduard Bernstein Revisà les teories de Marx i plantejà el dilema de la “revolució” o la “reforma” lenta i pacífica per arribar al socialisme. Ell apostava per aquest darrer. En contra d’aquestes teories Els defensors de la revolució social Rosa Luxemburg (Alemanya) Lenin (Rússia) El Revisionisme resultà condemnat en la Segona Internacional, encara que amb el temps es va convertir en la ideologia socialista predominant a Europa occidental. Evolucionaran cap els partits socialdemòcrates Crearan els partits comunistes Eduard Bernstein
  33. 33. Naix a París el 1889 -Formada per partits polítics socialistes -Acceptaven la legalitat democràtica - Es respectava l’autonomia dels partits - Es creà un Bureau Socialista Internacional a Brussel·les - En el Congrés fundacional es va fer una crida als treballadors perquè s’afiliaren als partits socialistes Característiques i organització
  34. 34. Legislació laboral favorable: jornada laboral de 8 hores, dret a vaga, prohibició del treball infantil... Objectius Va tenir una gran repercussióVa tenir una gran repercussió Es va instaurar El Primer de Maig (Jornada reivindicativa) “La Internacional” (Himne obrer)
  35. 35. Els grans debats i polèmiques - El revisionisme (Reforma o Revolució?) - L' imperialisme i la qüestió colonial - El militarisme i la guerra El revisionisme El revisionisme fou condemnat, no obstant no es va poder posar fi a la confrontació entre les diverses posicions. Imperialisme L’imperialisme es va denunciar en el Congrés de Stuttgart per considerar-lo una forma d’explotació capitalista. La Guerra Davant l’espiral bel·licista es va optar per rebutjar- la al considerar-la producte de l’enfrontament entre els estats capitalistes. Per tant calia impedir-la.
  36. 36. En la pràctica la guerra acabà amb la Internacional: en la majoria dels casos, l’eufòria patriòtica els va posar al costat dels governs respectius (Unió Sagrada). No obstant, dins dels partits es van forjar tres grans grups: Els pacifistes creien que no s’havia de lluitar en una guerra burgesa.  Els revolucionaris consideraven que calia aprofitar-la per fer la revolució (Lenin, Rosa Luxemburg).  Els patriotes partidaris de la defensa nacional. Amb la Revolució Russa (1917) el socialisme es dividirà entre comunistes i socialdemòcrates.
  37. 37. Aspectes Primera Internacional Segona Internacional Cronologia 1864-1876 1889-1918 Lloc i data de fundació Londres, 1864 París, 1889 Impulsors principals Organitzacions obreres angleses Els partits socialistes Estructura organitzativa Seccions Nacionals dirigides per un Comité Central Confederació de partits nacionals autònoms Objectius bàsics Emancipació de la classe obrera Conquesta del poder de l’Estat Lleis per a la protecció dels treballadors Condemna de la guerra Tendències ideològiques Marxisme i anarquisme Socialisme Fets més rellevants Guerra francoprussiana Comuna de París Primera Guerra Mundial Extensió i influència Gran Bretanya, França, Alemanya, Rússia, Suïssa, Itàlia, Bèlgica, Espanya Gran Bretanya, França, Alemanya, Rússia, Suïssa, Itàlia, Bèlgica, Espanya Factors de crisi La derrota de la Comuna de París. Les discrepàncies internes entre marxistes i anarquistes Les divergències entre reformistes i revolucionaris. Les diverses postures davant la P.G.M

×