SlideShare a Scribd company logo
1 of 39
Download to read offline
Presentació el moviment obrer
Podria definir-sePodria definir-se
Com el conjunt d’actuacions i d’organitzacionsCom el conjunt d’actuacions i d’organitzacions
que volen aconseguir millorar les condicionsque volen aconseguir millorar les condicions
de vida i treball dels obrers.de vida i treball dels obrers.
 Els orígens del Moviment Obrer
 Anglaterra
 Les noves ideologies obreres: Socialisme i
Anarquisme
 El Socialisme Utòpic
 El Socialisme Científic
 Marxisme
 Anarquisme
 El moviment internacionalista
 L’AIT o Primera internacional
 Els partits socialistes
 La Segona Internacional
ELS ORÍGENS DEL MOVIMENT OBRER
La Revolució Industrial comportà el sorgiment d’una nova classe
social: El proletariat
Viu condicions duríssimes (de vida i de treball, i això
comporta un conflicte permanent amb l’Estat i la Burgesia.
Així, prenAixí, pren consciència de classe..
Sorgeix el moviment obrer (associacions).
Es crearen ideologies alternatives al liberalisme/capitalisme
El Vagó de Tercera Classe
Honoré Daumier
Revolució industrial
Proletariat Moviment Obrer
Sindicats
Partits
1ra meitat segle XIX 2na meitat segle XIX
Socialisme utòpic Socialisme científic
Poca industrialització
Poc proletariat
Poc moviment
Sindicats
Caixes de socors...
Moviment Obrer
Sindicats socialistes i anarquistes
Organitzacions obreres (partits marxistes)
Internacionalització
Iª Internacional 1864 - 1876
IIª Internacional 1890 - 1918
Marx, Engels (Marxisme)
Bakunin (Anarquisme)
SOCIALISME I MOVIMENT OBRER
SocialismeIdeologia
Organització
Societat industrialSocietat industrial
Societat de classesSocietat de classes Societat urbanaSocietat urbana
Igualtat jurídica
Definida per la posició econòmica
BurgesosBurgesos ProletarisProletaris
Escenari de canvis polítics,
socials, culturals i dels
conflictes socials
Remodelació urbanísticaGran burgesia (aristocratització)
Petita burgesia (artesans i comerciants)
Classes mitjanes (professions liberals -metges, advocats...)
Valors burgesos Treball, estalvi, propietat, herència
cohesió familiar, defensa de l’ordre establert
Classe dominant (juntament amb l’antiga aristocràcia)
Es defineix per
dividida
classificats
Identificats per
Eren la
Èxode rural
Producte del
Proletaris
Treballador que només és
propietari de la seva força de treball
Dures condicions de vida i de treballPateixen
Llargues jornades laborals
Males condicions de treball
Dones i nens amb sous més baixos
Disciplina laboral estricta
Nul·la legislació laboral
Excedent de mà d’obra (barata)Males condicions de vida
(alimentació, roba ...)
Problemes d’habitatge
Problemes d’escolarització
Analfabetisme
Treball infantil
Mortalitat alta
(sense seguretat social) Explotació
Prendre consciència d’aquesta explotació és
Prendre consciència de classe
Quan passa això comença l’organització de sindicats i partits, sota la
influència de diverses ideologies socialistes
Moviment ObrerS’inicia el
Presentació el moviment obrer
Primeres manifestacions Ludisme
(Ned Ludd)
Destrucció de màquines
Defensa dels llocs de treball
Primeres organitzacions obreres
Mútues, societats de socors
Anglaterra, 1824
Dret Associació Sindicats (Trade Unions)
1830, primer sindicat nacional
(Associació General per a la Protecció del Treball)
neixen
En els inicis
Primera mobilització política dels sindicats
Associació dels Treballadors de Londres: Cartisme, 1838 “La Carta del
Poble”
Primer moviment de masses reclamant el sufragi universal
Daumier
Finalment Aconsegueixen: 10 hores/dia i la mobilització de molts
treballadors
Cal distingir entre la 1ª meitat del segle XIX i la 2ª meitat
Socialisme utòpic Socialisme revolucionari (científic)
Robert Owen
1771-1858
Karl Marx
1818-1883
Intel·lectuals il·lustrats, amb preocupacions socials
Critiquen el sistema social i econòmic del capitalisme
(explotació, atur, crisis cícliques...)
Denuncien l' individualisme i les desigualtats provocades
per la concentració de la propietat privada
Busquen una societat justa i fraternal (rebuig a la competència
i a l’explotació). Busquen la felicitat i el benestar general.
Desconfien de la política i dels polítics
Els socialisme utòpic també es caracteritza
per
No tenir un contingut revolucionari
Són reformistes
Engels encunyà el terme amb un sentit pejoratiu, ja que aconseguiren
pocs resultats pràctics
Falansteri (cooperatives de producció i de
consum)
Mutualisme i federalisme
Rebuig a l’Estat, la política i l’Església
Precursor de l’anarquisme
Empresari / New Lanarck (Millores laborals)
Dirigent sindicalista (Great Trade Unions)
New Harmony (EE.UU.)
Alguns socialistes utòpics
Saint Simon
1760-1825
Charles Fourier
1772-1837
Robert Owen
1771-1858
P.J. Proudhon
1809-1865
Proposa una revolució social que millore les
condicions de vida de les classes més humils.
Henri de Saint-Simon Charles Fourier i representació d’un Falansteri
Robert Owen
Pierre-Joseph Proudhon i els seus fills
Gustave Courbet, 1865
Louis Blanc
El socialisme revolucionari
Aspectes comuns:
- Gran influència posterior
- Demanen canvis socials i polítics totals
- S’ha de donar la revolució
- Volien un nou ordre social sense propietat privada
AnarquismeMarxisme
El Materialisme HistòricEl Materialisme Històric
Anàlisi de la societat capitalistaAnàlisi de la societat capitalista
Revolució proletàriaRevolució proletària
Dictadura del proletariatDictadura del proletariat
Societat comunista
Doctrina llibertàriaDoctrina llibertària
Revolució proletàriaRevolució proletària
Destrucció de l’EstatDestrucció de l’Estat
Societat comunistaSocietat comunista
MARXISME ANARQUISME
Marx desenvolupa una filosofia (per a l’estudi del passat)
MATERIALISME DIALÈCTIC
MATERIALISME HISTÒRIC (ciència d’anàlisi de la història)
Aquest ens diu que la HISTÒRIA és un procés de
canvi i transformació de l’ECONOMIA
Quan serveix per a interpretar la història
dóna lloc al:
El Manifest Comunista (Marx i Engels)
El capital
Karl Marx
1818-1883
ECONOMIA És la base de la societat – infraestructura –
i el motor de la història
Condiciona l’organització política,
la mentalitat i la cultura de l’època
- superestructura -Els modes de producció
Les forces de producció
Les relacions de producció
Es basa en uns elements
que van canviant
Defineixen les diverses classes socials
Dominants
i dominades
Lluita de classes
Provoca el pas de les etapes històriques
AntagonismeDividides en
qualsevol època
Amb el Materialisme Històric podem analitzar les diverses
etapes històriques
Forces de producció i relacions de producció
Esclavisme
Feudalisme
Capitalisme
Modes de producció
Homes lliures / esclaus
Senyors / serfs
Burgesos / proletaris
Antagonisme i
lluita de classes
En el passat...
Amb el Materialisme Històric podem analitzar la societat capitalista
(Crítica del present)
Economia capitalista
Mode de producció: Capitalisme
Forces de producció: Mitjans de producció (fàbriques,
màquines...) Mà d’obra.
Relacions de producció:
Es basa en
Proletariat Capitalista (burgès)
(classe dominada) (classe dominant)explotacióexplotació
PlusvàluaPlusvàlua (benefici del capitalista)
A través de la
Cada vegada és més gran la diferència entre rics i pobres
On ens portarà tot això, segons K. Marx?
(Projecte de futur)
A una crisi de superproducciócrisi de superproducció
Una revolució socialrevolució social (Lluita de classes)
En una societat socialistasocietat socialista
Que provocarà
Que transformarà la societat capitalista
Què vol Marx?
Que el proletariat instaure:
La Dictadura del proletariatLa Dictadura del proletariat
Una societat sense classessocietat sense classes (socialista)
Societat comunistaSocietat comunista
A través de la qual es construirà
“Absència de poder”
Societat sense classes, ni
autoritat, ni jerarquies (ni
Déu, ni Estat, ni amo)
Col·lectivització de tots els béns
Cooperatives de producció i consum
i federalisme
-Rebuig a l’acció política (apoliticisme, no als
partits)
-Espontaneïtat revolucionària de les masses i lluita
directa per a destruir l’Estat i el capitalisme
(sindicalisme i propaganda pel fet)
Bakunin i Kropotkin
significa
Es basa en la
Llibertat i Igualtat
Substitució de l’Estat per:
Societat sense propietat privada
Els seus representants
El moviment anarquista va ser molt fort a L’Europa mediterrània i a Rússia
Kropotkin i Malatesta
Ús de la violència per
divulgar l’ideari anarquista
Bakuninista
Pràctica sindical i revolucionària
Major presència entre els obrers.
A finals de segle pren força:
“La propaganda pel fet”
Atemptats contra els
representants dels pilars del
capitalisme
El podem dividir en
Peter Kropotkin
1842-1921
Enrico Malatesta
1853-1932
He sostingut una lluita titànica amb l’existència i per l’existència. He sentit
els efectes d’aquesta societat mal construïda i tan mal governada. (...)
He cregut que cal destruir-la i he volgut aportar a l’obra demolidora la
meua eina en forma d’una altra bomba.
Respecte el general Martínez com a soldat i com a cavaller. En pretendre
ferir-lo, he volgut desfer un punt de suport dels diversos en què
descansa l’actual estat de coses a Espanya (...). No vull que els meus fills
siguen designats com a fills d’un assassí, i sí que se’ls considere com a
fills d’un home honrat, que dóna la seua vida per una causa, que potser
equivocadament creu que és la millor, però que dóna la sang de bona fe
pensant que fa un servei a la humanitat (...).
L’AIT
o Primera Internacional
-1864-1876-
L’AIT
o Primera Internacional
-1864-1876-
La Segona
Internacional
1889-1918
L’aparició dels
partits
socialistes
Història de l’organització internacional obrera
Els obrers d’arreu tenen els mateixos problemes
Cal organitzar-se per aconseguir millores
Durant la segona meitat del segle XIX:
• Major nombre d’obrers
• Necessitat de col·laborar internacionalment
El quart estat
P. de Volpedo
Londres, 1864
Associació Internacional de
Treballadors (AIT)
Naix a: Amb el nom de:
Primer intent d’organitzar el proletariat internacionalment
Tingué pocs afiliats (més força simbòlica que real)
Sobretot resultà un lloc de discussió teòrica
Hi participaren diversos grups:
- Trade Unions
- Cartistes
- Anarquistes
- Marxistes
- L’emancipació serà l’obra dels mateixos
obrers
- Els obrers havien de conquistar el poder
polític per destruir la societat burgesa i
implantar el socialisme
On es
proclama
Els problemes venen a
causa de :
Diferències entre
anarquistes i marxistes
S’organitzava a través de Consell General i
Seccions nacionals
MARX (figura clau)
Redacta Estatuts i Manifest Inaugural
És el Cap del Consell General
Congrés de Ginebra i
Brussel·les s’adopten
acords de lluita:
Jornada de 8h/dia
No al treball infantil
Millora treball dones
Llibertaris,
antiautoritaris
Contraris a l’acció política
i a un Estat obrer
Defensen l’autonomia
de les seccions
enfront del Consell
General
Anomenats autoritaris
Acció política i sobirania del
Consell General
No a l’acció violenta
Consideraven l’anarquisme
una ideologia individualista i
ingènua
Expulsió dels anarquistes (Congrés de la Haia, 1872)
i el trasllat de l’ AIT als EE.UU. (dissolució el 1876)
Aquestes diferències juntament amb la Comuna de París (1871)
i la seva posterior repressió provocarà
Des de 1880 el món del treball va experimentar transformacions importants
Creixement del capitalisme Increment del proletariat industrial
La difusió del socialisme va permetre crear un model de sindicalisme massiu
Més pressió, ja que les vagues mobilitzaven a molta gent
Poc a poc s’imposa la
pràctica de la negociació
col·lectiva entre sindicats i
patrons (per fixar salaris,
condicions de treball...)
Els sindicalistes exigiren la intervenció de
l’Estat per arbitrar en els conflictes i així
garantir una legislació laboral (jornades,
treball infanti i femení, assegurances
d’accidents, malaltia , invalidesa...)
Neixen a partir de 1875
Són obrers i revolucionaris
Participen de la lluita electoral i parlamentària
Són d’ideologia revolucionària i de pràctica reformista
Els més importants:
-Partit Socialdemòcrata Alemany (1875) amb Kautsky
-Partit Socialista Francès amb Jean Jaurès (1901)
-Partit Laborista anglès (1900)
-PSOE amb Pablo Iglesias (1879)
Pablo Iglesias Karl Kautsky Jean Jaurès
Durant els anys 70-80 del segle XIX el marxisme es va estendre i
es van crear partits socialistes a tot arreu d’Europa.
El primer i més important va ser el Partit Socialdemòcrata Alemany
(SPD)
En el seu programa defensava dues vies de lluita:
• A curt termini, l’acció parlamentària on es reclamaven
reformes democràtiques i socials: vot universal i femení,
sanitat i educació públiques, prohibició del treball infantil,
reducció de la jornada laboral i millors salaris...
• A llarg termini, l’acció revolucionària a fi d’implantar una
societat socialista.
•Paral·lelament als partits es van crear sindicats lligats a ells,
mentre el partit dirigia els objectius polítics, els sindicats els
reivindicatius.
• Unió General de Sindicats Alemanys (1892)
• Unió General de Treballadors (1888)
Els camins del socialismeEls camins del socialisme
• L’èxit parlamentari havia permès reformes
socials que milloraven les condicions dels
treballadors, això els va fer plantejar-se:
 Cal ser més pragmàtics?
 En aquest context aparegué el REVISIONISME
Eduard Bernstein
Revisà les teories de Marx i plantejà el dilema de la
“revolució” o la “reforma” lenta i pacífica per arribar
al socialisme. Ell apostava per aquest darrer.
En contra
d’aquestes
teories
Els defensors de
la revolució social
Rosa Luxemburg (Alemanya)
Lenin (Rússia)
El Revisionisme resultà condemnat en la Segona Internacional, encara que
amb el temps es va convertir en la ideologia socialista predominant a
Europa occidental.
Evolucionaran cap els partits
socialdemòcrates
Crearan els partits
comunistes
Eduard Bernstein
Naix a París el 1889
-Formada per partits polítics socialistes
-Acceptaven la legalitat democràtica
- Es respectava l’autonomia dels partits
- Es creà un Bureau Socialista Internacional a
Brussel·les
- En el Congrés fundacional es va fer una crida
als treballadors perquè s’afiliaren als partits
socialistes
Característiques
i organització
Legislació laboral favorable:
jornada laboral de 8 hores,
dret a vaga, prohibició del
treball infantil...
Objectius
Va tenir una gran repercussióVa tenir una gran repercussió
Es va instaurar El Primer de
Maig (Jornada reivindicativa)
“La Internacional” (Himne
obrer)
Els grans debats i polèmiques
- El revisionisme (Reforma o Revolució?)
- L' imperialisme i la qüestió colonial
- El militarisme i la guerra
El revisionisme
El revisionisme fou condemnat, no obstant no es
va poder posar fi a la confrontació entre les
diverses posicions.
Imperialisme L’imperialisme es va denunciar en el Congrés de
Stuttgart per considerar-lo una forma
d’explotació capitalista.
La Guerra Davant l’espiral bel·licista es va optar per rebutjar-
la al considerar-la producte de l’enfrontament entre
els estats capitalistes. Per tant calia impedir-la.
En la pràctica la guerra acabà amb la Internacional: en
la majoria dels casos, l’eufòria patriòtica els va posar
al costat dels governs respectius (Unió Sagrada).
No obstant, dins dels partits es van forjar tres grans
grups:
Els pacifistes creien que no s’havia de lluitar en una
guerra burgesa.
 Els revolucionaris consideraven que calia aprofitar-la
per fer la revolució (Lenin, Rosa Luxemburg).
 Els patriotes partidaris de la defensa nacional.
Amb la Revolució Russa (1917) el socialisme es
dividirà entre comunistes i socialdemòcrates.
Aspectes Primera Internacional Segona Internacional
Cronologia 1864-1876 1889-1918
Lloc i data de fundació Londres, 1864 París, 1889
Impulsors principals Organitzacions obreres
angleses
Els partits socialistes
Estructura organitzativa Seccions Nacionals dirigides
per un Comité Central
Confederació de partits
nacionals autònoms
Objectius bàsics Emancipació de la classe obrera
Conquesta del poder de l’Estat
Lleis per a la protecció dels
treballadors
Condemna de la guerra
Tendències ideològiques Marxisme i anarquisme Socialisme
Fets més rellevants Guerra francoprussiana
Comuna de París
Primera Guerra Mundial
Extensió i influència Gran Bretanya, França,
Alemanya, Rússia, Suïssa,
Itàlia, Bèlgica, Espanya
Gran Bretanya, França,
Alemanya, Rússia, Suïssa,
Itàlia, Bèlgica, Espanya
Factors de crisi La derrota de la Comuna de
París.
Les discrepàncies internes
entre marxistes i anarquistes
Les divergències entre
reformistes i revolucionaris.
Les diverses postures davant la
P.G.M

More Related Content

What's hot

LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALAntonio Núñez
 
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIMSEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIMAntonio Núñez
 
Revolució industrial
Revolució industrialRevolució industrial
Revolució industrialvicentaros
 
Tema 3; la revolució industrial
Tema 3;   la revolució industrialTema 3;   la revolució industrial
Tema 3; la revolució industrialjcestrella
 
Unitat 3. la industrialització de les societats europees
Unitat 3. la industrialització de les societats europeesUnitat 3. la industrialització de les societats europees
Unitat 3. la industrialització de les societats europeesJulia Valera
 
Unitat 2. revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789 1871)
Unitat 2. revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789 1871)Unitat 2. revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789 1871)
Unitat 2. revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789 1871)Julia Valera
 
U3. La revolució Industrial (1)
U3. La revolució Industrial (1)U3. La revolució Industrial (1)
U3. La revolució Industrial (1)Eladi Fernàndez
 
T5 II Revolució Industrial i Imperialisme
T5 II Revolució Industrial i ImperialismeT5 II Revolució Industrial i Imperialisme
T5 II Revolució Industrial i ImperialismeMaria Polo
 
Tema 8. els feixismes. 1a part
Tema 8. els feixismes. 1a partTema 8. els feixismes. 1a part
Tema 8. els feixismes. 1a partRafa Oriola
 
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)Antonio Núñez
 
Unitat 15. transició, democràcia i autonomia
Unitat 15. transició, democràcia i autonomiaUnitat 15. transició, democràcia i autonomia
Unitat 15. transició, democràcia i autonomiaJulia Valera
 

What's hot (20)

LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
 
Unitat 9: Els moviments totalitaris
Unitat 9: Els moviments totalitarisUnitat 9: Els moviments totalitaris
Unitat 9: Els moviments totalitaris
 
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
 
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIMSEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
 
Unitat 3 Les Revolucions Liberals Ca
Unitat 3   Les Revolucions Liberals   CaUnitat 3   Les Revolucions Liberals   Ca
Unitat 3 Les Revolucions Liberals Ca
 
feixisme italià
feixisme italiàfeixisme italià
feixisme italià
 
Revolució industrial
Revolució industrialRevolució industrial
Revolució industrial
 
Tema 3; la revolució industrial
Tema 3;   la revolució industrialTema 3;   la revolució industrial
Tema 3; la revolució industrial
 
il.lustració, despotisme il.lustrat i liberalisme.
il.lustració, despotisme il.lustrat i liberalisme.il.lustració, despotisme il.lustrat i liberalisme.
il.lustració, despotisme il.lustrat i liberalisme.
 
PRIMERA GUERRA MUNDIAL
PRIMERA GUERRA MUNDIALPRIMERA GUERRA MUNDIAL
PRIMERA GUERRA MUNDIAL
 
Unitat 3. la industrialització de les societats europees
Unitat 3. la industrialització de les societats europeesUnitat 3. la industrialització de les societats europees
Unitat 3. la industrialització de les societats europees
 
Unitat 2. revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789 1871)
Unitat 2. revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789 1871)Unitat 2. revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789 1871)
Unitat 2. revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789 1871)
 
Despotisme il·lustrat
Despotisme il·lustratDespotisme il·lustrat
Despotisme il·lustrat
 
U3. La revolució Industrial (1)
U3. La revolució Industrial (1)U3. La revolució Industrial (1)
U3. La revolució Industrial (1)
 
T5 II Revolució Industrial i Imperialisme
T5 II Revolució Industrial i ImperialismeT5 II Revolució Industrial i Imperialisme
T5 II Revolució Industrial i Imperialisme
 
Unitat 5: L'imperialisme
Unitat 5:  L'imperialismeUnitat 5:  L'imperialisme
Unitat 5: L'imperialisme
 
Unitat 7: La Revolució Russa
Unitat 7:  La Revolució RussaUnitat 7:  La Revolució Russa
Unitat 7: La Revolució Russa
 
Tema 8. els feixismes. 1a part
Tema 8. els feixismes. 1a partTema 8. els feixismes. 1a part
Tema 8. els feixismes. 1a part
 
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
 
Unitat 15. transició, democràcia i autonomia
Unitat 15. transició, democràcia i autonomiaUnitat 15. transició, democràcia i autonomia
Unitat 15. transició, democràcia i autonomia
 

Similar to Presentació el moviment obrer

Unitat 4 Moviment Obrer Pdf
Unitat 4   Moviment Obrer   PdfUnitat 4   Moviment Obrer   Pdf
Unitat 4 Moviment Obrer Pdfjordimanero
 
Movimentobrerisocialisme
MovimentobrerisocialismeMovimentobrerisocialisme
Movimentobrerisocialismejiplena
 
El Moviment Obrer i el Socialisme
El Moviment Obrer i el SocialismeEl Moviment Obrer i el Socialisme
El Moviment Obrer i el Socialismejestiarte
 
Unitat 4 moviment obrer -2011-12
Unitat 4   moviment obrer -2011-12Unitat 4   moviment obrer -2011-12
Unitat 4 moviment obrer -2011-12jordimanero
 
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)Antonio Núñez
 
Unitat 4 moviment obrer -2017-18
Unitat 4   moviment obrer -2017-18Unitat 4   moviment obrer -2017-18
Unitat 4 moviment obrer -2017-18jordimanero
 
Unitat 4 moviment obrer -2017-18
Unitat 4   moviment obrer -2017-18Unitat 4   moviment obrer -2017-18
Unitat 4 moviment obrer -2017-18jordimanero
 
Movimentobrer
MovimentobrerMovimentobrer
Movimentobrerjiplena
 
Els orígens del moviment obrer (1800-1914).pptx
Els orígens del moviment obrer (1800-1914).pptxEls orígens del moviment obrer (1800-1914).pptx
Els orígens del moviment obrer (1800-1914).pptxMigueldeLlagoSanz
 
Moviment obrer
Moviment obrerMoviment obrer
Moviment obreravilase2
 
SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL S.XIX
SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL S.XIXSOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL S.XIX
SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL S.XIXonamenorca
 
TEMA 4 Moviment Obrer_2014
TEMA 4 Moviment Obrer_2014TEMA 4 Moviment Obrer_2014
TEMA 4 Moviment Obrer_2014joanet83
 

Similar to Presentació el moviment obrer (20)

Unitat 4 Moviment Obrer Pdf
Unitat 4   Moviment Obrer   PdfUnitat 4   Moviment Obrer   Pdf
Unitat 4 Moviment Obrer Pdf
 
Moviment obrer
Moviment obrerMoviment obrer
Moviment obrer
 
El moviment obrer
El moviment obrer El moviment obrer
El moviment obrer
 
Movimentobrerisocialisme
MovimentobrerisocialismeMovimentobrerisocialisme
Movimentobrerisocialisme
 
El Moviment Obrer i el Socialisme
El Moviment Obrer i el SocialismeEl Moviment Obrer i el Socialisme
El Moviment Obrer i el Socialisme
 
Unitat 4 moviment obrer -2011-12
Unitat 4   moviment obrer -2011-12Unitat 4   moviment obrer -2011-12
Unitat 4 moviment obrer -2011-12
 
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)
 
El moviment obrer
El moviment obrerEl moviment obrer
El moviment obrer
 
Unitat 4 moviment obrer -2017-18
Unitat 4   moviment obrer -2017-18Unitat 4   moviment obrer -2017-18
Unitat 4 moviment obrer -2017-18
 
Unitat 4 moviment obrer -2017-18
Unitat 4   moviment obrer -2017-18Unitat 4   moviment obrer -2017-18
Unitat 4 moviment obrer -2017-18
 
1r BAT El Moviment Obrer (1789-1914)
1r BAT El Moviment Obrer (1789-1914)1r BAT El Moviment Obrer (1789-1914)
1r BAT El Moviment Obrer (1789-1914)
 
01 Mov Obr
01 Mov Obr01 Mov Obr
01 Mov Obr
 
Els origens del moviment obrer
Els origens del moviment obrerEls origens del moviment obrer
Els origens del moviment obrer
 
Movimentobrer
MovimentobrerMovimentobrer
Movimentobrer
 
Els orígens del moviment obrer (1800-1914).pptx
Els orígens del moviment obrer (1800-1914).pptxEls orígens del moviment obrer (1800-1914).pptx
Els orígens del moviment obrer (1800-1914).pptx
 
Moviment obrer
Moviment obrerMoviment obrer
Moviment obrer
 
Moviment Obrer
Moviment ObrerMoviment Obrer
Moviment Obrer
 
SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL S.XIX
SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL S.XIXSOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL S.XIX
SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL S.XIX
 
Moviment Obrer
Moviment ObrerMoviment Obrer
Moviment Obrer
 
TEMA 4 Moviment Obrer_2014
TEMA 4 Moviment Obrer_2014TEMA 4 Moviment Obrer_2014
TEMA 4 Moviment Obrer_2014
 

More from vicentaros

Clima i éssers vius
Clima i éssers viusClima i éssers vius
Clima i éssers viusvicentaros
 
Els espais del sector terciari
Els espais del sector terciariEls espais del sector terciari
Els espais del sector terciarivicentaros
 
El sistema urbà espanyol
El sistema urbà espanyolEl sistema urbà espanyol
El sistema urbà espanyolvicentaros
 
L’estructura de la població
L’estructura de la poblacióL’estructura de la població
L’estructura de la poblacióvicentaros
 
L'activitat econòmica
L'activitat econòmicaL'activitat econòmica
L'activitat econòmicavicentaros
 
Els moviments migratoris
Els moviments migratorisEls moviments migratoris
Els moviments migratorisvicentaros
 
La diversitat hídrica d’espanya
La diversitat hídrica d’espanyaLa diversitat hídrica d’espanya
La diversitat hídrica d’espanyavicentaros
 
Els paisatges vegetals peninsulars
Els paisatges vegetals peninsularsEls paisatges vegetals peninsulars
Els paisatges vegetals peninsularsvicentaros
 
Tipus de climes a espanya
Tipus de climes a espanyaTipus de climes a espanya
Tipus de climes a espanyavicentaros
 
La diversitat climàtica
La diversitat climàticaLa diversitat climàtica
La diversitat climàticavicentaros
 
Les grans unitats del relleu peninsular
Les grans unitats del relleu peninsularLes grans unitats del relleu peninsular
Les grans unitats del relleu peninsularvicentaros
 
El relleu insular
El relleu insularEl relleu insular
El relleu insularvicentaros
 
El relleu costaner peninsular
El relleu costaner peninsularEl relleu costaner peninsular
El relleu costaner peninsularvicentaros
 
L’espai geogràfic espanyol
L’espai geogràfic espanyolL’espai geogràfic espanyol
L’espai geogràfic espanyolvicentaros
 
Revoluciosovieticai urss
Revoluciosovieticai urssRevoluciosovieticai urss
Revoluciosovieticai urssvicentaros
 
La revolució russa
La revolució russaLa revolució russa
La revolució russavicentaros
 

More from vicentaros (20)

Clima i éssers vius
Clima i éssers viusClima i éssers vius
Clima i éssers vius
 
Els espais del sector terciari
Els espais del sector terciariEls espais del sector terciari
Els espais del sector terciari
 
El sistema urbà espanyol
El sistema urbà espanyolEl sistema urbà espanyol
El sistema urbà espanyol
 
L’estructura de la població
L’estructura de la poblacióL’estructura de la població
L’estructura de la població
 
L'activitat econòmica
L'activitat econòmicaL'activitat econòmica
L'activitat econòmica
 
Els moviments migratoris
Els moviments migratorisEls moviments migratoris
Els moviments migratoris
 
La diversitat hídrica d’espanya
La diversitat hídrica d’espanyaLa diversitat hídrica d’espanya
La diversitat hídrica d’espanya
 
Els paisatges vegetals peninsulars
Els paisatges vegetals peninsularsEls paisatges vegetals peninsulars
Els paisatges vegetals peninsulars
 
El sòl
El sòlEl sòl
El sòl
 
Tipus de climes a espanya
Tipus de climes a espanyaTipus de climes a espanya
Tipus de climes a espanya
 
La diversitat climàtica
La diversitat climàticaLa diversitat climàtica
La diversitat climàtica
 
Les grans unitats del relleu peninsular
Les grans unitats del relleu peninsularLes grans unitats del relleu peninsular
Les grans unitats del relleu peninsular
 
El relleu insular
El relleu insularEl relleu insular
El relleu insular
 
El relleu costaner peninsular
El relleu costaner peninsularEl relleu costaner peninsular
El relleu costaner peninsular
 
L’espai geogràfic espanyol
L’espai geogràfic espanyolL’espai geogràfic espanyol
L’espai geogràfic espanyol
 
Tema 0
Tema 0Tema 0
Tema 0
 
Revoluciosovieticai urss
Revoluciosovieticai urssRevoluciosovieticai urss
Revoluciosovieticai urss
 
La revolució russa
La revolució russaLa revolució russa
La revolució russa
 
Imperialisme
ImperialismeImperialisme
Imperialisme
 
La població
La poblacióLa població
La població
 

Recently uploaded

Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"calaix2ie
 
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7calaix2ie
 
Exemple de multiplicació amb les regletes de Genaile
Exemple de multiplicació amb les regletes de GenaileExemple de multiplicació amb les regletes de Genaile
Exemple de multiplicació amb les regletes de Genailecalaix2ie
 
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola AmetllersSuperAdmin9
 
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...Lasilviatecno
 

Recently uploaded (6)

Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
 
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7
 
Exemple de multiplicació amb les regletes de Genaile
Exemple de multiplicació amb les regletes de GenaileExemple de multiplicació amb les regletes de Genaile
Exemple de multiplicació amb les regletes de Genaile
 
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
 
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
 
Peça amb leds i controlador extern amb microfon
Peça amb leds i controlador extern amb microfonPeça amb leds i controlador extern amb microfon
Peça amb leds i controlador extern amb microfon
 

Presentació el moviment obrer

  • 2. Podria definir-sePodria definir-se Com el conjunt d’actuacions i d’organitzacionsCom el conjunt d’actuacions i d’organitzacions que volen aconseguir millorar les condicionsque volen aconseguir millorar les condicions de vida i treball dels obrers.de vida i treball dels obrers.
  • 3.  Els orígens del Moviment Obrer  Anglaterra  Les noves ideologies obreres: Socialisme i Anarquisme  El Socialisme Utòpic  El Socialisme Científic  Marxisme  Anarquisme  El moviment internacionalista  L’AIT o Primera internacional  Els partits socialistes  La Segona Internacional
  • 4. ELS ORÍGENS DEL MOVIMENT OBRER La Revolució Industrial comportà el sorgiment d’una nova classe social: El proletariat Viu condicions duríssimes (de vida i de treball, i això comporta un conflicte permanent amb l’Estat i la Burgesia. Així, prenAixí, pren consciència de classe.. Sorgeix el moviment obrer (associacions). Es crearen ideologies alternatives al liberalisme/capitalisme El Vagó de Tercera Classe Honoré Daumier
  • 5. Revolució industrial Proletariat Moviment Obrer Sindicats Partits 1ra meitat segle XIX 2na meitat segle XIX Socialisme utòpic Socialisme científic Poca industrialització Poc proletariat Poc moviment Sindicats Caixes de socors... Moviment Obrer Sindicats socialistes i anarquistes Organitzacions obreres (partits marxistes) Internacionalització Iª Internacional 1864 - 1876 IIª Internacional 1890 - 1918 Marx, Engels (Marxisme) Bakunin (Anarquisme) SOCIALISME I MOVIMENT OBRER SocialismeIdeologia Organització
  • 6. Societat industrialSocietat industrial Societat de classesSocietat de classes Societat urbanaSocietat urbana Igualtat jurídica Definida per la posició econòmica BurgesosBurgesos ProletarisProletaris Escenari de canvis polítics, socials, culturals i dels conflictes socials Remodelació urbanísticaGran burgesia (aristocratització) Petita burgesia (artesans i comerciants) Classes mitjanes (professions liberals -metges, advocats...) Valors burgesos Treball, estalvi, propietat, herència cohesió familiar, defensa de l’ordre establert Classe dominant (juntament amb l’antiga aristocràcia) Es defineix per dividida classificats Identificats per Eren la Èxode rural Producte del
  • 7. Proletaris Treballador que només és propietari de la seva força de treball Dures condicions de vida i de treballPateixen Llargues jornades laborals Males condicions de treball Dones i nens amb sous més baixos Disciplina laboral estricta Nul·la legislació laboral Excedent de mà d’obra (barata)Males condicions de vida (alimentació, roba ...) Problemes d’habitatge Problemes d’escolarització Analfabetisme Treball infantil Mortalitat alta (sense seguretat social) Explotació Prendre consciència d’aquesta explotació és Prendre consciència de classe Quan passa això comença l’organització de sindicats i partits, sota la influència de diverses ideologies socialistes Moviment ObrerS’inicia el
  • 9. Primeres manifestacions Ludisme (Ned Ludd) Destrucció de màquines Defensa dels llocs de treball Primeres organitzacions obreres Mútues, societats de socors Anglaterra, 1824 Dret Associació Sindicats (Trade Unions) 1830, primer sindicat nacional (Associació General per a la Protecció del Treball) neixen En els inicis Primera mobilització política dels sindicats Associació dels Treballadors de Londres: Cartisme, 1838 “La Carta del Poble” Primer moviment de masses reclamant el sufragi universal Daumier Finalment Aconsegueixen: 10 hores/dia i la mobilització de molts treballadors
  • 10. Cal distingir entre la 1ª meitat del segle XIX i la 2ª meitat Socialisme utòpic Socialisme revolucionari (científic) Robert Owen 1771-1858 Karl Marx 1818-1883
  • 11. Intel·lectuals il·lustrats, amb preocupacions socials Critiquen el sistema social i econòmic del capitalisme (explotació, atur, crisis cícliques...) Denuncien l' individualisme i les desigualtats provocades per la concentració de la propietat privada Busquen una societat justa i fraternal (rebuig a la competència i a l’explotació). Busquen la felicitat i el benestar general. Desconfien de la política i dels polítics Els socialisme utòpic també es caracteritza per No tenir un contingut revolucionari Són reformistes Engels encunyà el terme amb un sentit pejoratiu, ja que aconseguiren pocs resultats pràctics
  • 12. Falansteri (cooperatives de producció i de consum) Mutualisme i federalisme Rebuig a l’Estat, la política i l’Església Precursor de l’anarquisme Empresari / New Lanarck (Millores laborals) Dirigent sindicalista (Great Trade Unions) New Harmony (EE.UU.) Alguns socialistes utòpics Saint Simon 1760-1825 Charles Fourier 1772-1837 Robert Owen 1771-1858 P.J. Proudhon 1809-1865 Proposa una revolució social que millore les condicions de vida de les classes més humils.
  • 13. Henri de Saint-Simon Charles Fourier i representació d’un Falansteri Robert Owen
  • 14. Pierre-Joseph Proudhon i els seus fills Gustave Courbet, 1865 Louis Blanc
  • 15. El socialisme revolucionari Aspectes comuns: - Gran influència posterior - Demanen canvis socials i polítics totals - S’ha de donar la revolució - Volien un nou ordre social sense propietat privada AnarquismeMarxisme
  • 16. El Materialisme HistòricEl Materialisme Històric Anàlisi de la societat capitalistaAnàlisi de la societat capitalista Revolució proletàriaRevolució proletària Dictadura del proletariatDictadura del proletariat Societat comunista Doctrina llibertàriaDoctrina llibertària Revolució proletàriaRevolució proletària Destrucció de l’EstatDestrucció de l’Estat Societat comunistaSocietat comunista MARXISME ANARQUISME
  • 17. Marx desenvolupa una filosofia (per a l’estudi del passat) MATERIALISME DIALÈCTIC MATERIALISME HISTÒRIC (ciència d’anàlisi de la història) Aquest ens diu que la HISTÒRIA és un procés de canvi i transformació de l’ECONOMIA Quan serveix per a interpretar la història dóna lloc al: El Manifest Comunista (Marx i Engels) El capital Karl Marx 1818-1883
  • 18. ECONOMIA És la base de la societat – infraestructura – i el motor de la història Condiciona l’organització política, la mentalitat i la cultura de l’època - superestructura -Els modes de producció Les forces de producció Les relacions de producció Es basa en uns elements que van canviant Defineixen les diverses classes socials Dominants i dominades Lluita de classes Provoca el pas de les etapes històriques AntagonismeDividides en qualsevol època
  • 19. Amb el Materialisme Històric podem analitzar les diverses etapes històriques Forces de producció i relacions de producció Esclavisme Feudalisme Capitalisme Modes de producció Homes lliures / esclaus Senyors / serfs Burgesos / proletaris Antagonisme i lluita de classes En el passat...
  • 20. Amb el Materialisme Històric podem analitzar la societat capitalista (Crítica del present) Economia capitalista Mode de producció: Capitalisme Forces de producció: Mitjans de producció (fàbriques, màquines...) Mà d’obra. Relacions de producció: Es basa en Proletariat Capitalista (burgès) (classe dominada) (classe dominant)explotacióexplotació PlusvàluaPlusvàlua (benefici del capitalista) A través de la Cada vegada és més gran la diferència entre rics i pobres
  • 21. On ens portarà tot això, segons K. Marx? (Projecte de futur) A una crisi de superproducciócrisi de superproducció Una revolució socialrevolució social (Lluita de classes) En una societat socialistasocietat socialista Que provocarà Que transformarà la societat capitalista Què vol Marx? Que el proletariat instaure: La Dictadura del proletariatLa Dictadura del proletariat Una societat sense classessocietat sense classes (socialista) Societat comunistaSocietat comunista A través de la qual es construirà
  • 22. “Absència de poder” Societat sense classes, ni autoritat, ni jerarquies (ni Déu, ni Estat, ni amo) Col·lectivització de tots els béns Cooperatives de producció i consum i federalisme -Rebuig a l’acció política (apoliticisme, no als partits) -Espontaneïtat revolucionària de les masses i lluita directa per a destruir l’Estat i el capitalisme (sindicalisme i propaganda pel fet) Bakunin i Kropotkin significa Es basa en la Llibertat i Igualtat Substitució de l’Estat per: Societat sense propietat privada Els seus representants
  • 23. El moviment anarquista va ser molt fort a L’Europa mediterrània i a Rússia Kropotkin i Malatesta Ús de la violència per divulgar l’ideari anarquista Bakuninista Pràctica sindical i revolucionària Major presència entre els obrers. A finals de segle pren força: “La propaganda pel fet” Atemptats contra els representants dels pilars del capitalisme El podem dividir en Peter Kropotkin 1842-1921 Enrico Malatesta 1853-1932
  • 24. He sostingut una lluita titànica amb l’existència i per l’existència. He sentit els efectes d’aquesta societat mal construïda i tan mal governada. (...) He cregut que cal destruir-la i he volgut aportar a l’obra demolidora la meua eina en forma d’una altra bomba. Respecte el general Martínez com a soldat i com a cavaller. En pretendre ferir-lo, he volgut desfer un punt de suport dels diversos en què descansa l’actual estat de coses a Espanya (...). No vull que els meus fills siguen designats com a fills d’un assassí, i sí que se’ls considere com a fills d’un home honrat, que dóna la seua vida per una causa, que potser equivocadament creu que és la millor, però que dóna la sang de bona fe pensant que fa un servei a la humanitat (...).
  • 25. L’AIT o Primera Internacional -1864-1876- L’AIT o Primera Internacional -1864-1876- La Segona Internacional 1889-1918 L’aparició dels partits socialistes Història de l’organització internacional obrera
  • 26. Els obrers d’arreu tenen els mateixos problemes Cal organitzar-se per aconseguir millores Durant la segona meitat del segle XIX: • Major nombre d’obrers • Necessitat de col·laborar internacionalment El quart estat P. de Volpedo
  • 27. Londres, 1864 Associació Internacional de Treballadors (AIT) Naix a: Amb el nom de: Primer intent d’organitzar el proletariat internacionalment Tingué pocs afiliats (més força simbòlica que real) Sobretot resultà un lloc de discussió teòrica Hi participaren diversos grups: - Trade Unions - Cartistes - Anarquistes - Marxistes
  • 28. - L’emancipació serà l’obra dels mateixos obrers - Els obrers havien de conquistar el poder polític per destruir la societat burgesa i implantar el socialisme On es proclama Els problemes venen a causa de : Diferències entre anarquistes i marxistes S’organitzava a través de Consell General i Seccions nacionals MARX (figura clau) Redacta Estatuts i Manifest Inaugural És el Cap del Consell General Congrés de Ginebra i Brussel·les s’adopten acords de lluita: Jornada de 8h/dia No al treball infantil Millora treball dones
  • 29. Llibertaris, antiautoritaris Contraris a l’acció política i a un Estat obrer Defensen l’autonomia de les seccions enfront del Consell General Anomenats autoritaris Acció política i sobirania del Consell General No a l’acció violenta Consideraven l’anarquisme una ideologia individualista i ingènua Expulsió dels anarquistes (Congrés de la Haia, 1872) i el trasllat de l’ AIT als EE.UU. (dissolució el 1876) Aquestes diferències juntament amb la Comuna de París (1871) i la seva posterior repressió provocarà
  • 30. Des de 1880 el món del treball va experimentar transformacions importants Creixement del capitalisme Increment del proletariat industrial La difusió del socialisme va permetre crear un model de sindicalisme massiu Més pressió, ja que les vagues mobilitzaven a molta gent Poc a poc s’imposa la pràctica de la negociació col·lectiva entre sindicats i patrons (per fixar salaris, condicions de treball...) Els sindicalistes exigiren la intervenció de l’Estat per arbitrar en els conflictes i així garantir una legislació laboral (jornades, treball infanti i femení, assegurances d’accidents, malaltia , invalidesa...)
  • 31. Neixen a partir de 1875 Són obrers i revolucionaris Participen de la lluita electoral i parlamentària Són d’ideologia revolucionària i de pràctica reformista Els més importants: -Partit Socialdemòcrata Alemany (1875) amb Kautsky -Partit Socialista Francès amb Jean Jaurès (1901) -Partit Laborista anglès (1900) -PSOE amb Pablo Iglesias (1879) Pablo Iglesias Karl Kautsky Jean Jaurès
  • 32. Durant els anys 70-80 del segle XIX el marxisme es va estendre i es van crear partits socialistes a tot arreu d’Europa. El primer i més important va ser el Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD) En el seu programa defensava dues vies de lluita: • A curt termini, l’acció parlamentària on es reclamaven reformes democràtiques i socials: vot universal i femení, sanitat i educació públiques, prohibició del treball infantil, reducció de la jornada laboral i millors salaris... • A llarg termini, l’acció revolucionària a fi d’implantar una societat socialista. •Paral·lelament als partits es van crear sindicats lligats a ells, mentre el partit dirigia els objectius polítics, els sindicats els reivindicatius. • Unió General de Sindicats Alemanys (1892) • Unió General de Treballadors (1888) Els camins del socialismeEls camins del socialisme
  • 33. • L’èxit parlamentari havia permès reformes socials que milloraven les condicions dels treballadors, això els va fer plantejar-se:  Cal ser més pragmàtics?  En aquest context aparegué el REVISIONISME
  • 34. Eduard Bernstein Revisà les teories de Marx i plantejà el dilema de la “revolució” o la “reforma” lenta i pacífica per arribar al socialisme. Ell apostava per aquest darrer. En contra d’aquestes teories Els defensors de la revolució social Rosa Luxemburg (Alemanya) Lenin (Rússia) El Revisionisme resultà condemnat en la Segona Internacional, encara que amb el temps es va convertir en la ideologia socialista predominant a Europa occidental. Evolucionaran cap els partits socialdemòcrates Crearan els partits comunistes Eduard Bernstein
  • 35. Naix a París el 1889 -Formada per partits polítics socialistes -Acceptaven la legalitat democràtica - Es respectava l’autonomia dels partits - Es creà un Bureau Socialista Internacional a Brussel·les - En el Congrés fundacional es va fer una crida als treballadors perquè s’afiliaren als partits socialistes Característiques i organització
  • 36. Legislació laboral favorable: jornada laboral de 8 hores, dret a vaga, prohibició del treball infantil... Objectius Va tenir una gran repercussióVa tenir una gran repercussió Es va instaurar El Primer de Maig (Jornada reivindicativa) “La Internacional” (Himne obrer)
  • 37. Els grans debats i polèmiques - El revisionisme (Reforma o Revolució?) - L' imperialisme i la qüestió colonial - El militarisme i la guerra El revisionisme El revisionisme fou condemnat, no obstant no es va poder posar fi a la confrontació entre les diverses posicions. Imperialisme L’imperialisme es va denunciar en el Congrés de Stuttgart per considerar-lo una forma d’explotació capitalista. La Guerra Davant l’espiral bel·licista es va optar per rebutjar- la al considerar-la producte de l’enfrontament entre els estats capitalistes. Per tant calia impedir-la.
  • 38. En la pràctica la guerra acabà amb la Internacional: en la majoria dels casos, l’eufòria patriòtica els va posar al costat dels governs respectius (Unió Sagrada). No obstant, dins dels partits es van forjar tres grans grups: Els pacifistes creien que no s’havia de lluitar en una guerra burgesa.  Els revolucionaris consideraven que calia aprofitar-la per fer la revolució (Lenin, Rosa Luxemburg).  Els patriotes partidaris de la defensa nacional. Amb la Revolució Russa (1917) el socialisme es dividirà entre comunistes i socialdemòcrates.
  • 39. Aspectes Primera Internacional Segona Internacional Cronologia 1864-1876 1889-1918 Lloc i data de fundació Londres, 1864 París, 1889 Impulsors principals Organitzacions obreres angleses Els partits socialistes Estructura organitzativa Seccions Nacionals dirigides per un Comité Central Confederació de partits nacionals autònoms Objectius bàsics Emancipació de la classe obrera Conquesta del poder de l’Estat Lleis per a la protecció dels treballadors Condemna de la guerra Tendències ideològiques Marxisme i anarquisme Socialisme Fets més rellevants Guerra francoprussiana Comuna de París Primera Guerra Mundial Extensió i influència Gran Bretanya, França, Alemanya, Rússia, Suïssa, Itàlia, Bèlgica, Espanya Gran Bretanya, França, Alemanya, Rússia, Suïssa, Itàlia, Bèlgica, Espanya Factors de crisi La derrota de la Comuna de París. Les discrepàncies internes entre marxistes i anarquistes Les divergències entre reformistes i revolucionaris. Les diverses postures davant la P.G.M