2. Podria definir-sePodria definir-se
Com el conjunt d’actuacions i d’organitzacionsCom el conjunt d’actuacions i d’organitzacions
que volen aconseguir millorar les condicionsque volen aconseguir millorar les condicions
de vida i treball dels obrers.de vida i treball dels obrers.
3. Els orígens del Moviment Obrer
Anglaterra
Les noves ideologies obreres: Socialisme i
Anarquisme
El Socialisme Utòpic
El Socialisme Científic
Marxisme
Anarquisme
El moviment internacionalista
L’AIT o Primera internacional
Els partits socialistes
La Segona Internacional
4. ELS ORÍGENS DEL MOVIMENT OBRER
La Revolució Industrial comportà el sorgiment d’una nova classe
social: El proletariat
Viu condicions duríssimes (de vida i de treball, i això
comporta un conflicte permanent amb l’Estat i la Burgesia.
Així, prenAixí, pren consciència de classe..
Sorgeix el moviment obrer (associacions).
Es crearen ideologies alternatives al liberalisme/capitalisme
El Vagó de Tercera Classe
Honoré Daumier
5. Revolució industrial
Proletariat Moviment Obrer
Sindicats
Partits
1ra meitat segle XIX 2na meitat segle XIX
Socialisme utòpic Socialisme científic
Poca industrialització
Poc proletariat
Poc moviment
Sindicats
Caixes de socors...
Moviment Obrer
Sindicats socialistes i anarquistes
Organitzacions obreres (partits marxistes)
Internacionalització
Iª Internacional 1864 - 1876
IIª Internacional 1890 - 1918
Marx, Engels (Marxisme)
Bakunin (Anarquisme)
SOCIALISME I MOVIMENT OBRER
SocialismeIdeologia
Organització
6. Societat industrialSocietat industrial
Societat de classesSocietat de classes Societat urbanaSocietat urbana
Igualtat jurídica
Definida per la posició econòmica
BurgesosBurgesos ProletarisProletaris
Escenari de canvis polítics,
socials, culturals i dels
conflictes socials
Remodelació urbanísticaGran burgesia (aristocratització)
Petita burgesia (artesans i comerciants)
Classes mitjanes (professions liberals -metges, advocats...)
Valors burgesos Treball, estalvi, propietat, herència
cohesió familiar, defensa de l’ordre establert
Classe dominant (juntament amb l’antiga aristocràcia)
Es defineix per
dividida
classificats
Identificats per
Eren la
Èxode rural
Producte del
7. Proletaris
Treballador que només és
propietari de la seva força de treball
Dures condicions de vida i de treballPateixen
Llargues jornades laborals
Males condicions de treball
Dones i nens amb sous més baixos
Disciplina laboral estricta
Nul·la legislació laboral
Excedent de mà d’obra (barata)Males condicions de vida
(alimentació, roba ...)
Problemes d’habitatge
Problemes d’escolarització
Analfabetisme
Treball infantil
Mortalitat alta
(sense seguretat social) Explotació
Prendre consciència d’aquesta explotació és
Prendre consciència de classe
Quan passa això comença l’organització de sindicats i partits, sota la
influència de diverses ideologies socialistes
Moviment ObrerS’inicia el
9. Primeres manifestacions Ludisme
(Ned Ludd)
Destrucció de màquines
Defensa dels llocs de treball
Primeres organitzacions obreres
Mútues, societats de socors
Anglaterra, 1824
Dret Associació Sindicats (Trade Unions)
1830, primer sindicat nacional
(Associació General per a la Protecció del Treball)
neixen
En els inicis
Primera mobilització política dels sindicats
Associació dels Treballadors de Londres: Cartisme, 1838 “La Carta del
Poble”
Primer moviment de masses reclamant el sufragi universal
Daumier
Finalment Aconsegueixen: 10 hores/dia i la mobilització de molts
treballadors
10. Cal distingir entre la 1ª meitat del segle XIX i la 2ª meitat
Socialisme utòpic Socialisme revolucionari (científic)
Robert Owen
1771-1858
Karl Marx
1818-1883
11. Intel·lectuals il·lustrats, amb preocupacions socials
Critiquen el sistema social i econòmic del capitalisme
(explotació, atur, crisis cícliques...)
Denuncien l' individualisme i les desigualtats provocades
per la concentració de la propietat privada
Busquen una societat justa i fraternal (rebuig a la competència
i a l’explotació). Busquen la felicitat i el benestar general.
Desconfien de la política i dels polítics
Els socialisme utòpic també es caracteritza
per
No tenir un contingut revolucionari
Són reformistes
Engels encunyà el terme amb un sentit pejoratiu, ja que aconseguiren
pocs resultats pràctics
12. Falansteri (cooperatives de producció i de
consum)
Mutualisme i federalisme
Rebuig a l’Estat, la política i l’Església
Precursor de l’anarquisme
Empresari / New Lanarck (Millores laborals)
Dirigent sindicalista (Great Trade Unions)
New Harmony (EE.UU.)
Alguns socialistes utòpics
Saint Simon
1760-1825
Charles Fourier
1772-1837
Robert Owen
1771-1858
P.J. Proudhon
1809-1865
Proposa una revolució social que millore les
condicions de vida de les classes més humils.
13. Henri de Saint-Simon Charles Fourier i representació d’un Falansteri
Robert Owen
15. El socialisme revolucionari
Aspectes comuns:
- Gran influència posterior
- Demanen canvis socials i polítics totals
- S’ha de donar la revolució
- Volien un nou ordre social sense propietat privada
AnarquismeMarxisme
16. El Materialisme HistòricEl Materialisme Històric
Anàlisi de la societat capitalistaAnàlisi de la societat capitalista
Revolució proletàriaRevolució proletària
Dictadura del proletariatDictadura del proletariat
Societat comunista
Doctrina llibertàriaDoctrina llibertària
Revolució proletàriaRevolució proletària
Destrucció de l’EstatDestrucció de l’Estat
Societat comunistaSocietat comunista
MARXISME ANARQUISME
17. Marx desenvolupa una filosofia (per a l’estudi del passat)
MATERIALISME DIALÈCTIC
MATERIALISME HISTÒRIC (ciència d’anàlisi de la història)
Aquest ens diu que la HISTÒRIA és un procés de
canvi i transformació de l’ECONOMIA
Quan serveix per a interpretar la història
dóna lloc al:
El Manifest Comunista (Marx i Engels)
El capital
Karl Marx
1818-1883
18. ECONOMIA És la base de la societat – infraestructura –
i el motor de la història
Condiciona l’organització política,
la mentalitat i la cultura de l’època
- superestructura -Els modes de producció
Les forces de producció
Les relacions de producció
Es basa en uns elements
que van canviant
Defineixen les diverses classes socials
Dominants
i dominades
Lluita de classes
Provoca el pas de les etapes històriques
AntagonismeDividides en
qualsevol època
19. Amb el Materialisme Històric podem analitzar les diverses
etapes històriques
Forces de producció i relacions de producció
Esclavisme
Feudalisme
Capitalisme
Modes de producció
Homes lliures / esclaus
Senyors / serfs
Burgesos / proletaris
Antagonisme i
lluita de classes
En el passat...
20. Amb el Materialisme Històric podem analitzar la societat capitalista
(Crítica del present)
Economia capitalista
Mode de producció: Capitalisme
Forces de producció: Mitjans de producció (fàbriques,
màquines...) Mà d’obra.
Relacions de producció:
Es basa en
Proletariat Capitalista (burgès)
(classe dominada) (classe dominant)explotacióexplotació
PlusvàluaPlusvàlua (benefici del capitalista)
A través de la
Cada vegada és més gran la diferència entre rics i pobres
21. On ens portarà tot això, segons K. Marx?
(Projecte de futur)
A una crisi de superproducciócrisi de superproducció
Una revolució socialrevolució social (Lluita de classes)
En una societat socialistasocietat socialista
Que provocarà
Que transformarà la societat capitalista
Què vol Marx?
Que el proletariat instaure:
La Dictadura del proletariatLa Dictadura del proletariat
Una societat sense classessocietat sense classes (socialista)
Societat comunistaSocietat comunista
A través de la qual es construirà
22. “Absència de poder”
Societat sense classes, ni
autoritat, ni jerarquies (ni
Déu, ni Estat, ni amo)
Col·lectivització de tots els béns
Cooperatives de producció i consum
i federalisme
-Rebuig a l’acció política (apoliticisme, no als
partits)
-Espontaneïtat revolucionària de les masses i lluita
directa per a destruir l’Estat i el capitalisme
(sindicalisme i propaganda pel fet)
Bakunin i Kropotkin
significa
Es basa en la
Llibertat i Igualtat
Substitució de l’Estat per:
Societat sense propietat privada
Els seus representants
23. El moviment anarquista va ser molt fort a L’Europa mediterrània i a Rússia
Kropotkin i Malatesta
Ús de la violència per
divulgar l’ideari anarquista
Bakuninista
Pràctica sindical i revolucionària
Major presència entre els obrers.
A finals de segle pren força:
“La propaganda pel fet”
Atemptats contra els
representants dels pilars del
capitalisme
El podem dividir en
Peter Kropotkin
1842-1921
Enrico Malatesta
1853-1932
24. He sostingut una lluita titànica amb l’existència i per l’existència. He sentit
els efectes d’aquesta societat mal construïda i tan mal governada. (...)
He cregut que cal destruir-la i he volgut aportar a l’obra demolidora la
meua eina en forma d’una altra bomba.
Respecte el general Martínez com a soldat i com a cavaller. En pretendre
ferir-lo, he volgut desfer un punt de suport dels diversos en què
descansa l’actual estat de coses a Espanya (...). No vull que els meus fills
siguen designats com a fills d’un assassí, i sí que se’ls considere com a
fills d’un home honrat, que dóna la seua vida per una causa, que potser
equivocadament creu que és la millor, però que dóna la sang de bona fe
pensant que fa un servei a la humanitat (...).
25. L’AIT
o Primera Internacional
-1864-1876-
L’AIT
o Primera Internacional
-1864-1876-
La Segona
Internacional
1889-1918
L’aparició dels
partits
socialistes
Història de l’organització internacional obrera
26. Els obrers d’arreu tenen els mateixos problemes
Cal organitzar-se per aconseguir millores
Durant la segona meitat del segle XIX:
• Major nombre d’obrers
• Necessitat de col·laborar internacionalment
El quart estat
P. de Volpedo
27. Londres, 1864
Associació Internacional de
Treballadors (AIT)
Naix a: Amb el nom de:
Primer intent d’organitzar el proletariat internacionalment
Tingué pocs afiliats (més força simbòlica que real)
Sobretot resultà un lloc de discussió teòrica
Hi participaren diversos grups:
- Trade Unions
- Cartistes
- Anarquistes
- Marxistes
28. - L’emancipació serà l’obra dels mateixos
obrers
- Els obrers havien de conquistar el poder
polític per destruir la societat burgesa i
implantar el socialisme
On es
proclama
Els problemes venen a
causa de :
Diferències entre
anarquistes i marxistes
S’organitzava a través de Consell General i
Seccions nacionals
MARX (figura clau)
Redacta Estatuts i Manifest Inaugural
És el Cap del Consell General
Congrés de Ginebra i
Brussel·les s’adopten
acords de lluita:
Jornada de 8h/dia
No al treball infantil
Millora treball dones
29. Llibertaris,
antiautoritaris
Contraris a l’acció política
i a un Estat obrer
Defensen l’autonomia
de les seccions
enfront del Consell
General
Anomenats autoritaris
Acció política i sobirania del
Consell General
No a l’acció violenta
Consideraven l’anarquisme
una ideologia individualista i
ingènua
Expulsió dels anarquistes (Congrés de la Haia, 1872)
i el trasllat de l’ AIT als EE.UU. (dissolució el 1876)
Aquestes diferències juntament amb la Comuna de París (1871)
i la seva posterior repressió provocarà
30. Des de 1880 el món del treball va experimentar transformacions importants
Creixement del capitalisme Increment del proletariat industrial
La difusió del socialisme va permetre crear un model de sindicalisme massiu
Més pressió, ja que les vagues mobilitzaven a molta gent
Poc a poc s’imposa la
pràctica de la negociació
col·lectiva entre sindicats i
patrons (per fixar salaris,
condicions de treball...)
Els sindicalistes exigiren la intervenció de
l’Estat per arbitrar en els conflictes i així
garantir una legislació laboral (jornades,
treball infanti i femení, assegurances
d’accidents, malaltia , invalidesa...)
31. Neixen a partir de 1875
Són obrers i revolucionaris
Participen de la lluita electoral i parlamentària
Són d’ideologia revolucionària i de pràctica reformista
Els més importants:
-Partit Socialdemòcrata Alemany (1875) amb Kautsky
-Partit Socialista Francès amb Jean Jaurès (1901)
-Partit Laborista anglès (1900)
-PSOE amb Pablo Iglesias (1879)
Pablo Iglesias Karl Kautsky Jean Jaurès
32. Durant els anys 70-80 del segle XIX el marxisme es va estendre i
es van crear partits socialistes a tot arreu d’Europa.
El primer i més important va ser el Partit Socialdemòcrata Alemany
(SPD)
En el seu programa defensava dues vies de lluita:
• A curt termini, l’acció parlamentària on es reclamaven
reformes democràtiques i socials: vot universal i femení,
sanitat i educació públiques, prohibició del treball infantil,
reducció de la jornada laboral i millors salaris...
• A llarg termini, l’acció revolucionària a fi d’implantar una
societat socialista.
•Paral·lelament als partits es van crear sindicats lligats a ells,
mentre el partit dirigia els objectius polítics, els sindicats els
reivindicatius.
• Unió General de Sindicats Alemanys (1892)
• Unió General de Treballadors (1888)
Els camins del socialismeEls camins del socialisme
33. • L’èxit parlamentari havia permès reformes
socials que milloraven les condicions dels
treballadors, això els va fer plantejar-se:
Cal ser més pragmàtics?
En aquest context aparegué el REVISIONISME
34. Eduard Bernstein
Revisà les teories de Marx i plantejà el dilema de la
“revolució” o la “reforma” lenta i pacífica per arribar
al socialisme. Ell apostava per aquest darrer.
En contra
d’aquestes
teories
Els defensors de
la revolució social
Rosa Luxemburg (Alemanya)
Lenin (Rússia)
El Revisionisme resultà condemnat en la Segona Internacional, encara que
amb el temps es va convertir en la ideologia socialista predominant a
Europa occidental.
Evolucionaran cap els partits
socialdemòcrates
Crearan els partits
comunistes
Eduard Bernstein
35. Naix a París el 1889
-Formada per partits polítics socialistes
-Acceptaven la legalitat democràtica
- Es respectava l’autonomia dels partits
- Es creà un Bureau Socialista Internacional a
Brussel·les
- En el Congrés fundacional es va fer una crida
als treballadors perquè s’afiliaren als partits
socialistes
Característiques
i organització
36. Legislació laboral favorable:
jornada laboral de 8 hores,
dret a vaga, prohibició del
treball infantil...
Objectius
Va tenir una gran repercussióVa tenir una gran repercussió
Es va instaurar El Primer de
Maig (Jornada reivindicativa)
“La Internacional” (Himne
obrer)
37. Els grans debats i polèmiques
- El revisionisme (Reforma o Revolució?)
- L' imperialisme i la qüestió colonial
- El militarisme i la guerra
El revisionisme
El revisionisme fou condemnat, no obstant no es
va poder posar fi a la confrontació entre les
diverses posicions.
Imperialisme L’imperialisme es va denunciar en el Congrés de
Stuttgart per considerar-lo una forma
d’explotació capitalista.
La Guerra Davant l’espiral bel·licista es va optar per rebutjar-
la al considerar-la producte de l’enfrontament entre
els estats capitalistes. Per tant calia impedir-la.
38. En la pràctica la guerra acabà amb la Internacional: en
la majoria dels casos, l’eufòria patriòtica els va posar
al costat dels governs respectius (Unió Sagrada).
No obstant, dins dels partits es van forjar tres grans
grups:
Els pacifistes creien que no s’havia de lluitar en una
guerra burgesa.
Els revolucionaris consideraven que calia aprofitar-la
per fer la revolució (Lenin, Rosa Luxemburg).
Els patriotes partidaris de la defensa nacional.
Amb la Revolució Russa (1917) el socialisme es
dividirà entre comunistes i socialdemòcrates.
39. Aspectes Primera Internacional Segona Internacional
Cronologia 1864-1876 1889-1918
Lloc i data de fundació Londres, 1864 París, 1889
Impulsors principals Organitzacions obreres
angleses
Els partits socialistes
Estructura organitzativa Seccions Nacionals dirigides
per un Comité Central
Confederació de partits
nacionals autònoms
Objectius bàsics Emancipació de la classe obrera
Conquesta del poder de l’Estat
Lleis per a la protecció dels
treballadors
Condemna de la guerra
Tendències ideològiques Marxisme i anarquisme Socialisme
Fets més rellevants Guerra francoprussiana
Comuna de París
Primera Guerra Mundial
Extensió i influència Gran Bretanya, França,
Alemanya, Rússia, Suïssa,
Itàlia, Bèlgica, Espanya
Gran Bretanya, França,
Alemanya, Rússia, Suïssa,
Itàlia, Bèlgica, Espanya
Factors de crisi La derrota de la Comuna de
París.
Les discrepàncies internes
entre marxistes i anarquistes
Les divergències entre
reformistes i revolucionaris.
Les diverses postures davant la
P.G.M