Your SlideShare is downloading. ×
Presentació el moviment obrer
Presentació el moviment obrer
Presentació el moviment obrer
Presentació el moviment obrer
Presentació el moviment obrer
Presentació el moviment obrer
Presentació el moviment obrer
Presentació el moviment obrer
Presentació el moviment obrer
Presentació el moviment obrer
Presentació el moviment obrer
Presentació el moviment obrer
Presentació el moviment obrer
Presentació el moviment obrer
Presentació el moviment obrer
Presentació el moviment obrer
Presentació el moviment obrer
Presentació el moviment obrer
Presentació el moviment obrer
Presentació el moviment obrer
Presentació el moviment obrer
Presentació el moviment obrer
Presentació el moviment obrer
Presentació el moviment obrer
Presentació el moviment obrer
Presentació el moviment obrer
Presentació el moviment obrer
Presentació el moviment obrer
Presentació el moviment obrer
Presentació el moviment obrer
Presentació el moviment obrer
Presentació el moviment obrer
Presentació el moviment obrer
Presentació el moviment obrer
Presentació el moviment obrer
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Presentació el moviment obrer

3,531

Published on

Published in: Education, Technology, Spiritual
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
3,531
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
32
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1.  
  • 2.
    • Podria definir-se
    • Com el conjunt d’actuacions i d’organitzacions que volen aconseguir millorar les condicions de vida i treball dels obrers.
  • 3.
    • Els orígens del Moviment Obrer
          • Anglaterra
    • Les noves ideologies obreres: Socialisme i Anarquisme
          • El Socialisme Utòpic
          • El Socialisme Científic
            • Marxisme
            • Anarquisme
    • El moviment internacionalista
          • L’AIT o Primera internacional
            • Els partits socialistes
          • La Segona Internacional
  • 4. ELS ORÍGENS DEL MOVIMENT OBRER La Revolució Industrial comportà el sorgiment d’una nova classe social: El proletariat Viu condicions duríssimes (de vida i de treball, i això comporta un conflicte permanent amb l’Estat i la Burgesia. Així, pren consciència de classe . Sorgeix el moviment obrer (associacions). Es crearen ideologies alternatives al liberalisme/capitalisme El Vagó de Tercera Classe Honoré Daumier
  • 5. Revolució industrial Proletariat Moviment Obrer Sindicats Partits 1ra meitat segle XIX 2na meitat segle XIX Socialisme utòpic Socialisme científic Poca industrialització Poc proletariat Poc moviment Sindicats Caixes de socors... Moviment Obrer Sindicats socialistes i anarquistes Organitzacions obreres (partits marxistes) Internacionalització Iª Internacional 1864 - 1876 IIª Internacional 1890 - 1918 SOCIALISME I MOVIMENT OBRER Socialisme Ideologia Organització Marx, Engels (Marxisme) Bakunin (Anarquisme)
  • 6. Societat industrial Societat de classes Societat urbana Igualtat jurídica Definida per la posició econòmica Burgesos Proletaris Escenari de canvis polítics, socials, culturals i dels conflictes socials Remodelació urbanística Gran burgesia (aristocratització) Petita burgesia (artesans i comerciants) Classes mitjanes (professions liberals -metges, advocats...) Valors burgesos Treball, estalvi, propietat, herència cohesió familiar, defensa de l’ordre establert Classe dominant (juntament amb l’antiga aristocràcia) Èxode rural Es defineix per dividida classificats Identificats per Eren la Producte del La societat industrial
  • 7. Treballador que només és propietari de la seva força de treball Dures condicions de vida i de treball Llargues jornades laborals Males condicions de treball Dones i nens amb sous més baixos Disciplina laboral estricta Nul·la legislació laboral Excedent de mà d’obra (barata) Males condicions de vida (alimentació, roba ...) Problemes d’habitatge Problemes d’escolarització Analfabetisme Treball infantil Mortalitat alta (sense seguretat social) Explotació Prendre consciència d’aquesta explotació és Prendre consciència de classe Quan passa això comença l’organització de sindicats i partits, sota la influència de diverses ideologies socialistes Moviment Obrer Proletaris Pateixen S’inicia el
  • 8.  
  • 9. Primeres manifestacions Ludisme (Ned Ludd) Destrucció de màquines Defensa dels llocs de treball Primeres organitzacions obreres Mútues, societats de socors Anglaterra, 1824 Dret Associació Sindicats (Trade Unions) 1830, primer sindicat nacional ( Associació General per a la Protecció del Treball) Primera mobilització política dels sindicats Associació dels Treballadors de Londres: Cartisme , 1838 “La Carta del Poble” Primer moviment de masses reclamant el sufragi universal Finalment Aconsegueixen: 10 hores/dia i la mobilització de molts treballadors neixen En els inicis Daumier
  • 10. Cal distingir entre la 1ª meitat del segle XIX i la 2ª meitat Socialisme utòpic Robert Owen 1771-1858 Karl Marx 1818-1883 Socialisme revolucionari (científic)
  • 11. Intel·lectuals il·lustrats , amb preocupacions socials Critiquen el sistema social i econòmic del capitalisme (explotació, atur, crisis cícliques...) Denuncien l' individualisme i les desigualtats provocades per la concentració de la propietat privada Busquen una societat justa i fraternal (rebuig a la competència i a l’explotació). Busquen la felicitat i el benestar general . Desconfien de la política i dels polítics Els socialisme utòpic també es caracteritza per No tenir un contingut revolucionari Són reformistes Engels encunyà el terme amb un sentit pejoratiu, ja que aconseguiren pocs resultats pràctics
  • 12. Falansteri (cooperatives de producció i de consum) Mutualisme i federalisme Rebuig a l’Estat, la política i l’Església Precursor de l’anarquisme Empresari / New Lanarck (Millores laborals) Dirigent sindicalista (Great Trade Unions) New Harmony (EE.UU.) Alguns socialistes utòpics Saint Simon 1760-1825 Charles Fourier 1772-1837 Robert Owen 1771-1858 P.J. Proudhon 1809-1865 Proposa una revolució social que millore les condicions de vida de les classes més humils.
  • 13. Henri de Saint-Simon Charles Fourier i representació d’un Falansteri Robert Owen
  • 14. Pierre-Joseph Proudhon i els seus fills Gustave Courbet, 1865 Louis Blanc
  • 15. El socialisme revolucionari Marx Bakunin Aspectes comuns: - Gran influència posterior - Demanen canvis socials i polítics totals - S’ha de donar la revolució - Volien un nou ordre social sense propietat privada Anarquisme Marxisme
  • 16. Marx Bakunin El Materialisme Històric Anàlisi de la societat capitalista Revolució proletària Dictadura del proletariat Doctrina llibertària Revolució proletària Destrucció de l’Estat Societat comunista MARXISME ANARQUISME Societat comunista
  • 17. Marx desenvolupa una filosofia (per a l’estudi del passat) MATERIALISME DIALÈCTIC MATERIALISME HISTÒRIC (ciència d’anàlisi de la història) Aquest ens diu que la HISTÒRIA és un procés de canvi i transformació de l’ECONOMIA El Manifest Comunista (Marx i Engels) El capital Karl Marx 1818-1883 Quan serveix per a interpretar la història dóna lloc al:
  • 18. ECONOMIA És la base de la societat – infraestructura – i el motor de la història Condiciona l’organització política, la mentalitat i la cultura de l’època - superestructura - Els modes de producció Les forces de producció Les relacions de producció Defineixen les diverses classes socials Dominants i dominades Lluita de classes Provoca el pas de les etapes històriques Dividides en qualsevol època Es basa en uns elements que van canviant Antagonisme
  • 19. Amb el Materialisme Històric podem analitzar les diverses etapes històriques Forces de producció i relacions de producció Esclavisme Feudalisme Capitalisme Modes de producció Homes lliures / esclaus Senyors / serfs Burgesos / proletaris Antagonisme i lluita de classes En el passat...
  • 20. Amb el Materialisme Històric podem analitzar la societat capitalista ( Crítica del present) Economia capitalista Mode de producció: Capitalisme Forces de producció: Mitjans de producció (fàbriques, màquines...) Mà d’obra. Relacions de producció: Proletariat Capitalista (burgès) (classe dominada) (classe dominant) explotació Plusvàlua (benefici del capitalista) Cada vegada és més gran la diferència entre rics i pobres Es basa en A través de la
  • 21. On ens portarà tot això, segons K. Marx? (Projecte de futur) A una crisi de superproducció Una revolució social (Lluita de classes) En una societat socialista Què vol Marx? Que el proletariat instaure: La Dictadura del proletariat Una societat sense classes (socialista) Societat comunista Que provocarà Que transformarà la societat capitalista A través de la qual es construirà
  • 22. Anarquisme “ Absència de poder” Societat sense classes, ni autoritat, ni jerarquies ( ni Déu, ni Estat, ni amo ) Col·lectivització de tots els béns Cooperatives de producció i consum i federalisme -Rebuig a l’acció política (apoliticisme, no als partits) -Espontaneïtat revolucionària de les masses i lluita directa per a destruir l’Estat i el capitalisme ( sindicalisme i propaganda pel fet ) Bakunin i Kropotkin significa Es basa en la Llibertat i Igualtat Substitució de l’Estat per: Societat sense propietat privada Els seus representants
  • 23. El moviment anarquista va ser molt fort a L’Europa mediterrània i a Rússia Anarcocomunisme Anarcosindicalisme Kropotkin i Malatesta Ús de la violència per divulgar l’ideari anarquista Bakuninista Pràctica sindical i revolucionària Major presència entre els obrers. A finals de segle pren força: “La propaganda pel fet” Atemptats contra els representants dels pilars del capitalisme El podem dividir en Peter Kropotkin 1842-1921 Enrico Malatesta 1853-1932
  • 24. L’AIT o Primera Internacional -1864-1876- La Segona Internacional 1889-1918 L’aparició dels partits socialistes Història de l’organització internacional obrera
  • 25. Els obrers d’arreu tenen els mateixos problemes Cal organitzar-se per aconseguir millores
    • Durant la segona meitat del segle XIX:
      • Major nombre d’obrers
      • Necessitat de col·laborar internacionalment
    El quart estat P. de Volpedo
  • 26. Londres, 1864 Associació Internacional de Treballadors (AIT) Naix a: Amb el nom de: Primer intent d’organitzar el proletariat internacionalment Tingué pocs afiliats (més força simbòlica que real) Sobretot resultà un lloc de discussió teòrica Hi participaren diversos grups: - Trade Unions - Cartistes - Anarquistes - Marxistes
  • 27. - L’emancipació serà l’obra dels mateixos obrers - Els obrers havien de conquistar el poder polític per destruir la societat burgesa i implantar el socialisme On es proclama Els problemes venen a causa de : Diferències entre anarquistes i marxistes S’organitzava a través de Consell General i Seccions nacionals MARX (figura clau) Redacta Estatuts i Manifest Inaugural És el Cap del Consell General Congrés de Ginebra i Brussel·les s’adopten acords de lluita: Jornada de 8h/dia No al treball infantil Millora treball dones
  • 28. Llibertaris, antiautoritaris Contraris a l’acció política i a un Estat obrer Defensen l’autonomia de les seccions enfront del Consell General Anomenats autoritaris Acció política i sobirania del Consell General No a l’acció violenta Consideraven l’anarquisme una ideologia individualista i ingènua Expulsió dels anarquistes (Congrés de la Haia, 1872) i el trasllat de l’ AIT als EE.UU. (dissolució el 1876) Aquestes diferències juntament amb la Comuna de París (1871) i la seva posterior repressió provocarà Bakunin Marx
  • 29. Neixen a partir de 1875 Són obrers i revolucionaris Participen de la lluita electoral i parlamentària Són d’ideologia revolucionària i de pràctica reformista Els més importants: -Partit Socialdemòcrata Alemany (1875) amb Kautsky -Partit Socialista Francès amb Jean Jaurès (1901) -Partit Laborista anglès (1900) -PSOE amb Pablo Iglesias (1879) Pablo Iglesias Karl Kautsky Jean Jaurès
  • 30.
    • Durant els anys 70-80 del segle XIX el marxisme es va estendre i es van crear partits socialistes a tot arreu d’Europa.
    • El primer i més important va ser el Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD)
    • En el seu programa defensava dues vies de lluita:
      • L’acció parlamentària on es reclamaven reformes democràtiques i socials:
        • Vot universal i femení
        • Impostos progressius
        • Prohibició del treball infantil
        • Reducció de la jornada laboral i millors salaris
      • L’acció revolucionària a fi d’implantar una societat socialista
      • L’èxit parlamentari havia permès reformes socials que milloraven les condicions dels treballadors, això els va fer plantejar-se:
    • Cal ser més pragmàtic?
    • En aquest context aparegué el REVISIONISME
    Els camins del socialisme
  • 31. Eduard Bernstein Revisà les teories de Marx i plantejà el dilema de la “revolució” o la “reforma” lenta i pacífica per arribar al socialisme. Ell apostava per aquest darrer. En contra d’aquestes teories Els defensors de la revolució social Rosa Luxemburg (Alemanya) Lenin (Rússia) El Revisionisme resultà condemnat en la Segona Internacional, encara que amb el temps es va convertir en la ideologia socialista predominant a Europa occidental. Evolucionaran cap els partits socialdemòcrates Crearan els partits comunistes Eduard Bernstein
  • 32. Naix a París el 1889
    • -Formada per partits polítics socialistes
    • -Acceptaven la legalitat democràtica
    • Es respectava l’autonomia dels partits
    • Es creà un Bureau Socialista Internacional a Brussel·les
    • En el Congrés fundacional es va fer una crida als treballadors perquè s’afiliaren als partits socialistes
    Característiques i organització
  • 33.
    • El Primer de Maig (Jornada reivindicativa)
    • “ La Internacional” (Himne obrer)
    • La lluita per la jornada laboral de 8 hores
    - El revisionisme (Reforma o Revolució?) - L' imperialisme i la qüestió colonial - El militarisme i la guerra Símbols Els grans debats i polèmiques Va tenir una gran repercussió
  • 34. Imperialisme L’imperialisme ha de ser condemnat. La Guerra Els pacifistes creien que no s’havia de lluitar en una guerra burgesa. Els revolucionaris consideraven que calia aprofitar-la per fer la revolució (Lenin, Rosa Luxemburg). En la pràctica, la guerra acabà amb la internacional: l’eufòria patriòtica els va posar al costat dels governs respectius (unió sagrada) Amb la Revolució Russa (1917) el socialisme es dividirà entre comunistes i socialdemòcrates. El revisionisme El revisionisme fou comdennat, no obstant no es va poder posar fi a la confrontació entre les diverses posicions.
  • 35. Aspectes Primera Internacional Segona Internacional Cronologia 1864-1876 1889-1918 Lloc i data de fundació Londres, 1864 París, 1889 Impulsors principals Organitzacions obreres angleses Els partits socialistes Estructura organitzativa Seccions Nacionals dirigides per un Comité Central Confederació de partits nacionals autònoms Objectius bàsics Emancipació de la classe obrera Conquesta del poder de l’Estat Lleis per a la protecció dels treballadors Condemna de la guerra Tendències ideològiques Marxisme i anarquisme Socialisme Fets més rellevants Guerra francoprussiana Comuna de París Primera Guerra Mundial Extensió i influència Gran Bretanya, França, Alemanya, Rússia, Suïssa, Itàlia, Bèlgica, Espanya Gran Bretanya, França, Alemanya, Rússia, Suïssa, Itàlia, Bèlgica, Espanya Factors de crisi La derrota de la Comuna de París. Les discrepàncies internes entre marxistes i anarquistes Les divergències entre reformistes i revolucionaris. Les diverses postures davant la P.G.M

×