Your SlideShare is downloading. ×
  • Like
  • Save
L’espai geogràfic espanyol
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Now you can save presentations on your phone or tablet

Available for both IPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

L’espai geogràfic espanyol

  • 6,150 views
Published

 

Published in Education
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
  • Podríes desbloquejar la descàrrega? He vist que altres presentacions teues es poden descarregar. Supose que serà un error al pujar el powerpoint. Salutacions.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
No Downloads

Views

Total Views
6,150
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
9

Actions

Shares
Downloads
0
Comments
1
Likes
4

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. L’espai geogràfic espanyol: diversitat geomorfològica 2on de Batxillerat. Geografia . IES Antoni Llidó. Xàbia. Professora: Vicenta Maria Ros
  • 2. L’espai geogràfic espanyol
    • País europeu de grandària mitjana (505 987km2), situat a l’hemisferi nord. Compren:
      • Territori peninsular (493 516 km2)
      • 97’53%
      • Arxipèlag balear (4992 km2)
      • 0’99%
      • Arxipèlag canari (7447 Km2)
      • 1’47%
      • Ceuta i Melilla (19’6/12’3 Km2)
      • 0’0063%
  • 3. Les coordenades geogràfiques d’Espanya Punta de s’Esperó (4º long E) Estaca de Bares (43º lat N) Punta de los Santos (27º lat N) Punta Orchilla (18º long O)
  • 4. Espanya peninsular Latitudinalment, la Península Ibèrica es localitza en la zona temperada de l’Hemisferi Nord, amb estacions diferenciades És la península més occidental de les tres penínsules del Sud d’Europa, propera al continent africà
  • 5. Xàbia
  • 6. Espanya peninsular La península està situada entre dos mars i dos continents, en una cruïlla de masses d’aire de característiques distintes que influeixen en la seua diversitat climàtica i del paisatge Aquest fet també l’ha convertit en un lloc de cruïlla geopolítica, punt d’encontre de pobles i civilitzacions (procedents d’Àfrica i d’Europa).
  • 7. L’arxipèlag balear
    • Es localitza a la Mar Mediterrània, enfront de la costa de la Comunitat Valenciana
    • Comprèn les illes de:
      • Mallorca
      • Menorca
      • Eivissa
      • Formentera
      • Cabrera
    Eivissa Menorca Mallorca Formentera Cabrera
  • 8. L’arxipèlag canari Les Illes Canàries estan en contacte amb la zona climàtica subtropical i properes al continent africà
  • 9. El relleu (conjunt de formes que presenta la superfície terrestre) Resultat de: L’estructura geològica, formada per forces internes (orogènesi) El modelatge produït per agents externs (l’home, el vent, l’aigua...) i el tipus de rocam (silici, calcari, argilós)
  • 10. Característiques del relleu peninsular
    • Forma massissa per:
    • Gran amplària de la península
    • Costes rectilínies
    • L’elevada altitud mitjana per:
    • Abundància de muntanyes
    • Extens nucli de terres altes, la Meseta
    • La disposició perifèrica del relleu . Les serralades formen un arc que voreja la Meseta a més de les serralades exteriors. Això provoca:
    • Escassa influència del mar cap a l’interior
    • Dificultats històriques en la comunicació interior/perifèria
  • 11. Costes rectilínies Excepció
  • 12. Elevada altitud mitjana
  • 13. Disposició perifèrica de les serralades
  • 14. S. CANTÀBRICA S. IBÈRIC SERRA MORENA M. GALAIC SISTEMA CENTRAL PIRINEUS SERRALADES BÈTIQUES LITORAL CAT M TOLEDO M BASCOS
  • 15. El relleu peninsular ha estat comparat amb una fortalesa CASTELL MURALLA MURALLA MURALLA MURALLA MURALLA FOSSAT FOSSAT
  • 16. El relleu peninsular i la xarxa fluvial Els rius peninsulars ofereixen una desigual orientació i longitud. Observem el mapa del relleu i la xarxa fluvial. La basculació de la Meseta cap a l’oest i la disposició del relleu ha configurat una xarxa fluvial dissimètrica dels distints vessants
  • 17. La proximitat a les costes de les muntanyes dificulta la influència en l’interior de l’aire marí
  • 18. Planes o altiplans formats en l’era primària. Base de la Meseta. Compost per materials paleozoics (rígids): granit, pissarra, quarsita (silicis) Muntanyes formades en l’era terciària a partir d’un bloc del sòcol. El material és paleozoic. Aquests massissos tenen formes arrodonides.
    • Grans elevacions sorgides a l’era terciària pel plegament de materials sedimentaris. Presenta material calcari. Formes escarpades. Dos tipus:
    • Serralades intermèdies
    • Serralades alpines
    • Zones enfonsades formades en l’era terciària. Materials de sediment (argilosos i calcaris). Dos tipus:
    • Conques, enfonsament d’un bloc del sòcol.
    • Depressions, entre serralades alpines.
  • 19. UNITATS MORFOESTRUCTURALS ORIGINAT PER: RESULTAT : ROCAM: SECTORS SÒCOL Arrasament de les serralades de l'orogènia herciniana Relleu pla i elevat (mesetari) Silici: granit, pissarra, quarsita Meseta MASSISSOS ANTICS Alçament posterior del sòcol (en l’orogènia alpina) Relleu muntanyós suau Silici: grani, pissarra, quarsita Muntanyes interiors de la Meseta: Sistema Central. Monts de Toledo Vores de la Meseta: Massís Galaic, sector occidental de la Serralada Cantàbrica SERRALADES DE PLEGAMENT Formació durant l’orogènia alpina Relleu muntanyós escarpat Calcari: procedent de depòsits marins del secundari Serralades alpines: Pirineus i Serralades Bètiques Serralades intermèdies: (plegament de les vores del sòcol): Sistema Ibèric i sector oriental de la serralada Cantàbrica DEPRESSIONS Afonament de materials en el terciari i reomplits posteriorment per sedimentació Relleu horitzontal Sedimentàries: argila, arenisca, margues Conques sedimentàries interiors: afonament del sòcol en el terciari. Conca del Duero, Tajo i Guadiana Depressions prealpines: afonament en l’orogènia alpina i colmatats posteriorment. Despresions de l’Ebre i del Guadalquivis
  • 20.  
  • 21.  
  • 22. Evolució geològica peninsular
  • 23. dos moviments orogènics orogènia herciniana final de l’Era Primària són els massissos antics, muntanyes d’altitud mitjana amb formes arrodonides i valls amples quan? plegament alpí quan? Era Terciària són les serralades més recents amb crestes i formes abruptes plegament hercinià orogènia alpina dos períodes d’assentament, erosió i sedimentació Era Secundària Era Quaternària quan? l’erosió va desgastar el relleu hercinià. La sedimentació va dipositar (materials calcaris) a les vores dels mars . l’erosió de l’aigua, vent, transporta els materials des de les zones més elevades a les conques, depressions i costa Una història geològica de milions d’anys
  • 24. EL RELLEU PENINSULAR. EVOLUCIÓ GEOLÒGICA
  • 25. ERA Arcaica existència del massís precambrià Primària orogènesi herciniana el Massís Ibèric o Hespèric, nucli de la Meseta. Secundària erosió i sedimentació sediments de gran espessor en les fosses bètiques i pirinenques forta erosió a finals d’ aquesta era EL RELLEU PENINSULAR. EVOLUCIÓ GEOLÒGICA tingué lloc caracteritzada per compost per quarsites granit gneis pissarres afectat per aflorament de materials antics els materials calcaris que afloraran a l’Era Terciària seran formà
  • 26. EL RELLEU PENINSULAR. EVOLUCIÓ GEOLÒGICA Eres Terciària orogènesis alpina xoc de la placa africana i euroasiàtica serralades alpines: Pirineus, Serralades Bètiques Quaternària glacialisme tingué lloc fractura del sòcol de la Meseta originà les depressions prealpines: Ebre, Guadalquivir Inclinació cap a l’Atlàntic aparició dels vorells muntanyencs de la Meseta: Serralada Cantàbrica, Serralada Ibèrica, Serra Morena elevació de blocs, són les serres interiors de la Meseta: Sistema Central, Monts de Toledo es produeix erupcions volcàniques formació de terrasses fluvials colmatació de les conques fluvials blocs enfonsats, són les conques sedimentàries: Duero, Tajo, Guadiana provocà la configuració del relleu actual conseqüències en la xarxa fluvial
  • 27. Relleu fracturat i fallat Relleu de plegament
  • 28. Glacera de vall Antiga glacera de circ
  • 29. Vall glacial Vall fluvial Formació de terrasses fluvial Terrasses fluvials
  • 30. El rocam i els tipus de relleu La distribució litològica de la Península presenta tres zones que tenen relació amb l’evolució geològica. Cas a banda és el de Canàries, amb terrenys volcànics degut al seu origen.
  • 31. Perpendiculars Paral·leles Roquissars: Tors . Pedres oscil·lants. Caos granític Doms
  • 32.
    • Quan els estrats són horitzontals:
    • Taules
    • Tossals testimoni
    Sobre estrats inclinats : cuestas
    • Sobre estrats plegats:
    • Relleu apalatxià :
        • Sobre relleus antics
        • Crestes paral·leles
    • Relleu juràssic :
      • Sobre relleus joves
      • Crestes amb valls paral·leles i perpendiculars
  • 33. Terrenys volcànics
  • 34. Paisatges de l’àrea silícia: crestes i tarteres (canchales)
  • 35. Paisatges de l’àrea silícia: tors i pedres oscil·lants
  • 36. Dom Caos granític Paisatges de l’àrea silícia: dom,roquissar i caos granític
  • 37. Paisatges de l’àrea calcària: rascler o lapiaz
  • 38.  
  • 39. Paisatges de l’àrea calcària: gorgues i congostos
  • 40. Paisatges de l’àrea calcària: pòlies, dolines i uvales
  • 41. Paisatges de l’àrea calcària: coves i avencs
  • 42. Paisatge de l’àrea argilosa: xaragalls i badlands
  • 43. Paisatge de l’àrea argilosa: las Bàrdenas Reales (Navarra)
  • 44. Relleu diferencial: horitzontal i en “cuesta ”
  • 45. Relleu diferencial: “páramos”, “campiñas” i tossals testimoni
  • 46. Relleu diferencial: sobre estrats plegats
  • 47.  
  • 48. 1 2 3
    • Observa aquestes imatges i digues :
    • Quines formes de relleu tenen
    • Quines són les seues característiques
    • Relaciona cada tipus amb l’evolució geològica