Les grans potències europees

3,972 views

Published on

Aquesta presentació té la finalitat d'introduir el tema de la 1ra Guerra Mundial.

Published in: Education
0 Comments
4 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
3,972
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1,094
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
4
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Les grans potències europees

  1. 1. 1870 -1914. GRANS POTÈNCIES EUROPEES LIBERALDEMOCRÀTIQUES: GRAN BRETANYA, FRANÇA, ALEMANYA. GRANS IMPERIS DE TIPUS ABSOLUTISTA: AUSTROHONGARÉS, RUS I TURC-OTOMÀ (MAJORITÀRIAMENT FORA D’EUROPA) LES GRANS POTÈNCIES I ELS IMPERIS VAN ENTRAR EN CONFLICTE. ELS INTERESSOS DIVERGENTS: ESTABLIMENT D’UN SISTEMA D’ALIANCES INTERNACIONAL COMPLEXE QUE DESEMBOCARÀ EN LA FORMACIÓ DE DOS BLOCS ANTAGÒNICS I EN LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL.
  2. 4. <ul><li>Aquesta època es caracteritza per: </li></ul><ul><ul><li>La prosperitat econòmica de l’era victoriana (Victòria I -1837-1901). Basada en: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Indústria avançada </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Potència marítima i colonial </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Londres centre financer mundial </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Modernització del sistema polític: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Reform Acts: es va ampliar el sistema electoral, fins englobar quasi el sufragi universal masculí. No obstant, la negació del dret de vot a les dones va provocar el naixement del Moviment sufragista, liderat per Miss Pankhurst i les seues filles a principis del segle XX. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>L’alternança entre conservadors (Tories) i liberals (Whigs) incapaç d’assumir les demandes dels sectors obrers de la societat van cedir protagonisme al Labour Party. </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>El problema polític d’Irlanda: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>El sentiment nacional i d’independència d’Irlanda s’havien intensificat des de mitjan segle XIX. Malgrat l’intent de crear una certa autonomia per a Irlanda amb la Home Rule, aquesta no es va aconseguir i el 1921 la Gran Bretanya va haver de reconèixer la independència d’Irlanda, exceptuant l’Ulster (nord de l’illa) </li></ul></ul></ul>
  3. 6. <ul><li>La Tercera República Francesa (1870-1914) naix arran de la derrota de la guerra franco-prussiana i després dels esdeveniments ocorreguts amb la Comuna de París. </li></ul><ul><ul><li>El creixement econòmic: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>A finals del segle XIX un creixement accelerant de l’economia va situar a França entre les grans potències europees i es va convertir en un important centre financer i un destacat inversor estranger. </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>La democratització política: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Es van restaurar les llibertats públiques, es va instaurar el sufragi universal masculí i es van legalitzar els sindicats obrers. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Es va impulsar un procés de laïcització de l’Estat. </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>El gran problema francès: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>L’afer internacional que més dividia l’opinió pública eren les relacions amb Alemanya arran del contenciós d'Alsàcia i Lorena. </li></ul></ul></ul>
  4. 7. <ul><li>L’Imperi Alemany o II Reich, va ser l’Estat europeu que va realitzar uns progressos majors. A començaments de segle XX Alemanya ja era la primera potència econòmica del continent europeu i la segona mundial, darrere dels EEUU. </li></ul><ul><li>El Reich tenia una estructura territorial federal i no va conèixer un veritable sistema democràtic, tenia un fort component autoritari. Hi havia dues cambres (Bundesrat i Reichtag) però el Kàiser i l'Emperador tenien amplis poders, per damunt del Parlament. </li></ul><ul><li>Les forces polítiques dominants eren les conservadores, tot i la força en què va aparèixer el SPD (Partit Socialdemòcrata Alemany). </li></ul><ul><li>El pangermanisme es va consolidar ràpidament i va donar lloc posteriorment a posicionaments, clarament, racistes. El 1891 es fundà la Lliga Pangermanista, la qual demanava una expansió territorial que donara al poble alemany l’espai necessari. </li></ul>
  5. 8. <ul><li>Els vells imperis europeus van conservar el caràcter de monarquies absolutes. Dos d’ells formaven part d’Europa: l’Imperi Austrohongarés i el Rus (encara que s’havia expandit per Àsia). El tercer, el Turc o Otomà era, en realitat, asiàtic, però dominava un espai europeu poblat d’eslaus, grecs, albanesos i búlgars. </li></ul><ul><li>Els tres eren veïns i rivalitzaven pel control de la conca del Danubi i dels Balcans. </li></ul>
  6. 9. <ul><li>Estava format per un mosaic de pobles que des de 1848 anaren incrementant el sentiment nacionalista. </li></ul><ul><li>La manca d’institucions democràtiques més el fort nacionalisme hongarès van forçar a Francesc Josep I a fer reformes polítiques el 1868: </li></ul><ul><ul><li>Instaurà una monarquia constitucional de caire liberal (tot i que el la pràctica dominava l’autoritarisme). </li></ul></ul><ul><ul><li>Es va crear una monarquia dual: emperador d'Àustrica, rei d’Hongria (adquiria un cert reconeixement nacional i autònom). </li></ul></ul><ul><li>Tot i el reconeixement de les dues nacionalitats majoritàries, la germànica i la magiar, el principal problema de l’Imperi foren les lluites reivindicatives de les diverses nacionalitats que tenia sotmeses: eslaus, serbis, croats, eslovens, polonesos, txecs, romanesos, italians... </li></ul><ul><li>A partir de 1910 el principal problema serà Sèrbia en l’àrea dels Balcans. </li></ul>
  7. 10. <ul><li>Era un Imperi multiètnic: russos, ucraïnesos, lituans, polonesos, finlandesos... Això sols a la zona europea. </li></ul><ul><li>El tsar tenia el poder absolut, en mans de la família Romanov des del segle XVI. En 1861 el tsar es va veure obligat a abolir la servitud, aquesta fou una de les poques reformes que es van dur endavant. </li></ul><ul><li>Era un país enorme de camperols i endarrerit econòmicament. </li></ul><ul><li>La política exterior russa tenia des de finals dels segle XIX dues orientacions bàsiques: </li></ul><ul><ul><li>Els Balcans . Era una forma d’accedir a la mediterrània (nucli de gran interès comercial). En aquesta tasca topà amb: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>L’Imperi turc que controlava l’estret del Bòsfor i de Dardanels en el pas de la Mar Negra a la Mar Mediterrània. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>L’Imperi austríac, que tenia els mateixos interessos en la zona. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>La Gran Bretanya que controlava la mediterrània oriental (Canal de Suez). </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>L’extrem Orient . S’enfrontà amb Japó per la zona de Manxúria. Fou derrotada. </li></ul></ul><ul><li>Rússia , degut a la seua voluntat expansionista pels Balcans, fou una gran defensora dels paneslavisme (unió dels pobles eslaus), moviment nacionalista liderat per Sèrbia. </li></ul>
  8. 12. <ul><li>A finals del segle XIX, l’Imperi otomà era un règim autocràtic que es trobava en plena decadència. </li></ul><ul><li>Els moviments nacionalistes (gran diversitat ètnica a l’àrea europea) havien aconseguit desmembrar el seu territori: </li></ul><ul><ul><li>1828: independència de Grècia. </li></ul></ul><ul><ul><li>Darrer quart del segle XIX: Sèrbia, Montenegro, Romania i Bulgària (1908). </li></ul></ul><ul><ul><li>Bòsnia-Herzegovina ocupada per Auastriahongria. </li></ul></ul><ul><li>El procés de desarticulació va estimular el naixement de moviments reformistes. Així en 1889 es fundà el partit Joves Turcs que volien instaurar un règim constitucional i parlamentari. </li></ul><ul><li>El problema balcànic va desencadenar les guerres balcàniques (1912-13) les quals van constituir un preludi clar de la Primera Guerra Mundial. </li></ul>
  9. 14. <ul><li>El canceller alemany Otto Von Bismarck va promoure un sistema d’aliances internacionals (conegudes amb el nom de sistemes bismarckians) que tenien com a objectiu: </li></ul><ul><ul><li>Aconseguir l'hegemonia alemanya en el continent </li></ul></ul><ul><ul><li>Contenir els enemics d’Alemanya </li></ul></ul><ul><ul><li>Aïllar a França (per evitar una possible revenja pel contenciós d’Alsàcia i Lorena) </li></ul></ul>
  10. 16. <ul><li>La dimissió de Bismarck com a canceller el 1890 (no coincidia amb la idea política del nou emperador, Guillem II) va reorientar la política internacional: </li></ul><ul><ul><li>L’Imperi rus es va veure amenaçat per l'aïllament i va reorientar la seua política exterior aproximant-se a França. El 1892 es signa l’acord franco-rús. </li></ul></ul><ul><ul><li>Gran Bretanya i França superaren les desavinences colonials i el 1904 signaren l’Entesa cordial. </li></ul></ul><ul><ul><li>El 1907 Gran Bretanya va establir pactes amb l’Imperi rus, es posava així fi als enfrontaments colonials a Àsia. </li></ul></ul>
  11. 17. DIMISIÓ DE BISMARCK (1890) Nova política expansionista mundial: WELTPOLITIK Expansionisme colonial alemany Desenvolupament marina de guerra No renovació aliança amb Rússia Manteniment aliances amb Àustria i Itàlia Enfrontament amb GB Aproximació Rússia i França Entente Cordiale 1904. FR + GB Aliança FR + R 1892 TRIPLE ENTESA
  12. 18. LA PAU ARMADA (1890 – 1914) FORMACIÓ DE BLOCS ANTAGÒNICS <ul><li>TRIPLE ENTESA </li></ul><ul><li>Rússia </li></ul><ul><li>França </li></ul><ul><li>Gran Bretanya </li></ul><ul><li>TRIPLE ALIANÇA </li></ul><ul><li>Alemanya </li></ul><ul><li>Àustria – Hongria </li></ul><ul><li>Itàlia </li></ul>* Pau armada: període previ a la Primera Guerra Mundial, es caracteritzà per una política general de rearmament de les grans potències.
  13. 20. Les grans aliances i les crisis polítiques (1870-1914) Triple Entesa Gran Bretanya França Rússia (1907) Triple Aliança Alemanya Àustria-Hongria Itàlia (1882) <ul><li>Crisis polítiques prèvies a la guerra: </li></ul><ul><ul><li>1905-1906: Marroc </li></ul></ul><ul><ul><li>1908-1909: Bòsnia- Herzegovina </li></ul></ul><ul><ul><li>1912-1913: I i II guerres balcàniques </li></ul></ul><ul><ul><li>1914: Assassinat de Sarajevo (causa directa de la I Guerra Mundial) </li></ul></ul>

×