Uploaded on

Senzilla presentació per estudiar la primera part del tema de Demografia.

Senzilla presentació per estudiar la primera part del tema de Demografia.

More in: Education
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
No Downloads

Views

Total Views
11,895
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
18

Actions

Shares
Downloads
114
Comments
0
Likes
2

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. LA POBLACIÓ
  • 2. La demografia: les Fonts fonts demogràfiques Demografia • És la ciència que estudia la composició i l’estat de la població des d’un punt de vista estadístic. • És el registre administratiu, el recompte o l’enquesta que proporciona una informació de la població. – Els padrons: són registres que recullen la relació de les persones que viuen en un municipi determinat. Es fa cada cinc anys. Es renova contínuament. – El cens: enquesta oficial de població que els governs elaboren cada deu anys. Presenta dades demogràfiques, econòmiques, socials i culturals de la població. – El registre civil. Documents on es recullen els esdeveniments clau de la vida de les persones: naixements, defuncions, canvis d’estat civil...
  • 3. Evolució del creixement de la població • • • El creixement de la població no ha sigut igual ni constant al llarg del temps. Podem diferenciar tres etapes: – Preneolítica: creixement de la població molt lent (els homes vivien de la caça i la recol·lecció). La població mundial no devia arribar a dos milions d’habitants. – Neolítica: la domesticació d’animals i l’aparició de l’agricultura van contribuir a la millora de l’alimentació de la població. Es calcula que el nombre d’habitants en aquesta etapa era de 200 milions aproximadament. – Segles XIX i XX: durant aquests segles es va registrar un augment de la població a Europa, gràcies tant als avanços científics en matèria sanitària com a la millora de l’alimentació. La disminució de la mortalitat va permetre que la població es duplicara cada vint-i-cinc anys (explosió demogràfica). En l’actualitat els països desenrotllats presenten un ritme de creixement demogràfic baix, de vegades, fins i tot, negatiu. Per contra, els països menys desenrotllats tenen un creixement elevat. S’estima que la població mundial actual és de
  • 4. • • La distribució de la població mundial La població mundial es reparteix de manera desigual sobre la superfície del planeta. Per continents: – Àsia: 60’1% – Àfrica: 14’4% – Amèrica: 13’6% – Europa: 11’4% – Oceania: 0’5% Factors físics que afavoreixen la concentració: •Llocs amb abundància d’aigua •Zones amb climes temperats •Valls i planes •Àrees amb recursos energètics Factors físics que dificulten la concentració: •Zones amb climes molt calorosos o molt freds •Zones amb pluges molt escasses (deserts) o Excessivament abundants (selves) Factors humans que afavoreixen la concentració: •Les zones habitades des de temps antic •Les àrees on es concentren les activitats econòmiques
  • 5. Característiques del repartiment de la població • • • • • • El 90% de la població mundial viu a l’hemisferi nord, entre els 20º i els 40º de latitud nord. Els continents d’Àfrica, Àsia i Europa acullen la major quantitat de població del planeta. Per continents Àsia és el més poblat (4000 milions d’hab.). Per regions, Àsia oriental i meridional (més de la meitat de la població mundial viu allí). Els països més poblats són Xina i l’Índia (40% de la població mundial). Els països menys desenrotllats concentren més població (80%) que els desenrotllats (20%). La població es situa sobretot per davall dels 500m d’altura, especialment a les zones costaneres.
  • 6. Densitat La densitat de població és la relació que hi ha entre la població d’un lloc i l’espai que ocupa. Es calcula dividint el nombre d’habitants entre la superfície, i s’expressa en habitants per quilòmetre quadrat. Es considera despoblat el territori que té una densitat inferior a 1 hab/km2.
  • 7. Els moviments naturals de la població Els canvis originats per factors biològics s’anomenen moviments naturals i són la natalitat i la mortalitat. Natalitat: nombre de naixements en un lloc durant un període concret, normalment un any. Taxa bruta de natalitat  : (Núm. naixements any/població total) x 1000 Fecunditat: mitjana de fills que tenen les dones d’un lloc. Relleu generacional (= no perdre població) quan la fecunditat mitjana és de 2,15 fills. Mortalitat: nombre de defuncions en un lloc durant un període concret, normalment un any. Taxa bruta de mortalitat  : (Núm. defuncions any/població total) x 1000 Mortalitat infantil : nombre de morts menors d’un any en una població concreta. Taxa bruta de mortalitat infantil : (Núm. defuncions menors d’un any/núm. infants nascuts vius) x 1000 Esperança de vida: Mitjana d’anys que es calcula que pot arribar a viure un nounat en un lloc concret.
  • 8. Natalitat Països subdesenvolupats Solen tenir taxes de natalitat molt elevades Països desenvolupats Presenten taxes de natalitat molt baixes
  • 9. Mortalitat
  • 10. Mortalitat infantil Països subdesenvolupats La mortalitat infantil és molt elevada. Països desenvolupats Tenen taxes de mortalitat infantil molt baixes.
  • 11. Esperança de vida Països subdesenvolupats L’esperança de vida està entre els 50 i els 60 anys.. Països desenvolupats L’esperança de vida supera els 80 anys.
  • 12. El creixement natural • El creixement natural o vegetatiu és la diferència entre el nombre de naixements i el de defuncions d’un lloc en un moment donat. Potser positiu, negatiu o tenir creixement zero. • La taxa de creixement natural s’expressa en % i és la diferència entre la taxa de natalitat i la taxa de mortalitat. • Dues maneres de calcular la taxa de creixement natural: – TCN= TN – TM – TCN= N-M/Població total x 100
  • 13. Els grans contrastos El creixement de la població. Creixement natural o vegetatiu: diferència entre natalitat i mortalitat. Actualment, la taxa mundial se situa al voltant del 1’2%, però dues realitats oposades: Països desenvolupats: creixement natural molt baix (0,3%). Països subdesenvolupats: creixement natural alt (2%) o molt alt (3%). L’edat de la població. La població mundial està en una fase d’envelliment. També podem parlar de dues situacions diferents: Països desenvolupats: Un 15% de la població té 65 anys o més. Països subdesenvolupats: Només el 5% de la població és vella. Les polítiques de població. Aquesta situació, planteja problemes: Països desenvolupats: Forta despesa dedicada a sanitat, pensions de jubilació, residències per a la gent gran, etc. Països subdesenvolupats: La població creix per sobre de l’economia (atur, misèria i manca d’aliments). Dos tipus de polítiques: Pronatalistes: afavorir la natalitat amb la creació d’escoles bressol, subsidis a famílies nombroses, permisos de paternitat i maternitat, etc. (Països desenvolupats). Antinatalistes: controlar la taxa de natalitat amb campanyes de planificació familiar o multes a famílies amb més d’un fill. (Països pobres).
  • 14. El model de transició demogràfica La transició demogràfica és una teoria utilitzada en demografia que ajuda a entendre alhora dos fenòmens:  L’espectacular creixement de la població mundial en els darrers 200 anys (1.000 milions d'hab. el 1800, 6.500 milions ara).  La transformació d'una societat preindustrial (caracteritzada per tenir unes taxes de natalitat i de mortalitat altes) a una societat moderna o postindustrial (caracteritzada per tenir ambdues taxes baixes).
  • 15. La transició demogràfica es dona en 4 fases o estadis abans no esdevé una societat plenament postindustrial: 1. 2. En el primer estadi -típic de les societats preindustrials - les taxes de natalitat i de mortalitat són molt altes, per la qual cosa el creixement natural de la població és molt lent i, fins i tot, inexistent. És propi de països en vies de desenvolupament. Els índexs de mortalitat baixen, gràcies a les millores en les tècniques agrícoles, els avanços en medicina... Aquests canvis contribueixen a augmentar l'esperança de vida i a reduir la mortalitat. Per contra, les taxes de natalitat es mantenen molt altes, raó per la qual es produeix un increment important de la població.
  • 16. 3. 4. Els índexs de natalitat inicien una important davallada motivada per : l‘ús d’anticonceptius, la incorporació de la dona al treball, l’estat del benestar... La taxa de mortalitat continua la tendència baixista. El resultat és una disminució del creixement natural. Aquest darrer estadi és típic de les societats postindustrials i es caracteritza perquè la taxa de mortalitat és molt baixa i la de natalitat també. El creixement natural és mínim. Possible fase 5: Si bé el model original de Transició Demogràfica presenta només quatre fases, actualment s’ha afegit una cinquena fase. Aquesta es caracteritza per: un creixement natural de la població negatiu, ja que les taxes de natalitat cauen per sota les taxes de mortalitat, com està succeint en països com Alemanya o Itàlia.
  • 17. Els moviments espacials Són els desplaçaments que fa la població. Poden ser habituals o migratoris . Moviments habituals : són desplaçaments que es repeteixen amb un cert ritme i no suposen un canvi de feina ni de residència (són propis dels països desenvolupats). Hi ha dos tipus de moviments habituals: •De treball o pendulars, es produeixen quan es treballa o s’estudia a una població diferent de la de residència. •Relacionats amb l’oci, es duen a terme durant els caps de setmana, els dies festius, les vacances...
  • 18. Moviments migratoris: són desplaçaments que suposen un canvi de treball i de residència. •L’eixida de persones d’una zona rep el nom d’emigració i suposa la pèrdua de població en aquesta zona. •L’arribada de persones a una zona es denomina immigració i suposa un augment de població de la zona d’acollida. •La diferència entre el nombre d’immigrants i el d’emigrants en un lloc i en un període de temps és el saldo migratori . Gráfico 9. Migraciones Actuales. 1. América del Sur – EE.UU.; 2. México – EE.UU.; 3. China – EE.UU.; 4. América Latina – Unión Europea; 5. África Subsahariana – Unión Europea; 6. Magreb – Unión Europea; 7. y 8. Egipto – Países productores de petróleo (Argelia y Golfo Pérsico); 9. Europa Oriental – Unión Europea. 10. Europa – EE.UU.;  11. Sudeste Asiático – Unión Europea. 12. Sudeste Asiático – Países productores de petróleo (Golfo Pérsico); 13. Sudeste asiático – Australia; 14. Sudeste Asiático – Japón. 15. África Central y Oriental – República Surafricana.
  • 19. Els moviments migratoris poden ser: •Moviments interiors. Es produeixen dins d’un mateix país. Hi ha dos tipus de desplaçament interiors: •Èxode rural: és el desplaçament de la gent del camp a la ciutat (actualment es dóna en els països subdesenvolupats) •Estacionals: són desplaçaments que es donen en una determinada època de l’any (la recol·lecció agrícola, treball temporal en el sector turístic...) •Moviments exteriors: es duen a terme entre estats. Podem distingir: •Continental: de països més pobres a altres més rics del mateix continent. •Intercontinental: de països d’un continent a un altre.
  • 20. Causes de les migracions: 1. Naturals: els desastres naturals(terratrèmols, desertitzacions, etc) 2. Polítiques: guerres, cops d’estats, persecucions... 3. Econòmiques: buscar una millora del nivell de vida, l’atur. Conseqüències de les migracions: 1. Canvis demogràfics: • Increment de població en la zona receptora. • Disminució de població en la zona emissora (envelliment de la població). • Els països receptors elaboren polítiques d’Immigració, per controlar l’entrada d’immigrants. 2. Canvis econòmics: • Els diners enviats pels emigrants són una font d’ingressos per al país d’origen (divises). • Els emigrants solen dedicar-se a activitats econòmiques menys remunerades o marginals. Poden ser explotats. 3. Socials i culturals: • Problemes de desarrelament. • Falta d’integració per les diferències culturals o lingüístiques. • Problemes d’actituds xenòfobes o racistes cap a ells.
  • 21. El creixement real de la població El creixement real ens indica l’augment real de població d’un lloc determinat. Aquest es calcula sumant al creixement natural (Natalitat- Mortalitat) el saldo migratori (Immigrants- Emigrants).
  • 22. L’estructura de la població • Els trets biològics (edat i sexe), socioeconòmics (activitats laborals) i culturals (el grau d’alfabetització) determinen l’estructura de la població. • Estructura de la població per edat. – La població es distribueix en tres grups: • Població jove (0-14 anys) • Població adulta (15-64 anys) • Població anciana (65 anys o més) – Les poblacions envellides tenen un percentatge elevat de població anciana (són pròpies dels països desenvolupats), mentre que les joves tenen un proporció nombrosa de població jove (pròpies dels països subdesenvolupats).
  • 23. L’estructura de la població • • L’estructura de la població per sexe. – La composició de la població per sexe no és equitativa. – Naixen més xiquets que xiquetes. – L’esperança de vida femenina és més elevada que la masculina, per això en el grup d’edat de població anciana sol haver més dones que hòmens. L’estructura de població per activitat econòmica. – Depenent de l’ocupació, distingim: • Població activa: conjunt de persones que estan en edat de treballar, tant si fan una activitat remunerada (població activa), com si estan desocupats (població aturada). • Població inactiva: formada per aquelles persones que no poden treballar Menors d’edat, jubilats) i les que, estant en edat de treballar, no fan cap activitat remunerada (persones dedicades a les feines de casa, estudiants)