La diversitat hídrica d’espanya

4,411 views
3,975 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
4 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
4,411
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1,717
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
4
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

La diversitat hídrica d’espanya

  1. 1. LA DIVERSITAT HÍDRICA D’ESPANYA •ELS RIUS PENINSULARS •ELS LLACS I LES ZONES HUMIDES •ELS AQÜIFERS 2on de Batxillerat. Geografia . IES Antoni Llidó. Xàbia. Professora: Vicenta Maria Ros
  2. 2. FACTORS QUE CONDICIONEN ELS RIUS CLIMÀTICS RELLEU, SÒL I VEGETACIÓ L’ÉSSER HUMÀ CABAL CONQUES, VESSANTS I CURSOS ESCOLAMENT EROSIÓ ÚS I CONSUM OBRES HIDRÀULIQUESCRESCUDES I ESTIATGES… FÍSICS
  3. 3. EL CLIMA CONDICIONA MITJANÇANT LES PRECIPITACIONS I LES TEMPERATURES LA DIVERSITAT DELS RIUS. LES PRIMERES DETERMINEN EL CABAL I LES SEGONS LA MAJOR O MENOR EVAPORACIÓ ES POT AFIRMAR QUE A MÉS PRECIPITACIONS MAJOR CABAL I AL REVÉS
  4. 4. TANMATEIX A LA PENÍNSULA IBÈRICA ELS RIUS MÉS CABALOSOS NO SÓN ELS QUE TRAVESSEN ZONES CLIMÀTIQUES MÉS PLUJOSES RIUS Mitjana de precipitacions en la conca en mm Cabal mitjà en la desembocadura m3/seg Miño 1353 340 a Tuy Ebre 591 615 a Tortosa Duero 587 660 a O Porto Tajo 600 500 a Lisboa Guadalquivir 615 165 a Sevilla Xúquer 520 50 a Cullera Guadiana 534 100 a Ayamonte
  5. 5. El CABAL ABSOLUT cal que el posem en relació amb la conca del riu, és el que es coneix com CABAL RELATIU. MAPA DE PRECIPITACIONS ANUALS MAPA DE CABALS RELATIUS ALESHORES SI QUE COINCIDEIXEN PRECIPITACIONS I CABAL.
  6. 6. LES PRECIPITACIONS INFLUEIXEN TAMBÉ SOBRE EL RÈGIM FLUVIAL, QUE ÉS EL COMPORTAMENT DEL CABAL D’UN RIU AL LLARG DE L’ANY. ELS CABALS DELS RIUS I LA SEUA REGULARITAT VARIEN PRINCIPALMENT EN FUNCIÓ DEL CLIMA (PRECIPITACIONS, FUSIÓ DE LES NEUS, EVAPORACIÓ). LA REPRESENTACIÓ GRÀFICA AMB HIDROGRAMES PERMET EL SEU ANÀLISI I OBSERVAR LES DIFERÈNCIES ENTRE ELS RIUS DE LES DIVERSES ÀREES CLIMÀTIQUES D'ESPANYA.
  7. 7. El règim fluvial és el comportament del cabal d'un riu al llarg de l'any en quant a quantitat i regularitat. Els tipus de règims fluvials que es poden distingir són: -Nival: el riu naix en las altes muntanyes, presentant el màxim cabal a primavera i estiu, coincidint amb el desgel, i el mínim a l’hivern, al produir-se les precipitacions en forma de neu, ja que queda retinguda la precipitació. -Pluvial: la major part del cabal procedeix de les pluges, normalment es redueixen a l’estiu. Es poden establir distints tipus, atenent la distribució estacional de les pluges: PLUVIAL OCEÀNIC, PLUVIAL MEDITERRANI i PLUVIAL SUBTROPICAL -Pluvio-nival, nivo-pluvial o mixt: quan el seu cabal procedeix tant de l’aigua de pluja com del desgel.
  8. 8. RÈGIM NIVAL Reben les màximes aportacions del desgel de la neu, de maig a juliol. El seu estiatge és a l’hivern. Són rius cabalosos. Són pocs a Espanya i es localitzen a les serralades amb neus perpètues. Riu d’Escarpinosa, Pirineus d’Osca.
  9. 9. RÈGIM NIVOPLUVIAL I PLUVIONIVAL Tenen aigües màximes a la primavera més o menys depenent de l’altitud i de la latitud de la medició. El nivopluvial pot tenir el seu estiatge a l’hivern, en canvi el pluvionival sempre el té a l’estiu. Riu Eresma Riu Segre NIVOPLUVIAL PLUVIONIVAL
  10. 10. RÈGIM PLUVIAL OCEÀNIC Correspon als rius del vessant cantàbric i el nord-oest peninsular atlàntic. El cabal és abundant amb aigües altes a l’hivern i estiatge a l’estiu (no tan acusat com en el mediterrani. Reben les seues màximes aportacions de les pluges de clima atlàntic o oceànic. Riu Miño
  11. 11. RÈGIM PLUVIAL MEDITERRÀNI COSTANER O PUR El Millars al seu pas per MontanejosEs correspon amb eles rius del vessant mediterrani. Presenta tres pics màxims (coincidint dos d’ells amb les precipitacions de primavera i l’altre amb les de la tardor) i tres mínims menys acusats ( un correspon a l’estiu i els altres a períodes intermèdia en primavera i hivern).
  12. 12. RÈGIM PLUVIAL MEDITERRÀNI CONTINENTALITZAT És característic dels rius de l’interior de la península. Tenen estiatge llarg i pronunciat a l’estiu i dos moments de màxims que corresponen a les pluges de tardor i primavera. Hoces del rio Lozoya
  13. 13. RÈGIM PLUVIAL SUBTROPICAL Correspon als rius més meridionals de la península. Tenen un cabal molt escàs i irregular. Estiatge llarg (fins a set mesos per davall de la mitjana). Màxims al final de l’hivern.Guadalhorce
  14. 14. CONCEPTES RELACIONATS AMB ELS RÈGIMS FLUVIALS CRESCUDA: MOMENT DE MÀXIM CABAL D’UN CORRENT D’AIGUA REGULARITAT: QUAN UN RIU PRESENTA POQUES DIFERÈNCIES EN EL SEU CABAL. ELS MÉS REGULARS SÓN ELS RIUS CANTÀBRICS IRREGULARITAT: PRESENTA CRESCUDES I ESTIATGES MÉS O MENYS ACUSATS. ELS RIUS MÉS IRREGULARS SÓN ELS DEL VESSANT MEDITERRANI
  15. 15. ESTIATGE: MOMENT DE CABAL MÉS BAIX D’UN RIU INUNDACIONS: QUAN LES CRESCUDES SOBREEIXEN EL LLIT DEL RIU.
  16. 16. EL RELLEU ÉS ALTRE FACTOR BÀSIC PER A ENTENDRE ELS RIUS ESPANYOLS: •Determina el traçat o curs d’un riu. •Estableix la seua direcció. •Compartimenta la seua conca. •Crea zones endorreiques. En el traçat o curs d’un riu es distingeixen tres parts: Tram amb major força erosiva En aquest tram augmenta el cabal, perquè al llarg del recorregut els rius han anat reben les aigües de torrents, de rierols i d’altres rius (afluents). Tram on sol haver més cabal. Recorre les terres pròximes a la costa. Les aigües tenen poca força i dipositen a la desembocadura els materials que han transportat al llarg del recorregut.
  17. 17. EL CURS ALT O CAPÇALERA
  18. 18. EL CURS MITJÀ
  19. 19. EL XÚQUER PROP DE LA DESEMBOCADURA A CULLERA EL CURS BAIX
  20. 20. EL CURS BAIX Desembocadura del Ulla en la ria d’ArosaDelta de l’Ebre Santoña, Cantabria
  21. 21. LES GRANES UNITATS DEL RELLEU CREEN ELS VESSANTS I LES CONQUES DELS PRINCIPALS RIUS. Una conca hidrogràfica és la superfície de terreny les aigües del qual vessen a través d'afluents i rius cap un riu principal. Està delimitada pels cims o línia divisòria de les aigües. L'ús dels recursos hídrics es regula administrativament amb les demarcacions hidrogràfiques, gestionades per les Confederacions Hidrogràfiques, organismes públics que estudien, construeixen i exploten les infraestructures hidràuliques d'interès general en el territori de cada conca hidrogràfica, a més de gestionar i vigilar els recursos d'aigua de domini públic. Els rius circulen per un llit o caixer, dins de la conca
  22. 22. Un vesant hidrogràfic és el conjunt de conques les aigües de les quals aboquen a la mateixa mar. La basculació de la Meseta cap a l'oest amb el plegament alpí i la disposició de les serralades peninsulars properes a la costa, ha originat una xarxa hidrològica dissimètrica: els rius del vessant atlàntic drenen les aigües del 70% del territori peninsular, són més llargs i amb pendent menuda, mentre que els rius mediterranis ocupen una superfície molt més menuda, el 30%, són curts i han de salvar el desnivell des del seu naixement fins la costa en un curt tram, exceptuant l'Ebre.
  23. 23. •Curts, naixen en muntanyes pròximes a la costa. •Cabalosos, reben aportacions hídriques importants per les precipitacions. -Amb una gran força erosiva pels desnivells que han de salvar (Ex.: congostos del Cares i del Deva en Picos de Europa). -Règim regular per la constant pluviositat. -Aprofitant aquestes circumstancies i la facilitat que ofereix la topografia abrupta, es construeixen pantans destinats a la producció d’energia elèctrica. - Destaquen: Bidasoa, Nervión Nalón, Navia i Sella. RIUS DEL VESSANT CANTÀBRIC
  24. 24. RIUS DEL VESSANT ATLÀNTIC -Els rius gallecs: Miño, Tambre i Ulla, tenen característiques pròximes als rius de la vessant cantàbrica (per la seua semblança climàtica i orogràfica) -Els rius Duero, Tajo, Guadiana i Guadalquivir són llargs, ja que naixen prop de la mediterrània i desemboquen a l’Atlàntic. Tenen escassa força erosiva. Discorren per planures en les quals a penes s’enfonsen. El seu règim és irregular. Presenta estiatge a l’estiu coincidint amb el mínim de precipitacions, i crescudes amb les pluges de tardor i primavera.
  25. 25. Duero per Zamora Tajo per Toledo Guadalquivir per Còrdova Guadiana per Mérida
  26. 26. RIUS DEL VESSANT MEDITERRANI Excepte l’Ebre, els rius mediterranis són curts, de forta pendent i cabal irregular, a causa de les pluges escasses. A l’estiu presenten estiatge, freqüentment es converteixen en rambles o llits secs durant un temps; a la tardor tenen fortes crescudes per l’augment de precipitacions, que causen vertaderes catàstrofes. A conseqüència d’això, ha sigut necessari construir embassaments per regularitzar el cabal i proveir d’aigua a la població, la indústria i l’agricultura. Els principals rius són els de les conques catalanes (Ter Llobregat, Francolí), els valencians i murcians (Túria, Xúquer, Segura) i els de la conca sud a Andalusia (Guadalhorce, Almanzora). Al vessant mediterrani són també freqüents els torrents, sols porten aigua quan plou, la major part de l’any es troben secs, els seus llits són rambles.
  27. 27. L'Ebre per Tortosa Rambla de la Colaita, riu Magre El Gorgos sense aigua Segura per Calasparra
  28. 28. Aquests dos arxipèlags manquen de rius pròpiament dits. L’abastiment d’aigua es fa principalment a partir de les aigües subterrànies, zones humides i dessaladores. En el cas de Balears la gestió de l’aigua li correspon al Consorci d’Aigua del Govern Balear, mentre que a Canàries és el cabildo insular de cadascuna de les illes qui gestiona les aigües del seu territori.
  29. 29. ELS RIUS ESPANYOLS: ORGANITZACIÓ I GESTIÓ Organització Gestió: Confederació hidrogràfica Conca hidrogràfica Inter comunitàries Intracomunitàries La gestió la du l’Estat: Nord, Duero, Tajo, Guadiana, Guadalquivir, Ebre, Segura, Xúquer. La gestió la du les CC.AA.
  30. 30. ELS LLACS LLACS ENDÒGENS EXÒGENS Tectònics Volcànics Glacials Càrstics Litorals Eòlics Arreics La Janda (Cádiz) Campos de Calatrava (Ciudad Real) Llacs pirenaics; Sanabria Llacunes de Ruidera (Ciudad Real) Tablas de Daimiel (Ciudad Real) Mar Menor, Albufera València Closes de l’ Empordà
  31. 31. Llac de Sanàbria, Zamora Les closes de l'Empordà L’Albufera de València Les llacunes de Ruidera
  32. 32. EL RELLEU CREA ZONES ENDORREIQUES O SENSE ESCOLAMENT En Espanya no creen grans llacs, però sí interessants ecosistemes L'endorreisme o conca endorreica és la xarxa hidrogràfica que no troba una sortida cap a rius i oceans. Les aigües superficials desguassen als sectors més deprimits i constitueixen llacs i aiguamolls d'extensió variable
  33. 33. LES ZONES HUMIDES Són extensions desiguals de terreny cobertes per aigües, generalment poc profundes. Inclouen llacunes, albuferes, maresmes i deltes. Són d’importància ecològica degut a l’adaptació de la seua fauna i flora a un ecosistema de transició entre l’aigua i la terra. Són lloc d’acollida d’aus migratòries. Entre les zones humides de la península es troben les del Parc Nacional de las Tablas de Daimiel, les llacunes de Toledo, Ciudad Real, Albacete i vall de l’Ebre, les maresmes del Guadalquivir, el delta de l’Ebre i les albuferes de València i del mar Menor. L’Albufera de València Tablas de Daimiel
  34. 34. L’AIGUA SUBTERRÀNIA: ELS AQÜÍFERS Són embossaments d’aigua subterrània emmagatzemada a sota el sòl per la infiltració a través de roques permeables. S’hi acumulen quan troben un estrat impermeable. Quan arriben al màxim nivell d’emmagatzemament (nivell freàtic) les aigües afloren a la superfície a través de brolladors, rius, fonts, o van directament al mar. La península Ibérica té molts aqüífers en les depressions dels principals rius, en les planes litorals mediterrànies i en les illes Balears i Canàries. Les aigües subterrànies, generalment de bona qualitat, proveeixen a nombrosa població, encara que la sobreexplotació pot provocar la salinització de les aigües.
  35. 35. AQÜÍFERS, SURGÈNCIES I BROLLADORS Els sòls calcaris solen originar rius i llacs subterranis (elements del paisatge càrstic)
  36. 36. Els sòls impermeables són els més aptes per a les obres d’embassament d’aigua Embassament de El Atazar, Madrid.
  37. 37. LA VEGETACIÓ PROTEGEIX ELS RIUS DE DIVERSES FORMES: • PROTEGINT-LOS D’UNA EXCESSIVA EVAPORACIÓ DURANT ELS MESOS D’ESTIU. • PROTEGINT-LOS D’UN APORT EXCESSIU DE SEDIMENTS, AIXÍ LES SEUES AIGÜES SÓN MÉS PURES. Els embassaments sense vegetació protectora es colmaten enseguida.

×