Imperialisme
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Imperialisme

on

  • 1,381 views

Presentació feta per als meus alumnes de 1er de Batxillerat. Això pot explicar que hi haja tant de text.

Presentació feta per als meus alumnes de 1er de Batxillerat. Això pot explicar que hi haja tant de text.

Statistics

Views

Total Views
1,381
Views on SlideShare
1,191
Embed Views
190

Actions

Likes
0
Downloads
35
Comments
0

3 Embeds 190

http://iescastelloderugat.edu.gva.es 133
http://vicentaros.wordpress.com 56
http://www.slashdocs.com 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Imperialisme Imperialisme Presentation Transcript

  • SISTEMA EN EL QUAL LA CULTURA, LA POLÍTICA I L’ECONOMIA DEL MÓN S’ORGANITZEN EN FUNCIÓ DEL DOMINI D’UNS PAÏSOS SOBRE ELS ALTRES Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó. Xàbia
  • Què és? El domini polític i econòmic que van exercir Qui? Europeus: Anglaterra, França, Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Holanda, Espanya, Portugal, Rússia però també EUA i Japó els Estats capitalistes On? Sobre tota Àfrica, tota Oceania, gran part d’Àsia i gran part d’Amèrica del Nord Quan? Des del darrer quart del segle XIX fins a la 1ra Guerra Mundial Però,... Per què? Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó. Xàbia
    • L' Imperialisme és l’expansió territorial que van dur a termes les potències industrials europees al darrer terç del segle XIX i que va comportar, d’una banda, l’explotació d’homes i recursos i, de l’altra, la dominació política d’una bona part d’Àsia (56% del territori), Àfrica (90%) i Oceania (99%). Així, a les acaballes del segle XIX totes les grans potències van llançar-se a una lluita pel repartiment del món. Una sola explicació o teoria no serveix per explicar la multiplicitat de tipus de colonialisme o de polítiques imperials. Seria la barreja d’una sèrie de factors demogràfics, polítics, ideològics i econòmics el que explicaria l’expansió colonial de finals del segle XIX.
    Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó. Xàbia
  • CAUSES o FACTORS Industrialització i mecanització Les empreses necessitaven Conseguir nous mercats - on vendre els seus productes - i on obtenir matèries primes barates Increment producció i productivitat Crisis de sobreproducció Per aquest motiu Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó. Xàbia ECONÒMIQUES “ Animen” els estats i governs a conquerir colònies on establir un comerç en monopoli.
    • D’una banda, davant l’augment de la producció i la riquesa que va generar la segona Revolució Industrial, es va desenvolupar l' imperialisme comercial a la recerca d’uns nous mercats susceptibles tant de rebre productes de la metròpoli com de facilitar el proveïment de les primeres matèries necessàries per a la indústria.
    • Les crisis del 1873 (i la greu depressió que la va seguir), van provocar un canvi generalitzat de la política econòmica, que consistia a abandonar el lliure canvi substituint-lo per una política de caràcter proteccionista. Això faria indispensable poder disposar de mercats i de recursos en unes altres zones del món i els països industrialitzats van haver de dirigir-se cap a àrees no explotades.
    • D’altra banda, també va sorgir l' imperialisme financer, considera que un dels principals factors econòmics impulsors de l' Imperialisme seria el derivat de les necessitats de les nacions industrials per trobar nous llocs per invertir-hi els excedents de capital mitjançant la construcció o la millora d’obres públiques, com ara ferrocarrils i ports. Per aquest motiu es buscaren altres indrets del món on les inversions esdevingueren més rendibles, on hi havia matèries primeres abundants i una mà d’obra que podia ser contractada a preus més baixos.
    Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó. Xàbia
  • animava Milions d’europeus a marxar a d’altres continents 1850-1914: + de 50 milions) CAUSES o FACTORS L’alt creixement demogràfic a Europa Els anys de sobreproducció, atur obrer i misèria dels més pobres L’emigració per viure a noves terres (EUA, Canadà, Austràlia, SudÀfrica, Argèlia, SudAmèrica, Sibèria ...) va ser una “sortida” per els més pobres a Europa Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó. Xàbia DEMOGRÀFIQUES Població Any 1800 180 milions Any 1900 430 “ Britànics 17 Italians 10 Alemanys 5 Balcànics 4’5 Espanyols 4’4 altres 13
  • Per defensar les rutes comercials i els interessos de les empreses enfront a la competència estrangera Els governs Els militars Animaven l’expansió colonial Enfortia el sentiment nacionalista del poble i el prestigi dels Estats Aconseguien medalles i ascensos CAUSES o FACTORS Ja que Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó. Xàbia ESTRATÈGIQUES POLÍTIQUES
    • Els factors demogràfics s’expliquen per l’enorme creixement de la població europea al segle XIX que va provocar una forta pressió demogràfica al continent que faria providencial la possibilitat de la sortida migratòria cap a ultramar. D’aquesta manera, els problemes de l’atur o les tensions socials que podien haver provocat la manca d’expectatives van alleugerir-se gràcies a la possibilitat de marxar cap a les colònies molts cops potenciada pels propis governs. Per a aquesta mobilització massiva seria fonamental l’existència dels nous mitjans de transport (vaixell de vapor, ferrocarril).
    • Els factors polítics que expliquen l' Imperialisme van ser diversos. D’una banda, desprès de les unificacions d’Itàlia i Alemanya, les fronteres europees semblaven estabilitzades i les possibilitats d’expansió territorial eren molt més fàcils fora del continent europeu. D’aquesta manera, les necessitats d’engrandiment nacional van projectar-se sobre els territoris d’ultramar. D’altra banda, tots els governs van estar interessats en la construcció d’un imperi colonial ja que les colònies donaven prestigi en el concert internacional, podien fer oblidar els problemes interns potenciant l’orgull nacional o ajudaven a garantir el tràfic marítim.
    • A més, molts polítics europeus van considerar que era necessari adquirir colònies ultramarines com una part important de les seves estratègies diplomàtiques, que servissin de bases estratègiques per a millorar el poder militar o, simplement, per tractar d’impedir que els seus rivals estrangers aconseguissin controlar més àrees geogràfiques.
    Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó. Xàbia
  • Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó. Xàbia L’ESPERIT D’AVENTURA… 1841-1871- Expedicions per Àfrica Livingstone, Stanley,... 1871- Darwin publica la teoria sobre l’origen de les espècies 1878- Descobriment del pas entre Àsia i Amèrica 1895-1908- Expedicions a l’Àsia central 1909- El Pol Nord 1910- El pol sud Altres CAUSES
  • La creença que la civilització europea era superior a la resta, i que Europa tenia el deure de imposar-la als “salvatges” La creença que la pròpia “raça” era superior a la resta, creença que només es podia demostrar exercint algun domini sobre les altres. Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó. Xàbia Altres CAUSES de l’expansió... o.... ...més aviat... JUSTIFICACIONS? LA MISSIÓ CIVILITZADORA EL RACISME
    • Els factors ideològics que impulsarien l' Imperialisme del segle XIX van ser fonamentalment de dos tipus: nacionalistes i culturals.
    • D’una banda, la generalització d’un sentiment nacionalista de caràcter conservador que interpretava a la seva manera les teories neodarwinistes sobre la supervivència de la raça més apta i més ben preparada (la selecció dels més forts sobre els més dèbils). Aquest nacionalisme exaltava el poder i el prestigi d’un país (“grandesa nacional”) i considerava la missió de la comunitat nacional, de vegades fins i tot d’una raça, prolongar la seva sobirania en els dominis colonials.
    • D’altra banda, els pobles veien l' imperialisme com una manera d’afermar la seva força i la seva superioritat cultural de la raça blanca. Així, no podem entendre la intensitat de l' Imperialisme sense tenir en compte les ideologies racistes que proliferaven a Occident en aquest període. Els europeus consideraven que tenien el deure de difondre una cultura i una civilització a través d’un “paternalisme civilitzador” entre uns pobles considerats endarrerits i inferiors amb un ampli suport entre l’opinió pública. És el que l’escriptor R. Kipling va descriure com “la feixuga tasca de l’home blanc”. Importants grups de pressió (societats missioneres, associacions colonials i societats geogràfiques) van difondre amb força aquestes idees racistes, expansionistes i colonialistes en les societats industrials de la segona meitat del segle XIX.
    Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó. Xàbia
  • Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó. Xàbia 1837-1840 Dumont d’Urville a l’Antàrtic 1839-1842 Wilkes a l’Antàrtic 1850-1853 Mac Clure descobreix el pas del nord-oest entre Amèrica i Euràsia 1872-1876 Expedició científica a la volta del món amb la nau “The Challenger” 1878-1879 Nordenskjöld descobreix el pas del nord-est entre Euràsia i Amèrica 1888 Nansen a Grenlàndia 1899-1908 Kozlov a l’Àsia central 1909 Peary arriba al pol nord 1911 Amundsen arriba al pol sud Els europeus, a la descoberta del món. La colonització va anar acompanyada d’una forta activitat dels exploradors i científics europeus, que en pocs decennis van descobrir amb els seus viatges gairebé la totalitat del món desconegut per Europa fins aleshores. ALGUNES EXPLORACIONS IMPORTANTS
  • Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó. Xàbia La crisi econòmica que ha pressionat tan durament sobre el treballador europeu des del 1876 i la recessió industrial consegüent [...] han conduit a França, a Alemanya i fins i tot a Anglaterra a un descens important i persistent del volum de les exportacions [...]. El consum d’Europa està saturat: és imprescindible descobrir nous filons de consumidors en uns altres indrets del món [...]. FERRY, J.: Discursos i opinions, 1896-97 Ahir vaig anar a l’East End de Londres [una de les barriades obreres de la ciutat industrial] i vaig assistir a una assemblea d’aturats. A la reunió hi vaig escoltar discursos exaltats que no feien sinó demanar pa, pa i pa. Tornant cap a casa vaig anar reflexionant sobre el que havia escoltat i em vaig convèncer més que mai de la importància de l’Imperialisme [...]. CECIL RHODES, colonitzador d’Àfrica
  • Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó. Xàbia El colonialisme com a missió civilitzadora. Un país com França, quan ocupa una terra estrangera i bàrbara, ha de procurar com a objectiu exclusiu acontentar-se tan sols amb l’afany de guany? No; aquesta nació generosa, les idees de la qual han impregnat tota Europa i han conquerit el món, ha rebut de la Providència una més alta missió, la de l’emancipació, la de portar les llums i la llibertat a les races i als pobles encara esclaus de la ignorància i del despotisme. GARNIER, F. : La Cotxinxina francesa el 1864. Les colònies donen poder militar Afirme que la política colonial de França, (...), la que ens ha impulsar anar cap a Saigon, a la Cotxinxina, i que ens condueix cap a Tunísia, (...) es fonamenta en una realitat sobre la qual és necessari cridar la vostra atenció un moment. És dir, que una marina com la nostra no pot navegar sobre la superfície dels mars sense refugis sòlids, sense defenses i sense cap centre de proveïment. Cal que el nostre país es pose a fer el mateix que els altres i, atès que la política d’expansió colonial és el mòbil general de les potències europees en el moment actual, cal prendre partit a favor seu. FERRY,J. : Discursos.
  • Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó. Xàbia El mite de la raça superior És una opinió gairebé universal dels fisiòlegs que els homes de raça negra tenen, per naturalesa, un intel·lecte més curt. Sense negar que els negres es puguen civilitzar, és cert, de tota manera, que aquesta civilització sempre serà inferior a la nostra; perquè inferior és realment la força de la ment d’aquella gent. (...) creiem que la raça superior a qualsevol altra, aquella de la qual dependran sempre els destins del món, és la blanca. MARMOCCHI, F. :Coso di geografia universale, 1850. Justificació darwinista de l’ imperialisme. La qüestió dels indígenes s’ha de resoldre únicament en el sentit de l’evolució natural de la història universal. És a dir, que la moralitat superior ha d’estar per damunt de la civilització inferior. L’Estat modern, en tant que potència colonial, comet, de cara als seus ciutadans, el major dels crims quan, deixant-se dur i hipnotitzar per confuses idees humanitàries, tracta bé, a expenses dels seus propis súbdits, a les races negres condemnades a desaparèixer.
  • Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó. Xàbia El britànic J. Junt defensava la superioritat de l’home blanc europeu davant dels negres africans enumerant les raons dels seus plantejament racistes en un discurs davant la Societat Antropològica de Londres (1863): 1a. Hi ha raons tan bones per classificar el negre com una espècie diferent de la de l’europeu com n’hi ha per fer de l’ase una espècie diferent de la zebra. I si prenem en consideració la intel·ligència, hi ha una diferència més gran entre el negre i l’anglosaxó que entre goril·la i ximpanzé. 2a. Les analogies entre els negres i els micos són més grans que entre els micos i els europeus. 3a. El negre és inferior, intel·lectualment, a l’home europeu. 4a. El negre és més humà en la seva natural subordinació a l’home europeu que sota qualsevol altra circumstància. 5a. El negre tan sols pot ser humanitzat i civilitzat pels europeus.
  • Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó. Xàbia Manifestacions de Stanley sobre les riqueses del Congo El Congo produeix dintre dels seus confins gairebé tots els articles que cal per satisfer les necessitats europees (...), dipòsits d’or i de plata, mines abundants de coure i de ferro, boscos de gran valor, que produeixen fustes molt preuades, quantitats inexhauribles de cautxú, gomes valuoses, espècies, pebre i cafè, bestiar en ramats innombrables, i poblacions susceptibles d’apreciar la comoditat de la vida, sempre que se’ls protegeixi dels assalts dels malfactors desenfrenats i de les carnisseries dels traficants d’esclaus. STANLEY, H. : El Congo i la creació del nou estat lliure, 1876 .
  • Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó. Xàbia L’ imperialisme americà Si volem ser veritablement un gran poble, hem d’esforçar-nos de bona fe per fer un gran paper al món [...]. L’any 1898 nosaltres no vam poder evitar de trobar-nos cara a cara amb el problema de la guerra amb Espanya. Igualment, avui dia no podem eludir les responsabilitats que ens incumbeixen a les Hawaii, Cuba, Puerto Rico i les Filipines. No ens podem mantenir tancats a l’interior de les nostres fronteres i acceptar que no som sinó un conjunts de revenedors que no tenen cap interès pel que passa fora [...]. Si volem tenir un lloc en la lluita per la supremacia naval i comercial, hem d’erigir el nostre poder fora de les nostres fronteres. Hem de construir un canal ístmic i hem d’aconseguir posicions avantatjoses que facin sentir la nostra veu a l’hora de decidir el destí dels oceans de l’est i l’oest. Això, des del punt de vista comercial. Des del punt de vista de l’honor internacional, l’argument és encara més fort. Els canons que van retronar sobre Manila i Santiago ens han donat èxits i glòria, però també ens han creat obligacions. Si nosaltres hem expulsat una tirania medieval [sic] per deixar lloc a una anarquia salvatge, hauria estat millor no començar aquesta tasca [...]. ROOSEVELT, T.: La vida intensa.
  • Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó. Xàbia L’ imperialisme japonès El japó, país d’agricultura pobra, no troba al seu propi territori els recursos que li calen. És, doncs, amb la indústria i el comerç que ha de compensar aquest dèficit. Per això, li és absolutament necessari conquerir el mercat xinés a qualsevol preu i netejar-lo de la concurrència estrangera. CLAUDEL, P.: Sota el signe del drac, 1909. Paraules pronunciades per Nakaya Busei, professor de ciència política japonès La independència i consolidació de Manxukuo és tan sols el prefaci de l’autonomia i la reconstrucció d’Àsia. L’alliberament de Manxúria ha de ser el primer pas de l’alliberament de tot Àsia (...). Els límits de l’expansionisme japonès són les ribes del Canal de Suez.
  • Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó. Xàbia Resolució de la IIª Internacional de Stuttgart en 1907. “ La missió civilitzadora de la qual parla la societat capitalista és tan sols un pretext per a amagar la seua ànsia d’ explotació i de conquesta (...). Enemic de tota explotació de l’home per l’ home, defensor de tots els oprimits sense distinció de races, el Congrés condemna esta política de robatori i conquesta, aplicació desvergonyida del dret del més fort que aixafa el dret dels pobles vençuts, i comprova també que la política colonial augmenta el perill de tensions internacionals i de guerres entre els països colonitzadors”.
  • Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó. Xàbia "Races superiors!, Races inferiors!. És fàcil dir-ho. Pel que fa a mi m’opose completament a aquesta afirmació, especialment després d’haver sentit a savis alemanys demostrar científicament que la francesa és una raça inferior a l’alemanya. No, no existeix el dret de les anomenades nacions superiors sobre les nacions anomenades inferiors. La conquesta que Vostè [J. Ferry] defensa és l’abús, pur i simple de la força que dóna la civilització científica sobre les civilitzacions primitives, per a apropiar-se de l’home, torturar-lo i extraure’n tota la força que té en profit d’un suposat civilitzador.“ G. Clemenceau. Discurs a la Cambra de Diputats. França, juliol de 1885.
  • Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó. Xàbia ÀFRICA EL 1914
  • colonització d'Àfrica Fins 1880 intervenció limitada a les costes (factories) A partir de la Conferència de Berlín (1885): Conquesta total -Lliure comerç al centre d’Àfrica -Estat lliure del Congo -Ocupació efectiva del territori per reclamar sobirania Conflictes Fashoda (1898) Zulus, Boers (1898) Congo (1885) Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó. Xàbia
    • La necessitat de posar ordre a la cursa colonial i d’establir les possibles vies d’expansió dels imperis va portar, arran del conflicte generat per les rivalitats al Congo, a la convocatòria de la Conferència de Berlín (1884-85), promoguda pel canceller alemany Bismarck, a la qual van assistir 14 països europeus. Com a resultat d’aquesta trobada diplomàtica va promulgar-se una acta general que estipulava algunes condicions a l’expansió colonial a Àfrica per estalviar enfrontaments entre les diverses potències.
    • S’acordava la distribució efectiva del continent entre les diferents potències europees. Es respectarien les conquestes ja fetes per Gran Bretanya, França, Alemanya i Portugal. A més, es creava l’Estat del Congo com a domini personal del rei Leopold II de Bèlgica i es donaven una sèrie de mesures de compliment internacional: la necessitat d’ocupar físicament un territori (no només les zones costaneres, sinó tot el territori) per poder reclamar-ne la sobirania, la notificació de l’establiment de les noves colònies a les altres potències imperialistes, la lliure navegació pels rius Níger i Congo, el lliure comerç d’esclaus i, teòricament, el respecte a les cultures indígenes.
    • A partir d’aquest moment, en una veritable cursa, els Estats europeus van penetrar a Àfrica.
    Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó. Xàbia
  • colonització d'Àsia Hong Kong Singapur Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó. Xàbia Gran Bretanya Holanda França
    • L’EXPANSIÓ IMPERIALISTA DE JAPÓ (1895-1914 )
    Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó. Xàbia
  • Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó. Xàbia
  • Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó. Xàbia
  • Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó. Xàbia
    • Exploració i conquesta:
    • Durant el procés colonialista del darrer terç del segle XIX, l’adquisició d’un territori, la seva confirmació com a colònia i la seva inclusió en el sistema imperial metropolità es realitzava normalment en tres fases successives.
      • En primer lloc s’explorava el territori. Molt sovint eren els comerciants i els missioners els que prenien la iniciativa de les exploracions. Les notícies que aquests donaven a la metròpoli eren confirmades per uns exploradors professionals al servei de societats científiques o dels governs (com en el cas de Livingstone i Stanley a Àfrica).
    Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó. Xàbia
    • Un cop explorat el territori s’iniciava la segona fase: la conquesta. Aquesta resultava relativament fàcil per la superioritat militar i tècnica dels països colonitzadors. La signatura de tractats amb els indígenes era una farsa que equivalia a imposar l’ocupació dels territoris. A més, s’utilitzaven les rivalitats internes entre les tribus o ètnies dels països ocupats i els europeus reclutaven moltes de les seves tropes entre els indígenes. Per controlar els territoris seria fonamental, en molts casos, l’ajuda dels nous mitjans de comunicació i transport (telègraf, ferrocarril, etc.).
    Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó. Xàbia L’ocupació del Congo Reunits en conferència [...] han establert el següent tractat: Primer. Els caps de tribu de Mafela i Ngombi, segons els seus desitjos, accepten que l’Associació Internacional Africana s’estableixi als seus països per al progrés de la civilització i del comerç. De comú acord, tant per a ells mateixos, com per als seus hereus i successors, cedeixen ara i per sempre a l’Associació la sobirania i tots els drets de govern sobre els seus territoris [...]. Tercer. Tots els camins terrestres i les vies fluvials que recorren el territori, el dret de pagar peatges, els drets de pesca, mines i boscos, són absoluta propietat de la mateixa Associació, així com qualsevol terreny no ocupat que pugui ser escollit. Quart. L’Associació Internacional Africana s’obliga a pagar als caps de tribu de Mafela i Ngombi els següents articles: una peça de roba per mes a cadascun dels caps que signen, a més d’un regal de roba per a la Junta [...] com a compensació pels drets concedits a aquesta Societat. Tractat de Stanley amb els caps de tribu indígenes de Mafela i Ngombi.
    • La tercera fase comportava l’organització i l’administració dels territoris conquerits. Així, un cop conquerit el territori, la nova colònia passava a engrossir els territoris imperials i, per tant, era governada per la metròpoli. Ara bé, no totes les colònies van ser administrades o governades de la mateixa manera. Generalment, es va implantar el model organitzatiu de l’imperi britànic, seguint diferents aplicacions. Els principals tipus de colònies van ser:
      • Segons el tipus de poblament:
        • Colònies d’explotació.
        • Colònies de poblament.
      • Segons el tipus de govern imposat:
        • Colònies pròpiament dites
        • Protectorats
        • Dominis
        • Mandats
    • Altra forma d’ocupació fou les concessions.
    Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó. Xàbia
  • Les colònies De poblament (dominis) S’hi establien emigrants europeus de forma permanent. Es van apropiar del territori. Amb el temps disposaren d’un govern autònom propi. Canadà Austràlia Nova Zelanda SudÀfrica Argèlia D’explotació (colònies pròpiament dites) S’hi establien grans empreses per explotar els recursos naturals. Els indígenes treballaven en condicions de semiesclavitud en les plantacions o mines Un governador militar i l’exèrcit mantenien l’ordre. Índia Colònies africanes IndoXina ... Protectorats Teòricament: Existien governs natius independents que sol·licitaven voluntàriament la protecció “militar” a una potència colonial. A la pràctica, la potència colonial dominava i controlava els governs “titelles”. Marroc Egipte Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó. Xàbia
    • Consciència de superioritat racial
    • Acumulació de riquesa, sobretot per part de les èlits dirigents I de les grans empreses.
    • Extensió de la cultura occidental per tot el món.
    • Coneixement d’altres cultures (encara que no sempre foren ben valorades).
    • Forta càrrega sobre el pressupost de l’Estat de la metrópoli (els que més ho van notar foren la població sense massa recursos).
    Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó. Xàbia
  • Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó. Xàbia
    • ECONÒMIQUES
    • Expropiació de terres i abandó de l'agricultura tradicional.
    • Explotació econòmica dels indígenes que es veuen obligats a treballar a les plantacions.
    • Explotació abusiva de recursos.
    • Destrucció del treball artesanal.
    • Economia de mercat.
    • Intercanvi comercial desigual.
    • SOCIALS
    • Canvis en l’estructura social: es trenca la vida tribal i el sistema de jerarquies socials.
    • Augment de la població: desequilibri població/recursos (subalimentació)
    • En altres llocs disminució de la població per sotmetiment abusiu.
    • POLÍTIQUES
    • Fronteres artificials: es van trencar unitats ètniques, es van unir ètnies rivals...
    • Es va reclutar indígenes per a l’exèrcit.
    • CULTURALS
    • Aculturació. Imposició de llengües, creences i formes de vida dels europeus.
    • Pèrdua de tradicions i cultura oral dels indígenes.
  • Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó. Xàbia
  • El món el 1914 Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó. Xàbia
  • Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó. Xàbia
  • Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó. Xàbia