Els moviments migratoris
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Els moviments migratoris

on

  • 5,001 views

 

Statistics

Views

Total Views
5,001
Views on SlideShare
4,272
Embed Views
729

Actions

Likes
0
Downloads
68
Comments
0

1 Embed 729

http://vicentaros.wordpress.com 729

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Els moviments migratoris Els moviments migratoris Presentation Transcript

  • 2on de Batxillerat. Geografia . IES Antoni Llidó. Xàbia. Professora: Vicenta Maria Ros
  • Els moviments migratoris són els desplaçaments de població des d’un territori a un altre. Implica canvi de residència temporal o permanentment. EMIGRACIÓ : Moviment de persones que abandonen el seu lloc d’origen. IMMIGRACIÓ : Moviment de persones que entren a un territori nou. RETORN : Moviment de persones que tornen al seu lloc d’origen després de passar un temps fora. INTRODUCCIÓ: DEFINICIÓ
  • EN FUNCIÓ DE LES DISTÀNCIES INTERIORS (Nacionals ) EXTERIORS (Internacionals ) - Continentals - Intercontinentals EN FUNCIÓ DE LES CAUSES VOLUNTÀRIES FORÇOSES
    • Econòmiques
    • Socials
    - Refugiats de guerra - Esclaus INTRODUCCIÓ: CLASSIFICACIÓ EN FUNCIÓ DE LA DURACIÓ PERMANENTS TEMPORALS - Estacionàries - Pendulars EN FUNCIÓ DEL MOMENT EN QUÈ ES DESENVOLUPAREN HISTÒRIQUES ACTUALS
  • SM = I - E TSM = SM x 100 / Pobl. Absoluta (en aquest període ) CRP = CN ± SM = (N – D) ± (I – E) INTRODUCCIÓ: CÀLCULS Per a mesurar el moviment migratori en nombres absoluts s’utilitza el Saldo Migratori , que és la diferència entre immigrants i emigrants. Aquest càlcul pot ser negatiu en el cas que hi haja més emigrants que immigrants o positivo en el cas contrari. La Taxa de Saldo Migratori posa en relació el saldo migratori amb la població absoluta del lloc. S'expressa en tants per cent, serveix per comparar els moviments migratoris de distints llocs. Per a calcular el Creixement Real de la Població , cal tenir en compte no sols el Creixement Natural (naixements menys defuncions) sinó també el Saldo Migratori (Immigrants menys emigrants).
    • Són els que es produeixen des d’una regió a una altra dins d’Espanya. El seu anàlisis serveix per a explicar la distribució de la població espanyola i les tendències dels moviments naturals (augment o disminució de la natalitat, mortalitat i creixement natural).
    • Es pot diferenciar entre tradicionals, fins el 1975 i actuals.
    • Les migracions interiors tradicionals
    • Es van desenvolupar entre el darrer terç del segle XIX i el 1975. es van caracteritzar per:
    • La motivació va ser fonamentalment laboral.
    • Els emigrants procedien del camp i es dirigien a les grans ciutats industrials.
    • Es tractava de persones joves, camperols amb baix nivell de qualificació.
    • Es poden distingir dos tipus:
      • Migracions temporals i estacionals. Eren desplaçaments camperols que es realitzava bé a altres àrees rurals per a realitzar taques agràries, o bé a les ciutats en aquelles èpoques de l’any en què al camp no hi havia feina.
      • L’èxode rural. Es tracta del desplaçament de la gent del camp a la ciutat amb caràcter definitiu o de llarga durada. Els emigrants procedien d’àrees endarrerides com Galícia, interior peninsular, Extremadura, Andalusia... Els llocs d’acollida foren les àrees industrialitzades Madrid, Catalunya, País Basc...) i les turístiques, a partir dels anys 60 (C. Valenciana, Illes Balears...)
    ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS INTERIORS
  • L’ÈXODE RURAL: ETAPES Fins la Guerra Civil: La incorporació tardana d’Espanya a la Rev. Industrial provocà que l’èxode rural s’iniciara més tard, aproximadament a finals del XIX i primer terç del XX. L’excedent de població rural (a causa de la fil·loxera, l’inici de la mecanització...) i l’oferta de treball en les zones industrials van afavorir aquest fenomen. Durant la Guerra Civil i postguerra: L'economia s’estancà i l’oferta de treball a les ciutats minvà. L’èxode rural es frenà. 1950-1975: Intensificació de l’èxode rural a causa de les millores econòmiques i el creixement demogràfic. L’auge industrial i el “boom” turístic atragueren població cap els nuclis industrials tradicionals i les àrees turístiques. Es configuraren dos eixos d’atracció: el de la Mediterrània i el de l’Ebre. A aquest s’unia Madrid. 1975-1990: La crisis dels setanta va provocar una desacceleració de les migracions que fins i tot foren superades pels retorns. Aquests van afectar, sobretot, als jubilats. ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS INTERIORS
    • Conseqüències de les migracions interiors tradicionals . Especialment l’èxode rural va tenir nombroses repercussions.
    • En el pla demogràfic van crear grans desequilibris en la distribució de la població: buidament de l’interior i gran densitat a la perifèria.. Envelliment de la població de les àrees emigratòries. Elevat índex de masculinitat en algunes zones.
    • En el pla econòmic a les àrees rurals amb el temps va descendir la productivitat i el rendiment. A les ciutats la immigració massiva va provocar problemes de sòl, habitatge, equipaments i serveis.
    • En el pla social es van produir problemes d’assimilació.
    • En l’aspecte mediambiental les zones de procedència dels emigrants van quedar abandonats i es van deteriorar ecosistemes tradicionals. A les grans ciutats la immigració va provocar un creixement accelerat.
    ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS INTERIORS
    • Les migracions interiors actuals.
    • Des de la crisis de 1975 es va iniciar un nou sistema migratori de característiques molt distintes:
    • la procedència dels emigrants ja no és majoritàriament rural, sinó que provenen de municipis urbans, sobretot dels de major grandària.
    • el destí també ha experimentat canvis:
      • - les migracions entre comunitats s’han alentit, encara que no s’han alterat substancialment les seues direccions, que continuen tenint com a destí prioritari l’arc mediterrani i la Vall de l’Ebre.
      • - s’han intensificat les migracions dins de la pròpia província o comunitat autònoma.
      • - en l’àmbit municipal, els municipis urbans de major grandària han perdut capacitat d’atracció en favor dels mitjans o xicotets.
    • c) en l’actualitat, les causes de les migracions i el perfil dels emigrants són diversos, la qual cosa ha donat lloc a distints tipus de corrents migratoris que s’entrecreuen en l’espai.
    ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS INTERIORS
      • Les migracions laborals. Afecten a adults joves i podem distingir entre treballadors poc qualificats (procedents del medi rural) que van als centres de major dinamisme econòmic de la mateixa província o CCAA; i, els treballadors qualificats que es traslladen a grans centres d’activitat terciària. Tenen saldos positius les principals àrees immigratòries de la Mediterrània (excepte Barcelona) i de la Vall de l’Ebre (excepte Saragossa). Tenen saldos negatius algunes antigues províncies immigratòries que l’han invertit (Madrid, Barcelona, Saragossa, Biscaia...) i províncies tradicionalment emigratòries (Àvila, Zamora, Burgos, Ciudad Real, Terol...)
      • Les migracions residencials. Són intraurbanes i afecten, sobretot, a parelles joves
      • Les migracions de retorn rural. Es tracta d’antics emigrants. També es dóna un corrent neorural (persones que abandonen la ciutat per dur una vida més acord amb el medi i la vida natural)
      • Els moviments habituals de la població. Són desplaçaments periòdics per motius de treball o oci.
    ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS INTERIORS
  • Eix de l’Ebre Eix mediterrani Madrid
    • Excepcions:
    • Saragossa
    • Valladolid
    • Sevilla
    ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS INTERIORS
    • Les conseqüències de les migracions interiors actuals són :
    • Les migracions laborals acreixen els desequilibris demogràfics i econòmics entre les regions i a l’interior de les CCAA i províncies.
    • Les migracions residencials causen el sobreenvelliment de les àrees urbanes centrals emissores, i incrementen la població de les perifèries receptores, que exigeixen dotacions de serveis i equipaments.
    • Les migracions de retorn d’emigrants provoquen el sobreenvelliment a les zones receptores de jubilats i la creació de negocis o d’activitats noves pels més joves, que poden retenir a part dels emigrants potencials. A més la instal·lació de joves a aquests nuclis rurals quasi deshabitats pot incidir en el manteniment d’escoles i serveis tradicionals
    • Els moviments pendulars relacionats amb el treball creen problemes de circulació i els relacionats amb l’oci augmenten els ingressos amb els locals d’oci de les zones receptores.
    ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS INTERIORS
  • Són els moviments de la població fora de les fronteres. Espanya ha sigut un país d’emigrants fins els anys 80 , a partir de la dècada dels 90 va començar a rebre immigració, especialment aquesta tendència s’ha accentuat a les primeries del segle XXI. ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS EXTERIORS COMPONENTS DELS MOVIMENTS MIGRATORIS EXTERIORS EMIGRACIÓ IMMIGRACIÓ Espanyols cap a l'estranger Estrangers cap a Espanya Dècada dels 90
  • ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS EXTERIORS
    • Podem distingir segons l'època i el lloc entre l’emigració transoceànica (Amèrica Llatina, fins els anys 60) i l’europea (més intensa a partir dels anys 50).
      • L’emigració transoceànica . Es va dirigir principalment a Amèrica Llatina i secundàriament als EEUU, Canadà i Austràlia. Des de mitjan segle XIX es va iniciar aquesta emigració ja que eren llocs en auge econòmic i a més hi havia a favor la qüestió lingüística. El perfil d’aquest emigrant era home camperol de poca qualificació. La intensitat va disminuir entre els anys 1914-45 (les guerres mundials, la crisi del 29, i la Guerra Civil). El destí: Argentina, Cuba, Veneçuela, Brasil i Mèxic. Origen: Galicia, Astúries i Canàries. Cap als anys 60 aquesta emigració va descendir.
    ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS EXTERIORS
  • Des de Vigo en vaixell cap a Amèrica. ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS EXTERIORS
    • L’emigració a Europa . Esta emigració va tenir tres etapes ben diferenciades:
    • fins mitjan segle XX es va dirigir principalment a França, integrada per camperols estacionals, obrers de la construcció i dones de servei domèstic, i, més tard, refugiats polítics de la Guerra Civil
    • el període entre 1950 i 1973 fou el de major auge de l’emigració a Europa: per part europea, la ràpida reconstrucció després de la guerra va afavorir una àmplia oferta de treball; per part espanyola, l’emigració es va veure estimulada pel fort creixement demogràfic, l’excedent de població agrària a causa de la mecanització i l’augment de l‘atur pel Pla d’Estabilització. Els emigrants procedien de totes les regions, encara que les més afectades foren Andalusia i Galícia. El destí França, Suïssa i Alemanya. El perfil d’aquests emigrants era jove, poc preparat.
    • a partir de 1973 l’emigració permanent a Europa va decaure. La crisi energètica va fer augmentar l’atur i molts van tornar.
    • Actualment : l’emigració és mínima i de característiques diferents, normalment les raons del trasllat a l'estranger és per treballs qualificats.
    ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS EXTERIORS
  • ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS EXTERIORS
  • ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS EXTERIORS
  • ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS EXTERIORS
    • Les migracions exteriors han tingut importants conseqüències :
    • demogràfiques: disminució dels efectius de població i accentuació dels desequilibris regionals.
    • econòmiques: positives per una part, ja que alleujaren el fort creixement natural, l’atur i van reduir el dèficit comercial amb les divises que enviaven, i, negatives, perquè molts estalvis no es van invertir en béns productius, o no afavoriren a les àrees de partida dels emigrants
    • socials: el desarrelament, les penoses condicions de vida, de treball, els salaris més baixos...i a més van ser els primers en anar-se’n a l’atur quan va esdevenir la crisi.
    ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS EXTERIORS
    • Des de fa alguns anys Espanya està rebent un volum important d'immigrants, que actualment superen els cinc milions.
    • D’acord amb la seua situació poden classificar-se en tres grups:
    • Els ciutadans nacionalitzats: després d’alguns anys de viure en el país passen a ser espanyols de ple dret.
    • Els immigrants legals: que obtenen el permís de residència i mantenen la seua nacionalitat d’origen.
    • Els estrangers il·legals: que no tenen papers de residència i no poden estar en Espanya
    LA IMMIGRACIÓ ESTRANGERA
    • Les causes de la immigració són diverses:
    • Els immigrants comunitaris són jubilats que aprecien les bones condicions climàtiques del país o adults atrets per les possibilitades de treball i de negoci.
    • Els immigrants extracomunitaris es traslladen a Espanya per motius:
      • Econòmics (possibilitat de treball).
      • Polítics, persecucions, falta de drets civils...
    • La necessitat, per part d’Espanya, de mà d’obra arran del desenvolupament econòmic des de 1995.
    • La proximitat amb el continent africà converteix Espanya en la porta principal d’entrada d’ immigrants.
    • Els lligams historicoculturals amb América Llatina també afavoreixen l’arribada d’immigrants.
    LA IMMIGRACIÓ ESTRANGERA
    • La procedència dels immigrants va ser majoritàriament fins 1996 europea (països de la Unió Europea i de l’est del continent); a partir del 1996 han predominat els immigrants extracomunitaris procedents d’Àfrica (Marroc), Iberoamèrica (Equador, Colòmbia) i Àsia (Xina, Paquistan).
    • El seu destí principal són les CCAA amb grans centres urbans com Catalunya, Madrid, Andalusia, València, Balears i Canàries.
    • El perfil de l'immigrant varia segons la procedència:
      • Els immigrants comunitaris són jubilats amb un nivell de vida mitjà, o adults mitjanament qualificats.
      • Els immigrants extracomintaris són joves no gaire qualificats. Realitzen treballs en el sector terciaris, la construcció, l’agricultura...
    LA IMMIGRACIÓ ESTRANGERA
    • Les conseqüències de la immigració s’observen en diferents àmbits:
    • conseqüències demogràfiques: els immigrants tenen una estructura demogràfica més jove degut a què controlen menys la natalitat, la qual cosa ha contribuït a frenar el brusc descens de la natalitat espanyola.
    • conseqüències econòmiques:
      • Alguns treballadors espanyols creuen que els lleven el treball, però no és així ja que ells realitzen les feines més dures i mal pagades. La immigració aporta població activa, activa l’economia (amb el consum) i col·labora en el creixement del PIB.
      • b. La immigració, no obstant, es relaciona amb alguns problemes, com la pèrdua de competitivitat, la pressió a la baixa dels salaris...
    • conseqüències socials: la immigració està creant alguns problemes socials:
      • a. El seu augment ha fet créixer la idea d’“invasió” i el temor a la reducció de la identitat nacional. Aquestes falses idees han fet sorgir actituds xenòfobes o racistes.
      • Molts immigrants pateixen dures condicions laborals (llargues jornades, salaris baixos, absència d’assegurances... i de vida (habitatges de mala qualitat, barris marginals...); en part per això se’ls responsabilitza, de forma injusta, de diversos delictes...
      • c. Les diferències culturals, lingüístiques i religioses fan difícil la seua integració i poden suscitar tensions amb la població autòctona.
    LA IMMIGRACIÓ ESTRANGERA
    • La política immigratòria espanyola es basa en intentar que la immigració resulte beneficiosa per a ambdues parts.
    • El marc de la política immigratòria està constituït per:
    • La política de la UE sobre asil i immigració establerta en 1999 que suposa la creació d’un sistema comú d’asil i de visats i la cooperació dels països membres contra la immigració clandestina mitjançant l’intercanvi d’informació i el control de les fronteres exteriors de la Unió.
    • La Llei d’Estrangeria regula tots els aspectes de la immigració:
      • Entrada en el país, per a la qual cosa hi ha quotes.
      • Modalitats de presència a Espanya.
      • drets i llibertats dels immigrants.
      • Procediments d’expulsió.
    • Les mesures principals de la política d’immigració espanyola són les següents:
      • La col·laboració amb els països emissors
      • L’ordenació dels fluxos migratoris.
      • L’impuls de la integració.
      • La lluita contra la immigració clandestina.
    LA IMMIGRACIÓ ESTRANGERA
  •  
  • POBLACIÓ ESTRANGERA A ESPANYA EN PORCENTATGES EL 2008
  • ORIGEN DE LA POBLACIÓ NO NASCUDA A ESPANYA