0
EL SÒL 2on de Batxillerat. Geografia . IES Antoni Llidó.  Xàbia. Professora: Vicenta Maria Ros
DEFINICIÓ I FACTORS DEL SÒL <ul><li>El sòl és la capa superior de l’escorça terrestre que naix de la descomposició de la r...
LA ROCA MARE La roca mare és el substrat a partir del qual es forma el sòl, n’influeix en textura, composició, acidesa, co...
EL CLIMA <ul><li>Els elements climàtics (principalment temperatura i humitat) influeixen de diferent manera en la formació...
LA TOPOGRAFIA  El pendent afavoreix processos d’erosió i lliscaments que minven l’espessor del sòl. Per contra, en les zon...
ELS ÉSSERS VIUS Intervenen participant en les activitats erosives mitjançant la meteorització biològica i l’aportació de m...
HORITZONS <ul><li>Els sòls estan constituïts per capes o horitzons: </li></ul><ul><li>Horitzó superficial, compost fonamen...
LA FORMACIÓ DEL SÒL
 
TIPUS DE SÒL SÒLS ZONALS AZONALS INTRAZONALS Són els formats per la influència del clima. Són sòls molt  joves que encara ...
ELS SÒLS A L’ESTAT ESPANYOL
RÀNKER TERRA FUSCA EXEMPLES DE SÒLS DE CLIMA OCEÀNIC Hi creixen, principalment els boscos. Només són aptes  per a pastura ...
SÒL ROIG MEDITERRANI TERRA ROSSA EXEMPLES DE SÒLS DE CLIMA MDITERRANI Dominen els matolls o boscos de devesa i els cultius...
VERTISÒLS Són els sòls més fèrtils de la península i s’empren per a tot tipus de cultiu, excepte els arborescents.
EXEMPLES DE SÒLS INTRAZONALS SÒLS BRUNS CALCARIS RENDZINES Ambdós sòls, permeten els cultius llenyosos, els cereals i les ...
EXEMPLES DE SÒLS INTRAZONALS Els sòls volcànics Son sòls poc evolucionats i molts d’ells improductius. En algunes àrees s’...
Sòls Zonals Sòls intrazonals i azonals Clima oceànic Clima mediterrani Roques silícies Terra bruna humida : bastant evoluc...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

El sòl

1,759

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,759
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
41
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "El sòl"

  1. 1. EL SÒL 2on de Batxillerat. Geografia . IES Antoni Llidó. Xàbia. Professora: Vicenta Maria Ros
  2. 2. DEFINICIÓ I FACTORS DEL SÒL <ul><li>El sòl és la capa superior de l’escorça terrestre que naix de la descomposició de la roca mare. </li></ul><ul><li>Es compon de: </li></ul><ul><li>matèria inorgànica o mineral : procedent de la roca mare </li></ul><ul><li>matèria orgànica : procedent de la descomposició de restes orgànics animals o vegetals i la formació de l’humus. </li></ul>La formació i característiques dels diferents sòls venen determinats per una sèrie de factors, els principals són: la roca mare, el relleu, el clima i l’acció dels éssers vius.
  3. 3. LA ROCA MARE La roca mare és el substrat a partir del qual es forma el sòl, n’influeix en textura, composició, acidesa, color, estructura, etc. Segons siga la roca mare, els sòls poden ser: silicis (solts i permeables), calcaris (pastosos i permeables) i argilosos (compactes i impermeables). Roca mare calcària Sòl calcari
  4. 4. EL CLIMA <ul><li>Els elements climàtics (principalment temperatura i humitat) influeixen de diferent manera en la formació dels sòls: </li></ul><ul><ul><li>Les precipitacions proveeixen d’aigua a l’activitat biològica i química. Als llocs amb excés d’humitat en el sòl (climes amb moltes precipitacions) es pot produir el lixiviat (llavat de la superfície), la qual cosa empobreix els sòls i augmenta la seua acidesa, perdent fertilitat. </li></ul></ul><ul><ul><li>Les temperatures condicionen l’activitat química i bacteriana, més gran a majors temperatures. </li></ul></ul><ul><li>Segons el clima els sòls poden ser: </li></ul><ul><ul><li>Zonals. Tenen un origen lligat estrictament al clima. </li></ul></ul><ul><ul><li>Azonals. Són sòls joves i no tenen encara unes característiques ben definides. </li></ul></ul><ul><ul><li>Intrazonals. Són sòls ben definits. Formats a partir de factors com el roquissar, la topografia i altres. </li></ul></ul>
  5. 5. LA TOPOGRAFIA El pendent afavoreix processos d’erosió i lliscaments que minven l’espessor del sòl. Per contra, en les zones baixes i planes s’acumulen tots els materials, la qual cosa comporta major espessor del sòl.
  6. 6. ELS ÉSSERS VIUS Intervenen participant en les activitats erosives mitjançant la meteorització biològica i l’aportació de matèria orgànica que es descompon formant l’humus, en la formació del qual també intervenen éssers vius: organismes des componedors (fongs i bactèries). <ul><li>Les plantes influeixen en la formació del sòl: </li></ul><ul><li>L’ enriqueixen amb matèria orgànica </li></ul><ul><li>Afavoreixen la meteorització química perquè retenen la humitat </li></ul><ul><li>Protegeixen al sòl de l’erosió i extrauen sals minerals de les zones profundes fins la superfície. </li></ul><ul><li>Les arrels i els animalets barregen els materials del terreny. </li></ul><ul><li>Els éssers humans influeixen de forma variada: </li></ul><ul><li>Negativament: desforestació massiva, incendis, contaminació, sobreexplotació agrícola i ramadera, urbanització... </li></ul><ul><li>Positivament: amb l’ús d’adobs, reforestant, amb abancalaments... </li></ul>Fong copròfag participant en el procés de descomposició de la matèria orgànica.
  7. 7. HORITZONS <ul><li>Els sòls estan constituïts per capes o horitzons: </li></ul><ul><li>Horitzó superficial, compost fonamentalment de restes vegetals i matèria en descomposició. Sobre ell es desenvolupa l'activitat agrària. </li></ul><ul><li>Horitzó d’alteració de la roca mare i acumulació de matèria orgànica procedent de capes superiors. </li></ul><ul><li>c) Roca mare i primeres fases de l'alteració. </li></ul>El conjunt d'horitzons constitueix el perfil d’un sòl
  8. 8. LA FORMACIÓ DEL SÒL
  9. 10. TIPUS DE SÒL SÒLS ZONALS AZONALS INTRAZONALS Són els formats per la influència del clima. Són sòls molt joves que encara no s’han acabat de formar. Són sòls formats per factors locals <ul><li>Sobre roquissar silici </li></ul><ul><ul><li>Terra bruna humida </li></ul></ul><ul><ul><li>Rànkers </li></ul></ul><ul><li>Sobre roquissar calcari </li></ul><ul><ul><li>Terra bruna calcaria </li></ul></ul><ul><ul><li>Terra fusca </li></ul></ul><ul><li>Sobre roquissar silici </li></ul><ul><ul><li>Terra bruna meridional </li></ul></ul><ul><li>Sobre roquissar calcari </li></ul><ul><ul><li>Sòl roig mediterrani </li></ul></ul><ul><ul><li>Terra rossa </li></ul></ul><ul><li>Sobre argiles i margues </li></ul><ul><ul><li>Vertisòls o terres negres </li></ul></ul><ul><li>Sobre zones estepàries </li></ul><ul><ul><li>Sòl gris subdesèrtic </li></ul></ul>Bruns calcaris, rendzines, al·luvials, embassats, arenosos, salins, volcànics
  10. 11. ELS SÒLS A L’ESTAT ESPANYOL
  11. 12. RÀNKER TERRA FUSCA EXEMPLES DE SÒLS DE CLIMA OCEÀNIC Hi creixen, principalment els boscos. Només són aptes per a pastura i bosc.
  12. 13. SÒL ROIG MEDITERRANI TERRA ROSSA EXEMPLES DE SÒLS DE CLIMA MDITERRANI Dominen els matolls o boscos de devesa i els cultius com l’ametler i l’olivera. Ric en nutrients, excel·lent per a tot tipus de cultiu.
  13. 14. VERTISÒLS Són els sòls més fèrtils de la península i s’empren per a tot tipus de cultiu, excepte els arborescents.
  14. 15. EXEMPLES DE SÒLS INTRAZONALS SÒLS BRUNS CALCARIS RENDZINES Ambdós sòls, permeten els cultius llenyosos, els cereals i les lleguminoses i les hortes, si es rega.
  15. 16. EXEMPLES DE SÒLS INTRAZONALS Els sòls volcànics Son sòls poc evolucionats i molts d’ells improductius. En algunes àrees s’aprofita per al cultiu de la vinya.
  16. 17. Sòls Zonals Sòls intrazonals i azonals Clima oceànic Clima mediterrani Roques silícies Terra bruna humida : bastant evolucionat, àcid. Cultius i pastura quan està en pendent. Rànkers : zones més altes o amb més pendent. Poc evolucionat. Sols aptes per a pastures. Terra bruna meridional : sòl pobre. Fàcilment erosionable. Es dedica a deveses d’alzina i pastures, si s’afegeix calç i s’adoba és apta per al conreu de cereals. Bruns calcaris i rendzines :molt rics en calç i pobres en humus. Aptes per al cultiu de vinyes, ametlers, oliveres, cereals i lleguminoses. Al·luvials : a les vores dels rius. Aptes per al cultiu d’horta. Embassats : en les zones endorreiques. Pobres. Cultiu de maduixes. Arenosos: àrids per la infiltració d’aigua i no aptes per al cultiu. Salins : en zones àrides. Sols aptes si es neutralitza la sal amb molta aigua. Volcànics : en gran part improductius, tot i que les seues cendres són aptes per al cultiu de cereals. Roques calcàries Terra bruna calcària : grans rendiments en cultius com dacsa i fesols. Molt apta per a prats. Terra fusca : apareix sobre calcàries dures. Bosc. Sòl roig mediterrani : potent horitzó argilós. Ric en nutrients, terreny excel·lent per a tot tipus de cultius. Terra rossa : sobre calcàries dures, aflora la roca. Predominen els matolls i els boscos d’alzines i cultius d’oliveres i ametlers. Sòl gris subdesèrtic o serosem : es localitza en les àrees estepàries. És molt ric en calç i pobre en humus. Escàs aprofitament en secà però bastant fèrtil en regadiu. Roques argiloses Vertisòls : argiles expansives sotmeses a la renovació constant. Són els sòls més fèrtils de la península. S’empren per a tot, tret dels arborescents.
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×