Vicenta Maria  Vicenta Maria  Ros i iCarrals.   Ros Carrals.IES Antoni Llidó IES Antoni Llidó      Xàbia       Xàbia
8 de cada 10 espanyols    8 de cada 10 espanyols                              8 de cada 100 nuclis es                     ...
JERARQUÍA URBANA                 JERARQUÍA URBANA                S’estableix en funció de:                 S’estableix en ...
JERARQUIA URBANALA GRANDÀRIALA GRANDÀRIA                  ••   Madrid ciutat més poblada.                        Madrid ci...
JERARQUIA URBANALA GRANDÀRIALA GRANDÀRIA                       La distribució de les                        La distribució...
JERARQUIA URBANAFUNCIONSFUNCIONSSón les activitats socioeconòmiques exercides per les ciutats de cara aal’exterior (no Són...
Écija, agrociutat Écija, agrociutat
Vigo, ciutat industrial Vigo, ciutat industrial
Benidorm, ciutat turística Benidorm, ciutat turística
Santiago de Compostela, ciutat Santiago de Compostela, ciutatreligiosa/turística religiosa/turística
Barcelona, ciutat terciària Barcelona, ciutat terciària
Madrid, ciutat multifuncionalMadrid, ciutat multifuncional
JERARQUIA URBANA                   JERARQUIA URBANAÀREA D’INFLUÈNCIAÀREA D’INFLUÈNCIATeoria dels llocs centrals de W. Chri...
JERARQUIA URBANA                   JERARQUIA URBANAEls tres elements estudiats (grandària, funció i iàrea d’influència) or...
JERARQUIA URBANA                    JERARQUIA URBANA    METRÒPOLIS NACIONALS        Madrid i Barcelona--Madrid i iBarcelon...
JERARQUIA URBANA                          JERARQUIA URBANA     METRÒPOLIS REGIONALS  València, Sevilla, Saragossa, Màlaga,...
JERARQUIA URBANA                    JERARQUIA URBANA   SUBMETÒPOLIS REGIONALS       Ciutats > 200000 hab.                 ...
JERARQUITZACIÓ DE LESCIUTATS ESPANYOLES:Per grandària, funció iàrea d’influència
Les relacions urbanes en el sistema de ciutats Les relacions urbanes en el sistema de ciutats        Les ciutats d’un sist...
RELACIÓ ENTRE RELACIÓ ENTRECIUTATS I IEIXOS CIUTATS EIXOSINDUSTRIALS INDUSTRIALS
El sistema de ciutatsEl sistema de ciutats        El sistema urbà peninsular es caracteritza per la localització en el cen...
••l’eixde la Vall de l’Ebre enllaça els eixos cantàbric i imediterrani i ité com aaciutat principal       l’eix de la Vall...
Els canvis recents en el sistema urbàEls canvis recents en el sistema urbà          Des de la dècada de 1980, el sistema u...
Els sistemes urbans regionals responen aadiverses tipologies:    Els sistemes urbans regionals responen diverses tipologie...
La integració a Europa iien el sistema urbà europeu La integració a Europa en el sistema urbà europeu La incorporació d’Es...
Eixos urbans europeus        Dorsal Europea         Arc mediterrani        Arc Atlàntic         Suds         Diagonal cont...
LA XARXA URBANAEUROPEAEIXOSURBANSEUROPEUS
Quines estratègies han d’adoptar les ciutats europees perQuines estratègies han d’adoptar les ciutats europees permillorar...
Què és l urbanisme? L urbanisme és un conjunt de coneixements per a actuar sobre  L urbanisme és un conjunt de coneixeme...
El sistema urbà espanyol
El sistema urbà espanyol
El sistema urbà espanyol
El sistema urbà espanyol
El sistema urbà espanyol
El sistema urbà espanyol
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

El sistema urbà espanyol

5,468

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
5,468
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
20
Actions
Shares
0
Downloads
45
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

El sistema urbà espanyol

  1. 1. Vicenta Maria Vicenta Maria Ros i iCarrals. Ros Carrals.IES Antoni Llidó IES Antoni Llidó Xàbia Xàbia
  2. 2. 8 de cada 10 espanyols 8 de cada 10 espanyols 8 de cada 100 nuclis es 8 de cada 100 nuclis es viuen en ciutats viuen en ciutats consideren urbans consideren urbansLa ciutat espanyola constitueix un sistema o conjunt d’elements interrelacionats que La ciutat espanyola constitueix un sistema o conjunt d’elements interrelacionats queformen la xarxa urbana. El sistema urbà està format per les ciutats i iles relacions que formen la xarxa urbana. El sistema urbà està format per les ciutats les relacions ques’estableixen entre elles s’estableixen entre ellesLes ciutats tenen unes característiques (grandària i ifuncions) en base aalas quals exerceixen Les ciutats tenen unes característiques (grandària funcions) en base las quals exerceixenuna influència sobre un àrea més o menys àmplia (local, regional, nacional o mundial) i i una influència sobre un àrea més o menys àmplia (local, regional, nacional o mundial)ocupen una posició jeràrquica dintre del sistema urbà. ocupen una posició jeràrquica dintre del sistema urbà. EXEMPLE D’ÀREA D’INFLUÈNCIA EN L’ÀMBIT ADMINISTRATIU EXEMPLE D’ÀREA D’INFLUÈNCIA EN L’ÀMBIT ADMINISTRATIU MADRID: àrea MADRID: àrea d’influència Espanya d’influència Espanya VALÈNCIA: àrea VALÈNCIA: àrea XÀBIA: àrea d’influència XÀBIA: àrea d’influència d’influència C. Valenciana municipal d’influència C. Valenciana municipal
  3. 3. JERARQUÍA URBANA JERARQUÍA URBANA S’estableix en funció de: S’estableix en funció de:GRANDÀRIA GRANDÀRIA FUNCIONS FUNCIONS ÀREA D’INFLUÈNCIA ÀREA D’INFLUÈNCIA(demogràfic) (demogràfic)
  4. 4. JERARQUIA URBANALA GRANDÀRIALA GRANDÀRIA •• Madrid ciutat més poblada. Madrid ciutat més poblada. •• Barcelona segon nucli (més Barcelona segon nucli (més gran del que sol correspondre aa gran del que sol correspondre la 2na ciutat del país) la 2na ciutat del país) •• València tercera ciutat en València tercera ciutat en grandària. grandària. •• Sevilla, Bilbao, Saragossa... Fins Sevilla, Bilbao, Saragossa... Fins aaquinze ciutats que superen els quinze ciutats que superen els 500000 habitants. 500000 habitants. •• Hi ha 52 ciutats amb més de Hi ha 52 ciutats amb més de 100000 habitants. 100000 habitants.
  5. 5. JERARQUIA URBANALA GRANDÀRIALA GRANDÀRIA La distribució de les La distribució de les ciutats segons la seua ciutats segons la seua grandària es grandària es caracteritza per la caracteritza per la disposició en forma disposició en forma semianular aala semianular la perifèria, envoltant perifèria, envoltant un espai interior poc un espai interior poc urbanitzat al centre urbanitzat al centre del qual es localitza la del qual es localitza la major aglomeració major aglomeració del país. del país.
  6. 6. JERARQUIA URBANAFUNCIONSFUNCIONSSón les activitats socioeconòmiques exercides per les ciutats de cara aal’exterior (no Són les activitats socioeconòmiques exercides per les ciutats de cara l’exterior (noles encaminades al servei intern de la ciutat). Segons la funció principal, les ciutats les encaminades al servei intern de la ciutat). Segons la funció principal, les ciutatspoden ser primàries, secundàries o terciàries (les grans ciutats exerceixen diverses poden ser primàries, secundàries o terciàries (les grans ciutats exerceixen diversesfuncions). funcions). a) Ciutats Primàries. Especialitzades en activitats del sector primari a) Ciutats Primàries. Especialitzades en activitats del sector primari (agrociutats andaluses, manxegues, murcianes o ciutats mineres (agrociutats andaluses, manxegues, murcianes o ciutats mineres asturianes). asturianes). b) Ciutats Secundàries. Especialitzades en la indústria (País Basc, Catalunya, b) Ciutats Secundàries. Especialitzades en la indústria (País Basc, Catalunya, Astúries) o la construcció (ciutats de gran dinamisme econòmic, demogràfic Astúries) o la construcció (ciutats de gran dinamisme econòmic, demogràfic o turístic). o turístic). c) Ciutats terciàries. Especialitzades en els serveis que són les activitats que c) Ciutats terciàries. Especialitzades en els serveis que són les activitats que millor defineixen el rang de ciutat i iel seu paper organitzador de l’espai. millor defineixen el rang de ciutat el seu paper organitzador de l’espai.
  7. 7. Écija, agrociutat Écija, agrociutat
  8. 8. Vigo, ciutat industrial Vigo, ciutat industrial
  9. 9. Benidorm, ciutat turística Benidorm, ciutat turística
  10. 10. Santiago de Compostela, ciutat Santiago de Compostela, ciutatreligiosa/turística religiosa/turística
  11. 11. Barcelona, ciutat terciària Barcelona, ciutat terciària
  12. 12. Madrid, ciutat multifuncionalMadrid, ciutat multifuncional
  13. 13. JERARQUIA URBANA JERARQUIA URBANAÀREA D’INFLUÈNCIAÀREA D’INFLUÈNCIATeoria dels llocs centrals de W. Christaller Teoria dels llocs centrals de W. ChristallerPer les funcions que exerceixen cap aal’exterior, es considera aales ciutats com llocs Per les funcions que exerceixen cap l’exterior, es considera les ciutats com llocscentrals que abasteixen de béns i iserveis aaun àrea més o menys extensa, anomenada centrals que abasteixen de béns serveis un àrea més o menys extensa, anomenadaàrea d’influència. Aquesta serà major com més diverses i iespecialitzades siguen les àrea d’influència. Aquesta serà major com més diverses especialitzades siguen lesfuncions. funcions.Seguint el model teòric establit per Christaller (classifica els llocs centrals d’acord amb Seguint el model teòric establit per Christaller (classifica els llocs centrals d’acord ambla qualitat i ivarietat de les funcions que exerceixen i iels adjudica un àrea d’influència la qualitat varietat de les funcions que exerceixen els adjudica un àrea d’influènciahexagonal), en Espanya resulta una distribució relativament acceptable: hexagonal), en Espanya resulta una distribució relativament acceptable: --Madrid és el lloc central i ila seua influència sestén per tota Espanya Madrid és el lloc central la seua influència sestén per tota Espanya -- A la perifèria es situen els nuclis que la segueixen en influència (Barcelona, A la perifèria es situen els nuclis que la segueixen en influència (Barcelona, València, Sevilla, A Corunya i iBilbao) València, Sevilla, A Corunya Bilbao) --A una distància intermèdia es troben les ciutats de rang mitjà (Burgos, A una distància intermèdia es troben les ciutats de rang mitjà (Burgos, Saragossa, Múrcia, Granada) i idesprés els nuclis d’influència menor. Saragossa, Múrcia, Granada) després els nuclis d’influència menor.
  14. 14. JERARQUIA URBANA JERARQUIA URBANAEls tres elements estudiats (grandària, funció i iàrea d’influència) organitzen el sistema Els tres elements estudiats (grandària, funció àrea d’influència) organitzen el sistemaurbà espanyol en diferents nivells jeràrquics: urbà espanyol en diferents nivells jeràrquics: METRÒPOLIS NACIONALS Madrid i Barcelona METRÒPOLIS REGIONALS València, Sevilla, Saragossa, Màlaga, Bilbao, Las Palmas de Gran Canaria SUBMETÒPOLIS REGIONALS Ciutats > 200000 hab. ALTRES CIUTATS MITJANES I PETITES
  15. 15. JERARQUIA URBANA JERARQUIA URBANA METRÒPOLIS NACIONALS Madrid i Barcelona--Madrid i iBarcelona són les dues úniques ciutats que tenen consideració de Madrid Barcelona són les dues úniques ciutats que tenen consideració demetròpolis nacionals: la xarxa urbana espanyola és bicefala. metròpolis nacionals: la xarxa urbana espanyola és bicefala.--Tenen un gran pes demogràfic i iconformen extenses àrees metropolitanes. Tenen un gran pes demogràfic conformen extenses àrees metropolitanes. Característiques: Característiques:a) Concentra la major part de les seus de granes empreses, el que les situa com aa a) Concentra la major part de les seus de granes empreses, el que les situa com centres de presa de decisió empresarial. centres de presa de decisió empresarial.b) Tenen gran diversificació econòmica amb prestacions molt especialitzades b) Tenen gran diversificació econòmica amb prestacions molt especialitzades (serveis financers, empreses, sectors punta) (serveis financers, empreses, sectors punta)c) Posseeixen una densa xarxa de transports i icomunicacions que els permeten c) Posseeixen una densa xarxa de transports comunicacions que els permeten estar connectades de forma ràpida amb la resta del sistema urbà espanyol i i estar connectades de forma ràpida amb la resta del sistema urbà espanyol mundial. mundial.d) Madrid com aacapital de l’Estat és centre de presa de decisions de caràcter d) Madrid com capital de l’Estat és centre de presa de decisions de caràcter polític. polític.
  16. 16. JERARQUIA URBANA JERARQUIA URBANA METRÒPOLIS REGIONALS València, Sevilla, Saragossa, Màlaga, Bilbao, Las Palmas de Gran Canaria-Coincideixen amb les ciutats que tenen entre 300000 i i1000000 d’habitants. -Coincideixen amb les ciutats que tenen entre 300000 1000000 d’habitants.-Són importants centres econòmics: València, Sevilla, Saragossa, Màlaga, Bilbao i iLas -Són importants centres econòmics: València, Sevilla, Saragossa, Màlaga, Bilbao LasPalmas de Gran Canaria. Palmas de Gran Canaria. Característiques: Característiques:a) Mantenen importants fluxos amb les metròpolis nacionals aatravés d’una densa a) Mantenen importants fluxos amb les metròpolis nacionals través d’una densa xarxa de transports. xarxa de transports.b) Són l’eix econòmic de les seues Comunitats Autònomes, concentren importants b) Són l’eix econòmic de les seues Comunitats Autònomes, concentren importants industries i iserveis molt productius, com el comerç i iels serveis financers. industries serveis molt productius, com el comerç els serveis financers.c) Són importants centres administratius amb funcions sanitàries, educatives i i c) Són importants centres administratius amb funcions sanitàries, educatives culturals aamés de les institucions autonòmiques. culturals més de les institucions autonòmiques.d) Poden ser importants centres turístics (València i iMàlaga) d) Poden ser importants centres turístics (València Màlaga)
  17. 17. JERARQUIA URBANA JERARQUIA URBANA SUBMETÒPOLIS REGIONALS Ciutats > 200000 hab. Característiques: Característiques:a) Mantenen importants fluxos amb les metròpolis nacionals i iregionals. a) Mantenen importants fluxos amb les metròpolis nacionals regionals.b) Actuen com aacentres de serveis de les seues províncies i iàrees d’influència més b) Actuen com centres de serveis de les seues províncies àrees d’influència més pròximes. pròximes.c) Destaquen: Vigo, San Sebastià, Gijón, Oviedo, Granada i iAlacant. c) Destaquen: Vigo, San Sebastià, Gijón, Oviedo, Granada Alacant.ALTRES CIUTATS MITJANES I PETITES Característiques: Característiques:a) Compleixen distintes funcions terciàries, sobretot comercials de caràcter provincial. a) Compleixen distintes funcions terciàries, sobretot comercials de caràcter provincial.Algunes d’elles han crescut degut aala seua evolució com aacentres industrials o Algunes d’elles han crescut degut la seua evolució com centres industrials oadministratius. administratius.
  18. 18. JERARQUITZACIÓ DE LESCIUTATS ESPANYOLES:Per grandària, funció iàrea d’influència
  19. 19. Les relacions urbanes en el sistema de ciutats Les relacions urbanes en el sistema de ciutats Les ciutats d’un sistema urbà es relacionen entre si. Aquestes relacions es Les ciutats d’un sistema urbà es relacionen entre si. Aquestes relacions esmesuren pels fluxos econòmics (mercaderies, capitals, inversions), de persones i i mesuren pels fluxos econòmics (mercaderies, capitals, inversions), de personesd’altres tipus (polítics, administratius, culturals...). Quan els fluxos són d’altres tipus (polítics, administratius, culturals...). Quan els fluxos sónunidireccionals, entre una ciutat i ialtra, indiquen relacions de domini-subordinació; unidireccionals, entre una ciutat altra, indiquen relacions de domini-subordinació;quan són bidireccionals, indiquen relacions d’integració-competència. quan són bidireccionals, indiquen relacions d’integració-competència. En el sistema urbà espanyol, les relacions entre ciutats es caracteritzen per En el sistema urbà espanyol, les relacions entre ciutats es caracteritzen peraquests trets: aquests trets: •• Madrid manté relacions intenses amb les altres metròpolis; especialment Madrid manté relacions intenses amb les altres metròpolis; especialment amb Barcelona. amb Barcelona. •• Barcelona té una influència general més dèbil, encara que intensa amb el Barcelona té una influència general més dèbil, encara que intensa amb el sector oriental peninsular i iBalears. sector oriental peninsular Balears. •• El quadrant nord-est és làrea de major integració, ja que les cinc metròpolis El quadrant nord-est és làrea de major integració, ja que les cinc metròpolis principals mantenen intenses relacions (Madrid-Barcelona-València-Bilbao- principals mantenen intenses relacions (Madrid-Barcelona-València-Bilbao- Saragossa) Saragossa) •• En la resta del sistema, les relacions entre ciutats són menors. Predominen En la resta del sistema, les relacions entre ciutats són menors. Predominen els fluxos de les ciutats amb la seua zona rural o amb ciutats pròximes. els fluxos de les ciutats amb la seua zona rural o amb ciutats pròximes. L’àrea amb major desconnexió entre ciutats és la que envolta Portugal, L’àrea amb major desconnexió entre ciutats és la que envolta Portugal, excepte Galicia; en la submeseta sud hi ha amplis espais desconnectats; en excepte Galicia; en la submeseta sud hi ha amplis espais desconnectats; en el Cantàbric, les relacions es debiliten cap aal’oest, i iles relacions entre les el Cantàbric, les relacions es debiliten cap l’oest, les relacions entre les metròpolis andaluses i iles de l’est són poc intenses. metròpolis andaluses les de l’est són poc intenses.
  20. 20. RELACIÓ ENTRE RELACIÓ ENTRECIUTATS I IEIXOS CIUTATS EIXOSINDUSTRIALS INDUSTRIALS
  21. 21. El sistema de ciutatsEl sistema de ciutats El sistema urbà peninsular es caracteritza per la localització en el centre de El sistema urbà peninsular es caracteritza per la localització en el centre dela major aglomeració urbana del país, Madrid, envoltada per eixos urbans la major aglomeració urbana del país, Madrid, envoltada per eixos urbansperifèrics i iper un interior poc urbanitzat. perifèrics per un interior poc urbanitzat.a)Madrid és el nucli urbà principal d’Espanya. Es caracteritza per les seues a)Madrid és el nucli urbà principal d’Espanya. Es caracteritza per les seuesfuncions terciàries i imanté relacions amb les principals ciutats espanyoles funcions terciàries manté relacions amb les principals ciutats espanyolesb)Els eixos urbans perifèrics es disposen de forma semianular al voltant de la b)Els eixos urbans perifèrics es disposen de forma semianular al voltant de lacapital: capital: ••l’eix atlàntic gallec: s’estén per la costa entre Ferrol i iVigo amb l’eix atlàntic gallec: s’estén per la costa entre Ferrol Vigo amb prolongacions cap aal’interior (Lugo i iOurense). Està especialitzat en el prolongacions cap l’interior (Lugo Ourense). Està especialitzat en el comerç. comerç. ••l’eix cantàbric és un eix discontinu que inclou el triangle asturià (Oviedo- l’eix cantàbric és un eix discontinu que inclou el triangle asturià (Oviedo- Gijón-Avilés) i iel triangle basc (Bilbao-Donostia-Gasteiz) i ipresenta Gijón-Avilés) el triangle basc (Bilbao-Donostia-Gasteiz) presenta ramificacions cap aal’interior (Lleó, Burgos i iLogronyo). ramificacions cap l’interior (Lleó, Burgos Logronyo). ••l’eix mediterrani compren des de Girona aaCartagena. És l’eix més dinàmic, l’eix mediterrani compren des de Girona Cartagena. És l’eix més dinàmic, amb una indústria molt diversificada i iun fort pes dels serveis, sobretot, del amb una indústria molt diversificada un fort pes dels serveis, sobretot, del turisme. turisme.
  22. 22. ••l’eixde la Vall de l’Ebre enllaça els eixos cantàbric i imediterrani i ité com aaciutat principal l’eix de la Vall de l’Ebre enllaça els eixos cantàbric mediterrani té com ciutat principal Saragossa. És un eix dinàmic. Saragossa. És un eix dinàmic. ••l’eix andalús és doble. L’eix litoral, entre Almería i iHuelva, és dinàmic i iestà especialitzat l’eix andalús és doble. L’eix litoral, entre Almería Huelva, és dinàmic està especialitzat en el comerç, el turisme i il’agricultura tecnificada. L’eix de la Vall del Guadalquivir, entre la en el comerç, el turisme l’agricultura tecnificada. L’eix de la Vall del Guadalquivir, entre la costa atlàntica i iJaen, és menys dinàmic i iles seues ciutats estan lligades aales activitats costa atlàntica Jaen, és menys dinàmic les seues ciutats estan lligades les activitats agràries, aaindustries locals i iaaactivitats turístiques. agràries, industries locals activitats turístiques.c) L’interior peninsular no té eixos urbans integrats. c) L’interior peninsular no té eixos urbans integrats.d) A les illes Balears i iCanàries, la formació d’eixos urbans es veu dificultada per la d) A les illes Balears Canàries, la formació d’eixos urbans es veu dificultada per la fragmentació territorial en illes. Les ciutats més destacades són les capitals autonòmiques, i i fragmentació territorial en illes. Les ciutats més destacades són les capitals autonòmiques, el factor durbanització principal és el turisme. el factor durbanització principal és el turisme.
  23. 23. Els canvis recents en el sistema urbàEls canvis recents en el sistema urbà Des de la dècada de 1980, el sistema urbà espanyol està experimentant canvis. Des de la dècada de 1980, el sistema urbà espanyol està experimentant canvis.Les causes han sigut: Les causes han sigut: ••Laimplantació de l’Estat autonòmic La implantació de l’Estat autonòmic ••Laintegració en la Comunitat Europea La integració en la Comunitat Europea ••Elscanvis en leconomia mundial (globalització). Els canvis en leconomia mundial (globalització). Com aaconseqüència, el sistema urbà espanyol està creant subsistemes regionals Com conseqüència, el sistema urbà espanyol està creant subsistemes regionalsi is’integra en els sistemes urbans europeu i imundial. s’integra en els sistemes urbans europeu mundial.L’Estat de les autonomies iiels sistemes urbans L’Estat de les autonomies els sistemes urbans La implantació de l’Estat de les autonomies va influir sobre el sistema urbà La implantació de l’Estat de les autonomies va influir sobre el sistema urbàexistent, afavorint la creació de sistemes urbans regionals. Aquests es caracteritzen per existent, afavorint la creació de sistemes urbans regionals. Aquests es caracteritzen perl’increment del pes de les capitals autonòmiques i ide les relacions entre les ciutats de la l’increment del pes de les capitals autonòmiques de les relacions entre les ciutats de lapròpia comunitat, en detriment de les relaciones amb Madrid. pròpia comunitat, en detriment de les relaciones amb Madrid.
  24. 24. Els sistemes urbans regionals responen aadiverses tipologies: Els sistemes urbans regionals responen diverses tipologies: .- Sistemes monocèntrics primats: una aglomeració urbana principal concentra .- Sistemes monocèntrics primats: una aglomeració urbana principal concentra la població i iles funcions regionals i ino hi ha nivells intermedis de ciutats. En la població les funcions regionals no hi ha nivells intermedis de ciutats. En aquests sistemes, les relacions són unidireccionals i ide dependència (Madrid, aquests sistemes, les relacions són unidireccionals de dependència (Madrid, Aragó, Cantàbria, Catalunya, Múrcia i iBalears) Aragó, Cantàbria, Catalunya, Múrcia Balears) .- Sistemes monocèntrics jerarquitzats: una ciutat principal concentra la .- Sistemes monocèntrics jerarquitzats: una ciutat principal concentra la població yyles funcions regionals, però hi ha diversos nivells intermedis de població les funcions regionals, però hi ha diversos nivells intermedis de ciutats. (Comunitat Valenciana, Andalusia occidental, La Rioja i iNavarra) ciutats. (Comunitat Valenciana, Andalusia occidental, La Rioja Navarra) .- Sistemes policèntrics: dues o més ciutats es reparteixen la població i iles .- Sistemes policèntrics: dues o més ciutats es reparteixen la població les funcions regionals. (Galicia, Astúries, País Basc, ambdues Castelles, Extremadura, funcions regionals. (Galicia, Astúries, País Basc, ambdues Castelles, Extremadura, Andalusia oriental i iCanàries) Andalusia oriental Canàries)Monocèntric primatMonocèntric primat Monocèntric jerarquitzat Monocèntric jerarquitzat Policèntric Policèntric
  25. 25. La integració a Europa iien el sistema urbà europeu La integració a Europa en el sistema urbà europeu La incorporació d’Espanya aala Comunitat Europea el 1986 ha suposat la integració de les ciutats La incorporació d’Espanya la Comunitat Europea el 1986 ha suposat la integració de les ciutats espanyoles en la jerarquia urbana i ien el sistema de ciutats europeu. espanyoles en la jerarquia urbana en el sistema de ciutats europeu.La jerarquia europea es basa en la valoració conjunta de la grandària demogràfica i ide les La jerarquia europea es basa en la valoració conjunta de la grandària demogràfica de les funcions de cada ciutat. D’acord amb això, es distingeixen: funcions de cada ciutat. D’acord amb això, es distingeixen: •• metròpolis globals, entre les quals no hi ha cap ciutat espanyola metròpolis globals, entre les quals no hi ha cap ciutat espanyola •• locomotores europees, entre les quals es troba Madrid i iBarcelona locomotores europees, entre les quals es troba Madrid Barcelona •• metròpolis europees potencials (Bilbao, Valencia i iPalma de Mallorca) metròpolis europees potencials (Bilbao, Valencia Palma de Mallorca) •• metròpolis europees dèbils (Sevilla) metròpolis europees dèbils (Sevilla)-- El sistema de ciutats europeu està format per diversos eixos, el més dinàmic del qual és la El sistema de ciutats europeu està format per diversos eixos, el més dinàmic del qual és la dorsal europea entre el sud de Gran Bretanya i iel nord d’Itàlia. En conjunt, les ciutats dorsal europea entre el sud de Gran Bretanya el nord d’Itàlia. En conjunt, les ciutats espanyoles ocupen una posició perifèrica en el territori europeu. Les ciutats de l’eix espanyoles ocupen una posició perifèrica en el territori europeu. Les ciutats de l’eix mediterrani senquadren en el dinàmic arc mediterrani europeu; les de l’interior peninsular mediterrani senquadren en el dinàmic arc mediterrani europeu; les de l’interior peninsular en el desarticulat espai continental europeu i iles del sud de la Meseta i iAndalusia, als “suds” en el desarticulat espai continental europeu les del sud de la Meseta Andalusia, als “suds” o perifèria urbana europea. o perifèria urbana europea.-- La novetat més recent és la formació d’un eix diagonal Lisboa ––Madrid ––Saragossa –– La novetat més recent és la formació d’un eix diagonal Lisboa Madrid Saragossa Barcelona que connecta amb l’arc mediterrani i iamb la gran dorsal europea. Barcelona que connecta amb l’arc mediterrani amb la gran dorsal europea.
  26. 26. Eixos urbans europeus Dorsal Europea Arc mediterrani Arc Atlàntic Suds Diagonal continental
  27. 27. LA XARXA URBANAEUROPEAEIXOSURBANSEUROPEUS
  28. 28. Quines estratègies han d’adoptar les ciutats europees perQuines estratègies han d’adoptar les ciutats europees permillorar la seua posició en el sistema mundial de ciutats?millorar la seua posició en el sistema mundial de ciutats?Les estratègies que han d’adoptar són: bé atraure organismes i iempreses Les estratègies que han d’adoptar són: bé atraure organismes empresesmultinacionals o bé projectar-se aal’exterior aatravés d’activitats com el comerç, el multinacionals o bé projectar-se l’exterior través d’activitats com el comerç, elturisme i ila cultura. Per això, les ciutats han de reunir nombrosos requisits: turisme la cultura. Per això, les ciutats han de reunir nombrosos requisits:accessibilitat, bons transports, equipaments, recursos humans de qualitat, clima social accessibilitat, bons transports, equipaments, recursos humans de qualitat, clima socialadequat, qualitat mediambiental... adequat, qualitat mediambiental...
  29. 29. Què és l urbanisme? L urbanisme és un conjunt de coneixements per a actuar sobre  L urbanisme és un conjunt de coneixements per a actuar sobre la realitat urbana, planificant-la. la realitat urbana, planificant-la. L’ urbanisme és una ciència moderna nascuda als inicis del segle  L’ urbanisme és una ciència moderna nascuda als inicis del segle XIX per la necessitat de fer front a les deficiències que XIX per la necessitat de fer front a les deficiències que mostraven les ciutats com a conseqüència de la Revolució mostraven les ciutats com a conseqüència de la Revolució Industrial, iitambé com a conseqüència de les profundes Industrial, també com a conseqüència de les profundes transformacions iiles noves estructures socioeconòmiques transformacions les noves estructures socioeconòmiques introduïdes durant aquest període històric. introduïdes durant aquest període històric. L urbanisme s’ocupa de les tècniques arquitectòniques iiels  L urbanisme s’ocupa de les tècniques arquitectòniques els mitjans destinats a la creació, desenvolupament, reforma ii mitjans destinats a la creació, desenvolupament, reforma progrés de les poblacions en els seus aspectes de necessitats progrés de les poblacions en els seus aspectes de necessitats materials, tals com les higièniques iide comunicació, estructura materials, tals com les higièniques de comunicació, estructura física de lassentament, etc. física de lassentament, etc.
  1. Gostou de algum slide específico?

    Recortar slides é uma maneira fácil de colecionar informações para acessar mais tarde.

×