Fonaments i evolució de la multimèdia PAC 1.-   Presentació  visual cap.1 L.Manovich   Autor: Víctor Gonzàlez Roig
<ul><li>Els nous medis </li></ul><ul><li>Que son els nous medis? </li></ul><ul><li>Una passejada per la historia </li></ul...
Que son els nous medis? <ul><li>La comprensió popular dels nous medis els identifica amb l’ús del ordinador per la distrib...
Una passejada per la historia <ul><li>El recorregut del cinema i la computadora sempre han anat en paral·lel fins a trobar...
Una passejada per la historia <ul><li>A l’agosto de 1839 apareixia un procés de reproducció inventat per Louis Daguerre i ...
Una passejada per la historia <ul><li>Al 1833, Charles Babbage va començà a dissenyar   un aparell que va anomenar “màquin...
Una passejada per la historia <ul><li>Durant molt de temps ambdues trajectòries discorrien en paral·lel, sense creuar mai ...
Una passejada per la historia <ul><li>En 1890, la oficina del  cens  de Estats Units va adopta les maquines de  tabulació ...
Una passejada per la historia <ul><li>Ja dins el s.XX, l’any clau en l’historia dels medis i de la informàtica es 1936. El...
<ul><li>La identitat dels nous medis ha canviat generant diferències bàsiques entre els vells i els nous medis. </li></ul>...
Els principis dels nous medis <ul><li>2.  Modularitat </li></ul><ul><li>Els elements mediàtics, ja siguin imatges, sons, f...
Els principis dels nous medis <ul><li>4.  Variabilitat </li></ul><ul><li>Un objecte dels nous medis no es una cosa fixa d’...
Els principis dels nous medis <ul><li>El principi de variabilitat il·lustra com, al llarg de la història, els canvis en le...
El que no son nous medis <ul><li>Algunes de les nocions que sostenim popularment sobre la diferència entre nous i vells me...
El que no son nous medis <ul><li>4. La digitalització comporta inevitablement una perduda d’informació. A diferència de la...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

PAC1 Presentació visual cap.1 L.Manovich

303

Published on

tractament dels punts mes importants esmentats sobre els nous medis per Lev Manovich en el seu llibre

Published in: Education, Technology, Travel
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
303
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "PAC1 Presentació visual cap.1 L.Manovich"

  1. 1. Fonaments i evolució de la multimèdia PAC 1.- Presentació visual cap.1 L.Manovich Autor: Víctor Gonzàlez Roig
  2. 2. <ul><li>Els nous medis </li></ul><ul><li>Que son els nous medis? </li></ul><ul><li>Una passejada per la historia </li></ul><ul><li>Els principis dels nous medis </li></ul><ul><li>El que no son nous medis </li></ul>INDEX
  3. 3. Que son els nous medis? <ul><li>La comprensió popular dels nous medis els identifica amb l’ús del ordinador per la distribució i l’exhibició més que per la producció. En conseqüència, els textos distribuïts per l’ordinador, com els llocs web i els llibres electrònics, es consideren nous medis. </li></ul>
  4. 4. Una passejada per la historia <ul><li>El recorregut del cinema i la computadora sempre han anat en paral·lel fins a trobar-se en l’actualitat. El nostre present gira entorn a una cultura de continguts interactius, els quals es poden veure tots a </li></ul><ul><li>través d’una sola màquina, “l’ordinador”. Però, com hem arribat fins aquí?... </li></ul>
  5. 5. Una passejada per la historia <ul><li>A l’agosto de 1839 apareixia un procés de reproducció inventat per Louis Daguerre i que portaria per nom Daguerrotipo, en honor al seu inventor. Consistia en un aparell capaç d’enregistrar imatges i en qüestió de dos anys es varen començar a obrir galeries de retrats per tot arreu, gràcies al interès general que va despertar en el públic que va començar a enregistrar paisatges i obres arquitectòniques. </li></ul>
  6. 6. Una passejada per la historia <ul><li>Al 1833, Charles Babbage va començà a dissenyar un aparell que va anomenar “màquina analítica” y que ja contenia la majoria de les principals característiques del ordinador digital modern. Utilitzava fitxes perforades per la introducció de les dades i les instruccions, una informació que quedava guardada en la memòria de la màquina. Una unitat de procés, a la que Babbage anomenava “la fàbrica”, efectuava operacions de dades i escrivia els resultats en la memòria; els resultats finals s’havien d’imprimir per una impressora. La màquina estava dissenyada per ser capaç d’efectuar qualsevol operació matemàtica. No només seguia el programa introduït per les fitxes, si no que decidia també quines instruccions executaria seguidament. No obstant, a diferencia del daguerrotipo, ni una sola copia de la màquina va ser enllestida. Mentre que el daguerrotipo, una moderna eina mediàtica per la reproducció de la realitat, impacte a la societat de manera immediata, l'impacta del ordinador encara estava per arribar. </li></ul>
  7. 7. Una passejada per la historia <ul><li>Durant molt de temps ambdues trajectòries discorrien en paral·lel, sense creuar mai els seus camins. Al llarg del s. XIX i a començaments del XX es desenvolupar diversos tabuladors y calculadores mecàniques i electròniques, que es tornaren cada cop més ràpids i d’un ús més extens. I en un moviment paral·lel, assistim al naixement dels medis moderns que permeten guardar imatges, seqüències d’imatges, so i text, per mitja de diferents formes materials: plaques fotogràfiques, pel·lícules, discs, etc. </li></ul><ul><li>En la dècada de 1890, els medis moderns varen donar un nou pas endavant quan posaren les fotografies en moviment. En gener de 1893, el primer estudi cinematogràfic, el “ Black Maria ” de Edison, comença a realitzar curtmetratges de trenta segons que s’exhibien en salons especials de cinetoscopi. </li></ul>Dos anys mes tard, els germans Lumière ensenyen el seu nou híbrid de càmera i projector cinematogràfic, en primer lloc a una audiència científica i després al desembre del 1895, a un públic de pagament. De mica en mica es va anar propagant la seva exposició en altres països, en els quals les imatges cinematogràfiques atreien a gran multitud de gent que amb el pas del temps van convertir com hàbit els viatges regulars a les sales d’esbarjo visual que són ara els cines de la societat moderna.
  8. 8. Una passejada per la historia <ul><li>En 1890, la oficina del cens de Estats Units va adopta les maquines de tabulació elèctrica dissenyada per Herman Hollerith. Les dades recopilades de cada persona es perforaven en fitxes y 46.804 enumeradors omplien els formularis per una població total de 62.979.766 habitants. El tabulador de Hollerith va obrir una porta per l’adopció de màquines de càlcul per part de les empreses durant la dècada següent. </li></ul>En 1911, la firma de Tabulation Machine de Hollerith es fusiona amb tres altres companyies per crear l’empresa Computing-Tabulating-Recording, que en 1914 designava president a Thomas J. Watson. Deu anys mes tard el volum de negocis es va triplicar, y Watson canvia el nom de l’empresa per el de “International Business Machines”, o IBM.
  9. 9. Una passejada per la historia <ul><li>Ja dins el s.XX, l’any clau en l’historia dels medis i de la informàtica es 1936. El matemàtic britànic Alan Turing escriu un article seminal titulat “Sobre els números computables”, en el que proporcionava una descripció teòrica d’un ordinador d’ús general que més tard s’anomenaria com el seu inventor: la “màquina de universal de turing”. Encara que només era capaç d’executar quatre operacions, la màquina podia efectuar qualsevol càlcul que pogués fer un ésser humà, així com imitar qualsevol altre computadora. Funcionava a base de llegir i escriure números en una cinta sense fi que a cada pas avançava recuperant la següent ordre, llegint les dades o escrivint el resultat. </li></ul>Les històries dels medis i de la informàtica se entrellaçaven més quan el enginyer alemany Konrad Zuse començà a construir un ordinador en la sala d’estar del pis dels seus pares en Berlín (aquest va ser el primer ordinador digital que funcionava). Una de les innovacions va ser la utilització de cinta perforada per controlar els programes del ordinador. La cinta que utilitzava eren en realitat, descarts de pel·lícula cinematogràfica de 35mm. Tots els medis actuals es tradueixen en dades numèriques a les que s’accedeix per ordinador. El resultat: els gràfics, imatges en moviment, so, formes, espais i texts es tornen computables; es a dir, conjunts simples de dades informàtics. En definitiva, els medis es converteixen en nous medis.
  10. 10. <ul><li>La identitat dels nous medis ha canviat generant diferències bàsiques entre els vells i els nous medis. </li></ul><ul><li>Aquestes diferències han desembocat en uns principis que més que tractar-se de lleis absolutes, són tendències generals d’una cultura que experimenta una informatització. </li></ul><ul><li>1. Representació numèrica </li></ul><ul><li>Tots els objectes dels nous medis, ja sigui partint de cero en l’ordinador o tinguin una conversió a partir de fonts analògiques, es composen de codi digital. Son representacions numèriques, lo qual té dues conseqüències fonamentals: </li></ul><ul><li>a.- Un objecte dels nous medis pot ser descrit en termes formals (matemàtics). Per exemple una imatge o forma pot ser descrita a través d’una funció matemàtica. </li></ul><ul><li>b.- Un objecte dels nous medis esta sotmès a una manipulació algorítmica. Per exemple, si apliquem algoritmes adequats, podem treure-li automàticament el “soroll” a una fotografia, millorar contrast, etc. En resum els medis es tornen programables. </li></ul><ul><li>Els objectes que es creen al ordinador, s’originen en forma numèrica, tot i que, moltes pateixen una transformació ja que provenen de diverses formes d’antics medis. La conversió de dades continues en una representació numèrica s’anomena digitalització i es composa de dues passes que son la presa de mostres i la quantificació. En primer lloc, es prenen mostres de dades, normalment a intervals regulars, com succeeix amb la matriu de píxels que s’utilitza per representar una imatge digital. La freqüència de mostreig rep el nom de resolució. La toma de mostres converteix les dades continues a discretes, es a dir, aquelles dades que trobem en dades diferenciades, com les persones, les pàgines d’un llibre o els píxels. En segon lloc, cada mostra es quantificada, això es, se li assigna un valor numèric a partir d’una escala predefinida: com la que va de 0 a 255 en el cas d’una imatge de grisos de 8 bits. </li></ul>Els principis dels nous medis
  11. 11. Els principis dels nous medis <ul><li>2. Modularitat </li></ul><ul><li>Els elements mediàtics, ja siguin imatges, sons, formes o comportaments, son representats com coleccions de mostres discretes (píxels, polígons, vòxels, caràcters o scripts), uns elements que s’agrupen en objectes a major escala, però que segueixen mantenint les seves identitats per separat. </li></ul><ul><li>3. Automatització </li></ul><ul><li>La codificació numèrica dels medis (principi 1) i l’estructura modular dels seus objectes (principi 2) permeten automatitzar moltes de les operacions implicades en la seva creació, manipulació i accés. D’aquí que puguin eliminar la intencionalitat humana del procés creatiu, al menys en part. </li></ul><ul><li>El area dels nous medis on el típic usuari d’ordinador es troba amb la intel·ligència artificial en els noranta, no va ser, tanmateix, la interface entre l’home i l’ordinador, si no en els videojocs. Gairebé tots els jocs comercials incloïen un component anomenat intel·ligència artificial, que representa la part del codi informàtic que controlava personatges, ja foren els conductors d’una simulació de cotxes, les forces enemigues en jocs d’estratègia, ... </li></ul>
  12. 12. Els principis dels nous medis <ul><li>4. Variabilitat </li></ul><ul><li>Un objecte dels nous medis no es una cosa fixa d’un cop per sempre, si no que pot existir en diferents versions, que potencialment son infinites. He aquí una altre conseqüència de la codificació numérica dels medis (principi 1) i de l’estructura modular dels objectes mediàtics (principi 2). </li></ul><ul><li>Els vells medis implicaven un creador humà, que unia manualment elements textuals, visuals o auditius en un seqüència o composició determinada. Podien tirar-se nombroses copies del original que, en perfecta correspondència amb la lògica d’una societat industrial, eren totes idèntiques. En canvi, els nous medis es caracteritzaven per la seva variabilitat. En comptes de copies idèntiques, un objecte dels nous medis normalment donen lloc a moltes versions diferents. Les quals, en comptes de ser totalment creades per un autor humà, solen ser muntades en part per un ordinador. D’aquí s’entén com el principi de variabilitat està íntimament lligat amb la automatització. </li></ul>
  13. 13. Els principis dels nous medis <ul><li>El principi de variabilitat il·lustra com, al llarg de la història, els canvis en les tecnologies mediàtiques estan relacionats amb el canvi social. Si la lògica dels vells medis es corresponia amb la de la social. Si la lògica dels vells medis es corresponia amb la societat industrial de massa, la lògica dels nous medis encaixa amb la lògica de la societat postindustrial. En la societat postindustrial, cada ciutadà es pot construir un estil de vida a mida i seleccionar la seva ideologia entre un gran número d’opcions. En comptes de insistir amb els mateixos objectes o la mateixa informació a un públic massiu, el marketing tracta ara de dirigir-se a cada individu per separat. Així com abans els objectes mediatics s’unien en fàbriques mediàtiques, com un estudi de Hollywood. </li></ul><ul><li>5. Transcodificació </li></ul><ul><li>Transcodificar alguna cosa significa traduir a un altre format. </li></ul><ul><li>La estructura d’una imatge informatitzada en el pla de la representació, pertany al costat de la cultura humana, y entra de manera automàtica en diàleg amb altres imatges. Però a un altre nivell es tracta d’un arxiu informàtic que consta d’un encapçalament que la màquina pot llegir, seguit per números que representen la colorimetria dels seus píxels. A aquest nivell, entra en diàleg amb altres arxius informàtics. I les dimensions d’aquest diàleg no son el contingut de la imatge o els seus significats ni les seves qualitats formals, si no la mida i el tipus d’arxiu, la classe de compressió utilitzada, el tipus de format, etc. En resumides comptes, es tracta de dimensions que pertanyen a la cosmogonia propi del ordinador i no a la de la cultura humana. </li></ul>
  14. 14. El que no son nous medis <ul><li>Algunes de les nocions que sostenim popularment sobre la diferència entre nous i vells medis són les següents: </li></ul><ul><li>1.- Els nous medis son medis analògics convertits a una representació digital. A diferencia dels medis analògics, que són continus, els medis codificats digitalment són discrets. </li></ul><ul><li>2.- Tots els suports digitals comparteixen el mateix codi digital, la qual cosa permet que diferents tipus de suports es presentin per mitja d’una sola màquina, el ordinador, que actua com un dispositiu de presentació multimedia. </li></ul>3.- Els nous medis permeten el accés aleatori. A diferència de la pel·lícula o de la cinta de vídeo, que guarda les dades de manera seqüencial, els mecanismes d'emmagatzematge informàtic permet accedit a qualsevol element a la mateixa velocitat.
  15. 15. El que no son nous medis <ul><li>4. La digitalització comporta inevitablement una perduda d’informació. A diferència de la representació analògica, una representació digitalment codificada conté una quantitat fixa d’informació. </li></ul><ul><li>5. A diferència dels vells medis, en els que copiava successivament sofria una perduda de qualitat, els medis codificats digitalment es poden copiar de manera ilimitada sense degradació. </li></ul><ul><li>6. Els nous medis son interactius. A diferència dels vells medis, on el ordre de presentació ve fixat, ara el usuari pot interactuar amb l’objecte mediàtic. En aquest procés de interacció pot escollir quins elements es visualitzen o quines rutes seguir, generant així una obra única. En aquest sentit, el usuari es torna coautor de l’obra. </li></ul><ul><li>Fins aquí em valorat i vist tots els valors per a distingir els nous medis i les seves característiques. Tot això en base a la valoració de Lev Manovich que ens presenta un filtre perfecte per a una ràpida classificació dels medis. </li></ul>

×