L'expressió plàstica

27,670
-1

Published on

0 Comments
5 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
27,670
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
13
Actions
Shares
0
Downloads
474
Comments
0
Likes
5
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

L'expressió plàstica

  1. 1. L’expressió plàstica Expressió i comunicació
  2. 2. Expressió i comunicació L’expressió plàstica Índex Introducció ............................................................................................... 5 Objectius ................................................................................................... 7 1. L’expressió plàstica i l’infant ............................................................ 9 1.1. La plàstica i els primers anys .................................................... 10 1.2. La creativitat ................................................................................ 13 1.3. L’art infantil ................................................................................. 15 1.3.1. Diferents visions sobre l’art infantil .............................. 16 1.4. La plàstica a l’escola ................................................................... 18 1.4.1. El paper de l’educador i metodologies ........................... 19 1.4.2. El llenguatge plàstic i el currículum ............................... 21 2. Evolució de l’expressió plàstica i el grafisme ................................. 24 2.1. Etapes evolutives de l’art infantil ............................................. 25 2.1.1. Etapa del gargot (d’1,5 a 3 anys) ..................................... 26 2.1.2. Etapa preesquemàtica (de 4 a 6 anys) ............................ 29 2.2. La descoberta del color ............................................................... 35 2.3. El volum i l’espai ......................................................................... 38 2.4. La línia .......................................................................................... 39 3. Metodologia, materials i tècniques en l’expressió plàstica infantil ................................................................................... 42 3.1. Estratègies metodològiques ....................................................... 42 3.1.1. Activitats ............................................................................ 43 3.1.2. Ambient i espai ................................................................. 44 3.1.3. Materials, eines i suports ................................................ 44 3.1.4. Arxiu i exposició dels treballs .......................................... 45 3.1.5. Avaluació de l’expressió plàstica ..................................... 46 3.2. Tècniques d’expressió plàstica .................................................. 46 3.2.1. Tècniques pictòriques ...................................................... 47 3.2.2. El modelatge ..................................................................... 53 3.2.3. Tècniques amb paper ....................................................... 55 3.2.4. El collage ............................................................................ 57 3.2.5. Construccions tridimensionals ....................................... 58 3.2.6. Paper maixé ...................................................................... 59 3.2.7. Pasta de sal ........................................................................ 61 3.2.8. La confecció de titelles .................................................... 62
  3. 3. Expressió i comunicació 5 L’expressió plàstica Introducció L’expressió plàstica és una de les activitats més espontànies i gratificants per als infants. Des de ben petits els atreu la idea de deixar la seva emprem- ta sobre qualsevol suport, sia sobre el paper o sobre les parets de casa. L’infant aprèn a través de la interacció amb els altres i la realitat que l’en- volta; per tant, és clau que l’adult li proporcioni eines per experimentar, assimilar, induir o observar. L’objectiu durant els primers anys d’un infant és que gaudeixi fent aques- tes activitats, per a ell és un joc, un fet lúdic i això ha de servir perquè nens i nenes tinguin la llibertat d’expressar-se sense cap cànon establert, sense normes. L’interessant és que descobreixin a partir de l’experimentació i que vagin assimilant conceptes abstractes, hàbits i destreses. Per aconseguir una expressió i una comunicació òptimes l'infant anirà as- solint una sèrie de llenguatges com el verbal, el musical, el matemàtic i el plàstic; i en aquest últim és el que ens ocupa en aquesta unitat. En aquesta unitat didàctica desenvoluparem l’expressió plàstica, tot i que és important tenir present que els diferents llenguatges no s’aprenen ca- dascun per separat, sinó que, dins la globalitat de l’educació infantil, es van introduint paral·lelament al desenvolupament de l’infant. En el nucli d’activitat “L’expressió plàstica i l’infant” s’analitza el que im- plica la plàstica per a un infant durant els primers anys, es parla de dos conceptes importants, com són la creativitat i l’art infantil, sobre els quals es mostren diferents visions teòriques. Finalment, s’exposa el paper de la plàstica en les escoles i el currículum, i quina ha de ser la funció dels edu- cadors i educadores infantils. En el nucli d’activitat “Evolució de l’expressió plàstica i del grafisme”, s’analitzen les etapes evolutives per les quals passen els infants, des dels gargots inicials fins a la figuració posterior. Alhora, es parla de conceptes com la descoberta del color, el volum i la forma. Finalment, el nucli d’activitat “Metodologia, materials i tècniques en l’ex- pressió plàstica infantil” parla de les estratègies metodològiques que ha de tenir molt presents un educador o educadora infantil a l’hora de treba-
  4. 4. Expressió i comunicació 6 L’expressió plàstica llar amb el llenguatge plàstic, com ara les activitats, els espais, els materi- als, les eines i els suports i l’avaluació. En aquest últim nucli d’activitat es fa un repàs de les tècniques d’expres- sió plàstica utilitzades a l’educació infantil. Totes elles són recursos im- portants que es necessiten en la pràctica diària amb infants. Per treballar aquesta unitat didàctica és important llegir el text i fer els di- ferents exercicis que es proposen. Aquests exercicis estan pensats perquè l’estudiant tingui una sèrie de nocions bàsiques sobre el tema. Cal dir que per ensenyar expressió plàstica és bàsic estar molt alerta al nostre entorn: exposicions, museus, cursos de creació, ambientació a les escoles, etc. Un educador o educadora infantil no pot deixar de formar-se mai perquè la realitat demana que siguem capaços d’adaptar-nos als infants i això im- plica tenir recursos. L’expressió plàstica és un món fascinant que val la pena explorar i en el qual és important endinsar-se, ja que els resultats amb els infants mai no deixen de sorprendre’ns.
  5. 5. Expressió i comunicació 7 L’expressió plàstica Objectius En acabar la unitat didàctica heu de ser capaços del següent: 1. Identificar el grau de desenvolupament expressiu i comunicatiu dels infants de 0 a 6 anys, a partir de les tècniques d’observació. 2. Elaborar o seleccionar materials didàctics i lúdics, a partir dels objec- tius definits en la unitat didàctica. 3. Identificar les possibilitats d’utilització dels objectes del medi físic, so- cial i cultural de l’infant, com a mitjans dels recursos didàctics. 4. Seleccionar els recursos didàctics referits al llenguatge plàstic, a partir de les característiques i funcions dels diferents materials de la unitat didàctica. 5. Adaptar els recursos didàctics elaborats o seleccionats del llenguatge plàstic a les característiques evolutives de l’infant. 6. Aplicar els recursos didàctics del llenguatge plàstic de les activitats dis- senyades en la unitat didàctica segons el programa d’intervenció in- fantil. 7. Aplicar els protocols d’actuació davant l’aparició de trastorns en el des- envolupament de la comunicació o expressió de l’infant. 8. Relacionar els diferents recursos didàctics elaborats sobre el llenguat- ge plàstic segons el grau de desenvolupament de l’infant. 9. Interactuar com a mitjancer i potenciador dels recursos que cal em- prar amb els infants de 0 a 6 anys. 10. Entendre la naturalesa i les característiques de l’expressió plàstica in- fantil i les seves diverses manifestacions. 11. Establir relacions entre l’expressió plàstica i altres formes d’expres- sió. 12. Valorar l’expressió plàstica com a mitjà d’enriquiment personal per a infants i adults.
  6. 6. Expressió i comunicació 9 L’expressió plàstica 1. L’expressió plàstica i l’infant L’expressió plàstica és una de les activitats més gratificants per als in- fants. Els sentits i la percepció són el vehicle a través del qual l’infant co- mença a conèixer i comprendre la realitat que l’envolta. Tot allò que els nens i les nenes observen i experimenten esdevé la base per anar adqui- rint el coneixement d’ells mateixos, dels objectes, del llenguatge i de les emocions. El llenguatge plàstic els dóna l’oportunitat de comunicar-se amb els altres i amb l’entorn. L’art com a activitat lúdica L’activitat artística és una de les manifestacions més espontànies per als infants. Esdevé una activitat fonamentalment lúdica en la qual el nen o la nena se submergeix amb totes les seves vivències i emocions. El més im- portant durant el procés artístic és la lliure expressió i no la creació de grans obres mestres. Per als més petits no hi ha cànons, ni idees precon- cebudes. Tot és impuls, no hi ha consciència del valor estètic. És molt important que els adults ajudin a descobrir i a fomentar tot el potencial creatiu, imaginatiu i expressiu dels infants des de ben petits. Això els afavorirà en el seu creixement global com a persones. Per als adults el concepte d’art fa pensar en museus, exposicions, galeries, pintors, tot plegat lligat al concepte d’estètica i bellesa. Per als infants l’art és simplement un mitjà utilitzat per expressar les seves fantasies, el seu entorn quotidià, les seves idees. Per a ells és molt important poder mos- trar les seves creacions i trobar l’aprovació de l’adult. L’objectiu dels primers anys és que els infants siguin capaços d’expressar Els sentits i la plàstica emocions i sentiments, al mateix temps que van adquirint certs hàbits i destreses manuals per poder desenvolupar capacitats i habilitats com la L’expressió plàstica de l’infant posa en marxa el comunicació, l’observació, el concepte d’espai, l’abstracció, la representa- desenvolupament de tots els seus sentits: mira, toca, ensuma, ció visual, la psicomotricitat fina, el desenvolupament motor, la concen- escolta... i es converteix en un tració, etc. I tot això ho fan experimentant amb els diferents materials a dels llenguatges no verbals utilitzats pels més petits que l’adult través de la manipulació. ha d’aprendre a desxifrar. L’expressió plàstica utilitza un llenguatge que permet que l’infant investi- gui amb diferents materials plàstics i tècniques. El color, la forma, el vo- lum o la textura són conceptes que es van adquirint i que ajuden el nen a familiaritzar-se amb la realitat que l’envolta.
  7. 7. Expressió i comunicació 10 L’expressió plàstica Quan observem creacions infantils ens adonem que depenent de l’etapa evolutiva en què estiguin, hi ha uns trets similars, unes mateixes maneres de representar. Malgrat que no saben reproduir superfícies, volums o el color exacte, per a ells dibuixar no consisteix a reproduir la realitat, sinó més aviat a utilitzar una sèrie de símbols de realitat en composicions to- talment subjectives. La prova d’això la tenim quan els mateixos nens ens expliquen els seus di- buixos. És llavors quan els adults ens adonem de la riquesa imaginativa i expressiva que contenen les creacions infantils. Són dibuixos o pintures que neixen des de dins, creacions amb un encant especial, senzilles, fres- ques, que paral·lelament contenen molts missatges. ! El significat dels dibuixos “Vaig ensenyar la meva obra mestra a les persones grans i els vaig preguntar si el dibuix els feia por. Em van respondre: «¿Per què hauria de fer por un barret?». El meu dibuix no representava un barret. Representava una boa que digeria un elefant. Aleshores vaig dibuixar l’interior de la boa, perquè les persones grans ho poguessin entendre. Sempre necessiten explicacions.” Antoine de Saint-Exupéry (1946). El petit príncep (pàg. 9). Els dibuixos infantils ens poden revelar coses, no solament rela- El petit príncep cionades amb el nen mateix, sinó també sobre la naturalesa del pensament i la manera de resoldre problemes, tant en nens com En aquest llibre, l'autor tracta temes com el sentit de la vida, en adults. l'amistat o l'amor. En el conte el propi autor s'imagina a ell mateix perdut al desert del Sàhara on es troba amb un petit príncep. En les converses amb ell l'autor revela la seva visió sobre l'estupidesa 1.1. La plàstica i els primers anys humana i la saviesa senzilla dels infants que la majoria de persones perden quan es fan adults. A mesura que els nens adquireixen més control muscular comencen a te- nir consciència de les seves realitzacions i mostren la seva satisfacció sen- se fixar-se, de moment, en el color o en l’eina que han fet servir per fer el dibuix. Els infants van passant per una sèrie de fases a mesura que es van desen- volupant des del punt de vista psicomotor. Això no vol dir que necessària- ment tots els infants segueixin el mateix patró, atès que el patró maduratiu de cada infant és diferent. En aquest sentit, no s’ha de forçar aquest procés i hem de deixar que cada nen i nena vagi al seu ritme. ! 1) El primer any Materials i experiènces Els infants evolucionen molt de pressa. Passen dels primers moviments Durant el primer any podem incontrolats dels primers mesos a començar a caminar. utilitzar diversitat de materials per potenciar diferents experiències, com ara tocar la sorra, la farina, L’activitat plàstica durant aquest període es concentra a donar a conèixer l’aigua, textures, etc. Es tracta d’estimular i d’ampliar diferents formes, textures i colors amb l’objectiu d’estimular l’observació, aprenentatges que tinguin a veure amb els diferents sentits. la percepció i el descobriment.
  8. 8. Expressió i comunicació 11 L’expressió plàstica És molt important que durant aquesta etapa l’educador o educadora infan- til proporcioni experiències sensorials que potenciïn habilitats motrius i d’aprenentatge. A partir dels quatre mesos els infants són capaços de seguir la mirada, atès que l’ull s’ha desenvolupat completament. És llavors quan podem fer des- cobrir la llum, el color, el moviment. Per aquest motiu podem penjar a l’aula mòbils, titelles, composicions de colors vius. Tot plegat possibilita que l’infant observi el moviment des de diferents posicions. També es po- den utilitzar pilotes amb diferents textures i mides, mantes tàctils, sonalls (de fusta, metall, plàstic), objectes tous, papers de gruixos diversos, etc. 2) El segon any Entre el primer i el segon any l’infant augmenta la seva autonomia, con- Materials específics trola molt més els moviments i pot agafar i manipular objectes. Això per- met iniciar el treball amb les mans. Hi ha en el mercat plastilines més toves per als més petits. Són adients per als primers anys ja L’important és potenciar la capacitat d’observació, selecció, anàlisi i descobri- que ofereixen menys resistència durant la manipulació que les ment. L’educador infantil proposa treballs manipulatius amb papers de dife- plastilines que s’utilitzen més endavant. Se solen presentar en rents textures, materials naturals com fulles, escorces, plomes, pedres, etc. petits pots amb tapa i són innòcues. Pel que fa a la decoració de l’aula, l’educador pot fer que els infants co- mencin a col·laborar o bé amb l’estampació de les mans i peus amb pintu- ra o bé enganxant trossets de paper en un full. Amb dos anys proporcionem a l’infant encaixos de fusta, taulers de fusta per picar, construccions, jocs de classificació, pales, galledes i recipients per omplir i buidar, motlles i instruments per jugar amb aigua i sorra, con- tes tàctils, etc. 3) El tercer any Entre els dos i tres anys millora molt la coordinació dels moviments. Té més precisió i més capacitat manipulativa, fet que possibilita que l’educa- dor introdueixi nous materials, com la plastilina, la pintura de dits, les ce- res, la pasta de sal, etc. El treball amb diferents tipus de pastes possibilita l’inici de l’experimen- Jocs sensorials tació amassant, aplanant, pressionant amb el puny, pessigant, incrustant petits elements, etc. Hi ha molts jocs sensorials, com ara jocs de loteries i encaixos, jocs de classificació, de discriminació, És especialment important tot el material que va crear Maria Montessori, dòminos sensorials, blocs lògics, etc. Tots aquests jocs tenen que ha esdevingut un dels aspectes més característics del mètode Montes- l’objectiu d’estimular els sentits. sori. La pedagoga classificava aquest material en material per a l’educació motriu o de la vida pràctica, material per a l’educació dels sentits i material
  9. 9. Expressió i comunicació 12 L’expressió plàstica per a l’educació intel·lectual. Respecte al material sensorial hi ha figures en tres dimensions, objectes amb diferents superfícies, diferents pesos, colors, formes, longituds, etc. que preparen l’infant per a l’aprenentatge futur. 4) El quart any Amb tres i quatre anys l’infant ha progressat molt en el desenvolupament motor. També és capaç de concentrar-se més i manifesta molta curiositat per les coses que l’envolten. En aquesta fase l’educador li pot oferir experimentar amb pinzells, pun- xons, rodets, tisores de punta rodona, esponges, pals per modelar, canye- Maria Montessori (1870-1952), pedagoga tes per bufar, ceres, pintures, guixos, retoladors, colors. I també li ofereix italiana, va ser una de las educadores més importants, ideà un mètode actualment vigent pastes per modelar menys toves que en l’etapa anterior, com fang o pastes en moltes escoles. de colors que s’assequen a l’aire. Així mateix, s’introdueixen noves tècniques com el collage, el dibuix, la pintura, l’estampació i el modelatge, amb què l’infant va adquirint una major coordinació oculomanual, un millor control del traç i aproximació a la llengua escrita. 5) El cinquè any De quatre a cinc anys els nens i nenes són capaços de diferenciar formes, textures i colors. S’introdueixen noves tècniques i eines per tal d’exercitar l’habilitat manual. Es poden proposar treballs de construcció, treballs amb volums i la figura humana a través d’ombres projectades en una pantalla. Els dibuixos són cada cop més rics en detalls i comencen a representar l’entorn que els envolta. A partir del dibuix els infants expressen els seus neguits i les seves emocions i fantasies. 6) Amb sis anys Amb cinc i sis anys els nens i nenes tenen més maduresa en les seves funci- ons bàsiques, identifiquen formes com el triangle, el quadrat i la rodona, co- lors, textures, volums. Tenen un millor domini del traç, fet que els possibilita elaborar dibuixos amb més precisió. En aquesta etapa és important que els infants col·laborin en la neteja de l’au- la, de tal manera que els podem responsabilitzar amb petites tasques. Es mos- tren molt més autònoms i participatius, i gaudeixen fent treballs en grups. Pel que fa a l’educador té la possibilitat d’oferir un gran ventall d’activitats amb l’objectiu de refermar habilitats i ensenyaments, i de fer descobrir
  10. 10. Expressió i comunicació 13 L’expressió plàstica nous camins. Amb cinc i sis anys els nens ja identifiquen, diferencien, re- presenten i expressen moltes més idees que en etapes anteriors. 1.2. La creativitat La creativitat és un procés que implica generar noves idees o con- La creativitat s’associa a una sèrie ceptes, és a dir, és l’acte de fer una cosa nova. I en la seva mate- de nocions, com ara crear, descobrir, imaginar, intuir, rialització pot adoptar, entre d’altres, forma artística, literària, inventar. científica o tècnica. Història del concepte creativitat Durant mil anys el concepte creativitat no va existir en la filosofia, ni en la teologia, ni en l’art. Els grecs no van utilitzar aquest terme i els romans mai no el van aplicar a aquests camps. Durant els següents mil anys fou abordat exclusivament per la teologia, creator era sinònim de Déu i es va seguir utilitzant en aquest sentit fins a arribar a la Il·lustració. Al segle XIX el terme creador s’incorpora al llenguatge de l’art i és sinònim d’artista. Apareixen noves expressions, com l’adjectiu creatiu i el substantiu creativitat. Arribats al segle XX el terme creativitat s’aplica a tota manifestació cultural. A més, també es parla de creativitat en la ciència, la política o la tecnologia. El concepte creativitat s’ha estudiat des de molts punts de vista. No hi ha El pintor Pablo Picasso acord respecte què és un pensament creatiu. Es parla de la capacitat de percebre els problemes d’una manera nova i original, de la producció Un dels grans mestres del segle XX. Està considerat l'artista que d’esquemes nous de coneixement, de la capacitat de reestructurar els més ha influenciat en la història de l'art mundial. Amb la seva sistemes de coneixement, etc. Però no s’ha arribat a una manera estan- creativitat va revolucionar l'art i, en darditzada de mesurar-la, ni a una sola definició. ! especial, la pintura. La creativitat ha estat també atribuïda a diverses fonts, com la intervenció divina, els processos cognitius, l’entorn social, els trets de la personalitat, l’atzar. Hi ha qui opina que és un tret amb el qual es neix, però d’altres diuen que es pot ensenyar mitjançant l’aplicació de tècniques. Leonardo da Vinci, Mozart, Picasso, Lorca, Einstein eren creatius? És clar que sí. Però també ho pot ser el nostre veí o nosaltres mateixos. No fa falta que una idea creativa transformi el món, però sí que es pot dir que hi ha una creativitat que ha fet història i una altra de més mundana que és la nostra personal. La creativitat no és monopoli dels genis, ja que tots tenim un potencial creatiu i per tant és creatiu aquell que desenvolupa el seu potencial. Això no vol dir que tots siguem igual de creatius, sinó que cadascú té els seus propis talents. ! Els estudis sobre la creativitat parlen d'un psicòleg nord-americà anome- Som creatius quan realment fem el que ens nat Guilford que l'any 1950 va afirmar en una conferència que les proves agrada. La motivació és un element clau per estar predisposats a crear o indagar sobre coses noves. d'intel·ligència i, en general, els exàmens no preveien més que una sola
  11. 11. Expressió i comunicació 14 L’expressió plàstica resposta encertada per a cada pregunta. Les respostes originals quedaven excloses i d'aquesta manera es fomentava el conformisme i la manca de creativitat. Guilford llavors va fer referència a dos tipus de pensament: el pensament convergent i el pensament divergent. • Pensament convergent: és aquell que es dirigeix a trobar una solució convencional, convenient i apropiada a un problema. Talent • Pensament divergent: és el pensament creatiu, la destresa per desco- El talent és tenir una especial brir respostes o solucions originals per a un problema. aptitud intel·lectual, capacitat natural o adquirida per a certes coses, com dibuixar, cantar, Per això, quan parlem de persones creatives podem trobar-hi una sèrie de ballar, estudiar, etc. característiques similars com les següents: • Originalitat: és el que caracteritza més l’acte creatiu, pel fet que ofe- reix la novetat d’un producte nou. • Fluïdesa d’idees: tenen més respostes a una pregunta, generen més so- lucions, pensen alternatives sense tenir en compte les restriccions so- cials o psicològiques que la ment pot imposar. • Flexibilitat mental: s’adapten amb facilitat a noves formes de pensar sense deixar-se influenciar pels prejudicis. • Sensibilitat pels problemes: tenen més tolerància per les coses ambi- gües, assumeixen riscos i s’enfronten a noves situacions sense por al fracàs. • Capacitat d’anàlisi i síntesi: divideixen la realitat en parts per tal d’in- Persones creatives vestigar-la millor. Les persones creatives senten la • Capacitat de redefinició: organitzen els materials de formes diferents, vida a la seva manera, perceben les coses d'acord amb les seves troben usos i aplicacions dels objectes diferents dels habituals i s’alli- experiències i recursos, mentre que les persones conformistes beren de prejudicis que limiten la ment. actuen segons el que s'espera d'elles i depenen de figures Fonamentalment som creatius quan fem el que ens agrada. Sentim atrac- expertes i autoritzades. ció per les activitats que se’ns donen perquè connecten amb els nostres ta- lents personals: ballar, escriure, cantar, pintar, etc. La creativitat no és un únic moment fulgurant d’inspiració, sinó un procés llarg que ni comença ni acaba amb la gestació de grans idees. Pel que fa als infants, el seu món es va formant a través de les seves expe- riències. I necessiten expressar les seves idees d’una manera o d’una altra. La creativitat per a ells no és solament un mitjà d’expressar sentiments, sinó que també és un mecanisme per conèixer el món que els envolta. La creativitat innata dels infants és un tresor que els adults han de saber potenciar o, com a mínim, no reprimir.
  12. 12. Expressió i comunicació 15 L’expressió plàstica És important tenir present que la creativitat necessita un ambient afavo- ridor que possibiliti i faciliti jugar amb les idees. L’infant necessita estí- muls que l’incitin i el provoquin. Alguns consells per no reprimir la creativitat poden ser els següents: • Contribuir a estimular el desenvolupament i l’aprenentatge dels nens: La creativitat i el joc Primer de tot és bàsic no inhibir el nen o nena quan mostri desitjos La millor manera d'avaluar la d’expressar-se cantant, ballant, escrivint, pintant o jugant. creativitat és per mitjà del joc. El comportament lúdic permet extreure la forma de ser i actuar dels infants. Alguns dels jocs • Deixar que els infants experimentin per ells mateixos: la creativitat in- aconsellables poden ser: jocs de moviment, que fan descobrir les fantil és diferent de la creativitat en l’edat adulta. Durant la infantesa parts del cos; jocs simbòlics, que no es pot evitar ser creatiu. Tot és espontani i flueix sense obstacles. permeten la possibilitat de donar vida i realitat imaginativa als Els infants observen, pregunten, es llencen sense por a la pura experi- objectes, i jocs de representació de papers, en els quals s'exercita mentació. Per a ells crear és una font de benestar i de felicitat. Per això la imaginació, la improvisació i la comunicació. mai no ens deixaran de sorprendre les creacions artístiques dels més petits. • Mantenir una actitud d’escolta: els infants saben quan no se’ls està es- coltant. L’actitud d’escolta, a més, afavoreix que se sentin més segurs i que vulguin compartir coses. • No fer judicis: si un nen expressa insatisfacció davant de la seva pròpia feina l’hem d’animar perquè la transformi partint dels aspectes que li agraden, allunyant-lo del desig de la perfecció. • Transmetre confiança: els infants busquen el suport dels adults. Una sola paraula d’ànim, una carícia, poden donar-li la seguretat que neces- sita. 1.3. L’art infantil Museu d’art infantil L’art és l’acte o la facultat mitjançant la qual l’ésser humà imita A Madrid hi ha el Museu Pedagògic d’Art Infantil (MUPAI). o expressa allò que és material o immaterial, fent ús de la matè- Els seus objectius principals són estudiar les possibilitats ria, la imatge, el so o l’expressió corporal, incitant la imaginació pedagògiques a través de les arts dels altres. plàstiques dels infants, oferir els resultats de les seves investigacions, facilitar l’accés als fons del Museu i dur a terme activitats artístiques. Història del terme art El terme art ve de la paraula llatina ars. Durant l’antiguitat es va considerar l’art una habilitat en la producció d’alguna cosa. No és fins a finals del segle XV, durant el Renaixement italià, que per pri- mera vegada es fa la distinció entre artesà i artista. El primer era qui produïa moltes obres i l’artista era qui produïa obres úniques. A finals del segle XVIII i mitjan segle XIX apareix una veritable oposició entre el producte artístic i el producte industrial. Durant aquest període hi va haver un increment de les col·leccions privades i es crearen les primeres acadèmies d’art.
  13. 13. Expressió i comunicació 16 L’expressió plàstica Quan parlem d’art infantil fem referència a les produccions plàstiques dels infants que neixen per la necessitat d’expressió. És un tipus d’art que !! deixa de banda qualsevol corrent estètic, és espontani i produeix plaer. ! Trobareu informació sobre el Museu Pedagògic d’Art Infantil en la secció “Adreces d’interès” del web del crèdit. L’art infantil ha estat objecte d’investigació des de diferents enfocaments i concepcions. Diversos estudiosos s’han interessat per conèixer el signifi- cat dels treballs infantils, atesa la seva riquesa plàstica. 1.3.1. Diferents visions sobre l’art infantil Les produccions plàstiques dels infants ens permeten observar i analitzar dades de gran interès, com la relació que estableix amb la matèria, la re- presentació dels objectes i la construcció de l’ordre, la mida i les relacions espacials. Segons Aureliano Sáinz, com recull en la seva obra El arte infantil, els es- Aureliano Sáinz tudis més significatius són els següents: evolutiu, estructural, psicomotor, maduresa intel·lectual, psicològic projectiu i psicopatològic. Catedràtic de Didàctica de l'Expressió Plàstica a la Universitat de Còrdova. Aquest • Evolutiu: l’art infantil s’entén com un mitjà d’expressió gràfica i plàs- autor planteja en el llibre els set corrents més importants de l'art tica que evoluciona segons les etapes relacionades amb la maduresa infantil i indica els noms més significatius que s'inscriuen en intel·lectual del nen. Aquestes tesis són paral·leles a les de la psicolo- cadascun d'ells. També fa un gia evolutiva, amb el psicòleg suïs Jean Piaget al capdavant. En aquest estudi detallat de l'obra dels dos grans pilars de l'art infantil com corrent hi ha dos autors més molt representatius, el francès Georges- són Georges-Henri Luquet i Viktor Lowenfeld. Henri Luquet i el nord-americà Viktor Lowenfeld. Luquet va publicar el 1927 l'obra El dibujo infantil. En l'actualitat es considera un clàssic per a la comprensió del dibuix infantil. Aquesta obra s'inscriu entre les pioneres de l'estudi infantil plantejat des d'un enfocament psico- lògic i evolutiu. Els estudis de Luquet parteixen de la idea que el di- buix de l'infant és de tipus "realista", denominació que aplica a tots els estadis plantejats per l'autor. Pel que fa a Lowenfeld el 1974 va publi- car Desarrollo de la capacidad creadora en què fa un estudi detallat de les modificacions que va patint el llenguatge gràfic dels infants a !! mesura que van madurant en l'aspecte físic, intel·lectual i afectiu. Sobre l’obra El arte infantil vegeu Aquest autor proposa una anàlisi de l'evolució de l'expressió plàstica in- la secció “Bibliografia” d’aquesta unitat didàctica al web del crèdit. fantil en termes d'estadis. • Estructural: neix dels postulats de la Gestalt. En la seva aplicació a l’es- tudi de l’art infantil s’afirma que la percepció visual parteix de totali- tats per tal d’acostar-se als elements particulars. Els autors més representatius d’aquest corrent són Rudolf Arnheim i Rhoda Kellog. Arnheim, psicòleg de l'art alemany i en l'actualitat professor emèrit de !! Psicologia de l'art a la Universitat de Harvard. Per a aquest autor els Per ampliar la informació sobre la Gestalt aneu a la secció sentits permeten entendre la realitat externa com a ponts del pensa- “Annexos” d’aquesta unitat didàctica al web del crèdit. ment visual. La ment s'enriqueix mitjançant les percepcions sensorials
  14. 14. Expressió i comunicació 17 L’expressió plàstica que serveixen per crear coneixement. Per la seva part, Rhoda Kellog va dur a terme investigacions importants amb relació a l'evolució de l'ex- pressió plàstica de l'etapa preescolar i va ajuntar milers de dibuixos de nens i nenes de cultures diferents i hi va observar moltes similituds en- tre ells. Segons aquests autors, la percepció s’organitza des de totalitats cap als elements particulars que configuren el conjunt. Per això les pri- meres creacions artístiques dels infants representen el més general, és a dir, els trets estructurals simples i globals. • Psicomotor: aquest enfocament es basa en l’estudi dels processos de ma- duració motriu del braç. S’entén que els gargots infantils estan lligats al desenvolupament psicològic, però també estan lligats al desenvolupa- ment motor, tant del braç com de la mà, que són els que permeten fer el gest de dibuixar i posteriorment d’escriure. • Maduresa intel·lectual: aquest estudi es basa en l’anàlisi que es pot fer dels dibuixos infantils tenint present que contenen molts més as- pectes que van més enllà del significat plàstic. Educadors i psicòlegs van observar que hi podia haver diferències de forma i de contingut en dibuixos de nens de la mateixa edat. Aquest fet podia respondre a diferències de tipus perceptiu, cognitiu o intel·lectual, atès que les produccions infantils evolucionen i progressen paral·leles al desenvo- lupament de la intel·ligència. A partir d’aquesta hipòtesi es va pensar que es podia utilitzar el dibuix Diferents tipus de test d’un infant per indagar i conèixer una mica el seu desenvolupament psicològic. Això es podia fer comparant els dibuixos d’un determinat A partir de la dècada de 1960 es va crear una sèrie de tests nen amb les formes predominants que es coneixien d’altres nens de la destinats majoritàriament al possible diagnòstic de capacitats mateixa edat. D’aquesta manera, van aparèixer diferents tipus de tests per tal d'analitzar el per tal de determinar de manera empírica els trets de cada edat i poder desenvolupament psicològic de l'infant. Alguns dels més utilitzats fer comparacions. Els tests més rellevants són els que es van fer a par- van ser el test dels dibuixos geomètrics, de Binet i Simon; el tir de la figura humana, atès que la persona és l’element principal de test del capgròs, de Prudhommeau, o el test de l'arbre l’imaginari gràfic infantil. de Koch. • Psicològic projectiu: el dibuix es presenta com un element idoni a tra- vés del qual l’infant comunica la seva manera d’entendre la realitat que l’envolta. Per tant, és possible conèixer el desenvolupament emo- cional mitjançant determinats dibuixos, especialment el dibuix de la El realisme visual és una etapa evolutiva de l’art infantil que va família. Es tractava de proposar a un infant que fes un dibuix sobre dels 12 als 14 anys, segons una família. Aquesta tècnica es podia utilitzar fins a l’etapa del realis- Lowenfeld i Brittain. me visual. • Psicopatològic: el dibuix en aquest cas s’utilitza per tractar casos d’infants amb patologies psicològiques. En molts d’aquests casos és difícil establir comunicació verbal, ateses les experiències traumàti-
  15. 15. Expressió i comunicació 18 L’expressió plàstica ques que han patit aquests infants. Són nens que es bloquegen i la por els impedeix expressar-se. És llavors quan a través del dibuix i de tècniques gràfiques s’intenta que aportin dades sobre el seu món emocional. 1.4. La plàstica a l’escola De mica en mica es deixa enrere la idea de la plàstica com una activitat en què únicament demanem als infants pintar dibuixos estereotipats, utilit- zar els colors que diu la mestra, no sortir-se de la línia, etc. Durant molt de temps s’ha inhibit la creativitat i la imaginació de nens i nenes. Des de l’escola bressol la plàstica ha de servir d’eina per acostar als més La plàstica a l’escola petits al seu propi coneixement i creixement. L’objectiu no és crear grans artistes sinó ajudar l’infant a adquirir una sèrie d’hàbits, com saber obser- Es pot definir el concepte ambient var, comunicar, expressar-se i desplegar tot un món sensorial. Un fet clau com el conjunt d’elements que actuen sobre l’individu. en tot això és l’ambient. ! L’ambient constitueix un element bàsic que facilita que els in- fants entrin en contacte amb el món de l’expressió plàstica. Es tracta tant de l’ambient físic com del clima que es respira i l’at- mosfera que es crea a l’escola. És molt important, a les escoles, plantejar-se quin ambient envolta els més petits. Parets, mobiliari, decoració, taules, cadires o el lloc on rebem les famílies són elements que han de facilitar un ambient favorable per a la creació, per a l’art i per a la plàstica. No hi ha dubte que els espais han de ser motiu de reflexió per part de tota Canals de comunicació la comunitat educativa. Professorat, famílies i infants tenen molt a dir so- bre com volen que sigui la seva escola. Les escoles han de buscar canals o vies de comunicació entre el centre i les famílies. S’han de Una escola ha de ser acollidora i si un pare o una mare volen parlar amb penjar suros a l’entrada que continguin informació rellevant per educadors o educadores hi ha d’haver un espai on es pugui fer tranquil·la- a pares i mares, s’ha de pensar en la dinamització de l’AMPA ment. Pel que fa a la distribució de les aules també ha de possibilitar que (associació de mares i pares) de manera que participi plenament els infants se sentin còmodes i escoltats. A les parets podem penjar obres de la vida de l’escola; s’ha de pensar en el sistema de d’art, ja que el fet que treballem amb petits no implica que tot hagi de ser comunicats a les famílies, a través infantil. de llibretes, de fulls, etc. Tot plegat ha de facilitar la comunicació d’anada i tornada. Hem de ser conscients que l’espai físic ens ve donat per la construcció de l’edifici. Això vol dir que moltes vegades estem supeditats a uns determi- nats espais. Però no vol dir que renunciem a procurar un espai, un ambient
  16. 16. Expressió i comunicació 19 L’expressió plàstica que afavoreixi i que proposi un tipus de distribució flexible adaptada a una comunitat educativa determinada. Les escoles no solament són parets, aules, taules, cadires i penjadors. És molt més que tot això, és un espai viu, acollidor, que facilita que infants, educadors i famílies trobin el seu espai, els suggereixi coses i sigui motiva- dor. Si ho aconseguim podem dir que estem creant un ambient ric que ge- nera cultura. La plàstica no només la treballem a l’aula i en el moment de fer l’activitat, sinó que tota l’escola ha d’estar impregnada d’una at- mosfera que convidi a gaudir de l’art, a saber mirar i observar el que ens envolta i a experimentar. Hem d’educar el gust per l’es- tètica i per la cultura artística, i hem d’intentar defugir dels este- reotips. Des de les escoles s’ha de possibilitar que durant el treball plàstic, els infants entrin en contacte amb diferents materials; tant si són pintures, papers, co- lors... com també materials que provenen del món quotidià, com pells de frui- Infants treballant amb diferents materials tes, xocolata, iogurts, almívar, pigments comestibles... És sorprenent el resultat que ens pot donar treballar amb materials diferents. Per què no po- dem proposar que els més petits pintin un mural d’acetat amb iogurt de xo- colata? I si mentre pinten hi ha algú que el tasta i veu que és ben bo? Què passarà després? Tot sota l’atenta mirada de l’educador o educadora. Davant d’aquestes propostes l’educador infantil és una eina clau per pro- vocar en els infants l’entusiasme per les activitats, la sorpresa i, alhora, per fer brollar el potencial expressiu i imaginatiu de nens i nenes. ! 1.4.1. El paper de l’educador i metodologies El paper de l’educador envers l’expressió plàstica es basa a estar al costat de l’infant, escoltar les seves explicacions, animar-lo a descobrir moltes més coses, provocar la reflexió sobre les seves produccions i oferir mate- rials i tècniques diverses. És molt important establir un diàleg amb els infants amb els dibuixos al davant per poder comentar, fer preguntes, fer constatacions, etc. El nen o Guardar les creacions nena s’ha de poder sentir escoltat i ha de percebre que el que ha fet és im- plàstiques portant per a nosaltres. ! És interessant i recomanable anar guardant totes les produccions dels infants en carpetes Quan es tracta de dibuixos lliures l’educador ha de preguntar-li què ha di- individuals per tal de poder consultar-les i veure’n l’evolució o buixat, quines característiques té el personatge que ha fet: és alt?, té bigo- mostrar-les als pares en forma de recull. ti?, la mare té el cabell llarg?, etc. Si som a la fase del gargot amb nom,
  17. 17. Expressió i comunicació 20 L’expressió plàstica podem escriure el nom sobre el dibuix per recordar-lo posteriorment. És important guardar tots els treballs. L’expressió plàstica ofereix als educadors la utilització de moltes tècni- ques i recursos. Això permet oferir un gran ventall de propostes amb mul- titud de possibilitats. En aquest context, l’actuació del professional és clau per fer possible la planificació d’activitats adequades i significatives a cada franja d’edat. Per això l’educador s’ha de dotar de tècniques i recursos que li permetin tre- ballar de maneres diferents. Això pot fer pensar que els professionals que es dediquen a l’educació han de dominar tot tipus de tècniques. És clar que no. L’important és poder estar obert a nous aprenentatges, tenir curi- ositat per buscar coses noves, fer cursos de reciclatge, etc. Educadors i educadores infantils són els encarregats d’idear acti- vitats, proposar-les, proporcionar els materials necessaris, facili- tar aquestes activitats, observar-ne el desenvolupament, estar presents i ser al costat dels infants sempre que els necessitin. És possible que s’observi que a un determinat nen o nena no li agrada per Funcions bàsiques exemple dibuixar i en canvi li agrada modelar el fang. En aquest cas, els en l’activitat plàstica professionals han d’estar atents i analitzar el perquè de la situació. No Planificació i programació de s’ha de forçar el nen a fer-ho, sinó que se li han de donar alternatives. Però les activitats: és bàsic per al professional distribuir al llarg del alhora, s’ha de construir un pont per acostar de mica en mica l’activitat a curs i en el moment adequat les l’infant. Si no es pot anar pel camí més recte es poden buscar altres ca- activitats que faran els infants. Organització dels espais: cada mins que facin arribar el nen o nena allà on volem. activitat requereix una distribució que doni facilitats. Orientació de l’activitat: s’han Les activitats plàstiques s’han de seqüenciar i s’ha de donar el temps ne- de donar les pautes necessàries perquè els infants se sentin cessari per acabar l’activitat. És adient que mentre els infants dibuixen, la segurs. Abastament de materials: figura de l’educador estigui present en un lloc estratègic des d’on es pugui prèviament s’ha de preparar tot el observar el treball en els diferents racons de l’aula. material necessari per dur a terme l’activitat. En el currículum d’educació infantil trobem una sèrie d’arguments que fan referència al perfil dels docents en general, i també el podem lligar al llenguatge plàstic. Perfil dels docents “El coneixement de tècniques i recursos pot proporcionar una major rendibilitat a la tasca educativa. Saber escollir el material precís, dur a terme una actuació pedagògica idònia en cada moment, pro- porcionen als educadors i les educadores seguretat en la seva feina [...] La persona educadora ha de saber quin és l’objectiu que pretén, quines necessitats i interessos tenen els infants i de quina manera les tècniques que coneix i pot utilitzar l’ajuden a aconseguir l’objectiu proposat.” Currículum d’Educació Infantil (1992) (pàg. 13).
  18. 18. Expressió i comunicació 21 L’expressió plàstica Els objectius generals de l’expressió plàstica des de la intervenció de l’edu- cador o educadora són els següents: • Afavorir el naixement, desenvolupament i enriquiment de l’expressió plàstica i espontània dels infants. • Oferir els diversos materials plàstics i les tècniques que té al seu abast. • Respectar les seves exploracions, els seus descobriments, els seus rit- mes i manera personal d’expressar-se. • Donar suport als interessos dels infants i no suplantar-los pel gust i el criteri estètic dels adults. • Aprofitar la connexió natural de l’expressió plàstica amb qualsevol joc o experiència d’expressió corporal, verbal o musical. 1.4.2. El llenguatge plàstic i el currículum Les formes en què es manifesta l’expressió plàstica estan relacionades amb les diferents capacitats a què es refereixen els objectius de l’educació infantil. Currículum d’educació infantil “S’entén per currículum el conjunt d’objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació de cada un dels nivells, etapes, cicles, graus i modalitats del sistema educatiu que regulen la pràc- tica docent. En el currículum es concreten una sèrie de principis –ideològics, pedagògics, psicològics, episte- mològics– que en el seu conjunt es tradueixen en normes d’acció, en prescripcions educatives i en orientacions la finalitat de les quals és esdevenir un instrument útil i eficaç per a la pràctica peda- gògica.” Currículum d’Educació Infantil (1992) (pàg. 9). El currículum d’educació infantil de l’any 1992 es desenvolupa en els qua- tre apartats següents: !! Per aprofundir en el currículum d’educació infantil consulteu la • Orientacions i organització general de l’etapa secció “Annexos” d’aquesta unitat didàctica del web del crèdit. • Primer nivell de concreció • Organització del currículum • Segon nivell de concreció El llenguatge plàstic és dins del primer nivell de concreció, en què trobem les quatre àrees de l’educació infantil: • Àrea 1: descoberta d’un mateix • Àrea 2: descoberta de l’entorn natural i social • Àrea 3: intercomunicació i llenguatges
  19. 19. Expressió i comunicació 22 L’expressió plàstica • Àrea 4: religió (voluntària) al parvulari L’àrea 3 (intercomunicació i llenguatges) engloba el llenguatge musical, verbal, plàstic i matemàtic. Cadascun d’aquests llenguatges apareix des- plegat en continguts de procediments, continguts de fets i conceptes, i continguts d’actituds acompanyats d’una sèrie d’objectius terminals. En la taula 1 es mostra un exemple de continguts de procediments, de fets i conceptes i d’actituds, acompanyats dels objectius terminals, que són aquells que l’infant ha d’assolir. Taula 1. Exemple de continguts del currículum d’educació infantil Llenguatge plàstic Objectius terminals Continguts de 1. Percepció sensorial dels 1.1. Manipular objectes i materials, i procediments elements de l’entorn captar totes les impressions immediat. possibles mitjançant els sentits. [...] 1.2. [...] Continguts de 1. El llenguatge visual i plàstic 1.1. Reconèixer el llenguatge visual i fets i conceptes com a instrument de plàstic com a instrument d’expressió comunicació i representació. i comunicació d’experiències [...] viscudes. 1.2. [...] Continguts 1. Interès i constància en les 1.1. Gaudir d’un ambient estèticament d’actituds activitats plàstiques. agradable. [...] 1.2. [...] Segons el currículum, el conjunt dels quatre llenguatges tenen un triple objectiu: una funció ludicocreativa, una funció comunicativa i una funció representativa. • Funció ludicocreativa: quan un infant comença a experimentar amb el que l’envolta ho fa de manera lúdica, com si fos un joc. Aquest valor lú- dic es va desenvolupant fins a arribar a les diferents manifestacions creatives. En el cas de la plàstica, és amb els gargots, la manipulació i la transformació dels materials, i la creació plàstica. • Funció comunicativa: cadascun dels llenguatges esdevenen instru- ments de comunicació clau per a la interacció de l’infant amb el medi natural, social i cultural, i com a mecanisme facilitador del desenvolu- pament personal. • Funció representativa: a partir de l’adquisició dels diferents llenguat- ges l’infant pot començar a establir relacions entre els diferents fets i conceptes i entre allò que és present i nou, i allò que ja coneix i ha in- terioritzat.
  20. 20. Expressió i comunicació 23 L’expressió plàstica D’altra banda, el currículum d’educació infantil explica que a partir del primer nivell de concreció (vegeu la taula 1) es desenvolupen el segon i el tercer nivell de concreció. És a dir, del més general i prescriptiu al més concret, que són les activitats dutes a terme a l’aula. Per elaborar el segon nivell de concreció cal fer una anàlisi dels contingut prescriptius per identificar el pes que en cadascuna de les àrees de l’etapa tenen els procediments, els fets, els conceptes i les actituds. El pas següent és decidir per a cada àrea quins continguts s’incorporen a cada cicle: llar d’infants (0-3 anys) i parvulari (3-6 anys). La relació i distri- bució de continguts en els dos cicles de l’etapa respon a la pregunta “quan s’ha d’ensenyar”, que es concreta en el tercer nivell de concreció. Per elaborar el tercer nivell de concreció, que no apareix en el currículum perquè són les activitats que l’educador portarà a terme a l’aula amb els infants, s’han de prendre decisions sobre com s’han de distribuir els con- tinguts en unitats de programació per a cada grup d’infants. Les unitats de programació són l’eina bàsica que els professio- nals tenen per desenvolupar la seva tasca amb els infants. Cada unitat té una durada temporal necessària per assolir els objectius didàctics fixats. Totes les precisions sobre els aprenentatges s’estableixen en els compo- nents de la unitat de programació, que són els següents: • Continguts dels tres tipus: procedimentals, conceptuals i actitudinals. • Objectius didàctics que expliciten el grau i el tipus d’aprenentatge que han d’assolir els infants respecte dels continguts. • Activitats d’aprenentatge a través de les quals s’assoleixen els objec- tius. • Activitats d’avaluació per constatar el procés d’aprenentatge i l’assoli- ment dels objectius didàctics. L’infant és el centre de l’acció educativa i el projecte curricular ha de ser un instrument que garanteixi la coherència i la continuïtat per aconseguir les finalitats de l’educació. Mai no s’ha de perdre de vista que l’objectiu és vetllar per oferir a l’infant una bona educació. !
  21. 21. Expressió i comunicació 24 L’expressió plàstica 2. Evolució de l’expressió plàstica i el grafisme El dibuix i la pintura són les activitats plàstiques per excel·lència. Per a l’infant són enteses com un joc, com un fet espontani que pot iniciar- se a partir de l’any. Ambdues són formes d’expressió que faciliten la co- municació del nen amb l’adult, potencien la imaginació i afavoreixen l’exteriorització de sentiments. A través del tempteig l’infant aprèn a caminar, a dibuixar, a pintar. Du- rant els inicis traça línies, fa gargots, pinta coses per les parets o en qualsevol lloc que pugui. Són signes que a primera vista semblen gar- gots sense sentit, però en realitat arriben a ser senyals que reflecteixen desitjos, emocions, pors, i mostren els diferents ritmes biològics i psi- cològics. Molts psicòlegs i neuropsiquiatres utilitzen el dibuix com un instru- ment important a l’hora d’analitzar els problemes dels infants. Aques- tes anàlisis es fan a través d’una sèrie de tests que proposen a l’infant que faci un dibuix determinat. Així van aparèixer, a partir dels anys sei- xanta, diferents tipus de test, com el test de l’arbre, el test de la família, el test dels dibuixos geomètrics, etc. També s’ha de tenir present que la capacitat creativa i els diferents ti- La creativitat infantil pus de traços que els infants poden fer estan intrínsecament relacio- nats amb la seva maduració, tant física com psicològica. ! El desenvolupament de la creativitat infantil té molt a veure amb la maduració fisicomotriu, atès que l’expressió plàstica L'evolució psicològica i cognitiva de nens i nenes és decisiva per conèi- implica també activitat corporal. A mesura que l’infant té assolida la xer el nivell gràfic i les capacitats creatives i expressives. Per poder motricitat fina pot fer treballs amb comprendre millor aquests processos és necessari esmentar els postu- més precisió. lats de Piaget i el seu esquema sobre el desenvolupament cognitiu. Aquest biòleg suïs va elaborar a la dècada de 1930 la que, durant molt de temps, ha estat l'única descripció sistemàtica del desenvolupament cognitiu humà. Aquest autor es va interessar específicament pel desen- volupament intel·lectual i, en concret, en com, a partir del funciona- ment del nadó, es construeixen les formes superiors i complexes del raonament abstracte, típic de l'adult. Per a Piaget el desenvolupament intel·lectual es basa en l'activitat constructiva de l'individu en la seva relació amb l'ambient i en la necessitat del subjecte d'adaptar-se als desequilibris que troba en aquest ambient. Aquest autor diferencia qua- tre períodes dels 0 als 12 anys. En la taula 2 es mostren els dos primers períodes, que estan relacionats amb l'educació infantil.
  22. 22. Expressió i comunicació 25 L’expressió plàstica Taula 2. Fases del desenvolupament cognitiu segons Piaget Períodes Característiques Els actes són reflexos, distingeix la imatge de la mare i és capaç d’agafar objectes. Apareix la intel·ligència Període sensoriomotor pràctica a l’hora de manipular objectes i la noció de causalitat (estirar d’un cordill per fer anar el sonall). (0-2 anys) Adquireix la noció de permanència de l’objecte, és a dir, les persones, els objectes continuen existint encara que l’infant no els vegi. Formalitza esquemes amb accions molt simples que repeteix. Piaget subdivideix aquesta etapa en dos: etapa prelògica (2-4 anys), en què apareixen les accions cognoscitives internes, el pensament representacional i ús de símbols lingüístics, apareix també el joc Període preoperacional simbòlic. I l’etapa intuïtiva (4-7 any), en què es fa una interpretació de la realitat a partir de les experiències (2-7 anys) perceptives immediates i el pensament s’elabora com a resultat de coneixements parcials. Pot associar fenòmens amb relacions lògiques de causa-efecte, dins del seu pensament màgic i encara egocèntric. Nens i nenes comencen a expressar-se plàsticament molt aviat, aproxima- dament cap a l’any i mig. Per a ells és un fet que els aporta plaer, curiosi- tat, fascinació. Tant és el suport en què ho facin o el material amb què treballin, la qüestió és fer. La base d’aquesta gratificació lúdica és en el plaer que l’infant obté en ob- servar les marques que deixa en el paper. Al principi no hi ha cap actitud premeditada del que farà, ni tampoc sap quan acabarà el treball. En reali- tat, fer moviments amb la mà i el braç, amunt i avall, a dreta i esquerra, és un pur plaer. ! Al mateix temps l’infant se sent protagonista de l’activitat. No hi ha normes Per als infants pintar és un fet ni pautes establertes. A més també se sent creador de formes que no existi- que els aporta plaer en i això el gratifica, ja que entra en contacte amb el món que l’envolta. La capacitat creativa apareix des dels seus primers dibuixos i de mica en mica memoritza noves estructures plàstiques que amb el temps va modi- ficant i perfilant. Tots els infants estan capacitats per generar formes. No és indis- pensable que tinguin destreses innates en relació amb les mani- festacions creatives. 2.1. Etapes evolutives de l’art infantil L’obra dels autors Lowenfeld i Brittain, Desarrollo de la capacidad crea- dora, és sens dubte la que ha tingut més incidència. Es va editar l’any 1972 a Nova York i va suposar el replantejament de les concepcions estètiques i pedagògiques relacionades amb l’expressió plàstica dels infants. Aquests autors prenen com a referència el procés evolutiu del nen i hi in- tegren les orientacions psicològiques, pedagògiques, estètiques i interpre- tatives de l’art infantil.
  23. 23. Expressió i comunicació 26 L’expressió plàstica Classifiquen els períodes evolutius en cinc etapes: 1) Etapa del gargot (d’1,5 a 3 anys) 2) Etapa preesquemàtica (de 4 a 6 anys) 3) Etapa esquemàtica (de 7 a 9 anys) 4) Començament del realisme (de 10 a 11 anys) 5) Etapa del realisme visual (de 12 a 14 anys) Les etapes que fan referència a l’educació infantil són l’etapa del gargot i l’etapa preesquemàtica. Els noms d’aquestes etapes han estat referents per al professorat d’educació artística i per a tots aquells que tenen interès a estudiar l’evolució del dibuix en els infants. Conèixer els períodes evolutius és útil per al següent: • Conèixer el nivell expressiu de l’infant i relacionar-lo amb el nivell mental i el seu nivell de coneixements. • Programar objectius que es corresponguin amb el grau de desenvolupa- ment gràfic del nen o nena. • Detectar problemes individuals de tipus visual, motor, espacial, afec- tiu, etc. 2.1.1. Etapa del gargot (d’1,5 a 3 anys) Gargot “La primera vegada que ens enfrontem a un paper i un llapis juguem intuïtivament a observar el que succeeix. Sorgeixen així els nostres primers gargots. A poc a poc comencem a dominar el traç que ens permetrà pintar i més tard escriure. El plaer d’experimentar amb diferents instruments pictòrics determina la primera relació entre unes línies entrellaçades i la realitat concreta que poden arribar a representar. D’aquesta forma, el gargot es converteix en símbol o dibuix, signe o lletra.” I. van Aerssen; B. Jaraíz (2005). Garabato (pàg. 7). Es desenvolupa entre l’any i mig i els tres anys d’edat. Els primers gargots Components del gargot poden aparèixer cap als divuit mesos. La paraula acceptada per la majoria d’autors a l’hora de referir-se a aquests primers traços és la de gargot. És En els gargots es poden distingir dos components principals: el gest l’inici d’una nova manera d’expressar-se. ! i el traç. El gest és la manifestació de la intencionalitat, És un fet innat característic en tots els nens i nenes, atès que forma part l’espontaneïtat o l’intent de presentar alguna cosa. I el traç del procés evolutiu natural de l’ésser humà. És necessari passar per aques- ens mostra el domini aconseguit per l’infant (la facilitat o dificultat ta fase gràfica, en què no hi ha intencionalitat representativa, per arribar experimentada en fer el dibuix). als traços que representaran figures i objectes del món real. Dins l’etapa del gargot es pot fer una segona classificació paral·lela a l’evo- lució de l’infant. Així, trobem que els primers gargots reben el nom de gar- got no controlat, més endavant apareix el gargot controlat i per acabar el gargot amb nom.
  24. 24. Expressió i comunicació 27 L’expressió plàstica 1) Gargot no controlat En aquesta fase l’infant no té control visual de la seva mà, per la qual cosa pot estar mirant cap a un altre lloc o sortir dels límits del paper o suport. És un traç impulsiu i incontrolat. L’infant no intenta reflectir la realitat, es tracta simplement d’expressions graficomotores en què troba una ma- nera de donar sortida als seus impulsos. Són dibuixos sense sentit i desordenats, ja que els infants no arriben a con- Els primers traços trolar els seus moviments (vegeu la figura 1). Però són traços que permeten establir les bases del que més endavant serà el dibuix i l’escriptura infantil. Als divuit mesos la primera part del braç que es desenvolupa és l’espatlla, i més tard, cap als divuit mesos, l’infant aconsegueix Aquests primers gargots tenen diferents longituds, l’infant mou el braç doblegar el colze. A partir d’aquest moment de flexió-extensió de cap endavant i cap enrere. Agafa el llapis amb la mà tancada, ja que encara l’avantbraç, l’infant és capaç de realitzar els primers traços. no té prou destresa per fer-ho amb la punta dels dits. El primer moviment es produeix mitjançant l’acció de flexió-extensió del braç. Aquest gest produeix un gargot en forma de zig-zag amb una lleugera inclinació, atesa l’orientació que adquireix el braç durant aquest movi- ment. Més endavant, durant el procés de maduració motora, l’infant com- !! Trobareu les figures en color que bina el moviment del colze amb la rotació de l’espatlla i és capaç de fer un apareixen en l’apartat “Etapa del gargot” en la secció “Recursos de traç més circular o amb línies corbes. Finalment, s’afegeix el moviment de contingut” d’aquesta unitat flexió del canell que, sumat als altres moviments, permet fer un gargot en didàctica al web del crèdit. forma de tirabuixó. Figura 1. Gargot no controlat Gargot fet per un infant de 2 anys. 2) Gargot controlat Cap els dos anys i mig aproximadament s’inicia el control global en què primer l’ull segueix el moviment manual i després la mà obeeix l’ull. Per- què aquest moviment sigui possible és necessari que l’infant sigui capaç de frenar de manera voluntària el seu traç. Això ho pot fer amb una nova
  25. 25. Expressió i comunicació 28 L’expressió plàstica destresa manual, que és la flexió del polze. En aquest moment, l’infant pot fer traços més controlats i coordinats. Quan l’infant és capaç de conduir la seva mà cap on indica el seu ull és capaç de tancar les figures, primer les circulars i després les rectangulars (vegeu la figura 2 on s’aprecia un gargot controlat amb traços circulars). En aquests mo- ments comença a prendre consciència de la situació espacial, i l’ús del color és secundari ja que bàsicament el gargot s’entén com una activitat motora. Durant aquesta etapa l’infant de mica en mica és capaç de fer girs cap a la dreta o cap a l’esquerra, fer espirals, i sobretot, té capacitat de memoritzar figures i repetir-les. Això implica un gran salt en el desenvolupament psi- cològic i motor. Figura 2. Exemple de gargot controlat Gargot fet per un infant de tres anys. S’hi observen figures circulars. 3) Gargot amb nom Al voltant dels tres anys i mig l’infant comença a dibuixar de manera in- tencionada i posa nom als seus gargots. Així, podem observar que mentre dibuixen ens poden fer comentaris del tipus: “això és casa meva”, “aquest és el meu gat” (en la figura 3 es pot veure un gargot amb nom, es tracta d’una tortuga). Els traços són molt similars als de l’etapa del gargot controlat, però el que Canvi d’actitud hi ha és sobretot un canvi d’actitud. Aquest canvi implica la unió entre Els elements que permeten el dues formes d’expressió: la gràfica i la verbal. ! canvi d’actitud del gargot amb nom són: La forma: es dibuixen línies És important en aquesta fase no forçar l’infant, ni donar-li la versió adulta rectes i també cercles. del gargot, sinó que hem d’esperar que espontàniament siguin ells que po- La proporció: hi ha objectes més grans i altres de més petits. sin nom als seus dibuixos. ! El nombre: possibilita la descripció de conjunts, de coses o de persones. En aquesta fase es comença a utilitzar el color intencionadament, malgrat L’espai gràfic: és la zona definida i limitada pels límits del paper. que no hi hagi relació entre l’objecte dibuixat i el color escollit.
  26. 26. Expressió i comunicació 29 L’expressió plàstica Figura 3. Exemple de gargot amb nom Gargot fet per un infant de tres anys i mig. És una tortuga. 2.1.2. Etapa preesquemàtica (de 4 a 6 anys) Al voltant dels quatre anys l’infant aconsegueix moure el canell i el polze amb força autonomia. Això li permetrà fer dibuixos que esdevindran for- mes gràfiques que representaran figures reals o de ficció. En aquesta fase nens i nenes dibuixen formes relacionades amb l’entorn i les seves representacions comencen a ser identificades per l’adult. Els primers dibuixos evolucionen al llarg dels quatre, cinc i sis anys, edats que impliquen aquesta etapa preesquemàtica on el tret més important és l’aparició de la figura. Les figures neixen d’un perfeccionament de les formes i d’un millor sentit estètic. És una etapa en què es poden observar grans salts qualitatius pel que fa a la figura humana i els objectes. Un dels temes preferits és la figura humana, anomenada també capgros- sos, atesa la grandària del cap (vegeu les figures 4, 5 i 6). Amb el pas del temps la figura humana es va enriquint amb més detalls, com els bra- ços,les mans, les orelles, el cabell, els peus, etc. ! Figura 4. Exemple de capgròs Figura 5. Capgrossos Capgròs fet per un infant de quatre anys. S’hi observa Fets per un nen de quatre anys i mig. S’hi observa com s’inicia el dibuix de la cara i els peus. ja el cos amb braços, cames i cabells.
  27. 27. Expressió i comunicació 30 L’expressió plàstica En la figura 4 podem veure com no hi ha extremitats, però sí que hi ha ca- Figura 6. Autoretrat mes i peus. Les cames estan representades amb dues línies. I també es veu la cara amb ulls, nas i boca. En la figura 5 veiem els capgrossos amb extremitats i mans pintades d’un color diferent. Fins i tot es veu el detall del melic en les dues figures. Tam- bé es veu que les dues figures tenen cabells. En la figura 6 es pot observar que la figura ja comença a tenir dimensions més reals entre el cap, el tronc, les extremitats, les cames i els peus. Arriba un moment que l’infant intenta representar el moviment. A la figu- ra 7, els braços de la figura agafen una pilota i les cames estan separades Dibuix fet per un nen de cinc anys. S’hi observa l’ús del color i la separació de tronc i extremitats. com si estigués corrent). Figura 7. Inici de representació del moviment El cos i el moviment El moviment del cos és una de les coses més difícils de plasmar sobre el paper. Per iniciar aquesta representació treballem a partir de l’observació amb un mirall. Situem l’infant al davant del mirall i li demanem que faci moviments i els observi. Posteriorment, es pot fer una sessió de motricitat amb l’objectiu que els infants percebin el moviment que fan i les parts del cos que mouen. Finalment, es Dibuix d’un nen de quatre anys. S’hi observa l’intent de poden observar fotografies que representar el moviment. mostrin el moviment. És evident que un infant de quatre anys sap més del seu cos del que ma- nifesta en el dibuix. Això vol dir que els dibuixos són essencialment un llenguatge icònic amb més dificultats d’adquisició i evolució que el llen- guatge verbal. En aquesta etapa l’infant comença a distribuir l’espai en funció de la im- portància que doni als objectes representats. I un tret que es repeteix és que tant les persones com els objectes floten. Els colors escollits no es corresponen amb la realitat, sinó que els tria en funció del gust personal o simplement dels que tingui més a mà. Dins la figura humana, el cap i el rostre són la part del cos que defineixen la persona. En aquesta etapa l’infant dibuixa els ulls, el nas i la boca com a ele- ments principals. Les orelles, en canvi, són més difícils de veure en les repre- sentacions, ja que prefereixen dibuixar el cabell i per tant queden tapades. No obstant això hi ha nenes que sí dibuixen les orelles quan volen dibuixar una figura femenina amb arracades. I el mateix passa amb les pestanyes. Es
  28. 28. Expressió i comunicació 31 L’expressió plàstica pot observar que en els dibuixos fets per nenes hi solen haver pestanyes, se- gurament a causa de l’observació que fan de les mares quan es maquillen. Coneixement intuïtiu La figura humana expressa el coneixement intuïtiu que l’infant té de les principals qualitats gràfiques del cos, com són la simetria, la verticalitat i la frontalitat. La simetria apareix ràpidament, ja que si dibuixa un braç també ha de fer l’altre, o una orella, o els ulls. A més, és possible que dibuixi els dos elements molt similars. A mesura que avancen en la representació, nens i nenes comencen a utilit- zar el suport gràfic com un marc a través del qual es veu la realitat. D’aquesta manera, dibuixen les figures verticalment respecte al marge inferior del paper. Finalment, l’infant representa la figura hu- mana frontalment. No són habituals els dibuixos de perfil. A l’edat de cinc anys els infants comencen a dibuixar la figura dividida en dues parts: el tronc i les cames. També es pot observar que a la part del tronc dibuixen un jersei i a les cames fan uns pantalons o una faldilla. A les figures 8 i 9 hi veiem: un nen amb pantalons i jersei i una princesa amb vestit. El nen té perfectament diferenciat el tronc, les extremitats, les cames i els peus. També l’ús del color és més ric, ja que cada part està pintada d’un color diferent. En el dibuix de la princesa s’observa el vestit amb els detalls de les estre- lles i el barret. L’infant ha escollit el color rosa per al vestit i el groc per al detall de les estrelles, fet que ha repetit en el barret. Figura 8. Nen Figura 9. Princesa Dibuix fet per un infant de cinc anys Dibuix fet per un infant de cinc anys Els braços són lineals i rectangulars a partir dels cinc anys. S’afegeixen un cop han dibuixat el tronc. Als extrems apareixen les mans en forma de cercle. El dibuix dels peus és un element que presenta dificultats. Se solen repre- sentar amb cercles o formes ovalades. Si la figura està dreta, els peus es fan oberts o cap a un dels costats. En aquesta etapa no solen aparèixer fi- gures de perfil. En aquest període, la figura humana és el tema preferit per a l’infant a l’hora de dibuixar. Aquest fet és força lògic, ja que la família és molt pre-
  29. 29. Expressió i comunicació 32 L’expressió plàstica sent, és el món que l’envolta (vegeu la figura 10 on es mostra un exemple de dibuix de la família). ! Figura 10. La meva família Dibuix de la família Hi ha molts autors que a partir del dibuix de la família analitzen elements com la disposició dels membres, l’alçada, l’ús del color, la disposició del mateix infant que dibuixa, si se situen en una línia horitzontal o els personatges floten, etc. D’aquesta manera, el dibuix pot aportar dades interessant sobre un infant. Dibuix fet per un infant de cinc anys. En la figura 10 es pot observar que l’infant ja és capaç de dibuixar amb trets diferenciadors cadascun dels membres de la seva família. En aquest cas, es veu com s’utilitza el color per diferenciar les parts del cos i les di- ferents peces de roba. Un fet típic dels dibuixos sobre la família és situar cada membre en un lloc determinat i al centre l’autor del dibuix. A més de la figura humana també es poden destacar altres temes reitera- tius dins l’etapa preesquemàtica: el sol, la casa, els animals, les plantes i el transport. En molts dibuixos els infants reiteren elements que amb el temps es van perfeccionant. 1) El sol. En les produccions gràfiques infantils el sol apareix amb caràcter animis- Animisme infantil ta. Per això es pot observar que li dibuixen ulls, nas i boca de la mateixa manera que si fos una persona. L’animisme infantil és creure que tot objecte o tot fenomen de la natura té vida, intenció i Al principi de l’etapa, el sol es fa amb una rodona i els rajos amb línies sim- consciència. Segons Piaget, l’infant no distingeix el món ples que surten de la rodona. A mesura que l’infant es va fent gran conti- psíquic del físic. Per a ells tot el que els envolta té vida, encara nua dibuixant el sol i fins i tot li dibuixa la cara, però d’una manera que sigui un objecte immòbil. intencionada (vegeu les figures 11 i 12). Figura 11. Exemple d’animisme Figura 12. El sol !! Trobareu més informació sobre l’animisme infantil en la secció “Annexos” d’aquesta unitat al web del crèdit. Dibuix d’un sol amb ulleres de sol, nas i somriure, fet per Dibuix d’un nen de tres anys i mig una nena de cinc anys

×