• Save
Avantguardes
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Like this? Share it with your network

Share

Avantguardes

  • 2,235 views
Uploaded on

Les avantguardes

Les avantguardes

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
No Downloads

Views

Total Views
2,235
On Slideshare
1,721
From Embeds
514
Number of Embeds
9

Actions

Shares
Downloads
0
Comments
0
Likes
2

Embeds 514

http://eso4sadako.wordpress.com 452
http://martaaprovamliteuniversal.blogspot.com.es 26
http://www.blogger.com 11
http://eso4promosadako1998.wordpress.com 10
http://www.slideshare.net 6
http://www.google.es 3
http://martaaprovamliteuniversal.blogspot.com 2
http://joanaespinosa.wikispaces.com 2
https://eso4sadako.wordpress.com 2

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. ESCOLA SADAKO Departament de Llengües
  • 2. [CONSULTAR ELS MANIFESTOS AVANTGUARDISTES]
  • 3. Marcel Duchamp Salvador Dalí Man Ray
  • 4.  
  • 5. Fountain, R.Mutt (Marcel Duchamp)
  • 6. L.H.O.O.Q., Marcel Duchamp
  • 7. FUTURISME
  • 8. Manifest Futurista
  • 9.
    • FUTURISME
    • El Futurisme és el primer moviment d'avantguarda que apareix. És d’origen italià, igual que el seu creador, Filippo Tommaso Marinetti (1876-1944).
    • Seguint el seu propi Manifest Futurista   (1909), podem analitzar alguna de les seves bases:
    • Rebutgen en bloc el passat i admiren la modernitat.
    • Els seus temes principals són les màquines, les fàbriques, els aeroplans, les locomotores, tot el que representa novetat i avenç tecnològic; la velocitat i el moviment de la societat moderna i la guerra.
    • Però allò que més va gaudir del seu interès va ser la figura humana i la ciutat. Aquesta es convertí en font inesgotable d'inspiració, sobretot la ciutat en procés de construcció i de transformació, però també en la seva pròpia activitat: l'anar i venir dels vianants pels carrers, el trànsit dels cotxes.
  • 10. Disseny d’un edifici futurista d’Antonio Sant’Elia
  • 11. Giacomo Balla, Corretja de gos en moviment El gest que poguem representar en un quadre no serà altra cosa que un moment fix en el dinamisme universal. A causa de la persistència de la retina, els objectes en moviment es multipliquen a si mateix. D’aquesta manera, un cavall en moviment no té quatre potes sinó vint. Umberto Boccioni
  • 12. Formes úniques de continuïtat en l’espai , Umberto Boccioni
  • 13.  
  • 14.  
  • 15.  
  • 16. CONTRA ELS POETES AMB MINÚSCULA (fragments) Primer manifest català futurista 1 Cerqueu arreu de la nostra península d'Ibèria -Catalunya, Castella, Galícia-Portugal, Andalusia, Euskadi- i enlloc no trobareu aquesta grossa empenta de nomenats Poetes com aquí entre nosaltres catalans. Separats com estem de la resta d'Espanya per la nostra cultura superior i cremant ens havem deixat dur per la mateixa empenta, i perquè ells no valien, havem també nosaltres prescindit de valer. Després de Maragall, Poeta ple de fe i de romanticisme, que és el que més escau a tot Poeta, no es troba a Catalunya un Poeta veritat i representatiu. -Quan la cosa bé vol dir que encara que es publiquen trenta o quaranta llibres de versos tots els anys, la majoria inèdits, joves apareguts de suara mateix, no per això es mou res entre nosaltres en un aspecte nou, ni sincer, ni valent. 2 Coneixem el poeta qui publica cada any un o un parell de llibres -proesa matemàtica encara que no ragi; coneixem el poeta qui a dotze anys ja escrivia com Bernat Metge ho feia, i avui ja no en parlem. Però no coneixem, fora d'aquests que hem dit cap Poeta veritat, ni modern del temps nostre, ni soldat cavaller, i a fe que ens fa una falta que s'acosta a l'angoixa. 3 Entre els pecats mortals que els teòlegs castiguen, hi falta aquest enorme que no mereix perdó i que és el convertir-se en homes pràctics: aquells bons cristians que es feren amb Jesús, no ho saberen mai ésser. -Aquests poetes nostres, s'han penyorat l'espasa pel bastó de passeig. La suor que acompanya a les comoditats els ha ablanit la lira. No sabríem entendre la petja del Poeta sinó en la dignitat que hi deixa segellada. Perquè com l'entendríem si no en una actitud de dignitat? Si tinguéssim Poeta, aquest seria, amics, un home independent. Potser, potser i tot, fins ni escriuria versos... Cada gest d'aquest home, cada mot d'aquest home seria com un vers. Signaria una ratlla, i aquesta sola ratlla podria no pertànyer a cap alexandrí, podria no sonar a les pobres orelles dels doblegats versaires a preu fet, però amb aquesta ratlla tindríem un Poema. 4 Recomanem encara aquell nostre treball que vàrem titular Concepte del Poeta. El Poeta d'avui és el Poeta d'avui i no el d'ahir. Per molt que se'ns repliqui que hi ha quelcom que espera ésser cantat tots els temps, l'estàtic clar de lluna malaltís, nosaltres preferim, sense fugir d'això si ens és indispensable, cantar l'home ferreny qui es capbussa en les ones, a la platja o a alta mar, el que s'ha capbussat tota la vida i el que es capbussarà tota la vida. Homer, si va cantar els rems de la victòria, fou perquè en els seus temps per la força dels rems s'obtenien victòries; en Marinetti avui cantarà els cuirassats, els aeroplans frenètics i les boques de foc dels monstruosos canons. -Lliurarem Catalunya per la força dels rems? 5 Jo us invito, poetes, a que sigueu futurs, és a dir, immortals. A que canteu avui com el dia d'avui. Que no mideu els versos, ni els compteu amb els dits, ni els cobreu amb diners. Vivim sempre de nou. El demà és més bell sempre que el passat. I si voleu rimar, podeu rimar: però sigueu Poetes, Poetes amb majúscula: altius, valents, heroics i, sobretot, sincers. Joan Salvat Papasseit : "Contra els poetes amb minúscula", 1920.
  • 17.  
  • 18. SURREALISME
  • 19.  
  • 20. SURREALISME L'aglutinador del moviment surrealista va ser el poeta André Breton. En un principi el surrealisme és un moviment literari al qual posteriorment s’afegeixen els artistes plàstics. El surrealisme té els seus orígens en el moviment Dadà. Es pot considerar que el surrealisme té una influència enorme en tot l'art posterior i fins avui en dia. El surrealisme no és una manera de pintar, de dibuixar, no és un estil artístic. És molt fàcil reconèixer un quadre d'estil cubista, futurista o impressionista. El surrealisme és una actitud , una manera d'entendre la creació artística. És per això que cada artista del surrealisme té el seu propi estil. Alguns són molt figuratius, com Magritte i en canvi d'altres creen imatges amb molt poca iconicitat, com en el cas de Miró. El surrealisme es basa en considerar que cal destruir el poder repressiu de la raó . Els  surrealistes reclamen el valor màxim del somni i del desig. Reaccionen en contra del que consideren formes repressives de la lògica i de la moral social, i també contra la tradició cultural burgesa. El surrealisme és una manera nova de entendre i percebre la realitat. Els estats d’inconsciència i d’absència del control de la raó són considerats els òptims per a la creació. En aquests plantejaments es reconeix la influència rebuda de la psicoanàlisi de S. Freud i les seves teories sobre l’inconscient i el somni. L’any 1924 A. Breton publica Manifeste du surrealisme  on s’exposen les característiques principals del moviment: actitud antirealista, negació del real com a matèria per a fer art. L’escriptura automàtica és una de les tècniques favorites dels surrealistes. La consciència és considerada una barrera que només es pot saltar en els períodes de somni. Els somnis són una font inesgotable d'imatges i de significats fantàstics utilitzada pels surrealistes. Amb l'escriptura automàtica l’autor escriu deixant-se portar. Se situa en un estat més proper al somni que a la vetlla, deixa l’inconscient en llibertat i descobreix l’atzar que facilita estranyes relacions i figures insòlites.
  • 21.  
  • 22.
    • PEIX PERSEGUIT PER UN RAÏM, Salvador Dalí
    • Aquell peix i aquell raïm no eren res més que cosetes petites: eren, però, cosetes més rodones que totes i estaven quietes dalt dels indrets. Hi ha cosetes que són estels amb cua, i quan se les canvia de lloc ho deixen tot mullat.
    • Aquella coseta, que era un estel amb cua, estava dalt de la taula.
    • Hi ha cosetes planes; hi ha cosetes que s'aguanten amb una cama.
    • D'altres són un pèl, d'altres havien estat sal. El peix en qüestió havia estat petita sal; aquesta petita sal brillava i fou portada a Europa entre els pèls d'un arrissat abric d'esquimal, arreconat a la popa d'aquell yacht que tenia un nom d'illa.
    • Ara aquella petita sal era un peix, gràcies a un xec especialíssim.
    • A la platja hi ha vuit pedres: una de color de fetge, sis plenes de molsa; i una de molt llisa. Encara hi ha un suro mullat que s'asseca al sol; el suro té un forat rodó on fan niu les plomes.
    • Al costat del suro,una canyeta tendra, partida pel ventre, és posada dalt de la sorra. Tot plegat no és res més que un ràpid i veloç gotim de raím. Les pedres no eren sinó la seva dolçor; la pedra color de fetge, la dolçor envenenada; les altres cobertes de molsa,els sis darrers nous discs de fonògraf; el suro, el seu esquelet; les plomes, els grans; la canyeta tendra trencada pel ventre, les ales; i la pedra més llisa de totes, ¿em caldrà encara dir que es tracta del blues més dessagnat que em cantà l'altra tarda la meva amiga, posant els ulls guenyos, i arrufant el nasset com una petita bèstia?
    [text complet]
  • 23. [text del Manifest groc]
  • 24.  
  • 25.  
  • 26. El Bosco, El jardí de les delícies
  • 27. Salvador Dalí, El gran masturbador
  • 28. René Magritte, Golconda
  • 29. René Magritte, High René Magritte,
  • 30. Man Ray
  • 31. Man Ray
  • 32. René Magritte,
  • 33.  
  • 34. DADAISME
  • 35.  
  • 36. DADÀ Dadà és el moviment més radical de les avantguardes. Els artistes dadaistes no es proposaven crear una estètica nova sinó protestar contra els valors burgesos, alliberar l’instint, desconcertar i escandalitzar . La ruptura total dels valors provocada amb la guerra de 1914 va donar a aquesta avantguarda el pretext vàlid per a la seva aparició. L’art, per als dadaistes, no pot reflectir res perquè la realitat ja no existeix; Dadà és, essencialment, antiart, antiliteratura, anticultura. El Cabaret Voltaire de Zuric, a l’any 1916, era el lloc de reunió de molts dels artistes dadà, amb Tristan Tzara al capdavant. Allà feien reunions on es barregen diverses formes d’expressió provocatives i subversives. El dadaisme arribà a Paris l’any 1919 i trobà ressò entre escriptors com André Breton i Louis Aragon.
  • 37.
    • MANIFEST CANIBAL DADÀ de Francis Picabia
    • Esteu tots condemats; dempeus! Dempeus com ho faríeu per sentir la Marsellesa o Déu salvi al rei ....
    • Dada sol no fa olor; no és res, res, res. És com les vostres esperances, res; com el vostre paradís, res; com els vostres ídols, res; com els vostres polítics, res; com els vostres herois, res; com els vostres artistes, res; com les vostres religions, res. Xiuleu, crideu, trenqueu-me les dents, i què?
    • Encara us diré que sou uns retardats. En tres mesos, els meus amics i jo us vendrem els nostres quadres per pocs francs.
    • [Manifest llegit a la Soirée Dada, al Théatre de la Maison de l´Oeuvre, París, 12 de març de 1920,]
  • 38.  
  • 39. CUBISME
  • 40.  
  • 41.  
  • 42. Delaunay, Diferents visions de la Tour Eiffel Si fem una fotografia, les coses que es veuen en la còpia de paper són les que veiem des del visor de la càmera. Hi ha, per tant, un punt de vista i per tant només veiem el que podem veure des d'on estem situats. Tota una part dels objectes ens queda oculta. És un punt de vista fix i instantani. Els pintors cubistes volien trencar aquesta lògica òptica realista, per representar els objectes des de diferents punts de vista al mateix temps. D'aquesta manera creaven una imatge amb un aspecte fragmentat. Representaven objectes des d’un punt de vista en moviment (un mateix rostre de cara i de perfil) i amb duració en el temps (representant el model en diferents postures).
  • 43. Juan Gris, Natura morta amb guitarra i mandolina
  • 44. Duchamp, Nu baixant una escala (Nus clàssics; Goya i Velázquez)
  • 45. Picasso, Les senyoretes d’Avinyó
  • 46. Picasso, Guernika
  • 47.  
  • 48. EXPRESSIONISME
  • 49. EXPRESSIONISME L’expressionisme es va desenvolupar especialment a Alemanya i França entre 1905 i 1930. Els expressionistes alemanys  estaven en contra de l'art entès com a decoració i van buscar en l'art primitiu africà un estil oposat als convencionalismes de l'art burgès occidental, al militarisme  i la industrialització de l'Alemanya de principi de segle i especialment a la dramàtica situació social que viu després de la derrota de la I Guerra Mundial i que portarà en els anys 30 a l'ascens de les idees nazis.  L'expressionisme alemany, i el nòrdic en general, té un sentit dramàtic i de forta crítica social. Les formes tendeixen a la deformació i la distorsió, com en una caricatura cruel del dolor humà, del dolor provocat tant per la situació social com per les pròpies angoixes de l'existència. L'expressionisme manifesta una visió pessimista de la societat i alhora fa un elogi  de la follia, la mort i la desesperació. El noruec Edvard Munch, amb la pintura "El crit", es considerat l'iniciador d'aquest moviment.
  • 50. Edward Munch, El crit
  • 51.  
  • 52.
    • Tècniques Avantguardistes
  • 53.  
  • 54.  
  • 55.  
  • 56. L’escriptura automàtica és una de les tècniques favorites dels surrealistes. La consciència és considerada una barrera que només es pot saltar en els períodes de somni. Els somnis són una font inesgotable d'imatges i de significats fantàstics utilitzada pels surrealistes. Amb l'escriptura automàtica l’autor escriu deixant-se portar. Se situa en un estat més proper al somni que a la vetlla, deixa l’inconscient en llibertat i descobreix l’atzar que facilita estranyes relacions i figures insòlites.
  • 57. Collage
  • 58.  
  • 59. Imatges i textos extrets de:
    • http://commons.wikimedia.org/wiki/P%C3%A0gina_principal
    • http://www.xtec.es/~malons22/personal/manifestos.htm
    • http://ludovanguardia.blogspot.com/2005/11/ruptura-con-lo-clsico.html
    • http://www.xtec.es/~rballest/avantguardes.htm
    • http://www.xtec.es/~aribas4/literatura/avantguarda/propostes.htm
  • 60. MANIFEST DEL FUTURISME. Filippo Tommaso Marinetti 1. Volem cantar l'amor al perill, el costum a l'energia i a la temeritat. 2. El valor, l'audàcia, la rebel·lia, seran elements essencials de la nostr a poesia. 3. La literatura ha exaltat fins avui la immobilitat del pensament, l'extasi i la son. Nosaltres volem exaltar el moviment agressiu, l'insomni febril, la cursa, el salt mortal, la bufetada i el puny. 4. Nosaltres afirmem que la magnificència del món s'ha enriquit amb una bellesa nova: la bellesa de la velocitat. Un cotxe de carreres amb el seu capó adornat amb grans tubs semblants a serpents d'alè explosiu... un cotxe brogent, que sembla que corre sobre la metralla, és més bell que la Victòria de Somotràcia. 5. Nosaltres volem alabar l'home que s'agafa al volant, l'asta ideal del qual travessa la Terra, llançada a córrer, fins i tot pel circuit de la seva òrbita. 6. Cal que el poeta es prodigui, amb ardor, pompa i liberalitat, per tal d'augmentar l'entusiàstic fervor dels elements primordials. 7. No hi ha bellesa sinó en la lluita. Cap obra que no tingui un caràcter agressiu no pot ser una obra mestra. La poesia ha de ser concebuda com un assalt violent contra les forces ignotes, per reduir-les a postrar-se davant l'home. 8. Nosaltres estem sobre el promontori extrem dels segles...! Per què hem de mirar enrere, si volem traspassar les misterioses portes de l'Impossible? El Temps i l'Espai moriren ahir. Nosaltres ja vivim en l'absolut , perquè ja hem creat l'eterna velocitat omnipresent. 9. Nosaltres volem glorificar la guerra -única higiene del món-, el militarisme, el patriotisme, el gest destructor dels llibertaris , els bells ideals pels quals hom mor, i el menyspreu per la dona. 10. Nosaltres volem destruir els museus, les biblioteques, les acadèmies de tota mena, i combatre el moralisme, contra el feminisme i contra qualsevol vilesa oportunística o utilitària. 11. Nosaltres cantarem les grans multituds mogudes per la feina, pel plaer o per la revolta: cantarem les marees multicolors i polifòniques de les revolucions en les capitals modernes; cantarem el vibrant fervor nocturn dels arsenals i de les drassanes incendiades per violentes llunes elèctriques; les estacions golafres, devoradores de serpents que fumen;: les oficines penjades als núvols pels contorns fils dels seus fums; els ponts semblants a gimnastes gegants que salten els rius llampeguejants al sol amb resplendor de ganivets; els vaixells de vapor aventurers que flairen l'horitzó, les locomotores de pit ample, que trepitgen els rails com enormes cavalls d'acer embridats de tubs, i el vol relliscós dels aeroplans, l'hèlix dels quals xiscla al vent com una bandera i sembla i sembla que aplaudeixi com una boja entusiasta. 12. És des d'Itàlia que nosaltres llancem al món aquest nostre manifest de violència trasbalsadora i incendiària, amb el qual fundem avui el "Futurisme", perquè volem alliberar aquest país de la seva fètida gangrena de professors, d'arqueòlegs, de cicerons i d'antiquaris. 13. Ja durant massa temps Itàlia ha estat un mercat de drapaires. Nosaltres volem alliberar-la dels innombrables museus que la cobreixen tota de cementiris innombrables. "Le Figaro", 20 de febrer de 1909