• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Pessics d'història
 

Pessics d'història

on

  • 183 views

pessics d'història n. 2. Segon butlletí de la Universitat de Sant Climent

pessics d'història n. 2. Segon butlletí de la Universitat de Sant Climent

Statistics

Views

Total Views
183
Views on SlideShare
183
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Pessics d'història Pessics d'història Document Transcript

    • Butlletí n. 1 ESTIU 2011 Pere Quart i Sant Climent Tot just fa vint-i-cinc “...amb la poe- l’empenta d’aquells Con- anys que ens va deixar sia aprenem a prendre sells Populars que van Pere Quart, un poeta cada cop més conscièn- posar una forta petjada compromès amb el seu cia dels drets i els deures cultural al nostre poble i poble i amb la seva llen- que ens vinculen amb la que van engegar un pro- gua, com pocs en els comunitat ala que perta- grama d’activitats anuals temps durs que li va to- nyem. Aquesta conscièn- que molts enyorem, ... car viure. cia és necessària si vo- sobretot si veiem les lem que Catalunya esde- agendes culturals que L’any 1983, des dels PESSICS D’ HISTÒRIA vingui un dia una verita- avui en dia ens arriben a Consells Popular de Cul- ble democràcia. Us feli- casa, òrfenes i sense la tura de Sant Climent li cito, doncs, perquè des sensibilitat que ens feiaU N I V E R S I TAT D E S A N T C L I M E N T vam dedicar un petit del vostre poble aporteu posar la pell de gallina homenatge en l’edició al país allò que més ne- amb paraules com les de del Recull de Poesies de cessita en aquests mo- Pere Quart i Setmanes la 2a. Setmana Cultural ments crítics i decisius Culturals com les que que vam organitzar. El de la seva història. I omplien les nostres nits Poeta ens va rebre a casa també difoneu l’amor a d’abril dels vuitanta. seva i ens va fer un escrit llengua, una de les prin- de presentació del volum cipals característiques de poesia, en el que resu- que determinen una Na- mia la seva manera de ció”. fer, la seva gran estima pel país i expressava la Era l’any 1983 que rebí- seva decepció per no em aquestes paraules del poder-nos acompanyar poeta, però encara tro- en la vetllada per la seva bem a faltar veus críti- “salut insegura” (en pa- ques, compromeses i raules seves) senzilles com les seves. I també trobem a faltar Pere Quart ens escrivia: Editorial El Consell de la Univer- afectaven al poble. de dotzenes de generaci- sitat de Sant Climent el ons en el paisatge de les formaven els caps de Volem recuperar el seu nostre muntanyes , que casa de la població i es nom per a recordar tenen escrit en els seus reunia al costat de la aquest esperit participa- marges la lluita diària porta de lesglésia i del tiu davant de les preocu- per a la vida dels nostres cementiri. pacions i qüestions de avantpassats. les que depenia la vida La Universitat estava pública i el futur de Sant En “pessics” dolços i presidida pel batlle i el Climent. breus intentarem recor- rector hi actuava de no- dar la nostra gent, el seu tari, i en la seva assem- Recobrant la seva me- pas pels nostres carrers i blea es decidia sobre els mòria se’ns fa present el la seva vinculació amb la afers més importants que pas del temps i el treball història del nostre país.
    • El Llibre de la baronia d’EramprunyàEl passat dia 14 de juliol va tenir lloc El Llibre a princi-a Gavà la presentació de “El llibre de pis del segle XXla Baronia d’Eramprunyà”. El volum va ser consultatque ara podem consultar i que ha estat per historiadorseditat per Pagès editors, és la trans- com Francesc decripció de l’antic Llibre de la Baronia Bofarull i en elsque en el segle XIV va iniciar Jaume anys seixanta perMarc, per a testimoniar els seus drets historiadors localssobre el patrimoni de la Baronia. com Josep Soler Vidal de Gavà iLa reproducció documental ha anat a Josep Eixarch decàrrec de les historiadores Elena Can- Viladecans i es donava per perdut en i que servien per localitzar en el texttarell, Mireia Comas i Carme Munta- els anys vuitanta. En ell es recullen, els paràgraf més importants , aquestaner, del Departament de Paleografia i en mig de capbreus i censals i home- il·lustració és l’única que apareix en totHistòria Medieval de la Universitat de natges, des de còpies d’alguns docu- el volum.Barcelona. ments anteriors a la compra de la pro-Les autores d’aquest treball van arri- pietat del castell i les seves possessi-bar al manuscrit gràcies a la interme- ons al rei Jaume II per part de la famí-diació del doctor Prim Bertran amb el lia Marc, o els fets de la Guerra Civilseu actual propietari, hereu de la famí- catalana del segle XV, o la descripciólia Girona que en el segle XIX va de la investidura com a cavaller decomprar el castell d’Eramprunyà i tots Jaume Marc.els seus drets. Es especialment recomanable veureA part de les col·leccions institucio- la il·lustració en que Eimeric de Cunitnals i de algunes eclesiàstiques , presta homenatge i fidelitat a Jaumeaquesta obra constitueix un dels diplo- Marc, en la casa que el senyor d’Er-maris més importants del nostre país amprunyà té a Sant Climent (foto dedes dels darrers segles de l’edat mitja- la dreta). A part d’alguns dibuixosna. que adornen els marges del manuscritRacons de Sant Climent Encara podem veure aquest antic prou aigua per la riera. molí, en el carreró que hi al costat de cal Bieló, al carrer Rafael de Ca- A l’altre costat de la riera hi havia sanova. un altre molí força més alt, que pro- porcionava l’aigua a la torre de ca És un molí de pou que s’utilitzava l’Esquerrà. per a extreure aigua i per a regar l’hort de cal Metge. En el pla d’urbanització de la zona de “el Molí” (que li deu el nom!), Al costat, a l’hort de cal Bieló, hi està previst la seva restauració i havia un altre pou amb un safareig conservació en el passeig que es que utilitzaven moltes veïnes per a mantindrà per darrera dels edificis i anar a rentar roba quan no baixava paral·lel a la carretera de Sant Boi.Página 2 PESSI CS D’ HI STÒ RI A
    • Terra d’acollidaEn el segle XVI, l’arribada d’immi- huja diu que els pagesos d’Eram- En el llibres de testaments de l’Arxiugrants a les nostres terres va ajudar a prunyà els llogaren terres i cases , Parroquial de Sant Climent trobem laque la despoblació del país provocada “imposant unes quotes superiors a les presència d’un francès l’any 1488 iper la pesta i la crisi medieval, no fos que ells pagaven a la baronia”, així set més abans de 1560; en la dècadasuperior. Els primers en arribar a s’obtenien uns beneficis monetaris, i a posterior són onze els immigrants queaquesta zona procedien del Bearn i la més, s’incrementava la producció, fan testament a la nostra parròquia iGascunya, i en el fogatge de 1516 els amb la possibilitat d’amagar-ne una des de 1570 fins a finals de segle XVIpodem quantificar entorn d’un 10 % part al senyor” . són vint-i-un els que ho fan.del total de la població. La majoria Alguns d’ells s’establiren en terres Molts dels seus descendents encarad’immigrants eren homes joves, que es llogades i d’altres feien de mosso en porten els cognoms que avui en diallogaven com a mossos per a treballar algun mas. Aquesta darrera opció és són tan climentons com Marieges,en les feines més dures a la terra i re- la utilitzarien algunes vídues que hi Cases, Vila, Font, Soler, Serra, ...presentaven una entrada de força de trobaren l’oportunitat de tenir un ajuttreball barata i amb un potencial enor- ... perquè, en el fons, tots som immi- masculí per poder fer front a les feinesme, que va contribuir en gran manera grants!. més dures del mas.al redreç del camp català. Dolors Sana-Sabieu què ...… en el segle XVII s’havien tracte de lloguer que que eren un fet habitual iallotjat tropes a Sant Climent? signen Joana , vídua de que tant els amos com “ … que si per allotjament Sebastià Fulquet i Pons els llogaters volien des-Tot el segle XVII està marcat per les Guell, per dues cam- de soldats feien, ninguna lliurar-se d’aquestesguerres constant que Catalunya té bres i la meitat del taxa vinguí a càrrec del càrregues.amb França i amb Castella. Aquesta terrat duna casa del llogater…”situació obliga a alguns climentons a carrer Nou de Santallotjar les tropes que es desplacen i Climent. 1642, 16 d’octubre. Venda de dues cambressaquegen pel nostre País. que fan Joana Folquet, vídua, i el seu fill a Que en contractes privats es detalles- Pons Guell,Així ho podem comprovar en el con- sin punts com aquest, ens fan veureA la recerca de fites!Des de la passada primavera diversos cia. 1990-2000, estava situada al pàrquingequips estan treballant en els termes de de davant del restaurant "Can Xi-la Baronia d’Eramprunyà a la recerca de En el cas de Sant Climent, encara podem xol" (Casafites limítrofes entre les seves poblaci- trobar algunes fites que marquen el límit i Gran delons. en les que es pot llegir perfectament Bori, Sant “Viladecans”, en el costat que li corres-Aquest treball s’està portant a terme a Boi de pon.partir d’una proposta que es va llençar Llobregat).des de l’organització la IV Trobada de En aquesta fotografia podem veure l’anti- ActualmentCentres d’Estudi de la baronia d’Eramp- ga fita del Montbaig, un trifini dels termes està enrunyà i pretén localitzar, datar i marcar municipals de Viladecans i Sant Climent paradorles fites que resten en peu per elaborar- de Llobregat, amb lantiga "Quadra" juris- descone-ne un registre i preservar-les. diccional del Benviure. gut. Fotografia: Pere Martí (EPR), cedides a (més fotogra-Aquestes petites marques que trobem J.M. Cervelló, per la seva filla Immacula- fies i mésper tot el territori esdevenien transcen- da . informació adentals per a marcar cada municipi , per h t t p : / /establir els seus límits i eren utilitzades Quan van ser feta aquesta fotografia, més universitatdesantcliment.blogspot.com/ )en múltiples documents com a referèn- o menys a començament de la dècadaButll etí n. 1 Página 3
    • 1780: Els pagesos de Sant Climent no volen pagar per amarar cànem a la Murtra UNI VE R SIT AT DE SA N T CL IM E NT “Certificam nosaltres los baix firmants, com no volem pagar ninguna contribució com lo que demanen, de amarar cànem a lEstany de la Mur- tra, ni daltres contribucions que ens volem atenyer, per lo que diu la Sant Climent: un Sentiment! Concòrdia feta entre lo Poble de Bila de Cans y dit Poble de St. Climent, a m b p re s è n c ia d e l s e n y o r B a r ó d e d i t s P o b l e s . I expresant la concòrdia, que no pugia lo Poble de Bila de Cans, ni lo senyor Baró, imposar-nos ninguna contribució sobre dit Poble de St. Cli-http://universitatdesantcliment.blogspot.com/ ment, per cap concepte i volem los infraescrits atenir los Pactes que ex- p r e s s a l a C o n c ò r d i a . Correu electrònic: Sant Climent, agost als 15, de 1780. universitatdesantcliment@gmail.com (signen la carta 70 pagesos de Sant Climent)La guerra de Successió arriba a Eramprunyà i Sant ClimentDesprés d’anys de guerra per la Succes- de la noche del mismo dia, aumen- el setge a Barcelona i, en aquest cas,sió del tron hispànic, el juny de l’any tando el Destacamento de 500 in- infligeixen un bon correctiu a les tro-1713 es ratifiquen en el Conveni de l’H- fantes y 300 caballos sorprendie- pes invasores a les nostres muntanyes.ospitalet els tractats d’Utrech entre els ron a los voluntarios y paysanos, ycaps dels exèrcits austríac i hispanofran- Diverses batalles més es produeixen a forzando una casa del Lugar, to-cès. Aquest conveni cedeix tots els ter- la baronia d’Eramprunyà abans de la maron 22 prisioneros, y los demas,ritoris catalans a Felip V. Tot i aquesta caiguda de la capital el setembre de con la oscuridad de la noche logra-signatura, les corts Catalanes decideixen 1714, amb finals ben diferents per als ron el librarse; retiraronse a Sant interessos catalans: si el maig de 1714prosseguir la lluita per a la llibertat. Climent, unióseles un número de els voluntaris catalans van forçar deCatalunya és ocupada per tropes hispa- paysanos y dos compañias de fusi- nou a la retirada de les companyiesnofranceses i la manca d’un exèrcit pro- leros; el mismo Destacamento fue a franceses cap a l’altra riba del Llobre-pi fa que la resistència només s’organitzi atacarles, encendiendose entre los gat des de Castelldefels, pocs diesa Barcelona. Per tot el país es comencen dos partidos un obstinado combate més tard, voluntaris gavanencs refu-a vulnerar les lleis pròpies, i apareixen porque por instantes se les junta- giats a l’ermita de Bruguers “forennoves imposicions econòmiques, que ban paysanos naltratados y refu- trets del temple a empentes i culata-fan que el poble prengui partit per les giados de la tropas, estas fueron des i posats en fila al davant de lainstitucions nacionals i planti cara als precissadas a retirarse, porque el capella moriren a trets d’armes deinvasors en molts llocs. terreno favorecia a los paysanos y foc ...” . la cavalleria no podia obrar; losI així passa a la baronia d’Eramprunyà Com diu Josep Campmany a “La Paysanos los siguieron en tantoen diversos enfrontaments entre page- guerra de Successió a Gavà i Eram- que duró lo fragosos de los montes.sos i tropes invasores. Un d’aquests prunyà !700-1720)” (1) Eramprunyà Perdieron los voluntarios paysanoscombats es produeix a Sant Climent el mai caigué en mans borbòniques idia 16 d’agost de 1713 i l’explica així y fusileros 45 hombres y algunos durant el setge de Barcelona era unFrancesc de Castellví en el manuscrit heridos. Las dos coronas, 186 mu- dels llocs des d’on es podrien enviar“Narraciones Históricas desde el año ertos o heridos, porque los Paysa- reforçoa i aliments a la ciutat assetja-1700 hasta el año 1725”: nos desde lo fragosos, practicos en da. la punteria, hacian grandes estra-“300 cavallos y 60 fusileros manda- gos” (1) Podeu trobar l’article complet ados por el coronel Falcó, atacaron los Els pagesos, els paysanos de la narra- http://84.88.10.30/index.php/Materials/voluntarios y paysanos que se retira- article/view/200962/268484ron a Vila de Cans y Gabà, y a las 12 ció, prenen clar partit al costat de les institucions catalanes que resisteixen