Formació De La Classe Obrera

1,039 views
917 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,039
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
45
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Formació De La Classe Obrera

  1. 1.   La formació de la classe obrera  Història – 4t d’ESO  Il Quarto Stato, GIUSEPPE PELLIZZA DA VOLPEDO  (1901) 
  2. 2. La societat de classes  La condició obrera  la burgesia  el proletariat  relacions   la condició de vida   d’explotació  i de treball  vivenda burgesa barri obrer obrers a la mina i a la fàbrica
  3. 3. El moviment obrer  Associació d’ es4badors  La Carta del Poble  primers  ludisme  primeres associacions  carKsme  primera sindicats  meitat segle XIX prohibició d’associacions obreres  socialisme utòpic  Robert   Charles   Owen  Fourier 
  4. 4. El moviment obrer  K. Marx  F. Engels  M. Bakunin  Segona Revolució 1848, París  marxisme  anarquisme  meitat segle El Manifest Comunista  Internacionals Obreres  Comuna de París  sindicats   XIX 1871  nacionals 
  5. 5.   Tal  i  com  hem  estudiat,  l’eliminació  de  l’AnKc  Règim  no  va  suposar  una  millora  de  la  situació  de  les  classes  socials  més  desafavorides.    Amb la restricció del dret de vot per la implantació del sufragi  censatari,  els  parlaments  quedaren  com  insKtucions  de  representació  dels  interessos  la  nova  classe  hegemònica:  la  burgesia.     Així doncs, les lleis no van portar la igualtat social sinó que van  afavori els interessos de la burgesia i l’aristocràcia en el poder. 
  6. 6. Condicions de partida del moviment obrer  La SOCIETAT INDUSTRIAL  (societat de classes)  REVOLUCIÓ  INDUSTRIAL  incrementa  empitjora  Desigualtats socials i   econòmiques  CONDICIONS  LABORALS  genera  CONFLICTIVITAT  Marginació políKca de  SOCIAL  les classes populars  incrementa 
  7. 7. La nova societat de classes  ANTIGA   BURGESIA  PROLETARIAT  PAGESIA  ARISTOCRÀCIA  •  stan obligats a vendre  E ‐  ontrolen el poder políKc i  C La seva força de treball  econòmic i són els propietaris  A canvi d’un salari.  Van conKnuar lligats  dels mitjans de producció.  a la tradició del camp  •  ondicions de vida  C tot i que el sistema  ‐  ón una classe heterogènia:  S Miserables  capitalista els acabà  • Alta burgesia    converKnt en   • Mitjana burgesia    •  oblació urbana (prop  P ASSALARIATS DEL CAMP  • PeKta burgesia       de les fàbriques) 
  8. 8. Les organitzacions obreres    El  moviment  obrer  fou  la  resposta  de  la  classe  treballadora a la situació creada per la industrialització i  el capitalisme.    Els governs reaccionaren a les   demandes de millora de  les  primeres  organitzacions  obreres  amb  la  repressió  i  amb lleis que les prohibien.  COM PODIEN CANVIAR, DONCS, LA SITUACIÓ?    Mitjançant el llarg procés de lluita, els obrers adquiriran  consciència  col.lecKva  de  pertanyença  a  una  mateixa  classe amb interessos comuns. 
  9. 9. EL LUDISME: La revolta contra les màquines    Moviment  protagonitzat  per  Les  accions  segueixen  la  tradició  de  artesans,  obrers  i  camperols  en  lluita popular:  contra  de  la  introducció  de  maquinària    xterioritzen  E les  protestes  destruint  Cronologia:  s’inicia  a  finals  del  maquinària.  segle  XVIII  a  Anglaterra.  S’extén    ls escrits i l’atac a les màquines com a  E posteriorment  a  altres  països,  al  mesura per pressionar els patrons  compàs de la industrialització.     CAUSA: defensa de l’ofici i del salari, temor a la pèrdua del  treball i de rebre salaris menors    REACCIÓ DELS GOVERNS: repressió i pena de mort ja que  consideraven  la  destrucció  de  màquines  i  fàbriques  un  atemptat a la propietat privada               
  10. 10. TEXT HISTÒRIC: Escrit dels ludites  “Senyor:  se  m’ha  informat  que  vostè  és  propietari  d’unes  quantes  d’aquelles  detestables  màquines  esquiladores.  Sàpiga  que  si  no  són  reKrades  al  final  de  la  setmana  entrant,  encarregaré  a  un  dels  meus  llocKnents  que  la  destrueixi.  I  si  vostè  té  l’audàcia  de  disparar  contra  qualsevol dels meus homes, ells tenen ordres d’assassinar‐ lo a vostè i d’incendiar la casa.”  Signat: Ned Ludd, general de l’exèrcit dels jusKciers  (1812) 
  11. 11. Les associacions de socors i d’ajuda mútua    Origen: neixen de la solidaritat  •  L a  fi n a l i tat  s e rà  p e r m et re  l a  i  la  cooperació  (ajuda  mútua)  supervivència  en  situacions  de  no  entre  treballadors  a  principis  treball  del segle XIX  •  Com?  Auxiliant  els  associats  i  les  seves  famílies  en  cas  d’accident,    Reprodueixen  el  sistema  malalKa o mort  g r e m i a l :  g e r m a n d a t s  i  •  L’ajuda  era  sufragada  amb  les  quotes  confraries  entre  persones  del  dels membres    mateix ofici i especialitat  PROCÉS…     … Similar en tots els països occidentals    … De ser associacions circumstancials passaran a ser permanents i  seràn l’origen dels sindicats. 
  12. 12. Les TRADE UNIONS  L’any 1824 a Anglaterra els obrers  aconseguiren que s’anul∙lessin les lleis que  prohibien les associacions obreres  Això permeté la formació de  cooperaYves i sindicats d’ofici  TRADE UNIONS  Primer es van organitzar per oficis i especialitat, i posteriorment,  van esdevenir un sindicat nacional als anys ‘30. 
  13. 13. PROCÉS DEL SINDICALISME OBRER  Els sindicats d’oficis circums‐ PAÏSOS ‐ CRONOLOGIA  tancials esdevingueren    Gran Bretanya: Trade Unions  permanents amb la formació  Congress (TUC) 1868  dels sindicats a nivell estatal    França:  ConfedéraKon Générale  durant la segona meitat del  du Travaill (CGT) 1895  segle XIX    Estats Units:  American FederaKon  of Labor (AFL) 1886    Alemanya  Associació General de  Treballadors Alemanys (1863)    OBJECTIUS: aconseguir la millora de les condicions de vida i de  treball amb accions de lluita per la jornada laboral de vuit hores, etc.    El Primer de Maig des de 1890 es converKrà en dia de lluita obrera  internacional en record dels màrKrs de Chicago 
  14. 14. El CARTISME    Origen: Elaboració Carta del Poble el 1838  dirigida al Parlament  britànic i promoguda per l’Associació de Treballadors de Londres    Aquesta carta és la que donarà nom al moviment carYsta    Es dirigiren fins a tres cartes (1838, 1842, 1848), totes desateses    OBJECTIUS POLÍTICS:     La reforma electoral i la democraYtzació són l’única manera de garanKr  la parKcipació dels obrers en l’elaboració de lleis per aconseguir millorar les  seves condicions de vida 
  15. 15. MíKng carKsta a Kennington el 10 d’abril de 1848  
  16. 16. Les peticions dels cartistes  ELS SIS PUNTS:  • Sufragi universal: dret de vot per als    homes majors de 20 anys  • Formar part del Parlament sense    necessitat de ser propietari  Protagonistes  • Vot secret     Fou un ampli moviment de  • Igualtat representaKva territori/   masses de treballadors:  població  U n  m i l i ó  d e  fi r m e s  • Renovació anual del Parlament per    recolzaren  la  1a  peKció  el  evitar la corrupció  1839 i gairebé tres milions el  • Sou per als parlamentaris i dedicació    1842.  exclusiva a l’acKvitat parlamentària 
  17. 17. TEXT HISTÒRIC: Carta amb les peticions  “Demanem que en l’elaboració de les lleis pugui ser escoltada la veu de tots.  Cumplim  amb els deures d’homes lliures;   volem, doncs, tenir drets. És per això que sol.licitem  el  sufragi  universal.  Aquest  sufragi,  per  a  estar  lliure  de  la  corrupció  dels  rics  i  de  la  violència dels poderosos, ha de ser secret. (…) Les eleccions freqüents són essencials:  sol.licitem  parlaments  anuals.  Demanem  que  per  formar  part  del  Parlament,  l’únic  requisit sigui l’aprovació dels electors i que tots els diputats siguin remunerats a càrrec  del tresor públic per compensar el temps dedicat al servei de la nació.”        PeKció dels carKstes de Birmingham, 1838 
  18. 18. TEXT HISTÒRIC: Cartisme  El 1838, Stephers, un dirigent carKsta, es dirigia així a 200.000  seguidors:      “El carKsme, amics meus, no és un problema políKc, segons el  qual es tractaria d’aconseguir el dret al vot, etc.; sinó que el  carKsme és una qüesKó de forquilla i ganivet, és a dir, la Carta  significa una bona vivenda, bon menjar i beguda, un bon  passar i una jornada de treball breu” 
  19. 19. ELS FONAMENTS IDEOLÒGICS DEL   MOVIMENT  OBRER  EL SOCIALISME EL MARXISME L’ ANARQUISME UTÒPIC
  20. 20. EL SOCIALISME UTÒPIC   Les primeres reflexions crítiques amb el capitalisme    Formen un grup de pensadors heterogeni, encara que  tenen trets comuns    Ideen projectes dedicats a crear la societat ideal, amb  relacions entre els homes en pau i harmonia, on no hi  haurà explotació    A aquesta societat ideal s’hi arribava per la voluntat dels  homes i de manera pacífica    Denuncien la injusta societat industrial (la desigualtat) però  no n’analitzen les causes  
  21. 21. Saint-Simon Robert Owen Falansteris Proudhon Charles Fourier
  22. 22. TEXT HISTÒRIC. Els falansteris    El treball societari per exercir una atracció tan forta sobre el poble  haurà de ser completament diferent de les formes repugnants que ens el  fan tan odiós en l’estat actual. Caldrà que la indústria compleixi les  condicions següents:    1. Que cada treballador associat sigui retribuït per dividend i no per salari.    2. Que cadascú, home, dona, o xiquet, siguui retribuït en proporció a  les tres facultats: capital, treball i talent.    3. Que les sessions industrials siguin canviades unes vuit vegades al  dia ja que l’entusiasme no es pot mantenir més d’una hora i mitja o dues  hores en l’exercici d’una funció agrícola o manufacturera.      CH. Fourier,  L’harmonia universal i el falansteri, 1804 
  23. 23. EL MARXISME   Tal i com ja hem estudiat a classe, el Marxisme té tres idees bàsiques que no podem deslligar: 1.  El materialisme històric i la lliuta de classes com a motor  de la història (anàlisi de passat)  2.  La críKca de l’economia capitalista i la determinació de la  causa  de  l’explotació  obrera:  la  plusvàlua  (treball  impagat)  (anàlisi del present)   3.  La  conquesta  del  proletariat  del  poder  políKc  (revolució  proletària),  i  establiment  de  la  societat  comunista  sense  classes socials (projecte de futur) 
  24. 24.   El Manifest Comunista   D e s p r é s  d e  l a  publicació,  juntament  a m b  E n g e l s ,  d e l  Manifest  Comunista  ( 1 8 4 8 ) ,  l e s  s e v e s  teories  van  tenir  una  gran  repercusió  entre  les masses obreres 
  25. 25. QUÈ ÉS EL MATERIALISME HISTÒRIC? L’ anàlisi del passat AQUEST PRINCIPI EL FORMULA AMB L’ ESTUDI DE LES SOCIETATS ANTERIORS PER A MARX L’ECONOMIA (les circumstàncies materials) ÉS LA BASE DE LA SOCIETAT L’ economia és la que condiciona la ideologia, el sistema polític, la producció artística
  26. 26. TEXT HISTÒRIC. El marxisme  La lluita de classes:   Tota la història de la societat humana, fins avui, és  una història de lluita de classes. Lliures i esclaus, patricis  i plebeus, barons i serfs de la gleva, mestres i oficials, en  una paraula, opressors i oprimits, sempre enfrontats,  obsKnats en una lluita ininterrompuda, de vegades  oculta i d’altres franca i oberta, en una lluita que  condueix en cada etapa a la transformació  revolucionària de tot el règim social o a l’extermini de  les dues classes bel∙ligerants.           Marx, K. I Engels, F., Manifest comunista 
  27. 27. Marx analitza la història de la humanitat com una succesió de modes de producció i d’ explotació i dominació d’ unes classes per altres (opressors i oprimits) Les relacions de producció (tipus de relació entre amo i esclau, senyor i serf, capitalista i obrer) en la societat esclavista, feudal i capitalista determinaria l’apropiació de l’excedent- i és l’ origen de les desigualtats socials i la lluita de classes. El pas d’ un sistema a una altre es produirà quan l’antagonisme entre les classes acabin destruint- lo mitjançant una revolució
  28. 28. L’ ANARQUISME Proudhon M. Bakunin Kropotkin
  29. 29.   L’anarquisme no té una doctrina tan homogènia com l’elaborada per  Marx i Engels pel socialisme marxista.     Darrere de l’anarquisme trobem un seguit de propostes diferents, i poc  connectades entre sí, que responen al pensament individual dels seus  ideòlegs.     La principal font d’inspiració de les idees llibertàries seria, a la primera  meitat del segle XIX, l’obra del francès Proudhon.     Una part del moviment obrer esKgué fortament influït pel seu  pensament.    Proudhon va ser el primer a afirmar que “la propietat és un robatori” i  va criKcar la democràcia liberal burgesa, el paper de l’Estat i les  organitzacions políKques.  
  30. 30. principi anarquista (etimològicament “sense comandament”)  Creença en la capacitat de l’ individu en  aconseguir la seva llibertat i establir una societat  igualitària 
  31. 31. Rebuig de l’autoritat i Rebuig de la societat negació de l’Estat, al que capitalista basada en la consideren una forma propietat privada i en d’opressió per a la llibertat l’explotació dels humana. treballadors proposen la seva defensa de la propietat destrucció i substitució per col.lectiva dels mitjans de un model social de producció col.lectivitats (comunes) federades lliurement   Defensa de l’espontaneïtat de les masses,  l’individualisme i l’acció directa.     Rebutgen la jerarquia i propugnen la democràcia directa   La revolució no hauria d’estar dirigida per cap partit, sinó per l’alçament espontani del poble
  32. 32. TEXT HISTÒRIC. L’ anarquisme    Nosaltres volem la llibertat i creiem impossible  l’existència, al mateix temps, de poder i de llibertat. El  mal, als ulls dels anarquistes, no està en la forma de  govern. Està en la idea mateixa de govern, en el principi  de l’autoritat en si.    Els anarquistes ens proposem d’ensenyar al poble a  viure sense govern. El poble també aprendrà a prescindir  dels propietaris, ja que no hi ha llibertat sense igualtat.       Declaració de Piotr Kropotkin davant un   tribunal de juszcia (1883) 

×