Your SlideShare is downloading. ×
Llengua 3r prim
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Saving this for later?

Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime - even offline.

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Llengua 3r prim

7,608
views

Published on


0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
7,608
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
161
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Tercer nivell de concreció LLENGUA 3 Educació primària
  • 2. 0. Ens retrobem! I- IntroduccióLa unitat zero de Llengua del tercer curs d’Educació primària s’inicia amb l’observaciói el comentari d’una imatge.Aprendrem a respondre preguntes a partir d’una fotografia, a respectar les intervencionsdels companys i parlar ordenadament, i a llegir i comprendre el contingut d’un textnarratiu.També aprendrem a reconèixer la síl·laba i la separació sil·làbica de les paraules, aixícom a identificar les parts d’un conte i les fórmules d’inici i desenllaç, i a treballar latolerància i el respecte envers les persones que ens envolten.
  • 3. II- Objectius i contingutsObjectius• Observar i comentar una imatge.• Respondre preguntes a partir de la fotografia.• Respectar les intervencions dels companys i parlar de manera ordenada.• Llegir i comprendre el contingut d’un text narratiu.• Reconèixer la síl·laba i la separació sil·làbica de les paraules.• Identificar les parts d’un conte i les fórmules d’inici i de desenllaç.• Treballar la tolerància i el respecte envers les persones que ens envolten.ContingutsDimensió comunicativa• Ubicació d’unes fotografies en el temps i identificació del que apareix a cadascuna.• Interès per explicar coses pròpies i escoltar les dels companys.• Participació en una conversa respectant el torn de paraula i les intervencions.• Treball d’una il·lustració a partir de preguntes concretes.• Interpretació d’un conte a partir de la seva lectura.• Escriptura d’un conte.• Definició de la síl·laba i separació sil·làbica correcta en la paraula.Dimensió estètica i literària• Comprensió d’un text narratiu a partir de la seva lectura.• Lectura, caracterització i escriptura d’un conte.Dimensió social i cultural• Respecte a la diversitat d’opinions.• Valoració del text com a oci.Treball amb competències• Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.• Competència social i ciutadana.• Competència d’autonomia i iniciativa personal.• Competència matemàtica.
  • 4. III- MetodologiaProcés d’ensenyament-aprenentatgeEn aquest curs es pretén configurar un nou espai on els alumnes podran aprendre iadquirir capacitats sòlides i útils per a la seva vida. Per fer-ho possible, es procuraràdestacar els aspectes següents:• La promoció d’un aprenentatge eficaç per mitjà del qual l’alumnat relacioni el queaprèn amb el seu entorn natural i social. És per això que s’ofereix un bon nombred’activitats de lectura d’imatges i textos de la vida quotidiana, de comprensió lectora, deredacció de vivències personals, de relació de conceptes i entorn, d’utilització de lesnoves tecnologies del coneixement i la informació, etc., per tal d’ajudar-los a prendredecisions i resoldre problemes relacionats amb la seva vida diària.• La contribució al desenvolupament de les competències. Per exemple, aldesenvolupament de la pròpia personalitat i autonomia, i de la capacitat de pensar icomunicar-se, propiciant que els alumnes llegeixin i exposin idees pròpies, vivències,fets... oralment i per escrit. Així mateix, per mitjà del treball en grup que es fomenta desdel llibre, l’alumnat aprèn a tenir iniciativa, a conviure amb els companys i lescompanyes de l’escola i habitar el món del qual forma part.Aquest curs, a través dels continguts, de les imatges i de les activitats posarem elsmitjans perquè l’alumnat reconegui i accepti la diversitat cultural de la societat on viu.Així mateix, volem aconseguir una autèntica educació en valors, atenent especialment al’educació per a la tolerància, el respecte al medi ambient i la convivència.Recursos i mitjansImpresos• Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Lectures 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Guia. Recursos didàctics per al professorat. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Quadern d’ampliació i reforç. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Quadern d’avaluació. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Quadern 7 de Llengua Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Làmines. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.Recursos TIC• CD Comprensió oral. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.
  • 5. • Recursos digitals del cicle mitjà. Grup Promotor / Santillana.• CD Documents curriculars del cicle mitjà. Grup Promotor / Santillana.• CD Solucionari quaderns Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.
  • 6. IV- Activitats d’aprenentatgeObjectiusObservar una fotografia.Comentar el que la imatge els suggereix.Suggeriments didàcticsAbans de treballar la imatge• Per introduir els alumnes en la unitat, convidar-los a observar la il·lustració de la pàgina 6 del llibre de l’alumne i fer que la relacionin amb l’estiu. També se’ls pot fer llegir el títol de la unitat i plantejar-los a què fa referència.Per treballar la imatge• Proposar als alumnes que es fixin en les imatges de la fotografia de la pàgina 6 del llibre de l’alumne, i establir un diàleg amb ells fent referència a les activitats que hi apareixen; comentar-les i valorar quina mena d’activitats els són més properes i per què.Programa de lectura de la imatge• Mitjançant les activitats que es proposen a la pàgina 7 del llibre de l’alumne, es vol que els alumnes es fixin en el muntatge fotogràfic i diguin quina de les imatges representa millor el que han fet durant les vacances i quina el que més els agrada fer a l’estiu.Treballem valors• A partir de l’observació de les imatges de la pàgina 6 del llibre de l’alumne, parlar amb els alumnes de la importància de compartir el temps lliure amb altres persones i, sobretot, amb persones de la mateixa edat.Treball amb competènciesCompetència en el coneixement i la interacció amb el món físic• Proposar als alumnes que facin una llista de les activitats pròpies de l’estiu que es duen a terme interactuant amb l’entorn natural, lluny de la ciutat i a l’aire lliure.Objectius
  • 7. Llegir correctament un text narratiu.Aprendre a entendre el text.Suggeriments didàcticsAbans de llegir• Preguntar als alumnes si han estat mai el nou de la classe o del curs. Fer que facin memòria de com es van sentir i que ho expliquin als companys i companyes.• Demanar si hi ha algun alumne nouvingut i fer que expliqui la seva primera experiència a l’escola a Catalunya.Durant la lectura• Fer una lectura col·lectiva del text de les pàgines 8 i 9 del llibre de l’alumne, i a continuació una d’individual. Treballar entonació i pauses per treure el màxim partit de la narració.Després de la lectura• Fer que els nens i nenes expliquin el contingut d’aquest text de les pàgines 8 i 9 del llibre de l’alumne, i que el vinculin a la seva experiència.• Demanar-los què pensen de l’actitud del Joan amb en Saïd (és pesat, simpàtic, etc.).• Preguntar-los què s’acostuma a fer el primer dia d’escola.• Plantejar-los si quan es retroben amb els seus amics es veuen tan canviats com es veuen els protagonistes de la lectura.Treball amb competènciesCompetència social i ciutadana• Proposar als alumnes que pensin de quina manera es pot ajudar les persones nouvingudes a integrar-se a la societat. Fer que valorin la llengua en aquest procés i que expliquin la importància que hi té.Treballem valors• Comentar amb els alumnes com el text de les pàgines 8 i 9 del llibre de l’alumne mostra l’ajuda d’en Joan al Saïd. Fer que valorin l’esforç per ajudar els alumnes nouvinguts a integrar-se a l’escola. Demanar-los també que s’esforcin ells per ajudar els seus companys i companyes a fer-ho.ObjectiusInterpretar el text a partir d’unes qüestions concretes.
  • 8. Reconèixer els personatges i els esdeveniments del text.Suggeriments didàcticsPrograma de comprensió lectora• Activitats 1 i 2 de la pàgina 10 del llibre de l’alumne. Obtenció de la informació. Respondre qüestions concretes sobre els protagonistes.• Activitats 3 i 4 de la pàgina 10 del llibre de l’alumne. Reflexió sobre el contingut. Pensar en el que passa i expressar-ho de manera diferent a com apareix en el text.• Activitat 5 de la pàgina 10 del llibre de l’alumne. Reflexió sobre el contingut. A partir del text i d’una qüestió concreta, aportar idees pròpies.• Activitat 6 de la pàgina 10 del llibre de l’alumne. Elaboració d’una interpretació. A partir del contingut del text, reflexionar i aportar idees pròpies.Treball amb competènciesCompetència d’autonomia i iniciativa personal• Plantejar als alumnes la importància que té el fet de prendre la iniciativa individualment, al marge de la resta de la gent, i com això ens fa créixer com a persones.ObjectiusSeparar les síl·labes de les paraules.Reconèixer els dígrafs que se separen i els que no se separen.Suggeriments didàctics• Proposar als alumnes que facin una llista amb deu paraules diferents de les que han aparegut en aquesta primera unitat i fer que les separin en síl·labes. Corregir-les a la pissarra i comentar les possibles errades i els dígrafs que se separen i els que no se separen que vagin apareixent.• Demanar als nens i nenes que, a partir d’algunes de les paraules que els hauran aparegut a l’activitat anterior, en facin tots els talls possibles, com si arribessin a final de línia i haguessin de partir el mot. Corregir-les a la pissarra.• Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 11 del llibre de l’alumne.
  • 9. Treball amb competènciesCompetència matemàtica• Plantejar als alumnes que relacionin les paraules que es proposen a l’activitat 8 de la pàgina 11 del llibre de l’alumne (monosíl·laba, bisíl·laba, trisíl·laba, etc.) amb el nombre de síl·labes que representa cadascuna d’aquestes paraules.ObjectiusLlegir i entendre un conte.Identificar-ne les parts.Reconèixer les fórmules d’inici i final.Escriure un conte a partir d’una guia.Suggeriments didàctics• Proposar als nens i nenes que pensin en diferents contes i que s’adonin que l’esquema d’anàlisi que es planteja a l’activitat 11 de la pàgina 12 del llibre de l’alumne, és vàlid per a tots. Apliqueu-lo a altres contes perquè vegin que sempre es repeteixen els ítems que es demana que completin.• Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 12 del llibre de l’alumne.Treball amb competènciesCompetència social i ciutadana• Plantejar als alumnes que per escoltar un conte de principi a final cal estar atent i concentrat per entendre’n tots els detalls, igual com quan van al teatre o al cinema. Fer que valorin la part social de compartir un conta-contes amb altra gent i respectar tant la persona que els explica com les que l’escolten.Treball amb valors• Comentar amb els alumnes la importància dels contes dins de la tradició oral. Avui dia, acostumen a tenir contes a casa, en suport paper, però cal que tinguin present que abans la gent no en tenia i que es transmetien oralment de generació en generació, i que així és com ens han arribat a nosaltres.
  • 10. V- Orientacions i recursosEl text• El text narratiu de les pàgines 8 i 9 del llibre de l’alumne ha estat fet expressament per Elena O’Callaghan per al nostre llibre de text.• Elena O’Callaghan i Duch va néixer a Barcelona l’any 1955. És llicenciada en filosofia, ciències de l’educació i filologia catalana. Es va dedicar a la docència, però, des de fa uns quants anys, fa tasques d’edició en el món de la literatura infantil i juvenil, on també destaca com a autora i traductora. Ha guanyat diversos premis nacionals i internacionals. Ha publicat contes i novel·les per a joves i adults, poesies, peces teatrals, articles pedagògics i de crítica literària. També és autora de llibres de text.Altres recursosParlem de les vacances• Proposar als alumnes que expliquin què han fet durant les vacances. Cadascú parlarà un minut davant dels companys i companyes i els explicarà com ha passat els dos mesos llargs de vacances escolars (colònies, esplais, família, si han anat a la muntanya, a la platja, a fer un viatge, etc.).• Es pretén que agafin confiança per parlar davant dels altres, que no s’entrebanquin, que respectin i que escoltin amb atenció les intervencions dels seus companys.Joc• Proposar als nens i nenes d’entrar a la pàgina dels contes bojos: http://win.memcat.org/infantil/contesb/index.html i jugar una estona. Per començar, cal triar el conte que es prefereixi. A continuació, s’han de completar unes dades que permeten personalitzar els contes. Finalment, fer que imprimeixin els contes resultants i els llegeixin a classe.Activitats de comprensió oral• Consultar les pàgines 200 a 211 de la guia.
  • 11. VI- AvaluacióCriteris d’avaluació• Mostrar facilitat per expressar-se oralment.• Llegir i extreure informació concreta d’una narració.• Identificar la síl·laba i la separació sil·làbica de les paraules.• Reconèixer les parts d’un conte i les fórmules d’inici i de final.Avaluació inicial• Demanar als alumnes que facin els exercicis de la pàgina 10 a la 25.Fitxes d’avaluació• Demanar als alumnes que facin els exercicis de la pàgina 29 i 30.
  • 12. VII- Atenció a la diversitatFitxa 1 de reforçL’alfabet• Vegeu les activitats de la pàgina 3 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.Fitxa 2 de reforçL’oració• Vegeu les activitats de la pàgina 3 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.
  • 13. 1. Ben amunt! I- IntroduccióLa primera unitat de Llengua del tercer curs d’Educació primària s’inicia amb la lecturad’una imatge i la lectura i comprensió d’un text narratiu, així com amb un diàleg en quèels nens i les nenes s’explicaran anècdotes.Més endavant els alumnes reconeixeran l’alfabet i l’ordre en què estan col·locades leslletres, usaran el diccionari i identificaran una oració i la caracteritzaran.
  • 14. II- Objectius i contingutsObjectius• Observar i comentar una imatge.• Respondre preguntes a partir de la fotografia.• Respectar les intervencions dels companys i intervenir de manera ordenada.• Llegir i comprendre el contingut d’un text narratiu.• Identificar l’alfabet i l’ordre que estableix entre les lletres.• Reconèixer l’oració i caracteritzar-la.• Llegir, comprendre, caracteritzar i escriure una anècdota.• Definir el diccionari i utilitzar-lo.• Treballar el respecte envers tothom que ens envolta.ContingutsDimensió comunicativa• Descripció de les característiques d’un edifici.• Interès per explicar coses pròpies i escoltar les dels companys.• Comentari d’una il·lustració.• Participació en una conversa respectant el torn de paraula.• Treball d’una il·lustració a partir de preguntes concretes.• Comprensió d’una anècdota a partir de la seva lectura.• Escriptura d’una anècdota.• Caracterització de l’alfabet.• Reconeixement de l’oració.• Utilització del diccionari.Dimensió estètica i literària• Comprensió d’un text narratiu a partir de la seva lectura.• Lectura, caracterització i escriptura d’una anècdota.Dimensió social i cultural• Respecte a la diversitat d’opinions i de parers.• Valoració del text com a oci i com a informació.Treball amb competències• Competència social i ciutadana.
  • 15. • Competència de coneixement i interacció amb el món físic.• Competència de tractament de la informació i competència digital.• Competència d’aprendre a aprendre.• Competència d’autonomia i iniciativa personal.• Competència artística i cultural.• Competència matemàtica.
  • 16. III- MetodologiaProcés d’ensenyament-aprenentatgeEn aquest curs es pretén configurar un nou espai on els alumnes podran aprendre iadquirir capacitats sòlides i útils per a la seva vida. Per fer-ho possible, es procuraràdestacar els aspectes següents:• La promoció d’un aprenentatge eficaç per mitjà del qual l’alumnat relacioni el queaprèn amb el seu entorn natural i social. És per això que s’ofereix un bon nombred’activitats de lectura d’imatges i textos de la vida quotidiana, de comprensió lectora, deredacció de vivències personals, de relació de conceptes i entorn, d’utilització de lesnoves tecnologies del coneixement i la informació, etc., per tal d’ajudar-los a prendredecisions i resoldre problemes relacionats amb la seva vida diària.• La contribució al desenvolupament de les competències. Per exemple, aldesenvolupament de la pròpia personalitat i autonomia, i de la capacitat de pensar icomunicar-se, propiciant que els alumnes llegeixin i exposin idees pròpies, vivències,fets... oralment i per escrit. Així mateix, per mitjà del treball en grup que es fomenta desdel llibre, l’alumnat aprèn a tenir iniciativa, a conviure amb els companys i lescompanyes de l’escola i habitar el món del qual forma part.Aquest curs, a través dels continguts, de les imatges i de les activitats posarem elsmitjans perquè l’alumnat reconegui i accepti la diversitat cultural de la societat on viu.Així mateix, volem aconseguir una autèntica educació en valors, atenent especialment al’educació per a la tolerància, el respecte al medi ambient i la convivència.Recursos i mitjansImpresos• Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Lectures 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Guia. Recursos didàctics per al professorat. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Quadern d’ampliació i reforç. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Quadern d’avaluació. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Quadern 7 de Llengua Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Làmines. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.Recursos TIC• CD Comprensió oral. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.
  • 17. • Recursos digitals del cicle mitjà. Grup Promotor / Santillana.• CD Documents curriculars del cicle mitjà. Grup Promotor / Santillana.• CD Solucionari quaderns Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.
  • 18. IV- Activitats d’aprenentatgeObjectiusObservar una fotografia.Comentar el que la imatge els suggereix.Suggeriments didàcticsAbans de treballar la imatge• Per introduir els alumnes en aquesta unitat 1, convidar-los a observar la il·lustració de la pàgina 14 del llibre de l’alumne, i fer que la relacionin amb l’alçada. També se’ls pot fer llegir el títol de la unitat i plantejar-los a què fa referència. Probablement tots voldran expressar les seves idees o opinions; recordar-los que cal respectar un torn de paraula.Per treballar la imatge• Proposar als alumnes que es fixin en la imatge de la pàgina 14 del llibre de l’alumne, i establir un diàleg amb ells fent referència a l’edifici i l’animal que hi apareixen; comparar-los per l’alçada i situar-los cadascun en el seu entorn físic habitual.• Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 15 del llibre de l’alumne.Treballem valors• A partir de l’observació de la imatge de la pàgina 14 del llibre de l’alumne, parlar amb els alumnes de la importància de conservar els edificis que són patrimoni històric.Treball amb competènciesCompetència social i ciutadana• Proposar als alumnes que facin una llista de les actuacions incíviques que cal evitar en una ciutat per tal de conservar-la neta i evitar fer malbé el que ens envolta, sigui o no patrimoni històric o d’interès cultural.Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic• A partir de la imatge de la girafa, a la pàgina 14 del llibre de l’alumne, fer que els alumnes s’adonin de la importància de respectar el món, especialment, la natura i els animals.
  • 19. ObjectiusLlegir correctament un text narratiu.Aprendre a entendre el text.Suggeriments didàcticsAbans de llegir• Preguntar als alumnes si coneixen quina és la feina dels netejafinestres. Comentar-la a la classe i explicar les diferents maneres com es pot fer aquesta feina.• Fer que, llegint el títol del text de la pàgina 16 del llibre de l’alumne i fixant-se en les imatges, es facin una idea del contingut del text.Durant la lectura• Fer una lectura col·lectiva del text de les pàgines 16, 17 i 18 del llibre de l’alumne i a continuació una d’individual. Treballar l’entonació i les pauses.• Si es creu convenient, es poden repartir els personatges de la narració entre els alumnes i fer-ne una lectura dramatitzada.Vocabulari• Plantejar als alumnes que marquin les paraules de la lectura de les pàgines 16, 17 i 18 del llibre de l’alumne de les quals desconeguin el significat. Fer-los fer un treball de recerca, amb ajut del diccionari o treballant el significat de les paraules entre tots a la classe.• Per tal de practicar aquest vocabulari, proposar-los d’escriure una oració amb cadascuna de les paraules que han buscat al diccionari. Corregir-les a la classe.• La idea és que ningú quedi amb dubtes: el text ha de quedar totalment entès un cop s’ha fet la lectura.Després de la lectura• Proposar als nens i nenes que es fixin en els dibuixos de les pàgines 16, 17 i 18 del llibre de l’alumne i que interpretin a quins moments de la narració fan referència.• Preguntar a tres o quatre voluntaris que expliquin el contingut del text. Després, demanar-los què els ha semblat.• Demanar als alumnes si coneixen altres contes en què les persones i els animals interactuïn (treballant, parlant, etc.).• A partir de l’activitat 4 de la pàgina 19 del llibre de l’alumne, preguntar-los de què estan orgullosos. Portar la pregunta més enllà i demanar-los de què podem estar
  • 20. orgullosos els éssers humans.Treball amb competènciesTractament de la informació i competència digital• Fer que els alumnes utilitzin l’ordinador i Internet per buscar informació sobre Roald Dahl. Posar-la en comú i comentar-la.Competència social i ciutadana• Plantejar als alumnes la importància que té la col·laboració entre les persones per aconseguir els objectius pretesos, siguin els propis o els de la comunitat.Treballem valors• Proposar als alumnes la importància de confiar en les pròpies capacitats i en les dels altres. El duc, a la lectura, no sembla creure que la girafa, el pelicà i el mico puguin fer la feina, però els dóna un vot de confiança i ells li demostren la seva vàlua.ObjectiusInterpretar el text a partir d’unes qüestions concretes.Reconèixer els personatges i la seva funció en el text.Suggeriments didàcticsPrograma de comprensió lectora• Activitats 1 i 2 de la pàgina 19 del llibre de l’alumne. Obtenció de la informació. Recordar qüestions concretes sobre els protagonistes.• Activitat 3 de la pàgina 19 del llibre de l’alumne. Reflexió sobre el contingut. Pensar en algunes actituds dels personatges i traduir-les en paraules.• Activitat 4 de la pàgina 19 del llibre de l’alumne. Obtenció de la informació i elaboració d’una interpretació. Buscar una informació i extrapolar-la a altres casos.• Activitat 5 de la pàgina 19 del llibre de l’alumne. Reflexió sobre el contingut. A partir del text i d’una qüestió concreta, aportar idees pròpies.Treball amb competènciesCompetència d’aprendre a aprendre• Explicar als alumnes la importància de llegir amb l’entonació adequada tant per entendre millor el text com perquè els que l’escolten no perdin l’atenció.
  • 21. ObjectiusDefinir l’alfabet.Memoritzar l’alfabet.Ordenar paraules alfabèticament.Suggeriments didàctics• Proposar als alumnes que escriguin una paraula que comenci amb cadascuna de les lletres de l’alfabet i que en segueixin l’ordre. Si cal, poden fer servir el diccionari. Es trobaran que hi ha una lletra que mai no apareix a principi de paraula: és la y, que només apareix en el dígraf ny.• A partir de l’activitat 6 de la pàgina 20 del llibre de l’alumne, fer que dibuixin un laberint i que hi marquin el camí amb les lletres de l’alfabet que caldrà seguir ordenadament per arribar al final. Un cop acabat, fer que l’intercanviïn amb un company o companya i el resolguin.• Animar els alumnes a fer la resta d’activitats de les pàgines 20 i 21 del llibre de l’alumne.Treball amb competènciesCompetència d’aprendre a aprendre• Plantejar als alumnes que una manera de memoritzar l’alfabet és posar-li música: a partir de la cantarella que es tria, la seqüència ordenada de l’abecedari flueix amb facilitatCompetència d’autonomia i iniciativa personal• Demanar als alumnes que escriguin un nom de persona amb cadascuna de les lletres de l’alfabet. Després, posar-los en comú i corregir les possibles errades.ObjectiusReconèixer l’oració i caracteritzar-la.Completar oracions.Escriure oracions.Suggeriments didàctics• Proposar als alumnes que escriguin oracions i, a continuació, en un full a part, les
  • 22. desordenin. Fer que intercanviïn les oracions desordenades amb un company, que les haurà d’ordenar. Demanar-los que tornin a intercanviar els fulls i que en facin la correcció.• Escriure grups de tres paraules a la pissarra (per exemple: nen, jugar, pilota; avi, passejar, gos; etc.) i fer que els nens i nenes escriguin una oració amb cadascun d’ells. Llegir-les en veu alta i corregir-les entre tots.Programa de tolerància• A l’activitat 18 de la pàgina 23 del llibre de l’alumne se’ls demana que donin idees per tenir més bona convivència amb els companys de la classe.• Animar els alumnes a fer la resta d’activitats de les pàgines 22 i 23 del llibre de l’alumne.Treball amb competènciesCompetència artística i cultural• Proposar als alumnes que dibuixin com s’imaginen els tres animals treballant junts. Penjar tots els dibuixos a l’aula perquè tothom els pugui veure. Si es considera convenient, es pot fer una votació i triar-ne el que més agradi.Competència matemàtica• Demanar als alumnes que comptin quantes oracions han escrit a partir de l’activitat 17 de la pàgina 23 del llibre de l’alumne. Fer que cadascú en digui el nombre en veu alta perquè els altres en prenguin nota. Al final, individualment, hauran de sumar la quantitat d’oracions que han escrit entre tots els alumnes i tindran el nombre total de membres de totes les famílies dels alumnes.ObjectiusLlegir i entendre una anècdota.Caracteritzar l’anècdota i les seves parts.Escriure i completar anècdotes.Suggeriments didàctics• Fer que els nens i nenes s’imaginin que la Torre Eiffel s’hagués construït a Barcelona. Preguntar-los: on creuen que estaria ubicada? Quedaria bé? Els agradaria tenir un monument com aquest a Barcelona? Agradaria avui dia una torre com aquesta a la nostra ciutat? Convertir totes aquestes propostes en un diàleg. Procurar que els alumnes respectin el torn de paraula i que participin tots activament en el debat.• Plantejar-los: si haguessin de classificar aquesta anècdota, com la considerarien?
  • 23. Divertida, curiosa, sorprenent, etc. Fer que raonin la seva resposta.• Animar els alumnes a fer les activitats de les pàgines 24 i 25 del llibre de l’alumne.Treballem valors• Comentar amb els alumnes la importància d’entendre cada cosa en el seu moment històric i respectar com va ser vista i entesa aleshores. Fer-los pensar que una cosa tan poc estranya per a nosaltres com la Torre Eiffel, emblema de París, va ser un «monstre de ferro» per a la gent de la ciutat en el moment que es va construir. Però després s’hi van acostumar i van impedir el seu enderrocament.Treball amb competènciesCompetència social i ciutadana• Per fer l’activitat 23 de la pàgina 25 del llibre de l’alumne, estimular els alumnes perquè facin ús de les pròpies vivències per relatar alguna anècdota personal.Competència en el coneixement i interacció amb el món físic• Fer que els alumnes es plantegin l’impacte visual que tenen aquesta mena de construccions en el nostre entorn. Preguntar-los si és el tipus de construcció que creuen adequat o si és una manera d’edificar que ja ha quedat antiga i obsoleta.ObjectiusDefinir el diccionari.Utilitzar el diccionari.Comprendre la utilitat de l’ordre alfabètic en el diccionari.Suggeriments didàctics• A partir de l’activitat 25 de la pàgina 26 del llibre de l’alumne, escriure a la pissarra una llista de paraules que comencin amb la mateixa lletra i fer que les ordenin alfabèticament tal com apareixen al diccionari (per exemple: feina, festa, feble, fiar, etc.). Demanar-los que les busquin al diccionari i que escriguin una oració amb cadascuna de les paraules que se’ls ha fet buscar. Comprovar que han entès el significat dels mots.• Fer que es preguntin què faríem sense els diccionaris. Obrir debat entre ells i mostrar-los la utilitat i la importància d’aquests llibres.• Suggerir als alumnes que facin les activitats de la pàgina 26 del llibre de l’alumne.
  • 24. Treball amb competènciesCompetència d’autonomia i iniciativa personal• Fer que els alumnes es prenguin la feina amb el diccionari com una tasca que han de fer sols, triguin el que triguin. El fet d’utilitzar el diccionari com a eina els serà útil al llarg de tota la seva vida, per tant, cal que s’hi familiaritzin al més aviat possible.ObjectiusFer un joc d’observació.Suggeriments didàctics• Demanar als nois i noies que facin les activitats de la pàgina 27 del llibre de l’alumne.Treball amb competènciesCompetència social i ciutadana• Plantejar-los que, per a l’activitat 27 de la pàgina 27 del llibre de l’alumne, els estimulem perquè siguin competitius. Tot i així, cal que se’ls insisteixi en el fet que cal respectar el ritme de treball de tothom i no infravalorar ningú perquè és més lent o li costa més. Cal ser tolerant i comprensiu amb el que ens envolta.
  • 25. V- Orientacions i recursosPrevisió de dificultats• Abans de treballar l’alfabet, comentar-los que no coincideix totalment amb el que aprenen en castellà. Exposar-los les diferències i evitar les interferències entre llengües.• Per començar a treballar l’oració, demanar-los que diguin una frase en veu alta i partir del seu coneixement intuïtiu de la llengua per iniciar el treball d’identificació d’oracions i la seva caracterització.• Prèviament al treball de l’anècdota, plantejar als alumnes que és un tipus de text que trobem contínuament en el nostre entorn, que tots expliquem anècdotes, potser sense saber-ho explícitament.• Abans d’introduir els alumnes en el treball del diccionari, plantejar-lo com un dels nostres recursos imprescindibles i d’ús sistemàtic per treballar la llengua.El text• La narració de les pàgines 15, 16 i 17 del llibre de l’alumne és una adaptació del conte La girafa, el pelicà i jo, de Roald Dahl. Aquests tres personatges lloguen una casa abandonada, que abans havia estat una pastisseria, i posen un negoci de netejar vidres. Un duc contracta els tres animals i un nen, que és el narrador de la història, perquè netegin les finestres del seu enorme palau. Però, a més, atrapen un lladre que havia robat les joies de la duquessa. El duc els recompensa per la seva acció i els animals i el nen poden tornar a obrir la pastisseria.• Roald Dahl (1916-1990) va néixer a Gal·les, fill de pares noruecs. Va passar la infantesa a Anglaterra. Va ser conegut autor de best sellers, com Charlie i la fàbrica de xocolata, un dels primers llibres que va escriure a partir d’un conte que explicava als seus fills.Altres recursosJoc• Proposar als alumnes que juguin a endevinar. Un d’ells pensarà en un edifici de la ciutat, o en un edifici emblemàtic del món (tipus la Torre Eiffel). Els companys i companyes li aniran fent preguntes com ara: És a la nostra ciutat? És molt alt?, etc. El que ha pensat en l’edifici només podrà respondre sí o no. Qui encerti la resposta, serà el proper que pensarà l’edifici perquè els altres l’endevinin.
  • 26. Joc• Proposar als nens i nenes de fer un joc. Per ordre, un alumne dirà una paraula i el següent haurà de dir una paraula que comenci amb l’última lletra de la paraula anterior, i així successivament. Si en algun moment el mestre veu que és massa difícil aconseguir la paraula següent, pot aturar el joc i dir ell mateix la paraula o proposar-ne una de nova.• La gràcia del joc està en la rapidesa i l’atenció que s’hi ha de posar.Poesia• És, la girafa, més alta que no pas cap més ruminant; des del dia que va néixer s’anà estirant, estirant. La seva cua davalla sens tocar res de massís, i son coll s’enlaira sempre com d’enyor d’un paradís. JOSEP CARNER, «Girafa» (fragment)Anècdotes• Comentar amb els alumnes que moltes de les coses que compartim amb la gent del nostre entorn són anècdotes. Parlem de fets divertits que ens han passat anant a veure una pel·lícula, un partit de futbol o mentre fèiem un viatge.• Cal que fer-los veure que una anècdota no és només una narració com la que apareix a la pàgina 24 del llibre de l’alumne, sinó que també és el relat divertit que ells mateixos fan sobre una cosa que els ha passat en un lloc tan quotidià com l’escola o l’autobús.Els diccionaris• Explicar als alumnes que els diccionaris són una eina imprescindible per estudiar llengua. Comentar-los que hi ha molts tipus de diccionaris, com per exemple: − Escolars, on tant les paraules com els exemples estan adaptats als nens i nenes que els han de fer servir; − De sinònims, on es proporcionen paraules que signifiquen el mateix; − D’idiomes, on apareix la paraula i el seu equivalent en una altra llengua (català- anglès, anglès-català); − Diccionaris en línia, que podem consultar via Internet.Activitats de comprensió oral• Consultar les pàgines 200 a 211 de la guia.
  • 27. VI- AvaluacióCriteris d’avaluació• Mostrar facilitat per expressar-se oralment.• Llegir i extreure informació concreta d’una narració.• Reconèixer l’alfabet i l’ordre que estableix entre les lletres.• Identificar l’oració i caracteritzar-la.• Llegir, entendre, reconèixer els trets i escriure una anècdota.• Caracteritzar el diccionari i utilitzar-lo.Fitxa 1 d’avaluació• Vegeu les activitats de les pàgines 32 a 34 del quadern d’avaluació.
  • 28. VII- Atenció a la diversitatFitxa 1 de reforçL’alfabet• Vegeu les activitats de la pàgina 3 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.Fitxa 2 de reforçL’oració• Vegeu les activitats de la pàgina 4 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.Fitxa 3 de reforçEl diccionari• Vegeu les activitats de la pàgina 5 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.Fitxa 3 d’ampliacióL’alfabet• Vegeu les activitats de la pàgina 47 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.Fitxa 4 d’ampliacióL’ús del diccionari• Vegeu les activitats de la pàgina 48 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.
  • 29. 2. A cavall I- IntroduccióLa segona unitat de Llengua del tercer curs d’Educació primària s’inicia amb la lecturad’una imatge i la lectura i comprensió de la descripció d’un objecte.Més endavant els alumnes treballaran els signes de puntuació i les seves funcions,identificaran tipus d’oracions i reconeixeran mots polisèmics.
  • 30. II- Objectius i contingutsObjectius• Observar i comentar una imatge.• Respondre preguntes a partir de la fotografia.• Parlar de manera ordenada i respectar les intervencions dels companys.• Llegir i comprendre el contingut d’un conte.• Reconèixer els signes de puntuació i les seves funcions.• Identificar els diferents tipus d’oració i els signes de puntuació que les acompanyen.• Llegir, comprendre, caracteritzar i escriure la descripció d’un objecte.• Reconèixer les paraules polisèmiques i els diferents significats que tenen.• Respectar el punts de vista de tothom encara que no coincideixin amb els propis.ContingutsDimensió comunicativa• Descripció d’un objecte.• Treball d’una il·lustració a partir de preguntes concretes.• Comprensió de la descripció d’un objecte a partir de la seva lectura.• Caracterització dels signes de puntuació i les seves funcions.• Identificació del tipus d’oracions.• Reconeixement de mots polisèmics.Dimensió estètica i literària• Comprensió d’un conte a partir de la seva lectura.• Lectura i caracterització de la descripció d’un objecte.• Escriptura de la descripció d’un objecte.Dimensió social i cultural• Interès per conèixer les relacions de significat entre les paraules.• Valoració del text com a oci i com a informació.Treball amb competències• Competència en el tractament de la informació i competència digital.• Competència d’autonomia i iniciativa personal.• Competència matemàtica.• Competència d’aprendre a aprendre.
  • 31. • Competència social i ciutadana.• Competència artística i cultural.
  • 32. III- MetodologiaProcés d’ensenyament-aprenentatgeEn aquest curs es pretén configurar un nou espai on els alumnes podran aprendre iadquirir capacitats sòlides i útils per a la seva vida. Per fer-ho possible, es procuraràdestacar els aspectes següents:• La promoció d’un aprenentatge eficaç per mitjà del qual l’alumnat relacioni el queaprèn amb el seu entorn natural i social. És per això que s’ofereix un bon nombred’activitats de lectura d’imatges i textos de la vida quotidiana, de comprensió lectora, deredacció de vivències personals, de relació de conceptes i entorn, d’utilització de lesnoves tecnologies del coneixement i la informació, etc., per tal d’ajudar-los a prendredecisions i resoldre problemes relacionats amb la seva vida diària.• La contribució al desenvolupament de les competències. Per exemple, aldesenvolupament de la pròpia personalitat i autonomia, i de la capacitat de pensar icomunicar-se, propiciant que els alumnes llegeixin i exposin idees pròpies, vivències,fets... oralment i per escrit. Així mateix, per mitjà del treball en grup que es fomenta desdel llibre, l’alumnat aprèn a tenir iniciativa, a conviure amb els companys i lescompanyes de l’escola i habitar el món del qual forma part.Aquest curs, a través dels continguts, de les imatges i de les activitats posarem elsmitjans perquè l’alumnat reconegui i accepti la diversitat cultural de la societat on viu.Així mateix, volem aconseguir una autèntica educació en valors, atenent especialment al’educació per a la tolerància, el respecte al medi ambient i la convivència.Recursos i mitjansImpresos• Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Lectures 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Guia. Recursos didàctics per al professorat. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Quadern d’ampliació i reforç. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Quadern d’avaluació. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Quadern 7 de Llengua Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Làmines. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.Recursos TIC• CD Comprensió oral. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.
  • 33. • Recursos digitals del cicle mitjà. Grup Promotor / Santillana.• CD Documents curriculars del cicle mitjà. Grup Promotor / Santillana.• CD Solucionari quaderns Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.
  • 34. IV- Activitats d’aprenentatgeObjectiusObservar dues fotografies.Comentar el que les imatges els suggereixen.Suggeriments didàcticsAbans de treballar la imatge• Per introduir els alumnes en la unitat, convidar-los a observar les fotografies de la pàgina 28 del llibre de l’alumne i fer que comentin el que els suggereixen. Fer-los llegir el títol i plantejar-los a què fa referència.Per treballar la imatge• Proposar-los que es fixin en les imatges de la pàgina 28 del llibre de l’alumne i que pensin en les funcions que tenia antigament el carro (portar persones, mercaderies, etc.). Procurar crear-los curiositat per la manera com es vivia antigament. Per exemple, el fet d’anar amb carro feia que l’aprofitament del temps fos molt diferent del d’ara. Se’ls pot explicar que les fotografies eren diferents de les d’avui i que pocs tenien càmeres per fer-ne.Programa de lectura de la imatge• Mitjançant les activitats que es proposen a la pàgina 29 del llibre de l’alumne, es vol que els nens i nenes es fixin en els dos carros i valorin la funcionalitat que tenien antigament i la que poden tenir ara.Treballem valors• A partir de l’observació de la imatge de la pàgina 28 del llibre de l’alumne, parlar amb els alumnes de com n’és d’important valorar els objectes (vehicles, eines i estris) que es feien servir antigament, encara que ara hagin deixat de tenir una funció pràctica. També se’ls pot insinuar la importància de reciclar-los, encara que sigui com a elements decoratius.Treball amb competènciesTractament de la informació i competència digital• Fer que els alumnes entrin a Internet i teclegin en un cercador la paraula carro o carreta. A continuació, hauran de seleccionar pàgines i podran observar diferents tipus de carros, les seves descripcions tècniques i les funcions que solien tenir.
  • 35. ObjectiusLlegir correctament un conte.Aprendre a entendre el text.Suggeriments didàcticsAbans de llegir• Preguntar als alumnes si coneixen contes en què el petó d’un príncep resolgui el son d’una princesa. Comentar-los.• Fer que llegeixin el títol i es fixin en les imatges de les pàgines 30, 31 i 32 del llibre de l’alumne i es facin una idea del contingut del text.Durant la lectura• Si es creu convenient, es poden repartir els personatges de la narració entre els alumnes i fer una lectura col·lectiva dramatitzada. Treballar l’entonació, les pauses i el vocabulari per treure el màxim partit de la narració.• Proposar als alumnes que busquin a la lectura on es desenvolupa l’acció, en quin espai. Demanar-los també en quina època de l’any se situa l’acció.• Fer que caracteritzin els dos prínceps, que dedueixin com són a partir del que es diu d’ells i del que fan. Plantejar-los si han conegut mai algú tan primmirat com el príncep Abel IV; demanar-los quines coses feia que cridessin l’atenció (com els mocadors de la butxaca dreta i esquerra).Després de la lectura• Preguntar als alumnes quin moment de la narració il·lustra cadascun dels dibuixos de les pàgines 30, 31 i 32 del llibre de l’alumne. Fer que es plantegin si hi ha cap altre moment de la història que a ells i elles els agradaria veure dibuixat. Proposar- los que el dibuixin.• Fer que els alumnes expliquin el contingut de la lectura, per comprovar que han entès tot el que han llegit. Demanar-los que cadascú n’expliqui una part, de manera ordenada, i fer que comentin els dubtes, tant de vocabulari com de contingut.Treball amb competènciesCompetència d’autonomia i iniciativa personal• Proposar als alumnes que facin una lectura individual encarada a la comprensió i interpretació personal del text de les pàgines 30, 31 i 32 del llibre de l’alumne. Estimular-los a treure les seves pròpies conclusions, tenint en compte que sempre han de respectar les dels altres.Competència matemàtica
  • 36. • Comptar els personatges que apareixen a la lectura de les pàgines 30, 31 i 32 del llibre de l’alumne. Fer una llista amb els que són éssers humans i els que no ho són. Comptar quants n’hi ha a cada llista i comptar també els que es transformen d’un estat a l’altre.Treballem valors• Comentar amb els alumnes com el text de les pàgines 30, 31 i 32 del llibre de l’alumne mostra l’ajuda desinteressada als altres: les margarides i els espiadimonis fan feina per aconseguir un príncep que desperti la Margarida.• Plantejar-los també l’actitud altiva del príncep i preguntar-los si li serveix d’alguna cosa.ObjectiusInterpretar el text a partir d’unes qüestions concretes.Completar oracions per obtenir la seqüència d’accions de la lectura.Suggeriments didàcticsPrograma de comprensió lectora• Activitat 1 de la pàgina 33 del llibre de l’alumne. Obtenció de la informació. Completar oracions referides a la successió d’esdeveniments.• Activitat 2 de la pàgina 33 del llibre de l’alumne. Reflexió sobre el contingut. Identificar les qualitats d’alguns personatges.• Activitat 3 de la pàgina 33 del llibre de l’alumne. Obtenció de la informació. Buscar una informació en el text i interpretar-la.• Activitat 4 de la pàgina 33 del llibre de l’alumne. Obtenció de la informació. Respondre preguntes concretes referides a la lectura.• Activitat 5 de la pàgina 33 del llibre de l’alumne. Reflexió sobre el contingut. A partir del text i d’una qüestió concreta, aportar idees pròpies.Programa de tolerància• A l’activitat 5 de la pàgina 33 del llibre de l’alumne se’ls fa reflexionar i debatre sobre la importància i el valor de l’aparença física en les persones.
  • 37. ObjectiusReconèixer els signes de puntuació.Distingir les funcions de la coma.Suggeriments didàctics• Plantejar als alumnes que escriguin una oració amb cadascun dels signes de puntuació que apareixen definits a la pàgina 34 del llibre de l’alumne. A continuació, proposar-los que escriguin una oració amb cadascuna de les comes que s’expliquen a la pàgina següent.• A partir de l’activitat 12 de la pàgina 34 del llibre de l’alumne, fer que els nens i nenes llegeixin en veu alta el text i que entonin correctament les oracions en funció dels signes de puntuació que hi apareixen. Fer que practiquin l’entonació.Treball amb competènciesCompetència d’autonomia i iniciativa personal• Proposar als alumnes que, individualment, triïn un text qualsevol del llibre, hi busquin els signes de puntuació i en reconeguin la funció.Competència d’aprendre a aprendre• Demanar als alumnes que escoltin les converses que hi ha al seu voltant i que s’imaginin els signes de puntuació que hi ha d’haver al final de cada oració. D’aquesta manera extrapolaran el text oral a la seva representació escrita i comprendran la funció dels signes de puntuació.ObjectiusReconèixer els tipus d’oracions i caracteritzar-les.Identificar diferents tipus d’oracions.Escriure oracions enunciatives, interrogatives i exclamatives.Suggeriments didàctics• Proposar als alumnes que treballin l’entonació dels diferents tipus d’oracions partint de les que tenen a les pàgines 36 i 37 del llibre de l’alumne.• A partir de l’activitat 16 de la pàgina 37 del llibre de l’alumne, plantejar als alumnes com s’ho han fet per escriure les preguntes corresponents. Fer-los notar que no només han hagut de copiar l’oració i afegir-hi el signe d’interrogació, sinó que han hagut de pensar com calia expressar la preguntar perquè els responguessin el que
  • 38. ells volien.• Plantejar als nens i nenes de treballar els tipus d’oració a partir del poema de la pàgina 37 de la guia.Treball amb competènciesCompetència matemàtica• Demanar als alumnes que comptin les oracions de cada tipus que apareixen a les pàgines 36 i 37 del llibre de l’alumne. Demanar-los quin és el tipus d’oració que senten més al llarg del dia i fer que raonin la resposta.Competència d’aprendre a aprendre• Proposar als alumnes que s’interessin pels recursos que té la llengua per representar tota la seva riquesa oral. Explicar-los que per poder representar l’entonació en el text escrit utilitzem els signes de puntuació.ObjectiusLlegir i entendre la descripció d’un objecte.Caracteritzar la descripció d’un objecte i les seves parts.Escriure la descripció d’un objecte a partir d’una pauta donada.Suggeriments didàctics• Fer que els alumnes valorin la importància de la descripció en la vida quotidiana. Contínuament descrivim objectes que veiem als pares, germans, amics... Cal que la descripció sigui ordenada i acurada perquè sigui vàlida com a tal.• Proposar als nens i nenes que descriguin el vehicle que fan servir habitualment a casa seva per desplaçar-se (autobús, metro, cotxe, moto...). Fer que parteixin de la pauta que es dóna a la pregunta 23 de la pàgina 39 del llibre de l’alumne. Llegir les descripcions en veu alta.• Llegir la poesia de la pàgina 39 de la guia i analitzar la descripció d’objecte que s’hi fa a partir de les qüestions de la pregunta 23 de la pàgina 39 del llibre de l’alumne.• Animar els alumnes a fer la resta d’activitats de les pàgines 38 i 39 del llibre de l’alumne.Treballem valors
  • 39. • Comentar amb els alumnes la importància de descriure les coses de manera objectiva i ordenada, sense donar opinions ni més informació de la convenient per comprendre la descripció.Treball amb competènciesCompetència social i ciutadana• Fer que els alumnes valorin el fet de comunicar-se correctament i expressar-se com cal de cara a tenir una bona relació amb la gent que els envolta.ObjectiusDefinir la polisèmia.Comprendre els significats d’algunes paraules polisèmiques.Utilitzar el diccionari per buscar els significats de les paraules polisèmiques.Suggeriments didàctics• Proposar als alumnes algunes paraules polisèmiques a la pissarra, del tipus coll o ull, i fer que n’escriguin una definició per a cada significat. A continuació, fer que les busquin al diccionari i que comparin la definició que han fet amb la del diccionari.• Demanar-los que formin oracions amb les paraules que han escrit a la pissarra, en les quals quedi ben clar el significat de la paraula que es treballa.• Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 40 del llibre de l’alumne.Treball amb competènciesCompetència artística i cultural• Fer que els alumnes dibuixin els diferents significats de les paraules polisèmiques que apareixen a l’activitat 27 de la pàgina 41 del llibre de l’alumne.ObjectiusFer un joc d’observació i una recerca a Internet.Suggeriments didàctics
  • 40. • Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 41 del llibre de l’alumne.Treball amb competènciesTractament de la informació i competència digital• Mostrar als nens i nenes que l’activitat de divertiment final els proposa d’entrar en una web i informar-se de quelcom concret. Fer que s’interessin a buscar informació individualment a través d’Internet i ensenyar-los a seleccionar el que poden trobar- hi. Fer que parlin del burro català: si ja el coneixien, on l’han vist, què en saben, etc.ObjectiusRepassar els continguts treballats al llarg de les dues primeres unitats.Aplicar el que s’aprèn a situacions concretes.Suggeriments didàctics• Aprofitar la llista de paraules que es fa a l’activitat 1 de la pàgina 42 del llibre de l’alumne per demanar als alumnes que les separin sil·làbicament i n’encerclin la tònica. A continuació, si es considera convenient, se’ls pot demanar que classifiquin les paraules en agudes, planes i esdrúixoles.• Partint de les oracions de la subpregunta de l’activitat 2 de la pàgina 42 del llibre de l’alumne, fer que els nens i nenes identifiquin quin tipus d’oracions són i que expliquin per què. Fer que reflexionin sobre les informacions que proporcionen aquest tipus d’oracions.• Animar els alumnes a fer la resta d’activitats de les pàgines 42 i 43 del llibre de l’alumne.Treball amb competènciesCompetència d’autonomia i iniciativa personal• Proposar als alumnes que facin aquest apartat individualment per tal de poder valorar els coneixements que han adquirit. Intentar que tinguin confiança en ells mateixos i que estiguin preparats per enfrontar-se tots sols a les preguntes d’avaluació que se’ls proposin.Competència d’aprendre a aprendre• Fer que els alumnes se sentin motivats per a l’aprenentatge i que treballin els recursos que els són més vàlids a ells per recordar les coses que aprenen.
  • 41. V- Orientacions i recursosPrevisió de dificultats• Prèviament al treball dels signes de puntuació, preguntar als alumnes com sabem, quan llegim, com hem d’entonar cadascuna de les oracions. Fer que arribin tots sols a la definició de la funció dels signes de puntuació.• Abans de treballar els tipus d’oracions, vincular-ho amb els signes de puntuació que s’han presentat anteriorment. Mostrar-los l’expressivitat que ens proporcionen les diferents tipologies oracionals. Preguntar-los com parlaríem si només hi hagués oracions d’un tipus (enunciatives o exclamatives...).• Per començar a treballar la descripció d’objectes, explicar-los la importància que tenen. Fer que reflexionin sobre la funció de la descripció i, concretament, de la d’objectes.• Abans d’introduir els alumnes en el treball de la polisèmia, plantejar-los alguna paraula com peu i fer que en comentin els diferents significats (part de l’anatomia, base d’un llum, part situada a la base d’una muntanya...).Altres recursosEmbarbussaments• Proposar als alumnes alguns embarbussaments referents als carros: − Carrega el carro, carreter, que si tu el carregues, jo el descarregaré. − Per la carretera de Roses, passa un carro carregat de rocs, fent catacric-catacroc. − Per la carretera un carreter porta un carro amb quatre rodes. Per la carretera un carreter descarrega i passi-ho bé.El text• El conte «La margarida dormilega», d’Estrella Ramón, es recull dins Contes per contar a un gegant, de diversos autors. El primer conte serveix d’introducció i de presentació de les quatre històries restants. Són contes plens de màgia, de fades i follets, per poder-los explicar a un gegant.• Estrella Ramón va néixer a Tortosa l’any 1964. Ha fet feines diverses: botiguera, secretària, intèrpret... Darrerament és professora de música a l’escola del seu barri. A part d’escriure, toca el piano, tant jazz com música clàssica.
  • 42. Altres recursosInternet• Proposar als alumnes que entrin a la pàgina http://www.edu365.cat/, cliquin l’opció de Primària, a continuació, la de Llengua catalana i que, finalment, entrin a l’opció d’Ortografia. D’aquí aniran a parar a Aventura’t amb l’ortografia, dins de la qual, en el Nivell bàsic, han de triar El punt i la coma. Mitjançant aquesta pàgina podran treballar els signes de puntuació alhora que juguen i aprenen vocabulari.Poesia- Fanalet del meu carrer, fas la claror esmorteïda.- És que l’arbre del costat ha crescut més de la mida.- Doncs, per què no l’han podat?- Perquè allò que un dia és bo no ho és tant un altre dia. Qui seria tan mussol que el mes d’agost tallaria branques que paren el sol? JOANA RASPALL, El fanalPoesia• Tinc una capseta de nacre lligada amb un llaç sedós. Hi guardo sospirs de l’aire, perfum, estels i frescors. Entre paraules boniques i l’amor dels meus amics. Ai!, si perdés la capseta amb aquests tresors tan rics! JOANA RASPALL, La capsetaLa polisèmia• Explicar als alumnes que la polisèmia és un recurs que té la llengua per crear vocabulari. Una paraula passa a tenir un nou significat perquè s’estableix una relació. Per exemple el banc (entitat financera) rep aquest nom perquè els primers canvistes que treballaven als carrers s’asseien en un banc per fer les seves transaccions. A partir d’aquí, el banc de seure esdevé el banc financer.• Proposar-los que ordenin alfabèticament les paraules següents: avió, animal, ànsia, anguila, ambient, antic, avi, assot, atac, arraulir. Corregir-les a la pissarra, comprovar les errades que han comès i comentar-les. − Demanar als nens i nenes que defineixin l’anècdota. Llegir les definicions i completar-les si cal. − Proposar als alumnes que descriguin un objecte que estigui a la vista de tothom. Hauran de fer oracions senzilles que tothom pugui entendre. Després de cada oració, els companys i companyes podran dir a què fan referència, com una mena de joc.
  • 43. Activitats de comprensió oral• Consultar les pàgines 200 a 211 de la guia.
  • 44. VI- AvaluacióCriteris d’avaluació• Mostrar facilitat per expressar-se oralment.• Llegir i extreure informació concreta d’un conte.• Identificar els signes de puntuació i les seves funcions.• Reconèixer els diferents tipus d’oració i els signes de puntuació propis de cadascun.• Llegir, entendre, caracteritzar i escriure la descripció d’un objecte.• Identificar les paraules polisèmiques i els seus significats.Activitats d’avaluació• Animar els nens i les nenes a fer les activitats de les pàgines 42 i 43 del llibre de l’alumne.Fitxa d’avaluació• Vegeu la fitxa de les pàgines 36 a 38 del quadern d’avaluació.
  • 45. VII- Atenció a la diversitatFitxa 4 de reforçSignes de puntuació• Vegeu les activitats de la pàgina 6 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.Fitxa 5 de reforçTipus d’oracions• Vegeu les activitats de la pàgina 7 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.Fitxa 7 de reforçLa polisèmia• Vegeu les activitats de la pàgina 9 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.Fitxa 6 d’ampliacióLa descripció d’un objecte• Vegeu les activitats de la pàgina 50 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.
  • 46. 3. Quin èxit! I- IntroduccióLa tercera unitat de Llengua del tercer curs d’Educació primària s’inicia amb la lecturad’una imatge i la lectura i comprensió d’un text teatral.Més endavant els alumnes reconeixeran les síl·labes àtones i les tòniques dels mots,localitzaran el verb dins d’una oració i en reconeixeran la persona i el nombre. Tambédistingiran entre el sentit real i el figurat d’una oració.
  • 47. II- Objectius i contingutsObjectius• Observar i comentar una imatge.• Respondre preguntes a partir de la fotografia.• Respectar el torn de paraula i les intervencions dels companys.• Llegir i comprendre el contingut d’un text teatral.• Distingir la síl·laba tònica i les àtones d’una paraula.• Localitzar i definir el verb en l’oració.• Reconèixer el nombre i la persona dels temps verbals.• Llegir i comprendre un text dialogat.• Escriure un diàleg.• Diferenciar el sentit real i el sentit figurat de les paraules.• Respectar les opinions dels altres i les seves intervencions en els diàlegs o les converses.ContingutsDimensió comunicativa• Identificació de les parts d’un teatre.• Descripció d’una il·lustració.• Comprensió d’un text teatral a partir de la seva lectura.• Reconeixement dels trets del text dialogat.• Identificació de la síl·laba tònica i les àtones d’un mot.• Localització i caracterització del verb dins de l’oració.• Reconeixement del nombre i la persona de les formes verbals.• Distinció entre sentit real i sentit figurat i interpretació d’oracions en sentit figurat.Dimensió estètica i literària• Comprensió d’un text teatral a partir de la lectura.• Lectura, caracterització i compleció d’un text dialogat.Dimensió social i cultural• Respecte envers les opinions dels altres.• Interès per ampliar el vocabulari propi.Treball amb competències
  • 48. • Competència social i ciutadana.• Competència matemàtica.• Competència d’autonomia i iniciativa personal.• Competència de coneixement i interacció amb el món físic.• Competència d’aprendre a aprendre.• Competència artística i cultural.
  • 49. III- MetodologiaProcés d’ensenyament-aprenentatgeEn aquest curs es pretén configurar un nou espai on els alumnes podran aprendre iadquirir capacitats sòlides i útils per a la seva vida. Per fer-ho possible, es procuraràdestacar els aspectes següents:• La promoció d’un aprenentatge eficaç per mitjà del qual l’alumnat relacioni el queaprèn amb el seu entorn natural i social. És per això que s’ofereix un bon nombred’activitats de lectura d’imatges i textos de la vida quotidiana, de comprensió lectora, deredacció de vivències personals, de relació de conceptes i entorn, d’utilització de lesnoves tecnologies del coneixement i la informació, etc., per tal d’ajudar-los a prendredecisions i resoldre problemes relacionats amb la seva vida diària.• La contribució al desenvolupament de les competències. Per exemple, aldesenvolupament de la pròpia personalitat i autonomia, i de la capacitat de pensar icomunicar-se, propiciant que els alumnes llegeixin i exposin idees pròpies, vivències,fets... oralment i per escrit. Així mateix, per mitjà del treball en grup que es fomenta desdel llibre, l’alumnat aprèn a tenir iniciativa, a conviure amb els companys i lescompanyes de l’escola i habitar el món del qual forma part.Aquest curs, a través dels continguts, de les imatges i de les activitats posarem elsmitjans perquè l’alumnat reconegui i accepti la diversitat cultural de la societat on viu.Així mateix, volem aconseguir una autèntica educació en valors, atenent especialment al’educació per a la tolerància, el respecte al medi ambient i la convivència.Recursos i mitjansImpresos• Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Lectures 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Guia. Recursos didàctics per al professorat. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Quadern d’ampliació i reforç. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Quadern d’avaluació. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Quadern 7 de Llengua Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Làmines. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.Recursos TIC• CD Comprensió oral. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.
  • 50. • Recursos digitals del cicle mitjà. Grup Promotor / Santillana.• CD Documents curriculars del cicle mitjà. Grup Promotor / Santillana.• CD Solucionari quaderns Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.
  • 51. • IV- Activitats d’aprenentatgeObjectiusObservar una fotografia.Comentar el que els suggereix la imatge.Suggeriments didàcticsAbans de treballar la imatge• Per introduir els alumnes en la unitat, convidar-los a observar la fotografia de la pàgina 44 del llibre de l’alumne i fer que la relacionin amb la seva experiència personal. També se’ls pot fer llegir el títol de la unitat i plantejar-los a què fa referència. Procurar que participin tots de manera ordenada.Per treballar la imatge• Fer que els alumnes es fixin en la imatge i parlar amb ells del tipus de teatre que veuen a la fotografia de la pàgina 44 del llibre de l’alumne. Preguntar-los si els sembla antic o modern i fer que raonin la resposta. Fer que el comparin amb un teatre modern i que expliquin les semblances i diferències.Programa de lectura de la imatge• Mitjançant les activitats que es proposen a la pàgina 45 del llibre de l’alumne, es vol que els alumnes es fixin en la imatge del teatre, des de les parts que el formen fins al que s’hi fa quan no hi ha representació.Treballem valors• A partir de l’observació de la fotografia de la pàgina 44 del llibre de l’alumne, parlar amb els nens i nenes dels teatres com a llocs d’oci, com a espais on es duen a terme esdeveniments socials i d’important pes cultural.Treball amb competènciesCompetència social i ciutadana• Explicar als alumnes que una representació teatral és un fet que compartim amb altres persones i, per això, és un esdeveniment social. Plantejar-los com s’han de comportar en un teatre per no destorbar ningú.
  • 52. ObjectiusLlegir correctament un text teatral.Aprendre a entendre el text teatral.Suggeriments didàcticsAbans de llegir• Fer-los llegir el títol, a la pàgina 46 del llibre de l’alumne, i demanar-los què pot significar.• Parlar amb els alumnes sobre quin conflicte es pot generar entre els Reis i el Pare Noel. Preguntar-los què celebren a casa seva i per què.Durant la lectura• Fer una lectura col·lectiva del text de les pàgines 46, 47 i 48 del llibre de l’alumne i a continuació una d’individual. Treballar l’entonació i les pauses.• Per poder fer una bona lectura dramatitzada, fer que els alumnes llegeixin individualment les parts que els correspondrà llegir en veu alta per practicar una mica.Vocabulari• Plantejar als alumnes que senyalin les paraules de la lectura que desconeixen i que en busquin el significat. Fer-los fer un treball de recerca, amb ajut del diccionari o comentant el significat dels mots entre tots a la classe.• Es pretén que cap alumne quedi amb dubtes. El text ha de ser entès en la seva totalitat un cop s’ha fet la lectura.• Per aconseguir que retinguin les paraules que han buscat al diccionari, proposar-los que escriguin oracions en què apareguin i en què quedi clar el seu significat.Després de la lectura• Proposar als nens i nenes que es fixin en els dibuixos de les pàgines 46, 47 i 48 del llibre de l’alumne i que interpretin a quins moments de la narració fan referència.• Demanar a uns quants alumnes que expliquin el contingut del text. Després preguntar-los què els ha semblat.• Fer-los notar que l’obra té una segona part a la propera unitat i que, per això, sembla que queda tallada en un moment en què hauria de continuar.• Fer que es fixin en les disfresses dels dibuixos, per quan se les hagin de fer, a l’hora de fer la representació.
  • 53. Treball amb competènciesCompetència matemàtica• Demanar que els nens i nenes comptin quants personatges apareixen en el text i que en facin una llista. A continuació, que comptin quants alumnes són a la classe i que pensin com caldria distribuir el text perquè tots poguessin llegir-ne una part (per exemple, fer quatre grups de lectors i que cada grup llegeixi una de les pàgines del text).Competència d’autonomia i iniciativa personal• Explicar als alumnes que, per fer teatre, cal dur a terme una tasca col·lectiva, però que, inicialment, cal vèncer la vergonya i llençar-se a fer d’actor, cosa que implica un pas que cadascú ha de fer individualment.Treballem valors• Fer que els nens i nenes es plantegin la importància del treball en equip a l’hora de dur a terme una representació teatral. Cada actor depèn dels seus companys, del director, dels tècnics, dels maquilladors, dels encarregats de vestuari, etc. per fer correctament la seva feina. Aquesta dependència és mútua i per això, la representació és el resultat de la feina d’un col·lectiu de persones.ObjectiusInterpretar el text a partir d’unes qüestions concretes.Analitzar els dos actes separadament.Suggeriments didàcticsPrograma de comprensió lectora• Activitat 1 de la pàgina 49 del llibre de l’alumne. Obtenció de la informació. Recordar qüestions concretes sobre el text.• Activitat 2 de la pàgina 49 del llibre de l’alumne. Reflexió sobre el contingut. Pensar si es resolen els problemes que es plantegen.• Activitat 3 de la pàgina 49 del llibre de l’alumne. Elaboració d’una interpretació. A partir del que es diu en el text, treure conclusions.• Activitat 4 de la pàgina 49 del llibre de l’alumne. Elaboració d’una interpretació. A partir del contingut del text, treure conclusions.• Activitat 5 de la pàgina 49 del llibre de l’alumne. Reflexió sobre el contingut. A
  • 54. partir del text i d’una qüestió concreta, aportar idees pròpies.Treball amb competènciesCompetència en el coneixement i interacció amb el món físic• Plantejar als alumnes en quin entorn succeeix cada escena i fer que el relacionin amb la procedència geogràfica de cadascun dels personatges. Demanar-los que expliquin com és el clima a l’entorn natural del Reis i al del Pare Noel.ObjectiusSeparar les síl·labes d’un mot i localitzar la tònica.Ubicar la síl·laba tònica de les paraules en una o altra posició.Suggeriments didàctics• A partir del text de l’activitat 11 de la pàgina 50 del llibre de l’alumne, proposar als alumnes que separin les síl·labes de les paraules de les dues primeres línies i que les classifiquin segons la posició de la síl·laba tònica.• Fer que els alumnes escriguin una llista amb els noms dels seus familiars més propers (pares, avis, germans, oncles i cosins). Demanar-los que en separin les síl·labes i que classifiquin els noms segons la posició de la síl·laba tònica.• Engrescar els nens i les nenes a fer les activitats de les pàgines 50 i 51 del llibre de l’alumne.Treball amb competènciesCompetència d’aprendre a aprendre• Recordar als nens i nenes que una manera de marcar la separació sil·làbica de les paraules és picant de mans. Fer que marquin la síl·laba tònica amb un cop més fort.Competència artística i cultural• Demanar als alumnes que facin un dibuix en què es representin amb un símbol les síl·labes tòniques i amb un altre les àtones (cadascú triarà el que li sembli). Tenint en compte aquests símbols establerts, fer que representin alguns mots amb accent a l’última, a la penúltima i a l’antepenúltima. Aquesta activitat els servirà per memoritzar les estructures prosòdiques de cada tipus de paraula.
  • 55. ObjectiusReconèixer el verb en l’oració.Identificar el nombre i la persona en les formes verbals.Suggeriments didàctics• Proposar als alumnes que escriguin quina mena d’accions fan a l’escola (escriure, dibuixar, pintar, córrer, jugar, etc.). Fer-ne una llista a la pissarra i que cada alumne faci en veu alta una oració amb un dels verbs (A anglès, cantem cançons).• Demanar-los que, a partir de les oracions de l’activitat 16 de la pàgina 52 del llibre de l’alumne, identifiquin el nombre i la persona de les formes verbals que hi apareixen. Corregir-ho plegats i, si es creu convenient, fer el mateix amb les oracions de l’activitat 17 de la pàgina 53 del llibre de l’alumne.• Fer que els alumnes llegeixin les dites que es proposen a la pàgina 53 del llibre de l’alumne i que en localitzin el verb, la persona i el nombre.• Animar-los a fer les activitats de les pàgines 52 i 53 del llibre de l’alumne.Treball amb competènciesCompetència d’autonomia i iniciativa personal• Proposar als alumnes que treballin els verbs a partir de la pròpia experiència. Fer que escriguin què fan cada dia des que arriben a casa fins que se’n van a dormir, quina és la seva rutina. A continuació, demanar-los que localitzin tots els verbs que han escrit.Competència artística i cultural• Proposar als nens i nenes que facin un dibuix on es vegin diferents accions. Després, fer que l’intercanviïn amb un company o companya, que haurà de fer una llista de les accions que pot observar en el dibuix.ObjectiusLlegir i entendre un diàleg.Analitzar els trets propis del diàleg.Escriure i completar diàlegs.Convertir un diàleg en text teatral seguint unes pautes.
  • 56. Suggeriments didàctics• Proposar als alumnes que, de dos en dos, improvisin un diàleg breu. A continuació, fer que l’escriguin i que es fixin en la manera com han representat les intervencions dels personatges.• Mostrar als alumnes la importància que tenen els signes de puntuació, que ens permeten representar per escrit el que diem oralment. Explicar-los que el diàleg es representa amb els guions inicials, que marquen l’entrada de cada personatge. Els guions també poden tancar les intervencions si a continuació hi ha una intervenció del narrador.• Animar-los a fer les activitats de les pàgines 54 i 55 del llibre de l’alumne.Treballem valors• Explicar als alumnes que cal valorar el temps, però no fins al punt de viure esclavitzats per ell. Explicar-los que hem de gaudir-ne tant com puguem, i procurar no ser esclaus del rellotge.Treball amb competènciesCompetència social i ciutadana• Estimular els alumnes a fixar-se en els mecanismes del diàleg i a respectar les intervencions dels altres.ObjectiusDiferenciar i reconèixer el sentit real i el figurat.Suggeriments didàctics• Fer que els alumnes comentin expressions de sentit figurat que coneixen o que fan servir. Explicar el significat i intentar que els alumnes el retinguin.• Explicar als alumnes que una de les coses més difícils d’entendre quan s’aprèn un idioma són les expressions amb sentit figurat. Aquestes s’aprenen en el dia a dia, cal que les sentim, entenguem que no signifiquen literalment el que expressen, i tinguem algú que ens n’expliqui el sentit figurat.• Comentar el joc que presenta la cançó de la pàgina següent (pàgina 57 del llibre de l’alumne), traduint literalment expressions de sentit figurat.
  • 57. • Demanar-los que facin les activitats de la pàgina 56 del llibre de l’alumne.Treball amb competènciesCompetència social i ciutadana• Mostrar als alumnes que diferenciar entre el sentit real i el figurat de les expressions forma part de les habilitats que hem de tenir per ser competents en l’àmbit comunicatiu a la nostra societat. Fer que s’imaginin una persona que no entengui el sentit figurat de les expressions i fer que es plantegin si podria participar en les converses i entendre el significat del que s’hi diu.ObjectiusFer un joc de lògica.Suggeriments didàctics• Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 57 del llibre de l’alumne.Treball amb competènciesCompetència artística i cultural• Per tal que els alumnes puguin memoritzar les expressions de sentit figurat, fer que cadascú en triï una i faci un dibuix que la representi. Penjar els dibuixos a l’aula amb l’expressió de sentit figurat a sota. Aquest recurs té una intenció mnemotècnica.
  • 58. V- Orientacions i recursosPrevisió de dificultats• Cal que en aquesta unitat es treballi només la posició de la síl·laba tònica a la paraula i que encara no s’introdueixin els conceptes referents a la classificació de les paraules segons la posició de l’accent, que es treballarà en la unitat següent.• Abans de començar a treballar el verb dins de l’oració, fer que expliquin què han fet avui abans de venir a l’escola. A partir dels verbs que facin servir, introduir-los el concepte d’acció, que acabaran de treballar amb les activitats corresponents.• Per començar el diàleg, fer-los notar que és la manera de comunicar-se que fem servir més freqüentment a la vida quotidiana. Mostrar-los la importància de parlar de manera ordenada i respectar el torn de paraula dels altres.• Prèviament al treball del sentit propi i el sentit figurat de les paraules, plantejar-los alguna expressió com «vinc volant» i preguntar-los si vol dir exactament el que expressa literalment.Altres recursosEndevinalles• Puc ser al futur i puc ser al passat; a vegades faig riure i d’altres plorar; i espero sempre que em critiquin per tornar a començar. (L’actor)• Faig de savi i de talòs, faig de viudo i de promès, faig de ric i de pagès, ploro i canto com si res. Faig de tot i no sóc res. (El comediant)El text• La peça teatral de les pàgines 46, 47 i 48 del llibre de l’alumne ha estat feta expressament per Elena O’Callaghan per al nostre llibre de text.
  • 59. • Elena O’Callaghan i Duch va néixer a Barcelona l’any 1955. És llicenciada en filosofia, ciències de l’educació i filologia catalana. Es va dedicar a la docència, però, des de fa uns quants anys, fa tasques d’edició en el món de la literatura infantil i juvenil, on també destaca com a autora i traductora. Ha guanyat diversos premis nacionals i internacionals. Ha publicat contes i novel·les per a joves i adults, poesies, peces teatrals, articles pedagògics i de crítica literària. També és autora de llibres de text.Altres recursosA Internet• Proposar als nens i nenes d’aprendre jugant. Entrar a la pàgina http://www.edu365.cat/ i triar l’opció Primària. Després entrar a Llengua catalana i, a continuació, J clic, on s’haurà de triar l’opció Síl·labes. Amb un joc on s’incrementa el nivell de dificultat d’acord amb el que un mateix tria, fer que practiquin la separació sil·làbica.Dites• Ditxós és el mes de desembre, que entra amb llardons i surt amb torrons.• El fred pel desembre es fica dins, pel gener s’hi asseu i pel febrer va amb la pala al coll i el treu.• El sol del desembre i del gener porta gelades pel febrer.• Ni en desembre assolellat, no et treguis la capa del costat.• Per Santa Llúcia, minva la nit i creix el dia.Diàlegs ordenats• Explicar als nens i nenes que, durant el diàleg, és important respectar la intervenció del nostre interlocutor i escoltar-la amb atenció per poder seguir el fil de la conversa. Si no escoltem el que ens diu l’altre, el diàleg deixa de tenir sentit, perquè encara que es parli sobre un mateix tema, les intervencions no queden vinculades les unes amb les altres.• Plantejar-los la importància d’escoltar abans de parlar i d’ordenar les idees que es volen transmetre per tal que els altres les puguin entendre.Cançó• Si vol dir que el cotxe li fa figa ha de dir «que el coche le hace higo»; i si li fa un pet com un aglà «hace un pedo como una bellota, señor eso rai». Com que l’home és un somniatruites, senyors meus, «es un sueña tortillas», ell es pensa que és bufar i fer ampolles, que se’n diu «soplar y hacer botellas, señor eso rai». Talment n’hi ha per llogar-hi cadires, vull dir «hay para alquilar sillas»! El pobre home treu foc pels queixals, i és que «saca fuego por las muelas, señor eso rai». La Trinca, «Coses de l’idioma»Activitats de comprensió oral
  • 60. • Consultar les pàgines 200 a 211 de la guia.
  • 61. VI- AvaluacióCriteris d’avaluació• Mostrar facilitat per expressar-se oralment.• Llegir i extreure informació concreta d’un text teatral.• Diferenciar la síl·laba tònica i les àtones d’una paraula.• Localitzar i caracteritzar el verb en l’oració.• Identificar el nombre i la persona dels temps verbals.• Llegir i entendre un text dialogat.• Crear per escrit un diàleg.• Distingir entre el sentit real i el sentit figurat de les paraules.Fitxa d’avaluació• Vegeu la fitxa de les pàgines 40 a la 42 del quadern d’avaluació.
  • 62. VII- Atenció a la diversitatFitxa 8 de reforçLa separació sil·làbica• Vegeu les activitats de la pàgina 10 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.Fitxa 9 de reforçSíl·laba tònica i síl·laba àtona• Vegeu les activitats de la pàgina 11 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.Fitxa 10 de reforçEl verb• Vegeu les activitats de la pàgina 12 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.Fitxa 11 de reforçLes formes verbals• Vegeu les activitats de la pàgina 13 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.Fitxa 12 de reforçSentit real i sentit figurat• Vegeu les activitats de la pàgina 14 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.Fitxa 7 d’ampliacióEl diàleg• Vegeu les activitats de la pàgina 51 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.Fitxa 8 d’ampliacióSentit figurat i frases fetes• Vegeu les activitats de la pàgina 43 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.
  • 63. 4. Fem camí I- IntroduccióLa quarta unitat de Llengua del tercer curs d’Educació primària s’inicia amb la lecturad’una imatge i la lectura i comprensió d’un text teatral, així com amb un treball que tél’objectiu que els alumnes distingeixin entre paraules planes, agudes i esdrúixoles.Més endavant els alumnes reconeixeran els temps verbals i aprendran a reconèixer iinterpretar frases fetes.
  • 64. II- Objectius i contingutsObjectius• Observar i comentar una imatge.• Respondre preguntes a partir de la fotografia.• Respectar les intervencions dels companys i parlar de manera ordenada.• Llegir i comprendre el contingut d’un text teatral.• Distingir les paraules agudes, planes i esdrúixoles.• Reconèixer els temps verbals.• Entendre el valor de les acotacions i ubicar-les correctament.• Escriure un text teatral.• Reconèixer i interpretar correctament les frases fetes.• Treballar el respecte envers tothom que ens envolta.ContingutsDimensió comunicativa• Identificació de fotografies i ubicació en els contextos que els corresponen.• Descripció d’elements concrets d’una il·lustració.• Comprensió d’un text teatral a partir de la seva lectura.• Reconeixement de les paraules agudes, planes i esdrúixoles.• Identificació dels temps verbals.• Distinció i interpretació de les frases fetes.Dimensió estètica i literària• Comprensió d’un text teatral a partir de la lectura.• Lectura i caracterització de les acotacions en teatre.• Escriptura d’un text teatral.Dimensió social i cultural• Participació activa en situacions comunicatives.• Valoració de la llengua com a font d’informació i d’oci.Treball amb competències• Competència de tractament de la informació i competència digital.• Competència social i ciutadana.• Competència de coneixement i interacció amb el món físic.
  • 65. • Competència d’aprendre a aprendre.• Competència d’autonomia i iniciativa personal.• Competència matemàtica.• Competència artística i cultural.
  • 66. III- MetodologiaProcés d’ensenyament-aprenentatgeEn aquest curs es pretén configurar un nou espai on els alumnes podran aprendre iadquirir capacitats sòlides i útils per a la seva vida. Per fer-ho possible, es procuraràdestacar els aspectes següents:• La promoció d’un aprenentatge eficaç per mitjà del qual l’alumnat relacioni el queaprèn amb el seu entorn natural i social. És per això que s’ofereix un bon nombred’activitats de lectura d’imatges i textos de la vida quotidiana, de comprensió lectora, deredacció de vivències personals, de relació de conceptes i entorn, d’utilització de lesnoves tecnologies del coneixement i la informació, etc., per tal d’ajudar-los a prendredecisions i resoldre problemes relacionats amb la seva vida diària.• La contribució al desenvolupament de les competències. Per exemple, aldesenvolupament de la pròpia personalitat i autonomia, i de la capacitat de pensar icomunicar-se, propiciant que els alumnes llegeixin i exposin idees pròpies, vivències,fets... oralment i per escrit. Així mateix, per mitjà del treball en grup que es fomenta desdel llibre, l’alumnat aprèn a tenir iniciativa, a conviure amb els companys i lescompanyes de l’escola i habitar el món del qual forma part.Aquest curs, a través dels continguts, de les imatges i de les activitats posarem elsmitjans perquè l’alumnat reconegui i accepti la diversitat cultural de la societat on viu.Així mateix, volem aconseguir una autèntica educació en valors, atenent especialment al’educació per a la tolerància, el respecte al medi ambient i la convivència.Recursos i mitjansImpresos• Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Lectures 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Guia. Recursos didàctics per al professorat. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Quadern d’ampliació i reforç. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Quadern d’avaluació. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Quadern 7 de Llengua Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Làmines. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.Recursos TIC• CD Comprensió oral. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.
  • 67. • Recursos digitals del cicle mitjà. Grup Promotor / Santillana.• CD Documents curriculars del cicle mitjà. Grup Promotor / Santillana.• CD Solucionari quaderns Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.
  • 68. IV- Activitats d’aprenentatgeObjectiusObservar unes fotografies.Comentar les imatges a partir de qüestions concretes.Suggeriments didàcticsAbans de treballar la imatge• Per introduir els alumnes en la unitat, convidar-los a observar les fotografies de la pàgina 58 del llibre de l’alumne i fer que les relacionin amb la seva experiència personal.• Fer-los llegir el títol de la unitat i plantejar-los a què pot fer referència. Tots voldran expressar les seves opinions; recordar-los que han de respectar el torn de paraula.Per treballar la imatge• Proposar als alumnes que es fixin en la imatge de la pàgina 58 del llibre de l’alumne i establir un diàleg amb ells fent referència a les dues fotografies i als llocs concrets on les situen: on es representen els pastorets i on es fa la fira de Nadal al seu poble o ciutat.Programa de lectura de la imatge• Mitjançant les activitats que es proposen a la pàgina 59 del llibre de l’alumne, es vol que els alumnes es fixin en les imatges i siguin capaços d’ubicar-les temporalment i dins del calendari de festes tradicionals.Treballem valors• A partir de l’observació de les fotografies de la pàgina 58 del llibre de l’alumne, parlar amb els alumnes de la importància de conservar les tradicions pròpies i de permetre que aquestes convisquin amb les d’altres. Cal educar-los en el respecte per totes les tradicions.Treball amb competènciesTractament de la informació i competència digital• Proposar als alumnes que busquin a Internet informació sobre la fira de Santa Llúcia i sobre la representació dels Pastorets. Demanar-los que seleccionin allò que consideren bàsic per poder explicar a algú de fora en què consisteixen.
  • 69. • Proposar-los que consultin la web de l’Ajuntament.ObjectiusLlegir correctament un text teatral.Aprendre a entendre el text.Suggeriments didàcticsAbans de llegir• Recordar-los que el primer i el segon acte de l’obra teatral de les pàgines 60, 61 i 62 del llibre de l’alumne els van llegir a la unitat anterior. Fer memòria del que hi passava. Si calgués, tornar-los a llegir col·lectivament.Durant la lectura• Fer una lectura col·lectiva del text de les pàgines 60, 61 i 62 del llibre de l’alumne i a continuació una d’individual. Treballar l’entonació i les pauses.• Per fer la lectura dramatitzada, repartir els personatges de l’obra entre els alumnes. Si es creu que pot ser més atractiu fer la lectura dramatitzada de l’obra completa, preparar-la.Vocabulari• Plantejar als alumnes que marquin les paraules de la lectura de les quals desconeixen el significat. Fer-los fer un treball de recerca, amb ajut del diccionari o explicant el significat de les paraules entre tots a la classe.• Es pretén que ningú quedi amb dubtes. El text ha de quedar totalment entès un cop acabada la lectura perquè els nens i nenes puguin fer front a les activitats de comprensió sense problemes.Després de la lectura• Fer que els nens i nenes expliquin el contingut d’aquest text i que el vinculin al contingut del text de la unitat anterior.• Demanar-los què els ha semblat l’obra i fer que en valorin el vessant més divertit.• Preguntar-los quanta gent participa en la posada en escena d’una obra. Fer que valorin el paper de tots els que hi participen i que no són actors: director, il·luminador, encarregats de vestuari, de maquillatge, de fer i muntar els decorats, etc.Treball amb competències
  • 70. Competència social i ciutadana• Fer que els alumnes entenguin la representació teatral com una manera de gaudir del temps lliure envoltat de persones conegudes i desconegudes. La representació teatral és un esdeveniment social: un grup de persones es troba al teatre a una hora concreta per veure com uns actors representen un text exclusivament per a ells.Competència d’aprendre a aprendre• Plantejar als alumnes la dificultat de memoritzar un text teatral. Fer que pensin com es deu fer i comentar-ho a la classe. Plantejar-los si és més difícil memoritzar el propi text o controlar les intervencions dels altres per saber quan toca parlar a cadascú.Treball amb valors• Mostrar als alumnes el fet que la representació teatral que es veu és irrepetible en tant que és diferent de les altres perquè els actors, tot i cenyir-se a un text, no són autòmats que fan sempre exactament el mateix, sinó que depenen de la resposta i l’actitud del públic, de com s’enfrontin aquell dia a la feina, del temps que faci que representen aquell text, cosa que els permet afegir-hi millores contínuament.ObjectiusInterpretar el text a partir d’unes qüestions concretes.Reconèixer la seqüència d’esdeveniments.Suggeriments didàcticsPrograma de comprensió lectora• Activitat 1 de la pàgina 63 del llibre de l’alumne. Comprensió global. Remetre’s a la pròpia experiència per entendre què relaciona els Reis i el Pare Noel.• Activitat 2 de la pàgina 63 del llibre de l’alumne. Reflexió sobre el contingut. Resumir el que succeeix a cadascun dels actes.• Activitat 3. Reflexió sobre el contingut. Triar les afirmacions que fan referència al text.• Activitat 4, 5 i 6 de la pàgina 63 del llibre de l’alumne. Reflexió sobre el contingut. A partir d’una qüestió concreta, documentar-se i aportar idees pròpies.• Activitat 7 de la pàgina 63 del llibre de l’alumne. Preparar l’obra de teatre.Programa de tolerància• A l’activitat 6 de la pàgina 63 del llibre de l’alumne es pretén que els alumnes
  • 71. reflexionin sobre el tema dels regals nadalencs, en relació amb els nens i nenes més desfavorits.Treball amb competènciesCompetència d’autonomia i iniciativa personal• Explicar als alumnes la importància de comprendre individualment el que es llegeix, al marge del treball que es farà posteriorment a la classe amb els companys i companyes.Tractament de la informació i competència digital• A l’activitat 5 de la pàgina 63 del llibre de l’alumne, demanar als alumnes que consultin la pàgina web indicada i que hi naveguin per poder veure diferents exemples del text que han de redactar.ObjectiusDefinir i identificar les paraules agudes, planes i esdrúixoles.Suggeriments didàctics• Fer que els alumnes preparin una llista amb dotze objectes que hi hagi a la classe. Després, fer que separin aquestes paraules en síl·labes, subratllin la tònica i les classifiquin en agudes, planes o esdrúixoles.• A partir de l’activitat 11 de la pàgina 65 del llibre de l’alumne, col·locar els alumnes de dos en dos i fer que preparin paraules ocultes que intercanviaran amb un altre grup per descobrir-les. Si els cal, poden fer servir el diccionari.• Proposar que els alumnes localitzin les paraules agudes, planes i esdrúixoles en el text de la pàgina següent.• Animar els alumnes a fer la resta d’activitats de les pàgines 64 i 65 del llibre de l’alumne.Treball amb competènciesCompetència matemàtica• Demanar als alumnes que, partint de les paraules que apareixen en l’activitat 9 de la pàgina 64 del llibre de l’alumne, facin el recompte de quantes agudes, planes i esdrúixoles hi ha i que les classifiquin.Competència d’autonomia i iniciativa personal
  • 72. • Fer que els alumnes utilitzin el diccionari per assegurar-se de com s’escriuen les paraules. Han d’aprendre a fer-ne ús contínuament i perdre la mandra d’utilitzar-lo.ObjectiusReconèixer el temps dels verbs.Identificar el passat, el present i el futur en les formes verbals.Suggeriments didàctics• Demanar als alumnes que facin una llista de les coses que van fer diumenge passat (fent servir verbs conjugats, no en infinitiu). Després, proposar-los que la tornin a escriure com si ho fessin ara. Finalment, plantejar-los que tornin a escriure les oracions com si fos el que han de fer el proper cap de setmana. Amb aquest exercici hauran practicat els tres temps verbals.• Plantejar als alumnes el treball dels temps verbals a partir dels textos que es proposen a la pàgina 67 de la guia, a l’apartat Altres recursos.• Demanar-los que facin els exercicis de les pàgines 66 i 67 del llibre de l’alumne.Treball amb competènciesCompetència d’aprendre a aprendre• Proposar als alumnes que es fixin en els temps verbals i s’adonin que ja s’hi conté la informació del moment en què se situen a nivell temporal. Fer que s’adonin que no cal memoritzar res per saber si un verb succeeix en el passat, en el present o en el futur, sinó que ho sabem gràcies al nostre coneixement intuïtiu de la llengua.Competència d’autonomia i iniciativa personal• Demanar als alumnes que individualment, practiquin el canvi de temps a les formes verbals respectant-ne el nombre i la persona.ObjectiusReconèixer les acotacions en un text teatral.Identificar els tipus d’acotació segons la informació que dóna.Completar amb acotacions.Escriure un text teatral amb acotacions.Suggeriments didàctics
  • 73. • Fer que els nens i nenes s’imaginin el text de la pàgina 68 del llibre de l’alumne sense acotacions. Demanar-los que expliquin si podrien desxifrar tot el que s’explica entre parèntesis només llegint el text. Procurar que valorin el paper de l’acotació en el context.• A partir de l’activitat 25 de la pàgina 69 del llibre de l’alumne, proposar-los que s’imaginin un altre context on s’esdevé l’acció i que canviïn les acotacions que hi ha per unes altres, que també funcionin en el context.• Proposar als alumnes de fer les lectures dramatitzades de les obres que hagin escrit en l’activitat 26 de la pàgina 69 del llibre de l’alumne.• Engrescar-los a fer les activitats de les pàgines 68 i 69 del llibre de l’alumne.Treballem valors• Comentar amb els alumnes la importància de les acotacions en el text teatral. Encara que sigui una part del text que no es verbalitzarà dalt de l’escenari, cal tenir en compte que és imprescindible per interpretar com es mouen els actors, com seran les seves expressions i com ha de ser l’escenari.Treball amb competènciesCompetència artística i cultural• Per fer l’activitat 26 de la pàgina 69 del llibre de l’alumne, potenciar al màxim el vessant creatiu dels alumnes. Demanar-los que escriguin intentant gaudir de la creació: que s’imaginin una escena i que intentin plasmar-la amb paraules.ObjectiusDefinir les frases fetes.Comprendre’n el significat.Suggeriments didàctics• Tal com es fa en l’activitat 31 de la pàgina 71 del llibre de l’alumne, proposar als alumnes algunes frases fetes i demanar-los si saben el que volen dir. Poden ser: deixar de pasta de moniato, tocar la pera, remenar les cireres, picar el crostó, etc.• Preguntar als nens i nenes si a casa seva fan servir frases fetes, si els és una cosa propera o llunyana. Fer que pensin en el valor cultural d’aquestes expressions que provenen d’una tradició i en la importància de fer-les servir perquè no es perdin.
  • 74. • Engrescar els nens i les nenes a fer les activitats de la pàgina 70 del llibre de l’alumne.Treball amb competènciesCompetència social i ciutadana• Mostrar als alumnes la importància d’entendre les frases fetes i les expressions de sentit figurat. El significat d’aquestes expressions no té res a veure amb el que literalment expressen les paraules que la formen, per això cal que, si no entenen el que vol dir, ho preguntin.ObjectiusFer un joc d’observació.Suggeriments didàctics• Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 71 del llibre de l’alumne.Treball amb competènciesCompetència d’aprendre a aprendre• Fer que els nens i nenes entenguin la necessitat d’entendre el significat de les frases fetes i de memoritzar-lo per poder-les fer servir. Plantejar-los que s’esforcin per fer un exercici de memòria i retenir totes les frases fetes que han aparegut en aquesta unitat.ObjectiusRepassar els continguts treballats al llarg de les unitats 3 i 4.Aplicar el que s’aprèn en situacions concretes.Suggeriments didàctics• Proposar als nens i nenes que separin en síl·labes les paraules que han escrit a la subpregunta de l’activitat 2 de la pàgina 72 del llibre de l’alumne. A continuació, fer que n’encerclin la síl·laba tònica i que escriguin el nombre de síl·labes que té cada paraula.
  • 75. • Demanar als alumnes que escriguin els noms de tots els seus companys i companyes de classe i que els separin en síl·labes. Després, fer que marquin la tònica i que classifiquin els noms segons si són paraules agudes, planes o esdrúixoles.Treball amb competènciesCompetència d’aprendre a aprendre• Fer que els alumnes siguin capaços de recordar el que aprenen al llarg de les unitats. Mostrar-los la seva capacitat per recordar informacions i per aplicar coneixements.Competència d’autonomia i iniciativa personal• Estimular els nens i les nenes a fer la feina individualment, i intentar que se sentin motivats a avaluar el que han après per poder valorar si estan adquirint els coneixements que treballen a classe.ObjectiusRepassar les tipologies textuals que s’han treballat en les unitats 0 a 4.Aplicar tot el que s’ha après combinant els diferents textos.Suggeriments didàctics• Si es considera convenient, abans de començar a fer les activitats de les pàgines 74 i 75 del llibre de l’alumne, se’ls pot fer repassar les tipologies textuals que s’han treballat a les unitats anteriors i les seves característiques: el conte, l’anècdota, la descripció d’un objecte, el diàleg i el text teatral. A partir d’aquesta base, es pot començar a treballar les activitats que es proposen.• Plantejar el fet de la llibertat absoluta a l’hora d’escriure. Explicar als alumnes que poden escriure sobre el que vulguin, sempre que trenin bé el contingut del seu conte i segueixin les pautes del que se’ls demana al llarg de les activitats que es proposen.• Un cop hagin escrit el conte, plantejar-los si serien capaços de transformar-lo en un text teatral. Seguir aquestes indicacions: − Recordar-los les característiques d’aquest tipus de text. − Fer-los pensar en les acotacions, que informen sobre els moviments dels personatges, els canvis a l’escenari, etc. − Plantejar-los quants personatges hi ha d’haver i quants escenaris diferents.• Triar algunes de les obres i fer-ne una lectura dramatitzada.Treball amb competènciesCompetència d’autonomia i iniciativa personal
  • 76. • Fer que els alumnes tinguin iniciativa per convertir-se en creadors. Estimular-los per treballar individualment i confiar que el seu producte serà correcte, de manera que guanyin seguretat en ells mateixos i s’estalviïn els dubtes que, de vegades, els porten a equivocar-se.Competència social i ciutadana• Comentar als nens i nenes la importància de valorar els diferents tipus de textos en l’entorn que es produeixen: la nostra societat. Plantejar-los que s’imaginin si podríem parlar sense diàlegs o sense descripcions, si s’imaginen un món sense contes. Fer que reflexionin sobre la funció de totes les tipologies textuals i sobre la importància de conèixer-les i fer-ne un ús adequat.
  • 77. V- Orientacions i recursosPrevisió de dificultats• És necessari insistir en la localització de la síl·laba tònica en la paraula per poder treballar la classificació dels mots en aguts, plans i esdrúixols.• Prèviament al treball dels temps verbals, preguntar-los per alguna acció que facin cada dia i fer que diguin una oració referint-se a aquesta acció d’ahir, d’avui i de demà. Fer que localitzin quina paraula de la frase els fa veure en quin moment es produeix.• Per introduir-los en les acotacions, fer-los veure que el text teatral té unes parts que s’escriuen de manera diferent i que els actors no diuen a l’escenari. Preguntar-los quina mena d’informació donen aquestes parts.• Abans de treballar les frases fetes, preguntar-los si tot el que diem té sentit de manera literal o pot anar més enllà. Recordar-los el sentit figurat que han treballat en la unitat anterior i fer que el relacionin amb les frases fetes.Altres recursosPoesia• La dona que renta, la vella que fila i el brau caçador que sempre vigila. El vell que la terra remou amb catxassa i el que es beu el vi de la carbassa. La jove mestressa que duu una gallina, la del cistell d’ous i el sac de farina. Aquells que sonant van fent son camí; el del flabiol i el del tamborí. JOAN LLONGUERES, Les figures del pessebrePoesia• Les joguines molt cansades estan tipes de voltar; dins del sac totes plegades s’han posat a rondinar. Al rei negre li demanen que les deixi en un balcó. «Ho faré», diu el reu negre, «i com més a prop millor». BOFILL, F.; PUIG, A.; SERRA, F., Les joguines (fragment)
  • 78. Endevinalles• Tinc títol i no sóc noble, tinc marges i no sóc riu, sóc molt blanc i sóc molt negre, amb mi es plora i amb mi es riu. (El llibre)• M’obro i tanco i guardo a dins històries, consells i lliçons, hi ha qui em guarda amb molts bons fins i qui em deixa pels racons. (El llibre)Teatre• Comentar amb els alumnes la cartellera teatral que hi ha actualment. Mirar l’oferta de teatre per a nens i nenes i fer que triïn les obres que creuen que els agradarien més.• Si es té la possibilitat d’organitzar una sortida al teatre i és viable anar a veure alguna de les representacions que ells hagin triat, millor encara.• Parlar de la diferència entre el teatre professional i el d’aficionats. Fer que valorin la feina dels que hi participen en tots dos casos.A Internet• Plantejar als alumnes de fer servir la pàgina http://www.xtec.net/~eescola/cos/index.htm per llegir frases fetes i els seus significats. Són frases fetes relacionades amb el cos humà i estan classificades en funció de les parts a les quals fan referència.• Fer que els alumnes escriguin els verbs de l’activitat 4 de la pàgina 73 del llibre de l’alumne en els altres temps: si estan en present, els hauran d’escriure en passat i en futur; si estan en passat, en present i en futur; si estan en futur, en passat i en present, però respectant-ne la persona i el nombre. Corregir-los a la pissarra.• Demanar als nens i nenes que escriguin un parell d’expressions de sentit figurat i que n’expliquin el significat als companys i companyes.• Proposar als alumnes que expliquin el significat de dues frases fetes que facin servir a casa seva.El text• La peça teatral de les pàgines 60, 61 i 62 del llibre de l’alumne ha estat feta expressament per Elena O’Callaghan per al nostre llibre de text.
  • 79. • Elena O’Callaghan i Duch va néixer a Barcelona l’any 1955. És llicenciada en filosofia, ciències de l’educació i filologia catalana. Es va dedicar a la docència, però, des de fa uns quants anys, fa tasques d’edició en el món de la literatura infantil i juvenil, on també destaca com a autora i traductora. Ha guanyat diversos premis nacionals i internacionals. Ha publicat contes i novel·les per a joves i adults, poesies, peces teatrals, articles pedagògics i de crítica literària. També és autora de llibres de text.Activitats de comprensió oral• Consultar les pàgines 200 a 211 de la guia.
  • 80. VI- AvaluacióCriteris d’avaluació• Mostrar facilitat per expressar-se oralment.• Llegir i extreure informació concreta d’un text teatral.• Diferenciar les paraules agudes, planes i esdrúixoles.• Identificar els temps del verb.• Llegir i entendre un text teatral.• Comprendre el valor de les acotacions.• Escriure un text teatral.• Identificar i interpretar correctament les frases fetes.• Respectar les opinions dels altres.Activitats d’avaluació• Engrescar els nens i les nenes a fer les activitats de les pàgines 72 i 73 del llibre de l’alumne.Fitxa d’avaluació• Vegeu les pàgines 44 a 46 del quadern d’avaluació.Fitxa d’avaluació trimestral• Vegeu les pàgines 80 a 82 del quadern d’avaluació.
  • 81. VII- Atenció a la diversitatFitxa 13 de reforçParaules agudes, planes i esdrúixoles• Vegeu les activitats de la pàgina 15 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.Fitxa 14 de reforçEls temps verbals• Vegeu les activitats de la pàgina 16 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.Fitxa 15 de reforçLes acotacions• Vegeu les activitats de la pàgina 17 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.Fitxa 16 de reforçLes frases fetes• Vegeu les activitats de la pàgina 18 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.Fitxa 9 d’ampliacióL’accentuació: agudes, planes i esdrúixoles• Vegeu les activitats de la pàgina 53 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.Fitxa 10 d’ampliacióEl text teatral: les acotacions• Vegeu les activitats de la pàgina 54 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.
  • 82. 5. En forma I- IntroduccióLa cinquena unitat de Llengua del tercer curs d’Educació primària s’inicia amb lalectura d’una imatge i la lectura i comprensió d’un còmic i una narració.Més endavant els alumnes aprendran a localitzar l’accent gràfic i a reconèixer-ne elstipus, a identificar el tipus d’accent que pot portar cada vocal i a identificar el gènere i elnombre dels noms.
  • 83. II- Objectius i contingutsObjectius• Observar i comentar una imatge.• Respondre preguntes a partir de la fotografia.• Respectar les opinions dels companys i parlar ordenadament.• Llegir i comprendre el contingut d’un còmic.• Localitzar l’accent gràfic i reconèixer-ne els tipus.• Identificar el tipus d’accent que pot portar cada vocal.• Identificar el gènere i el nombre dels noms.• Llegir i comprendre una narració.• Escriure i dibuixar un còmic a partir d’una narració.• Reconèixer i definir les paraules i expressions sinònimes.ContingutsDimensió comunicativa• Identificació de l’esport que practiquen els personatges de les fotografies.• Interès per explicar les opinions i escoltar les dels companys.• Treball sobre unes fotografies.• Comprensió d’un còmic a partir de la seva lectura.• Reconeixement de l’accent i dels diferents tipus.• Identificació del gènere i el nombre del nom.• Distinció de les paraules sinònimes.Dimensió estètica i literària• Comprensió d’un còmic a partir de la seva lectura.• Lectura i comprensió d’una narració.• Creació d’un còmic.Dimensió social i cultural• Interès per reconèixer les relacions de significat que hi ha entre els mots.• Valoració del text com a oci i com a informació.Treball amb competències• Competència social i ciutadana.• Competència matemàtica.• Competència artística i cultural.• Competència de tractament de la informació o competència digital.• Competència d’aprendre a aprendre.• Competència d’autonomia i iniciativa personal.
  • 84. • Competència de coneixement i interacció amb el món físic.
  • 85. III- MetodologiaProcés d’ensenyament-aprenentatgeEn aquest curs es pretén configurar un nou espai on els alumnes podran aprendre iadquirir capacitats sòlides i útils per a la seva vida. Per fer-ho possible, es procuraràdestacar els aspectes següents:• La promoció d’un aprenentatge eficaç per mitjà del qual l’alumnat relacioni el queaprèn amb el seu entorn natural i social. És per això que s’ofereix un bon nombred’activitats de lectura d’imatges i textos de la vida quotidiana, de comprensió lectora, deredacció de vivències personals, de relació de conceptes i entorn, d’utilització de lesnoves tecnologies del coneixement i la informació, etc., per tal d’ajudar-los a prendredecisions i resoldre problemes relacionats amb la seva vida diària.• La contribució al desenvolupament de les competències. Per exemple, aldesenvolupament de la pròpia personalitat i autonomia, i de la capacitat de pensar icomunicar-se, propiciant que els alumnes llegeixin i exposin idees pròpies, vivències,fets... oralment i per escrit. Així mateix, per mitjà del treball en grup que es fomenta desdel llibre, l’alumnat aprèn a tenir iniciativa, a conviure amb els companys i lescompanyes de l’escola i habitar el món del qual forma part.Aquest curs, a través dels continguts, de les imatges i de les activitats posarem elsmitjans perquè l’alumnat reconegui i accepti la diversitat cultural de la societat on viu.Així mateix, volem aconseguir una autèntica educació en valors, atenent especialment al’educació per a la tolerància, el respecte al medi ambient i la convivència.Recursos i mitjansImpresos• Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Lectures 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Guia. Recursos didàctics per al professorat. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Quadern d’ampliació i reforç. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Quadern d’avaluació. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Quadern 8 de Llengua Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Làmines. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.Recursos TIC• CD Comprensió oral. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.
  • 86. • Recursos digitals del cicle mitjà. Grup Promotor / Santillana.• CD Documents curriculars del cicle mitjà. Grup Promotor / Santillana.• CD Solucionari quaderns Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.
  • 87. IV- Activitats d’aprenentatgeObjectiusObservar una fotografia.Identificar l’esport que es practica en unes fotografies.Suggeriments didàcticsAbans de treballar la imatge• Per introduir els alumnes en la unitat, convidar-los a observar la fotografia de la pàgina 76 del llibre de l’alumne, i fer que la relacionin amb la seva experiència personal. Fer-los llegir el títol de la unitat i plantejar-los a què fa referència. Procurar que participin ordenadament.Per treballar la imatge• Fer que els alumnes es fixin en les fotografies de la pàgina 76 del llibre de l’alumne, i plantejar-los quines diferències hi ha entre els esports individuals i els d’equip. Preguntar-los quins els agraden més a nivell personal i fer que raonin la resposta.Programa de lectura de la imatge• Mitjançant les activitats que es proposen a la pàgina 77 del llibre de l’alumne es vol que els alumnes es fixin en les fotografies de manera detallada i n’identifiquin l’esport que es practica i els elements de vestuari que l’acompanyen.Treballem valors• A partir de l’observació del dibuix de la pàgina 77 del llibre de l’alumne, parlar amb els alumnes de la importància de practicar esport, sigui individual o d’equip. Fer que expressin oralment els beneficis que comporta i la importància de portar l’equip adequat (sobretot pel que fa a la protecció) per a cada esport.Treball amb competènciesCompetència social i ciutadana• Explicar als alumnes que l’esport és quelcom que reuneix les persones, sigui per practicar-lo o per gaudir-ne com a espectadors. Fer que valorin la part social de practicar esports d’equip o de gaudir de l’esport com a espectador.
  • 88. ObjectiusLlegir correctament un còmic.Aprendre a entendre el còmic.Suggeriments didàcticsAbans de llegir• Fer-los llegir el títol de la pàgina 78 del llibre de l’alumne, i demanar-los què pot significar.• Parlar amb els alumnes dels jocs olímpics i fer que exposin tot el que en saben.Durant la lectura• Proposar-los de fer una lectura col·lectiva del text de les pàgines 78 a 80 del llibre de l’alumne, i, a continuació, deixar-los una estona per fer la lectura individual fixant- se atentament en les vinyetes.• Demanar als nens i nenes que es fixin en tots els elements de cada vinyeta, a part del text: els símbols, les onomatopeies i els dibuixos, i que n’interpretin la funció.Després de la lectura• Proposar als nens i nenes que es fixin en les diferents formes (bafarades) que poden contenir text en el còmic i que intentin raonar quina finalitat té cadascuna.• Demanar a alguns alumnes que expliquin el contingut del text de les pàgines 78 a 80 del llibre de l’alumne, i demanar-los què els ha semblat.• Fer que es fixin en la roba i els pentinats que porten els personatges i preguntar-los si és semblant a la que nosaltres portem. Fer que ho relacionin amb l’època que es representa en el còmic. Preguntar-los quins altres elements ens permeten veure que no pertany als nostres dies.Treballem valors• Fer que els alumnes es plantegin la importància del treball en equip a l’hora de fer un còmic. Sovint són dues persones les que fan el còmic, com en el cas d’en Massagran: l’un fa els dibuixos i l’altre escriu el text. Treballar plegats permet que cadascú desenvolupi la feina que sap fer millor: la suma de les dues feines té com a resultat el còmic.Treball amb competènciesCompetència matemàtica• Demanar que els nens i nenes comptin quants esports diferents practica en Massagran en aquesta lectura. Fer que en facin una llista i que expliquin en què consisteix cadascun.
  • 89. Competència artística i cultural• Plantejar als alumnes que la creació d’un còmic és una feina artística i cultural en tant que és un text i un dibuix que funcionen plegats. Fer que valorin les tipologies textuals que sumen l’expressió escrita a la imatge per expressar el que l’autor o els autors volen fer arribar al públic (auca, mural, grafit, etc.).ObjectiusInterpretar el text a partir d’unes qüestions concretes.Analitzar els elements propis del còmic que hi apareixen.Suggeriments didàcticsPrograma de comprensió lectora• Activitat 1 de la pàgina 81 del llibre de l’alumne. Obtenció de la informació. Respondre qüestions concretes sobre el text.• Activitat 2 de la pàgina 81 del llibre de l’alumne. Reflexió sobre el contingut. Analitzar el contingut del text a partir de qüestions concretes.• Activitat 3 de la pàgina 81 del llibre de l’alumne. Reflexió sobre el contingut. A partir d’una pregunta concreta, aportar el que l’alumne sap sobre el tema.• Activitat 4 de la pàgina 81 del llibre de l’alumne. Elaboració d’una interpretació. A partir d’unes opcions referents al text, treure conclusions.• Activitat 5 de la pàgina 81 del llibre de l’alumne. Reflexió sobre la forma. Analitzar els diferents tipus de bafarada de còmic que hi apareixen.Treball amb competènciesTractament de la informació i competència digital• A l’activitat 5 de la pàgina 81 del llibre de l’alumne, demanar als alumnes que consultin la pàgina web indicada i que hi naveguin per poder veure diferents exemples del text que han de redactar.ObjectiusIdentificar l’accent gràfic de les vocals.Distingir l’accent obert del tancat i saber quines vocals poden portar l’un o l’altre.
  • 90. Suggeriments didàctics• A partir del text de l’activitat 8 de la pàgina 82 del llibre de l’alumne, proposar als alumnes que escriguin dues paraules amb cadascuna de les vocals i amb cadascun dels accents que li corresponen: dues amb a accentuada, dues amb e oberta accentuada, dues amb e tancada accentuada, etc. Si els cal, poden fer servir el diccionari.• Proposar als alumnes que facin una llista amb noms de lloc que portin accent, com Mataró (que ha aparegut al còmic). Corregir-los a la pissarra i fer que copiïn la llista completa al quadern.• Treballar les paraules accentuades del poema de la pàgina següent (pàgina 83 de la guia).• Animar els alumnes a fer les activitats de les pàgines 82 i 83 del llibre de l’alumne.Treball amb competènciesCompetència d’aprendre a aprendre• Estimular els alumnes a memoritzar normes com les d’accentuació (quines vocals porten accent obert i quines porten accent tancat). Treballar la memòria com a eina important per a l’estudi.Competència d’autonomia i iniciativa personal• Proposar als alumnes que, per fer l’activitat 11 de la pàgina 83 del llibre de l’alumne, es preparin per treballar amb el diccionari. Mostrar-los la seva capacitat de treballar independentment del mestre.ObjectiusReconèixer el gènere masculí o femení dels noms.Diferenciar el nombre singular o plural dels noms.Suggeriments didàctics• Proposar als alumnes que facin una llista d’objectes que hi hagi a la classe. A continuació, fer que els classifiquin en funció del gènere en masculins i femenins. Corregir-ho a la pissarra i comentar-ne els errors.• A partir de la pregunta 14 de la pàgina 84 del llibre de l’alumne, preguntar-los quines paraules no han pogut canviar de gènere i fer que s’adonin del motiu. Parlar dels noms que tenen gènere masculí i gènere femení i dels que només tenen un gènere, com per exemple selva o presa (en el context en què apareix).
  • 91. • Animar-los a fer les activitats de les pàgines 84 i 85 del llibre de l’alumne.Treball amb competènciesCompetència en el coneixement i la interacció amb el món físic• Proposar als alumnes que facin una llista amb paraules que facin referència al medi que ens envolta (tipus: riu, camí, muntanya, poble, etc.). A continuació, demanar-los que n’identifiquin el gènere i el nombre. Finalment, en poden canviar el nombre (de singular a plural o viceversa).Competència matemàtica• Proposar als nens i nenes que comptin les paraules femenines i masculines que apareixen a les activitats de la pàgina 85 del llibre de l’alumne. Demanar-los que facin una llista de cada i que a les que són en plural, encerclin la part de la paraula que indica que és plural.ObjectiusLlegir i entendre una narració.Comprendre el text.Convertir la narració en un còmic.Suggeriments didàctics• Preguntar als alumnes si saben quina mena de narració han llegit a la pàgina 86 del llibre de l’alumne. Explicar-los que les llegendes parlen de personatges heroics que defensen uns ideals, són narracions de fets fantàstics que s’expliquen com si fossin reals, però que són imaginaris.• Demanar als alumnes que relacionin aquests herois de llegenda amb els herois del còmic. Fer, a la pissarra, una llista dels herois de còmic o dels dibuixos animats que ells coneixen i demanar-los que expliquin quins poders tenen i quin és el seu objectiu (fer el bé, defensar els més febles, etc.).• Animar-los a fer les activitats de les pàgines 86 i 87 del llibre de l’alumne.Treballem valors• Explicar als alumnes la importància de treballar en equip i de saber repartir la feina de manera equitativa. Fer que, treballant en parelles, cadascú pugui aportar allò que millor fa: qui dibuixa bé pot fer aquesta part, qui té més facilitat per escriure pot fer el text.
  • 92. Treball amb competènciesCompetència artística i cultural• Estimular els alumnes a fer un còmic a partir del text, però també a partir de la seva imaginació. Fer que s’adonin de la llibertat que els proporciona el procés creatiu.ObjectiusDefinir i reconèixer les paraules i expressions sinònimes.Suggeriments didàctics• Proposar als alumnes algunes paraules perquè en busquin de sinònimes. Fer una llista a la pissarra, deixar-los una estona perquè puguin pensar o fer servir el diccionari, i corregir-les a la pissarra. Les paraules poden ser: espavilat, gras, mestre, cabut, etc.• Proposar als nens i nenes que triïn tres parelles de paraules de l’activitat 24 de la pàgina 88 del llibre de l’alumne, i que en busquin el significat al diccionari. Després fer que valorin si aquests mots tenen el mateix significat o bé tenen significats molt similars i per això funcionen com a paraules sinònimes. Corregir-ho i comentar-ho plegats.• Demanar-los que facin les activitats de la pàgina 88 del llibre de l’alumne.Treball amb competènciesCompetència en el coneixement i la interacció amb el món físic• Proposar als alumnes que pensin paraules que representen la realitat que ens envolta i que en busquin de sinònimes. Posar-los alguns exemples com: població, ciutat, vila i localitat; turó, puig, pujol i tossal; bosc, arbreda, boscam i boscatge, etc. Si volen, poden fer servir el diccionari, preferentment el de sinònims. Corregir-ho plegats i comentar les possibles errades.ObjectiusFer un joc d’observació i de treball del vocabulari.Suggeriments didàctics
  • 93. • Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 89 del llibre de l’alumne.Treball amb competènciesCompetència social i ciutadana• Fer que els alumnes prenguin consciència del fet que els sinònims i les frases fetes, els aprenem de manera natural en el nostre entorn quotidià: el fet de sentir-les en determinats contextos fa que les comprenguem i les interioritzem.
  • 94. V- Orientacions i recursosPrevisió de dificultats• Abans de treballar els tipus d’accent, procurar mostrar als alumnes la diferència entre l’obert i el tancat sobre una mateixa lletra: cafè i aniré. Presentar-los la distinció a nivell auditiu.• Per introduir-los en el gènere del nom, fer-los preguntes com: «Quan un home té un fill és...», «Quan una dona té un fill és...». A partir d’aquestes paraules diferents que sorgiran a la resposta, fer-los veure que el gènere varia.• Prèviament al treball de la narració, fer-los veure que un còmic combina text i imatge, que es complementen per comunicar-nos. Per això, tot còmic té com a base un argument narratiu.• Per començar a treballar els sinònims, plantejar-los-en un parell: «Està molt feliç / content». Fer que considerin si el significat d’aquestes paraules és el mateix o molt similar i si, per tant, són intercanviables a gairebé tots els contextos.Altres recursosDebat a classe• Proposar als alumnes que parlin sobre els avantatges de fer esport. A partir de l’activitat del Parlem-ne, procurar que cadascú defensi l’esport que més li agrada practicar i que expliqui què té de positiu per sobre d’altres. Fer que els nens i nenes intentin defensar el seu punt de vista i argumentar davant dels companys i companyes com si els haguessin de convèncer perquè practiquin aquest esport.• Recordar-los que han de ser respectuosos amb totes les opinions i escoltar les intervencions dels altres fins al final.El còmic• Preguntar als alumnes si, habitualment, llegeixen còmics. Demanar-los quina mena de còmics llegeixen i fer que expliquin de què tracten. Després, plantejar-los si s’assemblen al còmic d’en Massagran o no i fer que raonin la seva resposta.• Plantejar-los si les diferències entre uns còmics i els altres poden tenir a veure amb el moment en què es fan. Parlar del còmic d’en Massagran i preguntar-los si el veuen antic o no i per què.El text• Aquest còmic és un fragment del còmic Els jocs olímpics d’en Massagran.
  • 95. • Tot i que l’autor de les històries originals d’en Massagran va ser Josep Maria Folch i Torres, anys més tard aparegué en forma de còmic, amb guió de R. Folch i Camarasa i dibuixos de J. M. Madorell (1923-2004). Aquestes historietes també es van convertir en catorze pel·lícules de dibuixos animats que va emetre TV3 al llarg de l’any 2003.Altres recursosPoesia• Gener ens portarà neus,febrer serà variable,pel març bufaran vents fortsi l’abril serà agradable.Pel maig hi haurà floraciópel juny alguna tronada,al juliol farà calori a l’agost forta secada.Setembre serà mig seci l’octubre mig mullat,al novembre farà fredi al desembre vent gelat. AnònimA Internet• Proposar als alumnes de treballar el nombre a través de la pàgina http://www.edu365.cat. Un cop dins, triar l’opció Primària. Després cal seleccionar Ortografia i entraran a Aventura’t amb l’ortografia. En el nivell bàsic i en el mitjà hi ha Alerta amb els plurals, on trobaran un seguit d’activitats on es combina el contingut que es vol treballar, amb el joc i la comprensió.Sobre el còmic• Explicar als alumnes que la informació que donem en una narració per mitjà del text, es converteix en el còmic en text combinat amb imatges i símbols. Fer que s’adonin que el còmic no necessita tant de text com la narració perquè expressa amb dibuixos i amb símbols gran part de l’acció que succeeix.• Plantejar-los que, en el moment de convertir la narració en còmic, han de pensar ben bé quin dibuix faran, què expressa aquest dibuix i quin text caldrà per completar l’acció que es vol explicar.Tipus de sinònims• Explicar als nens i nenes que els sinònims poden ser de diferents tipus: − perfectes: aquells que es poden intercanviar sense cap canvi de significat: alfabet i abecedari. − parcials: aquells que es poden intercanviar només en determinades situacions: os i pinyol. − falsos: aquells que semblen referir-se a una mateixa realitat a causa de les interferències entre llengües veïnes: adreça i direcció.
  • 96. Activitats de comprensió oral• Consultar les pàgines 200 a 211 de la guia.
  • 97. VI- AvaluacióCriteris d’avaluació• Mostrar facilitat per expressar-se oralment.• Llegir i extreure informació concreta d’un còmic.• Reconèixer l’accent gràfic i els diferents tipus.• Reconèixer el tipus d’accent que pot portar cada vocal.• Identificar el gènere i el nombre dels noms.• Llegir i entendre una narració.• Escriure i dibuixar un còmic a partir d’una narració.• Identificar paraules i expressions sinònimes.Fitxa d’avaluació• Vegeu la fitxa de les pàgines 48 a 50 del quadern d’avaluació.
  • 98. VII- Atenció a la diversitatFitxa 17 de reforçL’accent gràfic• Vegeu les activitats de la pàgina 19 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.Fitxa 18 de reforçEl nom: gènere i nombre• Vegeu les activitats de la pàgina 20 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.Fitxa 19 de reforçEl còmic• Vegeu les activitats de la pàgina 21 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.Fitxa 12 d’ampliacióEl nom: gènere i nombre• Vegeu les activitats de la pàgina 47 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.
  • 99. 6. Versos diversos I- IntroduccióLa sisena unitat de Llengua del tercer curs d’Educació primària s’inicia amb la lecturad’una imatge, la lectura i comprensió d’uns poemes i el reconeixement de laconcordança entre el subjecte i el predicat.Aprendrem a identificar els trets propis de la poesia i el llenguatge poètic, a escriure unpoema i a reconèixer les paraules antònimes.
  • 100. II- Objectius i contingutsObjectius• Observar i comentar una imatge.• Respondre preguntes a partir de la fotografia.• Respectar les opinions dels companys i parlar ordenadament.• Llegir i comprendre el contingut d’uns poemes.• Diferenciar el so de la e i la o obertes i tancades i accentuar-les correctament.• Reconèixer la concordança entre el subjecte i el predicat.• Llegir i comprendre uns poemes.• Identificar els trets propis de la poesia i del llenguatge poètic.• Escriure un poema.• Reconèixer les paraules antònimes.• Respectar les opinions i les intervencions dels altres.ContingutsDimensió comunicativa• Identificació de les oracions que caracteritzen una imatge.• Interès per explicar i escoltar opinions.• Resposta a preguntes sobre elements concrets d’una il·lustració.• Escriptura d’un poema.• Reconeixement de l’accent obert i tancat sobre la e i la o.• Identificació de la concordança entre el subjecte i el predicat en l’oració.• Distinció de mots antònims.Dimensió estètica i literària• Comprensió d’uns poemes a partir de la seva lectura.• Creació d’un poema.Dimensió social i cultural• Interès per treballar la llengua i aprendre els recursos per embellir-la.• Esforç per comprendre la gramàtica de la llengua.• Valoració de la llengua com a font d’informació.Treball amb competències• Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.• Competència matemàtica.• Competència d’aprendre a aprendre.• Competència d’autonomia i iniciativa personal.• Competència social i ciutadana.
  • 101. • Competència artística i cultural.
  • 102. III- MetodologiaProcés d’ensenyament-aprenentatgeEn aquest curs es pretén configurar un nou espai on els alumnes podran aprendre iadquirir capacitats sòlides i útils per a la seva vida. Per fer-ho possible, es procuraràdestacar els aspectes següents:• La promoció d’un aprenentatge eficaç per mitjà del qual l’alumnat relacioni el queaprèn amb el seu entorn natural i social. És per això que s’ofereix un bon nombred’activitats de lectura d’imatges i textos de la vida quotidiana, de comprensió lectora, deredacció de vivències personals, de relació de conceptes i entorn, d’utilització de lesnoves tecnologies del coneixement i la informació, etc., per tal d’ajudar-los a prendredecisions i resoldre problemes relacionats amb la seva vida diària.• La contribució al desenvolupament de les competències. Per exemple, aldesenvolupament de la pròpia personalitat i autonomia, i de la capacitat de pensar icomunicar-se, propiciant que els alumnes llegeixin i exposin idees pròpies, vivències,fets... oralment i per escrit. Així mateix, per mitjà del treball en grup que es fomenta desdel llibre, l’alumnat aprèn a tenir iniciativa, a conviure amb els companys i lescompanyes de l’escola i habitar el món del qual forma part.Aquest curs, a través dels continguts, de les imatges i de les activitats posarem elsmitjans perquè l’alumnat reconegui i accepti la diversitat cultural de la societat on viu.Així mateix, volem aconseguir una autèntica educació en valors, atenent especialment al’educació per a la tolerància, el respecte al medi ambient i la convivència.Recursos i mitjansImpresos• Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Lectures 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Guia. Recursos didàctics per al professorat. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Quadern d’ampliació i reforç. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Quadern d’avaluació. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Quadern 8 de Llengua Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Làmines. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.Recursos TIC• CD Comprensió oral. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.
  • 103. • Recursos digitals del cicle mitjà. Grup Promotor / Santillana.• CD Documents curriculars del cicle mitjà. Grup Promotor / Santillana.• CD Solucionari quaderns Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.
  • 104. IV- Activitats d’aprenentatgeObjectiusObservar una fotografia.Comentar què representa i seleccionar les oracions que ho defineixen mésdetalladament.Suggeriments didàcticsAbans de treballar la imatge• Per introduir els alumnes en la unitat, fer que observin la fotografia de la pàgina 90 del llibre de l’alumne, i que la relacionin amb algun lloc concret que han vist o visitat. Fer-los llegir el títol de la unitat i plantejar-los a què pot fer referència. Procurar que parlin tots seguint un ordre.Per treballar la imatge• Fer que els alumnes es fixin en la imatge de la pàgina 90 del llibre de l’alumne, i parlar amb ells dels pobles d’alta muntanya. Preguntar-los si els agradaria viure en un lloc així i fer que valorin com canvia la vida dels qui hi viuen en funció de l’estació de l’any. Demanar-los que raonin les seves reflexions.Programa de lectura de la imatge• Mitjançant les activitats que es proposen a la pàgina 91 del llibre de l’alumne, es vol que els alumnes es fixin en la imatge del poble i que siguin capaços de descriure’l amb les oracions que se’ls proporcionen.Treballem valors• A partir de l’observació de la fotografia de la pàgina 90 del llibre de l’alumne, parlar amb els nens i nenes dels pobles d’alta muntanya i dels avantatges (tranquil·litat, aire pur, etc.) i els inconvenients (manca de serveis, problemes en els desplaçaments, etc.) que té la gent que hi viu. Plantejar-los que valorin també el lloc on viuen i que en comentin els avantatges i desavantatges.Treball amb competènciesCompetència en el coneixement i la interacció amb el món físic• Comentar amb els alumnes que les persones que viuen en pobles com els de la fotografia de la pàgina 90 del llibre de l’alumne, tenen un vida més lligada i dependent de les condicions exteriors com l’estació de l’any i el clima, que els
  • 105. condiciona la mobilitat (carreteres). Parlar també de les feines que acostumen a fer- se que siguin diferents de les de les ciutats: normalment són feines relacionades amb la natura (agricultura, ramaderia, esports de muntanya, etc.).ObjectiusLlegir correctament uns poemes.Aprendre a entendre els poemes.Suggeriments didàcticsAbans de llegir• Fer-los llegir el títol dels poemes de la pàgina 92 del llibre de l’alumne i demanar- los què és per a ells la poesia i si els agrada. Plantejar-los la dificultat en la comprensió i demanar-los que valorin si això els frena a l’hora de llegir poesia.Durant la lectura• Fer una lectura col·lectiva dels poemes de la pàgina 90 del llibre de l’alumne i, a continuació, una d’individual. Treballar l’entonació i el ritme dels poemes i fer que ho tinguin en compte.Després de la lectura• Demanar a uns quants alumnes que expliquin el contingut de cadascun dels poemes de la pàgina 90 del llibre de l’alumne. Després demanar-los què els ha semblat.• Plantejar-los com n’és d’important llegir correctament la poesia i fer que s’adonin que una lectura incorrecta en pot trencar la musicalitat i el ritme.Treballem valors• Fer que els alumnes valorin la poesia com un gènere on la traça de l’autor és donada pel seu domini de la llengua: la capacitat de rimar, d’estructurar les paraules de manera que els versos tinguin un ritme i una musicalitat, de jugar amb la llengua... Plantejar-los la dificultat que implica la poesia davant dels gèneres en prosa.Treball amb competènciesCompetència matemàtica• Demanar als nens i nenes que comptin el nombre de versos que formen cada poema de la pàgina 92 del llibre de l’alumne, en quantes estrofes s’estructuren i quants versos té cadascuna.
  • 106. ObjectiusInterpretar el text a partir d’unes qüestions concretes.Analitzar els dos poemes separadament.Suggeriments didàcticsPrograma de comprensió lectora• Activitat 1 de la pàgina 93 del llibre de l’alumne. Reflexió sobre el contingut. Respondre preguntes sobre el que s’explica en el poema.• Activitat 2 de la pàgina 93 del llibre de l’alumne. Reflexió sobre el contingut. Respondre preguntes sobre el que s’explica en el poema.• Activitat 3 de la pàgina 93 del llibre de l’alumne. Elaboració d’una interpretació. A partir del text, treure conclusions.• Activitat 4 de la pàgina 93 del llibre de l’alumne. Reflexió sobre la forma. A partir del text es treballa la forma poètica i l’alumne en fa una valoració.• Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 93 del llibre de l’alumne.Treball amb competènciesCompetència d’aprendre a aprendre• Comentar amb els alumnes que a l’activitat 4 de la pàgina 93 del llibre de l’alumne se’ls planteja fer una lectura dels poemes marcant-ne el ritme. Estimular-los a descobrir la musicalitat de la poesia.ObjectiusDiferenciar el so de la e i la o obertes i tancades.Accentuar correctament la e i la o obertes i tancades.Suggeriments didàcticsDesprés de la lectura• Proposar als alumnes que preparin una sopa de lletres on apareguin sis de les paraules amb e oberta i tancada de les que surten a la pàgina 94 del llibre de l’alumne. A continuació, fer que les intercanviïn amb un company i que resolguin la sopa.• Fer que els alumnes treballin els sons obert i tancat de la e. Demanar-los que
  • 107. completin la llista que han fet amb les paraules de l’activitat 5 de la pàgina 94 del llibre de l’alumne, amb les que han escrit a l’activitat 6 d’aquesta mateixa pàgina. Fer que les llegeixin en veu alta i que, amb ajut del diccionari, hi afegeixin més paraules. Corregir-les plegats.Treball de pronunciació i d’ortografia• Demanar als alumnes que copiïn algunes paraules que el professor escriurà a la pissarra. Aquestes paraules contindran les grafies e i o tòniques, però s’hauran d’escriure sense accents i fer que les copiïn al quadern i que les accentuïn quan calgui. Si ho necessiten, poden fer servir el diccionari.• Corregir-les plegats i treballar-ne la pronúncia. Aprofitar per rectificar les possibles errades de pronunciació d’aquestes vocals en posició oberta o tancada. Les paraules de la pissarra poden ser: horitzó, intenció, interès, mèdica, invasió, etc.• Animar els alumnes a fer les activitats de les pàgines 94 i 95 del llibre de l’alumne.Treball amb competènciesCompetència d’autonomia i iniciativa personal• Estimular els alumnes perquè busquin els recursos que més els serveixin per memoritzar els accents oberts i tancats dels mots que els són més difícils de recordar.Competència social i ciutadana• Demanar als alumnes que escriguin paraules del seu entorn quotidià (casa, escola, activitats extraescolars, etc.) que continguin e o o en posició tònica. Fer que les separin en dos grups, un per a cada vocal. Després proposar-los que facin una llista amb les obertes i una amb les tancades.ObjectiusReconèixer la concordança entre el subjecte i el predicat.Treballar a la pràctica aquesta concordança.Suggeriments didàctics• Animar-los a fer les activitats de les pàgines 96 i 97 del llibre de l’alumne.Treball amb competènciesCompetència social i ciutadana• Plantejar als alumnes la importància d’aprendre a fer servir la llengua correctament
  • 108. per tal de poder-se comunicar amb fluïdesa i sense donar lloc a errades ni a malentesos.Competència artística i cultural• Proposar als nens i nenes que facin un dibuix on es vegin algunes accions. A continuació, fer que l’intercanviïn amb un company o companya, que haurà d’escriure unes oracions on expliqui el que hi ha en el dibuix. Després haurà de separar el subjecte i el predicat de cada oració, localitzar el nucli de cadascun i canviar l’oració de nombre per practicar la concordança.ObjectiusLlegir i entendre uns poemes.Analitzar els poemes i els seus trets propis.Escriure un poema.Suggeriments didàctics• Preguntar als alumnes quin poema de la pàgina 98 del llibre de l’alumne els ha agradat més. Fer que relacionin la seva resposta amb la dificultat de comprensió del llenguatge poètic. A continuació, plantejar-los per què hi ha moltes persones que diuen que no els agrada la poesia i iniciar un debat per parlar-ne. Procurar que tots exposin les seves idees respectant les dels companys i companyes i el torn de paraula.• Tornar a llegir el poema en veu alta: primer el llegirà el professor i marcarà l’entonació adequada. Després els nens i nenes faran la seva lectura imitant la del mestre.• Animar-los a fer les activitats de les pàgines 98 i 99 del llibre de l’alumne.Treballem valors• Fer que els alumnes s’adonin que la poesia pot expressar qualsevol sentiment o pensament, igual com qualsevol altre tipus de text. La diferència rau en la seva forma externa i en l’ús del llenguatge que s’hi fa. El primer poema de la pàgina 98 del llibre de l’alumne presenta una escena bucòlica entre els ocells i el poeta. El segon presenta en to còmic dos animals i els trets que els són propis.Treball amb competènciesCompetència artística i cultural• Estimular els alumnes a treballar la poesia com una tipologia textual més, però tenint
  • 109. en compte la dificultat afegida que implica el treball específic que es fa de la llengua i de la seva musicalitat.ObjectiusReconèixer les paraules antònimesSuggeriments didàctics• Fer que els alumnes escriguin una oració amb cadascuna de les paraules que es proposen a l’activitat 25 de la pàgina 100 del llibre de l’alumne. Després, plantejar- los que canviïn aquesta paraula per l’antònim que han buscat.• Explicar als alumnes que existeixen els diccionaris de sinònims i antònims. Mostrar- ne un a classe i explicar-los com funciona. Si es té el material, portar-ne uns quants a classe i deixar-los als alumnes perquè els utilitzin i es familiaritzin amb aquesta mena de llibre.• Demanar-los que facin les activitats de la pàgina 100 del llibre de l’alumne.Treball amb competènciesCompetència en el coneixement i la interacció amb el món físic• Proposar als alumnes que facin una llista amb paraules i el seu antònim referents al seu entorn o a la natura. Per exemple: alt, baix; mullat, sec, etc.ObjectiusFer un joc de recerca.Treballar la rima fent rodolins.Suggeriments didàctics• Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 101 del llibre de l’alumne.Treball amb competènciesCompetència matemàtica• Plantejar als nens i nenes que vagin fent una marca per cadascun dels rodolins que es diguin a classe quan es faci la correcció de l’apartat Ens divertim! de la pàgina 101 del llibre de l’alumne. Al final, demanar-los que facin un recompte dels rodolins
  • 110. que s’han llegit.ObjectiusRepassar els continguts treballats al llarg de les unitats 5 i 6.Aplicar el que s’aprèn a situacions concretes.Suggeriments didàctics• Demanar als alumnes que copiïn els noms que apareixen a l’activitat 2 de la pàgina 102 del llibre de l’alumne, i que els canviïn de nombre.• Fer que els nens i nenes escriguin dues paraules agudes, dues de planes i dues d’esdrúixoles accentuades diferents de les que apareixen en aquesta pàgina. Posar- les en comú i corregir-les col·lectivament.• Proposar als alumnes alguns adjectius i fer que en diguin un sinònim i un antònim. Per exemple: gros, sec, simpàtic, etc.• Fer que els nens i nenes escriguin dues oracions i que, a continuació, les canviïn de nombre per practicar la concordança entre el subjecte i el predicat.• Demanar als alumnes que comentin algunes de les característiques del llenguatge poètic i fer que les exemplifiquin.• Animar els alumnes a fer les activitats de les pàgines 102 i 103 del llibre de l’alumne.Treball amb competènciesCompetència d’autonomia i iniciativa personal• Proposar als nens i nenes que facin aquest apartat individualment per poder valorar els coneixements que han adquirit. Intentar que tinguin confiança en ells mateixos i que estiguin preparats per enfrontar-se tots sols a les preguntes d’avaluació que se’ls proposin.Competència d’aprendre a aprendre• Fer que els alumnes se sentin motivats per a l’aprenentatge i que treballin els recursos que els són més vàlids a ells o elles per recordar allò que aprenen.
  • 111. V- Orientacions i recursosPrevisió de dificultats• Prèviament al treball de les vocals que poden portar accent obert o tancat, plantejarals alumnes algunes paraules que ajudin el mestre o la mestra a valorar si tenen facilitatper diferenciar entre el so obert i el tancat: sou/pou; meu/mèu, etc.• Abans de començar a treballar la concordança entre el subjecte i el predicat, plantejar als alumnes una oració on no n’hi hagi, com per exemple: «L’Anna vivien a Roses» i demanar-los què grinyola.• Per començar a treballar la poesia, plantejar-los que és la base de la cançó. Fer que entrin en aquest gènere amb interès i sense prejudicis.• Prèviament al treball dels antònims, revisar el que es va explicar a la unitat anterior sobre els sinònims. A partir d’aquesta relació de semblança, establir la relació de diferència.Altres recursosEndevinalles• Què és allò que el foc mai no podrà escalfar? (la neu)• Una cosa blanca, blanca,que s’agafa però no s’aguanta. (la neu)• A l’hivern,que és quan tinc vida,tota la gent m’avorreix.A l’estiu,que em quedo a casa,tothom em persegueix. (el gel)El text• El poema de la pàgina 92 del llibre de l’alumne ha estat fet expressament per Elena O’Callaghan per al nostre llibre.• Elena O’Callaghan i Duch va néixer a Barcelona l’any 1955. És llicenciada en
  • 112. filosofia, ciències de l’educació i filologia catalana. Es va dedicar a la docència, però, des de fa uns quants anys, fa tasques d’edició en el món de la literatura infantil i juvenil, on també destaca com a autora i traductora. Ha guanyat diversos premis nacionals i internacionals. Ha publicat contes i novel·les per a joves i adults, poesies, peces teatrals, articles pedagògics i de crítica literària. També és autora de llibres de text.Altres recursosPractiquem la concordança• Per ordre, fer que un dels alumnes digui un subjecte i que el seu company o companya hagi de dir un predicat que hi concordi. El següent haurà de dir quin és el nucli del subjecte i el nucli del predicat. El que vagi a continuació haurà de canviar el nombre de l’oració: si està en singular passar-la a plural i si està en plural, dir-la en singular.• Aquest joc pretén que els alumnes hagin d’estar molt concentrats en el que fan i que arribin a reconèixer la concordança entre subjecte i predicat d’una manera mecànica, gairebé sense pensar-s’ho.Text• Proposar als alumnes que separin les oracions del text següent, que diferenciïn el subjecte i el predicat de cadascuna, i que localitzin el nucli de cadascun. − En Pol és un nen de nou anys. Jo sóc amic seu de judo. Ell i jo anem dos dies per setmana a classe. En Pol m’acompanya a casa quan pleguem. Ell m’explica coses pel camí. El nostre professor pensa que som família. Els altres nens es fan un tip de riure perquè saben que ens coneixem fa quatre dies. − En Pol em recorda un germà del meu pare. L’oncle Miquel és un home xerraire i simpàtic. L’oncle sempre té una anècdota per explicar. Ningú s’avorreix amb persones com aquestes. La seva conversa no deixa temps per a l’avorriment.Poesia• Proposar-los un poema per treballar la rima i l’estrofisme:Cavaller que va de dolporta closca i no és cargol.Sembla un frare ben barbati es veu groc quan és al plat.Tan negre com el carbó,no embruta ni fa calor.Es diu musclo, és molt buscati viu en comunitat. Olga Xirinacs, El muscloRodolins i poemes• Explicar als alumnes que els rodolins són la poesia en la seva mínima expressió: en un rodolí es fa un apariat, dos versos que rimen entre ells. El rodolí és el primer pas per a la poesia. Practicar fent rodolins serveix per perdre la por a escriure poesia.Tots som capaços de fer rimes i de lligar les unes amb les altres. Un seguit d’oracionsque rimen les unes amb les altres esdevé un poema. La qualitat poètica d’un text, però,
  • 113. no la dóna només el fet que hi hagi rima, sinó la sonoritat, el vocabulari que es tria, lamusicalitat de la llengua, les figures retòriques (com la personificació o la metàfora),etc.Activitats de comprensió oral• Consultar les pàgines 200 a 211 de la guia.
  • 114. VI- AvaluacióCriteris d’avaluació• Mostrar facilitat per expressar-se oralment.• Llegir i extreure informació d’un poema.• Distingir el so de la e i la o obertes i tancades i accentuar-les correctament.• Identificar la concordança entre el subjecte i el predicat.• Llegir i entendre uns poemes.• Reconèixer els trets propis de la poesia i del llenguatge poètic.• Escriure un poema.• Identificar les paraules antònimes.Fitxa d’avaluació• Vegeu les fitxes de les pàgines 51 a 54 del quadern d’avaluació.
  • 115. VII- Atenció a la diversitatFitxa 21 de reforçLa e i la o en posició tònica• Vegeu les activitats de la pàgina 23 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.Fitxa 22 de reforçEl subjecte i el predicat• Vegeu les activitats de la pàgina 24 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.Fitxa 23 de reforçLa concordança nom/verb• Vegeu les activitats de la pàgina 25 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.Fitxa 14 de reforçEl temps verbals• Vegeu les activitats de la pàgina 16 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.Fitxa 24 de reforçEls antònims• Vegeu les activitats de la pàgina 26 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.
  • 116. 7. Cartes de lluny I- IntroduccióLa setena unitat de Llengua del tercer curs d’Educació primària s’inicia amb la lecturad’una imatge, la lectura i comprensió d’un conte i la identificació i retenció de lesparaules amb h.Aprendrem a reconèixer la concordança de l’adjectiu i l’article amb el nom queacompanyen, a llegir i comprendre correus electrònics i a entendre i valorar la funciódels diccionaris en línia.
  • 117. II- Objectius i contingutsObjectius• Observar i comentar una imatge.• Respondre preguntes a partir de la fotografia.• Respectar les intervencions dels companys i intervenir de manera ordenada.• Llegir i comprendre el contingut d’un conte.• Identificar i retenir l’escriptura de les paraules amb h.• Reconèixer la concordança de l’adjectiu i l’article amb el nom que acompanyen.• Llegir i comprendre correus electrònics.• Completar un correu electrònic i escriure’n un.• Entendre i valorar la funció dels diccionaris en línia.ContingutsDimensió comunicativa• Identificació del que es veu des de la finestreta d’un avió en ple vol.• Interès per explicar i escoltar opinions.• Participació en una conversa respectant el torn de paraula i les intervencions.• Comprensió de correus electrònics.• Identificació de les paraules amb h.• Treball de la concordança article-nom-adjectiu.• Caracterització dels diccionaris en línia.Dimensió estètica i literària• Comprensió d’un text narratiu partint de la lectura.• Lectura, caracterització i escriptura de correus electrònics.Dimensió social i cultural• Interès per ampliar el vocabulari propi.• Valoració de les relacions entre els mots.Treball amb competències• Competència de coneixement i interacció amb el món físic.• Competència social i ciutadana.• Competència d’autonomia i iniciativa personal.• Competència de tractament de la informació i competència digital.
  • 118. • Competència matemàtica.• Competència artística i cultural.• Competència d’aprendre a aprendre.
  • 119. III- MetodologiaProcés d’ensenyament-aprenentatgeEn aquest curs es pretén configurar un nou espai on els alumnes podran aprendre iadquirir capacitats sòlides i útils per a la seva vida. Per fer-ho possible, es procuraràdestacar els aspectes següents:• La promoció d’un aprenentatge eficaç per mitjà del qual l’alumnat relacioni el queaprèn amb el seu entorn natural i social. És per això que s’ofereix un bon nombred’activitats de lectura d’imatges i textos de la vida quotidiana, de comprensió lectora, deredacció de vivències personals, de relació de conceptes i entorn, d’utilització de lesnoves tecnologies del coneixement i la informació, etc., per tal d’ajudar-los a prendredecisions i resoldre problemes relacionats amb la seva vida diària.• La contribució al desenvolupament de les competències. Per exemple, aldesenvolupament de la pròpia personalitat i autonomia, i de la capacitat de pensar icomunicar-se, propiciant que els alumnes llegeixin i exposin idees pròpies, vivències,fets... oralment i per escrit. Així mateix, per mitjà del treball en grup que es fomenta desdel llibre, l’alumnat aprèn a tenir iniciativa, a conviure amb els companys i lescompanyes de l’escola i habitar el món del qual forma part.Aquest curs, a través dels continguts, de les imatges i de les activitats posarem elsmitjans perquè l’alumnat reconegui i accepti la diversitat cultural de la societat on viu.Així mateix, volem aconseguir una autèntica educació en valors, atenent especialment al’educació per a la tolerància, el respecte al medi ambient i la convivència.Recursos i mitjansImpresos• Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Lectures 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Guia. Recursos didàctics per al professorat. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Quadern d’ampliació i reforç. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Quadern d’avaluació. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Quadern 8 de Llengua Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Làmines. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.Recursos TIC• CD Comprensió oral. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.
  • 120. • Recursos digitals del cicle mitjà. Grup Promotor / Santillana.• CD Documents curriculars del cicle mitjà. Grup Promotor / Santillana.• CD Solucionari quaderns Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.
  • 121. IV- Activitats d’aprenentatgeObjectiusObservar una fotografia.Comentar què s’hi veu, des d’on s’ha fet i deduir informació sobre el vehicle desdel qual s’ha fet la fotografia.Explicar què suggereix la fotografia i crear una història a partir del que s’hi veu.Suggeriments didàcticsAbans de treballar la imatge• Per introduir els alumnes en la unitat, plantejar-los el títol i preguntar-los quina mena de correspondència acostuma a arribar de lluny (amics de vacances, família que ha marxat a viure a l’estranger, etc.). Preguntar-los si els agrada rebre correu de fora i qui els l’envia.Per treballar la imatge• Fer que els alumnes es fixin en la imatge de la pàgina 104 del llibre de l’alumne, que observin la fotografia i que expliquin si han viatjat amb avió i on han anat. Aprofitar per parlar amb els alumnes nouvinguts de la manera com han arribat al nostre país.Programa de lectura de la imatge• Mitjançant les activitats que es proposen a la pàgina 105 del llibre de l’alumne es vol que els alumnes es fixin en la imatge d’aquesta mateixa pàgina, i siguin capaços de deduir, a partir del que veuen, des d’on s’ha fet la fotografia i quina mena de vehicle és (un avió gran o petit).Treballem valors• A partir de l’observació de la fotografia de la pàgina 104 del llibre de l’alumne, parlar amb els nens i nenes dels transports actuals. Fer que valorin la rapidesa amb què ens podem desplaçar d’un lloc a un altre. Proposar-los que comparin els mitjans de transport actuals amb els que hi havia antigament i que comentin si abans es podia viatjar pel món amb la mateixa facilitat que ara.Treball amb competènciesCompetència en el coneixement i la interacció amb el món físic
  • 122. • Comentar amb els alumnes la importància del desplaçament a l’actualitat. Parlar de les persones que, per feina, viatgen contínuament. Plantejar-los si creuen que viatjar és una manera de conèixer món i de veure com s’interactua amb l’entorn en altres llocs.ObjectiusLlegir correctament un text narratiu.Interpretar el text a partir de qüestions concretes.Suggeriments didàcticsAbans de llegir• Fer que llegeixin el títol de la narració de la pàgina 106 del llibre de l’alumne, i preguntar-los quina seria per a ells la casa més bonica. Demanar-los que en facin una descripció (on estaria situada, si tindria jardí, si seria una casa d’un sol pis o de més, si tindria veïns a prop, etc.).Durant la lectura• Fer una lectura col·lectiva del text de les pàgines 106 a 108 del llibre de l’alumne, i després una d’individual. Treballar l’entonació, les pauses i el vocabulari per treure el màxim partit de la narració.• Si es creu convenient, es poden repartir els personatges de la narració i fer una lectura dramatitzada. Participar activament en la lectura fa que els alumnes s’interessin més pel text.Després de la lectura• Preguntar a uns quants alumnes a quin moment de la lectura correspon cadascun dels dibuixos que acompanyen el text de les pàgines 106 a 108 del llibre de l’alumne.• Plantejar-los per què la Lolita, que viu a la ciutat, busca un lloc als afores (ella diu que vol anar a viure al camp), i si el Gos Meravellós hi pot tenir alguna cosa a veure. Fer que reflexionin sobre la manera com es viu a la ciutat i la manera com es viu al camp. Demanar-los quins avantatges té una opció sobre l’altra. Proposar-ho com un debat on cadascú pugui exposar la seva opinió i defensar-la davant dels companys i companyes.Treballem valors• Fer que els alumnes es plantegin el conte i/o la narració com un gènere que n’inclou d’altres. Dins de la narració, hi podem trobar una carta, un correu electrònic, un poema, un text instructiu, etc. Plantejar als alumnes que la narració és una representació del que succeeix en la realitat i, com a tal, pot incloure tota mena de
  • 123. textos que puguin sorgir en el nostre entorn diari i quotidià (una recepta de cuina, una postal d’un amic que està de viatge, etc.).Treball amb competènciesCompetència social i ciutadana• Plantejar als nens i nenes si la relació que estableix la Lolita amb el pagès quan el coneix és la correcta. Fer que valorin com discriminar quan ens relacionem i parlem amb un desconegut i quan no s’ha de fer.Competència d’autonomia i iniciativa personal• Estimular els alumnes perquè expressin les seves opinions personals i les raonin davant dels altres alumnes. Fer que parlin amb correcció, seguint un ordre, que escoltin els seus companys i companyes i que respectin tots els punts de vista.ObjectiusInterpretar el text a partir d’unes qüestions concretes.Triar les afirmacions que millor representen el que s’explica al text.Suggeriments didàcticsPrograma de comprensió lectora• Activitat 1 de la pàgina 109 del llibre de l’alumne. Obtenció de la informació. Respondre preguntes sobre el que s’explica al text.• Activitat 2 de la pàgina 109 del llibre de l’alumne. Obtenció de la informació. Respondre preguntes sobre el que s’explica a la lectura.• Activitat 3 de la pàgina 109 del llibre de l’alumne. Reflexió sobre el contingut. Cercar al text la descripció d’un personatge i la sensació de la protagonista davant seu.• Activitat 4 de la pàgina 109 del llibre de l’alumne. Reflexió sobre el contingut. Localitzar l’acord al qual arriben els personatges de la lectura.• Activitat 5 de la pàgina 109 del llibre de l’alumne. Reflexió sobre el contingut. Imaginar com és la casa del text, descriure-la i dibuixar-la.• Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 109 del llibre de l’alumne.
  • 124. Treball amb competènciesTractament de la informació i competència digital• Comentar amb els alumnes que poden recórrer a Internet per cercar informació del llibre d’on prové la narració i de l’autora. Proposar-los Internet com un recurs que poden fer servir contínuament per investigar sobre tot allò que els interessi.ObjectiusReconèixer els usos de la lletra h.Interioritzar les paraules que porten h.Suggeriments didàctics• Proposar als alumnes que escriguin una oració amb cadascuna de les paraules que han aparegut a la sopa de lletres de la pàgina 110 del llibre de l’alumne. Posar-les en comú i corregir-les plegats.• Plantejar-los que es posin en parella per fer un joc de mímica on un d’ells ha de representar les paraules amb h que apareixen en aquesta pàgina i el seu company o companya l’ha d’endevinar.• Fer una llista a la pissarra amb totes les paraules que han aparegut a partir de l’activitat 8 de la pàgina 111 del llibre de l’alumne, i demanar als nens i nenes que les copiïn en el quadern i que les ordenin alfabèticament. Corregir-ho plegats.• Proposar als alumnes que, prenent com a model l’activitat 9 de la pàgina 111 del llibre de l’alumne, escriguin famílies de paraules diferents de les que han aparegut a l’exercici 8, d’aquesta mateixa pàgina, que tinguin h. Copiar-ne els resultats a la pissarra i comentar les errades.• Potenciar al màxim l’ús del diccionari entre els alumnes perquè siguin independents a l’hora d’escriure i ho facin amb la màxima seguretat.• Animar els alumnes a fer les activitats de les pàgines 110 i 111 del llibre de l’alumne.Treball amb competènciesCompetència d’autonomia i iniciativa personal• Estimular els alumnes perquè busquin els recursos que els vagin millor per memoritzar les paraules que porten h.
  • 125. Competència matemàtica.• Demanar als alumnes que facin un recompte de les paraules amb h que han aparegut a la unitat i que comptin quantes tenen aquesta grafia en posició inicial i quantes la tenen enmig del mot.ObjectiusReconèixer la concordança entre el determinant, el nom i l’adjectiu.Treballar a la pràctica aquesta concordança.Suggeriments didàctics• Proposar als nens i nenes que escriguin les paraules destacades de l’activitat 12 de la pàgina 112 del llibre de l’alumne, en gènere plural. Fer que s’adonin que, en canviar el gènere del nom, cal canviar el gènere de l’article i del determinant, perquè així ho exigeix la norma de la concordança.• Plantejar-los noms diferents (cavall, màquina, sabata, butxaca, etc.) i fer que escriguin dos adjectius per a cadascun. A continuació, que escriguin un determinant i que formin grups de paraules com els de l’activitat 13 de la pàgina 112 del llibre de l’alumne. Corregir-los en veu alta i comentar-ne les possibles errades.• Animar-los a fer les activitats de les pàgines 112 i 113 del llibre de l’alumne.Treball amb competènciesCompetència social i ciutadana• Plantejar als alumnes la importància d’aprendre a fer servir la llengua correctament per poder-se comunicar amb fluïdesa i sense donar lloc a errades ni malentesos.Competència artística i cultural• Proposar als alumnes que facin sis dibuixos on es representin alguns noms. Els hauran d’intercanviar amb un company o companya, que haurà d’identificar què és cadascun i escriure un determinant i un adjectiu per completar-los.ObjectiusLlegir i entendre correus electrònics.Analitzar els correus electrònics i les seves característiques.Escriure un correu electrònic.
  • 126. Suggeriments didàctics• Preguntar als alumnes si utilitzen el correu electrònic com a manera de comunicar- se amb altra gent. Fer especial atenció als alumnes que, per exemple, tenen família a l’estranger o que són nouvinguts i fan servir aquest correu per comunicar-se amb els que han deixat al seu país.• Proposar als alumnes que plantegin quins són els avantatges i els inconvenients del correu electrònic en relació amb altres maneres de comunicar-se. Per exemple: és molt ràpid sempre que el qui el rep obri el correu; no envaeix la vida privada del destinatari en el moment en què el rep, etc.• Animar-los a fer les activitats de les pàgines 114 i 115 del llibre de l’alumne.Treballem valors• Fer que els alumnes s’adonin de la importància que té avui el correu electrònic. Plantejar-los que hi ha molta gent que, en la seva feina, fa ús del correu electrònic com a eina imprescindible. Fer-los entendre que el fet que el correu electrònic es rebi molt ràpidament però que –al contrari de la trucada telefònica– no s’hagi d’atendre en el moment en què es rep, li dóna un paper molt important en el món del treball.Treball amb competènciesTractament de la informació i competència digital• Plantejar als alumnes que Internet ens permet la connexió contínua amb qualsevol persona arreu del món i totes les hores del dia. Aquesta manera d’eliminar les fronteres ens acosta i ens facilita la comunicació.ObjectiusCaracteritzar i utilitzar els diccionaris en línia.Suggeriments didàctics• Seguint el model de l’activitat 23 de la pàgina 116 del llibre de l’alumne, proposar als alumnes una sèrie de paraules i demanar-los que les busquin en alguna de les dues adreces de diccionaris en línia que s’han donat en aquesta pàgina.• A continuació, fer que busquin les mateixes paraules al diccionari convencional i que en comparin les definicions i els exemples. Plantejar-los si els donen la mateixa
  • 127. informació o si un és més complet que l’altre. Aprofitar per comentar que els diccionaris que fan servir a classe són escolars i el diccionari en línia també pot ser- ho.• Demanar-los que facin les activitats de la pàgina 116 del llibre de l’alumne.Treball amb competènciesCompetència d’aprendre a aprendre• Proposar als alumnes que valorin tots els recursos que tenen a l’abast per dur a terme el seu aprenentatge. Fer que s’adonin que cadascú té una manera diferent d’interioritzar el que aprèn i, per aquesta raó, ha de trobar la més adequada per a cadascú.ObjectiusValorar els diccionaris en línia com a eina.Fer un joc de recerca visual.Suggeriments didàctics• Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 117 del llibre de l’alumne.Treball amb competènciesCompetència social i ciutadana• Plantejar als nens i nenes que els recursos que ens proporciona Internet formen part de la societat en què vivim, per això és tan important conèixer-los i utilitzar-los perquè són una manera més d’integrar-nos en la societat.
  • 128. V- Orientacions i recursosPrevisió de dificultats• Abans de treballar la lletra h, cal fer-los veure que no hi ha una norma per saber quan s’escriu aquesta lletra. Per això cal que retinguin de memòria les paraules on apareix. Llegir és una bona manera de fer-ho.• Prèviament al treball de la concordança article-nom-adjectiu plantejar-los una oració en què no n’hi hagi i fer que busquin quin element falla, que expliquin per què i que resolguin l’errada. Es pot partir de: «El veïna alts treballa al quiosc».• Abans de parlar del correu electrònic, preguntar-los si fan servir aquesta eina per comunicar-se, amb qui la utilitzen i què pensen d’aquest sistema.• Per començar a treballar els diccionaris en línia, comentar-los que Internet ens posa a l’abast eines que abans era impensable que tinguéssim.Altres recursosCançó• Volo ben alt,volo ben alt,damunt l’avió fantàstic;solcant núvols elàsticsi el món és als meus peus.La Terra és com un globus,la gent semblen puntets,les cases són com capses,com fils tots els carrers.La mar com un llençol blauon s’emmiralla el cel;els llacs talment són bassesi els rius semblen llargs vels.Camins sense fronteres,muntanyes a l’abast,els camps amb colorainesi el verd del bosc enllà.Tristeses i somriureses fonen en el vent,els pobles tots fan pinyaper un món molt més ferm.
  • 129. Àngel Daban, Volo ben altEl text• El text de la pàgina 106 i 107 del llibre de l’alumne pertany a El zoo de la Lolita, de Lolita Bosch.• Lolita Bosch va néixer a Barcelona l’any 1970 i ha viscut a Albons (Baix Empordà), als Estats Units, a l’Índia i, durant deu anys, a Ciutat de Mèxic. És llicenciada en filosofia per la Universitat de Barcelona i té un postgrau en lletres de la Universidad Nacional Autónoma de México. Escriu en català i en castellà, i la seva obra ha estat traduïda al polonès i a l’alemany. També fa literatura infantil i juvenil. L’any 2007 va dirigir a Barcelona el festival literari «Fet a Mèxic».Altres recursosText• Proposar als alumnes que localitzin els grups de paraules formats per determinant, nom i adjectiu al text següent: − L’espia indicada m’ho va dir. La frase exacta va ser: «Una persona perduda vol trobar el camí». Unes paraules clares, fàcils d’entendre per qui sabia a què es referia. La gent encuriosida que ens envoltava, no va entendre res de res. La clau secreta continuava protegida. Jo vaig respondre amb la contrasenya pactada: «Si vol, li puc aconseguir un guia oficial».Correus electrònics• Proposar als nens i nenes de fer un joc per comprovar com n’és de ràpid el correu electrònic. Fer que vagin a l’aula d’ordinadors i que, en grups, escriguin un correu electrònic destinat a l’adreça que els indicarà el mestre (que pot ser la de l’escola, per exemple).• Un cop hagin enviat els correus, mirar el rellotge i obrir l’adreça de l’escola per comprovar quant triguen a arribar-hi.• Aprofitar per plantejar-los com n’és d’important avui dia aquesta rapidesa, i fer que expliquin si els seus pares i mares el fan servir a la feina.Internet a la biblioteca• Explicar als alumnes que Internet proporciona recursos diversos per a l’aprenentatge. Cal que els nens i nenes hi tinguin accés. Si no es poden connectar a casa, tenen el recurs d’anar a la biblioteca. Cal que s’acostumin a buscar informació i pàgines que els ajudin a treballar continguts concrets. Se’ls pot dirigir cap a adreces genèriques d’aprenentatge, com la http://www.edu365.cat/, i fer que naveguin una mica per aquestes pàgines a la recerca de continguts útils per al seu nivell.
  • 130. Activitats de comprensió oral• Consultar les pàgines 200 a 211 de la guia.
  • 131. VI- AvaluacióCriteris d’avaluació• Mostrar facilitat per expressar-se oralment.• Llegir i extreure informació concreta d’un conte.• Reconèixer les paraules que contenen la lletra h.• Identificar la concordança de l’adjectiu i l’article amb el nom que acompanyen.• Llegir i entendre uns correus electrònics.• Identificar les parts d’un correu electrònic i escriure’n un.• Comprendre la funció dels diccionaris en línia i utilitzar-los.Fitxa d’avaluació• Vegeu les fitxes de les pàgines 56 a 58 del quadern d’avaluació.
  • 132. VII- Atenció a la diversitatFitxa 25 de reforçLa lletra h• Vegeu les activitats de la pàgina 27 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.Fitxa 26 de reforçLa concordança gènere/nombre• Vegeu les activitats de la pàgina 28 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.Fitxa 15 de reforçLes acotacions• Vegeu les activitats de la pàgina 17 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.
  • 133. 8. Paraules màgiques I- IntroduccióLa vuitena unitat de Llengua del tercer curs d’Educació primària s’inicia amb la lecturad’una imatge i la lectura i comprensió d’un text narratiu, així com la identificació de lesgrafies x i ix.Aprendran a reconèixer els demostratius i els possessius i a llegir i comprendre unaentrevista, així com a comprendre i fer bon ús de les dites i els refranys.
  • 134. II- Objectius i contingutsObjectius• Observar i comentar una imatge.• Respondre preguntes a partir de la fotografia.• Respectar les intervencions dels companys i intervenir de manera ordenada.• Llegir i comprendre el contingut d’un text narratiu.• Identificar l’ús de les grafies x i ix i utilitzar-les correctament.• Reconèixer els demostratius i els possessius i usar-los adequadament.• Llegir i comprendre una entrevista.• Ordenar les intervencions d’una entrevista i escriure’n una.• Comprendre el significat de dites i refranys i fer-ne bon ús.ContingutsDimensió comunicativa• Identificació dels elements comuns de dues fotografies i deducció del que s’hi esdevé.• Interès per explicar i escoltar opinions.• Participació en una conversa respectant el torn de paraula i les intervencions.• Identificació de les grafies x i ix en les paraules.• Reconeixement dels demostratius i els possessius.• Comprensió de dites i refranys.Dimensió estètica i literària• Comprensió d’un text narratiu partint de la lectura.• Lectura, caracterització i escriptura d’una entrevista.Dimensió social i cultural• Interès per dominar l’ortografia de la llengua.• Valoració de les dites i els refranys com a part important de la llengua.Treball amb competències• Competència artística i cultural.• Competència d’autonomia i iniciativa personal.• Competència matemàtica.• Competència d’aprendre a aprendre.
  • 135. • Competència de coneixement i interacció amb el món físic.• Competència de tractament de la informació o competència digital.• Competència social i ciutadana.
  • 136. III- MetodologiaProcés d’ensenyament-aprenentatgeEn aquest curs es pretén configurar un nou espai on els alumnes podran aprendre iadquirir capacitats sòlides i útils per a la seva vida. Per fer-ho possible, es procuraràdestacar els aspectes següents:• La promoció d’un aprenentatge eficaç per mitjà del qual l’alumnat relacioni el queaprèn amb el seu entorn natural i social. És per això que s’ofereix un bon nombred’activitats de lectura d’imatges i textos de la vida quotidiana, de comprensió lectora, deredacció de vivències personals, de relació de conceptes i entorn, d’utilització de lesnoves tecnologies del coneixement i la informació, etc., per tal d’ajudar-los a prendredecisions i resoldre problemes relacionats amb la seva vida diària.• La contribució al desenvolupament de les competències. Per exemple, aldesenvolupament de la pròpia personalitat i autonomia, i de la capacitat de pensar icomunicar-se, propiciant que els alumnes llegeixin i exposin idees pròpies, vivències,fets... oralment i per escrit. Així mateix, per mitjà del treball en grup que es fomenta desdel llibre, l’alumnat aprèn a tenir iniciativa, a conviure amb els companys i lescompanyes de l’escola i habitar el món del qual forma part.Aquest curs, a través dels continguts, de les imatges i de les activitats posarem elsmitjans perquè l’alumnat reconegui i accepti la diversitat cultural de la societat on viu.Així mateix, volem aconseguir una autèntica educació en valors, atenent especialment al’educació per a la tolerància, el respecte al medi ambient i la convivència.Recursos i mitjansImpresos• Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Lectures 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Guia. Recursos didàctics per al professorat. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Quadern d’ampliació i reforç. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Quadern d’avaluació. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Quadern 8 de Llengua Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Làmines. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.Recursos TIC• CD Comprensió oral. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.
  • 137. • Recursos digitals del cicle mitjà. Grup Promotor / Santillana.• CD Documents curriculars del cicle mitjà. Grup Promotor / Santillana.• CD Solucionari quaderns Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.
  • 138. IV- Activitats d’aprenentatgeObjectiusObservar una fotografia.Identificar el que presenten en comú dues fotografies i l’acció que s’hi fa.Suggeriments didàcticsAbans de treballar la imatge• Per introduir els alumnes en la unitat, convidar-los a observar la fotografia de la pàgina 118 del llibre de l’alumne, i preguntar-los de quina pel·lícula prové. Fer que relacionin la imatge i la pel·lícula amb el títol de la unitat.Per treballar la imatge• Fer que els alumnes es fixin en les fotografies de la pàgina 118 del llibre de l’alumne, i plantejar-los quines diferències hi ha entre el menjador de la seva escola i el que es presenta a la fotografia, el de Hogwarts, de Harry Potter. Demanar-los quines diferències hi ha entre l’escola del Harry (internat) i la seva.Programa de lectura de la imatge• Mitjançant les activitats que es proposen a la pàgina 119 del llibre de l’alumne, es vol que els alumnes es fixin en les fotografies de manera detallada i n’identifiquin els elements comuns i l’acció que s’hi duu a terme.Treballem valors• A partir de l’observació de la imatge de la pàgina 118 del llibre de l’alumne, parlar amb els nens i nenes de com pot afectar a una persona que els altres se’n riguin quan una cosa no li surt bé. Aprofitar la fotografia gran per introduir el tema del respecte pels altres.Treball amb competènciesCompetència artística i cultural• Explicar als alumnes que la màgia també és una representació artística. Fer que reflexionin sobre com arriba la màgia a nosaltres, els espectadors (espectacles, televisió, circ...), i explicar-los que el mag és un artista que ha d’aprendre a fer la seva feina com qualsevol altre (pintor, escultor, ballarí, etc.).
  • 139. ObjectiusLlegir correctament un text narratiu.Aprendre a entendre el text narratiu.Suggeriments didàcticsAbans de llegir• Fer-los llegir el títol de la pàgina 120 del llibre de l’alumne i demanar-los si a partir del que diu i de les imatges que il·lustren el text, es poden fer una idea del contingut.Durant la lectura• Proposar-los de fer una lectura col·lectiva del text de les pàgines 120 a 122 del llibre de l’alumne. Aturar-la sovint i preguntar-los sobre el contingut per comprovar que entenen el que llegeixen.• A continuació, fer una lectura individual abans de fer les activitats de comprensió, perquè es puguin fixar detalladament en els esdeveniments i en les reaccions dels personatges.Vocabulari• Proposar als alumnes un treball exhaustiu del vocabulari de la lectura del text de les pàgines 120 a 122 del llibre de l’alumne. A més de les paraules que apareixen definides al text, fer que assenyalin totes les que no tinguin clares i fer que en busquin el significat al diccionari.• A continuació, fer que escriguin una oració amb cadascuna per utilitzar-les en un context, cosa que els ajudarà a interioritzar-les més fàcilment.Després de la lectura• Demanar a alguns alumnes que expliquin el contingut del text de les pàgines 120 a 122 del llibre de l’alumne, i demanar-los què els ha semblat.• Plantejar-los com s’imaginen aquesta mestra màgica i el seu amic Robert. Fer que pensin com seria una classe on el professor pogués fer màgia. Demanar-los si els agradaria.• Fer que busquin la part còmica del text i expliquin què la fa tan divertida. Plantejar- los: què passaria si succeís una cosa així a la seva classe? Com creuen que reaccionarien?Treball amb competènciesCompetència d’autonomia i iniciativa personal• Demanar als nens i nenes si és important tenir inquietud i interès per aprendre coses.
  • 140. Proposar-los aquesta qualitat com a positiva i important de cara a l’estudi. Explicar- los que com més interès tinguin per aprendre, més aprendran.Competència matemàtica• Proposar als alumnes que anotin quins personatges apareixen en el text de les pàgines 120 a 122 del llibre de l’alumne. Que els comptin i que els classifiquin en dues llistes: els que tenen com a entorn habitual l’escola, i els que passen per l’escola per feina o per reunions en moments concrets.Treball amb valors• Fer que els alumnes es plantegin si el que es presenta en el text com a poc normal, que els pares trobin estrany que el seu fill s’interessi per aprendre, és lògic. Portar- los més enllà i preguntar-los si consideren una relació adequada amb els pares «el te, la tele i el llit», com es diu a la lectura. Demanar-los si és lògic que uns pares no vulguin que els seus fills els facin preguntes i tinguin ganes d’aprendre.ObjectiusInterpretar el text a partir d’unes qüestions concretes.Analitzar les actituds d’alguns dels personatges que hi apareixen.Suggeriments didàctics• Activitat 1 de la pàgina 123 del llibre de l’alumne. Obtenció de la informació. Respondre qüestions concretes sobre el text.• Activitat 2 de la pàgina 123 del llibre de l’alumne. Reflexió sobre el contingut. Buscar en el text les parts on es caracteritza un personatge.• Activitat 3 de la pàgina 123 del llibre de l’alumne. Reflexió sobre el contingut. Ordenar la seqüència i posar títols a cada imatge.• Activitat 4 de la pàgina 123 del llibre de l’alumne. Elaboració d’una interpretació. A partir d’una situació referent al text, treure conclusions.• Activitat 5 de la pàgina 123 del llibre de l’alumne. Reflexió sobre el contingut. Analitzar l’actitud d’uns personatges i opinar.Treball amb competènciesCompetència d’autonomia i iniciativa personal• Plantejar als alumnes l’actitud del Boleta, que pregunta als pares tot allò que vol
  • 141. saber. Estimular els nens i nenes a tenir iniciativa i inquietud per conèixer i aprendre coses noves.ObjectiusIdentificar l’ús de les grafies x i ix i utilitzar-les correctament.Suggeriments didàctics• A partir del text de l’activitat 7 de la pàgina 124 del llibre de l’alumne, proposar als alumnes que escriguin una paraula de la mateixa família de cadascuna de les que hi apareixen. Si els cal, poden fer servir el diccionari. D’aquesta manera retindran la grafia corresponent a cada context.• Proposar als alumnes que facin una llista amb noms propis (de persona, de rius, de ciutats, etc.) que continguin les grafies x i ix. Posar-los en comú i fer-ne llistes a la pissarra tot classificant-los en els diferents tipus: persona, riu, ciutat, muntanya, etc.• Animar els alumnes a fer la resta d’activitats de les pàgines 124 i 125 del llibre de l’alumne.Treball amb competènciesCompetència d’prendre a aprendre• Plantejar als alumnes que busquin els recursos que els vagin millor per memoritzar les paraules que duen una o altra grafia. Proposar-los la lectura com una bona manera de retenir com s’escriuen les paraules.Competència d’autonomia i iniciativa personal• Proposar als nens i nenes que cerquin la millor manera de memoritzar les paraules que més els costen. Proposar-los diferents opcions: fer un rodolí on apareguin, fer una llista amb les paraules i cantar-la amb una melodia concreta que els ajudi a recordar-la, etc.ObjectiusReconèixer els determinants demostratius i els possessius.Utilitzar correctament aquests determinants.Suggeriments didàctics
  • 142. • Fer que els alumnes parlin de les coses que hi ha a l’aula tot utilitzant els determinants demostratius per indicar la proximitat o la llunyania de cadascuna.• Proposar que, en parelles, un descrigui un espai fent servir els determinants demostratius, i l’altre haurà d’anar dibuixant-ho tot a prop o lluny segons les indicacions que se li vagin donant. Exemple: «A l’habitació hi ha aquell peluix damunt del llit, aquesta taula davant de la finestra, aquesta cadira al costat de la taula», etc.• Demanar-los que facin els exercicis de les pàgines 126 i 127 del llibre de l’alumne.Treball amb competènciesCompetència en el coneixement i la interacció amb el món físic• Plantejar als alumnes que la utilització correcta dels determinants demostratius i possessius passa per una percepció adequada del que ens envolta: saber reconèixer la proximitat o la llunyania d’un objecte o a qui pertany...Competència matemàtica• Proposar als alumnes que, partint de la taula de l’activitat 17 de la pàgina 127 del llibre de l’alumne, facin el recompte de quants determinants possessius diferents hi ha.ObjectiusLlegir i entendre una entrevista.Ordenar les intervencions d’una entrevista i escriure’n una.Suggeriments didàctics• Preguntar als alumnes si saben qui és el Mag Lari, si l’han vist mai en directe o a la televisió. Demanar-los si els agrada la màgia, quina mena de màgia és la que els fa més gràcia i si coneixen o tenen el joc Magia Borrás.• Fer que els nens i nenes es fixin en els elements formals de l’entrevista de la pàgina 128 del llibre de l’alumne: hi ha una petita introducció i, a continuació, comença la primera pregunta de l’entrevistador. Les preguntes es destaquen en negreta. Les intervencions de l’un i de l’altre van precedides d’un guió de diàleg, tot i que també podrien anar precedides dels noms (entrevistador i Mag Lari).• Engrescar-los a fer les activitats de les pàgines 128 i 129 del llibre de l’alumne.
  • 143. Treballem valors• Explicar als alumnes la importància del respecte en l’entrevista. S’ha de deixar que l’entrevistat parli fins al final sense interrompre’l perquè expliqui tot el que cregui convenient. Tampoc no s’han de fer preguntes que el puguin incomodar o que siguin poc adequades.Treball amb competènciesTractament de la informació i competència digital• Proposar als alumnes que busquin a Internet informació sobre el Mag Lari i que facin una petita exposició on expliquin qui és i a què es dedica.ObjectiusComprendre el significat de les dites i els refranys i fer-ne un ús correcte.Suggeriments didàctics• Entre tots, explicar el significat dels refranys i les dites que apareixen a les activitats 22 i 24 de la pàgina 130 del llibre de l’alumne. Donar una breu estona perquè els nens i nenes pensin el que pot significar cadascun i intentin deduir-ho abans de començar a posar-ho en comú. Un cop explicat el significat, comentar en quins contextos solen aparèixer.• Demanar als alumnes quines dites i refranys diuen a casa seva. Comentar-los i explicar-ne el significat a classe perquè tothom entengui en quins contextos es poden utilitzar.• Engrescar els nens i les nenes a fer les activitats de la pàgina 130 del llibre de l’alumne.Treball amb competènciesCompetència social i ciutadana• Explicar als alumnes que saber utilitzar correctament els refranys i les dites forma part de la nostra competència a l’hora de comunicar-nos amb les persones que ens envolten, tant per entendre-les, com per enriquir la pròpia expressió.
  • 144. ObjectiusReflexionar sobre els refranys com a patrimoni de la llengua oral.Fer un joc de lògica.Suggeriments didàctics• Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 131 del llibre de l’alumne.Treball amb competènciesCompetència d’autonomia i iniciativa personal• Plantejar als alumnes que és important fer aquesta mena de jocs sols, per poder valorar com se’n surt cadascú independentment dels seus companys.ObjectiusRepassar els continguts treballats al llarg de les vuit primeres unitats.Aplicar el que s’aprèn a situacions concretes.Suggeriments didàctics• Demanar als nens i nenes que escriguin un determinant demostratiu o possessiu per a cadascuna de les paraules que apareixen a la primera activitat de la pàgina 132 del llibre de l’alumne.• Proposar als alumnes que canviïn el nombre tant de les oracions que es plantegen a l’activitat 3 de la pàgina 132 del llibre de l’alumne, com de les que ells han escrit a la subpregunta corresponent.• Fer que preparin les preguntes que farien al peixater de la fotografia de la pàgina 132 del llibre de l’alumne, si li volguessin fer una entrevista sobre la seva feina.• Plantejar-los una sèrie d’objectes d’ells mateixos, que hi hagi a l’aula i que tothom sàpiga de qui són, i fer que escriguin una oració on aparegui cadascun amb el possessiu que li correspon.• Proposar als nens i nenes que escriguin oracions on apareguin determinants demostratius de tots els tipus (en tant que persona, nombre i gènere).• Demanar als alumnes que escriguin tres refranys o dites que coneguin i que n’expliquin el significat.
  • 145. • Animar els alumnes a fer la resta d’activitats de les pàgines 132 i 133 del llibre de l’alumne.Treball amb competènciesCompetència d’autonomia i iniciativa personal• Demanar als alumnes que facin aquest apartat individualment per tal de poder valorar els coneixements que han adquirit. Intentar que tinguin confiança en ells mateixos i que estiguin preparats per enfrontar-se sols a les activitats d’avaluació que se’ls proposen.Competència d’aprendre a aprendre• Estimular els alumnes perquè se sentin motivats per a l’aprenentatge i que treballin els recursos que els són més vàlids per recordar les coses que aprenen.ObjectiusRepassar les tipologies textuals que s’han treballat en les unitats 5 a 8.Aplicar tot el que s’ha après combinant els diferents tipus de textos.Suggeriments didàctics• Per recordar-los totes les tipologies que s’han treballat en les quatre unitats anteriors, abans de començar a fer les activitats de les pàgines 134 i 135 del llibre de l’alumne, se’n pot repassar les característiques: el còmic, la llegenda, el llenguatge poètic, el correu electrònic i l’entrevista. A partir d’aquesta base, es pot començar a treballar les activitats que es proposen.• Plantejar la importància de tenir clar què es vol escriure abans de llançar-se a respondre preguntes arbitràriament. Així, doncs, abans de respondre les preguntes que es proposen a l’activitat 1 de la pàgina 134 del llibre de l’alumne, cal que les llegeixin totes i hi reflexionin.Treball amb competènciesTractament de la informació i competència digital• Plantejar als alumnes aquesta activitat com una manera de practicar una mica més a fons amb les opcions que els dóna Internet. Fer que recordin els avantatges del correu electrònic.Competència social i ciutadana• Fer que els alumnes s’adonin de la importància de mantenir unes normes de comunicació i un respecte per la persona amb qui es parla, sobretot si se li ha de fer
  • 146. una entrevista. Recordar-los que hi ha coses que no es poden preguntar al’entrevistat perquè són massa personals o no serien adequades en una entrevista.
  • 147. V- Orientacions i recursosPrevisió de dificultats• Abans de treballar les grafies x i ix, presentar-los algunes paraules que les contenen i mostrar-los com, en gran part del territori, aquests sons sonen igual.• Per començar a treballar els demostratius i els possessius, plantejar-los una oració com: «Aquesta llibreta és de l’Arnau. És la seva llibreta». A partir d’aquí, fer que s’adonin que només donem nom a uns mots que ells ja coneixen.• Prèviament al treball de l’entrevista, comentar-los que és un tipus de text que funciona en tots els mitjans perquè apareix per escrit (diaris, revistes, Internet), però també oralment (televisió, ràdio, Internet).• Abans d’introduir els alumnes en el treball de dites i refranys, fer-los veure la importància que té el fet de dominar tots els recursos que ens proporciona la llengua. Fer que valorin l’enriquiment que suposa en el propi vocabulari la utilització d’aquestes expressions de sentit figurat.Altres recursosConviure amb els companys• Plantejar als alumnes què els sembla l’experiència de conviure amb els companys i companyes de classe tot el dia, com per exemple, quan van de colònies. Fer que pensin en el funcionament dels internats, de les escoles on viuen els alumnes i d’on surten només per festes i els caps de setmana. Preguntar-los si els agradaria estudiar en un centre d’aquestes característiques. Obrir un debat i fer que els alumnes exposin les seves opinions respectant els altres i escoltant tots els parers.El text• El text de les pàgines 120 a 122 del llibre de l’alumne, és un fragment del llibre Un niu de problemes.• L’autor d’aquest llibre és Terence Blacker, nascut l’any 1948 a Haleigh, Suffolk, Anglaterra. Tot i que escriu tant novel·les infantils com novel·les per a adults, són els llibres per a nens i nenes els que l’han convertit en un autor conegut dins i fora del seu país. També fa de redactor, de periodista i d’editor.
  • 148. Altres recursosEmbarbussaments• En Pinxo va dir a en Panxo: «Vols que et punxi amb un punxó?» I en Panxo va dir a en Pinxo: «Punxa’m, però a la panxa, no.»• L’arxiduc, l’arxiduquessa i l’arxiprest arxiven a l’arxiu.• Si el meu ganxo enganxa en el ganxo que enganxa el teu ganxo, nosaltres ens enganxarem en el mateix ganxo. Però si el meu ganxo no enganxa en el ganxo que enganxa el teu ganxo, nosaltres no ens enganxarem en el mateix ganxo.• Si la bruixa desembruixa el bruixot i el bruixot la bruixa desembruixa, ni el bruixot queda embruixat ni el bruixot desembruixa la bruixa.Ortografia dels possessius• Recalcar a classe que és important que es fixin que el mateix possessiu singular s’escriu amb e final quan fa referència a un nom masculí i amb a quan fa referència a un nom femení. Treballar-ho amb exemples, del tipus: − El nostre llibre. / La nostra llibreta. − El vostre pis. / La vostra casa.• Proposar-los alguns noms masculins i femenins i fer que escriguin els possessius corresponents. Corregir-los a la pissarra.Entrevistes a la web• Proposar als alumnes que naveguin per Internet buscant entrevistes d’algun personatge que els interessi per la seva feina, per l’activitat esportiva o artística que duu a terme, etc. Fer-los accedir a un cercador tipus Google, i que escriguin «entrevista a Puyol», per exemple. A partir d’aquí, se’ls obriran les pàgines on poden trobar entrevistes amb el personatge i ells hauran de triar les que volen mirar.• Si es considera convenient, poden imprimir l’entrevista que més els agradi i completar-la amb preguntes que a ells els interessaria de formular al personatge.Dites i refranys• Explicar als nens i nenes que les dites i els refranys no són cosa de vells. Comentar- los que aquestes expressions formen part del patrimoni de la llengua i de la pròpia riquesa cultural. Fer que valorin aquesta part de la pròpia llengua com una de les més difícils d’adquirir i dominar.• Mostrar-los que cal conservar dites i refranys i no només a la memòria, sinó fent-ne ús quotidianament.Taller d’escriptura• Partint de l’activitat 6 de la pàgina 135 del llibre de l’alumne, quan un dels alumnes ha de fer d’entrevistador i l’altre d’entrevistat, es pot plantejar com una activitat de teatre. Fer diferents representacions davant dels companys i companyes i demanar-
  • 149. los que triïn quina entrevista els ha agradat més i que raonin la seva resposta. Se’n pot triar la més original, pel que fa a les preguntes, la més divertida, per les respostes de l’entrevistat, etc.Activitats de comprensió oral• Consultar les pàgines 200 a 211 de la guia.
  • 150. VI- AvaluacióCriteris d’avaluació• Mostrar facilitat per expressar-se oralment.• Llegir i extreure informació concreta d’un conte.• Reconèixer l’ús de les grafies x i ix i utilitzar-les correctament.• Identificar els demostratius i els possessius i utilitzar-los adequadament.• Llegir i entendre una entrevista.• Ordenar les intervencions d’una entrevista i escriure’n una.• Entendre el significat de dites i refranys i fer-ne un ús correcte.Activitats d’avaluació• Engrescar els nens i les nenes a fer les activitats de les pàgines 132 i 133 del llibre de l’alumne.Fitxa d’avaluació• Vegeu les pàgines 60 a 62 del quadern d’avaluació.Fitxa d’avaluació trimestral• Vegeu les fitxes de les pàgines 84 a 86 del quadern d’avaluació.
  • 151. VII- Atenció a la diversitatFitxa 27 de reforçLes grafies x i ix• Vegeu les activitats de la pàgina 29 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.Fitxa 28 de reforçEls determinants demostratius i possessius• Vegeu les activitats de la pàgina 30 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.Fitxa 16 d’ampliacióEls determinants demostratius i possessius• Vegeu les activitats de la pàgina 60 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.Fitxa 17 d’ampliacióL’entrevista• Vegeu les activitats de la pàgina 61 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.Fitxa 18 d’ampliacióDites i refranys• Vegeu les activitats de la pàgina 62 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.Fitxa 19 d’ampliacióLes grafies x/ix; ig/tx• Vegeu les activitats de la pàgina 63 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.
  • 152. 9. Això era i no era... I- IntroduccióLa novena unitat de Llengua del tercer curs d’Educació primària s’inicia amb la lecturad’una imatge, la lectura i comprensió d’unes faules i la identificació i utilització de lesgrafies tx i ig.Aprendran a reconèixer els pronoms personals forts i a utilitzar-los correctament, allegir i comprendre la descripció d’una persona i a identificar els sufixos i fer-ne un úsadequat.
  • 153. II- Objectius i contingutsObjectius• Observar i comentar una imatge.• Respondre preguntes a partir de la fotografia.• Respectar les intervencions dels companys i intervenir de manera ordenada.• Llegir i comprendre el contingut d’unes faules.• Identificar i utilitzar adequadament les grafies tx i ig.• Reconèixer els pronoms personals forts i utilitzar-los correctament.• Llegir i comprendre una descripció de persona.• Completar una descripció de persona i escriure’n una.• Identificar els sufixos i fer-ne un ús adequat.ContingutsDimensió comunicativa• Identificació del que fan els personatges d’una fotografia.• Interès per expressar i escoltar opinions.• Participació activa en les converses respectant el torn de paraula i les intervencions.• Treball d’una fotografia a partir de qüestions donades.• Identificació de l’ús de les grafies tx i ig.• Reconeixement i utilització dels pronoms personals forts.• Caracterització i utilització dels sufixos.Dimensió estètica i literària• Comprensió d’un text narratiu partint de la lectura.• Lectura, caracterització, compleció i escriptura de la descripció de persona.Dimensió social i cultural• Interès per conèixer els mecanismes de creació de vocabulari de la llengua.• Valoració del text com a oci.Treball amb competències• Competència social i ciutadana.• Competència artística i cultural.• Competència d’autonomia i iniciativa personal.• Competència matemàtica.
  • 154. • Competència de tractament de la informació i competència digital.• Competència d’aprendre a aprendre.• Competència de coneixement i interacció amb el món físic.
  • 155. III- MetodologiaProcés d’ensenyament-aprenentatgeEn aquest curs es pretén configurar un nou espai on els alumnes podran aprendre iadquirir capacitats sòlides i útils per a la seva vida. Per fer-ho possible, es procuraràdestacar els aspectes següents:• La promoció d’un aprenentatge eficaç per mitjà del qual l’alumnat relacioni el queaprèn amb el seu entorn natural i social. És per això que s’ofereix un bon nombred’activitats de lectura d’imatges i textos de la vida quotidiana, de comprensió lectora, deredacció de vivències personals, de relació de conceptes i entorn, d’utilització de lesnoves tecnologies del coneixement i la informació, etc., per tal d’ajudar-los a prendredecisions i resoldre problemes relacionats amb la seva vida diària.• La contribució al desenvolupament de les competències. Per exemple, aldesenvolupament de la pròpia personalitat i autonomia, i de la capacitat de pensar icomunicar-se, propiciant que els alumnes llegeixin i exposin idees pròpies, vivències,fets... oralment i per escrit. Així mateix, per mitjà del treball en grup que es fomenta desdel llibre, l’alumnat aprèn a tenir iniciativa, a conviure amb els companys i lescompanyes de l’escola i habitar el món del qual forma part.Aquest curs, a través dels continguts, de les imatges i de les activitats posarem elsmitjans perquè l’alumnat reconegui i accepti la diversitat cultural de la societat on viu.Així mateix, volem aconseguir una autèntica educació en valors, atenent especialment al’educació per a la tolerància, el respecte al medi ambient i la convivència.Recursos i mitjansImpresos• Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Lectures 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Guia. Recursos didàctics per al professorat. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Quadern d’ampliació i reforç. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Quadern d’avaluació. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Quadern 9 de Llengua Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Làmines. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.Recursos TIC• CD Comprensió oral. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.
  • 156. • Recursos digitals del cicle mitjà. Grup Promotor / Santillana.• CD Documents curriculars del cicle mitjà. Grup Promotor / Santillana.• CD Solucionari quaderns Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.
  • 157. IV- Activitats d’aprenentatgeObjectiusObservar una fotografia.Comentar qui hi apareix i què fan.Crear una història a partir del que es veu a la fotografia.Suggeriments didàcticsAbans de treballar la imatge• Preguntar als alumnes què els suggereix el títol de la unitat. Fer que es plantegin quina relació presenta amb la fotografia que hi ha a sota, a la pàgina 136 del llibre de l’alumne. També fer que vinculin la fotografia gran a la petita.Per treballar la imatge• Plantejar-los si el que fa l’avi de la fotografia gran de la pàgina 136 del llibre de l’alumne, és el mateix que fa el personatge que explica el conte en la imatge de sota. Preguntar-los amb quina imatge se senten més identificats i per què. Qüestionar-los quina de les dues fotografies és més propera a la seva vida quotidiana: els contes amb l’avi o una narradora de contes a l’escola o a la biblioteca.Programa de lectura de la imatge• Mitjançant les activitats que es proposen a la pàgina 137 del llibre de l’alumne, es vol que els alumnes es fixin en la imatge d’aquesta mateixa pàgina, i siguin capaços de deduir quins personatges es veuen a la fotografia, quina relació hi pot haver entre ells i què estan fent plegats.Treballem valors• A partir de l’observació de la fotografia de la pàgina 136 del llibre de l’alumne, plantejar als nens i nenes com n’és d’important compartir el nostre temps amb la gent gran de la família, sobretot amb els avis. Cal que valorin la feina que els avis fan amb els néts i nétes avui dia; però cal que la responsabilitat d’aquests adults amb els nens i nenes no quedi en una relació de portar-los i recollir-los, sinó que també hi ha d’haver un temps d’oci compartit.Treball amb competènciesCompetència social i ciutadana• Comentar amb els alumnes que els contes formen part de la nostra cultura i que el
  • 158. fet que els grans expliquin contes als petits també és part de l’educació en la majoria de pobles.ObjectiusLlegir correctament unes faules.Interpretar el text a partir de qüestions concretes.Suggeriments didàcticsAbans de llegir• Proposar als alumnes que mirin atentament els dos dibuixos que il·lustren la primera faula de les pàgines 138 i 139 del llibre de l’alumne, i que intentin explicar què pot passar-hi. Pel que fa al segon text de les pàgines 139 i 140 del llibre de l’alumne, preguntar-los quina funció pot tenir un cascavell en un gat.Durant la lectura• Fer una lectura col·lectiva del text i després una d’individual. Treballar l’entonació, les pauses i el vocabulari per treure el màxim partit de la narració.• Comentar la moralitat de les dues narracions. Fer que els nens i les nenes raonin per què s’arriba a aquesta conclusió final.Després de la lectura• Preguntar a uns quants alumnes a quin moment de la lectura correspon cadascun dels dibuixos que acompanyen el text de les pàgines 138 a 140 del llibre de l’alumne. Plantejar-los quins altres moments il·lustrarien ells o elles si haguessin d’afegir dos o tres dibuixos més a cadascun dels textos.• Proposar als alumnes que triïn la faula que els ha agradat més. Demanar-los que raonin la seva resposta. Plantejar-los quins personatges de cada faula els han resultat més o menys atractius i per què.Treballem valors• Fer que els alumnes considerin la faula com una manera d’ensenyar als altres. Explicar-los que hi ha cultures on les faules i els contes encara són la manera d’ensenyar als petits del grup, de comunicar-los els valors i les actituds correctes i de mostrar-los tot el que es considera poc adequat.Treball amb competènciesCompetència artística i cultural
  • 159. • Explicar als nens i nenes que les faules tenen unes característiques pròpies, entre les quals hi ha la moralitat final: en aquestes narracions sempre hi ha un ensenyament que tanca el text a manera de conclusió. Aquesta moralitat és la finalitat de la faula.Competència d’autonomia i iniciativa personal• Estimular els alumnes perquè expressin les seves opinions personals i les raonin davant dels seus companys i companyes. Fer que parlin amb correcció, seguint un ordre, que escoltin els altres i que respectin tots els punts de vista.ObjectiusInterpretar el text a partir d’unes qüestions concretes.Suggeriments didàcticsPrograma de comprensió lectora• Activitat 1 de la pàgina 141 del llibre de l’alumne. Reflexió sobre la forma. Triar l’opció que correspon al tipus de textos que s’han llegit.• Activitat 2 de la pàgina 141 del llibre de l’alumne. Reflexió sobre el contingut. Ordenar dibuixos i posar-los títols per obtenir la seqüència de l’acció.• Activitat 3 de la pàgina 141 del llibre de l’alumne. Reflexió sobre el contingut. Buscar en els textos les descripcions d’uns personatges.• Activitat 4 de la pàgina 141 del llibre de l’alumne. Reflexió sobre el contingut. Respondre qüestions concretes sobre les dues faules de manera paral·lela.• Activitat 5 de la pàgina 141 del llibre de l’alumne. Reflexió sobre el contingut. Localitzar i interpretar expressions amb sentit figurat.Treball amb competènciesCompetència d’autonomia i iniciativa personal• Plantejar als alumnes que facin tots sols les activitats de la pàgina 141 del llibre de l’alumne per comprovar si han entès bé el text i que confiïn en les seves capacitats.ObjectiusReconèixer els usos de les grafies tx i ig.
  • 160. Suggeriments didàctics• Proposar als alumnes que escriguin una oració on apareguin cadascuna de les parelles de paraules que s’han obtingut a l’activitat 7 de la pàgina 142 del llibre de l’alumne. Mostrar-los un exemple: «Van assajar moltes hores, fins que l’últim assaig va sortir perfecte.»• Demanar-los que busquin altres paraules que tinguin les grafies tx i ig. Escriure-les a la pissarra a sota de la grafia corresponent i fer que en copiïn les llistes al quadern.• Fer que escriguin un embarbussament fent servir algunes de les paraules que han aparegut en fer aquestes activitats. Llegir-los a classe, fer que els memoritzin i que els pronunciïn tan de pressa com puguin.• Animar els alumnes a fer les activitats de les pàgines 142 i 143 del llibre de l’alumne.Treball amb competènciesCompetència matemàtica• Fer que els alumnes facin un recompte de les paraules que apareixen a la pàgina 142 del llibre de l’alumne amb cadascuna de les grafies que es treballen. Proposar-los que en facin dues llistes encapçalades per la grafia corresponent.Tractament de la informació i competència digital• Demanar als alumnes que, a partir d’un cercador d’Internet, teclegin la paraula embarbussament i triïn algunes de les pàgines que els apareixeran. A continuació fer-los buscar embarbussaments que continguin les grafies tx i ig. Llegir-los a classe en veu alta i practicar-ne la pronunciació.ObjectiusIdentificar els pronoms personals forts i utilitzar-los correctament.Suggeriments didàctics• Demanar als alumnes que escriguin una oració amb cadascun dels pronoms personals forts que apareixen en el quadre resum de la pàgina 144 del llibre de l’alumne. Corregir-les en veu alta i comentar les possibles dificultats que poden anar sorgint.• Proposar als nens i nenes que escriguin oracions seguint el model de les de l’activitat 11 de la pàgina 144 del llibre de l’alumne i, a continuació, que facin el
  • 161. mateix que se’ls demanava i que canviïn el subjecte pel pronom personal que li correspongui. Corregir-les plegats i comentar-ne les possibles errades.• Animar-los a fer les activitats de les pàgines 144 i 145 del llibre de l’alumne.Treball amb competènciesCompetència artística i cultural• Proposar als alumnes que facin uns dibuixos per representar els diferents pronoms. Poden recórrer a la proximitat o la llunyania per referir-se a una 2a o a una 3a persona, o fins i tot fer que un personatge n’assenyali un altre per indicar que es refereix a la 2a persona del singular.Competència social i ciutadana• Explicar als alumnes com n’és d’important fer un bon ús dels pronoms personals a l’hora de desenvolupar-nos en societat. Plantejar-los com saben quan han de fer servir el tu o el vostè en una conversa i l’adequat o inadequat que pot ser fer-los servir incorrectament.ObjectiusLlegir i comprendre una descripció de persona.Completar una descripció de persona i escriure’n una.Suggeriments didàctics• Proposar als alumnes que donin un tomb al text inicial d’aquest apartat de la pàgina 146 del llibre de l’alumne. Fer que localitzin tots els adjectius que hi apareixen. Corregir-ho plegats, per comprovar que no se’n deixen cap. A continuació, demanar-los que copiïn el text canviant cadascun dels adjectius per un que tingui el sentit contrari, un antònim. Seguir l’exemple: − «Era un circ realment esplèndid.» − «Era un circ realment horrorós.»• Llegir el text nou, comentar els antònims que ha posat cadascú i corregir-los si cal.• Animar-los a fer les activitats de les pàgines 146 i 147 del llibre de l’alumne.Treballem valors• Comentar amb els nens i nenes com n’és d’important ser respectuós quan es fan
  • 162. descripcions. Cal cenyir-se al que es veu perquè la descripció tingui un valor com a tal.Treball amb competènciesCompetència d’aprendre a aprendre• Plantejar als alumnes que per aprendre a fer les coses de la millor manera cal que estiguin ben disposats i que parin atenció a tot el que se’ls explica. És clar que tothom sap fer una descripció de persona, però el que interessa és que la facin el millor que puguin.ObjectiusIdentificar els sufixos i fer-ne un ús adequat.Entendre la funció dels sufixos per crear vocabulari.Suggeriments didàctics• Demanar als nens i nenes que escriguin paraules derivades amb sufixos, prenent com a model l’activitat 22 de la pàgina 148 del llibre de l’alumne. Proposar-los algunes paraules, com: tovallola, cafè, te, sucre, etc. Després, fer que escriguin una oració amb cada parella de paraules, on haurà d’aparèixer la primitiva i la derivada. Per exemple: «Penja la tovallola al tovalloler».• Proposar als alumnes paraules que facin referència a oficis i demanar-los que, seguint l’exemple de l’activitat 23 de la pàgina 148 del llibre de l’alumne, escriguin el nom de l’ofici en masculí i en femení. Les paraules poden ser: carn, flors, llet, bacallà, etc.• Demanar-los que facin les activitats de la pàgina 148 del llibre de l’alumne.Treball amb competènciesCompetència en el coneixement i la interacció amb el món físic• Explicar als alumnes que els sufixos ens ajuden a formar paraules noves. Les paraules d’una mateixa família ens ajuden a establir relacions entre realitats vinculades, com per exemple: plàtan, plataner. El món que ens envolta es representa amb aquests mots, que són la manera que tenim per representar-lo de manera abstracta, en la nostra parla.
  • 163. ObjectiusEntendre la funció dels sufixos per crear vocabulari.Llegir dites i refranys referides als corbs i als gats.Suggeriments didàctics• Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 149 del llibre de l’alumne.Treball amb competènciesCompetència d’prendre a aprendre• Comentar als nens i nenes que les frases fetes i les dites es poden agrupar per continguts, com s’ha fet en aquest cas: es fa referència a les que parlen d’uns animals en concret: el corb i el gat.
  • 164. V- Orientacions i recursosPrevisió de dificultats• Abans de treballar les grafies tx i ig, fer-los notar que fonèticament tenen el mateix so. Presentar-los un parell d’exemples: raig i despatx, i fer que les pronunciïn lentament.• Prèviament al treball dels pronoms personals forts, demanar-los que substitueixin els subjectes d’algunes oracions per la forma que els correspon. Per exemple: «L’Arnau i l’Elisenda són germans».  «Ells són germans». Fer que arribin als pronoms tenint clar que són quelcom conegut.• Per començar a treballar les descripcions de persona, fer que expliquin com és algú de la família, que el descriguin. Després, fer que s’adonin de les parts del físic que han destacat.• Abans de parlar dels sufixos, comentar-los la importància de conèixer els mecanismes de creació de vocabulari de la llengua. Presentar-los els sufixos com una manera de produir mots.Altres recursosPoesia• Cada llibre té un secretdisfressat de blanc i negre;tot allò que et diu a tuun altre no ho pot entendre;sent el tacte dels teus ditsi creu que l’acariciesi que el batec del teu polsvol dir que, llegint, l’estimes.Tot allò que et donarà,que no ocupa lloc ni pesa,t’abrigarà contra el fredd’ignorància i de tristesa.Amb els llibres per amicsno et faltarà companyia.Cada pàgina pot serun estel que et fa de guia.Joana Raspall, Els llibres
  • 165. El text• Els dos textos de les pàgines 138 a 140 del llibre de l’alumne són faules d’Isop.• Isop va ser un escriptor de faules grec que va viure al segle VII aC. Hi ha poques dades sobre la biografia d’Isop, però el que sí que se sap del cert és que les seves rondalles es van utilitzar posteriorment com a llibres de text a les escoles.Altres recursosLa faula• Comentar amb els alumnes que la faula és un tipus de narració on els animals són els protagonistes, però que, en lloc d’actuar com a animals, pensen i parlen com si fossin persones.• La finalitat de la faula és servir d’ensenyament: mitjançant l’actuació dels animals, es treuen conclusions que porten a una moralitat final. Aquesta moralitat és plenament aplicable a les persones en situacions similars.• Antigament, la faula era una manera d’ensenyar als petits i als grans com s’havia d’actuar.Joc• Proposar als alumnes de fer un joc de mímica. Formar equips i fer una llista on hauran d’aparèixer totes les paraules que han aparegut a les pàgines 142 i 143 del llibre de l’alumne amb les grafies tx i ig. El mestre dirà al nen o nena que li toqui de representar sense paraules, només valent-se de la gestualitat i en trenta segons, la paraula que li toca. Si els companys l’endevinen, l’equip guanya un punt, si no l’endevinen, no puntuen. Guanyarà l’equip que aconsegueixi més punts.Pronoms• Explicar als alumnes que els pronoms personals tenen usos diversos en els diferents idiomes. Per exemple, hi ha idiomes en els quals no es diferencia entre el tu i el vostè, és a dir que no hi ha una fórmula de cortesia a nivell dels pronoms, com en l’anglès.• D’altra banda, hi ha llengües o maneres de parlar pròpies de determinades zones, en les quals es fa servir el vostè sistemàticament, en comptes del tu, fins i tot per adreçar-se a persones més joves i de la mateixa família, com per exemple els propis fills. Això passa amb el castellà de Colòmbia.L’ordre en la descripció• Explicar als nens i les nenes que, a l’hora de fer una descripció, cal fer-ho d’una manera ordenada. Per exemple, es pot començar per l’aspecte global de la persona: si és alta, baixa, prima, grassa, etc. Després passem a la cara, que ens aporta molta informació sobre la persona (els ulls, el nas, la boca, els cabells, etc.). A
  • 166. continuació, podem introduir informació sobre el seu caràcter (amable, seriós...).• Comencem per la part que comencem, cal que seguim una lògica, no podem començar pels cabells, passar al posat, seguir amb els ulls i les orelles, saltar al caràcter, tornar als cabells, etc. Perquè qui llegeix i escolta la descripció no entendrà res i es farà un embolic.Recursos a Internet• Si es vol anar més enllà, se’ls pot adreçar a la pàgina web: http://www.polseguera.com/dites.htm, on poden trobar totes les dites, refranys i expressions partint d’una paraula clau. Fer que s’hi connectin i que gaudeixin una estona buscant i triant expressions. Demanar-los que triïn un parell de paraules clau i que copiïn algunes de les frases o dites que apareixen. Posar-les en comú i comentar-les.Activitats de comprensió oral• Consultar les pàgines 200 a 211 de la guia.
  • 167. VI- AvaluacióCriteris d’avaluació• Mostrar facilitat per expressar-se oralment.• Llegir i extreure informació concreta d’unes faules.• Discriminar les paraules que contenen les grafies tx o ig.• Identificar i utilitzar correctament els pronoms personals forts.• Llegir i entendre una descripció de persona.• Identificar les característiques de la descripció d’una persona.• Reconèixer els sufixos i usar-los correctament.Fitxa d’avaluació• Vegeu la fitxa de les pàgines 64 a la 66 del quadern d’avaluació.
  • 168. VII- Atenció a la diversitatFitxa 29 de reforçLes grafies tx i ig• Vegeu les activitats de la pàgina 31 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.Fitxa 30 de reforçEls pronoms• Vegeu les activitats de la pàgina 32 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.Fitxa 31 de reforçLa descripció de les persones• Vegeu les activitats de la pàgina 33 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.Fitxa 32 de reforçLa derivació• Vegeu les activitats de la pàgina 34 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.Fitxa 19 d’ampliacióLes grafies x/ix; ig/tx• Vegeu les activitats de la pàgina 63 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.Fitxa 20 d’ampliacióLa descripció de persones• Vegeu les activitats de la pàgina 64 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.Fitxa 21 d’ampliacióEls prefixos i els sufixos• Vegeu les activitats de la pàgina 65 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.
  • 169. 10. Animalots i animalons I- IntroduccióLa desena unitat de Llengua del tercer curs d’Educació primària s’inicia amb la lecturad’una imatge i la lectura i comprensió del contingut d’un conte.Aprendrem a diferenciar les grafies l i l·l i a escriure-les correctament, coneixerem elsenllaços i la seva funció en les oracions, sabrem llegir i comprendre una notícia iidentificar-ne els trets propis.També escriurem una notícia i aprendrem a identificar els prefixos en les paraulesderivades i el seu significat.
  • 170. II- Objectius i contingutsObjectius• Observar i comentar una imatge.• Respondre preguntes a partir de la fotografia.• Respectar les opinions dels companys i parlar ordenadament.• Llegir i comprendre el contingut d’un conte.• Diferenciar les grafies de la l i la l·l i escriure-les correctament.• Reconèixer els enllaços i la seva funció en les oracions.• Llegir i comprendre una notícia.• Identificar els trets propis de la notícia.• Escriure una notícia.• Identificar els prefixos en les paraules derivades i el seu significat.• Respectar les opinions dels altres i expressar les pròpies amb correcció.ContingutsDimensió comunicativa• Identificació dels animals que apareixen en una fotografia i del seu entorn.• Interès per explicar i escoltar opinions.• Resposta a preguntes sobre elements concrets d’una il·lustració.• Reconeixement de les grafies de la l i la l·l.• Identificació dels enllaços i de la seva funció en l’oració.• Distinció dels prefixos i del significat que donen a les paraules.Dimensió estètica i literària• Comprensió d’un conte a partir de la seva lectura.• Lectura, comprensió i creació d’una notícia.Dimensió social i cultural• Interès per entendre els recursos de la llengua per crear paraules.• Esforç per comprendre la gramàtica de la llengua.Treball amb competències• Competència de coneixement i interacció amb el món físic.• Competència artística i cultural.• Competència social i ciutadana.• Competència de tractament de la informació o competència digital.• Competència d’aprendre a aprendre.• Competència d’autonomia i iniciativa personal.• Competència matemàtica.
  • 171. III- MetodologiaProcés d’ensenyament-aprenentatgeEn aquest curs es pretén configurar un nou espai on els alumnes podran aprendre iadquirir capacitats sòlides i útils per a la seva vida. Per fer-ho possible, es procuraràdestacar els aspectes següents:• La promoció d’un aprenentatge eficaç per mitjà del qual l’alumnat relacioni el queaprèn amb el seu entorn natural i social. És per això que s’ofereix un bon nombred’activitats de lectura d’imatges i textos de la vida quotidiana, de comprensió lectora, deredacció de vivències personals, de relació de conceptes i entorn, d’utilització de lesnoves tecnologies del coneixement i la informació, etc., per tal d’ajudar-los a prendredecisions i resoldre problemes relacionats amb la seva vida diària.• La contribució al desenvolupament de les competències. Per exemple, aldesenvolupament de la pròpia personalitat i autonomia, i de la capacitat de pensar icomunicar-se, propiciant que els alumnes llegeixin i exposin idees pròpies, vivències,fets... oralment i per escrit. Així mateix, per mitjà del treball en grup que es fomenta desdel llibre, l’alumnat aprèn a tenir iniciativa, a conviure amb els companys i lescompanyes de l’escola i habitar el món del qual forma part.Aquest curs, a través dels continguts, de les imatges i de les activitats posarem elsmitjans perquè l’alumnat reconegui i accepti la diversitat cultural de la societat on viu.Així mateix, volem aconseguir una autèntica educació en valors, atenent especialment al’educació per a la tolerància, el respecte al medi ambient i la convivència.Recursos i mitjansImpresos• Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Lectures 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Guia. Recursos didàctics per al professorat. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Quadern d’ampliació i reforç. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Quadern d’avaluació. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Quadern 9 de Llengua Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Làmines. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.Recursos TIC• CD Comprensió oral. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.
  • 172. • Recursos digitals del cicle mitjà. Grup Promotor / Santillana.• CD Documents curriculars del cicle mitjà. Grup Promotor / Santillana.• CD Solucionari quaderns Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.
  • 173. IV- Activitats d’aprenentatgeObjectiusObservar una fotografia.Identificar els animals que apareixen a la fotografia i descriure com estan posats.Suggeriments didàcticsAbans de treballar la imatge• Per introduir els alumnes en la unitat, convidar-los a observar la fotografia de la pàgina 150 del llibre de l’alumne i preguntar-los quina relació es pot establir entre la imatge i el títol.Per treballar la imatge• Plantejar als alumnes que es fixin en la fotografia de la pàgina 150 del llibre de l’alumne i preguntar-los en quin medi creuen que viuen aquests animals. Fer que es fixin en les plantes que els envolten i demanar-los si aquestes són una bona pista per saber en quin entorn es desenvolupen aquests animals.Programa de lectura de la imatge• Mitjançant les activitats que es proposen a la pàgina 151 del llibre de l’alumne, es vol que els alumnes es fixin en la fotografia de la pàgina 150 del llibre de l’alumne, i n’identifiquin els protagonistes i la relació que s’estableix entre ells.Treballem valors• A partir de l’observació de la imatge de la pàgina 150 del llibre de l’alumne, parlar amb els nens i nenes de la col·laboració entre animals diferents. Posar-los altres exemples, com el dels peixos que netegen les balenes.Treball amb competènciesCompetència en el coneixement i la interacció amb el món físic• Comentar amb els alumnes com n’és d’important la relació que cada ésser viu estableix amb el seu medi i amb els altres éssers que l’envolten.Objectius
  • 174. Llegir correctament un conte.Aprendre a entendre el conte.Suggeriments didàcticsAbans de llegir• Fer que els alumnes llegeixin el títol de la pàgina 152 del llibre de l’alumne, i preguntar-los si, només fixant-nos en el que diu, sabem què ens explicarà el conte de Kipling.Durant la lectura• Proposar als nens i nenes de fer una lectura col·lectiva del text de les pàgines 152 a 154 del llibre de l’alumne. Aturar-la sovint i preguntar-los sobre el contingut per comprovar que comprenen el que llegeixen.• A continuació, demanar-los que facin una lectura individual i d’una tirada abans de fer les activitats de comprensió.Després de la lectura• Demanar a alguns alumnes que expliquin el contingut del text de les pàgines 152 a 154 del llibre de l’alumne, i preguntar-los què els ha semblat.• Plantejar-los com s’imaginen el parsi. Demanar-los que facin un dibuix del personatge a partir de la descripció que se’n fa a la lectura. També se’ls pot demanar que dibuixin el rinoceront amb la pell que es treu i que es corda amb tres botons a la panxa.• Proposar-los que escriguin un altre final. Que s’imaginin, per exemple, què hauria passat si el rinoceront s’hagués adonat que el parsi estava posant molles de pastís a la seva pell.Treballem valors• Fer que els alumnes es plantegin si el fet que el rinoceront no respecta la propietat del parsi, el seu pastís, fa que aquest es revengi d’ell. Plantejar aquesta mena d’actituds des de l’origen: una mala conducta en pot generar una altra i originar una espiral negativa. Cal evitar les males conductes per tenir una convivència millor.Treball amb competènciesCompetència artística i cultural• Plantejar als alumnes el fet que els contes, les rondalles i les llegendes acostumen a explicar algunes de les realitats que ens envolten. Cal, però, tenir en compte que moltes de les explicacions que ens donen no són certes, sinó una fabulació, una manera fictícia d’explicar-les que forma part de la nostra cultura i tradició.Competència social i ciutadana
  • 175. • Plantejar als alumnes que l’actitud del rinoceront amb el parsi és del tot incorrecta, perquè abusa de la seva mida i de la seva força per espantar el parsi i menjar-se el seu pastís. Comentar les actituds d’aquesta mena (d’abús) que es veuen en la nostra societat. Portar-ho al camp de l’escola i introduir el tema del bulling.ObjectiusInterpretar el text a partir d’unes qüestions concretes.Ordenar una seqüència d’imatges per obtenir la de la lectura.Suggeriments didàcticsPrograma de comprensió lectora• Activitat 1 de la pàgina 155 del llibre de l’alumne. Reflexió sobre el contingut. Ordenar la seqüència d’imatges per seguir l’ordre temporal del conte.• Activitat 2 de la pàgina 155 del llibre de l’alumne. Reflexió sobre el contingut. Seleccionar les afirmacions que corresponen al text.• Activitat 3 de la pàgina 155 del llibre de l’alumne. Reflexió sobre el contingut. Interpretar una expressió de la lectura.• Activitat 4 de la pàgina 155 del llibre de l’alumne. Elaboració d’una interpretació. Raonar sobre el que s’ha llegit i opinar.• Activitat 5 de la pàgina 155 del llibre de l’alumne. Reflexió sobre la forma. Prendre la lectura com a model per escriure sobre altres animals.Treball amb competènciesTractament de la informació i competència digital• Proposar als alumnes que busquin a Internet informació sobre l’autor d’aquest conte i el llibre del qual prové, Rudyard Kipling.ObjectiusDiferenciar les grafies de la ll i la l·l i escriure-les correctament.Suggeriments didàctics• Fer que els alumnes classifiquin les paraules amb la grafia ll que han aparegut a les activitats 7 de la pàgina 156 del llibre de l’alumne segons la posició; han de prendre
  • 176. com a referent la taula de la subpregunta de l’activitat 6 d’aquesta mateixa pàgina.• Proposar als nens i nenes que facin una llista de paraules que continguin la grafia ll. Si els cal, poden fer servir el diccionari. El mestre decidirà quanta estona tenen per fer la llista. A continuació, corregiran les paraules que ha escrit a la pissarra tot classificant-les segons la posició de la ll.• Animar els alumnes a fer les activitats de les pàgines 156 i 157 del llibre de l’alumne.Treball amb competènciesCompetència d’aprendre a aprendre• Plantejar als alumnes que busquin els recursos que els vagin millor per memoritzar les paraules que tenen la grafia l·l. Proposar-los la lectura com una bona manera de retenir com s’escriuen les paraules.Competència d’autonomia i iniciativa personal• Proposar als nens i nenes que procurin de fer tots sols la sopa de lletres de l’activitat 9 de la pàgina 157 del llibre de l’alumne, sense mirar el que fan els seus companys i companyes. Estimular-los perquè treballin individualment i puguin valorar la seva feina independentment de la dels altres.ObjectiusReconèixer els enllaços i la seva funció en les oracions.Utilitzar-los correctament.Suggeriments didàctics• Animar-los a fer les activitats de les pàgines 158 i 159 del llibre de l’alumne.Treball amb competènciesCompetència en el coneixement i la interacció amb el món físic• fer entendre als alumnes que els enllaços són una manera de representar el món que ens envolta en tant que serveixen per establir relacions entre les coses. Cada enllaç estableix un tipus de relació entre les paraules que vincula i presenta la connexió o el lligam que hi ha entre elles.Competència matemàtica• Proposar als alumnes que facin una llista amb tots els enllaços que apareixen a les pàgines 158 i 159 del llibre de l’alumne i comptin quants n’hi ha en total.
  • 177. ObjectiusIdentificar els trets propis de la notícia.Escriure una notícia.Suggeriments didàctics• Animar-los a fer les activitats de les pàgines 160 i 161 del llibre de l’alumne.Treballem valors• Explicar als alumnes que, en el moment que es decideix de tenir un animal de companyia, cal ser conseqüent, cosa que implica tenir-ne cura pel que fa a totes les seves necessitats. També cal assumir que un animal no és una joguina i que, encara que un se’n cansi, no es pot deixar arraconat, sinó que se n’ha de ser responsable fins al final.Treball amb competènciesCompetència social i ciutadana• Comentar amb els alumnes que les notícies són una de les maneres més freqüents en la nostra societat per informar-nos del que hi passa.ObjectiusIdentificar els prefixos en les paraules derivades i el seu significat.Suggeriments didàctics• Plantejar als nens i nenes que expliquin el significat de les paraules que es proposen a la subpregunta de l’activitat 23 de la pàgina 162 del llibre de l’alumne. Si els cal, poden fer servir el diccionari. A partir d’aquesta feina, demanar-los quin és el significat de cadascun dels prefixos.• Proposar als alumnes que escriguin una oració amb cadascuna de les paraules que han format a l’activitat 24 de la pàgina 162 del llibre de l’alumne. Corregir-les plegats i comentar les possibles errades que poden cometre, probablement a nivell semàntic.
  • 178. • Demanar-los que facin les activitats de la pàgina 162 del llibre de l’alumne.Treball amb competènciesCompetència d’autonomia i iniciativa personal• Explicar als alumnes que poden treballar els prefixos tots sols, només amb l’ajut del diccionari. Estimular-los a treballar sense suport perquè guanyin independència respecte al mestre i els companys i companyes.ObjectiusEsbrinar el significat d’alguns prefixos molt comuns.Fer un joc de prefixos.Suggeriments didàctics• Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 163 del llibre de l’alumne.Treball amb competènciesCompetència matemàtica• Proposar als alumnes que comptin quants prefixos diferents han aparegut en aquestes pàgines, 162 i 163 del llibre de l’alumne, i que en facin una llista.ObjectiusRepassar els continguts treballats al llarg de les quatre primeres unitats.Aplicar el que s’aprèn a situacions concretes.Suggeriments didàctics• Fer que els alumnes escriguin una oració amb cadascuna de les paraules de l’activitat 2 de la pàgina 164 del llibre de l’alumne. Aquest recurs els pot ajudar a recordar les paraules que contenen la grafia l·l.• Proposar als nens i nenes que busquin els enllaços que apareixen a les oracions de l’activitat 3 de la pàgina 164 del llibre de l’alumne, i que els copiïn en el quadern.• Demanar als alumnes que escriguin cinc paraules que tinguin la grafia tx i cinc més que tinguin la grafia ig. Posar-les en comú a la pissarra i corregir-les tots junts. Es poden fer dues llistes, una per a cada grafia.
  • 179. • Animar els alumnes a fer les activitats de les pàgines 164 i 165 del llibre de l’alumne.Treball amb competènciesCompetència d’aprendre a aprendre• Estimular els alumnes perquè se sentin motivats per a l’aprenentatge i treballin els recursos que els són més vàlids a ells per recordar les coses que aprenen.Competència d’autonomia i iniciativa personal• Demanar als alumnes que facin l’apartat «Sóc capaç de…» de la pàgina 164 i 165 del llibre de l’alumne individualment per tal de poder valorar els coneixements que han adquirit. Intentar que tinguin confiança en ells mateixos i que estiguin preparats per enfrontar-se sols a les activitats d’avaluació que se’ls proposen.
  • 180. V- Orientacions i recursosPrevisió de dificultats• Prèviament al treball de les grafies l i l·l, plantejar als alumnes que, tot i que hi ha algunes pistes que ens poden ajudar a saber quan hem de fer servir la ela geminada, cal que facin un esforç memorístic per aconseguir-ho.• Abans de parlar de la notícia, plantejar als alumnes què creuen que és una notícia i quina mena d’informació els proporciona. Intentar que s’esforcin per deduir el que després se’ls explicarà a la unitat.• Per començar a treballar els prefixos en la derivació, plantejar als alumnes algunes de les paraules amb prefixos: descordar, injust, contraatacar, etc. Fer que expliquin què signifiquen aquestes paraules i que pensin què s’ha afegit al mot per canviar el seu significat. A partir d’aquí, introduir les activitats sobre prefixos que hi ha en el llibre.Altres recursosLa simbiosi entre animals• Explicar als alumnes que en el regne animal es veuen sovint relacions com les del rinoceront i l’esplugabúfals. Aquesta relació s’anomena simbiosi. La simbiosi és el vincle d’interdependència fisiològica equilibrada que s’estableix entre dos animals de diferents espècies en el qual no hi ha mecanismes de reacció defensiva. Això significa que el fet de ser desparasitat per l’esplugabúfals és motiu suficient perquè el rinoceront el porti al damunt i no faci res per espantar-lo o treure-se’l de sobre.El text• El text de les pàgines 152 a 154 del llibre de l’alumne és un conte de Rudyard Kipling, del llibre Precisament així.• Joseph Rudyard Kipling (1865-1936) va ser un escriptor britànic nascut a l’Índia, i conegut avui dia fonamentalment pels seus llibres infantils, entre els quals hi ha El llibre de la selva. Se’l considera un dels principals innovadors en l’art de la narració curta. Els seus llibres per a infants han esdevingut clàssics de la literatura juvenil. Kipling va ser un dels escriptors en llengua anglesa més populars, tant en prosa com en vers, a les acaballes del segle XIX i la primeria del segle XX.Altres recursos
  • 181. Vocabulari• Proposar als alumnes un treball exhaustiu del vocabulari de la lectura. A més de les paraules que apareixen definides en el text, fer que assenyalin totes les que no tinguin clares i fer que en busquin el significat al diccionari.• A continuació, fer que escriguin una oració amb cadascuna per utilitzar-les en un context, cosa que els ajudarà a interioritzar-les més fàcilment.Embarbussaments• Cull la palla amb la paella i llença l’ampolla vella.• De genollons, genollons, collia collia. De genollons, genollons, collia codonys. De genollades, codonyades, i amb els dits, codonys he collit.• Fills i filles té el meu fill; la meva filla, filles i fills té; però els fills i filles de la meva filla no són filles i fills del meu marit.• Lluc, no llepis el llapis d’en Llopis.• Lleva’t, cull la palla vella, que es mulla.Poema• Si a mig món habitessin els poetesi l’altre mig els pintorsfaríem cua per contemplar els colors.Jo agafaria tanda per veure les albades de tardor,els migdies de primavera,els capvespres de l’estiui a l’hivern, les nits de lluna plena.A dies em posaria a la cua dels poetes,a dies a la cua dels pintors.Pensa ara a quina cua et posaries tu. Isabel Barriel, TriaEscriure un text• Proposar als nens i nenes que escriguin un text, no gaire llarg, on apareguin tots els enllaços que s’han treballat en aquestes pàgines. Posar-los com a model el text de l’activitat 18 de la pàgina 159 del llibre de l’alumne. Plantejar-los que, per començar, es facin una llista amb tots els enllaços que han de fer servir i que, a mesura que els vagin col·locant en el text, els vagin marcant a la llista. D’aquesta manera no se’n deixaran cap.Va de notícies• Portar a classe un diari per a les escoles i proposar als nens i nenes que, en grups de dos, triïn una notícia. A continuació, que la llegeixin i que n’escriguin un resum que contingui tota la informació necessària que ha de tenir una notícia.• Després, fer que responguin totes les preguntes que han de quedar reflectides en aquest tipus de text (qui, què, quan, on, com i per què).• Comentar les notícies que s’han triat i fer que expliquin per què han optat per una o per una altra.Notícies a la web
  • 182. • Proposar als alumnes que naveguin per Internet buscant algun diari en línia. Poden entrar a l’Avui o a El Periódico en la seva versió catalana. Dins de la pàgina del diari, poden buscar notícies, llegir-les, imprimir-les i comentar-les amb els companys i companyes.• D’entre les notícies que hagin triat, se’n pot seleccionar alguna i fer un treball d’anàlisi prenent com a referent o com a pauta a seguir les preguntes que es fan en el quadre resum de la pàgina 161 del llibre de l’alumne.Els prefixos i el nou vocabulari• Explicar als alumnes que els prefixos són un dels recursos de la llengua per crear vocabulari. Per mitjà dels prefixos es formen paraules noves amb significats diferents.• Tant els prefixos com els sufixos formen part de la derivació i són mecanismes molt productius de creació a l’abast de tothom. Qualsevol persona, encara que no tingui coneixements de llengua, sap que si posa re- davant d’un verb, significarà «tornar a» més el significat del verb. Els prefixos i els sufixos s’utilitzen contínuament de manera intuïtiva, sense recórrer al diccionari per veure si se’n fa un ús ocrrecte.Recursos a Internet• A partir de l’activitat 5 de la pàgina 165 del llibre de l’alumne, proposar als alumnes que defineixin algunes professions perquè els seus companys i companyes les puguin identificar. Si es vol, es pot plantejar com un joc on tots puguin participar de manera ordenada.• Demanar als nens i nenes que escriguin paraules que tinguin prefixos diferents dels que es presenten a l’activitat 6 de la pàgina 165 del llibre de l’alumne, però que coneguin perquè els han treballat a la unitat anterior. Posar-les en comú i corregir-les si cal.Activitats de comprensió oral• Consultar les pàgines 200 a 211 de la guia.
  • 183. VI- AvaluacióCriteris d’avaluació• Mostrar facilitat per expressar-se oralment.• Llegir i extreure informació d’un conte.• Distingir les grafies de la l i la l·l i escriure-les correctament.• Identificar els enllaços i la seva funció en les oracions.• Llegir i entendre una notícia.• Caracteritzar la notícia.• Escriure una notícia.• Reconèixer els prefixos en les paraules derivades i el seu significat.Fitxa d’avaluació• Vegeu les fitxes de les pàgines 68 a 70 del quadern d’avaluació.
  • 184. VII- Atenció a la diversitatFitxa 33 de reforçLes grafies ll i l·l• Vegeu les activitats de la pàgina 35 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.Fitxa 34 de reforçEls enllaços• Vegeu les activitats de la pàgina 36 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.Fitxa 35 de reforçEl prefixos• Vegeu les activitats de la pàgina 37 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.Fitxa 21 d’ampliacióEls preficos i els sufixos• Vegeu les activitats de la pàgina 65 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.Fitxa 22 d’ampliacióEls enllaços• Vegeu les activitats de la pàgina 66 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.Fitxa 23 d’ampliacióRedactem una notícia• Vegeu les activitats de la pàgina 67 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.
  • 185. 11. Mèu! I- IntroduccióL’onzena unitat de Llengua del tercer curs d’Educació primària s’inicia amb la lecturad’una imatge i la lectura i comprensió de diferents tipus de textos vinculats per unmateix tema.Aprendrem a diferenciar l’ús de les grafies c/qu i g/gu segons els contextos, a utilitzarcorrectament la contracció de preposició més article i a llegir, escriure i comprendre unarecepta.També aprendrem a identificar els trets propis dels textos instructius i a reconèixer lesparaules compostes i separar els mots que les formen.
  • 186. II- Objectius i contingutsObjectius• Observar i comentar una imatge.• Respondre preguntes a partir de la fotografia.• Respectar les opinions dels companys i parlar ordenadament.• Llegir i comprendre el contingut de diferents tipus de textos vinculats per un mateix tema.• Diferenciar l’ús de les grafies c/qu i g/gu segons els contextos.• Utilitzar correctament la contracció de preposició més article.• Llegir i comprendre una recepta.• Identificar els trets propis dels textos instructius.• Escriure una recepta.• Reconèixer les paraules compostes i separar els mots que les formen.ContingutsDimensió comunicativa• Identificació de com és i del que fa un animal.• Interès per explicar i escoltar opinions.• Resposta a preguntes sobre elements concrets d’una fotografia.• Distinció de l’ús de les grafies c/qu i g/gu segons els contextos.• Ús correcte de la contracció preposició més article.• Distinció de les paraules compostes i separació dels seus components.Dimensió estètica i literària• Comprensió de diferents textos partint de la lectura.• Lectura, comprensió i creació d’un text instructiu.Dimensió social i cultural• Interès per la llengua com a eina de comunicació imprescindible.• Esforç per comprendre la gramàtica de la llengua.Treball amb competències• Competència de coneixement i interacció amb el món físic.• Competència artística i cultural.• Competència matemàtica.
  • 187. • Competència de tractament de la informació i competència digital.• Competència d’aprendre a aprendre.• Competència d’autonomia i iniciativa personal.• Competència social i ciutadana.
  • 188. III- MetodologiaProcés d’ensenyament-aprenentatgeEn aquest curs es pretén configurar un nou espai on els alumnes podran aprendre iadquirir capacitats sòlides i útils per a la seva vida. Per fer-ho possible, es procuraràdestacar els aspectes següents:• La promoció d’un aprenentatge eficaç per mitjà del qual l’alumnat relacioni el queaprèn amb el seu entorn natural i social. És per això que s’ofereix un bon nombred’activitats de lectura d’imatges i textos de la vida quotidiana, de comprensió lectora, deredacció de vivències personals, de relació de conceptes i entorn, d’utilització de lesnoves tecnologies del coneixement i la informació, etc., per tal d’ajudar-los a prendredecisions i resoldre problemes relacionats amb la seva vida diària.• La contribució al desenvolupament de les competències. Per exemple, aldesenvolupament de la pròpia personalitat i autonomia, i de la capacitat de pensar icomunicar-se, propiciant que els alumnes llegeixin i exposin idees pròpies, vivències,fets... oralment i per escrit. Així mateix, per mitjà del treball en grup que es fomenta desdel llibre, l’alumnat aprèn a tenir iniciativa, a conviure amb els companys i lescompanyes de l’escola i habitar el món del qual forma part.Aquest curs, a través dels continguts, de les imatges i de les activitats posarem elsmitjans perquè l’alumnat reconegui i accepti la diversitat cultural de la societat on viu.Així mateix, volem aconseguir una autèntica educació en valors, atenent especialment al’educació per a la tolerància, el respecte al medi ambient i la convivència.Recursos i mitjansImpresos• Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Lectures 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Guia. Recursos didàctics per al professorat. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Quadern d’ampliació i reforç. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Quadern d’avaluació. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Quadern 9 de Llengua Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Làmines. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.Recursos TIC• CD Comprensió oral. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.
  • 189. • Recursos digitals del cicle mitjà. Grup Promotor / Santillana.• CD Documents curriculars del cicle mitjà. Grup Promotor / Santillana.• CD Solucionari quaderns Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.
  • 190. IV- Activitats d’aprenentatgeObjectiusObservar una fotografia.Descriure alguna part concreta de l’animal que hi apareix i com està a partir delseu posat.Crear una història a partir del que es veu a la fotografia.Suggeriments didàcticsAbans de treballar la imatge• Preguntar als alumnes com s’anomena la paraula que reprodueix un so o un soroll (onomatopeia). Demanar-los si el títol de la pàgina 166 del llibre de l’alumne ens suggereix alguna cosa sobre algun dels temes que es treballaran en la unitat.Per treballar la imatge• Preguntar als nens i nenes què fa el gat a la fotografia de la pàgina 166 del llibre de l’alumne. Comentar el tema de la higiene, de com es netegen els gats. Preguntar-los si és fàcil de veure un gat a l’aigua i banyant-se i fer que expliquin quin n’és el motiu.Programa de lectura de la imatge• Mitjançant les activitats que es proposen a la pàgina 167 del llibre de l’alumne, es vol que els alumnes es fixin en la imatge i siguin capaços de deduir com és l’animal de la fotografia i com està en el moment que se l’ha retratat.Treballem valors• A partir de l’observació de la fotografia de la pàgina 166 del llibre de l’alumne, plantejar als nens i nenes la importància de respectar els animals, tant els que viuen en estat salvatge com els domèstics o de companyia. Un animal no és una joguina, i no se l’ha de tractar com a tal.Treball amb competènciesCompetència en el coneixement i la interacció amb el món físic• Comentar amb els alumnes que els animals es domestiquen per ensenyar-los a viure amb les persones. Tanmateix, guarden una part de l’instint de quan eren salvatges. Aquest instint és el poc que els queda de la seva antiga vida en llibertat.
  • 191. ObjectiusLlegir i comprendre el contingut de diferents tipus de textos vinculats per unmateix tema.Interpretar el text a partir de qüestions concretes.Suggeriments didàcticsAbans de llegir• Proposar als alumnes que mirin atentament els dibuixos que il·lustren els tres textos de les pàgines 168 a 170 del llibre de l’alumne, i que els descriguin. Fer que els relacionin amb la seva experiència personal: reconeixen aquestes imatges? On i quan les han vist?Durant la lectura• Fer una lectura col·lectiva dels textos de les pàgines 168 a 170 del llibre de l’alumne, i després una d’individual. Treballar l’entonació, les pauses i el vocabulari per treure’n el màxim partit.• Demanar-los quin dels tres textos els ha agradat més i fer que raonin la resposta. Preguntar-los si la tria té relació amb el que s’explica o amb la manera com s’explica (poesia, prosa).Després de la lectura• Preguntar a alguns nens i nenes a quin moment de la lectura correspon cadascun dels dibuixos que acompanya el text de les pàgines 168 a 170 del llibre de l’alumne. Plantejar-los quins altres moments els agradaria d’il·lustrar a ells o elles si haguessin d’afegir un parell de dibuixos més a cadascun dels textos.• Proposar als alumnes si coneixen cap text dedicat a algun animal, sigui una cançó, un poema, una narració... Posar-los en comú i plantejar per què són importants els animals per a les persones. Plantejar-los si les persones som també importants per als animals i fer que raonin la seva resposta.Treballem valors• Comentar amb els alumnes com, en el tercer text de la pàgina 170 del llibre de l’alumne, els gats inspiren Rossini per fer una peça musical. Comentar amb els nens i nenes que els animals no només són animals, sinó que poden ser companyia, afecte, ajuda i fins i tot, inspiració.Treball amb competènciesCompetència artística i cultural
  • 192. • Fer servir la diversitat de textos per mostrar als nens i nenes la varietat que ens aporta la literatura i com n’és d’important valorar-la i estar obert a tot el que ens pot oferir de nou.Competència matemàtica• Demanar als alumnes que tornin a llegir els tres textos de les pàgines 168 a 170 del llibre de l’alumne, i que facin un recompte de les vegades que hi apareix la paraula gat o gats. Per no embrutar el llibre, poden fer una marca cada vegada que trobin aquesta paraula i comptar al final quantes marques han fet.ObjectiusInterpretar el text a partir d’unes qüestions concretes.Analitzar els tres textos independentment i relacionant-los.Suggeriments didàcticsPrograma de comprensió lectora• Activitat 1 de la pàgina 171 del llibre de l’alumne. Reflexió sobre la forma i el contingut dels tres textos. Triar l’opció que correspon als textos de la lectura.• Activitat 2 de la pàgina 171 del llibre de l’alumne. Comprensió global. Treballar el que es diu en el poema.• Activitat 3 de la pàgina 171 del llibre de l’alumne. Comprensió global. Buscar informació en el text de Pla.• Activitat 4 de la pàgina 171 del llibre de l’alumne. Comprensió global. Interpretar les expressions metafòriques del text de Pla.• Activitat 5 de la pàgina 171 del llibre de l’alumne. Elaboració d’una interpretació. Comentar el que suggereix la peça de Rossini.• Activitat 6 de la pàgina 171 del llibre de l’alumne. Elaboració d’una interpretació. Reescriure els textos però canviant les situacions de cada gat.Treball amb competènciesTractament de la informació i competència digital• Comentar amb els alumnes que a la pregunta 5 de la pàgina 171 del llibre de l’alumne se’ls planteja que busquin una determinada pàgina a Internet, que escoltin la peça que se’ls recomana i que comentin el que els ha suggerit.
  • 193. ObjectiusDiferenciar l’ús de les grafies c/qu i g/gu segons els contextos.Suggeriments didàctics• Fer que els alumnes escriguin sis paraules que tinguin la grafia c i sis que tinguin la grafia qu, diferents de les que han aparegut a la pàgina 172 del llibre de l’alumne. Proposar-los que facin servir el diccionari per comprovar que han escrit les paraules correctament. A continuació, demanar-los que escriguin una oració amb cadascuna de les paraules.• Estimular els nens i nenes perquè facin un embarbussament amb algunes de les paraules que han aparegut amb les grafies que es treballen. Llegir-los a classe en veu alta i pronunciar-los tan de pressa com es pugui.• Animar els alumnes a fer les activitats de les pàgines 172 i 173 del llibre de l’alumne.Treball amb competènciesCompetència d’aprendre a aprendre• Fer que els alumnes busquin els recursos que els siguin més fàcils per memoritzar com s’han d’escriure les paraules (c/qu i g/gu) segons els contextos on apareix aquest so.Competència d’autonomia i iniciativa personal• Demanar als alumnes que facin les activitats de les pàgines 172 i 173 del llibre de l’alumne tots sols, per poder comprovar què saben sense que ningú els ajudi o interfereixi en la seva feina. Cal que cadascú sigui capaç de saber quins són els seus coneixements, habilitats i mancances.ObjectiusUtilitzar correctament la contracció de preposició més article.Suggeriments didàctics• Demanar als alumnes que escriguin una oració amb cadascuna de les contraccions de preposició més article que apareixen en el requadre de la pàgina 174 del llibre de l’alumne (on s’explica la contracció). Corregir les oracions plegats i comentar-ne les errades.
  • 194. • Proposar als nens i nenes que, prenent com a exemple el canvi de nom que s’ha fet a l’activitat 16 de la pàgina 174 del llibre de l’alumne, tornin a escriure les oracions de l’activitat 15, d’aquesta mateixa pàgina, seguint el model: − «Ho buscava pels racons més amagats.»  «Ho buscava per les prestatgeries més amagades.» Corregir-les tots junts i comentar-ne els dubtes i errors.• Animar-los a fer les activitats de les pàgines 174 i 175 del llibre de l’alumne.Treball amb competènciesCompetència social i ciutadana• Comentar amb els alumnes que el bon ús de la llengua és fonamental per poder tenir una comunicació adequada amb les persones que ens envolten (a l’escola, al carrer, a casa...). El fet d’utilitzar correctament el llenguatge i els seus recursos, com les contraccions, posa de manifest el nostre domini de la llengua.Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic• Explicar als alumnes que les contraccions (és a dir, un enllaç més un article) ens ajuden a plasmar oralment o per escrit les relacions que s’estableixen entre les realitats que ens envolten. Fer un ús correcte de la llengua ens ajuda a fer una bona representació del món que tenim al voltant.ObjectiusLlegir i comprendre un text instructiu, una recepta de cuina.Ordenar els passos d’una recepta i escriure’n una.Suggeriments didàctics• Animar-los a fer les activitats de les pàgines 176 i 177 del llibre de l’alumne.Treballem valors• Comentar amb els nens i nenes com n’és d’important l’ordre en els textos instructius: sense ordre, no s’aconsegueix el resultat que es pretén. Plantejar-los si es podrien fer les llengües de gat començant pel pas 3, seguin per l’1, després el 4 i finalment el 2.Treball amb competències
  • 195. Competència d’aprendre a aprendre• Plantejar als alumnes que tots ens creiem capaços d’escriure instruccions, però cal que ens fixem en el que se’ns explica per poder millorar i aconseguir un resultat òptim.ObjectiusReconèixer les paraules compostes.Separar els mots que les formen.Suggeriments didàctics• Demanar als nens i nenes que escriguin una oració amb cadascuna de les paraules de l’activitat 25 de la pàgina 178 del llibre de l’alumne. Posar-les en comú plegats, fer- ne la correcció i comentar-ne les possibles errades.• Proposar als alumnes que inventin un jeroglífic per representar una paraula composta. Se’ls pot demanar que facin un dibuix que representi cadascuna de les paraules que formen la composta. A continuació, fer que els intercanviïn amb un company o companya, que haurà d’endevinar a quina paraula fa referència.• Demanar-los que facin les activitats de la pàgina 162 del llibre de l’alumne.Treball amb competènciesCompetència d’aprendre a aprendre• Plantejar als alumnes que cal que cerquin els recursos que els ajuden a aprendre individualment. Explicar-los que, a la llarga, l’estudi es converteix en quelcom individual i per això cal que cadascú conegui els propis recursos i en tregui el màxim profit.ObjectiusCompletar paraules compostes d’acord amb un context.Comprendre un acudit on es fa un joc de paraules.Suggeriments didàctics• Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 179 del llibre de l’alumne.
  • 196. Treball amb competènciesCompetència social i ciutadana• Plantejar als alumnes que el sentit de l’humor ens acosta a les persones que tenim al voltant. Els acudits i les bromes fan que compartim amb els altres una estona relaxada i divertida i ens fan sentir part del grup.
  • 197. V- Orientacions i recursosPrevisió de dificultats• Prèviament al treball de les grafies c/qu i g/gu, recordar als alumnes que davant de les vocals e i i, la c i la g tenen un so diferent que davant de les vocals a, o i u. Posar-los exemples del tipus: Carles, Cecília, Gonçal, Gemma... Mostrar-los la necessitat de les grafies qu i gu.• Abans de començar a treballar les contraccions, plantejar-los alguna estructura incorrecta on no hàgim fet la contracció, del tipus: «Anem a el carrer a passejar». Preguntar-los si els sona bé.• Per començar a treballar el text instructiu, plantejar-los contextos en els quals apareix: les instruccions d’un aparell, les normes d’un joc... Fer que dedueixin com són aquests textos.• Abans de treballar els compostos, proposar-los alguna paraula composta, com llevaneu, i preguntar-los com s’ha format. Fer que separin els dos mots que la formen.Altres recursosPoesia• Un dia un ratolíun gat veia venir.Es ficava en un forati s’hi queda amagat.El gat, com que és molt viu,no li vol dir ni piu.S’espera per allífins que torni a sortir.Però diu el ratolí:«No m’enredes, a mi».Mireu com s’ha escapatper un altre forat! Bofill, F; Puig, A; Serrat, F., El gat i la rataEl text
  • 198. • Els tres textos de les pàgines 168 a 170 del llibre de l’alumne pertanyen a autors diferents: Antoni Albalat, Josep Pla i Elena O’Callaghan i Duch.• Antoni Albalat (Castelló, 1961) és un autor eclèctic, agosarat i avantguardista que no menysprea cap forma d’expressió poètica (poesia visual, poemes narratius, etc.) ni tampoc cap forma viva, ja sigui insecte, planta o bolet. Ha guanyat premis com el Vicent Andrés Estellés i el Maria Mercè Marçal. També ha conreat la narrativa.• Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 1897 - Llofriu, 1981) va ser escriptor i periodista. La seva original i extensíssima obra literària, formada per articles d’opinió, cròniques periodístiques, reportatges socials de nombrosos països, etc., l’han convertit en un dels prosistes més importants de la literatura catalana contemporània.• Elena O’Callaghan i Duch va néixer a Barcelona l’any 1955. És llicenciada en filosofia, ciències de l’educació i filologia catalana. Es va dedicar a la docència, però, des de fa uns quants anys, fa tasques d’edició en el món de la literatura infantil i juvenil, on també destaca com a autora i traductora. Ha publicat contes i novel·les per a joves i adults, poesies, peces teatrals, articles pedagògics i de crítica literària. També és autora de llibres de text.Altres recursosTreball del vocabulari• Fer que els alumnes facin un treball exhaustiu del vocabulari dels tres textos de les pàgines 168 a 170 del llibre de l’alumne. Demanar-los que escriguin una oració amb cadascuna de les paraules que apareixen en el diccionari de la lectura.• A continuació, proposar-los que tornin a llegir els textos, que copiïn les paraules que no hagin entès i que les busquin al diccionari.• El mestre, per comprovar si fan la feina com cal, els pot preguntar paraules i demanar-los que n’expliquin el significat.Joc• Proposar als alumnes que facin una llista amb les paraules que contenen les grafies g i gu que han aparegut en fer les activitats de la pàgina 173 del llibre de l’alumne. A continuació, fer que es posin en grups: un d’ells haurà de fer dibuixos, durant un temps limitat, per representar la paraula que li indicarà el mestre. Guanyarà l’equip que encerti més paraules.• Si el comportament dels alumnes és correcte durant el joc, es pot fer que busquin més paraules amb aquestes grafies en el diccionari i allargar-lo una mica més.Text• Proposar als alumnes que localitzin les contraccions del text següent. Corregir-ho plegats i comentar-ne les errades.
  • 199. − A la vora del camí vaig trobar la bústia del senyor Vives. Estava lluny del mas. Des de la bústia fins al mas, s’havien de caminar tres quilòmetres. Vaig decidir de portar-li la carta personalment i així tafanejar aquella casa on ningú no havia posat els peus des de feia dècades. Pel camí, anava pensant què li diria: que m’havien dit que l’havia d’entregar en mà, que era molt important que veiés com l’obria, que era una carta confidencial… El pitjor del cas, era que les excuses eren tan dolentes que no me les creia ni jo.Escriure un text• Proposar als nens i nenes que escriguin un text, no gaire llarg, on apareguin tots els enllaços que s’han treballat en aquesta unitat. Posar-los com a model el text de l’activitat 18 de la pàgina 159 del llibre de l’alumne. Plantejar-los que, per començar, es facin una llista amb tots els enllaços que han de fer servir i que, a mesura que els vagin col·locant en el text, els vagin marcant a la llista. D’aquesta manera no se’n deixaran cap.Textos instructius• Comentar amb els alumnes que hi ha molts tipus de textos instructius, com per exemple: les instruccions d’un electrodomèstic o d’un aparell elèctric, les normes d’un joc, les pautes que cal seguir per fer una manualitat, etc. Plantejar als alumnes quina mena de textos instructius coneixen i quina és la seva finalitat. Posar-los en comú.• Fer que els nens i nenes es plantegin quines característiques han de tenir aquests textos per fer la seva funció de la manera més correcta i adequada (claredat, ordre, oracions breus i concises, etc.).Més textos instructius: fabriquem una medalla d’or• Proposar als alumnes de treballar un altre tipus de text instructiu (quants passos cal seguir, què cal per fer-ho, què es pretén fer, etc.).• Necessites: 2 tasses de farina, 1 tassa de sal, 1 got d’aigua, 1 escuradents, pintures de colors, una cinta de 75 cm. − Barreja en un bol la farina, la sal i l’aigua. S’ha d’aconseguir una pasta que es pugui modelar. − Modela una medalla de forma arrodonida i fes-hi un foradet a dalt. − Amb l’escuradents dibuixa sobre la pasta una figura: una cara o una copa. − Deixa que s’assequi a l’aire lliure. Quan estigui dura, pinta-la. − Un cop seca la pintura, passa la cinta pel foradet i lliga’n els dos extrems. Ja tens la medalla llesta per al guanyador!Joc de creació• Proposar als nens i nenes que inventin paraules que podrien ser compostes i que facin un dibuix que representi com és i el seu ús.• Posem per cas que imaginen un aparell que neteja tot sol les ulleres; primer hauran de fer un dibuix de com és i com funciona i, després, hauran d’escriure la paraula composta que han inventat per representar-lo, en aquest cas, el netejaulleres.
  • 200. • Presentar tots els invents a classe i, si hi ha espai, penjar-los perquè tots els puguin observar.Activitats de comprensió oral• Consultar les pàgines 200 a 211 de la guia.
  • 201. VI- AvaluacióCriteris d’avaluació• Mostrar facilitat per expressar-se oralment.• Llegir i extreure informació d’un poema.• Distingir la utilització de les grafies c/qu i g/gu en els diferents contextos.• Fer un ús adequat de la contracció de preposició més article.• Llegir i entendre una recepta.• Reconèixer els trets propis dels textos instructius.• Escriure una recepta.• Identificar les paraules compostes i separar-ne els mots que les formen.Fitxa d’avaluació• Vegeu les fitxes de les pàgines 72 a 74 del quadern d’avaluació.
  • 202. VII- Atenció a la diversitatFitxa 36 de reforçLes grafies c/qu, g/gu• Vegeu les activitats de la pàgina 38 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.Fitxa 37 de reforçLa contracció• Vegeu les activitats de la pàgina 39 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.Fitxa 38 de reforçEl text instructiu• Vegeu les activitats de la pàgina 40 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.Fitxa 39 de reforçLes paraules compostes• Vegeu les activitats de la pàgina 41 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.Fitxa 24 d’ampliacióEl text instructiu• Vegeu les activitats de la pàgina 68 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.Fitxa 25 d’ampliacióLes paraules compostes• Vegeu les activitats de la pàgina 69 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.
  • 203. 12. Ja ens veurem! I- IntroduccióLa dotzena unitat de Llengua del tercer curs d’Educació primària s’inicia amb la lecturad’una imatge i la lectura i comprensió d’un conte, així com la identificació de les grafiesr i rr i el seu ús correcte.Aprendrem a utilitzar correctament perquè i per què, a interpretar el llenguatge visual ia reconèixer i formar famílies de paraules.
  • 204. II- Objectius i contingutsObjectius• Observar i comentar un quadre.• Respondre preguntes a partir de la imatge del quadre.• Respectar les intervencions dels companys i intervenir de manera ordenada.• Llegir i comprendre el contingut d’un conte.• Identificar l’ús de les grafies r i rr i utilitzar-les correctament.• Reconèixer i utilitzar adequadament perquè i per què.• Interpretar el llenguatge visual.• Crear senyals que podrien correspondre al llenguatge visual.• Reconèixer i formar famílies de paraules.• Respectar les opinions dels altres i expressar les pròpies amb correcció.ContingutsDimensió comunicativa• Identificació d’allò que es representa en un quadre i de com està pintat.• Interès per explicar i escoltar opinions.• Participació en una conversa respectant el torn de paraula i les intervencions.• Identificació de les grafies r i rr i utilització adequada.• Reconeixement i ús correcte de perquè i per què.• Reconeixement i formació de famílies de paraules.Dimensió estètica i literària• Comprensió d’un conte a partir de la seva lectura.• Interpretació del llenguatge visual i creació de senyals.Dimensió social i cultural• Interès per dominar l’ortografia de la llengua.• Valoració del text com a oci i com a informació.• Interès per reconèixer les relacions que s’estableixen entre les paraules.Treball amb competències• Competència artística i cultural.• Competència d’autonomia i iniciativa personal.• Competència matemàtica.
  • 205. • Competència social i ciutadana.• Competència d’aprendre a aprendre.• Competència de coneixement i interacció amb el món físic.• Competència de tractament de la informació o competència digital.
  • 206. III- MetodologiaProcés d’ensenyament-aprenentatgeEn aquest curs es pretén configurar un nou espai on els alumnes podran aprendre iadquirir capacitats sòlides i útils per a la seva vida. Per fer-ho possible, es procuraràdestacar els aspectes següents:• La promoció d’un aprenentatge eficaç per mitjà del qual l’alumnat relacioni el queaprèn amb el seu entorn natural i social. És per això que s’ofereix un bon nombred’activitats de lectura d’imatges i textos de la vida quotidiana, de comprensió lectora, deredacció de vivències personals, de relació de conceptes i entorn, d’utilització de lesnoves tecnologies del coneixement i la informació, etc., per tal d’ajudar-los a prendredecisions i resoldre problemes relacionats amb la seva vida diària.• La contribució al desenvolupament de les competències. Per exemple, aldesenvolupament de la pròpia personalitat i autonomia, i de la capacitat de pensar icomunicar-se, propiciant que els alumnes llegeixin i exposin idees pròpies, vivències,fets... oralment i per escrit. Així mateix, per mitjà del treball en grup que es fomenta desdel llibre, l’alumnat aprèn a tenir iniciativa, a conviure amb els companys i lescompanyes de l’escola i habitar el món del qual forma part.Aquest curs, a través dels continguts, de les imatges i de les activitats posarem elsmitjans perquè l’alumnat reconegui i accepti la diversitat cultural de la societat on viu.Així mateix, volem aconseguir una autèntica educació en valors, atenent especialment al’educació per a la tolerància, el respecte al medi ambient i la convivència.Recursos i mitjansImpresos• Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Lectures 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Guia. Recursos didàctics per al professorat. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Quadern d’ampliació i reforç. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Quadern d’avaluació. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Quadern 9 de Llengua Educació primària. Grup Promotor / Santillana.• Làmines. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.Recursos TIC• CD Comprensió oral. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.
  • 207. • Recursos digitals del cicle mitjà. Grup Promotor / Santillana.• CD Documents curriculars del cicle mitjà. Grup Promotor / Santillana.• CD Solucionari quaderns Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.
  • 208. IV- Activitats d’aprenentatgeObjectiusObservar un quadre.Identificar el que es representa en el quadre i com està fet.Suggeriments didàcticsAbans de treballar la imatge• Per introduir els alumnes en la unitat, plantejar-los a què fa referència el títol. Fer que el relacionin amb l’alçada del curs en què es troben i amb el final de curs que s’acosta.Per treballar la imatge• Convidar els alumnes a observar la fotografia de la pàgina 180 del llibre de l’alumne, i preguntar-los si representa la nostra època o no. Fer que raonin la resposta i conduir-los cap a l’observació de la indumentària de les persones que hi apareixen.Programa de lectura de la imatge• Mitjançant les activitats que es proposen a la pàgina 181 del llibre de l’alumne, es vol que els alumnes es fixin en la imatge de manera detallada i s’adonin del joc de llum i d’ombra que ha creat el pintor.• Potser al mestre li interessarà saber que aquesta pintura és un fragment del quadre Un diumenge d’estiu a la Grande Jatte, del pintor neoimpressionista francès Georges Pierre Seurat.Treballem valors• A partir de l’observació de la imatge de la pàgina 180 del llibre de l’alumne, parlar amb els nens i nenes de com invertim avui dia el temps lliure. Plantejar-los que antigament, que no hi havia tants avenços tecnològics, era normal anar a passejar a un parc o a la vora del riu amb la família i els amics i passar l’estona plegats, parlant, jugant o, simplement, descansant. Preguntar-los si fan aquesta mena d’activitats, amb qui les fan, quan i on van.Treball amb competènciesCompetència artística i cultural
  • 209. • Explicar als alumnes que les diferents tècniques per pintar un quadre són determinants en el resultat final. La sensació que crea el quadre en la persona que el contempla depèn del traç, del gruix de pintura, dels colors, etc. Preguntar-los si els agrada la tècnica que s’ha utilitzat per fer el quadre de la pàgina 180 del llibre de l’alumne.ObjectiusLlegir correctament un conte.Aprendre a entendre el conte.Suggeriments didàcticsAbans de llegir• Fer-los llegir el títol, a la pàgina 182 del llibre de l’alumne, i demanar-los si a partir del que diu poden deduir de què els parlarà el text.Durant la lectura• Proposar-los de fer una lectura col·lectiva del text de les pàgines 182 a 184 del llibre de l’alumne. Aturar-la sovint i preguntar-los sobre el contingut per comprovar que entenen el que llegeixen.• A continuació, fer una lectura individual abans de fer les activitats de comprensió de la pàgina 185 del llibre de l’alumne, perquè es puguin fixar detalladament en els esdeveniments i en les reaccions dels personatges.Després de la lectura• Demanar a alguns alumnes que expliquin el contingut del text de les pàgines 182 a 184 del llibre de l’alumne, i preguntar-los què els ha semblat.• Plantejar-los com s’imaginen el Museu Incomparable. Preguntar-los si seria un lloc sorprenent, misteriós, preciós, etc. Fer que es plantegin on estaria situat (al mig de la ciutat, en una zona perifèrica, en un soterrani, en un edifici aparentment abandonat, etc.).• Fer que busquin la part sentimental del text: què fa que l’Eusebi es decideixi a anar al museu? Quina relació creus que té amb la seva cosina? Li agrada estar amb ella?Treballem valors• Fer que els alumnes s’adonin de la importància dels museus, que posen al nostre abast moltíssimes coses que, d’una altra manera, probablement no coneixeríem mai.
  • 210. • Plantejar-los com n’és de fonamental tenir la ment oberta per observar i aprendre coses noves en tot moment: no només s’aprèn a l’escola o a la biblioteca, sinó que podem aprendre a qualsevol lloc i a qualsevol hora, només cal que hi estiguem disposats.Treball amb competènciesCompetència d’autonomia i iniciativa personal• Demanar als nens i nenes si és important tenir inquietud i interès per aprendre coses. Proposar-los aquesta qualitat com quelcom positiu i important de cara a l’estudi. Explicar-los que com més ganes tinguin d’aprendre, més aprendran.Competència matemàtica• Proposar als alumnes que comptin les coses que es descriuen d’entre tot el que veuen al Museu Incomparable.ObjectiusInterpretar el text a partir d’unes qüestions concretes.Analitzar algunes oracions del conte i interpretar-les en el context en quèapareixen.Suggeriments didàcticsPrograma de comprensió lectora• Activitat 1 de la pàgina 185 del llibre de l’alumne. Obtenció de la informació. Respondre qüestions concretes sobre el text.• Activitat 2 de la pàgina 185 del llibre de l’alumne. Reflexió sobre el contingut. Buscar en el text les parts que corresponen a les preguntes plantejades.• Activitat 3 de la pàgina 185 del llibre de l’alumne. Reflexió sobre el contingut. Explicar el paper de cadascun dels personatges.• Activitat 4 de la pàgina 185 del llibre de l’alumne. Elaboració d’una interpretació. A partir d’una oració del conte, imaginar la resta.• Activitat 5 de la pàgina 185 del llibre de l’alumne. Reflexió sobre el contingut. Analitzar el significat d’una oració i extrapolar-lo més enllà del text.Treball amb competènciesCompetència social i ciutadana
  • 211. • Plantejar als alumnes la visita als museus com una part de la nostra vida social. Comentar-los que l’accés als museus és més econòmic quan es compren entrades de grup, que alguns museus es poden visitar de franc el primer diumenge de cada mes i que d’altres són sempre gratuïts. Només cal informar-se’n abans d’anar-hi.ObjectiusIdentificar l’ús de les grafies r i rr i utilitzar-les correctament.Reconèixer els sons de la erra: forta, fluixa i muda.Suggeriments didàctics• A partir de l’activitat 7 de la pàgina 186 del llibre de l’alumne, proposar als alumnes que escriguin tres paraules més amb cadascuna de les grafies que es proposen (erra forta, r o rr, i erra fluixa). Si els cal, poden fer servir el diccionari. Posar les paraules en comú i fer llistes a la pissarra.• Proposar als alumnes que inventin embarbussaments amb les grafies de la erra. Fer que els memoritzin i que els pronunciïn en veu alta. Aprofitar l’activitat 7 de la pàgina 186 del llibre de l’alumne per treballar la pronúncia de la erra i d’altres sons que potser algun alumne pronuncia incorrectament.• Animar els alumnes a fer les activitats de les pàgines 186 i 187 del llibre de l’alumne.Treball amb competènciesCompetència d’aprendre a aprendre• Plantejar als alumnes que busquin els recursos que els vagin millor per memoritzar les normes que ens permeten saber quan es fa servir una grafia de la erra o una altra. Proposar-los la lectura com una bona manera de retenir com s’escriuen les paraules que contenen erra muda.Competència d’autonomia i iniciativa personal• Proposar als alumnes que busquin la millor manera de memoritzar les paraules que més els costen (probablement seran les que tenen erra muda). Proposar-los diferents opcions: fer un rodolí on apareguin, fer una llista amb les paraules i cantar-la amb una melodia concreta que els ajudi a recordar-la, etc.ObjectiusReconèixer i utilitzar adequadament perquè i per què.
  • 212. Suggeriments didàctics• Fer que els alumnes escriguin preguntes que continguin el per què inicial. A continuació, fer que les formulin al seu company o companya, que haurà d’escriure la resposta fent servir perquè.• Proposar que inventin algun recurs per recordar quan s’escriu el perquè junt i quan per què separat. Posar tots els recursos en comú i comentar-los. El fet de pensar en maneres de recordar-los, els ajudarà a memoritzar-ne els usos.• Animar-los a fer les activitats de les pàgines 188 i 189 del llibre de l’alumne.Treball amb competènciesCompetència social i ciutadana• Plantejar als alumnes que utilitzar correctament la llengua ens ajuda a desenvolupar- nos socialment. L’accés a determinades feines s’aconsegueix gràcies a una formació i a un domini de la llengua parlada i escrita. Estimular-los a aprendre per dominar la llengua i plantejar-los-ho com una inversió de futur.Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic• Plantejar als alumnes que el per què de les preguntes i el perquè de les respostes ens ajuden a conèixer el món. Des de ben petits demanem per què les coses són com són, per què les fem d’una determinada manera, per què mengem això i no allò, etc.• Sempre hi ha algú que ens explica per què és així i no d’una altra manera. Aquestes preguntes ens ajuden a entendre el món que ens envolta i a representar-lo en el nostre cervell.ObjectiusInterpretar el llenguatge visual.Crear senyals que podrien correspondre al llenguatge visualSuggeriments didàctics• Animar-los a fer les activitats de les pàgines 190 i 191 del llibre de l’alumne.Treballem valors
  • 213. • Explicar als alumnes la importància de reconèixer i interpretar correctament el llenguatge visual que ens envolta quotidianament. Plantejar als nens i nenes si ens podríem desenvolupar amb normalitat sense saber interpretar correctament els colors dels semàfors, els senyals de trànsit o les indicacions que trobem contínuament al voltant pel carrer (senyal de parada de taxis, de sortida de nens i nenes, d’informació, etc.).Treball amb competènciesTractament de la informació i competència digital• Proposar als alumnes que comentin les imatges que trobem a l’ordinador, tant en els programes de tractament de textos com navegant per Internet. Interpretar-les i comentar quin en deu ser l’origen.ObjectiusReconèixer i formar famílies de paraules.Suggeriments didàctics• Proposar als alumnes que escriguin paraules de la mateixa família de: camisa, verdura, sal, sucre i ull. Si volen, poden fer servir el diccionari. Posar en comú totes les paraules i fer llistes a la pissarra amb cadascuna de les famílies. Explicar el significat de les diferents paraules i, si es considera convenient, preguntar-los quins prefixos i sufixos s’hi han afegit per formar-les. Fer servir les famílies de paraules per parlar de la derivació i relacionar aquesta unitat amb les anteriors on s’ha parlat de prefixos i sufixos. Plantejar-los el treball del lèxic com un bloc on els diferents continguts es van relacionant els uns amb els altres.• Demanar-los que facin les activitats de la pàgina 192 del llibre de l’alumne.Treball amb competènciesCompetència matemàtica• Proposar als alumnes que facin un recompte de quantes famílies de paraules apareixen a la pàgina 192 del llibre de l’alumne. Posar els resultats en comú.ObjectiusCrear paraules derivades en un àmbit concret.Presentar aquest apartat com un comiat de tots els personatges que han aparegut
  • 214. al llarg del llibre.Suggeriments didàctics• Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 193 del llibre de l’alumne.Treball amb competènciesCompetència d’autonomia i iniciativa personal• Plantejar als alumnes que poden comunicar-se amb els autors del llibre i explicar-los què els ha agradat o desagradat d’aquest llibre. Mostrar-los la possibilitat que tenen d’opinar, sempre des de la correcció i el respecte pels altres.ObjectiusRepassar els continguts treballats al llarg de les unitats 11 i 12.Aplicar el que s’aprèn a situacions concretes.Suggeriments didàctics• Demanar als nens i nenes que escriguin cinc paraules amb c i cinc més amb qu diferents de les que apareixen a l’activitat 1 de la pàgina 194 del llibre de l’alumne. Si els cal, poden fer servir el diccionari.• A continuació, proposar-los que escriguin cinc paraules que tinguin la grafia g i cinc més que tinguin la grafia gu. També poden fer ús del diccionari per buscar-les o per comprovar-ne l’escriptura.• Proposar als alumnes que escriguin una paraula de la mateixa família de cadascuna de les paraules de l’activitat 3 de la pàgina 194 del llibre de l’alumne, que han classificat com a erra muda (exemple: dominar  dominaria).• Proposar als alumnes que escriguin cinc paraules compostes i que en separin els components. Exemple: trencanous: trenca + nous.• A partir de l’activitat 6 de la pàgina 195 del llibre de l’alumne, proposar als alumnes que dibuixin un senyal que simbolitzi cadascuna de les paraules compostes que s’han format en aquesta activitat.• Demanar als nens i nenes que escriguin tres paraules de la mateixa família de cadascuna de les paraules següents: peix, farina, sabata, flor. Corregir-les plegats. Fer que subratllin la part comuna de les paraules de cada família.
  • 215. • Animar els alumnes a fer les activitats de les pàgines 194 i 195 del llibre de l’alumne.Treball amb competènciesCompetència d’autonomia i iniciativa personal• Demanar als alumnes que facin aquest apartat individualment per tal de poder valorar els coneixements que han adquirit. Intentar que tinguin confiança en ells mateixos i que estiguin preparats per enfrontar-se sols a les activitats d’avaluació que se’ls proposen.Competència d’aprendre a aprendre• Estimular els alumnes perquè se sentin motivats per a l’aprenentatge i que treballin els recursos que els són més vàlids a ells per recordar les coses que aprenen.ObjectiusRepassar les tipologies textuals que s’han treballat en les unitats 9 a 12.Aplicar tot el que s’ha après combinant els diferents textos.Suggeriments didàctics• Per recordar-los totes les tipologies que s’han treballat en les unitats anteriors, abans de començar a fer les activitats de les pàgines 196 i 197 del llibre de l’alumne se’n pot repassar les característiques: la descripció de persona, la notícia i la recepta. A partir d’aquesta base, es pot començar a treballar les activitats que es proposen.• Plantejar la importància de tenir clar què es vol escriure abans de llançar-se a respondre preguntes arbitràriament. Així, doncs, abans de començar a escriure la notícia que es proposa a l’activitat 1 de la pàgina 196 del llibre de l’alumne, cal que en llegeixin totes les característiques i decideixin com la faran.• Partint de l’activitat 3 de la pàgina 196 del llibre de l’alumne, proposar als alumnes que facin aquesta recepta escenificada, com en un programa de cuina dels que poden veure a la televisió. Si es pot, enregistreu-los perquè es puguin veure i observar si han saltat algun pas o han explicat malament o de manera fragmentària alguna part de la recepta. Fer que valorin la llengua oral com a mitjà de comunicació i que s’adonin que és fonamental expressar-se correctament: vocalitzar, explicar les coses de manera completa i ordenada, etc.Treball amb competènciesCompetència d’aprendre a aprendre• Explicar als alumnes que les activitats de les pàgines 196 i 197 del llibre de
  • 216. l’alumne són una manera de practicar la seqüència i el treball previ a l’escriptura del text.Competència social i ciutadana• Fer que els alumnes s’adonin de la importància de l’ordre per aconseguir que els altres ens entenguin. La seqüència temporal és fonamental en moltes tipologies textuals, però en el text instructiu és bàsica.ObjectiusTreballar amb algú de la família diferents continguts del curs.Suggeriments didàctics• Per fer l’activitat 4 de la pàgina 198 del llibre de l’alumne, es pot proposar als alumnes de recórrer a alguna pàgina d’Internet que els proporcioni refranys, com per exemple: http://www.angeldaban.com/modules.php? name=Content&pa=showpage&pid=12 o http://refranys.wordpress.com/.• Demanar als nens i nenes que, a casa i amb algú de la família, agafin un parell de diaris diferents i es fixin en quines són les notícies que apareixen a tots dos. Fixar-se si tenen a veure amb l’actualitat.Treball amb competènciesCompetència social i ciutadana• Explicar als alumnes que l’ajut d’un adult els pot servir de molt, tant per la seva experiència personal, com per la seva experiència en l’entorn social.
  • 217. V- Orientacions i recursosPrevisió de dificultats• Abans de treballar les grafies r i rr, presentar-los algunes paraules que les contenen i mostrar-los els diferents sons que presenten: fort i fluix.• Per començar a treballar el perquè i el per què, demanar als nens i nenes si hi ha una sola manera d’escriure-ho o dues. Plantejar-los que les diferències són símptoma que cada mot correspon a un ús.• Prèviament al treball del llenguatge visual, preguntar als alumnes quina mena de senyals han d’obeir cada dia quan van cap a l’escola: el semàfor, el timbre que indica que comencen les classes, etc.• Abans d’introduir els alumnes en el treball de les famílies de paraules, plantejar-los una sèrie de paraules com terra, aterrar, terrari, enterrar i preguntar-los què tenen en comú aquestes paraules.Altres recursosPintura i societat• Plantejar als alumnes que la pintura és una manera de representar la societat de cada època. Fins que no va aparèixer la fotografia, els pintors eren els que retrataven les persones i els seus costums.• Cal valorar la pintura en tant que document històric perquè ens dóna informació. En el cas del quadre de l’entrada d’unitat, per exemple, podem observar què feien quan tenien festa, on anaven, com es vestien, si es podien diferenciar les classes socials de les persones per la seva indumentària, etc.El text• El text de les pàgines 182 a 184 del llibre de l’alumne és un conte de Victoria Bermejo (1958). Aquesta autora ha col·laborat en algunes de les revistes de còmics més interessants dels darrers anys, és reportera de programes culturals de televisió i guionista de programes infantils.Altres recursos
  • 218. Vocabulari• Proposar als alumnes un treball exhaustiu del vocabulari de la lectura. A més de les paraules que apareixen definides al llibre de l’alumne, fer que assenyalin totes les que no tinguin clares i que en busquin el significat al diccionari.• A continuació, fer que escriguin una oració amb cadascuna per utilitzar-les en un context, cosa que els ajudarà a recordar-ne el significat fàcilment.Recursos a Internet• Proposar als nens i nenes d’aprendre jugant. Entrar a la pàgina http://www.edu365.cat/ i triar l’opció Primària. Després entrar a Llengua catalana i, a continuació, Ortografia. Dins d’Aventura’t amb l’ortografia, triar l’opció del Flic que es titula La R. Per mitjà del joc, aniran practicant l’ús de les diferents grafies que representen els sons (o absència de so) de la lletra erra.El joc dels disbarats• Proposar als nens i nenes de jugar al joc dels disbarats. Seure formant una rotllana. El primer farà una pregunta a cau d’orella al del seu costat, que començarà amb per què. Aquest respondrà, també a cau d’orella, utilitzant perquè. Quan tots hagin formulat i respost una pregunta, el primer dirà: Per aquí m’han preguntat per què...? i per aquí m’han contestat perquè...• Si es considera que hi ha massa alumnes, es pot dividir la classe en dos o tres grups per fer el joc.Senyals• Preguntar als alumnes quins altres senyals podríem trobar en el plànol d’una ciutat (parada de taxis, carril bici, etc.). Fer-ne una llista a la pissarra: dibuixar el senyal i escriure al costat el que representa.• Preguntar als nens i nenes si a l’escola hi ha senyals per indicar llocs concrets (menjador, biblioteca, bany, vestuari...) o coses que no es poden fer (prohibit utilitzar telèfons mòbils, prohibit fumar, etc.). Fer una llista amb aquests senyals i interpretar-los junts.Creem llenguatge visual• Demanar als alumnes si al món hi ha coses que no estan representades amb senyals o símbols pertanyents al llenguatge visual. A partir d’aquest raonament, fer-ne una llista i repartir entre els alumnes les propostes que hagin sorgit a l’aula. Cadascú haurà de crear un senyal per representar allò que li hagi tocat. Penjar a classe els diferents dibuixos agrupats segons el que representen. Fer que cada alumne expliqui als seus companys i companyes per què ha representat aquella realitat d’aquella manera.• Comparar les diferents maneres de representar les coses i aprofitar per comentar les diverses perspectives de veure el món de les persones.Joc de creació• Proposar als nens i nenes que inventin paraules que podrien ser compostes i que
  • 219. facin un dibuix que representi com és i el seu ús.• Posem per cas que imaginen un aparell que neteja tot sol les ulleres; primer hauran de fer un dibuix de com és i com funciona i, després, hauran d’escriure la paraula composta que han inventat per representar-lo, en aquest cas, el netejaulleres.• Presentar tots els invents a classe i, si hi ha espai, penjar-los perquè tots els puguin observar.Família• Demanar als alumnes qui els ajuda normalment a fer els deures i si és sempre la mateixa persona. En cas que sempre sigui la mateixa persona, preguntar-los si hi ha alguna raó perquè això sigui així.• Aprofitar aquestes activitats per parlar de la família. Preguntar-los si les feines dels seus pares o tutors els permeten compartir temps amb ells i si, normalment, estan amb germans grans, avis o cangurs. Plantejar-los quan gaudeixen més d’estar amb la família i vincular aquesta pregunta amb les vacances, el temps que acostumen a compartir de manera més intensa els diferents membres d’una família.Activitats de comprensió oral• Consultar les pàgines 200 a 211 de la guia.
  • 220. VI- AvaluacióCriteris d’avaluació• Mostrar facilitat per expressar-se oralment.• Llegir i extreure informació concreta d’un conte.• Reconèixer l’ús de les grafies r i rr i utilitzar-les correctament.• Identificar i fer un ús adequat de perquè i per què.• Entendre el llenguatge visual.• Inventar senyals que podrien correspondre al llenguatge visual.• Reconèixer i formar famílies de paraules.Fitxa d’avaluació• Vegeu les fitxes de les pàgines 76 a la 78 del quadern d’avaluació.Fitxa d’avaluació trimestral• Vegeu les pàgines 88 a la 90 del quadern d’avaluació.Fitxa d’avaluació final• Vegeu les pàgines 92 a la 96 del quadern d’avaluació.
  • 221. VII- Atenció a la diversitatFitxa 40 de reforçEls sons de la erra• Vegeu les activitats de la pàgina 42 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.Fitxa 41 de reforçPerquè/per què• Vegeu les activitats de la pàgina 43 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.Fitxa 42 de reforçLes famílies de paraules• Vegeu les activitats de la pàgina 44 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.Fitxa 26 d’ampliacióEl llenguatge no verbal• Vegeu les activitats de la pàgina 70 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.