Diagnòstic del municipi Dimensió social Setembre 2010 POUM 10   Document de treball
La dimensió social del POUM . Procés de participació per l’elaboració del POUM DIMENSIÓ MEDI  AMBIENTAL Hàbitat, habitatge...
La dimensió social del POUM <ul><li>La gent que viu a Vacarisses està al centre del debat del Planejament d’Ordenació Urba...
La dimensió social del POUM <ul><li>La part més quantitativa de la dinàmica demogràfica, Vacarisses pateix una forta daval...
La dimensió social del POUM <ul><li>Aquest període  va estar marcat per un èxode del camp a la ciutat, que en el cas de Va...
La Vacarisses dels 80 <ul><li>A principis dels anys 80 i amb l’arribada dels primers Ajuntaments democràtics, es posa en m...
La Vacarisses dels 80 <ul><li>L’any 1981 hi havien 443 persones empadronades al municipi, les quals es distribuïen d’una m...
La Vacarisses dels 80 <ul><li>Durant el període 1986-1991, Vacarisses comença a accelerar el seu creixement demogràfic, mo...
La Vacarisses dels 80 <ul><li>Per analitzar el nivell d’instrucció de la població de Vacarisses al llarg de la dècada dels...
La Vacarisses dels 80 <ul><li>L’existència d’altres equipaments socials (culturals, sanitaris o esportius) presents al mun...
La Vacarisses  dels 90 Als anys 90 Vacarisses va començar a experimentar una potent transformació de la seva comunitat. De...
La Vacarisses  dels 90 <ul><li>Diversos elements ens ajuden a entendre i comprendre aquesta dinàmica:  </li></ul><ul><li>L...
La Vacarisses  dels 90 <ul><li>Durant la primera meitat dels 90 el creixement natural encara es baix, i tal com ja em vist...
La Vacarisses  dels 90 <ul><li>Aquest moviment migratori positiu va estar protagonitzat principalment per l’arribada de pa...
La Vacarisses  dels 90 El  moviment migratori que es va produir al llarg d’aquest període,  principalment es va caracterit...
La Vacarisses  dels 90 Aquestes variacions en l’estructura de la població del municipi, tindran una clara repercussió en l...
La Vacarisses  dels 90 <ul><li>Respecte a la configuració del municipi trobem que l’origen dels seus veïns, al llarg d'aqu...
La Vacarisses  dels 90 <ul><li>Aquest creixement poblacional va suposar un important impacte urbanístic en el municipi, ta...
La Vacarisses  dels 90 <ul><li>El nivell d’instrucció de la població continua millorant  al llarg d’aquesta dècada,  el vo...
La Vacarisses  dels 90 <ul><li>Fruit de l’augment de població en edat activa, al llarg d’aquesta dècada, s’incrementa la t...
La Vacarisses dels 2000 <ul><li>El municipi, des dels anys 90 fins a l’actualitat, mostra un creixement poblacional intens...
Increment de la Població de Vacarisses 1998-2009. Comparativa amb altres territoris. Font Idescat La Vacarisses dels 2000 ...
La Vacarisses dels 2000 <ul><li>Tal i com mostra el gràfic anterior, el creixement experimentat pel municipi reflexa un in...
La Vacarisses dels 2000  <ul><li>Durant aquest període, el “rectangle” de l’estructura poblacional existent durant la dèca...
La Vacarisses dels 2000 <ul><li>Analitzant la composició d’aquest creixement demogràfic es veu clarament on predomina el s...
La Vacarisses dels 2000 <ul><li>Al següent gràfic podem veure l’augment de la natalitat, del 2001 al 2008 han estat més de...
La Vacarisses dels 2000 <ul><li>Tal com es reflecteix en la piràmide poblacional del municipi, l'estructura per edat de la...
La Vacarisses dels 2000 Quant a l’evolució, el pes de la població infantil en els darrers anys a Vacarisses ha guanyat més...
La Vacarisses dels 2000 Atesa la importància del saldo migratori per a l’evolució de població de Vacarisses, resulta inter...
La Vacarisses dels 2000 Si agafem com a referència l’última dada disponible (2008), veiem com la població nouvinguda autòc...
La   Vacarisses dels 2000 Evolució de l’immigració Exterior: Lloc de procedència. Font: 1996 i 2001 IDESCAT; 2010 Padró En...
La Vacarisses dels 2000 <ul><li>Tot aquest creixement poblacional iniciat a la dècada dels 90, i que ha tingut el seu màxi...
La Vacarisses dels 2000 <ul><li>Per analitzar el nivell d’instrucció de la població de Vacarisses s’han fet servir les dad...
La Vacarisses dels 2000 <ul><li>Per analitzar la població de Vacarisses en relació a l’activitat hem de remuntar-nos a les...
La Vacarisses dels 2000 <ul><li>Vacarisses presenta a l’any 2009 una taxa d’atur menor (12,8%) a la que es presenta en el ...
La Vacarisses dels 2000 <ul><li>Pel que fa a les característiques sociodemgràfiques dels aturats vacarissencs, i agafant c...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Dimensió social procés participatiu per la revisió del poum

849

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
849
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Dimensió social procés participatiu per la revisió del poum"

  1. 1. Diagnòstic del municipi Dimensió social Setembre 2010 POUM 10 Document de treball
  2. 2. La dimensió social del POUM . Procés de participació per l’elaboració del POUM DIMENSIÓ MEDI AMBIENTAL Hàbitat, habitatge, Urbanisme, Espais Públics... DIMENSIÓ SOCIAL Les Persones i les Polítiques Socials DIMENSIÓ ECONÓMICA Oportunitats de Desenvolupament Local Àmbit Educatiu Àmbit Salut Àmbit Laboral <ul><ul><li>Transversalitat i planejament urbanístic </li></ul></ul>
  3. 3. La dimensió social del POUM <ul><li>La gent que viu a Vacarisses està al centre del debat del Planejament d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), tant en la seva construcció com en l’objectiu de millora de la seva qualitat de vida. Per tant saber qui som, quants som, on vivim ... i com podem ésser en els propers quinze anys, és un punt de partida per a la resta d’elements que configuren el debat del futur urbanístic del municipi. Quantes escoles necessitem, quina quantitat d’aigua gastem, com ens traslladem a la feina o a l’escola ... i altres qüestions dependran de quants habitants som i de com organitzem la nostra vida quotidiana com a comunitat. </li></ul><ul><li>En aquesta dimensió volem organitzar la informació i la reflexió de la dinàmica demogràfica de Vacarisses en tres grans moments temporals: Els anys 80, els 90 i els 2000. Des d’un punt de vista temàtic volem aprofundir en el que podem anomenar “nucli dur” de les polítiques socials. </li></ul><ul><li>La dinàmica demogràfica es configura pel resultat de dos elements: </li></ul><ul><li>- Saldo migratori: format per la diferencia entre la gent que arriba al municipi (immigració) i la gent que en surt (emigració). Aquestes dades les obtenim a través de les altes i les baixes del padró municipal d’habitants. </li></ul><ul><li>- Creixement natural: format per la diferència dels naixements i de les defuncions de les persones empadronades al municipi. </li></ul><ul><li>La composició i el nombre d’habitants a Vacarisses ha estat diversa durant el segle XX. D’una banda i pel què fa a la composició més qualitativa de la població que ha habitat el territori, podem distingir als habitants que l’han poblat com a residència habitual (lloc de vida i/o feina quotidiana) i dels que l’han poblat com espai d’esbarjo i d’estiueig. </li></ul>
  4. 4. La dimensió social del POUM <ul><li>La part més quantitativa de la dinàmica demogràfica, Vacarisses pateix una forta davallada a mitjan segle XX, perdent en pocs anys el 50% dels residents empadronats al municipi. Al contrari del què ha passat a finals de segle, a partir dels anys 90 i fins avui, Vacarisses a fet una potentíssima metamorfosis. De poc més de 860 habitants empadronats l’any 1991 se’n passen a tenir, vint anys desprès, més de 6.300. Avui, Vacarisses, és un municipi amb una població pronunciadament jove i “nouvinguda” al terme municipal. Més endavant ho analitzarem amb més detall. </li></ul><ul><ul><li>Entre els anys 1860 i 1950 el municipi de Vacarisses va anar disminuint gradualment la seva població, passant dels 1.000 habitants aprox. a mitjan segle XIX, als poc més de 400 el 1950. </li></ul></ul>Evolució Població Vacarisses 1860-2010 986 808 605 446 6300 0 1000 2000 3000 4000 5000 6000 7000 1.860 1.900 1.940 1.980 2.010
  5. 5. La dimensió social del POUM <ul><li>Aquest període va estar marcat per un èxode del camp a la ciutat, que en el cas de Vacarisses és concretava amb fort moviment migratori cap a ciutats properes de l’àrea metropolitana amb un potent desenvolupament econòmic i industrial, com ara Terrassa, Sabadell o la ciutat de Barcelona. Des d’aleshores i fins als anys 80, la població resident al municipi és mantingué força estable al voltant dels 450 habitants. </li></ul><ul><li>No podem perdre de vista que, a més d’aquesta població resident al municipi, a partir dels anys 60 i amb molta virulència als 70 s'incrementen de forma molt ràpida les segones residències. Molta gent de les grans ciutats de l'Àrea Metropolitana de Barcelona compra petites parcel·les per passar els caps de setmana i les vacances, amb la intenció de, a poc a poc, construir-se una casa. Aquest fenomen condiciona la dinàmica sociodemografica del municipi, amb una forta estacionalitat de caps de setmana i en l’època de vacances, fins la dècada dels 2000. </li></ul><ul><li>El ràpid, dispers i desordenat creixement de les urbanitzacions, va facilitar la proliferació de dinàmiques molt localistes i endogàmiques. La manca d’un projecte col·lectiu com a municipi i d’integració entre/vers els diferents nuclis de població, lligat a les fortíssimes carències i a les moltes i urgents necessitats bàsiques no resoltes, va fer que, a mesura que anaven creixent, aquests nuclis desenvolupessin la seva pròpia identitat, aïllada i moltes vegades contraposada a la de la resta del municipi. </li></ul><ul><li>D’altra banda, la identitat col·lectiva i compartida d’un poble no es genera de sobte, ni de forma instantània, sinó que es configura amb el temps, amb molt temps. Aquest es un fenomen/problema, tant normal com humà gens exclusiu de Vacarisses, ans el contrari. Avui hauríem de ser capaços d’analitzar aquest fenomen amb certa perspectiva històrica, amb la finalitat de comprendre’l per poder-lo superar, i avançar cap a un municipi més vertebrat i cohesionat, tant físicament, com socialment. </li></ul>
  6. 6. La Vacarisses dels 80 <ul><li>A principis dels anys 80 i amb l’arribada dels primers Ajuntaments democràtics, es posa en marxa la redacció del primer Pla General d’Ordenació Urbana del Municipi (PGO), gestat a Vacarisses durant l’any 1983 i aprovat de manera definitiva per la Generalitat de Catalunya a principis del 1985. </li></ul><ul><li>El marc històric i socioeconòmic en el que es redacta el Pla resta condicionat per dos elements cabdals: </li></ul><ul><li>Un de caire més general, com ho era el moment econòmic de forta crisis que hi havia en aquells moments a l’Estat Espanyol. </li></ul><ul><li>Un altre de caire més específic, com era la greu situació urbanística arrossegada des d’abans, com ja hem comentat. Molts sectors del municipi van ser urbanitzats il·legalment i espontàniament, amb edificacions caòtiques i de baixa qualitat, consolidant una realitat urbana molt difícil d’endreçar i gestionar. </li></ul><ul><li>Per tant aquest primer Pla d'Ordenació era, i així es va dir en el seu moment, un “Pla General d'Emergència”, que va tenir com objectius estratègics: </li></ul><ul><li>La preservació del sòl encara no degradat i aturar l’expansió urbanística </li></ul><ul><li>El sanejament urbanístic d’allò existent (legalitzacions i condicionament) </li></ul><ul><li>L'ordenació de cada sector mitjançant els PERI (Plans Especials de Reforma Interior) </li></ul><ul><li>Fruit d’aquest Pla, el municipi de Vacarisses va començar a endreçar aquesta caòtica situació heretada dels anys 60 i 70, regularitzant i endreçant una realitat existent força complexa. </li></ul>
  7. 7. La Vacarisses dels 80 <ul><li>L’any 1981 hi havien 443 persones empadronades al municipi, les quals es distribuïen d’una manera molt homogènia en les diferents franges d’edat. Més que una piràmide de població tenim un rectangle poblacional molt estirat i amb molt poca amplada. Entre els anys 1981 i 1986 el padró s’incrementa en 150 habitants, eixamplant-se una mica aquest “rectangle” i molt especialment es detecta un creixement del 50% entre les franges d’edat dels 25 als 29 i dels 55 als 59 anys. </li></ul>
  8. 8. La Vacarisses dels 80 <ul><li>Durant el període 1986-1991, Vacarisses comença a accelerar el seu creixement demogràfic, molt per sobre del que ho fan els municipis grans del seu entorn. Dels 591 habitants l’any 86 es passa a tenir-ne 863 el 1991; durant aquest període compta amb una taxa bruta de creixement de 75,1. Aquesta dada ens ve a dir que, com a mitjana anual, el municipi creixia més de 75 persones per cada mil habitants. En canvi, per al Vallès Occidental la taxa per al mateix període va ser de 9,26. A Barcelona fou solament d’1,76 i a Catalunya, la taxa va ser de 2,73. El creixement d’aquesta etapa si que es distribueix més pel conjunt de franges d’edat, encara que podem ressaltar com a més significatives l’augment de les persones entre 30 i 34 anys i de les d’entre 60 i 64 anys. </li></ul><ul><li>A la taula següent, podem veure com aquest creixement s’ha produït per un incipient saldo migratori (diferència entre la població que ha arribat a viure a Vacarisses i la que ha marxat) que tindrà el seu màxim exponent la propera dècada, on no només continuarà creixent sinó que a més tindrà clares repercussions en l'augment dels naixements, ja que gran part d’aquesta immigració està configurada per parelles joves. Respecte al saldo natural (diferència entre naixements i defuncions) d’aquest període 1986-1991, tot i ser positiu aporta pocs efectius al creixement total. </li></ul>Components del creixement Natural de la Població. 1986-1991 Naixements Defuncions Creixement natural Saldo migratori Creixement Total Vacarisses 35 29 6 263 269 Vallès Occi. 33.737 20.248 13.489 15.424 28.913 Catalunya 284.023 239.657 44.366 36.490 80.856
  9. 9. La Vacarisses dels 80 <ul><li>Per analitzar el nivell d’instrucció de la població de Vacarisses al llarg de la dècada dels 80, s’han utilitzat les dades obtingudes a partir de l’Idescat, pel que no disposem de resultats any per any sinó que ens basem en tres moments: 1981, 1986 i 1991. </li></ul><ul><li>A començaments de la dècada dels 80, pràcticament un 45% de la població presentava dèficit educatiu, el 43% presentava suficiència acadèmica (és a dir, ha superat l’educació bàsica ) i el 7,8% restant disposava d’un nivell d’instrucció elevat. A mesura que avança aquesta dècada es dóna una millora gradual dels nivells globals d’instrucció de la població, així si a l’any 1981 el total de veïns amb dèficit educatiu era del 44,8%, el 1986 se situa al 30%, fins arribar al final d’aquest període on es redueix fins a l’11,3%. Paral·lelament, el nivell de suficiència acadèmica creix fins al 64 % de la població i el restant 23,2% disposava d’un nivell d’instrucció elevat, destacant l’increment en les titulacions superiors del 1,3 al 6,5%. </li></ul><ul><li>Pel que fa als equipaments educatius existents al municipi durant aquests anys es reduïen a l’escola Pau Casals (1979), que en aquells moments estava situada al edifici del Castell. El 1981 hi havia poc més d’una dotzena d’alumnes i a finals de la dècada no arribaven a la cinquantena entre pre-escolar i l’antiga EGB. Al 1988 va tenir lloc la inauguració de l’escola-bressol “El Cuc” instal·lada en una casa-torre situada al Carrer Salvador Badia. </li></ul>Nivell d’instrucció màxim assolit en la població major de 10 anys. Dif. lleg./escr. Primaria incompleta EGB. 1a. etapa EGB. 2a. etapa FP 1r. Grau FP 2n. Grau BUP COU Titol grau mig Titol superior Total 1981 --  44,8 29,8 13,5 -- -- 3,6 2,9 1,3 370 1986 6,1 23,9 30,6 18,0 2,4 2,5 4,9 3,0 3,2 594 1991 1,0 11,3 44,5 19,9 4,0 2,9 7,3 2,5 6,5 771
  10. 10. La Vacarisses dels 80 <ul><li>L’existència d’altres equipaments socials (culturals, sanitaris o esportius) presents al municipi eren escassos o inexistents, més enllà de la piscina municipal i la pista esportiva del nucli urbà. </li></ul><ul><li>El nivell d’ocupació d’aquest període (només disposem de dades sobre el 1986) registra un 43,4% de població activa (població amb edats compreses entre els 16 i els 65 anys). Així doncs, dels 594 habitants de la Vacarisses del 1986, 258 estaven en situació activa i 205 persones estaven ocupades. Les 53 persones restants, estaven en situació d’atur i 18 de les quals cercaven la seva primera feina. La població no activa representava un 56,4% de total del cens, i entre ells es distribuïen els jubilats i pensionistes (18% de la població), igual que els estudiants i un 16% dels habitants es dedicaven a les feines de la llar. </li></ul><ul><li>En comparació a la resta de territoris, Vacarisses presenta una taxa de població activa elevada (43,4%) en comparació a la comarca (38,6%) i de Catalunya (38,9%). La Vacarisses del 1986 tindrà un índex de població no activa més baix en comparació a les altres realitats territorials. </li></ul>Població per relació amb l’activitat. Any 1986. Font:IDESCAT Total TOTAL actius Ocupats Busca primera ocupació parat amb ocupacio ant servei militar TOTAL no actius Jubilats,pensionis Viu de rendes estudiant feines de la llar incapacitat permanent altra situació 594 Vacarisses 258 205 18 35 1 335 108 1 107 92 2 25 43,4 34,5 3,0 5,9 0,2 56,4 18,2 0,2 18,0 15,5 0,3 4,2 Vallès Occidental 38,6 28,3 4,1 6,2 0.7 60,7 13,2 0,1 25,3 15,5 1,1 5,5 Catalunya 38,9 30,7 3,2 5,0 0,7 60,4 13,6 0,1 23,4 17,3 1,0 5,0
  11. 11. La Vacarisses dels 90 Als anys 90 Vacarisses va començar a experimentar una potent transformació de la seva comunitat. Dels 863 habitants censats al 1991 es va passar als 3.173 l’any 2001. Aquest fort increment de població es deu fonamentalment a la continuïtat i al desenvolupament del creixement migratori iniciat a finals dels anys 80.
  12. 12. La Vacarisses dels 90 <ul><li>Diversos elements ens ajuden a entendre i comprendre aquesta dinàmica: </li></ul><ul><li>L’evolució a l’alça dels preus del mercat immobiliari promou un desplaçament de població jove de grans ciutats de l’àrea metropolitana a la recerca d’un habitatge més assequible. </li></ul><ul><li>D’altra banda, Vacarisses comença a desenvolupar el Pla General aprovat mitjan 80 i s’inicia la millora gradual de les seves infraestructures i serveis comunitaris. </li></ul><ul><li>S’inicia un procés de canvi de l'ús de l’habitatge de segones residències cap a l’habitatge principal </li></ul><ul><li>Es desenvolupa el polígon industrial de Torrella, necessari per tramitar la primera modificació del Pla general d'Ordenació del 1985. </li></ul><ul><li>Hi ha una millora general de la situació econòmica a l’Estat Espanyol respecte als anys 80 està en el rere fons del context històric que configura aquesta etapa que estem analitzant. </li></ul><ul><li>És a principis dels noranta que el ritme de creixement és més intens. La taxa de creixement va comptar amb una mitjana anual de 127,53 persones per cada mil habitants, durant els anys 1991-1996, mentre que al Vallès Occidental era de 10,41, a Catalunya de només 0,97 i a Barcelona fins i tot va assolir quotes negatives (-1,09). Per al període 1996-2001, les taxes van ser més reduïdes, però tot i així van continuar estant molt per sobre de la resta de nivells territorials. </li></ul>
  13. 13. La Vacarisses dels 90 <ul><li>Durant la primera meitat dels 90 el creixement natural encara es baix, i tal com ja em vist a finals dels anys 80, cal destacar la continuïtat del fort increment del saldo migratori que aporta a la població de Vacarisses un total de 844 efectius. Aquest saldo migratori positiu continuarà durant la segona meitat de la dècada, tot i que amb un ritme de creixement més moderat, encara serà molt superior a la tendència de la resta de Catalunya augmentant en 1.405 el número d’habitants del municipi. A partir dels anys 90 comença a donar-se un important increment de la natalitat al municipi que continuarà durant la primera dècada dels anys 2000. </li></ul><ul><li>Segons les dades de l’Idescat, dels 44 naixements a la dècada dels 80 es passen a un total de 224 al llarg de l’any 91 al 2001 (veure a la taula). Durant el segon quinquenni (1996-2001), l’índex de creixement natural arriba al 4,2 una dada significativament superior a la tendència catalana (0,68). </li></ul>Components del creixement Natural de la Població. 1991-1996 I 1996-2001 Naixements Defuncions Creix. natural Saldo migratori Creix. Total 1991-1996 67 63 4 844 848 1996-2001 157 100 57 1.405 1.462 Estructura del creixement poblacional 1991-2001 (Taxes per mil habitants) Naixements Defuncions Creix. Natural Saldo Migratori Creixement Total 1991- 1996 10,08 9,47 0,6 126,93 127,53 1996 - 2001 11,69 7,45 4,24 104,61 108,85 Catalunya 91-96 9,11 8,66 0,45 0,52 0,97 Catalunya 96-01 9,55 8,87 0,68 6,72 7,4
  14. 14. La Vacarisses dels 90 <ul><li>Aquest moviment migratori positiu va estar protagonitzat principalment per l’arribada de parelles joves en edat fèrtil reflectint-se clarament en el perfil de la piràmide poblacional del municipi. De la piràmide d’edats pràcticament rectangular que va caracteritzar el municipi a la dècada dels 80, a finals del 90- principis del 2000 es comença a eixamplar en els segments de 25 a 44 anys tant en els homes com en les dones passant dels 151 efectius en aquest tram d’edat l’any 1986, als 799 l’any 1999, la qual cosa suposa pràcticament el 40% de la població total. </li></ul><ul><li>Òbviament, aquesta arribada de parelles joves repercuteix en un augment de la població infantil situant-se per sobre dels valors observats en la resta de la comarca. Si a mitjan 1980 la població infantil del municipi estava constituïda per 98 nens i nenes de 0 a 14 anys, a finals dels 90 se’n registren 326 </li></ul>* No consta edats 3 casos Població per Grups d’EDAT. 1986 vs. 1999. Font: HERMES. Diputació de Barcelona Distribució dels grups d’edat (% sobre el total poblacional) 1986 1999 Increment Absolut % Increment relatiu 1986 1999 0 a 14 anys 98 326 228 232% 16,5% 13,8% 15 a 24 anys 79 346 267 338% 13,3% 14,7% 25 a 44 anys 151 799 648 429% 25,4% 34% 45 a 64 anys 177 553 376 212% 29,8% 23,5% 65+ 86 325 239 278% 14,5% 13,8% TOTAL 594* 2349 1755 100 100
  15. 15. La Vacarisses dels 90 El moviment migratori que es va produir al llarg d’aquest període, principalment es va caracteritzar, per l'arribada majoritàriament de persones procedents del Vallès Occidental o d'altres municipis de la província de Barcelona. Contràriament, l'arribada de població de la resta d'Espanya i estrangera representava el 2%. Sens dubte, tal i com ja s'ha exposat l’increment del preu de l'habitatge, especialment a les grans ciutats i les seves àrees d'influència, va establir les bases perquè Vacarisses es convertís en un punt de recepció de parelles joves a la recerca de la seva residència principal. Moviment migratori. Inmigració per any segons lloc de procedència. Font: Diputació de Barcelona (Hermes) De la mateixa comarca Resta Prov. Resta Cat. Resta Esp. Estranger TOTAL 1992 124 89 1 5 2 221 1993 130 107 0 4 2 243 1994 155 77 1 0 2 235 1995 186 121 8 6 5 326 1997 198 127 6 9 1 341 1998 225 109 4 7 4 349 1999 272 140 7 6 6 431 2000 274 87 4 7 6 378
  16. 16. La Vacarisses dels 90 Aquestes variacions en l’estructura de la població del municipi, tindran una clara repercussió en les necessitats i demandes quant a les infraestructures i els serveis (CAP, Col·legis, casal gent gran ...) L’ampliació del CEIP existent, el Pau Casals (1995), i la inauguració de l’escola Bressol el Cuc, milloren l’oferta i els serveis públics d'educació de forma clara. 1 (Població de 0 a 14 anys/ Població total)*100 // 2 (Població de 14 a 25 anys/ Població total)*100 // 3 (Població de 65 i més anys/Població de 0 a 14 anys)*100 // 4 (Població de 85 i més anys / Població de 65 i més anys)*100 // 5 [(Població de 0 a 14 anys + Població 65 i més anys)/ Població de 15 a 64 anys]*100 Tal i com es mostra en la següent taula, a l’any 2001 la taxa de dependència demogràfica (indicador de la proporció entre la població activa i no activa) es troba al 29,6%. Això suposa un increment del 0,8% respecte els valors de l’any 1996, i situa a Vacarisses lleugerament per damunt dels valors comarcals (29,1%). Aquest augment s’explica, no tant per la incidència de població major de 65 anys sinó, per l’augment de població infantil. Estructura de la Població Vacarisses i Vallès Occidental 1996 -2001. Font: Diputació de Barcelona 2001 VACARISSES VALLES OCCIDENTAL 1996 2001 1996 2001 Taxa de població infantil (0 a 14 anys) 1 15,8 16,8 16,5 15,3 Taxa població juvenil (15 a 25 anys) 2 18,0 13,5 18,8 16,3 Taxa d’envelliment (65 i més anys) 3 13,0 12,9 11,6 13,8 Taxa de sobreenvelliment (85 i més anys) 4 0,70 1,3 1,2 1,4 Taxa de dependència demogràfica (-14 i 65+) 5 28,8 29,6 28,1 29,1
  17. 17. La Vacarisses dels 90 <ul><li>Respecte a la configuració del municipi trobem que l’origen dels seus veïns, al llarg d'aquesta dècada, es troba en els residents nascuts principalment al Vallès Occidental o bé, en d’altres comarques catalanes. </li></ul><ul><li>Paral·lelament s’inicia l’augment de naixements, els quals s’inscriuen al municipi. Si el 1991 només 4 persones s'havien inscrit al padró municipal, el 2001 se’n varen inscriure 20 (la qual cosa suposa un increment del 150%). Aquesta tendència tindrà el seu màxim exponent al llarg de la dècada del 2000 tal i com veurem més endavant. </li></ul><ul><li>La presència de població estrangera, tot i que va en augment progressivament (dels 4 efectius el 1991, passen a 106 el 2001) només representa el 3,3% de la població total. </li></ul>Població segons el lloc de naixement. Font: IDESCAT 1991 1996 2001 Catalunya 685 1257 2345 - VACARISSES 4 8 20 - Mateixa comarca 413 750 1.372 - Altra Comarca 272 507 973 Resta Estat 174 426 722 Estranger 4 28 106 Població TOTAL 863 1711 3173
  18. 18. La Vacarisses dels 90 <ul><li>Aquest creixement poblacional va suposar un important impacte urbanístic en el municipi, tant quantitativament per l’increment del nombre d’habitatges edificats (d’un total de 1.487 al 1981, augmenta fins als 3.063 habitatges l’any 2001 , és a dir un 106%), com qualitativament coincidint amb l’inici d’una clara tendència de substitució de l’habitatge secundari pel principal. En aquest sentit, si a començaments dels 80 el 91% dels habitatges de Vacarisses estaven destinats a un ús de segona residència, a començaments dels 2000 aquesta tendència es s’inverteix fins al punt que els habitatges secundaris es redueixen fins al 58%, mentre que els habitatges principals passen d'un 9% a un 38% l’any 2001. Aquesta dinàmica continuarà consolidant-se durant els propers anys. </li></ul><ul><li>Evidentment, aquest nou context en el qual el municipi deixa de ser un indret de segones residències per convertir-se en un lloc de primera residència, desencadenarà serioses implicacions en la realitat quotidiana de Vacarisses a tots els nivells: infraestructures, serveis, consum, usos de l'espai, mobilitat ... </li></ul>Distribució de llars segons ús (%). Evolució 1981-2001. Font: IDESCAT 1981 1991 2001 HABITATGES PRINCIPALS 8,88 12,3 38,3 HABITATGES SECUNDARIS 91,12 87,7 58,5 TOTAL 1487 2464 3063
  19. 19. La Vacarisses dels 90 <ul><li>El nivell d’instrucció de la població continua millorant al llarg d’aquesta dècada, el volum d’habitants sense titulació o amb el primer grau ha disminuït considerablement (d'un 12,3% baixa al 7,6%, i del 44,5% al 19,6% respectivament). </li></ul><ul><li>Comparativament amb la resta de la comarca del Vallès Occidental, podem veure com a l’any 2001 Vacarisses està una mica per sobre pel que fa al nivell d’instrucció. D’una banda, el sector majoritari d’habitants (59,9%) disposa d’estudis de segon grau contrastant amb els valors comarcals (48%). D’altra banda, es pot observar l’augment de població amb estudis superiors, passant del 6,5% a principis de la dècada dels 90 a assolir gairebé el 13% l’any 2001; aquest valor que novament se situa lleugerament per sobre del valor percentual de la resta del Vallès Occidental (12,2%). </li></ul>Evolució del nivell d’istrucció (població de 10 anys i més) (%). Font: IDESCAT VACARISSES VALLES OCCIDENTAL 1991 1996 2001 1991 1996 2001 Sense titulació 12,3 15 7,6 20,2 19,1 14,3 Primer Grau 44,5 35,8 19,6 36,2 35,4 25,5 Segon Grau 36,7 40,6 59,9 38,3 36,5 48 Tercer Grau 6,5 8,6 12,9 5,3 9 12,2 TOTAL 771 1.520 2.749 574.246 614.970 656.106
  20. 20. La Vacarisses dels 90 <ul><li>Fruit de l’augment de població en edat activa, al llarg d’aquesta dècada, s’incrementa la taxa d’ocupació de la població de Vacarisses. Aquest increment és força significatiu, fins al punt de multiplicar-se per cinc en 10 anys (del 1991 al 2001), tot situant-se en uns nivells de creixement molt superiors als observats a la resta de la comarca. </li></ul><ul><li>Quant als sectors productius la distribució de la població activa del municipi es bastant similar a la de la comarca. La indústria ocupa al voltant d’un 35% de la població, amb petites fluctuacions durant aquest període però amb més estabilitat que al conjunt del Vallès, on podem veure un clar i sostingut retrocés (més d’un 12%) en l’ocupació al sector industrial. Pel què fa a la construcció també podem observar una forta estabilitat del percentatge de població ocupada, un 11%, una mica superior a la mitjana comarcal. El sector serveis des de principis dels anys 90 ocupa poc més del 50% de la població de Vacarisses, arribant a quasi el 55% a finals d’aquesta dècada. </li></ul>Població ocupada per grans sectors. Evolució 1991-2001 (%). Font: IDESCAT VACARISSES VALLES OCCIDENTAL 1991 1996 2001 1991 1996 2001 Indústria 34,6 37,3 33,5 44,6 40,3 31,7 Construcció 11,3 11 11,3 8,5 6,9 10,1 Serveis 51 50 54,7 46,4 52,2 57,8 TOTAL 327 662 1.542 237.454 249.627 337.667
  21. 21. La Vacarisses dels 2000 <ul><li>El municipi, des dels anys 90 fins a l’actualitat, mostra un creixement poblacional intens i sostingut que ha fet que multipliqui per 7 la seva població des del 1991 al 2010. Concretament, pel que fa al període que ens ocupa, els últims 10 anys (de 2001 a 2010), aquest creixement l’ha portat a duplicar el nombre d’habitants: Si al 2001 s’observen 3173 habitants, cinc anys després, al 2006 la xifra d’habitants ja arriba als 5094, creixement que ha continuat (encara que de forma més moderada en aquesta última etapa) fins al 6388 habitants d’avui en dia (Juny 2010) </li></ul>Nota: Aquesta aproximació a la dinàmica demogràfica del municipi de Vacarisses s’ha fet a partit del padró actualitzat facilitat pel mateix Ajuntament, tanmateix el document recull informació publicada a l’Idescat i a l’Hermes, així com en altres fonts secundàries i documentals. Per això en alguns casos podem existir lleugeres diferències però que en cap cas contradiuen les tendències generals. Si comparem el creixement poblacional de Vacarisses amb la resta de nivells territorials, s’observa com el municipi ha registrat taxes de creixement molt superiors a les de la comarca i a les de Catalunya. 863 1.711 3173 5094 5872 6388 0 1000 2000 3000 4000 5000 6000 7000 1991 1996 2001 2006 2009 2010 Evolució població Vacarisses 1991-2010. Font: Padró Municipal
  22. 22. Increment de la Població de Vacarisses 1998-2009. Comparativa amb altres territoris. Font Idescat La Vacarisses dels 2000 13,8 40,4 34,3 38,2 % increment Vacarisses Vallès Occidental Catalunya VACARISSES 1998 2001 2004 2007 2009 Població TOTAL 2.084 2.926 3.931 5.431 6.300 INCREMENT població -- 842 1.005 1.500 869
  23. 23. La Vacarisses dels 2000 <ul><li>Tal i com mostra el gràfic anterior, el creixement experimentat pel municipi reflexa un increment poblacional de fins el 40% en el punt de màxim creixement. És a dir, al 2001 la població de Vacarisses va augmentar un 40% respecte la població total registrada al 1998. Dels 2084 habitants (el 1998) s’ha passat als 6300 (el 2009) . </li></ul><ul><li>Del 2007 al 2009, encara que es manté la tendència de creixement poblacional (de 5.431 habitants el 2007 passa als 6300 habitants el 2009) les taxes són més moderades situant-se al voltant del 14%. Tot i així, si ho comparem amb les dades que s’observen tant a la resta del Vallès Occidental com a Catalunya, veiem que són significativament superiors ja que en aquests territoris, en el millor dels casos, el percentatge d’increment de població se situa quasi al 7%. </li></ul>
  24. 24. La Vacarisses dels 2000 <ul><li>Durant aquest període, el “rectangle” de l’estructura poblacional existent durant la dècada dels 80 i 90 comença a adquirir una forma piramidal, però sense deixar de reflectir les particularitats de l’estructura demogràfica de Vacarisses: un poble molt jove. </li></ul>Tal i com es mostra a la gràfica, les franges d’edat dels 0 als 9 anys i dels 30 als 44 són força amples. A més, el fet que les persones d’aquest últim grup d’edat (30-44) es trobin en el període vital reproductiu, establirà les bases perquè en els pròxims anys la població infantil continuï augmentant.
  25. 25. La Vacarisses dels 2000 <ul><li>Analitzant la composició d’aquest creixement demogràfic es veu clarament on predomina el saldo migratori vers el natural. En aquest sentit, podem veure com les corbes de saldo migratori i de creixement discorren per la part superior de la taula paral·lelament, mentre que el saldo natural tot i ser positiu aporta menys volum de població. </li></ul><ul><li>Tanmateix, malgrat la diferència de volum entre el saldo migratori i el natural, és important destacar en aquest període l’enlairament que ha tingut la natalitat al municipi, si en dècades anteriors els naixements eren pràcticament nuls, en aquests anys, i especialment a partir del 2004, els valors se situen en xifres properes a 100 per any. </li></ul>Font: Idescat
  26. 26. La Vacarisses dels 2000 <ul><li>Al següent gràfic podem veure l’augment de la natalitat, del 2001 al 2008 han estat més de 500 els naixements al municipi. Podríem afirmar que són més els nascuts durant aquesta dècada que els nacuts durant tot el segle XX. </li></ul><ul><li>Això, juntament amb el fet que les defuncions es mantinguin estables al voltant dels 30 casos per any, ha comportat que el creixement natural comenci a jugar un paper més destacat en el creixement demogràfic del municipi durant aquesta primera dècada del segle XXI. </li></ul>Saldo Natural. Evolució del número de naixements i defuncions a Vacarisses (1975-2008) . Font: IDESCAT Naixements Defuncions Saldo Natural
  27. 27. La Vacarisses dels 2000 <ul><li>Tal com es reflecteix en la piràmide poblacional del municipi, l'estructura per edat de la Vacarisses dels anys 2000, es caracteritza per un significatiu augment de població de 25/30-44 anys i especialment de la població infantil (de 0 a 14). Si a l'any 2000 hi havien 969 veïns amb edats compreses entre els 25 i els 44 anys, al 2009 se’n detecten 2334 (el que suposa un increment del 240%, és a dir, la població d'aquest segment s'ha múltiplicat 2,4 vegades al llarg d'aquesta dècada). </li></ul><ul><li>Si analitzem el segment de menor edat, l'augment és similar (tal i com també veiem reflectit a la corba de natalitat), si a l’any 2000 hi havia 387 nens i nenes fins als 14 anys, cap a finals d’aquesta dècada n’hi ha 1271 (s’ha multiplicat pràcticament 2,3 vegades la població d’aquesta franja d’edat al llarg de 9 anys). </li></ul><ul><li>Si ho comparem amb el context comarcal, s’identifica una important diferència entre el pes que té la població infantil a Vacarisses 21,6%, vers la comarca 17,1% </li></ul>(*) Taxa Increment: Percentatge que ha agumentat la població del 2009 en relació al total poblacional observat al 2000 (**) Població 2009 segons Hermes Població per Grups d’EDAT. 2000 vs. 2009. Font: HERMES. Diputació de Barcelona Distribució dels grups d’edat (% sobre el total poblacional) 2005 2009 Increment (Abs.) * Taxa Increment (%) Vacarisses % (2009) Vallèss Occ (2009) 0 a 14 anys 387 895 1271 884 228,4 % 21,6 17,1% 15 a 24 anys 367 415 449 82 22,3 % 7,6 10,6% 25 a 44 anys 969 1853 2334 1365 240,9 % 39,7 35,2% 45 a 64 anys 607 943 1227 620 102,1 % 20,9 23,7% 65+ 357 486 591 234 65,5 % 10,1 13,5% TOTAL 2687 4592 5872** 3185 86,4 % 5872 878.893
  28. 28. La Vacarisses dels 2000 Quant a l’evolució, el pes de la població infantil en els darrers anys a Vacarisses ha guanyat més de 7 punts d’incidència en 9 anys (d’un 14,% l’any 2000 ha passat a un 21,6% el 2009). Conseqüentment, tot i que el volum de població major de 65 anys ha disminuït al llarg d’aquest període (del 13,% l’any 2000 es passa al 10,1% el 2009) i representa un valor inferior al de la resta de la comarca (13,5% al 2009), la taxa de dependència demogràfica a Vacarisses és superior a la que s’observa al conjunt comarcal. Així doncs, veiem que pràcticament el 32% de la població del municipi és menor de 14 anys o bé major de 65. 1 (Població de 0 a 14 anys/ Població total)*100 // 2 (Població de 15 a 24 anys/ Població total)*100 // 3 (Població de 65 i més anys/Població de 0 a 14 anys)*100 // 4 (Població de 85 i més anys / Població de 65 i més anys)*100 // 5 [(Població de 0 a 14 anys + Població 65 i més anys)/ Població de 15 a 64 anys]*100 Estructura de la Població Vacarisses i Vallès Occidental 2000-2009. Font: Diputació de Barcelona VACARISSES VALLÈS OCCIDENTAL 2000 2005 2009 2000 2005 2009 Taxa de població infantil (0 a 14 anys) 1 14,4 19,5 21,6 15,3 15,9 17,1 Taxa població juvenil (15 a 24 anys) 2 13,7 9,0 7,7 15,2 11,9 10,6 Taxa d’envelliment (65 i més anys) 3 13,3 10,6 10,1 13,7 13,5 13,5 Taxa de sobreenvelliment (85 i més anys) 4 1,6 0.89 1,1 1,3 1,4 1,6 Taxa de dependència demogràfica (-14 i 65+) 5 27,7 30.1 31,7 29,0 29,4 30,6
  29. 29. La Vacarisses dels 2000 Atesa la importància del saldo migratori per a l’evolució de població de Vacarisses, resulta interessant aprofundir en la composició d’aquest saldo. En relació a la nacionalitat dels nous veïns del municipi, s’observa que es manté la tendència registrada en la dècada anterior on l’amplia majoria del saldo migratori correspon al balanç de població de nacionalitat espanyola. Per tant, la migració a Vacarisses està protagonitzada fonamentalment per fluxos de població autòctona. De fet, de cada 100 habitants nous que van arribar a l’any 2000, 98 eren de nacionalitat espanyola, trajectòria que continua fins al 2008 (tot i que la xifra d’ immigració interna es redueix fins al 90%). La població nouvinguda espanyola prové majoritàriament d’altres municipis de la província de Barcelona (gairebé un 94% a l’any 2008). Els principals municipis proveïdors de població són Terrassa, Barcelona i Sabadell. Evolució de l’immigració Interior i Exterior. Any arribada. Vacarisses 2000-2008. Font: IDESCAT LLOC PROCEDENCIA 2000 2005 2008 De la mateixa comarca 274 73,7% 504 77,7% 208 68,6% Resta Província 87 23,4% 112 17,3% 76 25,1% Resta Catalunya 4 1,1% 14 2,2% 6 1,9% Resta Estat Espanyol 7 1,9% 19 2,9% 13 4,3% TOTAL INMIGRACIO INTERNA 372 98,4% 649 97,6% 303 90,2% Estranger (Total) 6 -- 16 -- 33 -- TOTAL INMIGRACIÓ 378 665 336
  30. 30. La Vacarisses dels 2000 Si agafem com a referència l’última dada disponible (2008), veiem com la població nouvinguda autòctona és de deu vegades superiors a l’estrangera que es concreta en 33 habitants en el conjunt del municipi. Pel que fa als orígens estrangers són diversos, si bé podem destacar que el col·lectiu americà és el grup que compta amb els fluxos més significatius. Aquest grup consolida una tendència a l’alça en la seva arribada segons el que s’observava els anys anteriors i que encara avui continua (segons les últimes dades consultades del padró*). (*) Dades Padró de Maig 2010 (**) Dels 33 efectius, hi ha 4 classificats com Ns-Nc respecte al lloc de procedència. Evolució de l’immigració Exterior: Lloc de procedència. Vacarisses 200-2008. Font: IDESCAT LLOC PROCEDENCIA 2000 2005 2008 Unió Europea 1 16,7% 3 18,8% 1 3,0% Resta d’Europa 1 16,7% 2 12,5% 6 18,2% Àfrica 0 0% 0 0% 1 3,0% Amèrica 4 66,7% 9 56,3% 20 60,6% Àsia i Oceania 0 0% 2 12,5% 1 0% TOTAL Immigració EXTERIOR 6 16 33**
  31. 31. La Vacarisses dels 2000 Evolució de l’immigració Exterior: Lloc de procedència. Font: 1996 i 2001 IDESCAT; 2010 Padró En aquest sentit, segons els resultats que mostren les últimes dades del padró, Amèrica del Sud i més concretament Argentina, se situaria com el principal lloc d'origen de la població estrangera. Contràriament, el grup procedent de països de l'Europa Comunitària mostra una tendència a la baixa pel que fa a la seva evolució al llarg d’aquest període en el conjunt de la població immigrant, si al 1996 representaven el 59% de la població estrangera, el 2010 representen el 36% . Aquesta mateixa tendència a la baixa, s’observa en els habitants africans i nord-americans, tot i que és menys significativa ja que la incidència total en el municipi és menor. 1996 Total: 17 38,2 9,1 10,9 29,1 35,9 4,4 4,4 6,5 46,8 2,0 58,8 0,0 23,5 11,8 5,9 0,0 1,8 10,9 0 10 20 30 40 50 60 70 UE Resta Europa Àfrica Amèrica del Nord i Central Amèrica del Sud Àsia i Oceania 2001 Total: 55 2010 Total: 248
  32. 32. La Vacarisses dels 2000 <ul><li>Tot aquest creixement poblacional iniciat a la dècada dels 90, i que ha tingut el seu màxim exponent al llarg dels 2000, originarà que per primera vegada en molt temps el nombre d’habitatges principals sigui superior a les segones residències. </li></ul><ul><li>Dels 3843 habitatges totals l’any 2009, 2176 estan destinats a un ús principal, mentre que 1667 són segones residències. </li></ul>3843 3014 2464 1487 Evolució tipus/ ús habitatge. Font: Pla Local Habitatge Principals Altres Usos 1981 133 1354 1991 298 2166 2001 1168 1846 2009 2176 1667 0 500 1000 1500 2000 2500 3000 3500 4000 4500 1981 1991 2001 2009
  33. 33. La Vacarisses dels 2000 <ul><li>Per analitzar el nivell d’instrucció de la població de Vacarisses s’han fet servir les dades actualitzades que ofereix el Padró Municipal d’Habitants (Maig 2010*). Tanmateix, aquesta radiografia acurada del present no permet establir comparacions amb la resta de realitats territorials de referència (Vallès Occidental i Catalunya) ja que, per a aquests àmbits, les dades sobre el nivell d’instrucció són força més antigues (2001). </li></ul><ul><li>Pràcticament la meitat de la població de Vacarisses (48,8%) presenta suficiència acadèmica (han superat l’educació bàsica, la secundaria o estudis secundaris postobligatoris). Un 36,4% de la població té un nivell d’instrucció elevat (havent superat els estudis de Batxillerat superior, FP2, BUP i COU i/o tenen carreres universitàries). </li></ul>(*) Les dades aquí reflectides, són provisionals ja que hem detectat algunes inconsistències entre les diferents fonts consultades, conseqüentment s'han d'interpretar en termes de tendència i en cap cas de forma absoluta. [confirmar: Sense estudis i població menor de 10 anys] Dins d’aquest darrer grup hi destaquen les dones (un 10% tenen una titulació superior) que se situen per davant dels homes (que representen el 5,6 %). Contràriament, el 14,7% de la població té dèficit instructiu: no sap llegir o escriure, no té cap tipus d’estudis, ha fet estudis de primària però no els ha finalitzat o només ha completat la primera etapa.
  34. 34. La Vacarisses dels 2000 <ul><li>Per analitzar la població de Vacarisses en relació a l’activitat hem de remuntar-nos a les últimes dades oficials (IDESCAT) publicades, i que fan referència a l’any 2001. A fi d’obtenir una fotografia més actualitzada d'aquesta dimensió d'anàlisi, s'han utilitzat les estimacions de població activa local ocupada facilitades per la Diputació de Barcelona a través del Sistema d'Informació Socioeconòmica Local Hermes. </li></ul><ul><li>L’any 2001, la taxa de població activa de Vacarisses representava un 54,2%, un percentatge superior tant al context català (49,7%) com al context comarcal (51,3%). </li></ul><ul><li>Comparativament, en períodes anteriors la taxa de població activa descendeix del 59,14% registrat el 1996, a un 54,2% el 2001, tot i així, aquest valor se situa per sobre del registrat tant al Vallès (51,4%) com a la resta de Catalunya (49,7%). </li></ul><ul><li>. </li></ul>Població per relació amb l’activitat. Any 2001. Font:IDESCAT Total TOTAL actius Ocupats Busca primera ocupació parat amb ocupacio ant servei militar TOTAL no actius Jubilats,pensionis Viu de rendes estudiant feines de la llar incapacitat permanent altra situació Vacarisses 3132 1698 1543 20 135 0 1434 406 -- 566 212 64 186 54,2% 90,8% 1,2% 7.9% 0 45.7% 28,3% -- 39,5% 14,8% 4,5% 12,9% Vallès Occidental 51,4 46,1 0,7 4,6 0 48,6 13,0 - 19,4 8,3 2,7 5.2 Catalunya 49,7 44,6 0,8 4,3 0 50,3 15,8 -- 18,0 9,2 2,2 5,1
  35. 35. La Vacarisses dels 2000 <ul><li>Vacarisses presenta a l’any 2009 una taxa d’atur menor (12,8%) a la que es presenta en el context comarcal (14,3%). Com podem veure al següent gràfic, l’evolució de la taxa d’atur del municipi es caracteritza per ser inferior a la del Vallès Occidental, a excepció de l’any 2007 on Vacarisses comptava amb una taxa del 0,2% superior a la del conjunt comarcal. </li></ul><ul><li>L’evolució de l’atur en els darrers anys manifesta una tendència força similar a la de la resta de la comarca. Aquest increment és molt significatiu pel nombre d’efectius en situació d’atur, i especialment al llarg del darrer període (2007-2009) caracteritzat per la forta crisis econòmica, i on la taxa d’atur de Vacarisses passa del 7,7% al 12,83%. En números absoluts, aquesta taxa es concreta en 408 habitants del total de població activa (3180), es a dir, pràcticament la meitat dels que es registraven al 2007 (229). </li></ul>
  36. 36. La Vacarisses dels 2000 <ul><li>Pel que fa a les característiques sociodemgràfiques dels aturats vacarissencs, i agafant com a referència les últimes dades publicades (Juliol del 2010), veiem que hi ha una major afectació entre les dones (19,27%) que entre els homes (12,99%). Comparant-ho amb el context comarcal, l’atur femení es superior al de la resta del Vallès Occidental on no arriba al 17%. </li></ul><ul><li>Respecte els diferents grups d’edat, hi ha un major nombre d’aturats majors de 45 anys tot i que la taxa se situa en nivells pràcticament idèntics als comarcals. En canvi, pel què fa a l’atur en joves menors de 24 anys els valors observats al municipi (15,9%) superen als de la resta de la comarca (13,4%) </li></ul>Característiques Atur registrat Vacarisses. Juliol 2010. Font: HERMES     Vacarisses Vallès Occidental Absoluts Taxa d'atur Absoluts Taxa d'atur Homes 229 12.99% 35884 13.88% Dones 273 19.27% 35848 16.97% Menors de 24 anys 33 15.94% 6159 13.43% Majors de 45 anys 167 18.74% 27696 18.66% Total 502 15.79% 71732 15.27%

×