Innovació i Empresa social. Jordi Juanós, docent del Màster MBA de la UOC.
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Like this? Share it with your network

Share

Innovació i Empresa social. Jordi Juanós, docent del Màster MBA de la UOC.

  • 207 views
Uploaded on

Xerrada "Innovació i Empresa social" realitzada per Jordi Juanós a Reus al cicle Idees X Business, organitzat per la Univeristat Oberta de Catalunya, REDESSA i Mas Carandell. 20 de març de 2014

Xerrada "Innovació i Empresa social" realitzada per Jordi Juanós a Reus al cicle Idees X Business, organitzat per la Univeristat Oberta de Catalunya, REDESSA i Mas Carandell. 20 de març de 2014

More in: Business
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
207
On Slideshare
139
From Embeds
68
Number of Embeds
6

Actions

Shares
Downloads
1
Comments
0
Likes
0

Embeds 68

http://cv.uoc.edu 27
http://territori.blogs.uoc.edu 22
http://feeds.feedburner.com 14
http://feedly.com 3
http://beta.inoreader.com 1
http://www.slideee.com 1

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Innovació i empresa social com alternativa viable Cicle “Idees X Business” UOC, Universitat Oberta de Catalunya Reus, 20 de març del 2014 Jordi Juanós Amperi UpSocial
  • 2. 2 Sobre què xerrarem avui... 1.  Què en podem dir de la innovació social? I les institucions impulsores? 2.  Fases de la emprenedoria social: start up (incubació) - èxit/fracàs - rèplica/escala de la iniciativa - retorn social de la innovació 3.  La Innovació social: necessitat imperativa en el context actual.   Com tractem la innovació social des d'UpSocial: •  Social Innovation for Communities (SIC) •  JumpMath •  Sistema B / BCorp Exemples nacionals i internacionals concrets d’innovació social exitosos: •  Specialisterne / Social Diabetes / Fundación DKV Integralia •  Guayaki / Riet Vell •  Fundación Paraguaya / Fundación Santa María la Real 4.  Potencialitat de la innovació social en el territori – l’exemple del Smart Rural Hub a la Cerdanya
  • 3. 3 Què en podem dir de la innovació social? I les institucions impulsores?
  • 4. 4 Què en podem dir de la innovació social? Uns aclariments previs: Emprenedor/a = innovador/a Emprenedoria social = innovació social “Practitioners”!!!
  • 5. 5 “La Innovación Social consiste en encontrar nuevas formas de satisfacer las necesidades  sociales, que no están adecuadamente cubiertas por el mercado o el sector público… o en producir los cambios de comportamiento necesarios para resolver los grandes retos de la sociedad… capacitando a la ciudadanía y generando nuevas relaciones sociales y nuevos modelos de colaboración. Son, por tanto, al mismo tiempo innovadoras en sí mismas y útiles para capacitar a la sociedad a innovar…”. - DEUSTO INNOVACIÓN SOCIAL Què en podem dir de la innovació social? Moltes definicions: “Innovación es consolidar la participación de la propia comunidad y de los beneficiarios, es un aporte al fortalecimiento de la ciudadanía y a la consolidación de la democracia. Por otro lado, en su expresión más sencilla, es hacer cosas nuevas o hacer las mismas cosas que siempre hacemos, pero con nuevos procesos”. – ECLAC/ CEPAL “La innovación social es un proceso que transforma las entidades en 100% sostenibles, 100% rentables. El reto es emplear la INNOVACIÓN como herramienta para conseguir impacto social para crear oportunidades empresariales… y convertirlas en palancas de cambio para la sociedad.. – SINNPLE “La innovació social pot ser definida com el desenvolupament i implementació de noves idees (productes, serveis i models) per satisfer les necessitats socials i la creació de noves relacions socials o col·laboracions. Representa noves respostes a les demandes socials urgents, que afecten el procés de les interaccions socials, i estan dirigides a la millora del benestar humà, tant en els seus fins com en els seus mitjans. Són innovacions que també milloren la capacitat de les persones per actuar”. - UNIÓ EUROPEA “Innovacions socials són noves solucions (productes, serveis, models, mercats, processos, etc.) que uneixen simultàniament una necessitat social (amb més eficàcia que les solucions existents) i donen lloc a noves o millorades capacitats i relacions i un millor ús dels actius i recursos. En altres paraules, les innovacions són socials són bones tant per a la societat com per millorar la seva capacitat per actuar”.– TEPSIE, Caulier-Grice et al., 2012
  • 6. 6 Què en podem dir de la innovació social? Una per treballar, ben senzilla... Noves solucions per als nous reptes socials.
  • 7. 7 Però, per què se'n parla tant? Què en podem dir de la innovació social? La crisi La crisi econòmica ens ha portat la confluència d’unes necessitats socials creixents amb uns recursos públics disponibles minvants. Evolució Estem immersos en un profund canvi de model de resposta a les necessitats socials. El rol dels diferents actors (administració, societat civil, empreses, tercer sector) ha canviat al llarg de la història. No és gens immobilista. Noves tecnologies Les noves eines tecnològiques permeten construir una nova forma de relació social. El canvi afecta a tota la societat. També a la resposta als reptes socials.
  • 8. 8 Evidència d’impacte Escalabilitat Què en podem esperar de la innovació social? Requisits indispensables: Model de sostenibilitat
  • 9. 9 Que ho vegin com una oportunitat clara de millora !!! Què en podem esperar de la innovació social? I de les institucions que la lideren: •  Empreses •  Tercer Sector •  Responsables públics •  Universitats i centres de formació •  Societat civil en general •  ... Que actuïn com a “pilots del canvi” !!!
  • 10. 10 I com ens organitzem per aconseguir-ho? Organitzacions líquides... Buida la teva ment alliberat de la forma, sense forma com l’aigua... Si poses aigua en una copa, esdevindrà la copa. Si poses aigua en una botella, esdevindrà la botella. Si poses aigua en una tetera, esdevindrà la tetera. L’aigua pot fluir... o pot xocar. Sigues aigua, amic meu. http://vimeo.com/3191188
  • 11. 11 Organitzacions líquides... •  Organitzacions horitzontals sense jerarquia fixa, basades en tres pedres angulars: o  la confiança a través de la delegació, o  els nexes (grups / stakeholders), o  i els fluxos de les relacions. •  Tots els membres s’auto-organitzen en grups de treball específics o grups orgànics sorgits de característiques comunes (ciutat, regió, etc.). •  S’afronten els reptes de forma integral, holística. Font: Dario Castañé - Thinkship I com ens organitzem per aconseguir-ho?
  • 12. Què en podem dir de la innovació social? Estem parlant de... Cooperació 12
  • 13. Què en podem dir de la innovació social? Estem parlant de... Consum col·laboratiu 13
  • 14. Què en podem dir de la innovació social? Estem parlant de... Disseny col·laboratiu 14
  • 15. Què en podem dir de la innovació social? Estem parlant de... Producció i comercialització de l’energia 15
  • 16. Què en podem dir de la innovació social? Estem parlant de... Educació 16
  • 17. 17 Fases de la innovació / emprenedoria social
  • 18. 18 Start up - Incubació Fases de la innovació Pròpia iniciativa de l’innovador/a? Necessitat d’incubadores i acceleradores?
  • 19. 19 Èxit - fracàs Fases de la innovació Fracàs: •  Cap on van els innovadors/ es si fracassa la seva innovació? •  Emprenedoria vs. Auto- ocupació •  Diferencies culturals en front d’un fracàs: o  aquí és un estigma gaire bé insalvable, o  al món anglosaxó és fins i tot digne de posar-se al CV. Èxit: •  Davant model negoci viable i exitós, següent pas natural és escalar i replicar la iniciativa. •  Però no hi han programes d'ajut. •  Innovadors/es són bons en lo seu, però no saben com escalar o replicar. •  Àmbit d’UpSocial, no competència, en fan falta més!!!
  • 20. 20 Rèplica / Escala Fases de la innovació És un pas lògic dels processos d’innovació exitosos: •  La rèplica en si mateixa, pot ser un indicador d’èxit. •  Important diversificar la seva oferta per respondre millor a les necessitats d’una determinada comunitat. •  Si no es fa bé i d’acord amb la missió i els objectius de l’organització, pot arribar a distorsionar la feina de l’innovador/a. Font: Sophie Robin – Stone Soup
  • 21. 21 SROI – Retorn Social de la inversió Fases de la innovació Segons la New Economics Foundation (NEF), el Retorn Social de la Inversió, SROI, és una manera de monetitzar el valor de l'impacte social en termes financers. •  Prendre consciència de la importància de quantificar l’impacte de la innovació. •  Inversors socials busquen evidències del retorn social que resulta de la seva inversió financera. •  Aquests inversors tenen perfils diferents: filantrop, inversor de risc, fundació o governs, ... •  El SROI ajuda a pensar a través de resultats, també a explicar la teva història, no és tota la història! Font: New Economics Foundation (NEF)
  • 22. 22 Com tractem la innovació social des d'UpSocial?
  • 23. 23 L’exemple de l’UpSocial Com ens organitzem per aconseguir-ho? A més de les iniciatives SIC, Jump Math o Sistema B, UpSocial impulsa la innovació social a través d’accions de incidència política, i ajudant a escalar innovacions locals.   UpSocial és una associació creada el 2010 per un grup d’emprenedores i emprenedors socials per potenciar la innovació social a, i des de Catalunya.
  • 24. 24 Social Innovations for Communities - SIC L’exemple de l’UpSocial Fases de la iniciativa SIC Definició del repte Investigació – Part 1 Alineament Investigació – Part 2 Selecció Aprofundiment Acte públic Reunions bilaterals Acompanyament implantació •  Com dotar als joves d’habilitats, informació i oportunitats per tenir èxit en el món laboral? •  Com augmentar l’accés a l’ocupació de les persones amb discapacitat? •  Com millorar les oportunitats de famílies monoparentals amb fills per reduir el risc d'exclusió social? •  Com reduir l’impacte del turisme de masses en el medi ambient i la habitabilitat de Barcelona? •  Cóm promoure comportaments de ciutadans, institucions i empreses per la millora de la qualitat de l’aire? Ocupació Inclusió social Medi ambient Reptes completats iniciativa SIC
  • 25. 25 Social Innovations for Communities - SIC L’exemple de l’UpSocial spin off Social Innovations for Communities – UpSocial, S.L. Ja constituïda!!Alguns números, Març 2014 •  5 reptes completats. •  3 reptes més en execució. •  19 innovacions seleccionades. •  9 en fase d'implantació. •  > 800 innovacions analitzades. •  4 actes públics organitzats. •  800 persones han assistit actes.
  • 26. 26 JUMP Math L’exemple de l’UpSocial •  Innovació seleccionada en repte: SIC Ocupació juvenil. •  Model canadenc innovador en l’ensenyament de matemàtiques en formació reglada: John Mighton. •  Soluciona repte social incidint en l’ensenyament de les habilitats matemàtiques, cada cop més important per obtenir una bona ocupació futura. •  Facilita que tots els alumnes arribin a assolir un bon nivell de matemàtiques (>90% alumnes per sobre 9). •  Prova pilot implantant-se a 10 escoles públiques de BCN, en col·laboració amb el Consorci d’Educació de Barcelona. •  Si, com apunten avaluacions preliminars, s’obtenen bons resultats, implantació de JUMP Math a tot el país. •  El replicador local d’aquesta innovació és la pròpia UpSocial. •  El model de negoci per UpSocial es basa en la disseminació d’aquesta metodologia i la venda de materials.
  • 27. 27 L’exemple de l’UpSocial •  Segons l’informe PISA del 2009 o  1 de 4 cada 4 alumnes espanyols no arriben al nivell 2, el bàsic per viure en la societat actual. o  Només 8 de cada 100 aconsegueixen el nivell 5 necessari per les carreres en STEM. •  L’objectiu d’UpSocial és facilitar la implantació del programa JUMP Math a Catalunya i Espanya, per aconseguir que tots els alumnes puguin tenir èxit en les matemàtiques. •  L’estratègia dissenyada és: Prova pilot inicial per generar evidència de resultats 1 3 Implantació completa model Any acadèmic 2013-2014 Any acadèmic 2014-2015 Any acadèmic 2015-2016 §  Verificar si a les escoles catalanes es repliquen els resultats obtinguts a altres països. §  Obtenir l’evidència empírica suficient per permetre el desplegament del programa a tota Catalunya i Espanya. Prova pilot completa2 JUMP Math
  • 28. 28 Cas 1: Mabin School – Toronto, Ontario, Canadà L’exemple de l’UpSocial 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 80 85 90 95 100 66 92 Notes: * Class percentile ranking based on results on the norm-referenced Test of Mathematical Abilities Percentile Rankings*, Grade 5 (2006) vs Grade 6 (2007) JUMP Math Evidències Número  d’alumnes  
  • 29. 29 JUMP Math L’exemple de l’UpSocial En constitució JUMP Math, S.L. spin off 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 80 85 90 95 100 54 98 Notes: * Class percentile ranking based on results on the norm-referenced Test of Mathematical Abilities Cas 1: Mabin School – Toronto, Ontario, Canadà Percentile Rankings*, Grade 5 (2008) vs Grade 6 (2009) Evidències Número  d’alumnes  
  • 30. 30 Sistema B / BCorp España L’exemple de l’UpSocial •  Inno http://www.sistemab.org/espanol/la-empresa-b
  • 31. 31 Sistema B / BCorp España L’exemple de l’UpSocial En constitució Sistema B España / Bcorp España spin off •  BLab USA es va crear el 2008, és l’única certificadora global d’Empreses B. •  El 2011, es crea com a partner sud-americà, amb valor afegit!! – Sistema B. •  El 2013 es crea BLab Europa, amb seu a Holanda i promou la rèplica de BLab USA. •  Actualment a Espanya sols hi ha una empresa certificada com Empresa B: AlmaNatura, a Huelva •  A finals del 2013 s’inicia mitjançant un consorci entre ECODES i UpSocial la rèplica de Sistema B a Espanya. •  Actualment estem en la recerca de la inversió per a iniciar la rèplica a l’estat espanyol amb l’objectiu de promoure el moviment d’Empreses B. •  BLab USA, BLab Europa i Sistema B invertiran en el llançament d’aquesta iniciativa prevista per l’abril del 2014.
  • 32. 32 L’exemple de l’UpSocial Altres iniciatives Incidència política: SLIG: Societat Limitada d’Interès General. •  La SLIG no és estrictament una figura legal nova sinó una denominació legal per a empreses que busquen un impacte social, basada en la SL. •  Associada a determinades limitacions de repartiment de beneficis, transparència, compromís estatutari i reconeixement de beneficis fiscals. •  Més de 60 organitzacions i professionals han recolzat explícitament la creació de la SLIG adherint-se a la proposta. •  Una de les mesures proposades als partits polítics per a la millora de l’ecosistema de la innovació i de l'emprenedoria social. •  En tramitació parlamentària, lent però avançant, sembla…
  • 33. 33 Exemples nacionals i internacionals concrets d’innovació social exitoses
  • 34. 34 Specialisterne - Dinamarca Alguns exemples més a nivell internacional •  Specialisterne: empresa i fundació danesa - Thorkil Sonne. •  En Thorkil té un fill amb Trastorn del Espectre Autista (TEA), i es va preguntar: “què serà d’ell el dia que jo falti?” •  Model de negoci apropiat per nens amb TEA basat sobre seves capacitats especials : o  atenció al detall i habilitats lògiques i analítiques, o  capacitat de concentració durant molt temps i intolerància a les errades. •  Objectius: o  Fundació: proporcionar ocupació atractiva, entorn de treball propici, i habilitats que necessiten per tenir èxit en el mercat de treball. o  Empresa: ofereix serveis de proves de software, entrada de dades, i control de qualitat i logística. •  Els consultors Specialisterne proporcionen serveis de valor igual o superior a altres empreses. Alguns dels clients : Repte: Dotar d’igualsoportunitats laborals i socialsals nens i nenes amb TEA.
  • 35. 35 •  Delegacions a Dinamarca, Escòcia, Islàndia, Suïssa i Estats Units van facturar 3 milions d’€ durant el 2010. I ara a Espanya des de Barcelona!!! •  A través de SIC van accedir a contraparts locals, inversors i van entrar en el programa Momentum del BBVA – ESADE. •  Actualment el primer grup de consultors té ja el seu diploma i comencen a treballar a l’abril 2014. Un nou grup han començat el segon curs. •  Esperen tenir a més de 100 empleats amb autisme operant a España en 3 anys. •  Han obert nous nínxols: ensenyen a màquines a distingir entre ous bons i dolents, modifiquen fotos, etc. •  Col·laboren amb empreses per a que contractin persones amb autisme, i Specialisterne s’ocupa de la formació i del suport terapèutic. Specialisterne - Dinamarca Alguns exemples més a nivell internacional
  • 36. 36 Social Diabetes - Catalunya Alguns exemples més a nivell internacional •  Social Diabetes va néixer de la mà de l’innovador Víctor Bautista com una necessitat personal de controlar els seus nivells d’insulina. •  Com a programador especialitat en Apps, va crear-ne una per us propi que aviat va compartir amb amics. •  Va detectar oportunitat de negoci i va llençar una App molt més treballada que permetia controlar l’estat de salut dels diabètics. •  Aviat els metges i les clíniques s’hi van interessar ja que era un element de prevenció molt eficaç. •  El següent pas va ser degut a l’interès que les companyies d'assegurances van mostrar en aquest App per tal de mirar de fer estratègies preventives amb els malalts. •  Actualment és ja un referent per a les persones amb diabetis i per a aquells que busquen informació sobre aquesta malaltia a nivell global. Repte: Millorar la prevenció ensalut per als diabètics.
  • 37. 37 Alguns exemples més a nivell internacional Guayaki Yerba Mate – Argentina Repte: Conservar la “mataatlàntica” oferint oportunitatssocials i econòmiques a lapoblació local. •  Guayaki Yerba Mate es va crear el 1996, per dos companys universitaris: Alex Pryor des de Buenos Aires i David Karr del nord de Califòrnia. •  Van voler compartir la yerba amb el món, posant en valor els valors nutritius, socials i ambientals del seu conreu sostenible. •  Model de negoci innovador (Market Driven) que uneix les compres dels clients amb les comunitats productores sòcies Sud-Amèrica. •  Productors conreen sosteniblement la yerba mate de forma extensiva conservant la pròpia selva o amb projectes de reforestació •  Generen un flux d'ingressos renovables que permet a aquestes comunitats millorar les seves vides i restaurar les seves terres. •  Els seus projectes de restauració es localitzen a algunes de les regions més pobres d'Argentina, Paraguai i Brasil meridional. Disminució superfície mata atlàntica
  • 38. 38 Alguns exemples més a nivell internacional Guayaki Yerba Mate – Argentina •  Treballen directament amb les comunitats indígenes i està esdevenint un projecte revolucionari al ser desenvolupats per les pròpies comunitats, i una inspiració per a altres comunitats indígenes. •  Membres de la comunitat Aché fan d’ambaixadors en altres comunitats per mostraren la pràctica la sostenibilitat dels projectes. •  Està certificada com a Bcorp.
  • 39. 39 Alguns exemples més a nivell internacional Fundación DKV Integralia •  Fundación DKV Integralia, ONL creada per DKV on el model de negoci és l’oferiment de Contact Centers portats per persones amb discapacitats per la gestió integral i optimització de relacions amb clients. •  Donen servei a 17 empreses i s’ofereixen també als ajuntaments. •  Personal altament motivat i qualificats, amb sòlida formació en conceptes de salut i suport personal mèdic. •  Un dels processos claus del projecte d'integració és la selecció de personal, que té en comú els punts següents: o  Joves amb grans discapacitats, medul·lar i malalties degeneratives. o  Per gairebé tots els treballadors és la primera experiència laboral després de la lesió o accident. o  Tendeixen a ser dependent de família. •  Actualment dóna feina a més de 250 persones des de Barcelona, Madrid, Jerez, Dènia i Badajoz, i també en la seva experiència internacional a Polònia. Repte: Facilitar la integraciósocial i professional depersones amb discapacitat.
  • 40. 10 Alguns exemples més a nivell internacional Riet Vell - Aragó/Catalunya •  La Sociedad Española de Ornitología, SEO va ser de les primeres ONGs a Espanya que van provar model empresarial per aconseguir objectius de conservació i obtenir finançament alternatiu. •  Originàriament, Riet Vell era co-propietat de SEO i d’altres petits accionistes. •  Dos espais per conservar on hi produeixen aliments locals beneficiosos per la conservació d’hàbitats: o  Delta de l’Ebre à arròs ecològic o  Los Monegros à pasta feta amb “blat dur” •  No tenien experiència empresarial - problemes per entrar al mercat. •  Necessitat d'adaptar-se a mercat: nova imatge, nou target client, etc. Repte: Preservar elsecosistemes deltaics i de secàper conservar avifauna. 40
  • 41. 41 Alguns exemples més a nivell internacional Fundación Santa María la Real – Aguilar de Campoo, Palència •  Fundación Santa María la Real des del poble d’Aguilar de Campoo a Palència, desenvolupen estratègia empresarial exitosa, socialment responsable. •  Origen va ser la primera Escola Taller a Espanya, per recuperar el Monestir de Santa María la Real, fundada per Peridis. •  Estratègia: allí on surt una necessitat de treball, la Fundación mira d’armar una empresa que doni aquest servei. •  La primera empresa va ser la realització i comercialització de la Enciclopedia del Románico, actualment també digitalitzada. •  Actualment han diversificat moltíssim els serveis: construcció, hotels i restauració, productora audiovisual, maquetes monuments, geriàtric, domòtica, etc. •  Dóna feina actualment a més de 200 persones en la zona de la Montaña Palentina, sent la segona empresa en importància (1a: Galletas Gullón) Repte: Preservar el patrimonicultural del romànic creantriquesa en l’àmbit rural.
  • 42. 42 Alguns exemples més a nivell internacional Fundación Paraguaya – Paraguai Repte: Educació emprenedoraen territoris amb extremapobresa o necessitats socials. •  La pobresa extrema al Paraguai és més gran a les àrees rurals on viu el 39% de la població. •  Col·lectius amb més risc són famílies rurals mantingudes per dones i que només parlen guaraní. •  Molts problemes d'accés a l'educació dels fills, especialment en la formació professional i rural. •  A través de solucions integrades es busca eliminar la pobresa. •  Les Escoles Agrícoles Autosuficients: es busca convertir els fills de les famílies beneficiàries del programa de micro finances a emprenedors rurals. •  És un model autosostenible d’èxit amb els elements d'ocupabilitat, autosuficiència financera i orientació al mercat, replicat en 30 països. •  Es desenvolupa la metodologia de "aprendre fent, venent i guanyant", participant en tot el cicle productiu.
  • 43. 43 Alguns exemples més a nivell internacional Fundación Paraguaya – Paraguai Alguns Indicadors d'impacte: •  53.000 famílies actives (capacitació de 30.000 dones). •  12.433 famílies ja varen aconseguir superar la línia de pobresa d’ingressos en el període 2011-2012. •  605 famílies líders del programa van resoldre tots els seus indicadors de pobresa en les dimensions de: ingressos i ocupació, salut i medi ambient, educació i cultura, habitatge i infraestructura, organització i participació ciutadana, i interioritat i motivació. •  100% ocupabilitat dels seus graduats a l'escola agrícola. •  126.000 préstecs. •  Desemborsament acumulat de 229 milions de dòlars des del 1985. •  Actualment delegacions en Regne Unit i Tanzània.
  • 44. 44 Potencialitat de la innovació social en el territori.
  • 45. 45 Potencialitats innovació social en el territori •  Necessitat de creació de l’ecosistema per a que la innovació social hi tingui cabuda, no sols com un fet extraordinari. •  Involucrar a tots els actors implicats, no sols administracions, sinó també empresaris, educació, societat civil, etc. No deixar-los-hi sempre la feina a les administracions !!! •  No oblidar la importància i el potencial de la relació entre lo rural i lo urbà: sempre es retro alimentaran mútuament. •  Buscar aliances, complementarietats: lideratges col·laboratius. Això les empreses ho saben fer molt bé... •  I sobretot, ser “practititoners”!!! Portar a la pràctica sobre el terreny els aprenentatges de tots els actors implicats, i buscar i promoure el SROI generat. •  Un exemple que està iniciant-se en aquest moments, a la Cerdanya: Algunes reflexions...
  • 46. 46 El cas de Smart Rural Hub a la Cerdanya
  • 47. 47 Potencialitats innovació social en el territori Smart Rural Hub - Hàbitat Integrador d’Economia Ecològica •  Creació a Lles de Cerdanya d’un laboratori d’idees i un centre internacional de Serveis i d’innovació, tècniques, tecnològiques i de governança destinat al foment del desenvolupament rural sostenible. •  Es defineixen ells mateixos com un “Think & Do Tank”, l’Art de la Salut. •  Ha estat promogut per una sèrie de Business Angels que han decidit de passar a l’acció. •  Centrat en tres temàtiques: Salut, Energia-Aigua i Aliments-Habitatge •  Es basa en tres pilars: o  Model de generació de nous projectes o  Centre internacional de serveis o  Activitats de demostració i disseminació. •  El seu objectiu final és replicar aquest model a la resta de territoris rurals de Catalunya i la resta de l’estat espanyol, i també internacionalment.
  • 48. Moltes gràcies Jordi Juanós Amperi UpSocial jjuanos@upsocial.org @UpSocialBCN | www.facebook.com/UpSocialBcn