S2 Aspectes Socials

SESSIÓ 2: ASPECTES SOCIALS DEL BENESTAR ANIMAL. EL BENESTAR A LA UNIÓ EUROPEA.

SESSIÓ 2: ASPECTES SOCIALS DEL BENESTAR ANIMAL - EL BENESTAR A LA UNIÓ EUROPEA. 1. EL BENESTAR ANIMAL COM A PREOCUPACIÓ DE LA SOCIETAT. 2. BENESTAR ANIMAL, QUALITAT I SEGURETAT ALIMENTÀRIES. 3. BENESTAR ANIMAL I PRODUCTIVITAT. 4. NORMATIVA SOBRE EL BENESTAR ANIMAL.

1. EL BENESTAR ANIMAL COM A PREOCUPACIÓ DE LA SOCIETAT. Introducció al concepte social del benestar animal: Un cop es van cobrint les necessitats bàsiques (alimentació, vivenda, educació, etc) apareixen altres necessitats relatives a la protecció mediambiental, benestar animal, etc. En països on difícilment es pot donar de menjar a les persones, normalment no es preocuparan tant per conceptes de benestar animal (tot i que hi ha llocs en que tot i la misèria, els animals són tractats amb molt de respecte, com ara a l’Índia).

1. EL BENESTAR ANIMAL COM A PREOCUPACIÓ DE LA SOCIETAT. Sabies que… Maslow va establir un ordre pel qual es suposa que les persones primer cobrim les necessitats més bàsiques (part baixa de la piràmide de Maslow) i un cop les tenim cobertes anem cobrint altres necessitats gradualment (parts més altes de la piràmide): Font : A.H. Maslow; “Motivation and Personality”, Harper andRow, NewYork (1960)

1. EL BENESTAR ANIMAL COM A PREOCUPACIÓ DE LA SOCIETAT.

Antigament teníem la CEE (comunitat Econòmica Europea)

Era només una unió de països amb un interès comercial i econòmic comú, però cadascun d’ells tenia les seves lleis pròpies independents.

A la ciutat holandesa de Maastrich es va signar un tractat pel qual desapareix la CEE i apareix la UE (Unió Europea)

Tots els països europeus tendiran a regir-se per una legislació bàsica comuna, aplicable a tot: un parlament comú, una moneda única, etc.

El BENESTAR ANIMAL serà regulat de forma única per a tots els països de la UE, imposant criteris estrictes del nord d’Europa.

1. EL BENESTAR ANIMAL COM A PREOCUPACIÓ DE LA SOCIETAT. Sabies que… El consum de carn augmentarà si el consumidor percep que els animals són tractats en condicions dignes. D’altra forma es pot crear un corrent d’opinió contrari al consum de carn. En alguns països s’han arribat a utilitzar fotografies i vídeos d’explotacions ramaderes amb males condicions sanitàries i de benestar animal, de països competidors comercialment en la producció càrnia, per així justificar el fet de posar barreres comercials a la importació de carn d’aquells països. Aquestes barreres comercials són una pràctica, malauradament, massa utilitzada amb qualsevol excusa (justificada o no) que provoca retencions de partides de carn destinades a l’exportació i fortes davallades de preus fins a poder recuperar les vendes exteriors.

2. BENESTAR ANIMAL, QUALITAT I SEGURETAT ALIMENTÀRIES. Estrés puntual  Carns PSE (Pàl·lides toves i exhudatives), amb poca apreciació comercial. Estrés crònic  Carns DFD (Fosques, dures i seques),també amb poca apreciació comercial i deficient conservació. Anem ara a veure les causes que fan aparèixer aquestes carns PSE i DFD de baixa qualitat comercial i molt penalitzades per la indústria càrnia transformadora: La falta de benestar té conseqüències econòmiques en la reducció de qualitat de la carn d’animals amb falta de benestar i estrès: Font : Ministeri d’Educació

Al sacrificar un animal: Als muscles hi ha sucres (glucogen). El glucogen, sense oxigen als muscles (el cor no funciona) passa a àcid làctic i aquest fa molts petits cristalls (“agulletes”). Els muscles es tornen rígids (rigor mortis). Després els enzims dels muscles redueixen la quantitat d’àcid làctic i es desfan els cristalls d’àcid làctic i els muscles deixen d’estar tant rígids, tornant-se de nou tendra la carn. 2. BENESTAR ANIMAL, QUALITAT I SEGURETAT ALIMENTÀRIES.

2. BENESTAR ANIMAL, QUALITAT I SEGURETAT ALIMENTÀRIES. Causa de les carns PSE (Pàl·lides toves i exhudatives): Al sacrificar un animal que ha sofert esgotament o un estrès en els moments previs al sacrifici (estrès puntual): Durant l’esgotament previ al sacrifici es consumeix molt glucogen i oxigen del muscle i per tant falta d’oxigen el glucogen que queda al muscle es transformarà a molt àcid làctic abans del sacrifici. Els cristalls d’àcid làctic tallen i trenquen moltes fibres musculars i la carn es torna blanquinosa, tova i perd molta aigua. Aquestes són les carns PSE (Pàl·lides toves i exhudatives), amb poca apreciació comercial, poc gust i deficient conservació.

2. BENESTAR ANIMAL, QUALITAT I SEGURETAT ALIMENTÀRIES. Causa de les carns DFD (Fosques, dures i seques): Al sacrificar un animal que ha sofert un estrès continuat durant un temps llarg (estrès crònic): El glucogen del muscle s’ha anat consumint gairebé tot i l’animal arriba la sacrifici amb nivells molt baixos de glucogen. Hi ha poca generació d’àcid làctic després del sacrifici i aquesta poca acidesa fa que puguin créixer moltes bactèries a la carn. La carn és més fosca i seca del normal i amb poca acidesa. Com que té poca acidesa no es conservarà tant. Aquestes són les carns DFD (Fosques, dures i seques), amb poca apreciació comercial, poc gust i deficient conservació, i perdrà molta aigua al cuinar-la.

3. BENESTAR ANIMAL I PRODUCTIVITAT Indicadors relacionats amb la PRODUCCIÓ Produccions deficients poden indicar manca de Benestar. Produccions altes no sempre = Benestar. Indicadors relacionats amb la SANITAT Patologies sobretot Multifactorials = falta de Benestar % Mortalitat elevat = falta de Benestar Indicadors relacionats amb el COMPORTAMENT Estereotípies i Conductes Redirigides = falta de Benestar Nivells d’agressivitat superior als normals = falta de Benestar Avaluació del Benestar: NO HO PODEN FER NOMÉS AMB INDICADORS PRODUCTIUS!!

Sabies que… En les truges gestants l’estrès pot provocar: Poca producció d’oxitocina (deficients contraccions als parts, pitjor vinguda de la llet, etc). Presentació de zels inaparents. Augment de la reabsorció embrionària i mortalitat fetal. 3. BENESTAR ANIMAL I PRODUCTIVITAT

Els hematomes provocats per un maneig i transport violent suposen una pèrdua important per: La part afectada no té bon aspecte i la rebutja el consumidor. No són carns adequades per fer embotits. És una carn que es fa malbé ràpidament degut al creixement de bacteris en la sang retinguda als hematomes. 3. BENESTAR ANIMAL I PRODUCTIVITAT

4. NORMATIVA SOBRE BENESTAR ANIMAL Quins 3 tipus de normes i lleis tenim i quines ens afecten? Directives Europees : Les promulguen al parlament europeu i els països tenen un termini de temps per transposar-les i fer-les aplicables. Si no les transposen dins del termini fixat els països seran multats per la UE. Normativa específica de CATALUNYA Decrets: Solen ser transposició de les directives europees a Catalunya Normativa general per a tota ESPANYA Reial Decrets.

4. NORMATIVA SOBRE BENESTAR ANIMAL Quins 3 aspectes regula la normativa de benestar animal? Benestar a les explotacions ramaderes Benestar al transport Benestar al sacrifici

4. NORMATIVA SOBRE BENESTAR ANIMAL Benestar a les explotacions ramaderes

Normativa de benestar en explotacions ramaderes:

Porcs: RD 1135/2002  Consultar a internet.

Vedells: RD 1047/1994  Consultar a internet.

RD 229/1998  Consultar a internet.

Gallines ponedores: RD 3/2002  Consultar a internet.

Avicultura de carn: RD 1084/2005  Consultar a internet.

4. NORMATIVA SOBRE BENESTAR ANIMAL

Normes de protecció d’animals al transport, temps de viatge, densitat, etc:

RD 1041/1997

Registre de transportistes i mitjans de transport:

Decret 268/2006

RD 751/2006

Normativa de benestar al transport

4. NORMATIVA SOBRE BENESTAR ANIMAL Requisits obligatoris en l’actualitat La normativa de transport estableix

Característiques de vehicles.

Registre dels mateixos.

Temps de viatge.

Densitat d’animals permesa.

Requisits obligatoris en el futur

Equipar els vehicles amb un sistema GPS per controlar

en tot moment on està

Normes de protecció d’animals al transport, temps de viatge, densitat, etc:

RD 54/1995

Normativa de benestar al sacrifici

Normes per a l’allotjament als estables d’escorxadors.

Com cal subjectar els animals a mans de l'atordiment.

Mètodes permesos d'atordiment i sacrifici.

Condicions permeses de sacrifici fora d’escorxador.

Permet certs sacrificis segons ritus religiosos.

4. NORMATIVA SOBRE BENESTAR ANIMAL Normes de protecció d’animals al transport, temps de viatge, densitat, etc: Diferents normatives europees relatives al benestar animal a partir del Tractat de Maastrich (1974): 1987 : El Parlament Europeu va iniciar un estudi de propostes per a la cria d’animals en explotacions ramaderes. 1988: Directiva 98/58/CE: Norma bàsica del benestar al les explotacions ramaderes de tota la UE. 2000 : A Espanya: Decret 348/2000 i Decret 441/2001: Normes de protecció per a vedells, gallines ponedores i porcs. 2004 : Normativa reguladora del transport i el sacrifici.

4. NORMATIVA SOBRE BENESTAR ANIMAL La PAC (Política Agrària Comunitària) cada cop condiciona més el cobrament dels ajuts al respecte pel medi ambient i pel benestar animal (CONDICIONALITAT).